El Reial decret 402/2025, de 27 de maig, va establir el procediment previ per a fixar supòsits que permetin avançar l’edat de jubilació mitjançant l’aplicació de coeficients reductors; analitzem a quina edat és possible jubilar-se, què és la jubilació anticipada i quins llocs de treball s’associen a aquests beneficis.
El 28 de maig passat es va publicar al BOE el Reial decret 402/2025, de 27 de maig, que regula el procediment previ per a determinar els supòsits en els quals és procedent permetre avançar l’edat de jubilació en el sistema de la Seguretat Social mitjançant l’aplicació de coeficients reductors.
La norma aborda el procediment esmentat, sempre en relació amb aquells llocs de treball o aquelles activitats que siguin de naturalesa «excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre», i s’exigeix que tinguin «elevats índexs de morbiditat o mortalitat», en desenvolupament de la previsió continguda en l’article 206 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre (d’ara endavant, LGSS).
El reial decret afegeix que l’establiment d’aquests coeficients reductors de l’edat de jubilació només serà procedent quan no sigui possible modificar les condicions de treball.
Cal destacar dues característiques d’aquesta regulació:
• En primer lloc, s’aplica al treball tant per compte d’altri com per compte propi, en qualsevol dels règims.
• A més, exclou les persones treballadores d’una activitat que ja tingui reconeguda l’aplicació de coeficients reductors i les persones treballadores enquadrades en una activitat que estableixi una edat mínima de jubilació arran de la seva penúria sense aplicació de coeficients reductors.
1. Quines són les activitats penoses, tòxiques, perilloses o insalubres?
Tradicionalment, el sistema de Seguretat Social s’ha ocupat de desenvolupar mesures reparadores a través de la jubilació anticipada per a les persones treballadores que es dediquen a tasques de naturalesa penosa, tòxica, perillosa o insalubre. Els especialistes han tractat de justificar la pervivència d’aquestes mesures basant-se en una esperança de vida inferior d’aquests afectats, deguda a l’impacte en la salut de l’activitat exercida, així com en la influència de l’edat en la pèrdua de capacitat per a exercir una determinada tasca de manera eficaç.
No obstant això, no abunden els estudis científics que revelin una relació clara entre el treball en un determinat àmbit i l’esperança de vida. Per això, el legislador fa servir indicis com la sinistralitat i la morbiditat per a definir els treballs que permeten acollir-se a aquests beneficis.
D’altra banda, al costat d’aquests avantatges, les autoritats se centren en altres mecanismes, com ara la reconversió professional mitjançant processos de mobilitat funcional. L’erradicació de treballs nocius per a la salut ha de ser una prioritat, i no només centrar-se a afavorir la jubilació anticipada de les persones treballadores en determinats sectors.
El mateix reial decret objecte d’estudi conté una definició sobre les activitats a què es refereix:
Sobre aquest esquema, la norma determina les condicions objectives per les quals aquestes activitats poden donar lloc a uns índexs elevats de morbiditat/mortalitat, en funció d’uns indicadors relatius a la incidència, la persistència i la durada dels processos d’incapacitat temporal, les declaracions d’incapacitat permanent i les defuncions:
• Requeriments físics o psíquics per a l’acompliment de l’activitat.
• Les seqüeles que ocasiona el seu acompliment.
2. Com es relacionen aquestes activitats amb la figura de la jubilació anticipada?
La jubilació anticipada és aquella classe de jubilació a la qual es poden acollir les persones treballadores, o bé veure’s compel·lides per causes alienes a la seva voluntat, si es compleixen uns requisits (període mínim de cotització i fet causant) i que és anterior a la jubilació ordinària (aquest requisit és exigible, en tot cas, quan s’accedeixi a la pensió sense estar d’alta o en situació assimilada a la d’alta).
Per tant, aquesta possibilitat es defineix per la lliure voluntat de la persona treballadora, la inequívoca manifestació de voluntat de qui, tot i poder continuar la seva relació laboral i no haver-hi raó objectiva que la impedeixi, decideix posar-hi fi. Així, es considera que el cessament en la relació laboral es produeix de manera involuntària quan l’extinció l’hagi ocasionat alguna de les causes previstes en la mateixa LGSS. Segons aquesta norma, tenen dret a la pensió de jubilació, de manera ordinària, les persones incloses en el Règim General que, a més de complir les condicions generals (és a dir, estar afiliades i d’alta en aquest règim o en situació assimilada a la d’alta per haver sobrevingut la contingència o situació protegida, tret de disposició legal expressa en contra), reuneixin les condicions següents (art. 205 LGSS):
a) Haver complert 67 anys d’edat, o 65 anys quan s’acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització, sense que es tingui en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries.
Per al còmput dels períodes de cotització es prendran anys i mesos complets, sense que s’hi equiparin les fraccions respectives.
b) Tenir cobert un període mínim de cotització de 15 anys, dels quals almenys 2 han d’estar compresos dins dels 15 anys immediatament anteriors al moment de causar el dret. A l’efecte del còmput dels anys cotitzats no es tindrà en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries.
En els supòsits en què s’accedeixi a la pensió de jubilació des d’una situació d’alta o assimilada a la d’alta, sense obligació de cotitzar, el període de 2 anys indicat més amunt ha d’estar comprès dins dels 15 anys immediatament anteriors a la data en què va cessar l’obligació de cotitzar.
No obstant això, i com s’ha expressat, l’edat mínima de jubilació pot ser rebaixada per Reial decret, a proposta del Ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, en aquells grups o activitats professionals que tinguin treballs de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre i tinguin índexs elevats de morbiditat o mortalitat, sempre que les persones treballadores afectades acreditin en la professió o el treball respectiu el mínim d’activitat que s’estableixi.
A aquest efecte, ha d’atendre el desenvolupament reglamentari que determina el procediment general per a establir coeficients reductors que permeten avançar l’edat de jubilació en el sistema de la Seguretat Social, que inclou, entre d’altres, l’elaboració prèvia d’estudis sobre sinistralitat en el sector, penúria, perillositat i toxicitat de les condicions del treball, la seva incidència en els processos d’incapacitat laboral de les persones treballadores i els requeriments físics o psíquics exigits per a continuar amb el desenvolupament de l’activitat a partir d’una edat determinada. Per això, el RD 402/2025, de 17 maig, esmentat estableix el procediment previ per a determinar els supòsits que permeten avançar l’edat en aquestes activitats.
L’art. 206 bis LGSS afegeix que també es podrà reduir en el cas de persones amb discapacitat en un grau igual o superior al 65%, en els termes que conté el corresponent reial decret acordat a proposta del titular del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, o també en un grau de discapacitat igual o superior al 45% sempre que, en aquest últim supòsit, es tracti de discapacitats determinades reglamentàriament respecte de les quals hi hagi evidències contrastades que determinin de forma generalitzada una reducció significativa de l’esperança de vida.
L’aplicació dels coeficients correctors de l’edat no donarà lloc, en cap cas, al fet que l’interessat pugui accedir a la pensió de jubilació amb una edat inferior a 52 anys.
D’altra banda, aquests coeficients reductors de l’edat de jubilació no es tindran en compte per a acreditar els requisits exigits per a accedir a la jubilació parcial, als beneficis establerts en la normativa quan la jubilació tingui lloc a una edat superior a l’ordinària, ni a qualsevol altra modalitat de jubilació anticipada.
3. Quins requisits s’exigeixen per a jubilar-se abans de l’edat ordinària?
Poden jubilar-se anticipadament, de manera voluntària, les persones treballadores que reuneixin els requisits següents:
• Tenir complerta una edat que sigui inferior en dos anys, com a màxim, a l’edat que resulti d’aplicació en cada cas.
• Acreditar un període mínim de cotització efectiva de 35 anys, sense que, a aquest efecte, es tingui en compte la part proporcional per pagues extraordinàries.
També és possible la jubilació anticipada per causes no imputables a la persona treballadora, cas en el qual s’exigeix:
• Tenir complerta una edat que sigui inferior en quatre anys, com a màxim, a l’edat que en cada cas resulti d’aplicació.
• Trobar-se inscrit a les oficines d’ocupació com a demandant d’ocupació durant un termini mínim de sis mesos immediatament anteriors a la data de la sol·licitud de la jubilació.
• Acreditar un període mínim de cotització efectiva de 33 anys, sense que, a aquest efecte, es tingui en compte la part proporcional per pagues extraordinàries.
• Que el cessament en el treball s’hagi produït per alguna de les causes següents: acomiadament col·lectiu per causes ETOP; acomiadament per causes objectives; extinció del contracte per resolució judicial; mort, jubilació o incapacitat de l’empresari individual; extinció del contracte per força major; extinció per voluntat de la persona treballadora, o extinció per voluntat de la treballadora víctima de violència de gènere o violència sexual.
També pot haver-hi jubilació anticipada en cas de discapacitat i per raó de l’activitat, com hem indicat més amunt.
Quant a les modalitats de jubilació anticipada, ens interessa la raó de l’activitat: determinades professions comporten un risc més alt.
4. Nou procediment per a determinar els supòsits que permeten la jubilació anticipada
Tornant a la regulació del nou procediment, analitzarem diversos aspectes.
Procediment per a aprovar l’anticipació de l’edat de jubilació
Els subjectes legitimats per a iniciar el procés d’aprovació són les organitzacions empresarials o de persones treballadors per compte propi i sindicals més representatives (i les administracions públiques en el cas d’ocupació pública).
El procediment s’inicia amb una sol·licitud dirigida a la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social (DGOSS) per mitjans electrònics, a través del registre electrònic a la seu electrònica associada de la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social i Pensions. En cas de necessitar-ho, es disposa d’un termini de 10 dies d’esmena de la sol·licitud.
La mateixa DGOSS requerirá a les parts legitimades la identificació fiscal de les persones incloses en el col·lectiu de què es tracti, que prestin o hagin prestat serveis en els àmbits respectius per a una anàlisi estadística. Per a trametre-ho, es disposa d’un termini de 20 dies des de l’endemà del requeriment.
Si bé les persones físiques no estan legitimades per a iniciar el procediment, una vegada presentada la sol·licitud i comprovada la legitimació, es donarà publicitat perquè els interessats puguin personar-s’hi.
La DGOSS elaborarà un informe de morbiditat/mortalitat, que s’enviarà:
• A l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball perquè emeti informe sobre les condicions de treball d’aquesta activitat i possibles propostes de millores o actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals.
• A la Inspecció de Treball i Seguretat Social perquè emeti informe sobre la possibilitat de modificació de les condicions de treball i sobre les condicions de penúria, toxicitat, perillositat o insalubritat.
• I només en el cas que el procediment afecti l’ocupació pública, al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública.
Tots aquests informes s’enviaran a una comissió d’avaluació, que, al seu torn, emetrà un informe en el termini d’un mes sobre l’existència de causes objectives que justifiquin l’aprovació del coeficient reductor. Així mateix, es posaran en coneixement de les persones interessades perquè hi facin al·legacions en el termini de 10 dies.
La DGOSS és qui ha de resoldre el procediment en el termini de 6 mesos, de dues maneres:
a) Estimant la sol·licitud i iniciant els tràmits perquè el Consell de Ministres aprovi el Reial decret corresponent. Com a conseqüència, l’aprovació d’un coeficient reductor comportarà una cotització addicional a la Seguretat Social que es fixarà en les lleis de pressupostos de cada any: s’aplicarà un tipus addicional a la base de cotització per contingències comunes a càrrec de l’empresa i la persona treballadora, en la mateixa proporció que l’establerta per a les contingències comunes, o únicament a càrrec de la persona treballadora en el cas del RETA.
Una vegada aprovat un coeficient reductor serà objecte de revisió, en tot cas, cada 10 anys. També és possible que, a instància de les parts legitimades o del Ministeri de Seguretat Social, es revisi, es modifiqui o fins i tot se suprimeixi quan desapareguin les causes que el van motivar o en disminueixin els efectes.
b) Desestimant-la, perquè no hi concorrin les condicions objectives o no s’arribi als índexs de morbiditat/mortalitat; o bé, quan sigui possible modificar les condicions de treball. Transcorreguts 4 anys des de la notificació de la resolució esmentat, es podran presentar noves sol·licituds relatives al mateix col·lectiu.
Aplicació dels coeficients reductors que s’aprovin
L’aplicació del coeficient reductor té un límit d’edat: en cap cas es pot permetre que s’accedeixi a la pensió de jubilació amb una edat inferior a 52 anys.
Quant als requisits que han de complir les persones treballadores perquè se’ls apliquin els coeficients reductors en la jubilació:
• Quan es tracti d’activitats amb requeriments físics/psíquics especials, han d’estar d’alta en la data del fet causant de la pensió de jubilació, i prestant serveis efectius (o en prolongació d’efectes econòmics d’una IT).
• En el cas d’activitats que donen lloc a seqüeles, es requereix l’alta o situació assimilada a la d’alta, encara que no s’exerceixin els llocs de treball o les activitats.
Sobre la posible compatibilitat de pensió de jubilació i treball, no serà possible exercir la mateixa activitat que va donar lloc a l’aplicació del coeficient reductor, ni tampoc és possible per als qui hagin accedit o accedeixin anticipadament a la pensió per aplicació de coeficients reductors reconeguts en una norma anterior.
En tots els casos, perquè s’apliqui un coeficient reductor cal acreditar un període equivalent al període mínim de cotització exigit per a accedir a la pensió ordinària de jubilació, i es poden acumular tots els períodes en cas de realització de diferents activitats amb coeficients reductors.
Els períodes de cotització que computaran són els que es dedueixin de la informació disponible en la Tresoreria General de la Seguretat Social.
5. Criteri de l’Institut Nacional de la Seguretat Social
El 10 de juny passat, la Subdirecció General d’Ordenació i Assistència Jurídica de l’Institut Nacional de la Seguretat Social va dictar un criteri de gestió per a determinar els efectes dels períodes de reducció de jornada en l’aplicació dels coeficients reductors de l’edat per a l’accés a la pensió de jubilació anticipada dels articles 206 i 206 bis LGSS.
Així, i amb motiu de diversos dubtes suscitats en diferents direccions provincials en relació amb els efectes dels períodes de reducció de jornada en l’aplicació dels coeficients reductors, l’INSS va aclarir que, d’ençà d’una sentència del Tribunal Constitucional de 3 de juliol de 2019, en els períodes treballats a temps parcial, cada dia en alta ha de computar com a dia complet efectivament treballat, amb independència del percentatge de reducció de la jornada, a l’efecte del càlcul dels coeficients reductors de l’edat de jubilació.
D’altra banda, l’exercici del dret a la reducció de jornada no comporta la modificació de la naturalesa del contracte. No obstant això, ha de tenir la similitud entre les situacions de reducció de jornada i els treballs a temps parcial, per la qual cosa la solució a l’efecte del còmput dels coeficients reductors de l’edat de jubilació ha de ser igual en tots dos casos.
Per tant, i segons l’INSS, els períodes de reducció de jornada han de computar com a temps efectivament treballat a l’efecte de l’aplicació dels coeficients reductors en l’edat de jubilació, amb independència que la jornada de treball efectiu no s’exerceixi a temps complet.