Hisenda planeja una neteja «d’empreses fantasma» amb la implementació de determinades mesures per a depurar els censos, de manera que només les societats que realment intervinguin en el món comercial o econòmic mantinguin la seva plena vida juridicofiscal. D’altra banda, sembla que s’acosta un nou canvi legal per agilitar el procediment sancionador d’empreses que incompleixin l’obligació legal de dipòsit.
L’Administració té en el punt de mira les «societats zombis» i ja va anunciar en el seu moment que s’implementaran determinades mesures amb la finalitat de depurar els censos. L’empresari manté l’empresa «en pausa» i s’estalvia el cost inherent a la dissolució de la societat i el sobrevingut per la constitució posterior, en cas que se’n vulgui reprendre el funcionament.
SOCIETATS INACTIVES DESAPAREIXERAN DESPRÉS DE LA COVID
Segons la Resolució de 21 de gener de 2020 de la Direcció General de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, per la qual s’aproven les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner de 2020: «Les empreses inactives resulten potencialment ocultadores de la vertadera titularitat dels béns i drets, a Espanya o en altres jurisdiccions, i afecten la transparència del nostre sistema i la comunicació del beneficiari efectiu».
Així ho manifestava l’Agència Tributària a començament d’aquell any fatídic, sense sospitar que les seves intencions quedarien temporalment frustrades amb l’arribada del virus.
La crisi del coronavirus ha provocat el tancament de molts negocis. Al setembre de 2020 s’havien dissolt un 29,3 % més de societats que les registrades l’any 2019. Segons diuen els experts, a Espanya més de la meitat de les empreses estan inactives. Unes 700.000 companyies constituïdes no desenvolupen cap activitat.
Hi haurà un abans i un després del 13 de març de 2020 en el mercat espanyol. Les xifres de la Seguretat Social reflecteixen que el nombre d’empreses que cotitzaven al desembre de 2020 eren 1.403.578, la més baixa des de 2014, l’any en què l’economia espanyola va començar a créixer i a crear ocupació després de sis llargs anys de crisi. Les dades que elabora el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions són només un avançament de l’impacte que tindrà la pandèmia després de la finalització dels ERTO per força major. Davant d’aquesta desfeta, Hisenda considera que «ara més que mai és necessari escometre aquesta purga».
La tasca que li toca fer a l’Agència Tributària és titànica. Avui dia, pel que indiquen els mitjans de comunicació, es pretén combatre-les mitjançant la reforma de la Llei de mesures de prevenció del frau. Cal tenir en compte que aquestes societats poden ser reviscudes per a operacions delictives.
S’estan sospesant una sèrie d’esmenes que pretenen, d’una banda, obligar els registradors mercantils a assumir la neteja de la llista de societats «en coma induït» i, d’una altra, autoritzar Hisenda perquè els privi del número d’identificació fiscal, cosa que els suposarà la mort civil.
Les societats inactives són aquelles entitats que paralitzen l’activitat, però sense arribar al punt de dissoldre’s a l’espera de ser reactivades o liquidades per complet.
Deixar una societat inactiva és molt fàcil: simplement es tracta de presentar el model 036 a l’Agència Tributària en el termini d’un mes des de la data de cessament marcant la casella 140 «Deixar d’exercir totes les activitats empresarials i professionals (persones jurídiques i entitats, sense liquidació. Entitats inactives)» i la casella 141 amb la data en la qual efectivament cessa l’activitat.
Les causes d’aquesta «aturada» poden anar des de la deixadesa de l’empresari de torn fins a l’intent d’esquivar o diferir les despeses notarials, els aranzels registrals i les càrregues fiscals associades a la liquidació.
Tanmateix, no tot són avantatges: cal no oblidar que, encara que no tinguin activitat, aquestes empreses no estan exemptes de complir amb les seves obligacions mercantils i fiscals. No presentar l’impost de societats, no dipositar els comptes en el Registre o no dissoldre la societat deixant-la inactiva sine die pot implicar sancions econòmiques importants. En el cas que no es dipositin els documents en els terminis legals establerts, els administradors de la societat podrien rebre sancions de 1.200 euros a 60.000 euros.
Tot això sense oblidar que, amb la revocació del NIF, s’aconsegueix que el registre on estigui inscrita l’empresa estengui, en el full obert per a aquesta entitat, una nota marginal per evitar que pugui fer-s’hi cap anotació. Aquest tancament es tradueix en:
• La baixa en el Registre d’Operadors Intracomunitaris i en el Registre de Devolució Mensual de l’IVA i, també, en la impossibilitat de fer operacions bancàries en els comptes o dipòsits d’aquestes societats.
• Un impediment per a obtenir el certificat d’estar al corrent d’obligacions tributàries, cosa que sens dubte expulsarà automàticament qualsevol societat de la roda de la contractació pública.
LA MANCA DE DIPÒSIT DE COMPTES SERÀ SANCIONADA
L’efectivitat dels règims sancionadors s’està convertint en una veritable vacuna contra la insolvència de l’Administració. La traçabilitat i el rastreig d’incomplidors ompliran les arques de l’Estat, cosa que, en l’actual pandèmia i amb els diners públics sota pressió, és una prioritat.
Sent extremadament cauts amb tot el que pot afectar la butxaca, escometem aquesta anàlisi amb la voluntat de ser cristal·lins i directes.
Dades
Les dades o ingredients són clars i molt frescos:
• Hi ha més de dos milions d’empreses que incompleixen l’obligació imposada per la Llei de societats de capital de les quals 253.110 mantenen algun tipus d’activitat i 1.830.689 estan inactives, encara que no per això tenen dret a eludir aquesta obligació.
• L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) tan sols incoa 150 expedients a l’any.
Causes
Les causes d’aquesta situació també són clares, però «ja molt seques», es remunten a molts anys enrere:
• La manca de recursos humans i econòmics de l’ICAC, l’activitat principal del qual és la supervisió de l’activitat dels auditors de comptes, per la qual cosa destina una part mínima dels seus recursos disponibles a la supervisió d’aquesta altra atribució competencial.
• La manca d’incentiu econòmic per a escometre amb «motivació» el seguiment i l’eventual sanció de les empreses incomplidores. L’esquema actual no aporta cap benefici a l’institut, ja que la recaptació obtinguda per les escasses sancions imposades no redunda en la millora dels seus comptes, sinó que s’ingressen en el tresor públic.
Les solucions proposades formen part de la «nova cuina» o, més ben dit, agenda, de la vicepresidenta d’Assumptes Econòmics. Nadia Calviño, ministra d’Economia, està preparant una reforma legal per a millorar els recursos destinats al seguiment i eventual sanció d’aquesta mena de comportaments, per una doble via:
• Reforçar l’organisme que té encomanada aquesta atribució, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC).
• Implicar també en aquesta batalla nous actors com l’Agència Tributària o el Col·legi de Registradors Mercantils.
El canvi legal que s’està cuinant permetrà afectar en el balanç de l’ICAC la recaptació que l’organisme obtingui per les sancions imposades a les empreses que hagin incomplert l’obligació legal de dipositar en el Registre Mercantil els seus comptes en el termini màxim d’un mes després de ser aprovats, tal com estableix la Llei de societats de capital.
La nova operativa alliberarà l’ICAC de l’obligació d’assumir en primera persona el seguiment de les empreses i encomanarà aquesta funció als organismes que disposen de tota la informació: els registres mercantils. El pla del Govern, segons confirmen fonts oficials, es basa en la subscripció d’un conveni amb el Col·legi de Registradors Mercantils perquè siguin aquests els qui s’encarreguin de la supervisió dels incompliments i la incoació dels expedients sancionadors, tasca per la qual es preveu que rebin el 50 % de la recaptació sancionadora.
La resta, l’altre 50 %, redundaria en els comptes de l’ICAC, si bé una part d’aquests recursos, entorn d’un 10 %, s’abonaran a l’Agència Tributària perquè s’encarregui de la gestió de la recaptació d’aquestes sancions i de les reclamacions corresponents quan hi hagi impagaments.
Sancions
Segons la Llei de societats de capital, l’incompliment de l’obligació legal de dipositar els comptes en el Registre implica multes que oscil·len entre els 1.200 i els 60.000 euros en el cas de les pimes, i que poden arribar a ser de 300.000 euros per a les societats que facturen més de sis milions d’euros.
Efectes
L’ensurt que li donaran el 2021, si forma part del col·lectiu d’incomplidors, serà proporcional als milions que es recaptaran per aquesta via. Tingui en compte que, si aquest règim s’aplica de forma generalitzada, i sabent que hi ha més de dos milions d’empreses incomplidores, els ingressos per a les arques públiques es comptarien per centenars de milions d’euros.
Amb aquest nou incentiu, Economia confia que el 2021 l’activitat sancionadora de l’ICAC es duplicarà i que l’import de la recaptació passarà dels 685.000 euros ingressats el 2019 per aquest concepte a una xifra de més d’1,1 milions «que es veurà incrementada en anys venidors».
Incògnites
Què passarà si, com a conseqüència d’una irregularitat formal, el Registre no admet el dipòsit dels seus comptes? Seria lícit sancionar en aquests casos?