actualitat archivos - Compta-1 Banyoles

Tractaments comptables, informació no financera i informació en els comptes anuals d’una bonificació extraordinària

Les quatre consultes de comptabilitat publicades al BOICAC 135 aborden el tractament comptable aplicable a una aportació que rep una empresa pública; la informació que s’ha d’incloure en els comptes anuals del 2022 de la bonificació extraordinària i temporal del preu final de determinats productes energètics, aprovada pel Reial decret llei 6/2022; la formulació de l’estat d’informació no financera en el cas de les societats cooperatives, i el tractament comptable de les condonacions de deutes que efectuen els fundadors o els patrons de les fundacions.

Tot seguit, oferim el resum de les quatre consultes comptables publicades a la pàgina web de l’ICAC, pertanyents al BOICAC 135.

Consulta 1. BOICAC núm 135/2023. Sobre el tractament comptable aplicable a una aportació que rep una empresa pública

La consulta tracta sobre una societat anònima pública dependent d’una entitat local que ha rebut una aportació per a una activitat considerada d’interès públic. Aquesta aportació, destinada al finançament d’un projecte d’inversió que s’executa en diversos exercicis, s’ha registrat a l’inici com a subvenció reintegrable.

La qüestió que s’hi planteja fa referència al traspàs de la subvenció com no reintegrable: si s’ha de fer a mesura que avança l’execució de les inversions que es financen o bé en l’exercici en què acabin les obres.

Doncs bé, per respondre a aquesta qüestió, l’ICAC es basa en la normativa següent:

— NRV 18a Subvencions, donacions i llegats rebuts. L’apartat 1. Subvencions, donacions i llegats atorgats per tercers diferents dels socis, i l’apartat 2. Subvencions, donacions i llegats atorgats per socis o propietaris de la norma de registre i valoració (NRV) 18a del Pla general de comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre.

— Ordre EHA/733/2010, de 25 de març. L’apartat 1 de la norma sisena i disposició addicional única de l’Ordre EHA/733/2010, de 25 de març, per la qual s’aproven aspectes comptables d’empreses públiques que operen en determinades circumstàncies.

L’apartat 1 de la norma sisena d’aquesta ordre regula els supòsits en què s’aplica l’apartat 1 de la NRV 18a del PGC la comptabilització de les subvencions que rebin les empreses públiques de l’entitat pública dominant per a finançar activitats d’interès públic general. L’ICAC aclareix que han de complir els requisits exigits en l’ordre per a poder aplicar l’apartat 1 de la NRV 18a esmentat, atès que, si no es compleixen, les aportacions s’haurien de tractar com a fons propis.

Així doncs, l’ICAC explica el següent:

— Reconeixement de la subvenció. Pel que fa al reconeixement de la subvenció, l’ICAC ens recorda que l’apartat 1 de la NRV 18a del PGC indica que, en la mesura que la subvenció compleixi els requisits perquè es consideri no reintegrable, s’ha de registrar en el patrimoni net de l’empresa, neta de l’efecte impositiu. Si no és així, tal com estableix aquesta norma, s’ha de registrar com un passiu fins que adquireixi la condició de no reintegrable. En tots dos supòsits, el registre comptable s’haurà de fer en el moment que es produeixi l’acord de concessió de la subvenció, amb independència que el cobrament es materialitzi en exercicis posteriors, sempre que el dret de l’empresa enfront de l’entitat concedent compleixi els criteris per a reconèixer un actiu, regulats en el marc conceptual de la comptabilitat.

— Integrable/no reintegrable. Quant a la qualificació «no reintegrable» de la subvenció, l’ICAC es basa en la disposició addicional única de l’Ordre EHA/733/2010, de 25 de març, que ha regulat amb un abast general, és a dir, aplicable a tot els tipus d’empresa, els criteris per a qualificar una subvenció com a no reintegrable. Del que s’exposa en aquesta disposició addicional única, l’ICAC conclou que cal tenir en compte, a la data de la formulació dels comptes anuals, si la societat ha dut a terme, totalment o parcialment, l’actuació concreta exigida per a la concessió de la subvenció. Si l’execució ha estat parcial, la subvenció es qualificarà com a no reintegrable en proporció a l’execució que s’hagi efectuat, sempre que no hi hagi dubtes que l’empresa complirà les obligacions establertes en l’acord d’atorgament.

Consulta 2. BOICAC núm 135/2023. Sobre la informació que s’ha d’incloure en els comptes anuals del 2022 de la bonificació extraordinària i temporal del preu final de determinats productes energètics, aprovada pel Reial decret llei 6/2022, de 29 de març

En concret, la consulta tracta sobre la informació que s’ha d’incloure en la memòria per la subvenció al gasoil.

En primer lloc, l’ICAC ens recorda que la interpretació del tractament comptable de la bonificació extraordinària i temporal en el preu de venda al públic de determinats productes energètics i additius es va publicar en la consulta 4 del BOICAC 129, de març de 2022, que al·ludia, d’altra banda, a la consulta 5 del BOICAC 94 i a la consulta 1 del BOICAC 122. En aquella consulta es va establir que, pel que fa al beneficiari o consumidor final, des del punt de vista comptable:

— La bonificació que es fa efectiva per mitjà d’una reducció del preu del producte té naturalesa de subvenció.

— Tanmateix, es pot admetre que aquest import minori la despesa ocasionada per aquest concepte, sempre que, d’acord amb el principi d’importància relativa, la variació que ocasioni aquest registre comptable sigui poc significativa.

Doncs bé, després de fer un repàs de les regles que imposa el PGC sobre les partides del balanç i del compte de pèrdues i guanys en què han d’aparèixer aquestes subvencions, i sobre com se n’ha d’informar en la memòria, l’ICAC conclou que:

a) La bonificació dels 20 cèntims en la gasolina rep el tractament comptable de subvenció i, per això, se n’ha d’informar en els comptes anuals pels imports en què s’hagi beneficiat. Vegeu:

— Nota 18. Subvencions, donacions i llegats del model normal de memòria del PGC.

— Nota 10. Una altra informació, apartat 3, del model abreujat del PGC i del model PGC per a pimes.

b) No obstant això, segons l’aplicació del principi d’importància relativa, en la mesura que aquesta bonificació es consideri un import menor de la despesa ocasionada en l’adquisició de la gasolina, no caldrà aportar informació addicional sobre aquest concepte en els comptes anuals.

Consulta 3. BOICAC núm 135/2023. Sobre la formulació de l’estat d’informació no financera en el cas de les societats cooperatives

Per respondre a aquesta consulta, l’ICAC es basa en el seu pronunciament sobre la formulació de l’estat d’informació no financera (EINF) en el cas d’una societat cooperativa agrària, publicat en la consulta 2 del BOICAC 133, de març de 2023. En aquesta consulta, l’ICAC ens recordava que ja s’havia pronunciat sobre aquesta qüestió en la pregunta 4 de la Guia informativa sobre l’aplicació de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, que està publicada a la seva pàgina web. Aquesta és la pregunta 4 i la resposta corresponent:

«4. Les obligacions de la llei són exigibles a les entitats diferents de les entitats mercantils?

Les obligacions de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, són exigibles a les entitats subjectes al TRLSC i al Codi de comerç:

D’una banda, el TRLSC inclou les societats de capital en el seu àmbit d’aplicació; és a dir, les societats anònimes, limitades i comanditàries per accions que compleixin els paràmetres fixats en la llei.

D’altra banda, el Codi de comerç fa referència a les societats que formulin comptes consolidats, a les quals correspon l’obligació de formular l’EINF consolidat a la societat dominant del grup, segons el que es disposa en l’article 42 del Codi de comerç, entenent que hi ha un grup quan una societat exerceixi o pugui exercir, directament o indirectament, el control de l’una o l’altra.

En cas que l’entitat dominant del grup no sigui una societat mercantil, està obligada a formular l’EINF consolidat sempre que li resulti aplicable el Codi de comerç i estigui obligada a formular comptes consolidats.

A tall de conclusió, les obligacions de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, són exigibles a totes les societats mercantils que compleixin els paràmetres previstos en el TRLSC, així com a totes les societats que compleixin els paràmetres previstos en el Codi de comerç i siguin societats dominants d’un grup que estiguin obligades a consolidar. En aquest últim cas, les societats mercantils es poden revestir d’una forma jurídica diferent.

Això no impedeix que, si altres entitats que en principi no estan subjectes a les obligacions de la llei, volen presentar voluntàriament informació de tipus no financer, puguin fer-ho, si bé no estan subjectes a les obligacions de la Llei 11/2018, de 28 de desembre.

Tanmateix, cal advertir de la importància d’evitar confusions per als destinataris de la informació, ja que s’han d’adoptar unes cauteles determinades en la presentació d’aquesta informació. Així, en la presentació d’aquesta informació de caràcter voluntari no s’ha de denominar “Estat d’Informació no financera”, i ha de quedar clarament identificat que la divulgació d’aquesta informació es fa amb aquest caràcter voluntari i que no està subjecta ni a les exigències ni a les garanties de la llei. Aquestes cauteles no serien necessàries en el supòsit que l’entitat decidís sotmetre’s íntegrament, i així ho manifestés de manera clara i expressa en aquesta informació, a tots els requisits de la Llei 11/2018, de 28 de desembre. En aquest cas, sí que podria denominar aquesta informació com a «estat d’informació no financera».

Per tant, després de veure la pregunta 4, l’ICAC estableix que les obligacions de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, són exigibles a totes les societats mercantils que compleixin els paràmetres previstos en el TRLSC, així com a totes les societats que compleixin els paràmetres previstos en el Codi de comerç i siguin societats dominants d’un grup que estiguin obligades a consolidar. En aquest últim cas, les societats mercantils es poden revestir d’una forma jurídica diferent.

A aquest efecte, s’entén per societats mercantils les enumerades en l’article 122 del Codi de comerç:

1. La societat regular col·lectiva (regulada en els articles 125 a 144 del CCom).

2. La societat comanditària simple (regulada en els articles 145 a 150 del CCom).

3. Les societats anònimes (regulades en el Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital).

4. Les societats limitades (regulades en el Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital).

El dubte sobre les societats cooperatives s’ha de resoldre en funció de si aquestes societats duen a terme actes de comerç. En aquest sentit, les societats cooperatives s’han d’incloure en l’àmbit d’aplicació de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, atès que són societats constituïdes per a la realització d’activitats empresarials (article 1 de la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de cooperatives).

En conclusió, per a l’ICAC, les societats cooperatives que compleixin els paràmetres previstos en el TRLSC estan obligades a formular l’EINF.

Consulta 4. BOICAC núm 135/2023. Sobre el tractament comptable de les condonacions de deutes que efectuen els fundadors o els patrons de les fundacions

En concret, la consulta aborda el tractament comptable de les condonacions de deutes que efectuen els fundadors o els patrons d’un protectorat d’una fundació de competència estatal. L’entitat consultant, basant-se en la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions, i en la normativa comptable d’aplicació, planteja en quins supòsits aquestes condonacions de deutes es poden imputar directament al patrimoni net de les fundacions sense que formin part del compte de resultats.

Per fonamentar la resposta, l’ICAC es basa en la normativa següent:

— Reial decret 1491/2011, de 24 d’octubre, pel qual s’aproven les normes d’adaptació del Pla general de comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives. En concret, l’article 3.1 dedicat a l’àmbit d’aplicació.

— Resolució de l’ICAC, de 26 de març de 2013, per la qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les entitats sense finalitats lucratives, i la Resolució, de 26 de març de 2013, per la qual s’aprova el Pla de comptabilitat de petites i mitjanes entitats sense finalitats lucratives. Concretament, per a determinar el criteri d’imputació a l’excedent de l’exercici de les subvencions, donacions i llegats que tinguin el caràcter de no reintegrable i que es concedeixin per a cancel·lar deutes, l’apartat 3 b5) de la NRV 20a. Subvencions, donacions i llegats rebuts.

— Consulta 6 del BOICAC 75, setembre 2008. En aquesta consulta es respon a una qüestió idèntica a la que es planteja ara, i la conclusió és que, en la concessió de subvencions, donacions o llegats, els fundadors actuen com a tercers, als quals no es pot aplicar l’apartat 2. Subvencions, donacions i llegats atorgats per socis o propietaris de la NRV 18a del PGC 2007, sinó l’apartat 1. Subvencions, donacions i llegats atorgats per tercers diferents dels socis o propietaris d’aquesta norma.

Així doncs, l’ICAC conclou que, d’acord amb la normativa d’aplicació exposada, les subvencions que atorguen els fundadors o els patrons que tinguin per objecte la condonació de deutes s’imputaran com a ingrés de l’exercici en què es produeixi la subvenció.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

26/03/2024

Serà obligatòria la facturació electrònica per a autònoms i pimes el 2024?

By compta1Servei mercantil

La Llei Crea i Creix, en vigor des de l’octubre del 2022, va introduir la factura electrònica obligatòria entre empresaris i professionals, una mesura per a la qual convé preparar-se, ja que el desenvolupament reglamentari de la llei ja està en procés i, a mesura que es desenvolupi, començarà a comptar el termini per a adaptar-se a aquest canvi normatiu.

La Llei 18/2022, de 28 de setembre, regula l’obligació de la factura electrònica en totes les operacions entre empresaris i professionals en un únic article i una disposició final. El contingut de la norma en aquest sentit és molt concís i, tret del respecte als estàndards europeus i a la regulació fiscal, deixa tots els aspectes específics, les característiques i el funcionament a un desenvolupament reglamentari posterior.

Els més optimistes esperaven que en un termini de sis mesos ja tindríem un desenvolupament normatiu en vigor, però no ha estat així. Res més lluny de la realitat.

Aquest reglament encara està pendent d’aprovació. El Govern el va treure a consulta pública el 7 de març passat i, amb posterioritat, el 20 de juny, el va publicar com a projecte de reial decret. D’aquesta manera, s’iniciava el termini d’audiència i informació per a formular al·legacions.

Aquest text definitiu encara no s’ha fet públic i es desconeix si ja ha estat remès al Consell d’Estat. Tenint en compte el temps que cal perquè es tramiti i els informes obligatoris que s’han de sol·licitar, la tramitació pot tardar, almenys, tres mesos.

Aquest retard, motivat en part per l’avançament electoral, posposarà l’obligació sobre la factura electrònica, ja que la norma marca un calendari d’implantació d’un any, de dos o de tres després de l’aprovació.

Més aviat que tard i per a tothom (tot i que per a uns abans que uns altres), la factura electrònica serà obligatòria. S’entén per factura electrònica la que s’expedeix i es rep en format digital entre empresaris i professionals, i que documenta operacions comercials concertades entre ells.

Hi ha dues excepcions a l’obligació d’expedir, transmetre i lliurar la factura en format electrònic:

• Quan es tracti d’operacions que es documentin per mitjà de factures simplificades.

• Quan s’expedeixin voluntàriament sense que hi hagi obligació de fer-ho.

Si encertem en les nostres previsions i a principi del 2024 s’aprova el reglament:

• Un any després, el 2025, les empreses amb més de vuit milions de facturació només podran emetre factures electròniques.

• Al cap de dos anys, el 2026, l’obligació s’estendrà als autònoms i pimes amb menys de vuit milions d’ingressos.

• Tres anys després, el 2027, tots els negocis tindran l’obligació d’informar l’Agència Tributària o els seus proveïdors de l’estat en què es troben les factures.

12 mesos: any 2025

Si el reglament de facturació s’aprovés finalment a principi del 2024, començarà el compte enrere i els negocis amb més de vuit milions d’euros d’ingressos anuals només tindran un any, fins a principi del 2025, per a començar a emetre totes les factures per mitjans electrònics. Tindran l’opció de fer-ho amb un programa privat o per mitjà de la solució pública d’Hisenda.

El sistema espanyol de factura electrònica està compost per un conjunt de plataformes d’intercanvi de caràcter privat i per la solució pública de facturació electrònica, que complirà, a més, la funció de repositori i que gestionarà l’Agència Estatal d’Administració Tributària.

Durant aquests dotze primers mesos i com a mesura transitòria, les empreses obligades a emetre factures electròniques (amb facturació de més de vuit milions) hauran d’enviar, addicionalment, un document en format PDF que n’asseguri la llegibilitat a les empreses i als professionals per als quals encara no és exigible, tret que acceptin voluntàriament de rebre-les en el format original.

D’aquesta manera, encara que l’autònom o la pime no disposin d’un programa de facturació electrònica, podran rebre i veure igualment la factura que els enviïn, per bé que els emissors sí que tindran l’obligació de facturar per mitjans digitals.

24 mesos: any 2026

L’any vinent començaria l’etapa següent: el termini perquè tots els autònoms i les empreses, independentment del volum dels seus ingressos, hagin de facturar obligatòriament per mitjans digitals.

També hi haurà la possibilitat que els autònoms i les pimes que no vulguin contractar un programa de facturació privat recorrin a la solució pública d’Hisenda, una plataforma oberta on podran registrar-se gratuïtament i emetre o rebre les factures per mitjans electrònics i, alhora, complir la imposició normativa.

Si opten per fer servir un programa informàtic propi, el reglament també estableix, per a aquest mateix any, l’obligació per a les empreses i els autònoms que rebin les factures electròniques, totalment o parcialment, per mitjà d’una plataforma d’intercanvi de factures electròniques privades, de fer públic el punt d’entrada de factures en totes les comunicacions que estableixin amb altres empreses i professionals i, si és el cas, a la seva pàgina web.

D’acord amb el que afegeix l’esborrany del reglament, en cas que les empreses i els professionals encara no hagin identificat el punt d’entrada de factures electròniques, s’entendrà que recorren a la solució pública de facturació que Hisenda posarà en marxa.

36 mesos: any 2027

Els autònoms tindran un any més, és a dir, fins al 2027, per a adaptar-se totalment al sistema. Segons l’article 8 de l’esborrany del Reglament de la Llei 18/2022, els destinataris de factures electròniques, és a dir, els autònoms que contracten serveis a altres negocis, hauran d’informar, a partir d’aquest any, sobre la persona obligada a expedir la factura (proveïdor empresari o professional) dels diferents estats de recepció o de pagament en el termini de quatre dies naturals, sense comptar els dissabtes, els diumenges o els festius.

En cas que optin per la solució pública d’Hisenda, els requisits són els mateixos, però en aquest supòsit hauran de remetre a l’Agència Tributària, en aquests mateixos terminis, l’estat de les seves factures.

Per exemple, si un autònom rep una factura un dimarts, haurà d’informar l’emissor –o Hisenda– que l’ha rebut, a tot estirar, el dilluns següent. Si aquell dilluns es fa el pagament, haurà de comunicar que ja s’ha efectuat el pagament, com a molt tard, el divendres següent i indicar la data.

Els destinataris de factures electròniques hauran d’informar la persona obligada a expedir la factura si s’ha acceptat o rebutjat, de la data de la factura i del pagament efectiu complet. D’altra banda i addicionalment, també es podrà informar de l’acceptació o el rebuig comercial parcial de la factura, la data i el pagament parcial, l’import i la cessió a un tercer per al cobrament o pagament, amb la identificació del cessionari i la data de la cessió. Així mateix, la informació sobre els estats de la factura s’haurà de remetre en un termini màxim de quatre dies naturals, excloent-ne els dissabtes, els diumenges i els festius nacionals, des de la data de l’estat que s’informa en cada cas.

Tot i que encara és una assignatura pendent per a moltes empreses i treballadors autònoms del nostre país, les administracions tenen clar que la digitalització de les factures és el camí que cal seguir per a evolucionar com a societat i lluitar contra la morositat i el frau fiscal. Cal tenir en compte que la implantació de la factura electrònica obligatòria tindrà una rellevància especial a l’hora d’acreditar el compliment dels períodes de pagament i per a poder accedir a les convocatòries de contractes o subvencions públiques.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

26/03/2024

Novetats 2024: nova cotització de l’alumnat en pràctiques i protocol per a assistir col·lectius LGTBI

By compta1Servei laboral

Des de l’1 de gener, l’activitat de l’alumnat en pràctiques (remunerades o no) és objecte de cotització a la Seguretat Social, i el 2 de març acabarà el termini atorgat per la Llei 4/2023, de 28 de febrer, perquè les empreses implantin els protocols d’actuació per a respondre a situacions d’assetjament o violència contra aquest col·lectiu.

En aquest article desenvoluparem aquests dos àmbits d’actuació: la cotització de l’alumnat en pràctiques formatives o acadèmiques externes i les implicacions laborals dels plans obligatoris d’atenció a les persones LGTBI.

DES DEL GENER: COTIZACIÓ DE L’ALUMNAT EN PRÁCTIQUES FORMATIVES O ACADÈMIQUES EXTERNES

Des de l’1 de gener de 2024, tots els becaris que prestin serveis en programes de formació tenen dret a cotitzar a la Seguretat Social.

Aquesta nova regulació respon al Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, sobre sostenibilitat del sistema públic de pensions, que va ajornar fins a aquesta data l’entrada en vigor de l’última redacció de la disposició addicional 52a LGSS.

Fins ara, només hi havia l’obligació de donar d’alta l’alumnat en pràctiques remunerades. La reforma estén aquesta exigència a tot l’alumnat que faci les pràctiques formatives en qualsevol empresa, amb independència de si rep una remuneració pels serveis o no.

Aquesta reforma implicarà un esforç econòmic important per a les empreses ocupadores; però, a canvi, molts joves podran començar una carrera de cotització i, a més, gaudiran de més protecció social. Així, l’alumnat quedarà inclòs, com a assimilat, en el grup de les persones treballadores per compte d’altri del Règim General de la Seguretat Social (els sistemes especials en queden exclosos).

Tot seguit, resolem els principals dubtes que suscita la nova cotització obligatòria d’aquelles pràctiques que es facin en programes de formació.

Pràctiques afectades

— Estudiantat que faci pràctiques obligatòries com una assignatura del seu pla universitari amb els crèdits corresponents (grau, màster, doctorat, diploma d’especialització o diploma d’expert).

— Alumnat de formació professional, si el centre educatiu no presta el règim de formació professional intensiva.

— Alumnat d’ensenyaments artístics superiors, d’ensenyaments artístics professionals i d’ensenyaments esportius del sistema educatiu.

Aquestes pràctiques es poden fer tant a la mateixa universitat o centre formatiu com en entitats col·laboradores (empreses, institucions i entitats públiques i privades) d’àmbit nacional i internacional.

Pràctiques excloses

Les pràctiques de formació professional intensiva; és a dir, aquelles que tenen lloc alternant la formació al centre de formació professional o a l’empresa o l’organisme equiparat amb l’activitat productiva i retribuïda en el marc d’un contracte de formació article 67 LO 3/2022).

Les pràctiques que es duguin a terme a bord d’embarcacions, atès que s’inclouen en el Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors de la Mar.

Remuneració de les pràctiques

S’haurà de cotitzar tant per les pràctiques remunerades com per les no remunerades, per bé que tenen una regulació diferent.

Condició d’empresari: alta i cotització

Si són pràctiques remunerades, l’entitat que financi el programa de formació ha d’assumir la condició d’empresari.

Si són no remunerades, la condició d’empresari correspon a l’empresa on es facin les pràctiques, tret que hi hagi un conveni en què s’indiqui que l’entitat formadora és la responsable.

Codis de compte de cotització (CCC)

— Les pràctiques formatives o acadèmiques externes remunerades s’identifiquen amb el tipus de relació laboral (TRL) 986.

— Les pràctiques formatives remunerades (DA 52a LGSS)s’indiquen amb el valor 9939 en el camp de relació laboral especial (BNR 9/2023).

Les pràctiques no remunerades s’identificaran amb el TRL993.

Terminis per a comunicar els dies de pràctiques

S’estableixen els terminis següents:

• Dades de gener: entre l’1 de febrer i el 29 d’abril.

• Dades de febrer: entre l’1 de març i el 29 d’abril.

• Dades de març: entre l’1 i el 29 d’abril.

• Dades d’abril: entre l’1 de maig i el 30 de juliol.

• Dades de maig: entre l’1 de juny i el 30 de juliol.

• Dades de juny: entre l’1 i 30 de juliol.

• Dades de juliol: entre l’1 d’agost i el 30 d’octubre.

• Dades d’agost: entre l’1 de setembre i el 30 d’octubre.

• Dades de setembre: entre l’1 i el 30 d’octubre.

• Dades d’octubre: entre l’1 de novembre i el 30 de gener de l’any següent.

• Dades de novembre: entre l’1 de desembre i el 30 de gener de l’any següent.

• Dades desembre: entre l’1 i el 30 de gener de l’any següent.

Prestacions de la Seguretat Social

A les pràctiques remunerades els corresponen les prestacions del règim de la Seguretat Social, excloent-ne la prestació per desocupació, la cobertura de FOGASA i la formació professional i MEI.

I aquest règim general de la Seguretat Social també s’aplica a les pràctiques no remunerades, excloent-ne la prestació per desocupació, la cobertura de FOGASA i la formació professional, MEI i IT derivada de contingències comunes.

Regles de cotització

La cotització de les pràctiques remunerades es farà aplicant les regles dels contractes formatius en alternança establerts en la LPGE; és a dir, la base mínima de cotització mensual és la base mínima vigent a cada moment respecte del grup de cotització 7. Quan el treballador no consti en alta durant tot el mes, la base de cotització serà proporcional a aquesta base mínima.

La cotització de les pràctiques no remunerades segueix aquestes regles:

Es cotitzarà per dia efectiu de pràctiques, tenint en compte que la base de cotització mensual aplicable és el resultat de multiplicar la base mínima de cotització vigent a cada moment respecte del grup de cotització 8 (el 2023, va ser de 38,89 euros al mes) pel nombre de dies de pràctiques fetes el mes natural, amb el límit de l’import de la base mínima de cotització mensual corresponent al grup de cotització 7 (disposició addicional 52.7.b de la LGSS). A l’efecte de prestacions, cada dia de pràctiques formatives no remunerades es considerarà com a 1,61 dies cotitzats, sense que es pugui sobrepassar, en cap cas, el nombre de dies del mes corresponent. Les fraccions de dia que puguin resultar del coeficient anterior es computaran com un dia complet. Pel que fa a l’ingrés de les cotitzacions de les pràctiques no remunerades, s’efectuarà de manera trimestral.

Per a la comunicació dels dies efectius en pràctiques s’ha creat una nova acció: MDP – mecanisme dies pràctiques (BNR 13/2023).

Ingressos de les quotes

La presentació de la liquidació de quotes i l’ingrés de les quotes s’efectuarà durant el mes següent a la finalització de cada trimestre natural:

— Per a les quotes de gener, febrer i març, el termini per a la liquidació és abril.

— Per a les quotes d’abril, maig i juny, el termini és juliol.

— Per a juliol, agost i setembre, el termini és octubre.

— Per a octubre, novembre i desembre, el termini és gener.

Estudiants que estiguin de baixa per naixement d’un fill o per IT

En aquests casos, la prestació corresponent per naixement, risc durant l’embaràs i lactància l’abonarà la mútua o l’entitat gestora en un pagament directe.

I si es tracta d’una baixa per incapacitat temporal derivada per contingències comunes o professionals, s’abonarà en un pagament delegat.

Bonificació de les quotes

Hi ha una bonificació important en les quotes a la Seguretat Social, que arriba a una reducció del 95 % en la cotització per contingències comunes.

Per a l’estudiantat de formació professional, el Ministeri d’Educació n’assumirà el 5 % restant.

Pràctiques finalitzades abans de l’1 de gener de 2024

No hi ha efectes retroactius, però la disposició addicional 52.8 LGSS estableix la possibilitat d’elaborar un conveni especial amb la Seguretat Social abonat per l’estudiantat durant un període de cinc anys. Tanmateix, el termini, els tràmits i les condicions per a subscriure aquest tipus de conveni estan pendents de regulació per part del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Des del març: implicacions laborals dels plans obligatoris d’atenció a les persones LGTBI

L’article 15 de la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, obliga les empreses amb més de 50 persones treballadores, des del 2 de març del 2024 (és a dir, des dels dotze mesos comptadors a partir de l’entrada en vigor d’aquesta norma), a disposar d’un «conjunt planificat de mesures i recursos per a aconseguir la igualtat real i efectiva de les persones LGTBI, que inclogui un protocol d’actuació per a l’atenció de l’assetjament o la violència contra les persones LGTBI».

Aquesta llei afegeix que les mesures han de ser:

• Pactades en una negociació col·lectiva.

• Acordades amb la representació legal de les persones treballadores.

Aquests plans, dissenyats per a la protecció dels col·lectius esmentats, han de respondre als principis d’actuació i a les principals novetats normatives d’aquests últims mesos. Tot seguit, en resumim els principals avenços.

Col·lectius implicats

D’acord amb la Guia internacional per a facilitar la inclusió de les persones LGTBIQ+ al món laboral presentada conjuntament pel Ministeri de Treball i Economia Social i l’Organització Internacional del Treball al maig del 2023, hi ha un glossari oficial de persones protegides:

• LGBTIQ+: acrònim de persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere, intersexuals i queer.

• Lesbiana: dona que sent una atracció romàntica, emocional i/o física permanent envers les dones.

• Gai: home o dona que sent atracció, de la mateixa manera que s’ha exposat abans, envers altres homes o dones, respectivament.

• Bisexual: persona amb capacitat de sentir aquesta atracció cap a persones de més d’un sexe.

• Trans/transgènere: persona amb una identitat de gènere que difereix de la que s’associa típicament amb el sexe que s’assigna en néixer.

• Intersexual: persona que ha nascut amb característiques sexuals que no corresponen a les definicions típiques del cos masculí i femení.

• Queer: persona amb diverses orientacions sexuals, identitats de gènere, expressions de gènere i característiques sexuals (SOGIESC) o com una alternativa a l’acrònim LGBT.

Propostes específiques en l’àmbit de l’empresa

Entre altres mesures i a tall d’exemple, les persones treballadores i l’empresa poden acordar, per escrit, la implantació de mesures com aquestes:

— Redacció i revisió periòdica del protocol d’actuació per a l’atenció de l’assetjament o la violència contra les persones LGTBI.

— Enquesta periòdica amb el propòsit d’avaluar la realitat de l’empresa pel que fa a la gestió de la diversitat LGTBI. La realització periòdica d’una enquesta serà voluntària i anònima a fi de garantir la privacitat de cada participant.

— Programa de formació en diversitat i inclusió LGTBI. S’impartiran diversos tipus de formacions per a tota la plantilla, segons el departament i el nivell de responsabilitat de les persones treballadores. Per als directius i el departament de recursos humans, aquesta formació anirà dirigida a la implantació del Pla de diversitat LGTBI; en canvi, el personal ocupat rebrà formacions de sensibilització per tal d’eliminar prejudicis i comportaments inadequats envers aquest col·lectiu.

— Creació d’un grup de treball de sensibilització i mediació. Aquest grup de treball es pot crear amb els propòsits següents:

• Que totes les persones treballadores es puguin reunir voluntàriament, debatre i treballar per eliminar les discriminacions i millorar la inclusió del col·lectiu LGTBI.

• Organitzar activitats.

• Fomentar la implantació de noves polítiques inclusives.

• Mediar quan sorgeixin conflictes o discriminacions relacionats amb el col·lectiu LGTBI.

— Creació d’un canal d’atenció específica i confidencial al col·lectiu amb la finalitat de poder atendre les persones treballadores del col·lectiu LGTBI i donar-los suport. En aquest canal de comunicació amb l’empresa podran traslladar les seves inquietuds o necessitats.

— Dret a la flexibilitat horària per a les persones que estan en transició de gènere. L’empresa permetrà flexibilitat de jornada laboral a la persona treballadora perquè pugui acudir a les cites mèdiques i seguir el tractament hormonal i la cirurgia d’afirmació de gènere, sense que pugui ser jutjada per absentisme.

— Canvi de nom d’ús comú de la persona treballadora. Serà possible el canvi de nom d’ús comú en tota la comunicació interna i externa de l’empresa: llista de noms, targeta de treball, adreça electrònica, signatures, etc., perquè a la persona se l’anomeni i se la tracti com prefereixi, d’acord amb el gènere amb què s’identifica, sense que el nom hagi de correspondre al que hi ha al seu document d’identitat.

— Codi de vestir flexible. Perquè tot el personal laboral se senti còmode, sense distinció d’identitat de gènere, s’establirà un codi de vestir flexible, que no obligui les persones treballadores a identificar-se amb un gènere específic i que permeti l’androgínia o l’expressió de gènere fluid.

— Lavabos sense gènere. S’adequaran les instal·lacions relatives a la higiene personal perquè els lavabos no estiguin segregats per gènere i perquè siguin més inclusius amb la comunitat LGTBI.

— Pla de comunicació externa inclusiu amb la diversitat sexual i de gènere. S’elaborarà un Pla de comunicació externa que inclourà l’organització de campanyes inclusives i generalistes, i/o accions puntuals que mostrin el compromís amb les persones LGTBI.

— Revisió de totes les comunicacions per possibles biaixos i ús del llenguatge inclusiu. Amb l’objectiu de no excloure cap persona treballadora, es revisaran totes les comunicacions de l’empresa, tant internes com externes, per evitar paraules o imatges que es puguin interpretar com a discriminatòries, esbiaixades o degradants.

Propostes per al protocol d’actuació

D’acord amb les referències anteriors, proposem un model orientatiu de protocol d’actuació que s’haurà d’adaptar a les característiques específiques de cada organització. Els apartats del protocol, que s’han de desenvolupar, poden ser semblants als que detallem tot seguit, a manera de referència.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

26/03/2024

Tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància

By compta1Servei comptable

En aquest número ens centrarem en la tercera consulta que el BOICAC núm. 133 ha publicat a la pàgina web de l’ICAC. Aquesta consulta aborda el tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància, tan en alça els últims anys des de l’aparició de la pandèmia, que ha contribuït que aquest tipus de relació laboral comencés a implantar-se com una alternativa a la modalitat presencial que fins aleshores era la principal manera de prestació dels serveis laborals.

Aquesta consulta de comptabilitat del BOICAC núm. 133 aborda el tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància. Tot seguit oferim el resum de la resposta que l’ICAC dona a aquesta qüestió.

BOICAC nº 133/2023 Consulta 3. Sobre el tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància

Concretament, la consulta aborda el tractament comptable de la compensació de les despeses incorregudes pel treballador al seu domicili en la modalitat de treball a distància. En concret, la societat consultant, fent referència a la normativa d’aplicació, qüestiona si aquestes despeses s’han de comptabilitzar com una despesa salarial dins els comptes del subgrup 64 o com una despesa dins el subgrup 62.

Després d’advertir-nos que el tractament comptable de qualsevol operació s’ha de fer a partir d’una anàlisi del fons prèvia, jurídica i econòmica, de tots els antecedents i les circumstàncies, i que en la comptabilització es tindrà en compte la realitat econòmica i no només la forma jurídica, l’ICAC es basa en la normativa següent:

— L’artícle 12 de la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància, pel que fa a l’obligació de l’empresa de sufragar o compensar aquestes despeses.

— L’artícle 26.2 del text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel que fa a la no consideració com a salari de les quantitats percebudes pel treballador en concepte d’indemnitzacions o d’abonament de despeses per les despeses ocasionades a conseqüència de l’activitat laboral.

Doncs bé, l’ICAC, basant-se en la normativa anterior, des d’una perspectiva comptable i atesa la naturalesa de la despesa, conclou que:

• Els imports assumits per l’empresa associats al treball a distància s’haurien de classificar com una despesa del subgrup 62. Serveis exteriors, en els quals, per analogia, s’aplica el tractament comptable que s’atorga a les despeses de viatge del personal de l’empresa, incloses les de transport i les d’oficina. Concretament, en la cinquena part del PGC es proposa el compte 629. Altres serveis.

• No obstant això, recorda que l’article 2 del Reial decret 1514/2007 estableix el caràcter no vinculant dels moviments comptables inclosos en la cinquena part del PGC i dels aspectes relatius a la numeració i la denominació de comptes inclosos en la quarta part, tret d’aquells aspectes que continguin criteris de registre o valoració. Tot això, sense perjudici del caràcter explicatiu de les referències als comptes que figuren en cadascuna de les partides dels models dels comptes anuals establerts en la tercera part del PGC, els continguts del qual són d’aplicació obligatòria.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

11/11/2023

No dissoldre l’empresa es pot pagar car

By compta1Servei mercantil

El nombre de negocis que han hagut d’abaixar la persiana ha superat el registre més gran que hi havia fins avui. Després del que hem viscut els últims anys, en què, com bé sabem, s’han encadenat crisis que han deixat moltes empreses sense aire, especialment, les petites i les mitjanes, és necessari adoptar la decisió de dissolució amb rapidesa i evitar la insolvència. No cal esperar fins a l’últim moment, perquè tancar un negoci no és de franc, costa diners i el temps és crucial.

Les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística reflecteixen que la dissolució d’empreses s’ha disparat un 10,1 %. Això suposa que s’ha batut el rècord de 26.207 dissolucions, la xifra més alta des de l’inici de la sèrie històrica, el 1995. Del total de les companyies dissoltes, el 79,1 % ho ha fet voluntàriament, l’11,3 % per fusió amb altres societats i el 9,5 % restant, per altres causes.

Quan una societat mercantil cessa l’activitat, sense intenció de vendre-la, el primer en què es pensa és a mantenir-la inactiva; però això no significa que es deixi de fer front a obligacions fiscals i mercantils, com ara el pagament d’impostos o la formulació i dipòsit de comptes anuals. De fet, no fer-ho comporta la imposició de sancions.

Per exemple, les sancions per no fer el dipòsit de comptes van dels 1.200 als 60.000 euros, i quan la societat o grup de societats té un volum de facturació anual de més a 6.000.000 euros, el límit de la multa per cada any de retard s’eleva a 300.000 euros.

Amb aquest «deixar estar» no s’acaba la responsabilitat de la societat ni la dels gestors, just al contrari: han d’assumir un seguit d’obligacions de les quals s’han de fer càrrec, si no volen afrontar conseqüències econòmiques socials i personals.

En cas que la inactivitat de l’empresa generi deutes amb tercers, els gestors, de manera única o solidària, en són els responsables.

A continuació facilitem una guia per a procedir a l’extinció de l’empresa, fent servir per a dissoldre-la el mecanisme legal que comença amb la dissolució i conclou amb la desaparició de la societat, amb la liquidació prèvia de l’actiu.

Cal tenir en compte que parlem de les dissolucions voluntàries, no de les derivades d’estats d’insolvència que puguin originar un concurs de creditors.

La clausura d’un negoci té lloc en tres fases diferents: dissolució, liquidació i cancel·lació dels seients en el Registre Mercantil.

DISSOLUCIÓ

La dissolució no suposa la desaparició jurídica de la societat, però paralitza l’activitat ordinària i dona pas al període de liquidació.

Les causes per les quals es produeix la dissolució són aquelles que s’estableixen en els estatuts socials i en la legislació vigent (article 363 LSC).

Els efectes de la dissolució són els següents:

• La societat entra immediatament en període de liquidació.

• Queda obligada a afegir en la denominació l’enunciat «en liquidació».

• Suspèn tota l’activitat lucrativa.

• Desapareix l’òrgan administratiu, que se substitueix pels liquidadors.

• Quan el procés de liquidació s’allarga per un període de més d’un any, el balanç anual se substitueix per un estat de comptes.

LIQUIDACIÓ

La liquidació és un procés que té com a finalitat el repartiment entre els socis del patrimoni resultant, després d’haver cobrat els crèdits pendents i d’haver satisfet els deutes socials.

Durant aquesta etapa, la societat manté la personalitat jurídica, però l’activitat ordinària continua paralitzada.

Les persones encarregades de portar a terme aquest procés són els liquidadors, que poden estar designats d’acord amb el que s’estableix en els estatuts o, si no n’hi ha, els pot nomenar la Junta General.

Amb l’obertura del període de liquidació, els administradors cessaran en el càrrec automàticament i els liquidadors n’assumiran totes les funcions.

Durant el període de liquidació s’observaran les disposicions establertes en els estatuts quant a la convocatòria i la reunió de les juntes generals de socis. En les juntes generals, els liquidadors donaran compte de la marxa de la liquidació perquè s’acordi el que convingui a l’interès comú. Se seguiran aplicant a la societat la resta de normes previstes en la legislació vigent.

Un cop concloses les operacions de liquidació, els liquidadors sotmetran a l’aprovació de la Junta General els documents següents: un balanç final, un informe complet sobre les operacions fetes i un projecte de divisió entre els socis de l’actiu resultant.

EXTINCIÓ

Acabat el procés de liquidació (o després de la liquidació), és obligació dels liquidadors inscriure l’extinció de la societat al Registre Mercantil, mitjançant l’atorgament d’escriptura pública, amb el contingut següent:

• El balanç final de liquidació.

• L’acord d’aprovació d’aquest balanç final.

• La declaració d’haver procedit al pagament dels creditors o a la consignació dels seus crèdits, en cas que no s’hagin pagat aquests deutes.

• La divisió de l’haver social i com s’ha distribuït aquest patrimoni restant entre els socis.

PROCEDIMENT

Si la teva empresa és una societat de capital (limitada o anònima), si vols tancar-la has de seguir els passos següents:

Primer. Acord de dissolució de la societat

Quan hi concorri alguna de les causes legals o estatutàries, els administradors hauran de convocar la Junta General en el termini de dos mesos.

Majories

— Societat de responsabilitat limitada: article 198 i següents de la Llei de societats de capital.

— Societats anònimes: article 193 sobre la constitució de la Junta i article 201 sobre majories de la Llei de societats de capital.

Segon. Liquidació de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

Els afectats han de presentar la liquidació a Hisenda, durant un termini de 30 dies hàbils, a partir de l’atorgament de l’escriptura pública.

Tercer. Inscripció de l’acord de dissolució

La inscripció se sol·licita, en general, el mes següent a la celebració de la Junta General i es du a terme al Registre Mercantil.

Quart. Nomenament dels liquidadors

Es pot fer quan s’acordi la dissolució de la societat o bé durant el període de liquidació i quan ho determini la Junta General.

Obligacions dels liquidadors

— Inicialment, hauran de concloure les operacions pendents i fer les que siguin necessàries per a liquidar la societat.

— En el termini de tres mesos, comptadors des de l’obertura de la liquidació, formularan un inventari i un balanç de la societat amb referència al dia en què s’hagi dissolt. En els casos de les societats col·lectives i comanditàries simples, el termini fixat és de vint dies.

— Percebre els crèdits socials i pagar els deutes socials.

— Portar la comptabilitat de la societat i custodiar els llibres, la documentació i la correspondència.

— Fer arribar periòdicament als socis i creditors l’estat de la liquidació.

— Com que tenen el poder de representació de la societat, duran a terme totes aquelles operacions que siguin necessàries per a la liquidació. A més, poden comparèixer en judici en representació de la societat.

— Una vegada concloses les operacions de liquidació, els liquidadors sotmetran a l’aprovació de la Junta General els documents següents: un balanç final, un informe complet sobre les operacions i un projecte de divisió entre els socis de l’actiu resultant.

— Conservar els llibres, la correspondència, la documentació i els justificants relatius a l’activitat de la societat degudament ordenats i durant sis anys, a partir de l’últim seient registrat als llibres.

Cinquè. Inscripció del nomenament dels liquidadors

L’acord de nomenament dels liquidadors s’ha d’elevar a escriptura pública perquè es pugui inscriure al Registre Mercantil corresponent al domicili social i es pugui publicar al BORME.

Sisè. Procés de liquidació, repartiment de l’haver social i escriptura pública d’extinció

Es tramita en una notaria i davant els liquidadors de la societat. Es tracta d’un tràmit de caràcter obligatori per a totes les empreses que s’extingeixin.

1. Obligació

En el termini de tres mesos, els liquidadors han de formular un inventari i un balanç de la situació de la societat en el moment de la dissolució.

2. Operacions de liquidació

— Percebre els crèdits socials i pagar els deutes.

— Vendre els béns socials.

— Informar periòdicament els socis i creditors de l’estat de la liquidació.

— Tancar l’exercici comptable, formular els comptes anuals i elaborar un informe detallat que permeti apreciar amb exactitud l’estat de la liquidació perquè la Junta General l’aprovi, si aquesta liquidació s’allarga per un termini superior al previst per a l’aprovació.

3. Divisió del patrimoni

— Cap soci podrà exigir el lliurament de la seva part en l’haver social mentre no s’hagin extingit tots els deutes de la societat o sense que els deutes es consignin en una entitat de crèdit del terme municipal on es trobi el domicili social.

— La divisió del patrimoni resultant de la liquidació es practicarà segons les normes que s’estableixen als estatuts o que hagi fixat la Junta General de socis.

— La quota de liquidació de cada soci serà proporcional a la seva participació al capital social.

— Els socis tenen dret a percebre en diners la quota resultant de la liquidació. Els estatuts poden regular que la quota es pugui rebre mitjançant el lliurament d’altres béns socials o la restitució de les aportacions no dineràries fetes en la constitució de la societat.

4. Balanç final

Després de les operacions de liquidació, els liquidadors sotmetran a l’aprovació de la Junta General un balanç final, un informe complet sobre aquestes operacions i un projecte de divisió entre els socis de l’actiu resultant. Els socis que no hagin votat a favor de l’acord aprovatori podran impugnar-lo en el termini de dos mesos, comptadors des de la data de l’adopció.

5. Pagament de la quota

Un cop transcorregut el termini per a impugnar el balanç final de liquidació sense que s’hagin formulat reclamacions, es procedeix al pagament de la quota de liquidació als socis.

6. Els liquidadors atorgaran l’escriptura pública d’extinció de la societat

En l’escriptura es farà constar:

— Que ha transcorregut el termini per a la impugnació de l’acord d’aprovació del balanç final sense que s’hagin formulat impugnacions o que la sentència de resolució és ferma.

— Que s’ha procedit al pagament dels creditors o que els deutes s’han consignat en una entitat de crèdit.

— Que s’ha satisfet als socis la quota de liquidació o se n’ha consignat l’import.

— Cas especial: en les societats cooperatives, a l’escriptura pública d’extinció s’incorporarà el balanç final de liquidació, el projecte de distribució de l’actiu i el certificat d’acord de l’assemblea. L’escriptura haurà de reflectir:

• Que l’Assemblea General ha aprovat el balanç final i el projecte de distribució de l’actiu, i que s’han publicat en un dels diaris de més difusió de la província del domicili social.

• Que ha transcorregut el termini per a la impugnació de l’acord.

• Que s’ha procedit a l’adjudicació de l’haver social d’acord amb l’article 75 de la Llei de cooperatives, i s’han consignat les quantitats que corresponguin als creditors, als socis i a les entitats que hagin de rebre el romanent del fons d’educació i la promoció i de l’haver líquid sobrant.

A l’escriptura pública s’incorporaran:

— El balanç final de liquidació.

— La relació dels socis amb la identificació i el valor de la quota de liquidació que correspon a cadascun.

Setè. De nou, liquidació de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD)

La liquidació s’ha de fer en un termini de 30 dies hàbils des de l’atorgament de l’escriptura pública.

Vuitè. Sol·licitud d’inscripció de l’extinció de la societat i cancel·lació de seients registrals

Aquesta sol·licitud té lloc al Registre Mercantil Provincial on es trobi l’empresa, en un termini que varia segons el conveni col·lectiu pel qual es regeixi l’empresa.

Novè. Extinció dels contractes de treball

L’extinció s’ha d’inscriure en la Inspecció de Treball de la Seguretat Social i en el termini que estableixi el conveni col·lectiu del qual formi part l’empresa.

Desè. Baixa dels treballadors contractats

Cal acudir a l’Administració de la Tresoreria General de la Seguretat Social de la província on es va practicar la inscripció dels treballadors, tres dies naturals després que es produeixi el cessament.

Onzè. Baixa del compte de cotització

Igual que el tràmit anterior, i també de caràcter obligatori, la baixa s’ha de dur a terme al mateix lloc i en el mateix període de temps.

Dotzè. Baixa en el cens d’empresaris

S’ha de tramitar a l’Agència Tributària en el termini d’un mes des de la dissolució de l’empresa.

Tretzè. Baixa en l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE)

Es tramita a l’Agència Tributària, fins a un mes des de la dissolució de l’empresa.

Catorzè. Baixa en el Règim Especial de Treballadors Autònoms

Es du a terme a la Tresoreria General de la Seguretat Social en els tres dies naturals posteriors al dia del cessament de l’activitat.

Quinzè. Comunicació de cessament/extinció a altres organismes oficials i/o registres

Aquesta comunicació està condicionada a l’activitat que es desenvolupa i té lloc en administracions, autoritats i/o registres sectorials estatals, autonòmics i municipals.

COST I IMPOSTOS

Tancar un negoci a Espanya no és de franc. Ocorre una cosa semblant que amb les defuncions i els enterraments. Assumeix-ho: hauràs de pagar tots o alguns dels impostos següents segons quin sigui el teu cas particular.

Impost de Societats

Si en dissoldre una societat es lliuren béns als socis per al pagament dels deutes, caldrà valorar aquests béns a preu de mercat i comparar-ne el preu amb el seu valor comptable. La diferència entre els dos valors s’ha d’integrar a la base imposable de l’impost i s’ha de pagar per aquesta diferència.

Impost sobre el Valor Afegit

Es considera lliurament de béns a l’efecte de l’IVA l’adjudicació no dinerària efectuada en la liquidació de l’entitat. Per tant, per transferir els béns al patrimoni dels socis, s’ha de repercutir l’IVA al soci que adquireixi la seva quota de liquidació efectiva.

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

En la majoria dels casos, el repartiment del romanent de la societat entre els socis té, com a conseqüència, un guany patrimonial que s’ha d’integrar a la base del fet imposable.

Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

Es computarà com a base per a l’impost la totalitat dels béns i drets, i es tributarà per la modalitat d’Operacions Societàries al tipus de gravamen de l’1 %.

Tot això, sense oblidar el cost de la notaria per a elevar a públic l’acord de dissolució. Per exemple, si es tracta d’una societat amb un patrimoni de prop de 220.000 euros, el cost és, més o menys, de mil o mil cent euros. Aquesta despesa s’ha d’afegir (com no podia ser d’una altra manera) a les despeses del Registre Mercantil pel tancament del seient de la societat.

CONCLUSIÓ I CONSEQÜÈNCIES

A partir de la data d’inscripció de la liquidació i dissolució en el Registre Mercantil, ja no serà obligatori presentar l’impost de societats ni els comptes anuals.

Si aparegués un deute social quan la societat s’hagi extingit, els antics socis respondran solidàriament al deute fins al límit del que hagin rebut com a quota de liquidació, sense perjudici de la responsabilitat que tinguin en cas de dol o de culpa.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

11/11/2023

Sistema públic de pensions després de la reforma: novetats en matèria de jubilació demorada i jubilació de persones amb discapacitat

By compta1Servei laboral

El sistema definitiu de jubilació demorada va entrar en vigor el mes de maig passat, per mitjà del Reial decret 371/2023, que desenvolupa la fórmula de càlcul del complement econòmic. D’altra banda, el Reial decret 370/2023 va modificar el Reial decret 1851/2009, de 4 de desembre, que s’aplica a la jubilació de les persones amb discapacitat.

Analitzem dos dels àmbits que s’han quedat fora de la segona fase de la reforma del sistema de pensions amb la publicació del Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, i que es completen amb la publicació de sengles reglaments.

JUBILACIÓ DEMORADA

El nostre ordenament permet a les persones treballadores, per compte d’altri o propi, prolongar la vida laboral una vegada complerta l’edat ordinària de jubilació, fet que permet gaudir de beneficis diversos en la futura prestació. És el que s’anomena jubilació demorada.

En aquest àmbit, té una importància especial el Reial decret 371/2023, de 16 de maig, que desenvolupa la fórmula de càlcul del complement econòmic que es reconeix en els supòsits de jubilació demorada (article 210.2 LGSS), sempre que, quan es compleixi aquesta edat, s’hagi reunit el període mínim de cotització legal: quinze anys, dos dels quals almenys han d’estar compresos en els quinze anys immediatament anteriors al moment de causar el dret.

Vegem els aspectes més destacats del reglament del 2023.

Objet de la nova regulació

En primer lloc, el règim jurídic del complement econòmic implica que totes les referències fetes abans de la reforma de «l’edat ordinària de jubilació» aplicable s’han d’entendre efectuades a l’edat que resulti en cada cas de l’aplicació de les normes generals sobre la jubilació (67 anys, o 65 quan s’acreditin 38 anys i sis mesos de cotització), així com de la taula gradual de l’edat de jubilació i els anys de cotització prevista en la normativa.

Modalitats d’abonament del complement econòmic: triple opció

En el nostre sistema, el complement econòmic per jubilació demorada es reserva, com s’ha expressat, a persones amb una edat superior a l’edat ordinària de jubilació. Aquest complement s’abona, a elecció de l’interessat, d’alguna de les maneres següents:

a) Un percentatge addicional del 4 % per cada any complet cotitzat entre la data en què s’ha complert l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió.

b) Una quantitat a tant alçat per cada any complet cotitzat entre la data en què s’ha complert l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió.

Si s’han cotitzat menys de 44 anys i sis mesos:

Si s’han cotitzat, almenys, 44 anys i sis mesos, la xifra anterior s’incrementa en un 10% (és a dir, afecta el 800):

Pel que fa a aquestes opcions, en els casos en què la quantia de la pensió reconeguda superi el límit legal (la quantia íntegra mensual que estableixi la llei anual de pressupostos, amb possibilitat de revaloració), aplicable en la data del fet causant per al càlcul de la quantitat a tant alçat, es considerarà com a pensió inicial anual la quantia de la pensió màxima vigent en aquest moment.

A més, quan concorrin més d’una pensió de jubilació sobre la qual procedeixi aplicar el complement i la suma de totes les pensions, i superi el límit a què fa referència el paràgraf anterior, la quantia a tant alçat que correspongui a cadascuna es calcularà considerant com a pensió inicial anual l’import anual de la pensió ja minorada, en aplicació de les normes de concurrència de pensions.

c) En tercer lloc, hi ha una opció mixta que consisteix en una combinació de les opcions anteriors. Aquesta elecció és la que es desenvolupa en el mateix reial decret de maig de 2023, com veurem tot seguit.

Sigui quina sigui la modalitat que es triï, per al còmput del període cotitzat que s’ha de considerar no es tindran en compte els períodes de permanència en situacions assimilades a la d’alta que no comportin treball efectiu.

Opció mixta d’abonament del complement econòmic

El desenvolupament d’aquesta tercera opció es fa d’aquesta manera: per accedir a aquesta modalitat cal acreditar, almenys, dos anys complets cotitzats entre la data en què s’ha complert l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió de jubilació, sempre que, quan es compleixi aquesta edat, s’hagi reunit el període mínim de cotització necessari.

En aquest cas, el complement es fixarà de la manera següent:

En primer lloc, per al còmput del període cotitzat que s’ha de considerar es tindran en compte anys complets, sense que la fracció d’un any complet es consideri un any.

Quan s’acrediti un període de dos a deu anys complets cotitzats entre la data de compliment de l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió de jubilació, el complement consistirà en la suma de dos conceptes:

a) El percentatge addicional del 4 % per cada any de la meitat d’aquest període, agafant el nombre enter inferior.

b) Una quantitat a tant alçat per la resta del període considerat.

Així mateix, quan s’acrediti un període d’onze anys o més complets cotitzats entre la data de compliment de l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió, el complement consistirà en la suma de dos elements més:

a) La quantitat a tant alçat per cinc anys d’aquest període.

b) El percentatge addicional del 4 % per cadascun dels anys restants.

Complement en el supòsit d’aplicació de les normes internacionals

S’afegeix una especialitat quan la pensió contributiva que determina el dret al complement es causi per totalització de períodes d’assegurança a prorrata temporis, en aplicació de la normativa internacional.

Així, si s’opta pel percentatge addicional del 4 %, aquest percentatge se sumarà al que amb caràcter general correspongui a la persona interessada, i la suma resultant s’aplicarà a la base reguladora per tal de determinar la pensió teòrica (que, en cap cas, no pot superar el límit, que tampoc no superar, en cap cas, el que es fixa en l’article 57 LGSS). Al resultat obtingut s’aplicarà la prorrata temporis que correspongui per la totalitat dels períodes d’assegurança.

En cas que la quantia de la pensió teòrica arribi al límit general sense que s’hi apliqui el percentatge addicional, o aplicant-lo només parcialment, la persona interessada tindrà dret a percebre la quantia resultant d’aplicar la prorrata, aplicada a la pensió que acompanya, a la quantitat a què fa referència el tercer paràgraf de l’article 210.2.a) LGSS.

D’altra banda, i en cas que s’opti per la quantitat a tant alçat, l’import del complement a tant alçat serà el resultat d’aplicar la prorrata, aplicada a la pensió que acompanya, a aquesta quantitat.

Finalment, si s’ha optat per la combinació de percentatge i quantitat a tant alçat, l’import real del complement serà el resultat d’aplicar les regles previstes en els apartats anteriors a cadascun d’ells, respectivament.

Exercici de l’opció

La norma no oblida el moment en què s’ha d’optar per la modalitat del complement econòmic, que serà el de la sol·licitud de la pensió de jubilació.

Si l’interessat no exerceix aquesta facultat, s’aplicarà el complement econòmic del percentatge addicional del 4 % .

És important remarcar que, un cop elegida la modalitat, no es podrà modificar posteriorment.

Incompatibilitat del complement econòmic amb l’envelliment actiu

La norma es tanca amb normes sobre la incompatibilitat que hi ha entre la percepció del complement econòmic i l’accés a l’envelliment actiu (article 214 LGSS). D’aquesta manera, es tindran en compte les regles següents:

a) En primer lloc, quan s’opti per percebre el complement en la modalitat de percentatge addicional, se suspendrà la percepció del complement durant el temps en què s’apliqui el règim de compatibilitat del treball amb la pensió de jubilació.

b) I si s’opta per percebre la suma a tant alçat, en aquesta modalitat no es podrà aplicar el règim de compatibilitat del treball amb la pensió de jubilació.

Com tributa la regulació del complement econòmic en l’IRPF?

La Secretaria General d’Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques va resoldre en el seu moment una consulta en la qual expressava que, sempre que es tracti de rendiments del treball, la regla general és que es computin íntegrament, tret que resulti d’aplicació algun dels percentatges de reducció que no s’apliquen quan la prestació es percep en forma de renda.

El percentatge de reducció del 30 % previst en la Llei 35/2006, de 28 novembre, reguladora de l’impost, està previst per a rendiments íntegres diferents dels que recull aquesta norma per a prestacions considerades rendiments del treball que tinguin un període de generació de més de dos anys. Ara bé, sí que s’aplicarà la reducció del 30 % que permet l’article 18.3 sobre el complement econòmic de jubilació demorada, tant en cas que es percebi una quantitat a tant alçat com si es percep en forma de capital.

JUBILACIÓ DE PERSONES AMB DISCAPACITAT

L’altra norma objecte d’anàlisi és el de 16 de maig, que modifica el de 4 de desembre, aplicable a la jubilació de les persones amb discapacitat.

Aquesta norma respon a un mandat fet pel legislador al final del 2021, que compel·lia el Govern a impulsar una reforma en aquesta matèria. El reglament reconeix implícitament les dificultats que hi ha en l’aplicació d’aquest règim, atès que resulta complicat que una persona acrediti quinze anys d’una discapacitat del 45 % quan aquesta discapacitat derivi d’alguna de les patologies que recull la norma del 2009.

En la pràctica, fa temps no era gaire habitual sol·licitar la qualificació de la discapacitat. Per això, en molts casos resultava impossible acreditar la concurrència d’aquests requisits, encara que s’hagués assolit el grau de discapacitat necessari durant el temps requerit. A tot això se sumava la necessitat, que també han posat de manifest les associacions de la discapacitat, d’establir un procediment àgil que incorpori a l’àmbit d’aplicació noves patologies que generin discapacitat, i tot això aconsellava la modificació normativa per a evitar els efectes negatius indicats.

Àmbit d’aplicació

L’àmbit de la referència de la norma modificada s’estén a les persones treballadores per compte d’altri i per compte propi, incloses en qualsevol dels règims que integren el sistema de la Seguretat Social que acreditin que, al llarg de la vida laboral, han treballat un temps efectiu equivalent, almenys, al període mínim de cotització que s’exigeix per poder accedir a la pensió de jubilació, afectades durant aquest temps per alguna de les patologies generadores de discapacitat, enumerades en la nova norma i en aquest període, almenys, durant cinc anys amb un grau de discapacitat igual o superior al 45 %, motivat per les mateixes patologies.

Discapacitats que poden donar lloc a la reducció de l’edat de jubilació

La reforma implica la supressió de la relació de patologies determinants de la reducció de l’edat de jubilació, a fi de situar-les en una llista definitiva, a la qual es podran incorporar noves patologies.

En aquest sentit, les discapacitats que determina aquesta norma són les que igualen o superen aquest percentatge del 45 % citat més amunt, sempre que hi concorrin evidències contrastades que determinin de manera generalitzada i apreciable una reducció de l’esperança de vida.

Acreditació de la discapacitat

La persona treballadora ha d’acreditar, mitjançant un informe mèdic, que ha estat afectada per alguna de les patologies relacionades en el reial decret, així com la data d’inici o manifestació de la patologia.

En qualsevol cas, es continuarà exigint l’acreditació que la discapacitat deriva d’aquesta patologia, així com el grau i la durada, mitjançant una certificació de l’Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO) o de l’òrgan corresponent de la comunitat autònoma respectiva que rebi la transferència de les funcions i serveis de l’institut. Aquest document haurà d’indicar, en qualsevol cas, la data en què s’ha iniciat o s’ha manifestat la discapacitat.

A més, s’entén que concorre aquest grau de discapacitat quan s’acrediten, conjuntament, aquestes condicions:

• Si la suma dels percentatges de discapacitat aconseguits en les diferents malalties que figurin en el certificat, així com del percentatge corresponent als «barems complementaris», si és el cas, és un percentatge de discapacitat total igual o superior al 45 % .

• Si almenys una de les malalties reflectides en el certificat de discapacitat és una de les relacionades en la norma, i quan el percentatge de discapacitat aconseguit per aquesta o aquestes patologies generadores de discapacitat suposi almenys el 33 % del total del grau de discapacitat acreditat.

Procediment per a incloure noves patologies de discapacitat

Mitjançant l’ordre de la persona titular del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions (que s’haurà de sotmetre a la consulta prèvia del Consell Nacional de la Discapacitat abans de l’1 de desembre del 2023), s’aprovarà el procediment d’inclusió de noves patologies generadores de discapacitat en l’àmbit d’aplicació, així com la possible actualització periòdica de la norma, en què es podrà establir un procediment abreujat per a facilitar l’extensió de la llista de patologies a les malalties rares a mesura que sorgeixin.

La norma afegeix que el procediment haurà de garantir l’objectivitat de la inclusió de noves patologies d’acord amb criteris estrictament científics. Per això la proposta correspondrà a una comissió tècnica (la composició de la qual es determinarà en aquesta ordre), en la qual han de participar en tot cas metges o científics, així com representants de les organitzacions de persones amb patologies generadores de discapacitat.

Les noves patologies que, si és el cas, s’incorporin a l’àmbit d’aplicació del reglament a proposta de la comissió s’inclouran a la llista nova.

Discapacitats que poden donar lloc a la reducció de l’edat de jubilació

Aquest nou catàleg o llista (que inclou les patologies generadores de discapacitat de la norma de 2009 en la redacció anterior, i que es tindrà en compte en el futur amb altres patologies) és el següent:

a) Discapacitat intel·lectual

b) Paràlisi cerebral

c) Anomalies genètiques:

1. Síndrome de Down

2. Síndrome de Prader-Willi

3. Síndrome del cromosoma X fràgil

4. Osteogènesi imperfecta

5. Acondroplàsia

6. Fibrosi quística

7. Malaltia de Wilson

d) Trastorns de l’espectre autista

e) Anomalies congènites secundàries a talidomida

f) Seqüeles de poliomielitis o síndrome postpòlio

g) Dany cerebral (adquirit):

1. Traumatisme cranioencefàlic

2. Seqüeles de tumors del SNC, infeccions o intoxicacions

h) Malaltia mental:

1. Esquizofrènia

2. Trastorn bipolar

i) Malaltia neurològica:

1. Esclerosi lateral amiotròfica

2. Esclerosi múltiple

3. Leucodistròfies

4. Síndrome de La Tourette

5. Lesió medul·lar traumàtica

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

11/11/2023

Factures i pagaments que s’han d’incloure a la pàgina web de les empreses

By compta1Servei mercantil

La Llei Crea i Creix, que pretén impulsar la generació i el desenvolupament de l’activitat empresarial, arriba amb nous requeriments de transparència. En aquest cas, parlarem d’aquells vinculats a l’ajornament de pagaments a proveïdors.

La Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses (coneguda com a Llei Crea i Creix), ha modificat la disposició addicional tercera de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

La nova disposició imposa les obligacions següents:

1. Les societats mercantils cotitzades publicaran a la seva pàgina web el període mitjà de pagament a proveïdors, el volum monetari i el nombre de factures pagades en un període inferior al màxim establert en la normativa de morositat (60 dies), i el percentatge que suposen sobre el nombre total de factures i sobre el total monetari dels pagaments als proveïdors. Aquesta informació s’inclourà també en la memòria dels comptes anuals.

2. Les societats mercantils que no siguin cotitzades i no presentin comptes anuals abreujats publicaran el període mitjà de pagament a proveïdors, el volum monetari i el nombre de factures pagades en un període inferior al màxim establert en la normativa de morositat (60 dies), i el percentatge que suposen sobre el nombre total de factures i sobre el total monetari dels pagaments als proveïdors a la seva pàgina web, si en tenen. Aquesta informació s’inclourà també en la memòria dels comptes anuals.

D’aquesta manera:

— ES MANTÉ l’obligació a totes les societats mercantils d’incloure el període mitjà de pagament a proveïdors de manera expressa en la memòria dels comptes anuals.

— S’INTENSIFICA el deure d’informació de les societats cotitzades i de les societats no cotitzades que no presentin comptes anuals abreujats, i s’exigeix que incloguin en la memòria, a més:

• El volum monetari i el nombre de factures pagades en un període inferior al màxim establert en la normativa sobre morositat.

• El percentatge que representa sobre el nombre total de factures i sobre el total monetari dels pagaments als proveïdors.

Aquesta informació també s’haurà de publicar a la pàgina web de la societat cotitzada i, si és el cas, de la societat no cotitzada que no presenti els comptes anuals abreujats.

Es tracta d’una obligació addicional al contingut de l’informe de gestió recollit en l’article 262 del text refós de la Llei de societats de capital, que estableix que les societats que no puguin presentar els compte de pèrdues i guanys abreujat hauran d’indicar en l’informe de gestió el període mitjà de pagament als proveïdors i, en cas que sigui superior al màxim establert en la normativa de morositat, indicar-hi també les mesures que aplicaran l’exercici següent per reduir el pagament fins que s’arribi al màxim establert.

CICAC 1 BOICAC 132

L’ICAC ha respost una consulta sobre la informació que cal incorporar en la memòria dels comptes anuals, pel que fa al període mitjà de pagaments a proveïdors en operacions comercials, després de la publicació de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses.

En concret, les qüestions plantejades són les següents:

1. Si l’ICAC té previst modificar la Resolució de 29 de gener de 2016, sobre la informació que cal incorporar en la memòria dels comptes anuals, pel que fa al període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials.

2. Si les petites i mitjanes empreses estan obligades a incloure en la memòria dels comptes anuals el període mitjà de pagament a proveïdors i la informació addicional que recull la disposició addicional tercera. El deure d’informació, segons la nova redacció introduïda per l’article 9 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses.

Doncs bé, després del recordatori del que s’estableix en la disposició addicional tercera de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials i, en el desenvolupament, per la Resolució de 29 de gener de 2016, sobre la informació que cal incorporar en la memòria dels comptes anuals, pel que fa al període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials, l’ICAC respon el següent:

Vigència de la RICAC, de 29 de gener de 2016: l’article 9 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, amplia la informació que les societats mercantils han d’incloure en la memòria dels comptes anuals, i que també han de publicar a la seva pàgina web, si en tenen. No obstant això, no modifica la metodologia de càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors; per això, en resposta a la primera qüestió plantejada, aquest institut no preveu modificar la >Resolució del 29 de gener de 2016.
Memòria abreujada i memòria del PGC de pimes: l’ICAC ens recorda el que estableix la Directiva 2013/34/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013, sobre els estats financers anuals, els estats financers consolidats i altres informes anàlegs d’uns determinats tipus d’empreses i la seva transposició, mitjançant la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes i, en el desenvolupament, mitjançant el Reial decret 602/2016, de 2 de desembre.

Per això, l’ICAC entén que, en l’aplicació del principi d’especialitat, la regulació continguda en aquestes normes preval en tant que, per raó de la matèria, són les disposicions que regulen la informació comptable que han de proporcionar les empreses. D’altra banda, segons el principi de primacia del Dret de la Unió, aplicable tant al Dret primari com al derivat, la Directiva preval sobre la norma nacional, en qualsevol cas.

Així, l’ICAC conclou que només les entitats que elaborin la memòria en model normal hauran d’incloure-hi de manera expressa la informació sobre el període mitjà de pagament a proveïdors, juntament amb la resta d’informació prevista per la Llei 18/2022.

La llegibilitat significa que les persones puguin llegir la factura electrònica.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

02/05/2023

Els treballadors sense obligació de lliurar la baixa mèdica a l’empresa

By compta1Servei laboral

A partir del pròxim 1 d’abril, els treballadors ja no estaran obligats a lliurar la baixa mèdica a l’empresa, segons es recull en el Reial decret 1060/2022, de 27 de desembre, que modifica alguns aspectes de la gestió de la incapacitat temporal. L’objectiu fonamental és evitar a les persones treballadores els tràmits burocràtics obligatoris, que poden resultar onerosos i provocar incidències.

Aquesta norma nova modifica el Reial decret 625/2014, de 18 de juliol, que adaptava la regulació vigent en aquesta matèria de gestió i control dels processos d’incapacitat temporal a un seguit de reformes legals, així com als avanços que es van produir en la coordinació d’actuacions entre els serveis públics de salut, les entitats gestores de la Seguretat Social i les mútues col·laboradores.

A hores d’ara, el grau de desenvolupament dels sistemes informàtics permet modificar la forma tradicional d’operar, prescindint del lliurament a la persona treballadora de la còpia del comunicat de baixa per incapacitat temporal destinat a l’empresa i substituint-lo per la comunicació directa per part de l’Administració a l’empresa, que, d’altra banda, facilitarà les dades addicionals necessàries per a la gestió i el control de la situació d’IT i de la prestació corresponent.

Procediment

1. El facultatiu que expedeixi el comunicat de baixa, de confirmació o d’alta en lliurarà una única còpia a la persona treballadora (no n’hi haurà dues, com es feia fins ara).

2. El Servei Públic de Salut o, si és el cas, la mútua o l’empresa col·laboradora remetrà les dades contingudes en els comunicats mèdics de baixa, de confirmació o d’alta a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, telemàticament, de manera immediata i, en tot cas, el primer dia hàbil següent a l’expedició.

3. L’Institut Nacional de la Seguretat Social comunicarà, d’altra banda, a l’empresa les dades identificatives de caràcter administratiu relatives als comunicats de baixa, de confirmació o d’alta, com a màxim, el primer dia hàbil després que l’Institut rebi el comunicat.

4. Les empreses transmetran a l’INSS, per mitjà del sistema de remissió electrònica de dades (RED), amb caràcter immediat i, en tot cas, en el termini màxim de tres dies hàbils comptats a partir de la recepció de la comunicació de la baixa mèdica, les dades que es determinin mitjançant una ordre ministerial. Els col·lectius que no estiguin obligats a incorporar-se al sistema RED no estaran subjectes a aquesta obligació.

Infraccions i sancions

L’incompliment d’aquesta obligació podrà constituir una infracció LLEU segons els criteris tipificats en l’article 21.4 de la LISOS.

Comunicacions i abonament de prestacions

• L’INSS s’encarregarà del tràmit corresponent dels comunicats mèdics i de les dades comunicades per les empreses, els distribuirà i els reenviarà immediatament i, en tot cas, el primer dia hàbil després de rebre-les, a l’Institut Social de la Marina i a les mútues.

• El mateix INSS facilitarà a la Tresoreria General de la Seguretat Social les dades de les persones treballadores que es troben en situació d’IT amb dret a prestació econòmica o sense durant cada període de liquidació de quotes, amb la finalitat que en la liquidació de quotes a la Seguretat Social es compensin, si és el cas, les quantitats satisfetes a les persones treballadores en el pagament per delegació d’aquesta prestació.

Quan l’empresari hagi abonat a una persona treballadora una prestació d’IT en pagament delegat, sense que aquest import s’hagi compensat mitjançant la deducció de les liquidacions per a l’ingrés de les quotes de la Seguretat Social, podrà sol·licitar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social el reintegrament de les quantitats abonades per aquest concepte i no deduïdes.

Comunicats d’alta

Quan el comunicat mèdic d’alta l’hagi expedit l’inspector mèdic de l’INSS (o, si és el cas, de l’Institut Social de la Marina), traslladarà les dades contingudes en el comunicat de manera immediata i, en tot cas, el primer dia hàbil següent al de l’expedició, al servei públic de salut corresponent perquè en tingui coneixement, i també a la mútua, amb la finalitat que dicti un acord que declari extingit el dret per causa de l’alta, els motius i els efectes, i notifiqui l’acord a l’empresa.

L’inspector mèdic lliurarà una còpia del comunicat a la persona treballadora perquè en tingui coneixement, i li expressarà l’obligació d’incorporar-se a la feina l’endemà de l’expedició.

L’entitat gestora comunicarà a l’empresa les dades merament administratives dels comunicats d’alta mèdica de les persones treballadores, com a màxim, el primer dia hàbil següent al de l’expedició.

Quan en un procés d’incapacitat temporal el comunicat mèdic d’alta l’hagi expedit l’Institut Nacional de la Seguretat Social o, si és el cas, l’Institut Social de la Marina, mitjançant els inspectors mèdics d’aquestes entitats, durant els 180 dies naturals següents a la data en què es va expedir l’alta, aquestes entitats seran les úniques competents, per mitjà dels seus propis metges, per a emetre una nova baixa mèdica per la mateixa patologia o una de semblant.

Emissió dels comunicats de baixa en funció dels processos d’IT

Els comunicats de baixa i de confirmació de la baixa s’allargaran en funció del període de durada que estimi el metge que els emet, i es mantenen els quatre grups de processos que ja hi havia en funció de la durada de la baixa:

1. Durada inferior a 5 dies naturals. S’emet el comunicat de baixa i d’alta en el mateix acte mèdic, que podrà ser el mateix dia de la baixa o qualsevol dels 3 dies naturals següents.

La persona treballadora podrà sol·licitar un reconeixement mèdic el dia fixat com a data d’alta, i el metge podrà emetre part de la confirmació de baixa si la persona treballadora no ha recuperat la capacitat laboral.

2. Durada d’entre 5 i 30 dies naturals. El facultatiu emetrà el comunicat de baixa indicant-hi la data de la revisió mèdica, que no podrà excedir més de 7 dies naturals la data de la baixa inicial. Després de la data de revisió, s’estendrà el comunicat d’alta o, si és el cas, el comunicat de confirmació de la baixa. Els comunicats de confirmació successius no es podran emetre amb una diferència de més de 14 dies.

3. Durada d’entre 31 i 60 dies naturals. El facultatiu emetrà el comunicat de baixa, indicant-hi la data de la revisió mèdica, que no podrà excedir més de 7 dies naturals la data de baixa inicial. Llavors s’expedirà el comunicat d’alta o, si és el cas, el comunicat de confirmació corresponent. Els comunicats de confirmació successius no es podran emetre amb una diferència de més de 28 dies naturals entre si.

4. Durada de 61 dies naturals o més. El facultatiu emetrà el comunicat de baixa i fixarà la data de la revisió mèdica prevista, que no podrà excedir els 14 dies naturals a partir de la data de la baixa inicial. Llavors s’expedirà el comunicat d’alta o el de confirmació de la baixa. Els comunicats de confirmació successius no es podran emetre amb una diferència de més de 35 dies naturals entre si.

Proposta d’alta

Quan la proposta d’alta formulada per una mútua no es resolgui i es notifiqui en el termini de 5 dies, la mútua podrà sol·licitar l’alta a l’Institut Nacional de la Seguretat Social o a l’Institut Social de la Marina, que haurà de resoldre l’entitat gestora en el termini de 4 dies següents a la recepció de la proposta.

Nous models de comunicats mèdics

Dues setmanes després d’aquestes reformes, es va dictar l’Ordre ISM/2/2023, d’11 de gener, que modifica els articles i els models de comunicats mèdics annexos de l’Ordre ESS/1187/2015, de 15 de juny, sobre gestió i control dels processos d’incapacitat temporal.

En primer lloc, la nova ordre confirma la supressió, des de l’1 d’abril, de l’obligació de lliurament a la persona treballadora, per part del facultatiu que emet els comunicats mèdics de baixa, de confirmació i d’alta mèdica, d’una còpia en paper dels comunicats destinada a l’empresa, i de la correlativa obligació d’aquesta persona de presentar-los a l’empresa en un termini determinat. La norma recorda la decisió d’evitar obligacions burocràtiques a les persones treballadores, a les quals, precisament perquè es troben en incapacitat temporal, poden resultar-los més oneroses (cosa que, en situacions com la de la pandèmia derivada de la COVID-19, s’ha posat en evidència especialment).

Entre altres extrems, calia abordar el paper dels facultatius de les empreses col·laboradores en aquests processos de baixa, de confirmació i d’alta, una circumstància que la normativa anterior ometia.

El nou comunicat mèdic de baixa s’expedirà immediatament després que el facultatiu del servei públic de salut efectuï el reconeixement mèdic de la persona treballadora.

Si la baixa mèdica deriva d’un accident de treball o d’una malaltia professional, la cobertura de la qual correspongui a una mútua col·laboradora amb la Seguretat Social, serà el facultatiu del servei mèdic de la mateixa mútua o de l’empresa col·laboradora qui expedirà el comunicat. Si s’estima una durada molt curta, s’emetrà el comunicat de baixa i d’alta en el mateix acte mèdic, amb el nou model, on es farà constar, al costat de les dades de la baixa, les identificatives de l’alta i la data; també es pot consignar, en el comunicat de baixa, la data de la pròxima revisió mèdica prevista, si es considera que la durada estimada serà curta, mitjana o llarga.

El comunicat mèdic d’alta l’expedirà el facultatiu del servei públic de salut corresponent, o de la mútua o de l’empresa col·laboradora, si el procés deriva de contingència professional coberta per l’una o per l’altra, després del reconeixement de la persona treballadora, fent servir el nou model per a tramitar-ho. El facultatiu que expedeixi el comunicat mèdic d’alta en lliurarà una còpia a la persona treballadora. Els inspectors mèdics dels serveis públics de salut també faran servir el model nou.

Independentment de quina sigui la durada estimada del procés, el facultatiu expedirà l’alta mèdica per curació o per millora que permet fer la feina habitual, quan consideri que la persona treballadora ha recuperat la capacitat laboral, per proposta d’incapacitat permanent o per inici d’una situació de descans per naixement i cura de menor.

D’altra banda, si la persona treballadora no acudeix a la revisió mèdica prevista en els comunicats de baixa i de confirmació, es podrà emetre l’alta mèdica per incompareixença.

Pel que fa als comunicats mèdics de confirmació, els expedirà el facultatiu del servei públic de salut corresponent, o de la mútua o de l’empresa col·laboradora, quan la incapacitat temporal derivi d’una contingència professional coberta per l’una o per l’altra.

I es reitera l’obligació de comunicar a les empreses, per mitjà del sistema RED, les dades identificatives administratives relatives als comunicats emesos pels facultatius del servei públic de salut o de la mútua, referides a les persones treballadores.

Finalment, l’Annex III d’aquesta norma instaura el nou >model de dades econòmiques que l’empresa ha d’omplir i trametre a l’Institut Nacional de la Seguretat Social mitjançant el sistema RED.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

02/05/2023

Informe sobre l’Impost de Societats o impostos de naturalesa idèntica

By compta1Servei comptable

La Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l’ecosistema de les empreses emergents incorpora la Directiva (UE) 2021/2101 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2021, per la qual es modifica la Directiva 2013/34/UE pel que fa a la divulgació d’informació relativa a l’impost de societats per part de determinades empreses i sucursals.

En el context d’un esforç continuat per part del Consell de la Unió Europea per combatre l’elusió de l’impost de societats, el Parlament Europeu, en la Resolució de 26 de març de 2019, destaca la necessitat d’una ambiciosa comunicació pública d’informació, desglossada per països, com un instrument per a millorar la transparència empresarial i augmentar l’escrutini públic. Concretament, s’hi declara necessari augmentar l’escrutini públic de l’impost de societats abonat per empreses multinacionals que exerceixen activitats a la Unió. Aquest objectiu es pot assolir mitjançant un informe relatiu a l’impost de societats, independentment del lloc on estigui establerta la societat matriu última del grup multinacional.

D’aquesta manera, la Directiva (UE) 2021/2101 del Parlament Europeu i del Consell de 24 de novembre de 2021 per la qual es modifica la Directiva 2013/34/UE pel que fa a la divulgació d’informació relativa a l’impost de societats per part de determinades empreses i sucursals, introdueix l’obligació a les grans empreses en altres sectors d’activitat de presentar un informe per país am Sb caràcter anual. Mitjançant la Directiva 2013/36/UE, la Unió ja havia introduït la publicitat dels informes per país per al sector bancari, i mitjançant la Directiva 2013/34/UE, per a la indústria extractiva i fustera.

Quant a la transposició, els estats membre posaran en vigor les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per a complir el que s’estableix en la Directiva (UE) 2021/2101, a tot estirar, el 22 de juny de 2023.

Així doncs, en la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l’ecosistema de les empreses emergents, s’hi ha incorporat una disposició final sisena que modifica la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes (LAC) amb l’objectiu de fer aquesta transposició. Aquesta disposició final sisena:

Modifica l’apartat 1 de l’article 5. Informe d’auditoria de comptes anuals. L’objectiu d’aquesta modificació és incorporar a aquest contingut una declaració de si l’entitat auditada està obligada a presentar, en l’exercici previ a l’auditat, l’informe relatiu a l’Impost de Societats o als impostos de naturalesa idèntica o anàloga als quals es refereix la disposició addicional onzena que s’hi afegeix. En cas que hi estigui obligada, una declaració que l’entitat ha publicat l’informe al Registre Mercantil i a la pàgina web corresponents, de conformitat amb el que es preveu en aquesta disposició.
Introdueix una disposició addicional onzena. L’objectiu d’aquesta disposició és la incorporació de l’obligació d’informar sobre l’impost de societats o els impostos de naturalesa idèntica o anàloga per part de determinades empreses i sucursals, que recull la Directiva (UE) 2021/2101 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2021.

La futura obligació consistirà a elaborar, publicar, dipositar i fer accessible un informe sobre l’impost de societats o els impostos de naturalesa idèntica o anàloga.

Societat dominant última d’un grup subjecta al dret espanyol

La societat dominant última d’un grup subjecta al dret espanyol que formuli comptes anuals consolidats i tinguin un import net de la xifra anual de negocis consolidada a la data de tancament de l’exercici que superi, en cadascun dels dos últims exercicis consecutius, un total de 750.000.000 euros, haurà d’elaborar, publicar, dipositar i fer accessible un informe sobre l’impost de societats o els impostos de naturalesa idèntica o anàloga, relatiu a l’últim d’aquests dos exercicis consecutius.

A més a més, s’estableix:

Cessament de l’obligació. La societat dominant última cessarà en l’obligació d’elaborar un informe consolidat relatiu a l’impost de societats o als impostos de naturalesa idèntica o anàloga, quan l’import net de la xifra anual de negocis consolidada a la data de tancament del balanç no arribi a 750.000.000 d’euros en cadascun dels dos últims exercicis consecutius, segons els seus estats financers consolidats.
Exempció de l’obligació per territorialitat. No hi està obligada la societat dominant última quan la societat i els dependents, incloses les sucursals, estiguin establertes o les que tinguin el domicili social o l’activitat empresarial permanent al territori d’un sol estat membre i en cap altre territori fiscal. A aquest efecte, es considera territori fiscal un estat, un país o un territori no estatal que gaudeixi d’autonomia fiscal pel que fa a l’impost de societats.
Exempció de l’obligació per sector. No hi està obligada la societat dominant última en cas que aquesta societat o els dependents publiquin l’informe bancari anual de l’article 87 de la Llei 10/2014, de 26 de juny, d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit, en el qual s’inclogui informació sobre totes les seves activitats i de cadascuna de les activitats de la totalitat de les empreses dependents incloses als estats financers consolidats.

Societat subjecta al dret espanyol que no formi part d’un grup

La societat subjecta al dret espanyol que no formi part d’un grup i tingui un import net de la xifra anual de negocis a la data de tancament de l’exercici que superi, en cadascun dels dos últims exercicis consecutius, un total de 750.000.000 d’euros, segons els estats financers anuals, haurà d’elaborar, publicar, dipositar i fer accessible un informe sobre l’impost de societats o els impostos de naturalesa idèntica o anàloga, relatiu a l’últim d’aquests dos exercicis consecutius.

A més, s’estableix:

Cessament de l’obligació. Aquesta societat deixa d’estar subjecta a aquesta obligació d’informació quan l’import net de la xifra anual de negocis a la data de tancament de l’exercici sigui inferior a 750.000.000 d’euros en cadascun dels dos últims exercicis consecutius, segons els estats financers anuals.
Exempció de l’obligació per territorialitat. No hi està obligada la societat que no formi part d’un grup quan la societat i les sucursals estiguin establertes o tinguin el domicili social o l’activitat empresarial permanent al territori d’un sol estat membre i en cap altre territori fiscal. A aquest efecte, es considera territori fiscal un estat, un país o un territori no estatal que gaudeixi d’autonomia fiscal pel que fa a l’impost de societats.
Exempció de l’obligació per sector. No hi està obligada la societat que no formi part d’un grup, en cas que publiqui l’informe bancari anual de l’article 87 de la Llei 10/2014, de 26 de juny, d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit, en el qual s’inclogui informació sobre totes les seves activitats.

Filials subjectes al dret espanyol, controlades per una societat dominant última no subjecta al dret d’un estat membre

Les empreses filials subjectes al dret espanyol, controlades per una societat dominant última no subjecta al dret d’un estat membre, amb un import net de la xifra anual de negocis consolidada a la data de tancament de l’exercici que superi, en cadascun dels dos últims exercicis consecutius, un total de 750.000.000 d’euros, segons els estats financers consolidats, estan obligades a publicar i a fer accessible un informe sobre l’impost de societats o els impostos de naturalesa idèntica o anàloga a nivell consolidat d’aquesta societat dominant última, relatiu al més recent dels dos exercicis consecutius, sempre que aquestes empreses filials es considerin d’entitat petita, d’acord amb els llindars establerts en l’article 3 LAC.

A més, s’estableix:

Informació no accessible. Quan aquesta informació o l’informe no siguin accessibles, l’empresa filial sol·licitarà a la societat dominant última que li proporcioni tota la informació exigida, per tal que pugui complir la seva obligació. Si la societat dominant última no facilita tota la informació exigida, l’empresa filial elaborarà, publicarà, dipositarà i farà accessible un informe relatiu a l’Impost de Societats que contingui tota la informació de què disposi, que hagi obtingut o adquirit, i una declaració en la qual s’indiqui que la societat dominant última no ha posat a la seva disposició la informació necessària.
Cessament de l’obligació. Les empreses filials esmentades deixaran d’estar subjectes a les obligacions d’informació d’aquest apartat quan l’import net de la xifra anual de negocis consolidada de la societat dominant última a la data de tancament de l’exercici sigui inferior a 750.000.000 d’euros, en cadascun dels dos últims exercicis consecutius, segons els estats financers consolidats.
Exempció per informe de la controladora. La filial no està subjecta a aquesta obligació en cas que ja s’hagi elaborat l’informe relatiu a l’impost de societats o els impostos de naturalesa idèntica o anàloga per una societat dominant última o per una societat que no formi part d’un grup que no estigui subjecta al dret d’un estat membre, sempre que aquest informe tingui un contingut compatible amb el que recull la disposició addicional onzena de la LAC, de manera que sigui compatible amb el contingut de l’informe que regula l’apartat 2 i que, a més, compleixi els criteris següents:

a) Que sigui accessible al públic, de manera gratuïta i en un format electrònic de presentació de la informació que sigui de lectura automàtica:

1. Al lloc web d’aquesta societat dominant última o al de la societat que no formi part d’un grup.

2. En almenys una de les llengües oficials de la Unió.

3. En un termini màxim de sis mesos a partir de la data de tancament de l’exercici sobre el qual s’elabora l’informe.

B) Que s’indiqui el nom i el domicili social d’una empresa filial única, o el nom i l’adreça d’una sucursal única que estigui subjecta al dret d’un estat membre i que publiqui l’informe d’acord amb el que es disposa en l’apartat 3.1 d’aquesta disposició addicional onzena.

Sucursals constituïdes al territori espanyol per empreses que no estiguin subjectes al dret d’un estat membre

Les sucursals constituïdes al territori espanyol per empreses que no estiguin subjectes al dret d’un estat membre estan obligades a publicar i a fer accessible un informe consolidat sobre l’impost de societats o els impostos de naturalesa idèntica o anàloga de la societat dominant última o de la societat que no formi part d’un grup relatiu, a l’exercici més recent dels dos últims consecutius, quan compleixin els criteris següents:

a) Que l’empresa que va constituir la sucursal s’inclogui en algun dels casos següents:

Que sigui una empresa filial d’un grup d’una societat dominant última que no estigui subjecta al dret d’un estat membre i que tingui un import net de la xifra anual de negocis consolidada a la data de tancament d’exercici superior, en cadascun dels dos últims exercicis consecutius, a un total de 750.000.000 d’euros, segons els estats financers consolidats.
Que sigui una societat que no pertanyi a un grup amb un import net de la xifra anual de negocis consolidada a la data de tancament de l’exercici superior, en cadascun dels dos últims exercicis consecutius, a un total de 750.000.000 d’euros, segons els estats financers.

b) Que la societat dominant última a què fa referència la lletra a) no compti amb una empresa filial subjecta al dret espanyol.

c) Que es consideri entitat petita d’acord amb els llindars establerts en article 3 LAC.

A més, s’estableix:

Informació no disponible. En cas que no es faciliti tota la informació exigida, la sucursal elaborarà, publicarà, dipositarà i farà accessible un informe relatiu a l’impost de societats o als impostos de naturalesa idèntica o anàloga que contingui tota la informació de què disposi, que hagi obtingut o adquirit, i una declaració en la qual indiqui que la societat dominant última o la societat que no formi part d’un grup no ha posat a la seva disposició la informació necessària.
Exempció per informe de la controladora. La sucursal no està subjecta a aquesta obligació en cas que ja s’hagi elaborat l’informe relatiu a l’impost de societats o als impostos de naturalesa idèntica o anàloga per una societat dominant última o per una societat que no formi part d’un grup que no estigui subjecta al dret d’un estat membre, sempre que aquest informe tingui un contingut compatible amb el que recull la disposició addicional onzena de la LAC, de manera que sigui compatible amb el contingut de l’informe que regula l’apartat 2 i que, a més, compleixi els criteris següents:

a) Que sigui accessible al públic, de manera gratuïta i en un format electrònic de presentació de la informació que sigui de lectura automàtica:

1. Al lloc web d’aquesta societat dominant última o al de la societat que no formi part d’un grup.

2. En almenys una de les llengües oficials de la Unió.

3. En un termini màxim de sis mesos a partir de la data de tancament de l’exercici sobre el qual s’elabora l’informe.

b) Que s’indiqui el nom i l’adreça d’una sucursal única que estigui subjecta al dret d’un estat membre i que publiqui l’informe d’acord amb el que es disposa en l’apartat 3.1 d’aquesta disposició addicional onzena.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

02/05/2023

Reforma de les pensions 2022

By compta1Servei laboral

Llei 21/2021, de 28 de desembre, de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d’altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions (BOE nº 312 de 29 de desembre de 2021)

Entrada en vigor: 1 de gener de 2022.

Amb aquesta norma, es modifica el text refós de la Llei general de la Seguretat Social i es recullen les principals recomanacions del Pacte de Toledo, que també s’integren en el component 30 del Pla de recuperació, transformació i resiliència.

1. Revaloració de les pensions (modificació de l’article 58 LGSS)

Es deroga el factor de sostenibilitat introduït per la Llei 23/2013, 23 de desembre, que se substitueix pel nou mecanisme d’equitat intergeneracional; amb aquesta finalitat, es modifica l’article 58 de la LGSS en el qual es recupera la garantia del poder adquisitiu mitjançant una actualització de les pensions en funció de la inflació de l’exercici anterior.

L’1 de gener de cada any s’incrementaran les pensions d’acord amb la inflació mitjana anual registrada l’exercici anterior. El 2022, la pujada serà del 2,5 % (valor mitjà interanual) per a les pensions contributives. En el cas que es produeixi un any d’IPC negatiu, la quantia de les pensions quedarà inalterada. Amb aquest nou mecanisme es dona compliment a la recomanació 2a del Pacte de Toledo, per garantir el manteniment del poder adquisitiu de les pensions, i es corregeix definitivament la fórmula introduïda el 2013, l’aplicació de la qual estava suspesa des del 2018.

El mateix s’estableix per als pensionistes de classes passives, amb la modificació de l’article 27 i de la disposició addicional 17a del Reial decret legislatiu 670/1987, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de Llei de classes passives de l’Estat.

2. Mesures d’accés a la pensió de jubilació

S’hi incorporen diverses mesures dirigides a acostar voluntàriament l’edat efectiva a l’edat ordinària de jubilació. En aquest sentit, es fixen quatre vies d’actuació:

a) Jubilació anticipada

Es premien les carreres llargues de cotització, establint una millora de les pensions de jubilació anticipada causades a partir de l’1-1-2002, amb efectes des de l’entrada en vigor d’aquesta norma, els destinataris de la qual seran els pensionistes que hagin accedit a la jubilació anticipada amb 44 anys i 6 mesos de cotització.

— Jubilació anticipada voluntària

Els coeficients passen a ser mensuals per donar més flexibilitat als futurs pensionistes i fomentar el desplaçament voluntari de l’edat d’accés a la jubilació, amb un tractament més favorable a les carreres de cotització més llargues. A més, els coeficients reductors relacionats amb l’avançament de l’edat de jubilació s’aplicaran sobre la quantia de la pensió i no sobre la base reguladora d’aquesta, com fins ara (nova redacció de l’article 208.1 i 2 LGSS). No obstant això, s’admet l’aplicació dels coeficients reductors corresponents a la jubilació per causa no imputable al treballador en cas de percepció del subsidi de desocupació amb una antelació d’almenys 3 mesos (nou apartat 3 de l’article 208 LGSS).

D’altra banda, amb la finalitat de reforçar l’equitat, els coeficients reductors aplicables a aquesta modalitat de pensió s’aplicaran sobre la quantia d’aquesta, respectant la limitació màxima a què es refereix l’article 57 LGSS, si bé aquesta modificació es farà de manera progressiva al llarg d’un període de 10 anys (nova redacció article 210.3 i nova disposició transitòria 34a LGSS).

— Jubilació anticipada involuntària

Es milloren dos aspectes: d’una banda, s’estableixen coeficients mensuals, en lloc de trimestrals; i, d’una altra, en relació amb els dos anys immediatament anteriors a l’edat de jubilació ordinària, s’apliquen en la determinació de la pensió de jubilació anticipada involuntària els mateixos coeficients que en la modalitat voluntària en aquells supòsits en què el nou coeficient és més favorable que el fins ara vigent, entre d’altres.

A les causes d’extinció contractual que donen dret a l’accés a aquesta modalitat de jubilació, esmentades en l’article 207.1.d LGSS, s’afegeixen ara la resta de causes extintives per raons objectives, així com la resolució voluntària per part del treballador, en els supòsits previstos en els articles 40.1, 41.3, 49.1.m i 50 ET. A més, s’estableixen coeficients mensuals, en lloc de trimestrals i, en relació amb els dos anys immediatament anteriors a l’edat de jubilació ordinària, s’apliquen en la determinació de la pensió de jubilació anticipada involuntària els mateixos coeficients que en la modalitat voluntària en aquells supòsits en els quals el nou coeficient és més favorable que el fins ara vigent, entre d’altres. Finalment, es rebaixa el coeficient reductor corresponent a cadascun dels sis mesos previs a l’edat de jubilació ordinària, respecte dels establerts per al cas de jubilació voluntària (nova redacció de l’article 207 LGSS).

D’acord amb la disposició addicional 1a d’aquesta Llei, es crea un complement econòmic per als qui hagin accedit a la jubilació de forma anticipada entre l’1-1-2002 i el 31-12- 2021 en determinats suposats de llarg període de cotització i, si és el cas, baixa quantia

— Jubilació anticipada per raó de l’activitat

Es porta a terme una revisió del procediment del reconeixement de coeficients reductors per edat, que ara regula per separat aquests supòsits respecte d’aquells altres en què l’avançament de la jubilació deriva de la situació de discapacitat del treballador; es modifica la legitimació a l’hora d’instar l’inici del procediment; es fa una remissió al que reglamentàriament es determini, en el marc del diàleg social, respecte dels indicadors que acreditin la concurrència de circumstàncies objectives que justifiquin l’aplicació d’aquests coeficients; es crea una comissió encarregada d’avaluar i, si és el cas, d’instar l’aprovació dels corresponents decrets de reconeixement de coeficients reductors, i, finalment, es preveu l’establiment d’un procediment per a la revisió dels coeficients reductors d’edat, amb una periodicitat de deu anys (nova redacció de l’article 206 LGSS).

— Jubilació anticipada en cas de discapacitat

Es regula en el nou article 206 bis LGSS. L’edat mínima d’accés a la pensió de jubilació establerta en l’article 205.1.a LGSS podrà ser reduïda en el cas de persones amb discapacitat en un grau igual o superior al 65 %, d’acord amb el reial decret acordat a proposta del titular del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, o també en un grau de discapacitat igual o superior al 45%, sempre que, en aquest últim supòsit, es tracti de discapacitats reglamentàriament determinades. L’aplicació dels corresponents coeficients reductors de l’edat en cap cas donarà lloc que l’interessat pugui accedir a la pensió de jubilació amb una edat inferior a 52 anys. Aquests coeficients reductors de l’edat de jubilació no es tindran en compte, en cap cas, a l’efecte d’acreditar el que s’exigeix per a accedir a la jubilació parcial, als beneficis establerts en l’article 210.2 LGSS i a qualsevol altra modalitat de jubilació anticipada.

b) Jubilació demorada

S’afavoreix l’ús d’aquesta fórmula mitjançant la substitució de l’incentiu únic fins ara establert per la possibilitat que l’interessat opti entre l’obtenció d’un percentatge addicional del 4 % per cada any complet de treball efectiu que acrediti amb posterioritat al compliment de l’edat de jubilació —percentatge addicional que se sumarà al que correspongui d’acord amb el nombre d’anys cotitzats i s’aplicarà a la base reguladora respectiva, a l’efecte de determinar la quantia de la pensió— o una quantitat a tant alçat per cada any complet de treball efectiu acreditat i cotitzat entre la data de compliment de l’edat de jubilació i la del fet causant de la pensió; o una combinació de les dues opcions anteriors.

També s’estableix l’exoneració de cotitzar per contingències comunes, excepte per incapacitat temporal, a partir del compliment de l’edat ordinària de jubilació que correspongui (nova redacció de l’article 152 LGSS). Aquesta opció s’estén també als pensionistes del règim de classes passives.

I, com a mesura més destacable, es reforcen significativament els incentius, que passen a ser de tres tipus per cada any de demora (nova redacció article 210.2 LGSS):

• Un percentatge addicional del 4 %.

• Una quantitat a tant alçat en funció de la quantia de la pensió (que pot arribar a 12.000 euros) i premiant les carreres de cotització més llargues.

• Una combinació de totes dues opcions.

c) Jubilació activa

Per a accedir a aquesta modalitat de jubilació s’exigeix el transcurs d’almenys un any des del compliment de l’edat ordinària de jubilació (nova redacció article 214 LGSS).

d) Jubilació forçosa

S’inclou la prohibició de clàusules convencionals que prevegin la jubilació forçosa del treballador a una edat inferior als 68 anys, així com la reducció del 75 % de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes durant la situació d’incapacitat temporal dels treballadors que hagin complert 62 anys d’edat (nova redacció de l’article 144.4 LGSS).

e) Jubilació dels autònoms

Amb la modificació de l’article 311 LGSS, que remet directament a l’article 205.1.a LGSS per a la cotització a aquest règim especial a partir de l’edat de jubilació, és a dir, haver complert 67 anys d’edat, o 65 anys quan s’acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització, sense que es tingui en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries. Per al còmput dels períodes de cotització es prendran anys i mesos complets, sense que s’equiparin a aquests les seves fraccions.

3. Novetats en la pensió de viduïtat de les parelles de fet

Es dona una nova redacció a l’article 221 LGSS, que simplifica els requisits per a accedir-hi: s’elimina el requisit de dependència econòmica, i, amb fills en comú, desapareix el requisit de convivència de cinc anys. Com a novetat, s’hi afegeix un nou apartat 3 en el qual s’estableix la possibilitat d’accedir a aquesta pensió en el cas que s’hagin separat i un d’ells mori amb posterioritat. A més, també es tindrà accés a la prestació temporal de viduïtat si es va inscriure en el registre corresponent amb una antelació mínima de dos anys respecte de la data de la defunció del causant (nova redacció de l’article 222 LGSS). Es modifica l’article 223 LGSS en relació amb la compatibilitat i extinció d’aquesta pensió.

També s’hi afegeix una nova disposició addicional 40a LGSS en la qual es regulen els supòsits excepcionals d’accés a la pensió de viduïtat de les parelles de fet.

A més, s’assumeix la jurisprudència del Tribunal Suprem i s’hi permet l’accés a les víctimes de violència de gènere sense convivència actual (article 221.3 LGSS, últim paràgraf).

També els serà aplicable la nova disposició transitòria 34a LGSS d’aplicació gradual de coeficients reductors de l’edat de jubilació segons el que es preveu en l’article 210.3 quan la pensió superi el límit establert per a l’import de les pensions (nova redacció de l’article 318.d LGSS).

4. Modificació de l’Estatut dels Treballadors

Es modifica la disposició addicional 10a.1 ET en relació amb les clàusules dels convenis col·lectius referides al compliment de l’edat ordinària de jubilació, que podran possibilitar l’extinció del contracte de treball pel compliment pel treballador d’una edat igual o superior a 68 anys, sempre que compleixin els requisits que recull aquesta.

A més, amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat real i efectiva entre dones i homes, s’afegeix un apartat 2 a aquesta disposició: el límit establert en la disposició addicional 10a.1 ET podrà rebaixar-se fins a l’edat ordinària de jubilació fixada per la normativa de Seguretat Social quan la taxa d’ocupació de les dones treballadores per compte d’altri afiliades a la Seguretat Social en alguna de les activitats econòmiques corresponents a l’àmbit funcional del conveni sigui inferior al 20% de les persones ocupades en aquestes.

Aquesta disposició addicional 10a ET només s’aplicarà als convenis col·lectius subscrits des de l’1-1-2022. En els convenis col·lectius subscrits amb anterioritat a aquesta data, les clàusules de jubilació forçosa podran aplicar-se fins a tres anys després de la finalització de la vigència inicial pactada del conveni en qüestió (nova disposició transitòria 9a ET).

5. Mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI)

El MEI té dos components. El primer consisteix en la reactivació del Fons de Reserva de la Seguretat Social mitjançant una aportació finalista entre 2023 i 2032. L’aportació serà de 0,6 punts percentuals de la cotització per contingències comunes, repartit entre l’empresa i el treballador amb la mateixa distribució que en les cotitzacions socials i actuarà com a «vàlvula de seguretat» del sistema a partir del 2033.

En el cas que no es donés una desviació de la senda de despesa prevista, no s’aplicarà cap mesura i es plantejarà l’ús dels recursos del fons de reserva per a reduir les cotitzacions socials o millorar la quantia de les pensions. En el cas que a partir del 2033 s’apreciés en els Informes d’Envelliment (Ageing Report) de la Comissió Europea una desviació de la previsió de despesa en pensions al 2050 respecte de l’informe del 2024 (que s’usarà com a referència), s’utilitzarà aquest Fons, amb un límit de disposició anual del 0,2 % del Producte Interior Brut (PIB). Si la disposició d’actius del Fons de Reserva no fos suficient, el Govern negociarà amb els interlocutors socials perquè s’elevi al Pacte de Toledo, d’acord amb les seves recomanacions, una proposta que, de forma equilibrada, es dirigeixi bé a reduir el percentatge de despesa en pensions en termes de PIB, bé a incrementar el tipus de cotització o altres fórmules alternatives per a augmentar els ingressos (disposició final 4a Llei 21/2021).

6. Reforç del sistema

Pel que fa a l’enfortiment de l’estructura d’ingressos del sistema, el text estableix que la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat preveurà anualment una transferència de l’Estat al pressupost de la Seguretat Social per al finançament de diversos conceptes que permetin culminar la separació de fonts en compliment de la recomanació 1a del Pacte de Toledo de 2020. Aquesta transferència ja s’incloïa en els Pressupostos Generals de l’Estat del 2021 i s’amplia en els del 2022 (nova redacció de la disposició addicional 32a LGSS).

Amb la nova disposició addicional 39a LGSS, el Govern i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives es comprometen a fer una avaluació periòdica, cada 5 anys, dels efectes de la revaloració anual de la qual es donarà trasllat a la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo. En cas que s’observés alguna desviació, aquesta avaluació incorporarà una proposta d’actuació per a preservar el manteniment del poder adquisitiu de les pensions.

A més, en compliment de la recomanació 8a del Pacte de Toledo, la llei es refereix a la creació de l’Agència Estatal de la Seguretat Social, amb el compromís de presentar un projecte de llei en un termini de sis mesos, entre altres punts (disposició final 3a Llei 21/2021).

Finalment, l’anomenada «clàusula de salvaguarda» es manté en la seva regulació actual amb caràcter indefinit.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

16/03/2022

Galeta	Durada	Descripció
cookielawinfo-checkbox-analytics	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Analytics".
cookielawinfo-checkbox-functional	11 months	The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Functional".
cookielawinfo-checkbox-necessary	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookies is used to store the user consent for the cookies in the category "Necessary".
cookielawinfo-checkbox-others	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Other.
cookielawinfo-checkbox-performance	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Performance".
viewed_cookie_policy	11 months	The cookie is set by the GDPR Cookie Consent plugin and is used to store whether or not user has consented to the use of cookies. It does not store any personal data.

actualitat archivos - Compta-1 Banyoles

Els nostres serveis