En aquest número ens centrarem en la tercera consulta que el BOICAC núm. 133 ha publicat a la pàgina web de l’ICAC. Aquesta consulta aborda el tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància, tan en alça els últims anys des de l’aparició de la pandèmia, que ha contribuït que aquest tipus de relació laboral comencés a implantar-se com una alternativa a la modalitat presencial que fins aleshores era la principal manera de prestació dels serveis laborals.
Aquesta consulta de comptabilitat del BOICAC núm. 133 aborda el tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància. Tot seguit oferim el resum de la resposta que l’ICAC dona a aquesta qüestió.
BOICAC nº 133/2023 Consulta 3. Sobre el tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància
Concretament, la consulta aborda el tractament comptable de la compensació de les despeses incorregudes pel treballador al seu domicili en la modalitat de treball a distància. En concret, la societat consultant, fent referència a la normativa d’aplicació, qüestiona si aquestes despeses s’han de comptabilitzar com una despesa salarial dins els comptes del subgrup 64 o com una despesa dins el subgrup 62.
Després d’advertir-nos que el tractament comptable de qualsevol operació s’ha de fer a partir d’una anàlisi del fons prèvia, jurídica i econòmica, de tots els antecedents i les circumstàncies, i que en la comptabilització es tindrà en compte la realitat econòmica i no només la forma jurídica, l’ICAC es basa en la normativa següent:
— L’artícle 12 de la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància, pel que fa a l’obligació de l’empresa de sufragar o compensar aquestes despeses.
— L’artícle 26.2 del text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel que fa a la no consideració com a salari de les quantitats percebudes pel treballador en concepte d’indemnitzacions o d’abonament de despeses per les despeses ocasionades a conseqüència de l’activitat laboral.
Doncs bé, l’ICAC, basant-se en la normativa anterior, des d’una perspectiva comptable i atesa la naturalesa de la despesa, conclou que:
• Els imports assumits per l’empresa associats al treball a distància s’haurien de classificar com una despesa del subgrup 62. Serveis exteriors, en els quals, per analogia, s’aplica el tractament comptable que s’atorga a les despeses de viatge del personal de l’empresa, incloses les de transport i les d’oficina. Concretament, en la cinquena part del PGC es proposa el compte 629. Altres serveis.
• No obstant això, recorda que l’article 2 del Reial decret 1514/2007 estableix el caràcter no vinculant dels moviments comptables inclosos en la cinquena part del PGC i dels aspectes relatius a la numeració i la denominació de comptes inclosos en la quarta part, tret d’aquells aspectes que continguin criteris de registre o valoració. Tot això, sense perjudici del caràcter explicatiu de les referències als comptes que figuren en cadascuna de les partides dels models dels comptes anuals establerts en la tercera part del PGC, els continguts del qual són d’aplicació obligatòria.
