El dia 19 de gener de 2026 es van publicar en la pàgina web de l’ ICAC 5 noves consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 144, desembre 2025. Els temes tractats són: la cessió d’ús d’un vehicle a canvi de realitzar fotografies i vídeos promocionals, el traspàs d’existències a inversió immobiliària, el càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials, les despeses d’honoraris o comissions d’intermediació facturades per serveis de captació d’inversors per al finançament d’una obra audiovisual i l’obligació de publicació de l’informe regulat en la disposició addicional onzena de la Llei 22/2015 d’Auditoria de Comptes, sobre l’impost de societats o impostos de naturalesa idèntica o anàloga per part de determinades empreses i sucursals.
El dia 19 de gener de 2026 es van publicar en la pàgina web de l’ICAC 5 noves consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 144, desembre 2025. Els temes tractats són la cessió d’ús d’un vehicle a canvi de realitzar fotografies i vídeos promocionals, el traspàs d’existències a inversió immobiliària, el càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials, les despeses d’honoraris o comissions d’intermediació facturades per serveis de captació d’inversors per al finançament d’una obra audiovisual i l’obligació de publicació de l’informe regulat en la disposició addicional onzena de la Llei 22/2015 d’Auditoria de Comptes, sobre l’impost de societats o impostos de naturalesa idèntica o anàloga per part de determinades empreses i sucursals. A continuació, oferim el seu resum:
BOICAC Nº 144/2025: CONSULTA 1. SOBRE EL TRACTAMENT COMPTABLE DE LA CESSIÓ D’ÚS D’UN VEHICLE A CANVI DE REALITZAR FOTOGRAFIES I VÍDEOS PROMOCIONALS
En concret la consulta versa sobre el tractament comptable d’una col·laboració que realitza el consultant com a part de la seva activitat de tipus promocional. Per a dur a terme aquesta col·laboració, una empresa li cedeix un cotxe durant 6 mesos a canvi de realitzar algunes fotografies i vídeos promocionals. Segons la normativa tributària ha d’emetre una factura a l’empresa pel 20% del valor de mercat del vehicle.
El consultant entén que el seient de l’operació hauria de realitzar-se amb el compte 430. Clients a un compte d’ingressos (7xx) i se li planteja el dubte de com cancel·lar el compte de clients, ja que no es produeix cobrament bancari.
Tenint en compte que en el cas de la present consulta es presta un servei, l’activitat de promoció, que es cobra mitjançant la recepció d’un altre servei, la utilització d’un cotxe durant 6 mesos, per a respondre a la consulta, l’ICAC acudeix a la següent normativa:
a) Respecte al principi de fons econòmic i jurídic sobre forma: a l’article 34.2 del Codi de Comerç.
b) Respecte al reconeixement dels ingressos pel desenvolupament ordinari de la seva activitat quan es produeixi la transferència del control dels béns o serveis compromesos amb els clients:
• A l’apartat 2 de la NRV 14a. Ingressos per vendes i prestació de serveis del PGC.
• A l’article 15. Contraprestació diferent de l’efectiu de la Resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, de 10 de febrer de 2021, per la qual es dicten normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per al reconeixement d’ingressos pel lliurament de béns i la prestació de serveis (RICAC d’ingressos).
• A l’apartat 5. Permutes de l’article 34. Criteris de presentació en el compte de pèrdues i guanys de la citada RICAC d’ingressos.
Basant-se en la normativa citada, l’ICAC conclou el següent:
1. En el cas que l’ingrés es rebi en espècie (en aquest cas, rebent un servei com a contraprestació), l’ingrés generat per la prestació ha de valorar-se pel valor raonable del servei rebut.
2. L’empresa haurà de reconèixer la corresponent despesa i ingrés, sense perjudici que no es produeixi corrent financer.
3. L’ingrés reconegut formarà part de la xifra de negocis.
BOICAC Nº 144/2025: CONSULTA 2. SOBRE EL TRACTAMENT COMPTABLE DEL TRASPÀS D’EXISTÈNCIES A INVERSIÓ IMMOBILIÀRIA
En concret, la consulta versa sobre una societat dedicada a la promoció immobiliària que té comptabilitzat un edifici com a existències, havent registrat una deterioració comptable d’aquestes, que té la intenció de rehabilitar per a dedicar-ho al lloguer d’oficines.
La qüestió concreta que es planteja és si l’actiu s’ha de traspassar a inversió immobiliària abans de realitzar la rehabilitació i si ha de realitzar-se pel seu valor net o comptabilitzant, d’una banda, el preu d’adquisició i, per una altra, la deterioració de valor acumulat (valor de les existències menys la deterioració registrada).
Per a basar la seva resposta, l’ICAC acudeix a la Resolució d’1 de març de 2013, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es dicten normes de registre i valoració de l’immobilitzat material i de les inversions immobiliàries (RICAC de l’immobilitzat material i les inversions immobiliàries). En concret, al seu apartat 3 de la norma cinquena, on es regula el canvi de destinació d’un immoble, i al seu apartat 2. Actuacions sobre l’immobilitzat material de la norma segona. Del text de la norma, l’ICAC infereix el següent:
a) D’inversions immobiliàries a existències: en el cas de reclassificació d’inversions immobiliàries a existències, amb l’inici d’una obra encaminada a produir una transformació substancial de l’immoble amb la intenció de vendre’l, s’ha d’efectuar la reclassificació.
b) D’existències a inversions immobiliàries: en el cas de reclassificació d’existències a inversions immobiliàries, la norma no regula el tractament per la realització d’obres de transformació substancial de l’immoble per a efectuar la reclassificació, per tant, en el moment en què l’empresa decideixi destinar els immobles a arrendament operatiu, haurà de realitzar-se la reclassificació per l’import que figurin les existències en la comptabilitat, tenint en compte, si és el cas, la deterioració registrada. En conseqüència, el registre de la inversió immobiliària es realitzarà per l’import brut, circumstància que implica reconèixer també la correcció de valor per deterioració acumulada fins a aquesta data en el corresponent compte compensador.
La posterior rehabilitació dels immobles es registrarà d’acord amb el que s’estableix en la norma segona, apartat 2. Actuacions sobre l’immobilitzat material de la RICAC de l’immobilitzat material i les inversions immobiliàries.
BOICAC Nº 144/2025: CONSULTA 3. SOBRE EL CÀLUL DEL PERÍODE MITJÀ DE PAGAMENT A PROVEÏDORS EN OPERACIONS COMERCIALS
En concret, la consulta planteja diverses qüestions a l’hora de calcular el període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials:
1. Si s’han de tenir en compte com a factures pendents de pagament les rebudes de forma anticipada del proveïdor en les quals encara no s’ha obtingut el corresponent servei.
2. Si s’han de tenir en compte com a factures pagades els imports pagats al proveïdor de forma anticipada sense haver rebut el corresponent servei.
3. Quin és l’import que ha de considerar-se en el cas de rebre amb posterioritat una factura rectificativa d’una factura anterior? L’import de la factura original o l’import rectificat?
L’ICAC ens recorda que:
— El deure d’informació en els comptes anuals sobre el període mitjà de pagament a proveïdors es regula en la disposició addicional tercera de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, que posteriorment va ser modificada per la disposició final segona de la Llei 31/2014, de 3 de desembre, i per l’article 9 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses.
— El desenvolupament reglamentari d’aquesta obligació es troba en la Resolució de 29 de gener de 2016, de l’ICAC, sobre la informació a incorporar en la memòria dels comptes anuals en relació amb el període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials. En concret, l’ICAC se centra en la metodologia establerta en l’article 5 de la RICAC.
D’acord amb l’anterior per al càlcul del període mitjà de pagament es tindran en compte totes aquelles operacions en les quals l’empresa hagi rebut mercaderies o la prestació de serveis. Així mateix, per al càlcul de la ràtio de les operacions pagades es tindran en compte totes les operacions el pagament material de les quals s’hagi produït durant l’exercici sobre el qual s’informa, i per al càlcul de les operacions pendents de pagament es tindran en compte totes les operacions que romanguin pendents de pagament l’últim dia del període al qual refereixen els comptes anuals. Per tant, l’ICAC conclou el següent:
a) S’han de tenir en compte com a factures pendents de pagament les rebudes de forma anticipada del proveïdor en les quals encara no s’ha obtingut el corresponent servei? NO, l’ICAC respon negativament, ja que s’han de considerar aquelles operacions en les quals s’hagi rebut el corresponent servei i serà a partir d’aquest moment quan comenci a computar-se el nombre de dies de pagament o el nombre de dies pendents de pagament segons correspongui.
b) S’han de tenir en compte com a factures pagades els imports pagats al proveïdor de forma anticipada sense haver rebut el corresponent servei? SÍ, l’ICAC respon afirmativament. L’operació pagada de forma anticipada figurarà en el càlcul del numerador de la ràtio de les operacions pagades amb signe negatiu, ja que el nombre de dies de pagament en aquest cas serà negatiu, calculant-se com el nombre de dies que hagin transcorregut des del pagament material de l’operació fins a la recepció de les mercaderies o la prestació del corresponent servei.
c) Quin és l’import que ha de considerar-se en el cas de rebre amb posterioritat una factura rectificativa d’una factura anterior? L’import de la factura original o l’import rectificat? L’ICAC respon que l’import de l’operació que haurà de prendre’s per al càlcul del període mitjà de pagament serà l’import del deute efectiu amb el proveïdor que hagi subministrat les mercaderies o prestat els corresponents serveis a l’empresa, amb independència de quin sigui l’import que figuri en factura.
BOICAC Nº 144/2025: CONSULTA 4. SOBRE LES DESPESES D’HONORARIS O COMISSIONS D’INTERMEDIACIÓ FACTURADES PER SERVEIS DE CAPTACIÓ D’INVERSORS PER AL FINANÇAMENT D’UNA OBRA AUDIOVISUAL
En aquest cas, la societat consultant és una productora d’obres audiovisuals que li generen el dret a la deducció fiscal prevista en l’article 36.1 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost de societats (d’ara endavant, «LIS»). La societat es planteja, en virtut del mecanisme de transferència de deduccions previst en l’art. 39.7 de la LIS, traslladar totalment o parcialment a inversors privats que financin les produccions audiovisuals incentivades les deduccions generades en virtut de l’article 36.1 de la LIS. Per a la cerca i captació dels inversors privats que puguin actuar com a finançadors, la societat ha subscrit un contracte amb una empresa d’intermediació financera l’encàrrec de la qual consisteix en la cerca d’inversors per al finançament d’una obra audiovisual concreta i l’estructuració jurídica de la inversió. Aquesta empresa facturarà els seus honoraris o comissió d’intermediació a la societat, havent-se pactat en un percentatge de l’import del finançament obtingut.
La societat pregunta si escau considerar aquestes despeses per honoraris o comissions d’intermediació financera com a cost més alt de l’obra audiovisual finançada, en virtut de la Resolució de 14 d’abril de 2015, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual s’estableixen criteris per a la determinació del cost de producció (d’ara endavant, la «RICAC sobre cost de producció»), en considerar que aquests costos es corresponen amb costos directes tal com aquests queden definits en la Norma tercera de la RICAC sobre cost de producció, ja que estan vinculats a una obra audiovisual concreta i el seu cost s’ha establert en un percentatge del finançament obtingut.
Per a respondre a la consulta, l’ICAC acudeix a la següent normativa:
— Respecte a les deduccions i al mecanisme fiscal de traspàs de les mateixes del productor a l’inversor: als articles 36.1, 36.3 i 39.7 de la LIS.
— Respecte al tractament comptable del finançament obtingut pel productor: a la NRV 18a Subvencions, donacions i llegats rebuts del PGC.
— Respecte a la determinació del cost de producció de l’obra audiovisual: a la Norma tercera. Costos directes de producció i a la Norma vuitena. Despeses generals d’administració o direcció d’empresa de la Resolució de 14 d’abril de 2015, de l’ICAC, per la qual es estableixen criteris per a la determinació del cost de producció.
Basant-se en l’anterior, l’ICAC conclou el següent:
a) Finançament rebut pel productor: tenint en compte que el reintegrament de les quantitats aportades per l’inversor es realitzarà mitjançant les deduccions líquides en quota, que d’acord amb el contracte i el que s’estableix en l’apartat 1 i 3 de l’article 36, el productor traspassi al contribuent que participa en el finançament, la realitat econòmica de fons dels fets descrits sembla consistir en l’atorgament d’una subvenció al productor que realitza el projecte cinematogràfic, per mitjà d’un inversor l’incentiu del qual per a participar en l’operació consisteix a obtenir una rendibilitat financera per diferència entre l’import invertit i la deducció fiscal en el pagament d’impostos.
D’acord amb aquest plantejament, l’empresa consultant que rep els fons comptabilitzaria l’operació aplicant per analogia els criteris per al reconeixement de subvencions establerts en la norma de registre i valoració (NRV) 18a Subvencions, donacions i llegats rebuts del PGC, ja que sembla evident que l’objectiu últim de l’Administració en el cas plantejat és afavorir la realització de produccions espanyoles mitjançant un mecanisme en el qual l’empresa que duu a terme l’activitat obté aquests fons d’un tercer que adquireix el dret a monetitzar la deducció en la quota del IS a la qual tindria dret l’empresa consultant. Per tant, per les quantitats rebudes d’un tercer inversor, el productor cinematogràfic haurà de registrar comptablement una subvenció pel valor raonable que figuri en el contracte de finançament.
b) Cost de producció de l’obra audiovisual: respecte al valor de l’obra audiovisual i, en concret, a la possibilitat d’incloure com a valor més alt les despeses d’honoraris i comissions facturades per captació d’inversors aliens a l’empresa, l’ICAC conclou que:
— Els costos incorreguts per a l’obtenció de finançament, com ara els derivats de la captació d’inversors o de la formalització d’operacions financeres, no constitueixen costos directes perquè no estan vinculats amb la creació o producció de l’obra audiovisual. Per tant, aquests costos no poden formar part del cost de producció.
— Ha de tenir-se en compte que les despeses d’intermediació financera, assessoria o consultoria responen en realitat a una naturalesa administrativa, encara que hagin estat externalitzats i l’empresa pagui una comissió per ells. La citada Norma vuitena de la RICAC, relativa a les despeses generals d’administració o direcció de l’empresa, estableix expressament que aquesta tipologia de despeses no formarà part del cost de producció, no podent-se incloure, per tant, les despeses d’assessoria o consultoria que, encara que externalitzats a l’entitat, conserven aquesta naturalesa.
— En la mesura que el cas, que és objecte de la consulta, des del punt de vista comptable es refereix a costos incorreguts relacionats amb l’obtenció d’una subvenció, s’hauran de registrar com a despeses del període i qualificar com a costos generals del procés d’administració.
BOICAC Nº 144/2025: CONSULTA 5. SOBRE L’OBLIGACIÓ DE PUBLICACIÓ DE L’INFORME REGULAT EN LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL ONZENA DE LA LLEI 22/2015 D’AUDITORIA DE COMPTES, SOBRE L’IMPOST DE SOCIETATS O IMPOSTOS DE NATURALESA IDÈNTICA O ANÀLOGA PER PART DE DETERMINADES EMPRESES I SUCURSALS
En concret, la societat consultant és una societat resident a Espanya que forma part d’un grup multinacional, la matriu del qual té la seva residència fiscal a Itàlia. Aquest grup ha superat el llindar de 750 milions d’euros d’ingressos consolidats durant els dos exercicis fiscals anteriors, la qual cosa activa l’obligació d’elaborar i publicar un informe relatiu a l’impost de societats d’acord amb la Directiva (UE) 2021/2101 del Parlament Europeu i del Consell de 24 de novembre de 2021, per la qual es modifica la Directiva 2013/34/UE pel que fa a la divulgació d’informació relativa a l’impost de societats per part de determinades empreses i sucursals. L’informe serà elaborat per la matriu italiana, complint amb la legislació italiana, que estableix un termini de 12 mesos des del tancament de l’exercici fiscal.
Espanya va introduir aquesta obligació a través de la Llei 28/2022, de 21 de desembre, del foment de l’ecosistema de les empreses emergents, que va modificar la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes (LAC). En concret, en l’apartat tercer de la disposició addicional onzena de la LAC s’estableix un termini específic de sis mesos a partir de la data de tancament de l’exercici al qual es refereixin.
La societat consultant afirma que el termini establert en la legislació espanyola podria crear una discrepància temporal amb el calendari de la matriu italiana i formula les següents preguntes:
1. Pot la filial espanyola acollir-se a una exempció segons Disposició Addicional 11è de la Llei 22/2015 d’Auditoria de Comptes per a la publicació de l’informe, quan l’informe públic País per País sigui publicat per la matriu italiana conforme a la normativa italiana, encara que aquesta publicació es realitzi després del termini de sis mesos previst en la normativa espanyola?
2. En cas que no resulti aplicable l’exempció per raons de termini:
— Deu la filial espanyola publicar l’informe abans del 30 de juny (termini espanyol), o pot esperar a la publicació per part de la matriu italiana (fins al 31 de desembre)?
— En tal cas, incorreria la filial en un incompliment formal per no respectar el termini de la Disposició Addicional 11è de la Llei 22/2015 d’Auditoria de Comptes (modificació introduïda per la Llei 28/2022 de startups) de si decideix acollir-se al calendari de la matriu?
— En cas d’acollir-se al calendari de presentació de la matriu italiana, podrà la filial espanyola presentar sense problemes els comptes anuals en el Registre Mercantil sense la prèvia publicació de l’informe país per país?
Per a respondre a aquestes preguntes l’ICAC acudeix a la següent normativa:
— A la Disposició addicional onzena de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’Auditoria de Comptes, redactada per la Llei 28/2022, de 21 de desembre, del foment de l’ecosistema de les empreses emergents.
— A l’article 48 ter, apartat 1, de la Directiva (UE) 2021/2101 del Parlament Europeu i del Consell de 24 de novembre de 2021, per la qual es modifica la Directiva 2013/34/UE pel que fa a la divulgació d’informació relativa a l’impost de societats per part de determinades empreses i sucursals.
Basant-se en aquesta normativa, l’ICAC realitza les següents consideracions:
a) De la normativa aplicable es desprèn que l’obligació d’elaborar l’informe relatiu a l’impost de societats recau, amb caràcter general, en la societat dominant última del grup, sense perjudici de les excepcions previstes.
b) A Espanya, la Directiva (UE) 2021/2101 s’ha transposat atribuint aquesta obligació a la societat dominant última subjecta a Dret espanyol que compleixi els requisits establerts. Aquesta societat, quan sigui resident en territori espanyol, haurà d’aprovar i publicar l’informe en el termini de sis mesos des del tancament de l’exercici, conforme a l’apartat Tercer. Publicació i accessibilitat de la disposició addicional onzena de la LAC.
c) Ara bé, en el supòsit objecte de consulta, la societat obligada és la societat dominant última resident a Itàlia. En conseqüència, l’elaboració, aprovació, publicació i terminis de l’informe es regiran per la normativa italiana que hagi incorporat la citada Directiva.
