compta-1 archivos - Compta-1 Banyoles

Nova configuración dels permisos per naixement i cura del menor

Resumim les principals novetats del Reial decret llei 9/2025, de 29 de juliol: característiques i distribució de les setmanes de suspensió contractual per naixement, adopció, guarda i acolliment, així com les particularitats en cas de discapacitat de fill o filla i la naturalesa retroactiva de la reforma.

Entre les principals novetats normatives d’aquests últims mesos, el Reial decret llei 9/2025, de 29 de juliol, ha millorat les condicions del permís de naixement i cura de menor regulat en l’article 48 del reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors (ET).

Així, amb l’entrada en vigor d’aquesta norma, la suspensió del contracte laboral per a cuidar fills i filles després del part, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment va passar de 16 a 19 setmanes per a les famílies biparentals, i de 26 a 32 per a les conformades per un sol progenitor.

Les mesures obeeixen la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, de manera que es millora una recomanació de l’Organització Internacional de Treball que va proposar, en el seu moment, l’extensió de la durada del permís fins a les divuit setmanes. La suspensió contractual s’aplica indistintament a dones i homes.

Tot seguit resumim la configuració actual del permís i incorporem el calendari gradual d’entrada en vigor que detalla el mateix reial decret llei.

1. PRINCIPALS NOVETATS

Segons l’exposició de motius de la norma, la reforma materialitza un compromís efectiu amb la corresponsabilitat de gènere i fomenta la participació de les empreses i de la societat en la seva consecució. Per a assolir aquest objectiu, cal destacar:

• L’increment, amb caràcter general, de la durada del permís de naixement i cures, adopció, guarda amb finalitats d’adopció i acolliment en tres setmanes (sobre les setze actuals), les dues últimes amb un disseny més flexible, a fi de complir la seva finalitat de cura parental. És a dir, el permís es concep no tan sols pel naixement, l’adopció o l’acolliment, sinó també per a la cura del menor.

• La garantia, durant aquestes tres setmanes addicionals, del manteniment en la percepció dels ingressos ordinaris de la persona treballadora que exerceix el seu dret.

• L’augment de la durada dels permisos esmentats en el cas d’unitats familiars monoparentals.

Quant al permís a les famílies monoparentals, els tribunals han anat resolent-ne l’ampliació aquests últims anys, amb diferents criteris pel que fa al nombre de setmanes. Es pot destacar la STC 140/2024, de 6 de novembre de 2024, que va reconèixer a les persones beneficiàries del permís de naixement una durada addicional d’aquest de deu setmanes; és a dir, el temps que excedeix de la part del permís de naixement de gaudi obligatori per a tots dos progenitors que se superposa en el temps. A partir d’això, el reial decret llei de 2025 va ampliar el període de suspensió per naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció i acolliment, tenint en compte la nova durada dels permisos, a 32 setmanes (28 durant el primer any i 4 fins als vuit anys).

En conclusió, es va modificar l’article 48, apartats 4 i 5 de l’Estatut dels treballadors; per a adaptar els canvis en matèria de Seguretat Social se’n van reformar els articles 178, 181 i 182.

2.NORMATIVA REFORMADA: SUPÒSITS

A continuació detallem els aspectes nous i el que es manté en la redacció dels articles afectats:

Suspensió del contracte de la mare biològica (art. 48.4 ET):

a) Novetats:

• Se suspèn el contracte de la mare biològica i el de l’altre progenitor.

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes després del part obligatòries i a jornada completa.

— 11 setmanes (22 en monoparentalitat) a voluntat de la mare en períodes setmanals, acumulada o interrompuda (fins als dotze mesos del nadó). La mare podrà anticipar el seu exercici quatre setmanes abans del part.

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en dos períodes setmanals a voluntat de la persona treballadora, fins als vuit anys del fill o la filla.

— En cas de defunció d’un progenitor, l’altre podrà fer ús de la totalitat del permís, o del que resti.

b) El que es manté:

• Declaració del dret com a individual de la persona treballadora, sense que es pugui transferir.

• Gaudi: després de les sis setmanes obligatòries (ara, les 11 + 2) podran gaudir-se a temps complet o parcial amb acord previ empresa-persona treballadora, segons que es determini reglamentàriament.

• Deure de preavisar l’empresa amb, almenys, quinze dies de l’exercici del dret.

• La defunció del fill o la filla no redueix el període de suspensió, tret que passades les primeres sis setmanes se sol·liciti la reincorporació a la feina.

• El règim jurídic del part prematur o quan el nadó estigui hospitalitzat.

• Possible limitació de l’exercici simultani per l’empresa per raons fundades i objectives, en cas que tots dos progenitors treballin a la mateixa empresa.

• Com a mares biològiques s’inclou també les persones trans gestants.

Suspensió en supòsits d’adopció, de guarda amb finalitats d’adopció i d’acolliment (art. 48.5 ET):

a) Novetats:

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes per a cada adoptant, guardador o acollidor.

• Defunció del menor: la suspensió no es redueix, tret que finalitzades les 6 setmanes obligatòries se sol·liciti la reincorporació.

• En cas de defunció d’un dels titulars del dret, l’altre podrà fer ús de la totalitat del permís, o del que resti.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes, després de la sentència judicial o resolució administrativa, obligatòries i a jornada completa.

— 11 setmanes (22 en monoparentalitat) a voluntat de la persona treballadora en períodes setmanals, acumulada o interrompuda (fins als dotze mesos de la resolució judicial o decisió administrativa).

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en 2 períodes setmanals a voluntat de la persona treballadora, fins als vuit anys des del fet causant.

b) El que es manté:

• Dret individual de la persona treballadora, sense possibilitat de transferir el seu exercici.

• Un mateix menor no dona dret a diversos períodes de suspensió en la mateixa persona treballadora.

• Inici avançat de fins a quatre setmanes en cas d’adopció internacional amb desplaçament al país d’origen de l’adoptat.

• Gaudi: després de les 6 setmanes obligatòries (ara, les 11 + 2), podran gaudir-se a temps complet o parcial amb acord previ empresa-persona treballadora, segons que es determini reglamentàriament.

• La comunicació a l’empresa, amb almenys quinze dies de l’exercici del dret.

• La possible limitació de l’exercici simultani per l’empresa per raons fundades i objectives en cas que tots dos adoptants, guardadors o acollidors treballin en la mateixa empresa.

Permís per naixement per a la mare biològica (art. 49.a EBEP):

a) Novetats:

• Es declara com un dret individual de la mare biològica, sense que se’n pugui transferir l’exercici.

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes després del part obligatòries i a jornada completa.

— 11 setmanes (22 en monoparentalitat) a voluntat de la mare en períodes setmanals, acumulada o interrompuda (fins als dotze mesos del fill o la filla).

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en 2 períodes setmanals a voluntat de la mare, fins als vuit anys del fill o la filla.

• Si hi ha gaudi interromput del permís, es requerirà, per a cada període de gaudi, un preavís d’almenys quinze dies i s’haurà de fer per setmanes completes.

• Quant a les dues setmanes de cura del menor, cal limitar-ne el gaudi quan hi concorrin les dues persones progenitores i el període sol·licitat alteri seriosament el correcte funcionament de la unitat de l’administració en la qual les dues prestin serveis. La concessió es podrà ajornar per un període raonable, justificant-ho per escrit i després d’oferir una alternativa de gaudi més flexible.

b) El que es manté:

• Gaudi: després de les 6 setmanes obligatòries (ara, les 11 + 2), podrà gaudir-se a temps complet o parcial quan les necessitats del servei ho permetin, i en els termes que es determinin reglamentàriament.

• Ampliació en dues setmanes més en cas de fill o la filla amb discapacitat; i, per cada fill o filla en parts múltiples, una per a cadascun dels progenitors.

• Per part prematur i en els supòsits en què el nadó hagi d’estar hospitalitzat a continuació del part, s’amplia en tants dies com el nadó es trobi hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals.

• La defunció del fill o la filla no redueix el període de suspensió, tret que passades les primeres sis setmanes se sol·liciti la reincorporació al treball.

• En cas de defunció de la mare, l’altre progenitor podrà fer ús de la totalitat del permís, o del que resti.

• Durant el gaudi de permís, hi ha la possibilitat de participar en cursos de formació de l’Administració.

• Com a mares biològiques s’inclouen les persones trans.

Permís per adopció, per guarda amb finalitats d’adopció o acolliment, tant temporal com permanent (art. 49.b EBEP):

a) Novetats:

• Es declara com un dret individual de les persones adoptants o acollidores, homes o dones, sense que se’n pugui transferir l’exercici.

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes obligatòries després de la resolució judicial o decisió administrativa, i a jornada completa.

— 11 setmanes (22 en monoparentalitat) a voluntat del titular del dret en períodes setmanals, acumulada o interrompuda (fins als dotze mesos de la resolució judicial o decisió administrativa).

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en dos períodes setmanals a voluntat del titular del dret fins als vuit anys del fill o la filla.

• Si hi ha gaudi interromput del permís es requerirà, per a cada període de gaudi, un preavís d’almenys quinze dies i s’haurà de fer per setmanes completes.

• Quant a les dues setmanes de cura del menor, cal limitar-ne el gaudi quan hi concorrin tots dos adoptants o acollidores i el període sol·licitat alteri seriosament el correcte funcionament de la unitat de l’administració en la qual les dues prestin serveis. La concessió es podrà ajornar per un període raonable, justificant-ho per escrit i després d’haver ofert una alternativa de gaudi més flexible.

• Un mateix menor no pot donar dret a diversos períodes de gaudi d’aquest permís.

b) El que es manté:

• Ampliació en dues setmanes més en cas de fill o la filla amb discapacitat; i, per cada fill o filla a partir del segon (múltiples), una per a cadascun dels progenitors.

• Permís de dos mesos en cas de desplaçament al país d’adopció o acolliment internacional, amb retribucions bàsiques.

• Inici previ del permís: fins a quatre setmanes abans de la resolució judicial o resolució administrativa.

• Participació en cursos de formació de l’Administració durant el permís.

• Supòsits d’adopció i acolliment (no inferior a un any) definits pel Codi Civil i les lleis civils autonòmiques.

Permís del progenitor diferent de la mare biològica per naixement, guarda amb finalitats d’adopció, acolliment o adopció d’un fill o filla (art. 49.c EBEP):

a) Novetats:

• Es declara un dret individual de les persones progenitores, adoptants o acollidores, homes o dones, sense que se’n pugui transferir l’exercici.

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes, obligatòries i a jornada completa.

— 11 setmanes (22 en monoparentalitat) a voluntat del titular del dret en períodes setmanals, acumulada o interrompuda (fins als dotze mesos del menor o la sentència judicial o resolució administrativa).

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en dos períodes setmanals a voluntat del titular del dret, fins als vuit anys del fill o la filla.

• En cas de defunció del progenitor diferent de la mare biològica, l’altre progenitor podrà fer ús de la totalitat del permís, o del que resti.

b) El que es manté:

• Gaudi: després de les 6 setmanes obligatòries, la resta (ara, les 11 + 2) podran gaudir-se a temps complet o parcial quan les necessitats del servei ho permetin, i en els termes que es determinin reglamentàriament.

• Per part prematur i en supòsits en què el nadó hagi d’estar hospitalitzat a continuació del part, s’amplia en tants dies com el nadó estigui hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals.

• La defunció del menor no redueix el període de suspensió, tret que passades les primeres sis setmanes se sol·liciti la reincorporació a la feina.

• Ampliació en dues setmanes més en cas de menor amb discapacitat, i en parts múltiples, per a tots dos progenitors, una per a cadascun.

• Preavís de quinze dies mínims en cas de gaudi interromput per setmanes completes.

• Si s’opta per gaudir del permís després de la setmana setze, i en cas de sol·licitar l’acumulació del temps de lactància en jornades completes, tan sols quan aquest finalitzi s’iniciarà el còmput del període de dotze setmanes restants.

• Participació en cursos de formació de l’Administració durant el permís.

Canvis en el text refós de la Llei general de la Seguretat Social

De manera esquemàtica:

• Beneficiaris del subsidi per naixement i cura del menor. S’hi afegeix l’incís següent: a l’inici de cadascun dels períodes de descans, la persona treballadora haurà de trobar-se en situació d’alta o assimilada a la d’alta (art. 178 LGSS).

• Supòsit especial de subsidi. En cas de falta del període mínim de cotització, s’amplia el col·lectiu de beneficiaris: enfront de la mare biològica, s’amplia a totes les persones treballadores incloses en el règim general per naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar (art. 181 LGSS).

• Prestació econòmica. La durada de la prestació s’adapta en dos supòsits (art. 182 LGSS):

— El general: enfront dels 42 dies naturals des del part, la durada serà la que es correspongui amb el període de descans obligatori, que s’haurà de gaudir a jornada completa de manera obligatòria i ininterrompuda immediatament després del part, de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció o de la decisió administrativa de guarda amb finalitats d’adopció o d’acolliment.

— Els supòsits especials pels quals s’incrementa en catorze dies naturals s’estenen també a l’adopció, guarda i acolliment.

3. ENTRADA EN VIGOR I CARÀCTER RETROACTIU DE LA REFORMA

La norma va entrar en vigor el 31 de juliol de 2025 (l’endemà de la publicació al BOE); per tant, el permís s’allarga de 16 a 19 setmanes a partir d’aquesta data.

No obstant això, la disposició transitòria única del RDL 9/2025 disposa l’aplicació retroactiva des del 2 d’agost de 2024 de la suspensió del contracte de treball en dues setmanes per cures parentals, que es poden gaudir fins al moment en què el menor compleixi vuit anys d’edat. El gaudi d’aquestes setmanes de suspensió i la prestació econòmica podran sol·licitar-se a partir de l’1 de gener de 2026.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

20/01/2026

Consultes ICAC de comptabilitat: BOICAC 142, juny 2025

By compta1Servei comptable

El dia 18 de juliol de 2025 es van publicar a la pàgina web de l’ICAC quatre noves consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 142, de juny del 2025. Els temes tractats són: escissió parcial d’una societat a favor d’una societat de nova creació, cessions d’ús sobre immobles, ajudes concedides a una societat per a l’adquisició de les participacions de dues societats que absorbeix posteriorment i termini per a formular comptes anuals consolidats en el cas d’un grup de societats en què algunes de les societats dependents tinguin el domicili social en algun dels municipis afectats per la dana.

El dia 18 de juliol de 2025 es van publicar a la pàgina web de l’ICAC quatre noves consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 142, juny 2025. Els temes tractats són: escissió parcial d’una societat a favor d’una societat de nova creació, cessions d’ús sobre immobles, ajudes concedides a una societat per a l’adquisició de les participacions de dues societats que absorbeix posteriorment i termini per a formular comptes anuals consolidats en el cas d’un grup de societats en què algunes de les societats dependents tinguin el domicili social en algun dels municipis afectats per la dana. A continuació, n’oferim el resum:

BOICAC Núm. 142/2025: Consulta 1. SOBRE L’ESCISSIÓ PARCIAL D’UNA SOCIETAT A FAVOR D’UNA SOCIETAT DE NOVA CREACIÓ

Es tracta d’una operació de reorganització d’un grup empresarial per segregació amb les característiques següents:

a) Una societat (societat aportant) escindeix part del seu patrimoni, format per inversions en empreses del grup, i el transmet en bloc a favor d’una societat de nova creació (societat beneficiària). La societat aportant rep, a canvi, la totalitat de les participacions socials representatives del capital de la societat beneficiària.

b) A conseqüència de l’escissió, la societat beneficiària rep inversions en empreses del grup que la societat aportant té ex-ante a la segregació registrades al cost que, segons manifesta, és un valor superior a un hipotètic valor consolidat formulat sota les Normes per a la formulació de comptes anuals consolidats, aprovades pel Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre (NFCAC).

c) El grup empresarial formula els seus comptes anuals consolidats conformement a les Normes internacionals d’informació financera aprovades per la UE (NIIF-UE), que no donarien diferències rellevants respecte d’una formulació sota NFCAC a excepció de les amortitzacions dels fons de comerç, que farien que el patrimoni consolidat de la societat beneficiària i de la mateixa dominant quedés significativament afectat, en la mesura en què aquest fons de comerç és objecte d’amortització sistemàtica sota PGC i NFCAC, criteri que no concorre sota NIIF-UE.

En concret, es pregunta pel valor comptable pel qual ha de registrar l’operació tant la societat beneficiària que rep les inversions en empreses del grup com aquella que les aporta amb motiu de l’escissió.

Per respondre a la consulta, l’ICAC acudeix a les normatives i interpretacions següents:

— PGC:

• NECA 13a Empreses del grup, multigrup i associades.

• NRV 19a Combinacions de negocis.

• NRV 21a Operacions entre empreses del grup.

— RICAC, de 5 de març de 2019, per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital, recull en els articles 53 a 57 els aspectes comptables relatius a l’escissió.

• Art. 53. Criteris generals per a comptabilitzar una escissió.

— Consultes ICAC:

• CICAC 2 del BOICAC 131, de setembre de 2022, sobre el tractament comptable de l’operació d’escissió parcial de la societat dominant d’un grup cotitzat.

Doncs bé, basant-se en les consideracions anteriors s’arriba a la premissa que som davant una escissió entre empreses del grup, en la qual el patrimoni que es transmet compleix la definició de negoci i on s’aplica, per tant, la NRV 21a i no la NRV 19a. Així:

a) Societat beneficiària: la societat beneficiària registrarà els elements patrimonials adquirits per l’import que correspondria a aquests, una vegada efectuada l’operació, en els comptes anuals consolidats del grup o subgrup segons les citades Normes per a formulació de comptes anuals consolidats aprovats pel Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre (NFCAC), malgrat que el grup empresarial formula els seus comptes anuals consolidats segons les Normes internacionals d’informació financera aprovades per la UE (NIIF-UE).

b) Societat escindida (aportant): pel que fa a la societat dominant que aporta les inversions, veient l’anterior, la totalitat de les participacions de la societat de nova creació que s’incorporen al balanç de la societat dominant s’haurien de comptabilitzar pel valor consolidat-cost precedent consolidat de les inversions aportades.

No obstant això, segons la informació facilitada, aquest tractament conduiria a registrar una pèrdua amb càrrec a reserves que, en absència de l’operació societària, no s’hauria produït.

En el cas particular que planteja la consultant, és a dir, una operació de reestructuració amb l’únic propòsit de crear una societat subhòlding que agrupi un determinat segment d’activitat sense un canvi en els actius nets controlats ni en la composició dels socis per a facilitar l’organització i gestió dels negocis, l’ICAC opina que el tractament comptable dels fets descrits no es pot traduir en una pèrdua patrimonial en la societat dominant quan abans d’efectuar l’operació l’import recuperable de les inversions era superior als valors en llibres.

En cas contrari, es plantejaria la situació que l’existència de comptes consolidats perjudicaria el grup en comparació amb la informació que mostraria hipotèticament una altra societat de similar dimensió que no elaborés comptes consolidats a Espanya, arran de tenir la facultat de poder acollir-se a la dispensa per raó de subgrup.

En aquest últim supòsit, en absència d’un valor consolidat, les accions rebudes es registrarien pel seu valor precedent en el balanç individual de la societat transmitent sense que el patrimoni del soci reflectís una pèrdua.

En conseqüència, si el valor consolidat de la inversió en participacions d’empreses del grup que compleixen la definició de negoci és inferior al seu valor comptable individual precedent, l’aplicació del mètode del cost precedent ha de portar a concloure que la societat aportant d’aquestes accions o participacions ha de comptabilitzar els instruments de patrimoni de la societat beneficiària pel més alt dels dos imports.

BOICAC Núm. 142/2025: Consulta 2. SOBRE EL TRACTAMENT COMPTABLE DE LES CESSIONS D’ÚS SOBRE IMMOBLES

El consultant assenyala que la consulta 1 del BOICAC número 137, d’abril de 2024, sobre la cessió a títol gratuït d’un immoble a un ajuntament per part d’una entitat mercantil, i la consulta 2 del BOICAC número 140, de gener de 2025, sobre la cessió sense contraprestació d’un immoble per part d’una societat filial a favor de la seva societat matriu, sembla que plantegen solucions diferents per a un mateix supòsit de fet. El consultant també al·ludeix a la consulta 6 del BOICAC número 82, de juny de 2010, en relació amb el dret d’usdefruit.

En concret, el consultant sol·licita que s’aclareixi quin criteri cal seguir en la cessió d’un immoble sense contraprestació, amb caràcter irrevocable, i per un període de temps inferior a la vida útil de l’edificació, per part d’una filial (cedent) a la seva matriu (cessionària), que participa al 100% en la filial.

Per respondre a la consulta, l’ICAC acudeix al que disposa el mateixa institut en les següents normes i interpretacions:

— RICAC de 5 de març de 2019 per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital (RICAC de societats):

• Article 31. La comptabilització de l’aplicació del resultat en el soci.

— Consultes:

• CICAC 1 del BOICAC 137, d’abril de 2024: sobre la cessió a títol gratuït d’un immoble a un ajuntament per part d’una entitat mercantil.

• CICAC 2 del BOICAC 140, de gener de 2025: sobre la cessió sense contraprestació d’un immoble per part d’una societat filial a favor de la seva societat matriu.

• CICAC 6 del BOICAC del BOICAC 82, de juny del 2010: sobre el tractament comptable d’un dret d’usdefruit per part de l’usufructuari.

Analitzant els seus propis pronunciaments, l’ICAC aclareix el següent:

a) CICAC 1 del BOICAC 137: tracta el cas de la cessió a títol gratuït d’un immoble a un ajuntament per part d’una entitat mercantil l’únic accionista de la qual és el mateix ajuntament i al qual presta el 100% dels seus serveis. En la consulta s’estableix un tractament comptable de compte compensador de l’immobilitzat cedit amb càrrec a un compte de reserves que l’ICAC determina que serà aplicable quan l’operació tingui caràcter no lucratiu.

b) CICAC 2 del BOICAC 140: aquesta consulta aborda la cessió sense contraprestació d’un immoble per part d’una societat filial a favor de la seva societat matriu, sota el supòsit que les activitats desenvolupades per totes dues entitats tenen finalitats lucratives, tenint en compte que la cessió sense contraprestació de l’immoble es fa de manera irrevocable, per un període molt inferior a la vida útil de l’actiu i que, finalitzat aquest període, la societat matriu (cessionària) ha de reintegrar l’actiu a la societat filial (la cedent). Així, tal com s’indica en aquesta consulta:

— Entitat cedent: la condonació del compte que ha de cobrar l’entitat filial (cedent) s’ha de registrar en la data d’inici de l’arrendament sense contraprestació amb càrrec a reserves per un import equivalent al seu valor raonable, amb abonament a comptes d’ajustos de periodificació a curt i llarg termini ateses les dates en les quals tingui lloc el reconeixement dels ingressos per arrendament.

— Entitat cessionària: des de la perspectiva de la societat dominant, la condonació de l’import que s’ha de pagar en virtut de l’arrendament es registrarà, igualment pel seu valor raonable, com una operació de distribució de dividends o recuperació de la inversió d’acord amb els criteris establerts en l’article 31. La comptabilització de l’aplicació del resultat en el soci, de la Resolució de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital (RICAC de societats).

Així mateix, per simetria amb la comptabilitat de l’arrendador, la contrapartida de la distribució o recuperació de la inversió es registrarà amb càrrec a comptes d’ajustos per periodificació a curt i llarg termini que es considerin oportunes en aplicació de les Normes d’elaboració dels comptes anuals continguts en la tercera part del PGC.

Per tant, l’ICAC conclou que, d’acord amb tot el que s’ha indicat, l’empresa haurà d’aplicar els criteris establerts en la consulta 2 del BOICAC 140, sota el supòsit que les activitats desenvolupades per l’entitat cedent (filial) i la cessionària (matriu) tenen caràcter lucratiu.

BOICAC Núm. 142/2025: Consulta 3. SOBRE LA IMPUTACIÓ D’AJUDES CONCEDIDES A UNA SOCIETAT PER A L’ADQUISICIÓ DE LES PARTICIPACIONS DE DUES SOCIETATS QUE ABSORBEIX POSTERIORMENT

La consulta tracta sobre tres societats («A», «B» i «C»), distribuïdors minoristes autoritzats d’una marca d’automòbils («la Marca»), amb la qual no tenen cap vinculació societària, més enllà dels acords comercials subscrits en el desenvolupament de la seva activitat.

«La Marca», fabricant i distribuïdora a l’engròs dels vehicles de la mateixa marca, està interessada a supervisar els distribuïdors del seu producte en territori espanyol, a assessorar i, si és el cas, autoritzar els acords comercials i societaris a què puguin arribar els distribuïdors dels seus vehicles, i a ser el principal referent perquè aquest tipus d’operacions es duguin a terme. Si bé la seva autorització no és condició sine qua non perquè s’executi, aquesta execució no es concep sense haver rebut el seu vistiplau. Encara més: sovint «la Marca», coneixent la situació patrimonial, financera i de negoci dels diferents concessionaris operatius al territori on opera, concedeix ajudes no reintegrables per a la formalització de les adquisicions que consideri d’interès per a aquells i, naturalment, per a la millora de les seves vendes en territori espanyol.

D’acord amb això anterior, comptant amb l’anuència de «la Marca»:

a) Compra de les participacions de B i C l’any 2023: al llarg de l’exercici 2023 la societat «A» va negociar separadament amb els propietaris de «B» i «C» l’adquisició del 100% de les participacions representatives del seu capital social, amb la idea d’absorbir-ne els negocis respectius en el termini més breu possible. Arribats a un acord entre les parts, les compres respectives del 100% de les participacions de «B» i de «C» per part d’ «A» es van formalitzar en escriptures públiques al juny i l’octubre del 2023, respectivament.

b) Absorció per part de de les societats íntegrament participades B i C l’any 2024: l’operació projectada va finalitzar amb l’absorció per fusió de les dues societats adquirides per la societat «A», que es va formalitzar en escriptura pública al maig del 2024, amb eficàcia comptable l’1 de gener de 2024.

Amb motiu de l’execució de la fusió impròpia entre la societat «A» (absorbent) i la societat «B» i la societat «C» (absorbides), pel fet d’integrar per successió universal el patrimoni de les absorbides i l’anul·lació consegüent de la participació en totes dues companyies absorbides en el patrimoni de la societat absorbent, va sorgir un important fons de comerç en aquesta, que es veuria incrementat en un import semblant per pagaments addicionals per ajustos al preu de les participacions de «B» i de «C» una vegada executada la fusió.

A conseqüència de la fusió sorgeixen dos fons de comerç, un per l’absorció de la societat «B» i un altre per l’absorció de la societat «C».

c) Concessió per part de «la Marca» d’ajudes a la societat «A» per a facilitar les operacions de compra i absorció durant els anys 2023 i 2024: com que era de l’interès de «la Marca» que l’adquisició i posterior fusió descrites amb anterioritat es duguessin a terme, en els exercicis 2023 i 2024 «la Marca» va concedir a la societat «A» sengles ajudes per a l’adquisició dels negocis de «B» i de «C», per imports idèntics entre si per a cada societat el 2023, i una ajuda addicional per companyia adquirida el 2024. La concessió del total de les ajudes es va formalitzar en un document subscrit entre «la Marca» i la societat «A», on es deixava clar que la finalitat de l’ajuda era l’ampliació del negoci d’«A».

La consulta tacta sobre el tractament comptable adequat de l’ajuda rebuda per la societat «A».

En la seva resposta, tenint en compte el principi de fons econòmic sobre forma jurídica establert en l’article 34.2 del Codi de Comerç, l’ICAC enquadra les operacions descrites pel consultant en la relació entre un proveïdor, en aquest cas «la Marca», i el seu client, la societat «A». Partint d’aquest context, l’ICAC indica que la societat «A» (consultant) haurà d’aplicar un tractament simètric al que donaria el proveïdor en l’àmbit de la RICAC, de 10 de febrer de 2021, per la qual es dicten normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per al reconeixement d’ingressos pel lliurament de béns i la prestació de serveis (RICAC d’ingressos). En concret, l’article 12.3 indica que l’empresa pot pagar un import en efectiu al client, que es comptabilitzarà com una reducció en el preu de la transacció, tret que el pagament al client sigui a canvi d’un bé o servei diferent del que transfereix l’empresa, i en aquest cas l’operació es comptabilitzarà com a adquisició d’un bé o servei. En aquest sentit acudeix a les consultes següents:

— CICAC 3 del BOICAC 70, de juny del 2007: sobre el tractament comptable que correspon atorgar per una societat a les aportacions monetàries rebudes del promotor i propietari d’un centre comercial, a fi que la citada societat estableixi punts de venda en aquest.

— CICAC 2 del BOICAC 53, de març del 2003: sobre el tractament comptable que ha de donar-se a la quantitat lliurada per un proveïdor al client amb la condició que aquest es comprometi a comprar en exclusiva un volum preestablert de productes durant un determinat període de temps (ràpels anticipats).

— CICAC 5 del BOICAC 91, de setembre del 2012: sobre la vigència del criteri inclòs en la consulta 2 publicada en el Butlletí de l’ICAC (BOICAC) núm. 53, de març de 2003, arran de l’entrada en vigor del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre.

Basant-se en l’anterior, l’ICAC conclou que, en el cas concret plantejat, l’operació efectuada, és a dir, la concessió de les ajudes per part del proveïdor («la Marca») al client (la societat «A»), per a l’adquisició dels negocis de «B» i «C», la finalitat de la qual és l’ampliació del negoci de la societat «A» genera:

a) En el proveïdor («la Marca») un actiu.

b) En el client (la societat «A») un passiu, que podrà registrar mitjançant un compte del subgrup 18. Passius per fiances, garanties i altres conceptes a llarg termini, i que figurarà en l’epígraf del balanç de periodificacions a llarg termini. Quant a la imputació al compte de pèrdues i guanys, l’empresa haurà de determinar si és possible identificar un nombre d’unitats venudes pel concessionari de la marca a la qual es pugui assignar la reducció del cost, des del punt de vista del concessionari que les adquireix. Així:

— Si ho identifica efectuarà la periodificació en funció de les unitats venudes.

— En el supòsit contrari, considerant el criteri de la consulta 3 del BOICAC número 70 caldrà assignar les quantitats rebudes a cadascun dels elements adquirits mitjançant l’absorció dels negocis de «B» i de «C», i efectuar la imputació en funció del consum o baixa de cadascun d’aquests elements, tenint en compte la data d’efectes comptables de la fusió.

BOICAC Núm. 142/2025: Consulta 4. SOBRE EL TERMINI PER A FORMULAR COMPTES ANUALS CONSOLIDATS EN EL CAS D’UN GRUP DE SOCIETATS EN EL QUAL ALGUNES DE LES SOCIETATS DEPENDENTS TINGUIN EL DOMICILI SOCIAL EN ALGUN DELS MUNICIPIS AFECTATS PER LA DANA

En concret, la societat consultant pregunta si, d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 3 de l’article 33 del Reial decret llei 8/2024, de 28 de novembre, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en el marc del Pla de resposta immediata, reconstrucció i rellançament enfront dels danys causats per la depressió aïllada en nivells alts (dana) en diferents municipis entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre de 2024, la suspensió del termini de formulació dels comptes anuals consolidats seria aplicable en el cas que la societat dominant del grup no estigués domiciliada en algun dels municipis afectats per la dana, però sí que ho estiguessin algunes de les societats dependents integrants del grup.

Per a fonamentar la seva resposta l’ICAC acudeix a la normativa següent:

— L’apartat 3 de l’article 33 del Reial decret llei 8/2024, de 28 de novembre.

— L’annex del Reial decret llei 6/2024, de 5 de novembre.

— L’article 42 del Codi de Comerç.

Basant-se en les normes anteriors, l’ICAC, després de recordar-nos que no té competències per a interpretar aspectes d’índole mercantil diferents dels estrictament comptables, comenta que a tenint en compte el literal del citat apartat 3 observa el següent:

a) Que la suspensió de l’obligació de formular els comptes anuals consolidats fins al 30 de juny de 2025 s’aplica a les persones jurídiques el domicili social de les quals es trobi dins de la llista dels municipis afectats per la dana, recollit en l’annex del Reial decret llei 6/2024, de 5 de novembre, pel qual s’adopten mesures urgents de resposta davant els danys causats per la depressió aïllada en nivells alts (dana) en diferents municipis entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre de 2024, i que el termini es reprèn per altres tres mesos comptadors des d’aquesta data.

b) Que, en el cas d’un grup de societats que hagi de formular comptes anuals consolidats, la normativa no especifica expressament si la suspensió també resultaria d’aplicació quan algunes de les societats dependents tenen el domicili als municipis afectats per la dana, però la societat dominant del grup, no.

Doncs bé, després d’aquestes constatacions i després de recordar-nos que, d’acord amb l’article 42 del Codi de Comerç, l’obligació de formular els comptes consolidats recau en la societat dominant del grup de societats, conclou que, si bé la literalitat de l’article 33 del Reial decret llei vincula la suspensió al domicili social de la persona jurídica obligada a formular els comptes anuals, tenint en compte el caràcter finalista de la norma sembla lògic entendre que en el cas esmentat en la consulta —en el qual algunes de les societats dependents que s’integren en el grup estan domiciliades als municipis recollits en l’esmentat annex del Reial decret llei 6/2024 i suposen components molt significatius en els referits comptes anuals consolidats— es pugui aplicar la suspensió per a la formulació dels comptes anuals consolidats.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

15/01/2026

Com cal tancar un negoci amb deutes

By compta1Servei mercantil

Quan es pren la decisió de tancar un negoci, no n’hi ha prou d’abaixar-ne la persiana. Hi ha dues vies per a plegar, i l’elecció del procediment depèn dels deutes.

A ningú se li escapa que la situació actual propicia que molts empresaris es plantegin el tancament. No són pocs els negocis que acumulen impagaments per la manca d’ingressos i el tancament és l’únic camí que poden seguir, si volen evitar: multes i recàrrecs per pagaments endarrerits, embargaments i judicis de creditors, pèrdua de reputació i disminució de la confiança de clients i proveïdors i problemes legals i fiscals que poden afectar el propietari del negoci.

Quan no hi ha passius acumulats, l’únic que cal fer és liquidar la companyia. És a dir, acabar de fer els pagaments que hi ha pendents i procedir a donar-se de baixa en la Seguretat Social o, en el cas de ser una societat, iniciar la dissolució, liquidació i extinció mercantil.

En situacions de dissolució «amb solvència», és a dir, quan hi ha capacitat de pagament, el procés de tancament se sol fer per conducte notarial, per a la qual cosa es requereix l’aprovació prèvia de l’acord per la Junta General de socis.

A més, és important incloure expressament en l’escriptura pública l’aprovació del balanç final i l’import de la quota de liquidació de cada soci, ja que, en cas de «resurrecció de deutes», per exemple, a conseqüència d’alguna comprovació tributària o resolució judicial, els socis hauran de respondre personalment fins al límit d’aquesta quota.

En el moment en què hi hagi deutes i insolvència només hi ha un itinerari legal: el concurs de creditors.

Molts empresaris opten per abaixar la persiana de cop i deixar la societat inactiva, i s’obliden que han de liquidar impostos, presentar comptes i respondre a sancions, a més que corren el risc que un creditor insti la fallida de la societat, fet que augmenta exponencialment la possibilitat que el concurs sigui qualificat com a culpable i els administradors es vegin obligats a recórrer al seu patrimoni personal.

Moltes persones no volen passar per un procediment concursal per l’elevat cost que té. Els concursos no són gratuïts, i a més solen ser llargs i incòmodes. Haureu d’obrir-vos en canal i exposar la vostra realitat econòmica davant d’un advocat, un procurador i un administrador concursal.

Tot i aquests inconvenients, hi ha diverses vies per a arribar a acords i reduir el deute. No oblidem que un dels principis bàsics del nostre ordenament jurídic és que una societat de capital (anònima o de responsabilitat limitada) no es pot dissoldre i liquidar si té deutes pendents.

Preconcursos

En cas de probabilitat d’insolvència o d’insolvència imminent, el deutor, sigui persona natural o jurídica, podrà comunicar al jutjat competent per a la declaració del concurs l’existència de negociacions amb els seus creditors, o la intenció d’iniciar-les, per a assolir un pla de reestructuració que permeti superar la situació en què es troba.

El sentit últim d’aquesta comunicació és que el deutor pugui gaudir d’una paralització o suspensió temporal de les execucions singulars, judicials o extrajudicials, sobre els béns necessaris per a continuar amb la seva activitat empresarial, amb la finalitat de facilitar les negociacions d’aquest pla de reestructuració.

Aquesta continuïtat permet preservar el valor de l’empresa i, en conseqüència, si les negociacions culminen satisfactòriament, maximitzar l’excedent de valor associat a una reestructuració preconcursal.

Qualsevol crèdit, inclosos els crèdits contingents i sotmesos a condició, pot ser afectat pel pla de reestructuració, tret dels crèdits d’aliments derivats d’una relació familiar, de parentiu o de matrimoni, els crèdits de responsabilitat civil extracontractual i els crèdits provinents de relacions laborals diferents de les del personal d’alta direcció.

Procediment especial per a microempreses

El concepte de microempreses (o micropimes) comprèn aquelles societats que hagin ocupat, durant l’any anterior a la sol·licitud d’inici del procediment especial, una mitjana de menys de deu treballadors i que tinguin un volum de negoci anual inferior a 700.000 euros o un passiu inferior a 350.000 euros, segons els últims comptes tancats en l’exercici anterior a la presentació de la sol·licitud.

El concurs afectarà la totalitat dels béns i drets integrats en el patrimoni del deutor el dia d’obertura del procediment especial i els que es reintegrin en aquest patrimoni o que adquireixi durant el procés, amb excepció, si és el cas, dels béns i drets legalment inembargables.

El procediment especial per a microempreses podrà tramitar-se: com a procediment de continuació o com a procediment de liquidació amb transmissió o sense de l’empresa en funcionament. Requerirà l’existència d’insolvència actual o imminent, si ho sol·licita el deutor, o actual, si ho sol·l iciten legitimats diferents del deutor.

Si almenys el vuitanta-cinc per cent dels crèdits corresponguessin a creditors públics, el procediment especial només podrà tramitar-se com a procediment de liquidació. (art.686.4 TRLConc)

Exoneració del passiu insatisfet

El deutor de bona fe, persona natural, sigui empresari o no, pot optar entre sol·licitar una exoneració immediata amb liquidació prèvia del seu patrimoni o una exoneració mitjançant pla de pagaments, en la qual destini les seves rendes i ingressos futurs a la satisfacció dels seus deutes, i quedarà perdonada la part que finalment no atengui i sense realització necessària prèvia de tots els seus béns o drets.

Aquestes dues modalitats són intercanviables, en el sentit que el deutor que hagi obtingut una exoneració provisional amb pla de pagaments pot deixar-la sense efecte en qualsevol moment i sol·licitar l’exoneració amb liquidació.

L’exoneració del passiu insatisfet s’estendrà a la totalitat dels deutes, llevat dels següents:

1r Els deutes per responsabilitat civil extracontractual, per mort o danys personals, així com per indemnitzacions derivades d’accident de treball i malaltia professional, sigui quan sigui la data de la resolució que els declari.

2n Els deutes per responsabilitat civil derivada de delicte.

3r Els deutes per aliments.

4t Els deutes per salaris corresponents als últims seixanta dies de treball efectiu realitzat abans de la declaració de concurs en un import que no superi el triple del salari mínim interprofessional (3.552 euros), així com els que s’haguessin reportat durant el procediment, sempre que el seu pagament no l’hagués assumit el Fons de Garantia Salarial.

5è Els deutes per crèdits de Dret públic. No obstant això, els deutes per a la gestió recaptatòria dels quals resulti competent l’Agència Estatal d’Administració Tributària podran exonerar-se fins a l’import màxim de 10.000 euros per deutor; per als primers 5.000 euros de deute, l’exoneració serà integra, i a partir d’aquesta xifra, l’exoneració assolirà el cinquanta per cent del deute fins al màxim indicat. Així mateix, els deutes per crèdits amb la seguretat social podran exonerar-se pel mateix import i en les mateixes condicions. L’import exonerat, fins al límit esmentat, s’aplicarà en ordre invers al de prelació legalment establert i, dins de cada classe, en funció de la seva antiguitat.

6è Els deutes per multes a què hagués estat condemnat el deutor en processos penals i per sancions administratives molt greus.

7è Els deutes per costes i despeses judicials derivades de la tramitació de la sol·licitud d’exoneració.

8è Els deutes amb garantia real, siguin per principal, interessos o qualsevol altre concepte degut, dins del límit del privilegi especial calculat.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

12/01/2026

Nova configuración dels permisos per naixement i cura del menor

By compta1Servei laboral

Tot seguit resumim la configuració actual del permís i incorporem el calendari gradual d’entrada en vigor que detalla el mateix reial decret llei.

1. PRINCIPALS NOVETATS

• La garantia, durant aquestes tres setmanes addicionals, del manteniment en la percepció dels ingressos ordinaris de la persona treballadora que exerceix el seu dret.

• L’augment de la durada dels permisos esmentats en el cas d’unitats familiars monoparentals.

2.NORMATIVA REFORMADA: SUPÒSITS

A continuació detallem els aspectes nous i el que es manté en la redacció dels articles afectats:

Suspensió del contracte de la mare biològica (art. 48.4 ET):

a) Novetats:

• Se suspèn el contracte de la mare biològica i el de l’altre progenitor.

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes després del part obligatòries i a jornada completa.

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en dos períodes setmanals a voluntat de la persona treballadora, fins als vuit anys del fill o la filla.

— En cas de defunció d’un progenitor, l’altre podrà fer ús de la totalitat del permís, o del que resti.

b) El que es manté:

• Declaració del dret com a individual de la persona treballadora, sense que es pugui transferir.

• Deure de preavisar l’empresa amb, almenys, quinze dies de l’exercici del dret.

• La defunció del fill o la filla no redueix el període de suspensió, tret que passades les primeres sis setmanes se sol·liciti la reincorporació a la feina.

• El règim jurídic del part prematur o quan el nadó estigui hospitalitzat.

• Possible limitació de l’exercici simultani per l’empresa per raons fundades i objectives, en cas que tots dos progenitors treballin a la mateixa empresa.

• Com a mares biològiques s’inclou també les persones trans gestants.

Suspensió en supòsits d’adopció, de guarda amb finalitats d’adopció i d’acolliment (art. 48.5 ET):

a) Novetats:

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes per a cada adoptant, guardador o acollidor.

• Defunció del menor: la suspensió no es redueix, tret que finalitzades les 6 setmanes obligatòries se sol·liciti la reincorporació.

• En cas de defunció d’un dels titulars del dret, l’altre podrà fer ús de la totalitat del permís, o del que resti.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes, després de la sentència judicial o resolució administrativa, obligatòries i a jornada completa.

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en 2 períodes setmanals a voluntat de la persona treballadora, fins als vuit anys des del fet causant.

b) El que es manté:

• Dret individual de la persona treballadora, sense possibilitat de transferir el seu exercici.

• Un mateix menor no dona dret a diversos períodes de suspensió en la mateixa persona treballadora.

• Inici avançat de fins a quatre setmanes en cas d’adopció internacional amb desplaçament al país d’origen de l’adoptat.

• La comunicació a l’empresa, amb almenys quinze dies de l’exercici del dret.

• La possible limitació de l’exercici simultani per l’empresa per raons fundades i objectives en cas que tots dos adoptants, guardadors o acollidors treballin en la mateixa empresa.

Permís per naixement per a la mare biològica (art. 49.a EBEP):

a) Novetats:

• Es declara com un dret individual de la mare biològica, sense que se’n pugui transferir l’exercici.

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes després del part obligatòries i a jornada completa.

— 11 setmanes (22 en monoparentalitat) a voluntat de la mare en períodes setmanals, acumulada o interrompuda (fins als dotze mesos del fill o la filla).

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en 2 períodes setmanals a voluntat de la mare, fins als vuit anys del fill o la filla.

• Si hi ha gaudi interromput del permís, es requerirà, per a cada període de gaudi, un preavís d’almenys quinze dies i s’haurà de fer per setmanes completes.

b) El que es manté:

• Ampliació en dues setmanes més en cas de fill o la filla amb discapacitat; i, per cada fill o filla en parts múltiples, una per a cadascun dels progenitors.

• La defunció del fill o la filla no redueix el període de suspensió, tret que passades les primeres sis setmanes se sol·liciti la reincorporació al treball.

• En cas de defunció de la mare, l’altre progenitor podrà fer ús de la totalitat del permís, o del que resti.

• Durant el gaudi de permís, hi ha la possibilitat de participar en cursos de formació de l’Administració.

• Com a mares biològiques s’inclouen les persones trans.

Permís per adopció, per guarda amb finalitats d’adopció o acolliment, tant temporal com permanent (art. 49.b EBEP):

a) Novetats:

• Es declara com un dret individual de les persones adoptants o acollidores, homes o dones, sense que se’n pugui transferir l’exercici.

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes obligatòries després de la resolució judicial o decisió administrativa, i a jornada completa.

— 11 setmanes (22 en monoparentalitat) a voluntat del titular del dret en períodes setmanals, acumulada o interrompuda (fins als dotze mesos de la resolució judicial o decisió administrativa).

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en dos períodes setmanals a voluntat del titular del dret fins als vuit anys del fill o la filla.

• Si hi ha gaudi interromput del permís es requerirà, per a cada període de gaudi, un preavís d’almenys quinze dies i s’haurà de fer per setmanes completes.

• Un mateix menor no pot donar dret a diversos períodes de gaudi d’aquest permís.

b) El que es manté:

• Ampliació en dues setmanes més en cas de fill o la filla amb discapacitat; i, per cada fill o filla a partir del segon (múltiples), una per a cadascun dels progenitors.

• Permís de dos mesos en cas de desplaçament al país d’adopció o acolliment internacional, amb retribucions bàsiques.

• Inici previ del permís: fins a quatre setmanes abans de la resolució judicial o resolució administrativa.

• Participació en cursos de formació de l’Administració durant el permís.

• Supòsits d’adopció i acolliment (no inferior a un any) definits pel Codi Civil i les lleis civils autonòmiques.

Permís del progenitor diferent de la mare biològica per naixement, guarda amb finalitats d’adopció, acolliment o adopció d’un fill o filla (art. 49.c EBEP):

a) Novetats:

• Es declara un dret individual de les persones progenitores, adoptants o acollidores, homes o dones, sense que se’n pugui transferir l’exercici.

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes, obligatòries i a jornada completa.

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en dos períodes setmanals a voluntat del titular del dret, fins als vuit anys del fill o la filla.

• En cas de defunció del progenitor diferent de la mare biològica, l’altre progenitor podrà fer ús de la totalitat del permís, o del que resti.

b) El que es manté:

• La defunció del menor no redueix el període de suspensió, tret que passades les primeres sis setmanes se sol·liciti la reincorporació a la feina.

• Ampliació en dues setmanes més en cas de menor amb discapacitat, i en parts múltiples, per a tots dos progenitors, una per a cadascun.

• Preavís de quinze dies mínims en cas de gaudi interromput per setmanes completes.

• Participació en cursos de formació de l’Administració durant el permís.

Canvis en el text refós de la Llei general de la Seguretat Social

De manera esquemàtica:

• Prestació econòmica. La durada de la prestació s’adapta en dos supòsits (art. 182 LGSS):

— Els supòsits especials pels quals s’incrementa en catorze dies naturals s’estenen també a l’adopció, guarda i acolliment.

3. ENTRADA EN VIGOR I CARÀCTER RETROACTIU DE LA REFORMA

La norma va entrar en vigor el 31 de juliol de 2025 (l’endemà de la publicació al BOE); per tant, el permís s’allarga de 16 a 19 setmanes a partir d’aquesta data.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

18/12/2025

Claus per a l’aplicació de VERI*FACTU per a empresaris i professionals

By compta1Servei fiscal

VERI*FACTU és un sistema de facturació verificable que garanteix que les factures emeses siguin autèntiques i puguin ser verificades per l’AEAT en temps real. S’inclou en el marc legal de la Llei Antifrau, el reglament de la qual es va aprovar l’octubre del 2024 i la seva meta principal és evitar el frau fiscal, ja que permet a Hisenda creuar dades en temps real.

NOTA DE REDACCIÓ: Tras la publicació del Reial Decret-llei 15/2025, de 2 de desembre, s’ajorna fins a l’any 2027 l’obligatorietat de VERI*FACTU, passant a l’1 de gener de 2027 per als contribuents de l’Impost sobre Societats ia l’1 de juliol de 2027 per a la resta d’obligats tributaris. El contingut d’aquest article, però, continua sent vàlid en les qüestions de fons.

Els productors i comercialitzadors dels sistemes informàtics hauran d’oferir els seus productes adaptats al reglament en el termini de nou mesos des de l’entrada en vigor de l’Ordre HAC/1177/2024, de 17 d’octubre, per la qual cosa han disposat fins al 29 de juliol de 2025 per a complir les seves obligacions.

En aquest mateix termini (29 de juliol de 2025) ha d’estar disponible a la seu de l’AEAT el servei per a la recepció dels registres de facturació tramesos pels sistemes d’emissió de factures verificables.

Els usuaris dels sistemes obligats per la norma hauran de tenir els seus sistemes informàtics adaptats abans de:

— L’1 de gener de 2026, en el cas de contribuents de l’impost de societats.

— L’1 de juliol de 2026, per a la resta dels obligats tributaris.

PRINCIPALS MESURES QUE CAL APLICAR

Els productors, comercialitzadors i usuaris tenen l’obligació que els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos comptables, de facturació o de gestió dels qui desenvolupin activitats econòmiques garanteixin la integritat, la conservació, l’accessibilitat, la llegibilitat, la traçabilitat i la inalterabilitat dels registres, sense interpolacions, omissions o alteracions de les quals no quedi l’anotació deguda en els sistemes mateixos.

Reglamentàriament s’estableixen les especificacions tècniques que han de reunir aquests sistemes i programes, així com l’obligació que aquests estiguin degudament certificats i facin servir formats estàndard per a poder ser llegits.

SANCIONS

NOVETATS SOBRE FACTURACIÓ DE LA LLEI CREA I CREIX

La Llei 18/2022, de 28 de setembre (Llei Crea i Creix) regula l’obligació d’emetre factura electrònica en totes les operacions entre empresaris i professionals en un únic article i una disposició final.

Desenvolupament reglamentari

El contingut de la norma referit a aquesta qüestió és molt escàs i, llevat de la qüestió referida als estàndards europeus i a la regulació fiscal, en deixa tots els aspectes específics, les característiques i el funcionament a un posterior desenvolupament reglamentari.

El desenvolupament reglamentari esmentat es troba recollit en el Projecte de Reial decret pel qual es desenvolupa la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses, quant a la facturació obligatòria entre empreses i professionals, el text de la qual va ser sotmès a informació pública el 20 de juny de 2023.

Obligacions: emissió i recepció electrònica

L’article 12 de la Llei 18/2022, de creació i creixement d’empreses, estableix l’obligació d’expedir, trametre i rebre factura electrònica quan el destinatari de l’operació sigui empresari o professional (B2B).

Les solucions tecnològiques i plataformes utilitzades han de garantir la interconnexió i interoperabilitat gratuïtes.

Els destinataris poden sol·licitar còpies de les factures electròniques sense incórrer en costos addicionals durant un termini de quatre anys.

El destinatari i l’emissor de les factures electròniques hauran de proporcionar informació sobre els estats de la factura i especificar-ne el termini de pagament i la data de venciment, a fi de controlar la morositat i de permetre un registre per a «premiar» i «castigar».

Excepcions

Hi ha dues excepcions a l’obligació d’expedir, trametre i lliurar factura en format electrònic:

— Quan es tracti d’operacions que es documentin a través de factures simplificades o

— Quan s’expedeixin voluntàriament sense que hi hagi obligació de fer-ho.

Infraccions i sancions

Les empreses obligades que no compleixin s’enfrontaran a multes de fins a 10.000 euros, no accés a subvencions, ajudes, contractes públics…

Seran mereixedors d’aquestes sancions els qui, tot i estar-hi obligats, no ofereixin als usuaris la possibilitat de rebre factures electròniques o no permetin l’accés de les persones que han deixat de ser clients a les seves factures.

La quantia de la penalització s’aplicaria depenent del nombre de persones afectades per la infracció o la continuïtat i persistència d’aquesta conducta infractora.

Terminis

Han de complir les noves obligacions de facturació electrònica en els terminis indicats a continuació:

— En el termini d’un any des de l’aprovació del Reglament que regula la factura electrònica per als empresaris i professionals amb volum d’operacions superior a 8.000.000 d’euros.

— En el termini de dos anys des de l’aprovació del Reglament que regula la factura electrònica per als empresaris i professionals amb volum d’operacions inferior a 8.000.000 d’euros.

Durant els primers dotze mesos, i com a mesura transitòria, les empreses obligades a emetre factures electròniques (amb facturació superior a 8 milions d’euros) hauran d’enviar addicionalment un document en format PDF que n’asseguri la llegibilitat per part de les empreses i els professionals per als quals encara no sigui exigible, tret que acceptin voluntàriament rebre-les en el format original.

D’aquesta manera, tot i que l’autònom o la pime no tingui encara un programa de facturació electrònica, podrà rebre i veure igualment la factura que li enviïn els emissors que sí que tinguin l’obligació de facturar per mitjans digitals.

En el termini màxim de tres anys des de l’aprovació del Reglament, totes les empreses tindran l’obligació d’informar l’Agència Tributària o els seus proveïdors de l’estat en què es troben les seves factures en quatre dies naturals, sense comptar dissabtes, diumenges o festius.

Tipus de plataformes

La facturació electrònica podrà fer-se per mitjà de plataformes privades, mitjançant la solució pública de facturació electrònica o amb la combinació de les dues vies.

En el cas que l’intercanvi de factures electròniques es produeixi íntegrament mitjançant plataformes privades de facturació electrònica, caldrà dipositar una còpia generada automàticament de cada factura electrònica en la solució pública de factura electrònica.

Les empreses i els professionals que rebin les factures electròniques, totalment o parcialment, a través d’una plataforma d’intercanvi de factures electròniques privades, hauran de fer públic el seu punt d’entrada de factures electròniques en totes les seves comunicacions amb altres empreses i professionals i, si és el cas, a la seva pàgina web.

Si les empreses i els professionals no han identificat el seu punt d’entrada de factures electròniques, s’entendrà que el punt d’entrada és la solució pública de facturació electrònica.

RELACIÓ DE LA LLEI ANTIFRAU AMB LA LLEI CREA I CREIX

La Llei Crea i Creix té com a objectiu reduir la morositat en les transaccions comercials, mentre que la Llei Antifrau se centra en la reducció del frau fiscal i l’enfortiment de la integritat del sistema tributari.

Les obligacions establertes en la Llei Antifrau i desenvolupades pel Reglament VERI*FACTU són compatibles amb el Projecte de Reglament de factura electrònica B2B, actualment en tramitació pel Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa amb la participació de l’Agència Tributària.

Els sistemes informàtics dels empresaris hauran d’adaptar-se d’una forma integral a totes dues modificacions, per a la qual cosa hauran de fer servir un model de dades únic basat en els esments obligatoris de factura i en els mitjans i terminis de pagament.

Les noves obligacions dels productors, comercialitzadors i usuaris en relació amb els sistemes i programes informàtics o electrònics reforcen l’obligació d’emetre factura de totes les operacions que efectuïn empresaris i professionals.

Ho veiem de manera sintètica en aquest quadre:

VERI*FACTU

Què és el sistema VERI*FACTU?

Els termes VERI*FACTU o reglament VERI*FACTU són formes abreujades, col·loquials i significatives de referir-se al reglament que estableix els requisits que han d’adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d’empresaris i professionals, i l’estandardització de formats dels registres de facturació, aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

S’obliga que aquests sistemes informàtics, en el moment d’expedir la factura, generin i guardin o trametin a l’AEAT un resum de la factura –anomenat registre de facturació– que porta incorporada una sèrie de mesures de seguretat i control, com són l’empremta digital de les seves dades, la inclusió d’informació de l’anterior registre generat (cosa que permet verificar que no hi ha omissions) i, si és el cas, la signatura electrònica del seu emissor.

Així mateix, obliguen els sistemes informàtics de facturació (SIF) perquè incloguin un codi QR en la factura expedida, la lectura del qual (per exemple, amb la càmera d’un telèfon mòbil) permetrà, a qui rebi aquesta factura, trametre’n fàcilment algunes dades a l’Agència Tributària, perquè la pugui verificar.

A més, si el SIF que les ha expedit funciona en la modalitat VERI*FACTU, també haurà d’incloure la frase «Factura verificable a la seu electrònica de l’AEAT» o VERI*FACTU.

A qui afecta VERI*FACTU?

La nova norma és aplicable a tots els empresaris i per a totes les seves operacions, amb l’excepció d’aquells que ja estiguin sotmesos al subministrament immediat d’informació (SII) o dels qui no tinguin l’obligació de facturar.

Pel que fa a l’àmbit territorial, és aplicable a tot Espanya excepte als territoris de règim fiscal foral.

Als territoris històrics de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, des de fa poc temps s’hi apliquen els sistemes denominats Ticket Bai, el funcionament dels quals és anàleg al que ara s’aprova per a la resta d’Espanya.

Hi ha dos tipus de col·lectius afectats:

1. Els productors i comercialitzadors de sistemes informàtics de facturació (SIF), en les qüestions relatives a les seves respectives activitats de producció i comercialització dels sistemes informàtics destinats a ser utilitzats pel col·lectiu que s’esmenta a continuació en l’apartat següent.

2. Aquells empresaris i professionals, persones físiques o jurídiques, que estiguin establerts en territori espanyol i expedeixin factures, sempre que compleixin les quatre condicions següents:

— Que no facturin exclusivament de manera manual (sense l’ajuda de SIF). Dit d’una altra manera, que facin servir algun SIF per a expedir factures.

— Que no estiguin adscrits, de manera obligatòria o voluntària, a les exigències del conegut com a subministrament immediat d’informació o SII.

— Que no tinguin el domicili fiscal als territoris històrics de la Comunitat Autònoma del País Basc o de la Comunitat Foral de Navarra.

— Que no disposin d’alguna resolució en vigor de no aplicació que els eximeixi de complir el RRSIF, aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

QUAN ENTRA EN VIGOR VERI*FACTU?

Això varia segons el col·lectiu afectat de què es tracti:

— Els empresaris i professionals que expedeixin factures a qui afecti el reglament hauran de tenir operatius els seus sistemes informàtics de facturació (SIF), adaptats a les característiques i requisits que s’estableixen en aquest reglament i en la seva normativa de desenvolupament, abans de l’1 de gener de 2026 per a contribuents de l’impost de societats o abans de l’1 de juliol de 2026 per a contribuents de l’IRPF o l’IRNR o entitats en atribució de rendes.

— Els productors i comercialitzadors d’aquells SIF a qui els sigui aplicable el reglament, en relació amb les seves activitats de producció i comercialització d’aquests SIF, hauran d’oferir els seus productes adaptats totalment al reglament en el termini màxim de nou mesos des de l’entrada en vigor de l’Ordre HAC/1177/2024, que desenvolupa les especificacions tècniques dels requisits imposats als SIF (en vigor des del 29 d’octubre de 2024).

No obstant això, en relació amb SIF inclosos en els contractes de manteniment de caràcter pluriennal contractats abans d’aquest últim termini, hauran d’estar adaptats al contingut del reglament amb anterioritat al 29 de juliol de 2025.

Naturalment, si els obligats disposen de SIF adaptats amb anterioritat a aquests terminis, podran començar a fer-los servir i l’Agència Tributària disposarà de mitjans per a facilitar-los, si és el cas, la remissió de registres de facturació dels SIF VERI*FACTU amb antelació a aquesta data.

En resum:

— A partir del 29 de juliol de 2025: les empreses que es dediquen a produir programes de facturació o a distribuir-los només podran vendre programes homologats segons els nous requisits de la Llei Antifrau.

— A partir de l’1 de gener de 2026: totes les empreses (societats) hauran d’haver canviat els seus sistemes i disposar de programes de facturació que compleixin els requisits de la Llei Antifrau.

— A partir de l’1 de juliol de 2026: la resta, és a dir els autònoms persones físiques, hauran d’haver canviat els seus sistemes i disposar de programes de facturació que compleixin els requisits de la Llei Antifrau.

Com s’identifiquen les factures VERI*FACTU?

Des de l’entrada en vigor per als obligats a emetre factures de la normativa de requisits SIF, totes les factures, siguin completes o bé simplificades, hauran d’incorporar un codi QR. Aquest codi conté certa informació de la factura i una adreça URL de la seu de l’agència tributària.

Depenent de la modalitat de compliment adoptada, el codi QR servirà per a validar fiscalment el contingut de la factura rebuda (en la modalitat de sistemes de factures verificables o VERI*FACTU) o per a comunicar aquesta factura a les autoritats fiscals (en la modalitat de sistemes de factures no verificables o NO VERI*FACTU).

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

15/12/2025

Calendari de festius 2026 a Banyoles

By compta1Servei laboral

El 2025 s’acaba i és important començar a preparar el 2026. Si vols començar a organitzar-te amb temps, planificar vacances, tancar calendaris d’empresa o simplement tenir clar quins seran els dies festius de l’any vinent, aquí tens el calendari complet de festius del 2026 a Banyoles. És una guia útil tant per a responsables d’equip com per a autònoms, famílies o qualsevol persona que necessiti anticipar-se al nou any.

L’any 2026 començarà amb els festius tradicionals de sempre: l’1 de gener, Any Nou, i el 6 de gener, Dia de Reis. A l’abril arribaran les primeres festivitats de primavera amb el Divendres Sant, que se celebrarà el dia 3, i el Dilluns de Pasqua, el dia 6. El mes de maig comptarà amb l’1 de maig, Dia del Treball, mentre que el 24 de juny, com és habitual, Banyoles celebrarà Sant Joan. A l’agost tindrem la festivitat de l’Assumpció el dia 15, i al setembre la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre.

L’octubre vindrà carregat de dates especials. A banda del 12 d’octubre, Festa Nacional d’Espanya, Banyoles celebrarà també les dues jornades de Festa Major, que seran el 23 i el 26 d’octubre. El novembre manté la seva cita habitual amb Tots Sants, que serà l’1 de novembre. I, a les acaballes de l’any, el desembre arriba amb tres dies clau: la Immaculada Concepció el dia 8, Nadal el dia 25 i Sant Esteve el dia 26, festivitats que marquen el tram final del 2026.

✅1 de gener – Any Nou

✅6 de gener – Reis

✅3 d’abril – Divendres Sant

✅6 d’abril – Dilluns de Pasqua

✅1 de maig – Dia del Treball

✅ 24 de juny – Sant Joan

✅15 d’agost – l’Assumpció

✅11 de setembre – Diada Nacional de Catalunya

✅12 d’octubre – Festa Nacional d’Espanya

✅23 d’octubre – Festa Major de Banyoles

✅26 d’octubre – Festa Major de Banyoles

✅1 de novembre – Tots Sants

✅8 de desembre – Immaculada Concepció

✅25 de desembre – Nadal

✅26 de desembre – Sant Esteve

Si tens empresa o gestiones un equip, aquest calendari és especialment útil per planificar l’activitat interna, preveure ponts i organitzar torns o vacances. I si simplement vols posar ordre a l’agenda personal, també t’anirà perfecte per marcar-te caps de setmana llargs i possibles escapades.

Recorda’t de guardar aquest article per consultar-lo sempre que ho necessitis i tenir els festius del 2026 a Banyoles ben a mà. I si tens dubtes sobre com planificar les vacances del teu equip i els dies que els hi pertoca per llei, no dubtis en contactar amb nosaltres!

📞 972 574 855

📥 c1b@compta-1.cat

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

10/12/2025

Nova normativa de facturació 2026: tot el que necessites saber sobre el sistema VeriFactu i les sancions de l’AEAT

By compta1Servei comptable

A partir del 2026, empreses i autònoms hauran de generar les factures mitjançant sistemes informàtics certificats o el sistema gratuït VeriFactu de l’AEAT. Aquesta nova normativa vol garantir la transparència i impedir la manipulació de factures després de la seva emissió.

En aquest article t’expliquem quan entra en vigor, què exigeix la normativa, com aplicar-la correctament i quines sancions hi ha per l’incompliment.

Quan entra en vigor la nova normativa de facturació?

La normativa de facturació entrarà en vigor de manera progressiva:

A partir de l’1 de gener de 2026, per a:

Societats Limitades
Societats Anònimes
Societats Laborals
Societats Civils
Associacions
Clubs Esportius
Fundacions
Juntes de Compensació
Societats Agràries de Transformació
Altres entitats mercantils que tributin per l’Impost de Societats

A partir de l’1 de juliol de 2026:

Autònoms que realitzin una activitat econòmica (no inclou arrendaments d’immobles)
No residents amb rendes a Espanya a través d’establiment permanent
Comunitats de béns (exclou arrendaments d’immobles)
Productors i comercialitzadors de sistemes informàtics

1. En què consisteix la nova normativa de facturació?

A partir del 2026, totes les factures hauran de generar-se mitjançant:

Un programa informàtic de facturació certificat que compleixi els requisits tècnics establerts per l’AEAT, o
El sistema VeriFactu gratuït que ofereix la mateixa AEAT.

L’objectiu és assegurar que les factures no puguin ser manipulades un cop emeses al client final.

2. Qui no està obligat a aplicar aquesta normativa?

Autònoms que no desenvolupin activitat econòmica, com arrendadors d’immobles.
Autònoms no obligats a emetre factures per operacions subjectes i exemptes (amb excepcions).
Autònoms en règim especial del recàrrec d’equivalència, règim simplificat d’IRPF/IVA (mòduls) o REGAP.
Societats acollides al SII (Subministrament Immediat d’Informació).

Recorda: les factures simplificades (antics tiquets) també estan incloses.

3. És obligatori utilitzar el sistema VeriFactu?

No. Els contribuents poden escollir entre dues opcions per complir la normativa:

Utilitzar un programa informàtic de facturació certificat.

Aquest programari ha de garantir:

Integritat, conservació, accessibilitat i traçabilitat de les factures.

Inalterabilitat i capacitat d’enviament dels registres a l’AEAT.
Compliment amb tots els requisits tècnics establerts per l’Agència Tributària.

El proveïdor del programari ha d’emetre un certificat de declaració responsable que acrediti el compliment de la normativa. Word i Excel no compleixen aquests requisits.

Utilitzar el sistema VeriFactu de l’AEAT

És un sistema gratuït desenvolupat per l’AEAT que genera factures amb codi QR, que permet al receptor verificar-ne l’autenticitat. Les factures es poden descarregar directament des del sistema.

En el cas de factures simplificades, és obligatori disposar d’un programa informàtic certificat, ja que el sistema VeriFactu no permet emetre aquest tipus de factures.

4. Quins tipus de factures es poden emetre amb el sistema VeriFactu?

El sistema VeriFactu només permet emetre factures completes i dirigides a un sol destinatari.

No es poden emetre mitjançant VeriFactu:

Factures amb més d’un destinatari.
Factures simplificades (antics tiquets).

En aquests casos, cal utilitzar un programa informàtic acreditat.

5. Sancions per incompliment de la normativa de facturació 2026

L’AEAT ha aprovat sancions molt estrictes per garantir el compliment de la normativa:

Infracció	Tipus	Sanció
Tinença de sistemes no certificats	Greu	50.000 € per exercici
No emetre o conservar factures	Greu	2% de l’import de l’operació o 300 € si es desconeix l’import
Incomplir requisits de facturació	Greu	1% de l’import de les operacions afectades
Emissió de factures falses o falsejades	Molt greu	75% de l’import de les operacions

Si l’incompliment és substancial (afecta més del 20% de les operacions o impedeix a l’AEAT conèixer l’import real), la sanció pot arribar fins al 100% de l’import de les operacions.

Conclusions i recomanacions

Comprova si el teu programari de facturació compleix amb la normativa. Si no compleix amb la normativa, contacta amb el teu proveïdor de software perquè te l’actualitzin abans de l’entrada en vigor de la nova normativa. En cas contrari, pots optar pel sistema VeriFactu de l’AEAT.

Recorda que el termini màxim per adaptar-te és l’1 de gener o l’1 de juliol de 2026, segons la forma jurídica de cadascú.

I si necessites ajuda per implementar la nova normativa de facturació, des de Compta-1 t’assessorem i t’ajudem a implementar el sistema que millor s’adapti a la teva empresa o activitat professional.

📞 972 574 855
📥 c1b@compta-1.cat

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

27/10/2025

Nova Directiva 2025/25: més digitalització per a empreses a Europa

By compta1Servei mercantil

L’objectiu és simplificar la constitució de societats i la presentació de documents, a més de millorar la cooperació i transparència transfronterera.

El 30 de gener de 2025 passat va entrar en vigor la Directiva (UE) 2025/25 de modificació de les Directives 2009/102/CE i (UE) 2017/1132. Aquesta norma té per finalitat impulsar la digitalització en el dret de societats als Estats membres de la Unió Europea, garantir un accés més eficient i fiable de la informació societària, facilitar la constitució d’empreses en línia i simplificar els tràmits transfronterers a través del Sistema d’Interconnexió de Registres Mercantils (BRIS).

A més, regula el Certificat de Societat de la UE i el Poder de Representació Digital, amb la qual cosa reforça el principi de seguretat jurídica. Alhora, estableix l’exempció de legalització i postil·la per a certs documents societaris emesos en format electrònic i redueix les barreres administratives.

Els Estats membres tenen fins al 31 de juliol de 2027 per a adoptar i publicar les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per a donar compliment al que s’hi estableix. La plena aplicació de la norma començarà al cap de 42 mesos de la seva entrada en vigor; és a dir, l’1 d’agost de 2028.

Les disposicions sobre taxes pels documents i informació de les societats de capital i dels grups de societats no s’hauran d’aplicar fins a l’1 d’agost de 2029.

La Directiva (UE) 2025/25 representa un avanç significatiu en la modernització i digitalització del dret de societats a la Unió Europea. No només beneficia les companyies, atès que simplifica i digitalitza els processos societaris, sinó que també és necessària per a crear un entorn empresarial més transparent, eficient i segur. La nova regulació permet a les empreses, independentment de la grandària o la ubicació, que puguin operar en un mercat interior cohesionat i de confiança.

L’actualització constant de la informació en els registres i les sancions per incompliment garantiran la precisió i vigència de la informació societària. Les companyies tindran totes les dades necessàries per a adoptar decisions fiables i reduir el risc en les seves operacions.

Control preventiu en la constitució

S’estableix un control preventiu obligatori dels documents societaris, que pot ser administratiu, judicial o notarial. Aquesta comprovació s’aplicarà tant a l’escriptura de constitució com als estatuts, així com a qualsevol modificació d’aquests documents. L’objectiu és garantir que tots els expedients compleixin els requisits formals, substantius i de contingut abans de ser inscrits en el Registre Mercantil, a fi d’assegurar la legalitat i la fiabilitat de la informació.

Mitjançant el control de la legalitat es comprovarà, almenys:

a) el compliment dels requisits formals aplicables a l’escriptura de constitució i als estatuts;

b) l’ús correcte de models preestablerts;

c) la inclusió del contingut mínim obligatori;

d) la verificació de requisits legals substantius, i

e) l’abonament, de conformitat amb la legislació nacional, de les aportacions, siguin en efectiu o en espècie.

Tractament de la informació

Es pretén garantir l’exactitud, la fiabilitat i la vigència de la informació inscrita en els registres mercantils nacionals, posant a disposició del públic un sistema d’interconnexió registral i societari (BRIS).

L’obligatorietat del registre s’estén a la societat col·lectiva i a la societat comanditària simple.

Els documents que hauran de publicar aquestes societats personalistes són els següents:

• la forma jurídica;

• el domicili social, o equivalent;

• el número d’inscripció en el registre;

• l’import màxim de la responsabilitat o de l’aportació de cada soci comanditari;

• l’escriptura de constitució i els estatuts, si fossin objecte d’un acte separat, quan el dret nacional exigeixi que aquests documents es presentin en el registre;

• les modificacions de la documentació indicada, compresa qualsevol pròrroga de la durada de la societat personalista quan tingui una durada limitada;

• el text íntegre de l’acte modificat, en la redacció actualitzada;

• les dades dels socis, administradors o altres representants estatutaris autoritzats per a representar la societat personalista en les relacions amb tercers i en judicis, així com informació sobre si aquestes persones estan autoritzades a representar la societat personalista per si soles o han d’actuar conjuntament o, si no és procedent, informació sobre la naturalesa i l’abast de l’autorització dels socis, administradors o altres representants per a representar la societat i les dades d’aquests;

• les dades dels socis col·lectius i, en el cas de les societats comanditàries, les dades dels socis comanditaris, en els casos en què les dades dels socis comanditaris estiguin a disposició del públic en el registre nacional;

• els documents comptables corresponents a cadascun dels exercicis;

• la dissolució de la societat;

• la resolució judicial que declari la nul·litat de la societat personalista, i

• les dades dels liquidadors, així com les seves facultats respectives.

Amb aquesta finalitat, els registradors seran els encarregats de garantir que totes les societats disposin d’un Identificador de Societats Mercantils a la UE (EUID) que en permeti l’acreditació inequívoca en les comunicacions entre registres.

Actualització de registres

Parlant de registres, aquesta nova Directiva també exigeix la posada al dia de la informació sobre les societats mercantils, siguin personalistes o capitalistes.

• Tot canvi que es produeixi en els documents i la informació s’ha de presentar en el registre en un termini no superior a quinze dies hàbils a partir de la data en què s’hagi fet la modificació. Aquest termini no serà aplicable a la variació dels documents comptables.

• Tota alteració de la informació s’ha d’inscriure en el registre i publicar, en un termini de deu dies hàbils a partir de la data de finalització de tots els tràmits requerits. Excepcionalment, aquest termini podrà prorrogar-se cinc dies hàbils.

• Els registres poden consultar a altres autoritats o registres pertinents conformement al dret nacional, a fi de verificar informació societària específica.

• Han d’establir procediments per a comprovar, en cas de dubte, que les societats compleixen els requisits per a continuar estant inscrites. A aquest efecte ho ha de notificar a la societat i donar-li un termini prudencial perquè corregeixi la informació pertinent, i garantir així que la documentació registral està actualitzada. (Per exemple, cancel·lació, dissolució, liquidació, concursos, activitat o inactivitat…)

Certificat de societat

La Directiva (UE) 2025/25 introdueix el certificat de societat de la UE, un document harmonitzat que les empreses podran sol·licitar als registres mercantils nacionals o a través del Sistema d’Interconnexió. Aquest certificat haurà d’estar disponible en totes les llengües oficials de la UE i contindrà informació essencial sobre la societat: denominació, forma jurídica, domicili, objecte social, capital, estat de la societat, representants legals, webs, etc.

Aquest nou títol s’acceptarà en tots els Estats membres com a prova suficient de la constitució de l’empresa i de la informació, tal com figura en el registre on estigui inscrita.

Per a les societats personalistes caldrà incloure-hi la identificació dels socis.

Poder de representació digital

Aquest poder s’haurà de formalitzar, modificar i revocar de conformitat amb la legislació nacional i s’estableix «en particular» per a la constitució de societats, el registre o el tancament de sucursals i les transformacions, fusions i escissions transfrontereres.

El notari que l’atorgui haurà d’assegurar-se de la identitat, la capacitat jurídica i l’autoritat per a representar la societat de la persona que atorga el poder de representació, el modifica o el revoca.

Exempció de legalització i postil·la

Els documents següents quedaran exempts de legalització i postil·la quan es presentin en un registre d’un altre Estat membre:

• Les còpies i els extractes electrònics proporcionats pels registres, que seran compatibles amb la cartera europea d’identitat digital definida en el Reglament (UE) 2024/1183.

• Els poders de representació digital previs a transformacions, fusions i escissions.

• Els documents notarials i administratius, les còpies certificades i les traduccions jurades, expedits en format electrònic i autenticats per mitjà dels serveis de confiança.

En cas de dubte raonable, si hi ha motius per a considerar que el document ha estat falsificat o manipulat o dubtes sobre el seu origen o l’autenticitat, les autoritats podran presentar una sol·licitud d’informació al punt de contacte que sigui origen del document o certificat. És a dir, es tracta de garantir l’autenticitat del document. En aquests casos, si s’estableixen punts de contacte específics, caldrà notificar-los a la Comissió.

Els punts de contacte respondran a les sol·licituds d’informació formulades en un termini no superior a cinc dies hàbils.

Si l’autoritat del punt de contacte no confirma l’autenticitat del document, aquest podrà ser rebutjat.

D’això se n’informarà l’interessat en el termini màxim de deu dies hàbils després de la recepció de la resposta del punt de contacte.

Sancions

Els Estats membre disposaran sancions efectives, proporcionades i dissuasives almenys per als supòsits de:

• No publicació de dades i documents.

• No presentació dels canvis en els terminis establerts.

• Omissió en la web o en els documents comercials de les dades obligatòries.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

24/10/2025

Jubilació anticipada: nou procediment per al càlcul de coeficients reductors

By compta1Servei laboral

El Reial decret 402/2025, de 27 de maig, va establir el procediment previ per a fixar supòsits que permetin avançar l’edat de jubilació mitjançant l’aplicació de coeficients reductors; analitzem a quina edat és possible jubilar-se, què és la jubilació anticipada i quins llocs de treball s’associen a aquests beneficis.

El 28 de maig passat es va publicar al BOE el Reial decret 402/2025, de 27 de maig, que regula el procediment previ per a determinar els supòsits en els quals és procedent permetre avançar l’edat de jubilació en el sistema de la Seguretat Social mitjançant l’aplicació de coeficients reductors.

La norma aborda el procediment esmentat, sempre en relació amb aquells llocs de treball o aquelles activitats que siguin de naturalesa «excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre», i s’exigeix que tinguin «elevats índexs de morbiditat o mortalitat», en desenvolupament de la previsió continguda en l’article 206 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre (d’ara endavant, LGSS).

El reial decret afegeix que l’establiment d’aquests coeficients reductors de l’edat de jubilació només serà procedent quan no sigui possible modificar les condicions de treball.

Cal destacar dues característiques d’aquesta regulació:

• En primer lloc, s’aplica al treball tant per compte d’altri com per compte propi, en qualsevol dels règims.

• A més, exclou les persones treballadores d’una activitat que ja tingui reconeguda l’aplicació de coeficients reductors i les persones treballadores enquadrades en una activitat que estableixi una edat mínima de jubilació arran de la seva penúria sense aplicació de coeficients reductors.

1. Quines són les activitats penoses, tòxiques, perilloses o insalubres?

Tradicionalment, el sistema de Seguretat Social s’ha ocupat de desenvolupar mesures reparadores a través de la jubilació anticipada per a les persones treballadores que es dediquen a tasques de naturalesa penosa, tòxica, perillosa o insalubre. Els especialistes han tractat de justificar la pervivència d’aquestes mesures basant-se en una esperança de vida inferior d’aquests afectats, deguda a l’impacte en la salut de l’activitat exercida, així com en la influència de l’edat en la pèrdua de capacitat per a exercir una determinada tasca de manera eficaç.

No obstant això, no abunden els estudis científics que revelin una relació clara entre el treball en un determinat àmbit i l’esperança de vida. Per això, el legislador fa servir indicis com la sinistralitat i la morbiditat per a definir els treballs que permeten acollir-se a aquests beneficis.

D’altra banda, al costat d’aquests avantatges, les autoritats se centren en altres mecanismes, com ara la reconversió professional mitjançant processos de mobilitat funcional. L’erradicació de treballs nocius per a la salut ha de ser una prioritat, i no només centrar-se a afavorir la jubilació anticipada de les persones treballadores en determinats sectors.

El mateix reial decret objecte d’estudi conté una definició sobre les activitats a què es refereix:

Sobre aquest esquema, la norma determina les condicions objectives per les quals aquestes activitats poden donar lloc a uns índexs elevats de morbiditat/mortalitat, en funció d’uns indicadors relatius a la incidència, la persistència i la durada dels processos d’incapacitat temporal, les declaracions d’incapacitat permanent i les defuncions:

• Requeriments físics o psíquics per a l’acompliment de l’activitat.

• Les seqüeles que ocasiona el seu acompliment.

2. Com es relacionen aquestes activitats amb la figura de la jubilació anticipada?

La jubilació anticipada és aquella classe de jubilació a la qual es poden acollir les persones treballadores, o bé veure’s compel·lides per causes alienes a la seva voluntat, si es compleixen uns requisits (període mínim de cotització i fet causant) i que és anterior a la jubilació ordinària (aquest requisit és exigible, en tot cas, quan s’accedeixi a la pensió sense estar d’alta o en situació assimilada a la d’alta).

Per tant, aquesta possibilitat es defineix per la lliure voluntat de la persona treballadora, la inequívoca manifestació de voluntat de qui, tot i poder continuar la seva relació laboral i no haver-hi raó objectiva que la impedeixi, decideix posar-hi fi. Així, es considera que el cessament en la relació laboral es produeix de manera involuntària quan l’extinció l’hagi ocasionat alguna de les causes previstes en la mateixa LGSS. Segons aquesta norma, tenen dret a la pensió de jubilació, de manera ordinària, les persones incloses en el Règim General que, a més de complir les condicions generals (és a dir, estar afiliades i d’alta en aquest règim o en situació assimilada a la d’alta per haver sobrevingut la contingència o situació protegida, tret de disposició legal expressa en contra), reuneixin les condicions següents (art. 205 LGSS):

a) Haver complert 67 anys d’edat, o 65 anys quan s’acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització, sense que es tingui en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries.

Per al còmput dels períodes de cotització es prendran anys i mesos complets, sense que s’hi equiparin les fraccions respectives.

b) Tenir cobert un període mínim de cotització de 15 anys, dels quals almenys 2 han d’estar compresos dins dels 15 anys immediatament anteriors al moment de causar el dret. A l’efecte del còmput dels anys cotitzats no es tindrà en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries.

En els supòsits en què s’accedeixi a la pensió de jubilació des d’una situació d’alta o assimilada a la d’alta, sense obligació de cotitzar, el període de 2 anys indicat més amunt ha d’estar comprès dins dels 15 anys immediatament anteriors a la data en què va cessar l’obligació de cotitzar.

No obstant això, i com s’ha expressat, l’edat mínima de jubilació pot ser rebaixada per Reial decret, a proposta del Ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, en aquells grups o activitats professionals que tinguin treballs de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre i tinguin índexs elevats de morbiditat o mortalitat, sempre que les persones treballadores afectades acreditin en la professió o el treball respectiu el mínim d’activitat que s’estableixi.

A aquest efecte, ha d’atendre el desenvolupament reglamentari que determina el procediment general per a establir coeficients reductors que permeten avançar l’edat de jubilació en el sistema de la Seguretat Social, que inclou, entre d’altres, l’elaboració prèvia d’estudis sobre sinistralitat en el sector, penúria, perillositat i toxicitat de les condicions del treball, la seva incidència en els processos d’incapacitat laboral de les persones treballadores i els requeriments físics o psíquics exigits per a continuar amb el desenvolupament de l’activitat a partir d’una edat determinada. Per això, el RD 402/2025, de 17 maig, esmentat estableix el procediment previ per a determinar els supòsits que permeten avançar l’edat en aquestes activitats.

L’art. 206 bis LGSS afegeix que també es podrà reduir en el cas de persones amb discapacitat en un grau igual o superior al 65%, en els termes que conté el corresponent reial decret acordat a proposta del titular del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, o també en un grau de discapacitat igual o superior al 45% sempre que, en aquest últim supòsit, es tracti de discapacitats determinades reglamentàriament respecte de les quals hi hagi evidències contrastades que determinin de forma generalitzada una reducció significativa de l’esperança de vida.

L’aplicació dels coeficients correctors de l’edat no donarà lloc, en cap cas, al fet que l’interessat pugui accedir a la pensió de jubilació amb una edat inferior a 52 anys.

D’altra banda, aquests coeficients reductors de l’edat de jubilació no es tindran en compte per a acreditar els requisits exigits per a accedir a la jubilació parcial, als beneficis establerts en la normativa quan la jubilació tingui lloc a una edat superior a l’ordinària, ni a qualsevol altra modalitat de jubilació anticipada.

3. Quins requisits s’exigeixen per a jubilar-se abans de l’edat ordinària?

Poden jubilar-se anticipadament, de manera voluntària, les persones treballadores que reuneixin els requisits següents:

• Tenir complerta una edat que sigui inferior en dos anys, com a màxim, a l’edat que resulti d’aplicació en cada cas.

• Acreditar un període mínim de cotització efectiva de 35 anys, sense que, a aquest efecte, es tingui en compte la part proporcional per pagues extraordinàries.

També és possible la jubilació anticipada per causes no imputables a la persona treballadora, cas en el qual s’exigeix:

• Tenir complerta una edat que sigui inferior en quatre anys, com a màxim, a l’edat que en cada cas resulti d’aplicació.

• Trobar-se inscrit a les oficines d’ocupació com a demandant d’ocupació durant un termini mínim de sis mesos immediatament anteriors a la data de la sol·licitud de la jubilació.

• Acreditar un període mínim de cotització efectiva de 33 anys, sense que, a aquest efecte, es tingui en compte la part proporcional per pagues extraordinàries.

• Que el cessament en el treball s’hagi produït per alguna de les causes següents: acomiadament col·lectiu per causes ETOP; acomiadament per causes objectives; extinció del contracte per resolució judicial; mort, jubilació o incapacitat de l’empresari individual; extinció del contracte per força major; extinció per voluntat de la persona treballadora, o extinció per voluntat de la treballadora víctima de violència de gènere o violència sexual.

També pot haver-hi jubilació anticipada en cas de discapacitat i per raó de l’activitat, com hem indicat més amunt.

Quant a les modalitats de jubilació anticipada, ens interessa la raó de l’activitat: determinades professions comporten un risc més alt.

4. Nou procediment per a determinar els supòsits que permeten la jubilació anticipada

Tornant a la regulació del nou procediment, analitzarem diversos aspectes.

Procediment per a aprovar l’anticipació de l’edat de jubilació

Els subjectes legitimats per a iniciar el procés d’aprovació són les organitzacions empresarials o de persones treballadors per compte propi i sindicals més representatives (i les administracions públiques en el cas d’ocupació pública).

El procediment s’inicia amb una sol·licitud dirigida a la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social (DGOSS) per mitjans electrònics, a través del registre electrònic a la seu electrònica associada de la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social i Pensions. En cas de necessitar-ho, es disposa d’un termini de 10 dies d’esmena de la sol·licitud.

La mateixa DGOSS requerirá a les parts legitimades la identificació fiscal de les persones incloses en el col·lectiu de què es tracti, que prestin o hagin prestat serveis en els àmbits respectius per a una anàlisi estadística. Per a trametre-ho, es disposa d’un termini de 20 dies des de l’endemà del requeriment.

Si bé les persones físiques no estan legitimades per a iniciar el procediment, una vegada presentada la sol·licitud i comprovada la legitimació, es donarà publicitat perquè els interessats puguin personar-s’hi.

La DGOSS elaborarà un informe de morbiditat/mortalitat, que s’enviarà:

• A l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball perquè emeti informe sobre les condicions de treball d’aquesta activitat i possibles propostes de millores o actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals.

• A la Inspecció de Treball i Seguretat Social perquè emeti informe sobre la possibilitat de modificació de les condicions de treball i sobre les condicions de penúria, toxicitat, perillositat o insalubritat.

• I només en el cas que el procediment afecti l’ocupació pública, al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública.

Tots aquests informes s’enviaran a una comissió d’avaluació, que, al seu torn, emetrà un informe en el termini d’un mes sobre l’existència de causes objectives que justifiquin l’aprovació del coeficient reductor. Així mateix, es posaran en coneixement de les persones interessades perquè hi facin al·legacions en el termini de 10 dies.

La DGOSS és qui ha de resoldre el procediment en el termini de 6 mesos, de dues maneres:

a) Estimant la sol·licitud i iniciant els tràmits perquè el Consell de Ministres aprovi el Reial decret corresponent. Com a conseqüència, l’aprovació d’un coeficient reductor comportarà una cotització addicional a la Seguretat Social que es fixarà en les lleis de pressupostos de cada any: s’aplicarà un tipus addicional a la base de cotització per contingències comunes a càrrec de l’empresa i la persona treballadora, en la mateixa proporció que l’establerta per a les contingències comunes, o únicament a càrrec de la persona treballadora en el cas del RETA.

Una vegada aprovat un coeficient reductor serà objecte de revisió, en tot cas, cada 10 anys. També és possible que, a instància de les parts legitimades o del Ministeri de Seguretat Social, es revisi, es modifiqui o fins i tot se suprimeixi quan desapareguin les causes que el van motivar o en disminueixin els efectes.

b) Desestimant-la, perquè no hi concorrin les condicions objectives o no s’arribi als índexs de morbiditat/mortalitat; o bé, quan sigui possible modificar les condicions de treball. Transcorreguts 4 anys des de la notificació de la resolució esmentat, es podran presentar noves sol·licituds relatives al mateix col·lectiu.

Aplicació dels coeficients reductors que s’aprovin

L’aplicació del coeficient reductor té un límit d’edat: en cap cas es pot permetre que s’accedeixi a la pensió de jubilació amb una edat inferior a 52 anys.

Quant als requisits que han de complir les persones treballadores perquè se’ls apliquin els coeficients reductors en la jubilació:

• Quan es tracti d’activitats amb requeriments físics/psíquics especials, han d’estar d’alta en la data del fet causant de la pensió de jubilació, i prestant serveis efectius (o en prolongació d’efectes econòmics d’una IT).

• En el cas d’activitats que donen lloc a seqüeles, es requereix l’alta o situació assimilada a la d’alta, encara que no s’exerceixin els llocs de treball o les activitats.

Sobre la posible compatibilitat de pensió de jubilació i treball, no serà possible exercir la mateixa activitat que va donar lloc a l’aplicació del coeficient reductor, ni tampoc és possible per als qui hagin accedit o accedeixin anticipadament a la pensió per aplicació de coeficients reductors reconeguts en una norma anterior.

En tots els casos, perquè s’apliqui un coeficient reductor cal acreditar un període equivalent al període mínim de cotització exigit per a accedir a la pensió ordinària de jubilació, i es poden acumular tots els períodes en cas de realització de diferents activitats amb coeficients reductors.

Els períodes de cotització que computaran són els que es dedueixin de la informació disponible en la Tresoreria General de la Seguretat Social.

5. Criteri de l’Institut Nacional de la Seguretat Social

El 10 de juny passat, la Subdirecció General d’Ordenació i Assistència Jurídica de l’Institut Nacional de la Seguretat Social va dictar un criteri de gestió per a determinar els efectes dels períodes de reducció de jornada en l’aplicació dels coeficients reductors de l’edat per a l’accés a la pensió de jubilació anticipada dels articles 206 i 206 bis LGSS.

Així, i amb motiu de diversos dubtes suscitats en diferents direccions provincials en relació amb els efectes dels períodes de reducció de jornada en l’aplicació dels coeficients reductors, l’INSS va aclarir que, d’ençà d’una sentència del Tribunal Constitucional de 3 de juliol de 2019, en els períodes treballats a temps parcial, cada dia en alta ha de computar com a dia complet efectivament treballat, amb independència del percentatge de reducció de la jornada, a l’efecte del càlcul dels coeficients reductors de l’edat de jubilació.

D’altra banda, l’exercici del dret a la reducció de jornada no comporta la modificació de la naturalesa del contracte. No obstant això, ha de tenir la similitud entre les situacions de reducció de jornada i els treballs a temps parcial, per la qual cosa la solució a l’efecte del còmput dels coeficients reductors de l’edat de jubilació ha de ser igual en tots dos casos.

Per tant, i segons l’INSS, els períodes de reducció de jornada han de computar com a temps efectivament treballat a l’efecte de l’aplicació dels coeficients reductors en l’edat de jubilació, amb independència que la jornada de treball efectiu no s’exerceixi a temps complet.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

22/10/2025

Obligacions, terminis i requisits de la nova facturació electrònica

By compta1Servei fiscal

La Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal va incloure una nova lletra j) en l’article 29.2.j) de la LGT a fi d’establir obligacions formals que impedeixin la fabricació de programari que permeti la manipulació de dades comptables. En compliment d’aquesta obligació es va publicar el Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s’estableixen els nous requisits antifrau per a programes informàtics de facturació (Reglament VERI*FACTU).

D’altra banda, la Llei 18/2022, de 28 de setembre, (Llei Crea i Creix) regula l’obligació de factura electrònica en totes les operacions entre empresaris i professionals en un únic article i una Disposició final.

Tant la Llei Crea i Creix com la Llei Antifrau estan estretament relacionades amb la facturació electrònica.

1. Llei Antifrau

Novetats de la Llei Antifrau en matèria de facturació

La Llei 11/2021, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal va incloure una nova lletra j) en l’article 29.2.j) de la LGT a fi d’establir obligacions formals que impedeixin la fabricació de programari que permeti la manipulació de dades comptables, i en consonància regula unes infraccions greus, de fins a 150.000 euros, per l’incompliment d’aquestes noves obligacions.

En compliment d’aquesta obligació es va publicar el Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s’estableixen els nous requisits antifrau per a programes informàtics de facturació (Reglament VERI*FACTU).

Qui afecta la Llei Antifrau?

Els usuaris dels sistemes obligats per la norma hauran de tenir els seus sistemes informàtics adaptats abans de:

• L’1 de gener de 2026, en el cas de contribuents de l’impost de societats.

• L’1 de juliol de 2026 per a la resta dels obligats tributaris.

Principals mesures que s’aplicaran

Sancions

Pregunta freqüent

Pertanyo a un col·lectiu que, en principi, no està obligat a emetre factures: m’afecta el reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació?

No, sempre que no s’emetin factures o aquestes s’emetin TOTES a mà; és a dir, sense fer servir un sistema informàtic de facturació (SIF).

Per contra, si en algun moment s’emet alguna factura —pel motiu que sigui— i es fa servir un SIF, llavors sí que seria aplicable el RRSIF (sempre que també es compleixin la resta de condicions).

És important recordar que el RRSIF només s’aplica als SIF i aquests, per definició, només tenen aquesta consideració si es fan servir per a emetre el que —segons el ROF– tingui la consideració de FACTURA, inclosa la factura simplificada, però no altres documents similars o «equivalents» també justificatius d’operacions.

2. Llei Crea i Creix

La Llei 18/2022, de 28 de setembre, (Llei Crea i Creix) regula l’obligació de factura electrònica en totes les operacions entre empresaris i professionals en un únic article i una Disposició final. El contingut de la norma referit a aquest tema és molt breu i, tret del respecte als estàndards europeus i a la regulació fiscal, en deixa tots els aspectes específics, les característiques i el funcionament a un desenvolupament reglamentari posterior, del qual encara només coneixem el projecte.

Novetats de la Llei Crea i Creix en matèria de facturació

• L’obligatorietat d’emetre i rebre factures electròniques. L’article 12 de la Llei 18/2022, de creació i creixement d’empreses, estableix l’obligació d’emetre, trametre i rebre una factura electrònica quan el destinatari de l’operació sigui empresari o professional (B2B)

• La interconnexió i interoperabilitat gratuïta: les solucions tecnològiques i plataformes utilitzades han de garantir la interconnexió i interoperabilitat gratuïtes.

• La conservació de factures: els destinataris poden sol·licitar còpies de les factures electròniques sense incórrer en costos addicionals durant un termini de quatre anys.

• Els estats de les factures: el destinatari i l’emissor de les factures electròniques hauran de proporcionar informació sobre els estats de la factura. Caldrà especificar el termini de pagament, la data de venciment, a fi de controlar la morositat i de permetre un registre per a «premiar» i «castigar».

Hi ha dues excepcions a l’obligació d’emetre, transmetre i lliurar factures en format electrònic:

• Quan es tracti d’operacions que es documentin per mitjà de factures simplificades.

• Quan s’emetin voluntàriament sense que hi hagi l’obligació de fer-ho.

Sancions

Les empreses obligades que no compleixin s’enfrontaran a multes de fins a 10.000€, no accés a subvencions, ajudes, contractes públics… Seran mereixedors d’aquestes sancions els qui, tot i estar obligats a fer-ho, no ofereixin als usuaris la possibilitat de rebre factures electròniques o no permetin l’accés de les persones que han deixat de ser clients a les seves factures.

L’import de la penalització s’aplicaria depenent del nombre de persones afectades per la infracció o la continuïtat i persistència d’aquesta conducta infractora.

Terminis

Han de complir les noves obligacions de facturació electrònica en els terminis següents:

• En el termini d’1 any des de l’aprovació del Reglament que regula la factura electrònica per als empresaris i professionals amb volum d’operacions superior a 8.000.000 d’euros.

• En el termini de 2 anys des de l’aprovació del Reglament que regula la factura electrònica per als empresaris i professionals amb volum d’operacions inferior a 8.000.000 d’euros.

• Durant els primers dotze mesos, i com a mesura transitòria, les empreses obligades a emetre factures electròniques (amb facturació superior a 8 milions) hauran d’enviar addicionalment un document en format PDF que n’asseguri la llegibilitat per part de les empreses i els professionals per als quals encara no és exigible, tret que acceptin voluntàriament rebre-les en el format original.

• D’aquesta manera, tot i que l’autònom o pime no tingui encara un programa de facturació electrònica, podrà rebre i veure igualment la factura que li enviïn els emissors que sí que tenen l’obligació de facturar per mitjans digitals.

• En el termini màxim de 3 anys des de l’aprovació del Reglament, totes les empreses tindran l’obligació d’informar l’Agència Tributària o els seus proveïdors de l’estat en què es troben les seves factures en quatre dies naturals, sense comptar dissabtes, diumenges o festius. Per exemple, si una pime o professional rep una factura un dimarts, haurà d’informar l’emissor —o Hisenda— de la seva recepció, com a molt tard, el dilluns següent. Si aquest dilluns es fa el pagament, haurà de comunicar-ho, com a molt tard, el divendres següent, i indicar-ne la data.

Com que la transmissió de la informació sobre l’estat de pagament de la factura en les empreses no incloses en el SII s’ha vinculat a una futura ordre ministerial, s’estableix un règim transitori addicional per a informar sobre el pagament de les factures:

• 36 mesos des de l’aprovació del reglament per als empresaris amb una facturació anual inferior a 6 milions d’euros i

• 48 mesos per als professionals (autònoms) amb un volum de facturació també inferior a aquest import.

Forma. Sistema espanyol de facturació electrònica

La facturació electrònica es podrà fer mitjançant plataformes privades, mitjançant la solució pública de facturació electrònica o mitjançant la combinació de les dues vies.

Les empreses i els professionals que rebin les seves factures electròniques, totalment o parcialment, a través d’una plataforma d’intercanvi de factures electròniques privades hauran de fer públic el seu punt d’entrada de factures electròniques en totes les seves comunicacions amb altres empreses i professionals i, si és el cas, a la seva pàgina web. En cas que les empreses i els professionals no hagin identificat el seu punt d’entrada de factures electròniques, s’entendrà que aquest punt d’entrada és la solució pública de facturació electrònica.

3. Relació de la Llei Antifrau amb la Llei Crea i Creix

Les obligacions establertes en la Llei Antifrau i desenvolupades pel Reglament VERI*FACTU són compatibles amb el projecte de Reglament de factura electrònica B2B. Els sistemes informàtics dels empresaris hauran d’adaptar-se d’una forma integral a totes dues modificacions, per a la qual cosa caldrà fer servir un model de dades únic basat en els esments obligatoris de factura i en els mitjans i terminis de pagament. Aquestes obligacions noves reforcen l’obligació d’emetre factura.

4. VERI*FACTU

Què és el sistema VERI*FACTU?

VERI*FACTU o Reglament VERI*FACTU són les formes abreujades, col·loquials i significatives de referir-se al reglament que estableix els requisits que han d’adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d’empresaris i professionals, i l’estandardització de formats dels registres de facturació, aprovat pel Reial Decret 1007/2023. La facturació electrònica es podrà fer mitjançant plataformes privades, mitjançant la solució pública de facturació electrònica o mitjançant la combinació de les dues vies.

Obliguen que aquests sistemes informàtics, en el moment d’emetre la factura, generin i guardin o enviïn a l’AEAT un resum de la factura -anomenat registre de facturació- que porta incorporada una sèrie de mesures de seguretat i control, com són l’empremta digital de les dades, la inclusió d’informació de l’anterior registre generat i, si és el cas, la signatura electrònica del seu emissor.

Així mateix, obliguen els sistemes informàtics de facturació (SIF) perquè incloguin un codi QR en la factura emesa, la lectura del qual (per exemple, amb la càmera d’un telèfon mòbil) permeti qui rebrà aquesta factura a trametre fàcilment certes dades de la mateixa a l’Agència Tributària per a una possible verificació.

Característiques del sistema VERI*FACTU

El sistema VERI*FACTU afegeix determinades característiques a la factura i a la factura simplificada. A més dels esments que han de tenir actualment les factures, siguin ordinàries o simplificades, aquelles que s’emetin amb sistemes informàtics de facturació (SIF) a què es refereix el Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, hauran d’incorporar un codi QR tributari que faciliti la comunicació a l’Agència Tributària de certes dades de la factura.

I si el SIF que les ha emès funciona en la modalitat VERI*FACTU, també haurà d’incloure la frase «Factura verificable en la seu electrònica de l’AEAT» o VERI*FACTU.

Qui afecta VERI*FACTU?

1. Els productors i comercialitzadors de sistemes informàtics de facturació (SIF) en les activitats de producció i comercialització dels sistemes informàtics destinats a ser usats pel col·lectiu d’empresaris i professionals.

2. Els empresaris i professionals, persones físiques o jurídiques, que estiguin establerts en territori espanyol i emetin factures, sempre que compleixin les quatre condicions següents:

• Que NO facturin exclusivament de manera manual (sense l’ajuda de SIF); és a dir, que facin servir algun SIF per a emetre factures.

• Que NO estiguin adscrits, de manera obligatòria o voluntària, a les exigències del conegut com a subministrament immediat d’informació o SII.

• Que NO tinguin el domicili fiscal als territoris històrics de la Comunitat Autònoma del País Basc o de la Comunitat Foral de Navarra.

• Que NO disposin de cap resolució en vigor de no aplicació que els eximeixi de complir el RRSIF, aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

A quins sistemes informàtics s’aplica el reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació?

A aquells que es facin servir per a emetre factures (incloent-hi les factures simplificades); és a dir, als sistemes informàtics de facturació (SIF), sempre que els facin servir persones obligades a emetre factures (completes o simplificades, tant a altres empresaris com a consumidors finals) a qui els apliqui el reglament VERI*FACTU. No s’aplica a altres sistemes informàtics que es facin servir per a emetre un altre tipus de documents justificatius de lliurament de béns o prestació de serveis.

Quan entra en vigor VERI*FACTU?

• A partir del 29 de juliol de 2025: les empreses que es dediquen a produir o distribuir programes de facturació només podran vendre programes homologats segons els nous requisits de la Llei Antifrau.

• A partir de l’1 de gener de 2026: totes les empreses (societats) hauran d’haver canviat el programari i disposar de programes de facturació que compleixin els requisits de la Llei Antifrau.

• A partir de l’1 de juliol de 2026: la resta, és a dir els autònoms persones físiques, hauran d’haver canviat el programari i disposar de programes de facturació que compleixin els requisits de la Llei Antifrau.

Com s’identifiquen les factures VERI*FACTU?

Totes les factures, siguin completes o simplificades, hauran d’incorporar un codi QR. Aquest codi conté determinada informació de la factura i una adreça URL a la seu de l’Agència Tributària.

Depenent de la modalitat de compliment adoptada, el codi QR servirà bé per a validar fiscalment el contingut de la factura rebuda (en la modalitat de sistemes de factures verificables o VERI*FACTU), o bé per a comunicar-la a les autoritats fiscals (en la modalitat de sistemes de factures no verificables o NO VERI*FACTU).

5. Impacte en el programari de facturació i comptabilitat. Programari adaptat a VERI*FACTU

Objectius de la implantació dels nous requisits

El 28 d’octubre de 2024 es va publicar l’Ordre HAC/1177/2024, de 17 d’octubre, que completa el desenvolupament normatiu de l’article 29.2.j) de la LGT, en relació específicament amb els sistemes informàtics de facturació d’empresaris i professionals. La seva publicació comporta l’inici del còmput del termini màxim de nou mesos en què els fabricants i comercialitzadors de sistemes de facturació hauran de comercialitzar productes adaptats a la normativa.

Els objectius més destacables d’aquesta Ordre són:

• Reforçar l’obligació d’emetre factura de totes les operacions que fan empresaris i professionals.

• Aconseguir que totes les operacions que es facin es gravin en el sistema informàtic de manera segura, no manipulable, accessible i amb una estructura i un format estàndard per a facilitar la llegibilitat dels registres, l’anàlisi automatitzada i la simultània remissió a l’Administració tributària.

• Incentivar el consumidor final perquè sol·liciti els comprovants de les seves operacions i pugui trametre voluntàriament a l’Administració tributària la informació bàsica d’aquestes factures per a verificar-ne el registre i l’exactitud de les dades que s’hi reflecteixen.

• Garantir la integritat, l’autenticitat i la traçabilitat de les dades registrades, per dificultar així la falsificació dels registres de facturació.

• Contribuir a una major igualtat davant la llei i a un reforç dels principis d’equitat i capacitat contributiva en el repartiment de les càrregues tributàries.

• Aconseguir una eficàcia més gran en la comprovació tributària dels òrgans que tenen assignada aquesta competència.

• Facilitar el compliment de les obligacions tributàries.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

20/10/2025

Galeta	Durada	Descripció
cookielawinfo-checkbox-analytics	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Analytics".
cookielawinfo-checkbox-functional	11 months	The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Functional".
cookielawinfo-checkbox-necessary	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookies is used to store the user consent for the cookies in the category "Necessary".
cookielawinfo-checkbox-others	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Other.
cookielawinfo-checkbox-performance	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Performance".
viewed_cookie_policy	11 months	The cookie is set by the GDPR Cookie Consent plugin and is used to store whether or not user has consented to the use of cookies. It does not store any personal data.

compta-1 archivos - Compta-1 Banyoles

A partir de l’1 de gener de 2026, per a:

A partir de l’1 de juliol de 2026:

1. En què consisteix la nova normativa de facturació?

2. Qui no està obligat a aplicar aquesta normativa?

3. És obligatori utilitzar el sistema VeriFactu?

Utilitzar el sistema VeriFactu de l’AEAT

4. Quins tipus de factures es poden emetre amb el sistema VeriFactu?

5. Sancions per incompliment de la normativa de facturació 2026

Conclusions i recomanacions

Els nostres serveis