Tag

actualitat archivos - Compta-1 Banyoles

Servei Comptable Compta-1 Banyoles

Tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància

By Servei comptable

En aquest número ens centrarem en la tercera consulta que el BOICAC núm. 133 ha publicat a la pàgina web de l’ICAC. Aquesta consulta aborda el tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància, tan en alça els últims anys des de l’aparició de la pandèmia, que ha contribuït que aquest tipus de relació laboral comencés a implantar-se com una alternativa a la modalitat presencial que fins aleshores era la principal manera de prestació dels serveis laborals.

Aquesta consulta de comptabilitat del BOICAC núm. 133 aborda el tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància. Tot seguit oferim el resum de la resposta que l’ICAC dona a aquesta qüestió.

BOICAC nº 133/2023 Consulta 3. Sobre el tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància

Concretament, la consulta aborda el tractament comptable de la compensació de les despeses incorregudes pel treballador al seu domicili en la modalitat de treball a distància. En concret, la societat consultant, fent referència a la normativa d’aplicació, qüestiona si aquestes despeses s’han de comptabilitzar com una despesa salarial dins els comptes del subgrup 64 o com una despesa dins el subgrup 62.

Després d’advertir-nos que el tractament comptable de qualsevol operació s’ha de fer a partir d’una anàlisi del fons prèvia, jurídica i econòmica, de tots els antecedents i les circumstàncies, i que en la comptabilització es tindrà en compte la realitat econòmica i no només la forma jurídica, l’ICAC es basa en la normativa següent:

 L’artícle 12 de la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància, pel que fa a l’obligació de l’empresa de sufragar o compensar aquestes despeses.

 L’artícle 26.2 del text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel que fa a la no consideració com a salari de les quantitats percebudes pel treballador en concepte d’indemnitzacions o d’abonament de despeses per les despeses ocasionades a conseqüència de l’activitat laboral.

Doncs bé, l’ICAC, basant-se en la normativa anterior, des d’una perspectiva comptable i atesa la naturalesa de la despesa, conclou que:

 Els imports assumits per l’empresa associats al treball a distància s’haurien de classificar com una despesa del subgrup 62. Serveis exteriors, en els quals, per analogia, s’aplica el tractament comptable que s’atorga a les despeses de viatge del personal de l’empresa, incloses les de transport i les d’oficina. Concretament, en la cinquena part del PGC es proposa el compte 629. Altres serveis.

 No obstant això, recorda que l’article 2 del Reial decret 1514/2007 estableix el caràcter no vinculant dels moviments comptables inclosos en la cinquena part del PGC i dels aspectes relatius a la numeració i la denominació de comptes inclosos en la quarta part, tret d’aquells aspectes que continguin criteris de registre o valoració. Tot això, sense perjudici del caràcter explicatiu de les referències als comptes que figuren en cadascuna de les partides dels models dels comptes anuals establerts en la tercera part del PGC, els continguts del qual són d’aplicació obligatòria.

Servei Mercantil Compta-1 Banyoles

No dissoldre l’empresa es pot pagar car

By Servei mercantil

El nombre de negocis que han hagut d’abaixar la persiana ha superat el registre més gran que hi havia fins avui. Després del que hem viscut els últims anys, en què, com bé sabem, s’han encadenat crisis que han deixat moltes empreses sense aire, especialment, les petites i les mitjanes, és necessari adoptar la decisió de dissolució amb rapidesa i evitar la insolvència. No cal esperar fins a l’últim moment, perquè tancar un negoci no és de franc, costa diners i el temps és crucial.

Les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística reflecteixen que la dissolució d’empreses s’ha disparat un 10,1 %. Això suposa que s’ha batut el rècord de 26.207 dissolucions, la xifra més alta des de l’inici de la sèrie històrica, el 1995. Del total de les companyies dissoltes, el 79,1 % ho ha fet voluntàriament, l’11,3 % per fusió amb altres societats i el 9,5 % restant, per altres causes.

blank

Quan una societat mercantil cessa l’activitat, sense intenció de vendre-la, el primer en què es pensa és a mantenir-la inactiva; però això no significa que es deixi de fer front a obligacions fiscals i mercantils, com ara el pagament d’impostos o la formulació i dipòsit de comptes anuals. De fet, no fer-ho comporta la imposició de sancions.

Per exemple, les sancions per no fer el dipòsit de comptes van dels 1.200 als 60.000 euros, i quan la societat o grup de societats té un volum de facturació anual de més a 6.000.000 euros, el límit de la multa per cada any de retard s’eleva a 300.000 euros.

blank

Amb aquest «deixar estar» no s’acaba la responsabilitat de la societat ni la dels gestors, just al contrari: han d’assumir un seguit d’obligacions de les quals s’han de fer càrrec, si no volen afrontar conseqüències econòmiques socials i personals.

En cas que la inactivitat de l’empresa generi deutes amb tercers, els gestors, de manera única o solidària, en són els responsables.

A continuació facilitem una guia per a procedir a l’extinció de l’empresa, fent servir per a dissoldre-la el mecanisme legal que comença amb la dissolució i conclou amb la desaparició de la societat, amb la liquidació prèvia de l’actiu.

Cal tenir en compte que parlem de les dissolucions voluntàries, no de les derivades d’estats d’insolvència que puguin originar un concurs de creditors.

La clausura d’un negoci té lloc en tres fases diferents: dissolució, liquidació i cancel·lació dels seients en el Registre Mercantil.

DISSOLUCIÓ

La dissolució no suposa la desaparició jurídica de la societat, però paralitza l’activitat ordinària i dona pas al període de liquidació.

Les causes per les quals es produeix la dissolució són aquelles que s’estableixen en els estatuts socials i en la legislació vigent (article 363 LSC).

Els efectes de la dissolució són els següents:

 La societat entra immediatament en període de liquidació.

 Queda obligada a afegir en la denominació l’enunciat «en liquidació».

 Suspèn tota l’activitat lucrativa.

 Desapareix l’òrgan administratiu, que se substitueix pels liquidadors.

 Quan el procés de liquidació s’allarga per un període de més d’un any, el balanç anual se substitueix per un estat de comptes.

LIQUIDACIÓ

La liquidació és un procés que té com a finalitat el repartiment entre els socis del patrimoni resultant, després d’haver cobrat els crèdits pendents i d’haver satisfet els deutes socials.

Durant aquesta etapa, la societat manté la personalitat jurídica, però l’activitat ordinària continua paralitzada.

Les persones encarregades de portar a terme aquest procés són els liquidadors, que poden estar designats d’acord amb el que s’estableix en els estatuts o, si no n’hi ha, els pot nomenar la Junta General.

Amb l’obertura del període de liquidació, els administradors cessaran en el càrrec automàticament i els liquidadors n’assumiran totes les funcions.

Durant el període de liquidació s’observaran les disposicions establertes en els estatuts quant a la convocatòria i la reunió de les juntes generals de socis. En les juntes generals, els liquidadors donaran compte de la marxa de la liquidació perquè s’acordi el que convingui a l’interès comú. Se seguiran aplicant a la societat la resta de normes previstes en la legislació vigent.

Un cop concloses les operacions de liquidació, els liquidadors sotmetran a l’aprovació de la Junta General els documents següents: un balanç final, un informe complet sobre les operacions fetes i un projecte de divisió entre els socis de l’actiu resultant.

EXTINCIÓ

Acabat el procés de liquidació (o després de la liquidació), és obligació dels liquidadors inscriure l’extinció de la societat al Registre Mercantil, mitjançant l’atorgament d’escriptura pública, amb el contingut següent:

 El balanç final de liquidació.

 L’acord d’aprovació d’aquest balanç final.

 La declaració d’haver procedit al pagament dels creditors o a la consignació dels seus crèdits, en cas que no s’hagin pagat aquests deutes.

 La divisió de l’haver social i com s’ha distribuït aquest patrimoni restant entre els socis.

PROCEDIMENT

Si la teva empresa és una societat de capital (limitada o anònima), si vols tancar-la has de seguir els passos següents:

Primer. Acord de dissolució de la societat

Quan hi concorri alguna de les causes legals o estatutàries, els administradors hauran de convocar la Junta General en el termini de dos mesos.

Majories

 Societat de responsabilitat limitada: article 198 i següents de la Llei de societats de capital.

 Societats anònimes: article 193 sobre la constitució de la Junta i article 201 sobre majories de la Llei de societats de capital.

Segon. Liquidació de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

Els afectats han de presentar la liquidació a Hisenda, durant un termini de 30 dies hàbils, a partir de l’atorgament de l’escriptura pública.

Tercer. Inscripció de l’acord de dissolució

La inscripció se sol·licita, en general, el mes següent a la celebració de la Junta General i es du a terme al Registre Mercantil.

Quart. Nomenament dels liquidadors

Es pot fer quan s’acordi la dissolució de la societat o bé durant el període de liquidació i quan ho determini la Junta General.

Obligacions dels liquidadors

 Inicialment, hauran de concloure les operacions pendents i fer les que siguin necessàries per a liquidar la societat.

 En el termini de tres mesos, comptadors des de l’obertura de la liquidació, formularan un inventari i un balanç de la societat amb referència al dia en què s’hagi dissolt. En els casos de les societats col·lectives i comanditàries simples, el termini fixat és de vint dies.

 Percebre els crèdits socials i pagar els deutes socials.

 Portar la comptabilitat de la societat i custodiar els llibres, la documentació i la correspondència.

 Fer arribar periòdicament als socis i creditors l’estat de la liquidació.

 Com que tenen el poder de representació de la societat, duran a terme totes aquelles operacions que siguin necessàries per a la liquidació. A més, poden comparèixer en judici en representació de la societat.

 Una vegada concloses les operacions de liquidació, els liquidadors sotmetran a l’aprovació de la Junta General els documents següents: un balanç final, un informe complet sobre les operacions i un projecte de divisió entre els socis de l’actiu resultant.

 Conservar els llibres, la correspondència, la documentació i els justificants relatius a l’activitat de la societat degudament ordenats i durant sis anys, a partir de l’últim seient registrat als llibres.

Cinquè. Inscripció del nomenament dels liquidadors

L’acord de nomenament dels liquidadors s’ha d’elevar a escriptura pública perquè es pugui inscriure al Registre Mercantil corresponent al domicili social i es pugui publicar al BORME.

Sisè. Procés de liquidació, repartiment de l’haver social i escriptura pública d’extinció

Es tramita en una notaria i davant els liquidadors de la societat. Es tracta d’un tràmit de caràcter obligatori per a totes les empreses que s’extingeixin.

1. Obligació

En el termini de tres mesos, els liquidadors han de formular un inventari i un balanç de la situació de la societat en el moment de la dissolució.

2. Operacions de liquidació

 Percebre els crèdits socials i pagar els deutes.

 Vendre els béns socials.

 Informar periòdicament els socis i creditors de l’estat de la liquidació.

 Tancar l’exercici comptable, formular els comptes anuals i elaborar un informe detallat que permeti apreciar amb exactitud l’estat de la liquidació perquè la Junta General l’aprovi, si aquesta liquidació s’allarga per un termini superior al previst per a l’aprovació.

3. Divisió del patrimoni

 Cap soci podrà exigir el lliurament de la seva part en l’haver social mentre no s’hagin extingit tots els deutes de la societat o sense que els deutes es consignin en una entitat de crèdit del terme municipal on es trobi el domicili social.

 La divisió del patrimoni resultant de la liquidació es practicarà segons les normes que s’estableixen als estatuts o que hagi fixat la Junta General de socis.

 La quota de liquidació de cada soci serà proporcional a la seva participació al capital social.

 Els socis tenen dret a percebre en diners la quota resultant de la liquidació. Els estatuts poden regular que la quota es pugui rebre mitjançant el lliurament d’altres béns socials o la restitució de les aportacions no dineràries fetes en la constitució de la societat.

4. Balanç final

Després de les operacions de liquidació, els liquidadors sotmetran a l’aprovació de la Junta General un balanç final, un informe complet sobre aquestes operacions i un projecte de divisió entre els socis de l’actiu resultant. Els socis que no hagin votat a favor de l’acord aprovatori podran impugnar-lo en el termini de dos mesos, comptadors des de la data de l’adopció.

5. Pagament de la quota

Un cop transcorregut el termini per a impugnar el balanç final de liquidació sense que s’hagin formulat reclamacions, es procedeix al pagament de la quota de liquidació als socis.

6. Els liquidadors atorgaran l’escriptura pública d’extinció de la societat

En l’escriptura es farà constar:

 Que ha transcorregut el termini per a la impugnació de l’acord d’aprovació del balanç final sense que s’hagin formulat impugnacions o que la sentència de resolució és ferma.

 Que s’ha procedit al pagament dels creditors o que els deutes s’han consignat en una entitat de crèdit.

 Que s’ha satisfet als socis la quota de liquidació o se n’ha consignat l’import.

 Cas especial: en les societats cooperatives, a l’escriptura pública d’extinció s’incorporarà el balanç final de liquidació, el projecte de distribució de l’actiu i el certificat d’acord de l’assemblea. L’escriptura haurà de reflectir:

 Que l’Assemblea General ha aprovat el balanç final i el projecte de distribució de l’actiu, i que s’han publicat en un dels diaris de més difusió de la província del domicili social.

 Que ha transcorregut el termini per a la impugnació de l’acord.

 Que s’ha procedit a l’adjudicació de l’haver social d’acord amb l’article 75 de la Llei de cooperatives, i s’han consignat les quantitats que corresponguin als creditors, als socis i a les entitats que hagin de rebre el romanent del fons d’educació i la promoció i de l’haver líquid sobrant.

A l’escriptura pública s’incorporaran:

 El balanç final de liquidació.

 La relació dels socis amb la identificació i el valor de la quota de liquidació que correspon a cadascun.

Setè. De nou, liquidació de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD)

La liquidació s’ha de fer en un termini de 30 dies hàbils des de l’atorgament de l’escriptura pública.

Vuitè. Sol·licitud d’inscripció de l’extinció de la societat i cancel·lació de seients registrals

Aquesta sol·licitud té lloc al Registre Mercantil Provincial on es trobi l’empresa, en un termini que varia segons el conveni col·lectiu pel qual es regeixi l’empresa.

Novè. Extinció dels contractes de treball

L’extinció s’ha d’inscriure en la Inspecció de Treball de la Seguretat Social i en el termini que estableixi el conveni col·lectiu del qual formi part l’empresa.

Desè. Baixa dels treballadors contractats

Cal acudir a l’Administració de la Tresoreria General de la Seguretat Social de la província on es va practicar la inscripció dels treballadors, tres dies naturals després que es produeixi el cessament.

Onzè. Baixa del compte de cotització

Igual que el tràmit anterior, i també de caràcter obligatori, la baixa s’ha de dur a terme al mateix lloc i en el mateix període de temps.

Dotzè. Baixa en el cens d’empresaris

S’ha de tramitar a l’Agència Tributària en el termini d’un mes des de la dissolució de l’empresa.

Tretzè. Baixa en l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE)

Es tramita a l’Agència Tributària, fins a un mes des de la dissolució de l’empresa.

Catorzè. Baixa en el Règim Especial de Treballadors Autònoms

Es du a terme a la Tresoreria General de la Seguretat Social en els tres dies naturals posteriors al dia del cessament de l’activitat.

Quinzè. Comunicació de cessament/extinció a altres organismes oficials i/o registres

Aquesta comunicació està condicionada a l’activitat que es desenvolupa i té lloc en administracions, autoritats i/o registres sectorials estatals, autonòmics i municipals.

blank

COST I IMPOSTOS

Tancar un negoci a Espanya no és de franc. Ocorre una cosa semblant que amb les defuncions i els enterraments. Assumeix-ho: hauràs de pagar tots o alguns dels impostos següents segons quin sigui el teu cas particular.

Impost de Societats

Si en dissoldre una societat es lliuren béns als socis per al pagament dels deutes, caldrà valorar aquests béns a preu de mercat i comparar-ne el preu amb el seu valor comptable. La diferència entre els dos valors s’ha d’integrar a la base imposable de l’impost i s’ha de pagar per aquesta diferència.

Impost sobre el Valor Afegit

Es considera lliurament de béns a l’efecte de l’IVA l’adjudicació no dinerària efectuada en la liquidació de l’entitat. Per tant, per transferir els béns al patrimoni dels socis, s’ha de repercutir l’IVA al soci que adquireixi la seva quota de liquidació efectiva.

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

En la majoria dels casos, el repartiment del romanent de la societat entre els socis té, com a conseqüència, un guany patrimonial que s’ha d’integrar a la base del fet imposable.

Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

Es computarà com a base per a l’impost la totalitat dels béns i drets, i es tributarà per la modalitat d’Operacions Societàries al tipus de gravamen de l’1 %.

Tot això, sense oblidar el cost de la notaria per a elevar a públic l’acord de dissolució. Per exemple, si es tracta d’una societat amb un patrimoni de prop de 220.000 euros, el cost és, més o menys, de mil o mil cent euros. Aquesta despesa s’ha d’afegir (com no podia ser d’una altra manera) a les despeses del Registre Mercantil pel tancament del seient de la societat.

CONCLUSIÓ I CONSEQÜÈNCIES

A partir de la data d’inscripció de la liquidació i dissolució en el Registre Mercantil, ja no serà obligatori presentar l’impost de societats ni els comptes anuals.

Si aparegués un deute social quan la societat s’hagi extingit, els antics socis respondran solidàriament al deute fins al límit del que hagin rebut com a quota de liquidació, sense perjudici de la responsabilitat que tinguin en cas de dol o de culpa.

Servei Laboral Compta-1 Banyoles

Sistema públic de pensions després de la reforma: novetats en matèria de jubilació demorada i jubilació de persones amb discapacitat

By Servei laboral

El sistema definitiu de jubilació demorada va entrar en vigor el mes de maig passat, per mitjà del Reial decret 371/2023, que desenvolupa la fórmula de càlcul del complement econòmic. D’altra banda, el Reial decret 370/2023 va modificar el Reial decret 1851/2009, de 4 de desembre, que s’aplica a la jubilació de les persones amb discapacitat.

Analitzem dos dels àmbits que s’han quedat fora de la segona fase de la reforma del sistema de pensions amb la publicació del Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, i que es completen amb la publicació de sengles reglaments.

JUBILACIÓ DEMORADA

El nostre ordenament permet a les persones treballadores, per compte d’altri o propi, prolongar la vida laboral una vegada complerta l’edat ordinària de jubilació, fet que permet gaudir de beneficis diversos en la futura prestació. És el que s’anomena jubilació demorada.

En aquest àmbit, té una importància especial el Reial decret 371/2023, de 16 de maig, que desenvolupa la fórmula de càlcul del complement econòmic que es reconeix en els supòsits de jubilació demorada (article 210.2 LGSS), sempre que, quan es compleixi aquesta edat, s’hagi reunit el període mínim de cotització legal: quinze anys, dos dels quals almenys han d’estar compresos en els quinze anys immediatament anteriors al moment de causar el dret.

blank

Vegem els aspectes més destacats del reglament del 2023.

Objet de la nova regulació

En primer lloc, el règim jurídic del complement econòmic implica que totes les referències fetes abans de la reforma de «l’edat ordinària de jubilació» aplicable s’han d’entendre efectuades a l’edat que resulti en cada cas de l’aplicació de les normes generals sobre la jubilació (67 anys, o 65 quan s’acreditin 38 anys i sis mesos de cotització), així com de la taula gradual de l’edat de jubilació i els anys de cotització prevista en la normativa.

blank

Modalitats d’abonament del complement econòmic: triple opció

En el nostre sistema, el complement econòmic per jubilació demorada es reserva, com s’ha expressat, a persones amb una edat superior a l’edat ordinària de jubilació. Aquest complement s’abona, a elecció de l’interessat, d’alguna de les maneres següents:

a) Un percentatge addicional del 4 % per cada any complet cotitzat entre la data en què s’ha complert l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió.

blank

b) Una quantitat a tant alçat per cada any complet cotitzat entre la data en què s’ha complert l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió.

Si s’han cotitzat menys de 44 anys i sis mesos:

blank

Si s’han cotitzat, almenys, 44 anys i sis mesos, la xifra anterior s’incrementa en un 10% (és a dir, afecta el 800):

blank blank

Pel que fa a aquestes opcions, en els casos en què la quantia de la pensió reconeguda superi el límit legal (la quantia íntegra mensual que estableixi la llei anual de pressupostos, amb possibilitat de revaloració), aplicable en la data del fet causant per al càlcul de la quantitat a tant alçat, es considerarà com a pensió inicial anual la quantia de la pensió màxima vigent en aquest moment.

A més, quan concorrin més d’una pensió de jubilació sobre la qual procedeixi aplicar el complement i la suma de totes les pensions, i superi el límit a què fa referència el paràgraf anterior, la quantia a tant alçat que correspongui a cadascuna es calcularà considerant com a pensió inicial anual l’import anual de la pensió ja minorada, en aplicació de les normes de concurrència de pensions.

c) En tercer lloc, hi ha una opció mixta que consisteix en una combinació de les opcions anteriors. Aquesta elecció és la que es desenvolupa en el mateix reial decret de maig de 2023, com veurem tot seguit.

Sigui quina sigui la modalitat que es triï, per al còmput del període cotitzat que s’ha de considerar no es tindran en compte els períodes de permanència en situacions assimilades a la d’alta que no comportin treball efectiu.

blank

Opció mixta d’abonament del complement econòmic

El desenvolupament d’aquesta tercera opció es fa d’aquesta manera: per accedir a aquesta modalitat cal acreditar, almenys, dos anys complets cotitzats entre la data en què s’ha complert l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió de jubilació, sempre que, quan es compleixi aquesta edat, s’hagi reunit el període mínim de cotització necessari.

En aquest cas, el complement es fixarà de la manera següent:

En primer lloc, per al còmput del període cotitzat que s’ha de considerar es tindran en compte anys complets, sense que la fracció d’un any complet es consideri un any.

Quan s’acrediti un període de dos a deu anys complets cotitzats entre la data de compliment de l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió de jubilació, el complement consistirà en la suma de dos conceptes:

a) El percentatge addicional del 4 % per cada any de la meitat d’aquest període, agafant el nombre enter inferior.

b) Una quantitat a tant alçat per la resta del període considerat.

Així mateix, quan s’acrediti un període d’onze anys o més complets cotitzats entre la data de compliment de l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió, el complement consistirà en la suma de dos elements més:

a) La quantitat a tant alçat per cinc anys d’aquest període.

b) El percentatge addicional del 4 % per cadascun dels anys restants.

blank blank

Complement en el supòsit d’aplicació de les normes internacionals

S’afegeix una especialitat quan la pensió contributiva que determina el dret al complement es causi per totalització de períodes d’assegurança a prorrata temporis, en aplicació de la normativa internacional.

Així, si s’opta pel percentatge addicional del 4 %, aquest percentatge se sumarà al que amb caràcter general correspongui a la persona interessada, i la suma resultant s’aplicarà a la base reguladora per tal de determinar la pensió teòrica (que, en cap cas, no pot superar el límit, que tampoc no superar, en cap cas, el que es fixa en l’article 57 LGSS). Al resultat obtingut s’aplicarà la prorrata temporis que correspongui per la totalitat dels períodes d’assegurança.

En cas que la quantia de la pensió teòrica arribi al límit general sense que s’hi apliqui el percentatge addicional, o aplicant-lo només parcialment, la persona interessada tindrà dret a percebre la quantia resultant d’aplicar la prorrata, aplicada a la pensió que acompanya, a la quantitat a què fa referència el tercer paràgraf de l’article 210.2.a) LGSS.

D’altra banda, i en cas que s’opti per la quantitat a tant alçat, l’import del complement a tant alçat serà el resultat d’aplicar la prorrata, aplicada a la pensió que acompanya, a aquesta quantitat.

Finalment, si s’ha optat per la combinació de percentatge i quantitat a tant alçat, l’import real del complement serà el resultat d’aplicar les regles previstes en els apartats anteriors a cadascun d’ells, respectivament.

Exercici de l’opció

La norma no oblida el moment en què s’ha d’optar per la modalitat del complement econòmic, que serà el de la sol·licitud de la pensió de jubilació.

Si l’interessat no exerceix aquesta facultat, s’aplicarà el complement econòmic del percentatge addicional del 4 % .

És important remarcar que, un cop elegida la modalitat, no es podrà modificar posteriorment.

Incompatibilitat del complement econòmic amb l’envelliment actiu

La norma es tanca amb normes sobre la incompatibilitat que hi ha entre la percepció del complement econòmic i l’accés a l’envelliment actiu (article 214 LGSS). D’aquesta manera, es tindran en compte les regles següents:

a) En primer lloc, quan s’opti per percebre el complement en la modalitat de percentatge addicional, se suspendrà la percepció del complement durant el temps en què s’apliqui el règim de compatibilitat del treball amb la pensió de jubilació.

b) I si s’opta per percebre la suma a tant alçat, en aquesta modalitat no es podrà aplicar el règim de compatibilitat del treball amb la pensió de jubilació.

blank

Com tributa la regulació del complement econòmic en l’IRPF?

La Secretaria General d’Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques va resoldre en el seu moment una consulta en la qual expressava que, sempre que es tracti de rendiments del treball, la regla general és que es computin íntegrament, tret que resulti d’aplicació algun dels percentatges de reducció que no s’apliquen quan la prestació es percep en forma de renda.

El percentatge de reducció del 30 % previst en la Llei 35/2006, de 28 novembre, reguladora de l’impost, està previst per a rendiments íntegres diferents dels que recull aquesta norma per a prestacions considerades rendiments del treball que tinguin un període de generació de més de dos anys. Ara bé, sí que s’aplicarà la reducció del 30 % que permet l’article 18.3 sobre el complement econòmic de jubilació demorada, tant en cas que es percebi una quantitat a tant alçat com si es percep en forma de capital.

JUBILACIÓ DE PERSONES AMB DISCAPACITAT

L’altra norma objecte d’anàlisi és el de 16 de maig, que modifica el de 4 de desembre, aplicable a la jubilació de les persones amb discapacitat.

Aquesta norma respon a un mandat fet pel legislador al final del 2021, que compel·lia el Govern a impulsar una reforma en aquesta matèria. El reglament reconeix implícitament les dificultats que hi ha en l’aplicació d’aquest règim, atès que resulta complicat que una persona acrediti quinze anys d’una discapacitat del 45 % quan aquesta discapacitat derivi d’alguna de les patologies que recull la norma del 2009.

En la pràctica, fa temps no era gaire habitual sol·licitar la qualificació de la discapacitat. Per això, en molts casos resultava impossible acreditar la concurrència d’aquests requisits, encara que s’hagués assolit el grau de discapacitat necessari durant el temps requerit. A tot això se sumava la necessitat, que també han posat de manifest les associacions de la discapacitat, d’establir un procediment àgil que incorpori a l’àmbit d’aplicació noves patologies que generin discapacitat, i tot això aconsellava la modificació normativa per a evitar els efectes negatius indicats.

blank

Àmbit d’aplicació

L’àmbit de la referència de la norma modificada s’estén a les persones treballadores per compte d’altri i per compte propi, incloses en qualsevol dels règims que integren el sistema de la Seguretat Social que acreditin que, al llarg de la vida laboral, han treballat un temps efectiu equivalent, almenys, al període mínim de cotització que s’exigeix per poder accedir a la pensió de jubilació, afectades durant aquest temps per alguna de les patologies generadores de discapacitat, enumerades en la nova norma i en aquest període, almenys, durant cinc anys amb un grau de discapacitat igual o superior al 45 %, motivat per les mateixes patologies.

Discapacitats que poden donar lloc a la reducció de l’edat de jubilació

La reforma implica la supressió de la relació de patologies determinants de la reducció de l’edat de jubilació, a fi de situar-les en una llista definitiva, a la qual es podran incorporar noves patologies.

En aquest sentit, les discapacitats que determina aquesta norma són les que igualen o superen aquest percentatge del 45 % citat més amunt, sempre que hi concorrin evidències contrastades que determinin de manera generalitzada i apreciable una reducció de l’esperança de vida.

Acreditació de la discapacitat

La persona treballadora ha d’acreditar, mitjançant un informe mèdic, que ha estat afectada per alguna de les patologies relacionades en el reial decret, així com la data d’inici o manifestació de la patologia.

En qualsevol cas, es continuarà exigint l’acreditació que la discapacitat deriva d’aquesta patologia, així com el grau i la durada, mitjançant una certificació de l’Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO) o de l’òrgan corresponent de la comunitat autònoma respectiva que rebi la transferència de les funcions i serveis de l’institut. Aquest document haurà d’indicar, en qualsevol cas, la data en què s’ha iniciat o s’ha manifestat la discapacitat.

A més, s’entén que concorre aquest grau de discapacitat quan s’acrediten, conjuntament, aquestes condicions:

 Si la suma dels percentatges de discapacitat aconseguits en les diferents malalties que figurin en el certificat, així com del percentatge corresponent als «barems complementaris», si és el cas, és un percentatge de discapacitat total igual o superior al 45 % .

 Si almenys una de les malalties reflectides en el certificat de discapacitat és una de les relacionades en la norma, i quan el percentatge de discapacitat aconseguit per aquesta o aquestes patologies generadores de discapacitat suposi almenys el 33 % del total del grau de discapacitat acreditat.

Procediment per a incloure noves patologies de discapacitat

Mitjançant l’ordre de la persona titular del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions (que s’haurà de sotmetre a la consulta prèvia del Consell Nacional de la Discapacitat abans de l’1 de desembre del 2023), s’aprovarà el procediment d’inclusió de noves patologies generadores de discapacitat en l’àmbit d’aplicació, així com la possible actualització periòdica de la norma, en què es podrà establir un procediment abreujat per a facilitar l’extensió de la llista de patologies a les malalties rares a mesura que sorgeixin.

La norma afegeix que el procediment haurà de garantir l’objectivitat de la inclusió de noves patologies d’acord amb criteris estrictament científics. Per això la proposta correspondrà a una comissió tècnica (la composició de la qual es determinarà en aquesta ordre), en la qual han de participar en tot cas metges o científics, així com representants de les organitzacions de persones amb patologies generadores de discapacitat.

Les noves patologies que, si és el cas, s’incorporin a l’àmbit d’aplicació del reglament a proposta de la comissió s’inclouran a la llista nova.

Discapacitats que poden donar lloc a la reducció de l’edat de jubilació

Aquest nou catàleg o llista (que inclou les patologies generadores de discapacitat de la norma de 2009 en la redacció anterior, i que es tindrà en compte en el futur amb altres patologies) és el següent:

a) Discapacitat intel·lectual

b) Paràlisi cerebral

c) Anomalies genètiques:

1. Síndrome de Down

2. Síndrome de Prader-Willi

3. Síndrome del cromosoma X fràgil

4. Osteogènesi imperfecta

5. Acondroplàsia

6. Fibrosi quística

7. Malaltia de Wilson

d) Trastorns de l’espectre autista

e) Anomalies congènites secundàries a talidomida

f) Seqüeles de poliomielitis o síndrome postpòlio

g) Dany cerebral (adquirit):

1. Traumatisme cranioencefàlic

2. Seqüeles de tumors del SNC, infeccions o intoxicacions

h) Malaltia mental:

1. Esquizofrènia

2. Trastorn bipolar

i) Malaltia neurològica:

1. Esclerosi lateral amiotròfica

2. Esclerosi múltiple

3. Leucodistròfies

4. Síndrome de La Tourette

5. Lesió medul·lar traumàtica

servei mercantil Compta-1

Factures i pagaments que s’han d’incloure a la pàgina web de les empreses

By Servei mercantil

La Llei Crea i Creix, que pretén impulsar la generació i el desenvolupament de l’activitat empresarial, arriba amb nous requeriments de transparència. En aquest cas, parlarem d’aquells vinculats a l’ajornament de pagaments a proveïdors.

La Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses (coneguda com a Llei Crea i Creix), ha modificat la disposició addicional tercera de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

La nova disposició imposa les obligacions següents:

1. Les societats mercantils cotitzades publicaran a la seva pàgina web el període mitjà de pagament a proveïdors, el volum monetari i el nombre de factures pagades en un període inferior al màxim establert en la normativa de morositat (60 dies), i el percentatge que suposen sobre el nombre total de factures i sobre el total monetari dels pagaments als proveïdors. Aquesta informació s’inclourà també en la memòria dels comptes anuals.

2. Les societats mercantils que no siguin cotitzades i no presentin comptes anuals abreujats publicaran el període mitjà de pagament a proveïdors, el volum monetari i el nombre de factures pagades en un període inferior al màxim establert en la normativa de morositat (60 dies), i el percentatge que suposen sobre el nombre total de factures i sobre el total monetari dels pagaments als proveïdors a la seva pàgina web, si en tenen. Aquesta informació s’inclourà també en la memòria dels comptes anuals.

blank

D’aquesta manera:

 ES MANTÉ l’obligació a totes les societats mercantils d’incloure el període mitjà de pagament a proveïdors de manera expressa en la memòria dels comptes anuals.

 S’INTENSIFICA el deure d’informació de les societats cotitzades i de les societats no cotitzades que no presentin comptes anuals abreujats, i s’exigeix que incloguin en la memòria, a més:

 El volum monetari i el nombre de factures pagades en un període inferior al màxim establert en la normativa sobre morositat.

 El percentatge que representa sobre el nombre total de factures i sobre el total monetari dels pagaments als proveïdors.

Aquesta informació també s’haurà de publicar a la pàgina web de la societat cotitzada i, si és el cas, de la societat no cotitzada que no presenti els comptes anuals abreujats.

Es tracta d’una obligació addicional al contingut de l’informe de gestió recollit en l’article 262 del text refós de la Llei de societats de capital, que estableix que les societats que no puguin presentar els compte de pèrdues i guanys abreujat hauran d’indicar en l’informe de gestió el període mitjà de pagament als proveïdors i, en cas que sigui superior al màxim establert en la normativa de morositat, indicar-hi també les mesures que aplicaran l’exercici següent per reduir el pagament fins que s’arribi al màxim establert.

CICAC 1 BOICAC 132

L’ICAC ha respost una consulta sobre la informació que cal incorporar en la memòria dels comptes anuals, pel que fa al període mitjà de pagaments a proveïdors en operacions comercials, després de la publicació de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses.

En concret, les qüestions plantejades són les següents:

1. Si l’ICAC té previst modificar la Resolució de 29 de gener de 2016, sobre la informació que cal incorporar en la memòria dels comptes anuals, pel que fa al període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials.

2. Si les petites i mitjanes empreses estan obligades a incloure en la memòria dels comptes anuals el període mitjà de pagament a proveïdors i la informació addicional que recull la disposició addicional tercera. El deure d’informació, segons la nova redacció introduïda per l’article 9 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses.

Doncs bé, després del recordatori del que s’estableix en la disposició addicional tercera de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials i, en el desenvolupament, per la Resolució de 29 de gener de 2016, sobre la informació que cal incorporar en la memòria dels comptes anuals, pel que fa al període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials, l’ICAC respon el següent:

  • Vigència de la RICAC, de 29 de gener de 2016: l’article 9 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, amplia la informació que les societats mercantils han d’incloure en la memòria dels comptes anuals, i que també han de publicar a la seva pàgina web, si en tenen. No obstant això, no modifica la metodologia de càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors; per això, en resposta a la primera qüestió plantejada, aquest institut no preveu modificar la >Resolució del 29 de gener de 2016.
  • Memòria abreujada i memòria del PGC de pimes: l’ICAC ens recorda el que estableix la Directiva 2013/34/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013, sobre els estats financers anuals, els estats financers consolidats i altres informes anàlegs d’uns determinats tipus d’empreses i la seva transposició, mitjançant la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes i, en el desenvolupament, mitjançant el Reial decret 602/2016, de 2 de desembre.

Per això, l’ICAC entén que, en l’aplicació del principi d’especialitat, la regulació continguda en aquestes normes preval en tant que, per raó de la matèria, són les disposicions que regulen la informació comptable que han de proporcionar les empreses. D’altra banda, segons el principi de primacia del Dret de la Unió, aplicable tant al Dret primari com al derivat, la Directiva preval sobre la norma nacional, en qualsevol cas.

Així, l’ICAC conclou que només les entitats que elaborin la memòria en model normal hauran d’incloure-hi de manera expressa la informació sobre el període mitjà de pagament a proveïdors, juntament amb la resta d’informació prevista per la Llei 18/2022.

La llegibilitat significa que les persones puguin llegir la factura electrònica.

 

servei laboral Compta-1

Els treballadors sense obligació de lliurar la baixa mèdica a l’empresa

By Servei laboral

A partir del pròxim 1 d’abril, els treballadors ja no estaran obligats a lliurar la baixa mèdica a l’empresa, segons es recull en el Reial decret 1060/2022, de 27 de desembre, que modifica alguns aspectes de la gestió de la incapacitat temporal. L’objectiu fonamental és evitar a les persones treballadores els tràmits burocràtics obligatoris, que poden resultar onerosos i provocar incidències.

Aquesta norma nova modifica el Reial decret 625/2014, de 18 de juliol, que adaptava la regulació vigent en aquesta matèria de gestió i control dels processos d’incapacitat temporal a un seguit de reformes legals, així com als avanços que es van produir en la coordinació d’actuacions entre els serveis públics de salut, les entitats gestores de la Seguretat Social i les mútues col·laboradores.

A hores d’ara, el grau de desenvolupament dels sistemes informàtics permet modificar la forma tradicional d’operar, prescindint del lliurament a la persona treballadora de la còpia del comunicat de baixa per incapacitat temporal destinat a l’empresa i substituint-lo per la comunicació directa per part de l’Administració a l’empresa, que, d’altra banda, facilitarà les dades addicionals necessàries per a la gestió i el control de la situació d’IT i de la prestació corresponent.

Procediment

1. El facultatiu que expedeixi el comunicat de baixa, de confirmació o d’alta en lliurarà una única còpia a la persona treballadora (no n’hi haurà dues, com es feia fins ara).

2. El Servei Públic de Salut o, si és el cas, la mútua o l’empresa col·laboradora remetrà les dades contingudes en els comunicats mèdics de baixa, de confirmació o d’alta a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, telemàticament, de manera immediata i, en tot cas, el primer dia hàbil següent a l’expedició.

3. L’Institut Nacional de la Seguretat Social comunicarà, d’altra banda, a l’empresa les dades identificatives de caràcter administratiu relatives als comunicats de baixa, de confirmació o d’alta, com a màxim, el primer dia hàbil després que l’Institut rebi el comunicat.

4. Les empreses transmetran a l’INSS, per mitjà del sistema de remissió electrònica de dades (RED), amb caràcter immediat i, en tot cas, en el termini màxim de tres dies hàbils comptats a partir de la recepció de la comunicació de la baixa mèdica, les dades que es determinin mitjançant una ordre ministerial. Els col·lectius que no estiguin obligats a incorporar-se al sistema RED no estaran subjectes a aquesta obligació.

Infraccions i sancions

L’incompliment d’aquesta obligació podrà constituir una infracció LLEU segons els criteris tipificats en l’article 21.4 de la LISOS.

Comunicacions i abonament de prestacions

 L’INSS s’encarregarà del tràmit corresponent dels comunicats mèdics i de les dades comunicades per les empreses, els distribuirà i els reenviarà immediatament i, en tot cas, el primer dia hàbil després de rebre-les, a l’Institut Social de la Marina i a les mútues.

 El mateix INSS facilitarà a la Tresoreria General de la Seguretat Social les dades de les persones treballadores que es troben en situació d’IT amb dret a prestació econòmica o sense durant cada període de liquidació de quotes, amb la finalitat que en la liquidació de quotes a la Seguretat Social es compensin, si és el cas, les quantitats satisfetes a les persones treballadores en el pagament per delegació d’aquesta prestació.

Quan l’empresari hagi abonat a una persona treballadora una prestació d’IT en pagament delegat, sense que aquest import s’hagi compensat mitjançant la deducció de les liquidacions per a l’ingrés de les quotes de la Seguretat Social, podrà sol·licitar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social el reintegrament de les quantitats abonades per aquest concepte i no deduïdes.

Comunicats d’alta

Quan el comunicat mèdic d’alta l’hagi expedit l’inspector mèdic de l’INSS (o, si és el cas, de l’Institut Social de la Marina), traslladarà les dades contingudes en el comunicat de manera immediata i, en tot cas, el primer dia hàbil següent al de l’expedició, al servei públic de salut corresponent perquè en tingui coneixement, i també a la mútua, amb la finalitat que dicti un acord que declari extingit el dret per causa de l’alta, els motius i els efectes, i notifiqui l’acord a l’empresa.

L’inspector mèdic lliurarà una còpia del comunicat a la persona treballadora perquè en tingui coneixement, i li expressarà l’obligació d’incorporar-se a la feina l’endemà de l’expedició.

L’entitat gestora comunicarà a l’empresa les dades merament administratives dels comunicats d’alta mèdica de les persones treballadores, com a màxim, el primer dia hàbil següent al de l’expedició.

Quan en un procés d’incapacitat temporal el comunicat mèdic d’alta l’hagi expedit l’Institut Nacional de la Seguretat Social o, si és el cas, l’Institut Social de la Marina, mitjançant els inspectors mèdics d’aquestes entitats, durant els 180 dies naturals següents a la data en què es va expedir l’alta, aquestes entitats seran les úniques competents, per mitjà dels seus propis metges, per a emetre una nova baixa mèdica per la mateixa patologia o una de semblant.

Emissió dels comunicats de baixa en funció dels processos d’IT

Els comunicats de baixa i de confirmació de la baixa s’allargaran en funció del període de durada que estimi el metge que els emet, i es mantenen els quatre grups de processos que ja hi havia en funció de la durada de la baixa:

1. Durada inferior a 5 dies naturals. S’emet el comunicat de baixa i d’alta en el mateix acte mèdic, que podrà ser el mateix dia de la baixa o qualsevol dels 3 dies naturals següents.

La persona treballadora podrà sol·licitar un reconeixement mèdic el dia fixat com a data d’alta, i el metge podrà emetre part de la confirmació de baixa si la persona treballadora no ha recuperat la capacitat laboral.

2. Durada d’entre 5 i 30 dies naturals. El facultatiu emetrà el comunicat de baixa indicant-hi la data de la revisió mèdica, que no podrà excedir més de 7 dies naturals la data de la baixa inicial. Després de la data de revisió, s’estendrà el comunicat d’alta o, si és el cas, el comunicat de confirmació de la baixa. Els comunicats de confirmació successius no es podran emetre amb una diferència de més de 14 dies.

3. Durada d’entre 31 i 60 dies naturals. El facultatiu emetrà el comunicat de baixa, indicant-hi la data de la revisió mèdica, que no podrà excedir més de 7 dies naturals la data de baixa inicial. Llavors s’expedirà el comunicat d’alta o, si és el cas, el comunicat de confirmació corresponent. Els comunicats de confirmació successius no es podran emetre amb una diferència de més de 28 dies naturals entre si.

4. Durada de 61 dies naturals o més. El facultatiu emetrà el comunicat de baixa i fixarà la data de la revisió mèdica prevista, que no podrà excedir els 14 dies naturals a partir de la data de la baixa inicial. Llavors s’expedirà el comunicat d’alta o el de confirmació de la baixa. Els comunicats de confirmació successius no es podran emetre amb una diferència de més de 35 dies naturals entre si.

Proposta d’alta

Quan la proposta d’alta formulada per una mútua no es resolgui i es notifiqui en el termini de 5 dies, la mútua podrà sol·licitar l’alta a l’Institut Nacional de la Seguretat Social o a l’Institut Social de la Marina, que haurà de resoldre l’entitat gestora en el termini de 4 dies següents a la recepció de la proposta.

Nous models de comunicats mèdics

Dues setmanes després d’aquestes reformes, es va dictar l’Ordre ISM/2/2023, d’11 de gener, que modifica els articles i els models de comunicats mèdics annexos de l’Ordre ESS/1187/2015, de 15 de juny, sobre gestió i control dels processos d’incapacitat temporal.

En primer lloc, la nova ordre confirma la supressió, des de l’1 d’abril, de l’obligació de lliurament a la persona treballadora, per part del facultatiu que emet els comunicats mèdics de baixa, de confirmació i d’alta mèdica, d’una còpia en paper dels comunicats destinada a l’empresa, i de la correlativa obligació d’aquesta persona de presentar-los a l’empresa en un termini determinat. La norma recorda la decisió d’evitar obligacions burocràtiques a les persones treballadores, a les quals, precisament perquè es troben en incapacitat temporal, poden resultar-los més oneroses (cosa que, en situacions com la de la pandèmia derivada de la COVID-19, s’ha posat en evidència especialment).

Entre altres extrems, calia abordar el paper dels facultatius de les empreses col·laboradores en aquests processos de baixa, de confirmació i d’alta, una circumstància que la normativa anterior ometia.

El nou comunicat mèdic de baixa s’expedirà immediatament després que el facultatiu del servei públic de salut efectuï el reconeixement mèdic de la persona treballadora.

Si la baixa mèdica deriva d’un accident de treball o d’una malaltia professional, la cobertura de la qual correspongui a una mútua col·laboradora amb la Seguretat Social, serà el facultatiu del servei mèdic de la mateixa mútua o de l’empresa col·laboradora qui expedirà el comunicat. Si s’estima una durada molt curta, s’emetrà el comunicat de baixa i d’alta en el mateix acte mèdic, amb el nou model, on es farà constar, al costat de les dades de la baixa, les identificatives de l’alta i la data; també es pot consignar, en el comunicat de baixa, la data de la pròxima revisió mèdica prevista, si es considera que la durada estimada serà curta, mitjana o llarga.

El comunicat mèdic d’alta l’expedirà el facultatiu del servei públic de salut corresponent, o de la mútua o de l’empresa col·laboradora, si el procés deriva de contingència professional coberta per l’una o per l’altra, després del reconeixement de la persona treballadora, fent servir el nou model per a tramitar-ho. El facultatiu que expedeixi el comunicat mèdic d’alta en lliurarà una còpia a la persona treballadora. Els inspectors mèdics dels serveis públics de salut també faran servir el model nou.

Independentment de quina sigui la durada estimada del procés, el facultatiu expedirà l’alta mèdica per curació o per millora que permet fer la feina habitual, quan consideri que la persona treballadora ha recuperat la capacitat laboral, per proposta d’incapacitat permanent o per inici d’una situació de descans per naixement i cura de menor.

D’altra banda, si la persona treballadora no acudeix a la revisió mèdica prevista en els comunicats de baixa i de confirmació, es podrà emetre l’alta mèdica per incompareixença.

Pel que fa als comunicats mèdics de confirmació, els expedirà el facultatiu del servei públic de salut corresponent, o de la mútua o de l’empresa col·laboradora, quan la incapacitat temporal derivi d’una contingència professional coberta per l’una o per l’altra.

I es reitera l’obligació de comunicar a les empreses, per mitjà del sistema RED, les dades identificatives administratives relatives als comunicats emesos pels facultatius del servei públic de salut o de la mútua, referides a les persones treballadores.

Finalment, l’Annex III d’aquesta norma instaura el nou >model de dades econòmiques que l’empresa ha d’omplir i trametre a l’Institut Nacional de la Seguretat Social mitjançant el sistema RED.

servei contable Compta 1

Informe sobre l’Impost de Societats o impostos de naturalesa idèntica

By Servei comptable

La Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l’ecosistema de les empreses emergents incorpora la Directiva (UE) 2021/2101 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2021, per la qual es modifica la Directiva 2013/34/UE pel que fa a la divulgació d’informació relativa a l’impost de societats per part de determinades empreses i sucursals.

En el context d’un esforç continuat per part del Consell de la Unió Europea per combatre l’elusió de l’impost de societats, el Parlament Europeu, en la Resolució de 26 de març de 2019, destaca la necessitat d’una ambiciosa comunicació pública d’informació, desglossada per països, com un instrument per a millorar la transparència empresarial i augmentar l’escrutini públic. Concretament, s’hi declara necessari augmentar l’escrutini públic de l’impost de societats abonat per empreses multinacionals que exerceixen activitats a la Unió. Aquest objectiu es pot assolir mitjançant un informe relatiu a l’impost de societats, independentment del lloc on estigui establerta la societat matriu última del grup multinacional.

D’aquesta manera, la Directiva (UE) 2021/2101 del Parlament Europeu i del Consell de 24 de novembre de 2021 per la qual es modifica la Directiva 2013/34/UE pel que fa a la divulgació d’informació relativa a l’impost de societats per part de determinades empreses i sucursals, introdueix l’obligació a les grans empreses en altres sectors d’activitat de presentar un informe per país am Sb caràcter anual. Mitjançant la Directiva 2013/36/UE, la Unió ja havia introduït la publicitat dels informes per país per al sector bancari, i mitjançant la Directiva 2013/34/UE, per a la indústria extractiva i fustera.

Quant a la transposició, els estats membre posaran en vigor les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per a complir el que s’estableix en la Directiva (UE) 2021/2101, a tot estirar, el 22 de juny de 2023.

Així doncs, en la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l’ecosistema de les empreses emergents, s’hi ha incorporat una disposició final sisena que modifica la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes (LAC) amb l’objectiu de fer aquesta transposició. Aquesta disposició final sisena:

  • Modifica l’apartat 1 de l’article 5. Informe d’auditoria de comptes anuals. L’objectiu d’aquesta modificació és incorporar a aquest contingut una declaració de si l’entitat auditada està obligada a presentar, en l’exercici previ a l’auditat, l’informe relatiu a l’Impost de Societats o als impostos de naturalesa idèntica o anàloga als quals es refereix la disposició addicional onzena que s’hi afegeix. En cas que hi estigui obligada, una declaració que l’entitat ha publicat l’informe al Registre Mercantil i a la pàgina web corresponents, de conformitat amb el que es preveu en aquesta disposició.
  • Introdueix una disposició addicional onzena. L’objectiu d’aquesta disposició és la incorporació de l’obligació d’informar sobre l’impost de societats o els impostos de naturalesa idèntica o anàloga per part de determinades empreses i sucursals, que recull la Directiva (UE) 2021/2101 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2021.

La futura obligació consistirà a elaborar, publicar, dipositar i fer accessible un informe sobre l’impost de societats o els impostos de naturalesa idèntica o anàloga.

Societat dominant última d’un grup subjecta al dret espanyol

La societat dominant última d’un grup subjecta al dret espanyol que formuli comptes anuals consolidats i tinguin un import net de la xifra anual de negocis consolidada a la data de tancament de l’exercici que superi, en cadascun dels dos últims exercicis consecutius, un total de 750.000.000 euros, haurà d’elaborar, publicar, dipositar i fer accessible un informe sobre l’impost de societats o els impostos de naturalesa idèntica o anàloga, relatiu a l’últim d’aquests dos exercicis consecutius.

A més a més, s’estableix:

  • Cessament de l’obligació. La societat dominant última cessarà en l’obligació d’elaborar un informe consolidat relatiu a l’impost de societats o als impostos de naturalesa idèntica o anàloga, quan l’import net de la xifra anual de negocis consolidada a la data de tancament del balanç no arribi a 750.000.000 d’euros en cadascun dels dos últims exercicis consecutius, segons els seus estats financers consolidats.
  • Exempció de l’obligació per territorialitat. No hi està obligada la societat dominant última quan la societat i els dependents, incloses les sucursals, estiguin establertes o les que tinguin el domicili social o l’activitat empresarial permanent al territori d’un sol estat membre i en cap altre territori fiscal. A aquest efecte, es considera territori fiscal un estat, un país o un territori no estatal que gaudeixi d’autonomia fiscal pel que fa a l’impost de societats.
  • Exempció de l’obligació per sector. No hi està obligada la societat dominant última en cas que aquesta societat o els dependents publiquin l’informe bancari anual de l’article 87 de la Llei 10/2014, de 26 de juny, d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit, en el qual s’inclogui informació sobre totes les seves activitats i de cadascuna de les activitats de la totalitat de les empreses dependents incloses als estats financers consolidats.

Societat subjecta al dret espanyol que no formi part d’un grup

La societat subjecta al dret espanyol que no formi part d’un grup i tingui un import net de la xifra anual de negocis a la data de tancament de l’exercici que superi, en cadascun dels dos últims exercicis consecutius, un total de 750.000.000 d’euros, segons els estats financers anuals, haurà d’elaborar, publicar, dipositar i fer accessible un informe sobre l’impost de societats o els impostos de naturalesa idèntica o anàloga, relatiu a l’últim d’aquests dos exercicis consecutius.

A més, s’estableix:

  • Cessament de l’obligació. Aquesta societat deixa d’estar subjecta a aquesta obligació d’informació quan l’import net de la xifra anual de negocis a la data de tancament de l’exercici sigui inferior a 750.000.000 d’euros en cadascun dels dos últims exercicis consecutius, segons els estats financers anuals.
  • Exempció de l’obligació per territorialitat. No hi està obligada la societat que no formi part d’un grup quan la societat i les sucursals estiguin establertes o tinguin el domicili social o l’activitat empresarial permanent al territori d’un sol estat membre i en cap altre territori fiscal. A aquest efecte, es considera territori fiscal un estat, un país o un territori no estatal que gaudeixi d’autonomia fiscal pel que fa a l’impost de societats.
  • Exempció de l’obligació per sector. No hi està obligada la societat que no formi part d’un grup, en cas que publiqui l’informe bancari anual de l’article 87 de la Llei 10/2014, de 26 de juny, d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit, en el qual s’inclogui informació sobre totes les seves activitats.

Filials subjectes al dret espanyol, controlades per una societat dominant última no subjecta al dret d’un estat membre

Les empreses filials subjectes al dret espanyol, controlades per una societat dominant última no subjecta al dret d’un estat membre, amb un import net de la xifra anual de negocis consolidada a la data de tancament de l’exercici que superi, en cadascun dels dos últims exercicis consecutius, un total de 750.000.000 d’euros, segons els estats financers consolidats, estan obligades a publicar i a fer accessible un informe sobre l’impost de societats o els impostos de naturalesa idèntica o anàloga a nivell consolidat d’aquesta societat dominant última, relatiu al més recent dels dos exercicis consecutius, sempre que aquestes empreses filials es considerin d’entitat petita, d’acord amb els llindars establerts en l’article 3 LAC.

A més, s’estableix:

  • Informació no accessible. Quan aquesta informació o l’informe no siguin accessibles, l’empresa filial sol·licitarà a la societat dominant última que li proporcioni tota la informació exigida, per tal que pugui complir la seva obligació. Si la societat dominant última no facilita tota la informació exigida, l’empresa filial elaborarà, publicarà, dipositarà i farà accessible un informe relatiu a l’Impost de Societats que contingui tota la informació de què disposi, que hagi obtingut o adquirit, i una declaració en la qual s’indiqui que la societat dominant última no ha posat a la seva disposició la informació necessària.
  • Cessament de l’obligació. Les empreses filials esmentades deixaran d’estar subjectes a les obligacions d’informació d’aquest apartat quan l’import net de la xifra anual de negocis consolidada de la societat dominant última a la data de tancament de l’exercici sigui inferior a 750.000.000 d’euros, en cadascun dels dos últims exercicis consecutius, segons els estats financers consolidats.
  • Exempció per informe de la controladora. La filial no està subjecta a aquesta obligació en cas que ja s’hagi elaborat l’informe relatiu a l’impost de societats o els impostos de naturalesa idèntica o anàloga per una societat dominant última o per una societat que no formi part d’un grup que no estigui subjecta al dret d’un estat membre, sempre que aquest informe tingui un contingut compatible amb el que recull la disposició addicional onzena de la LAC, de manera que sigui compatible amb el contingut de l’informe que regula l’apartat 2 i que, a més, compleixi els criteris següents:

a) Que sigui accessible al públic, de manera gratuïta i en un format electrònic de presentació de la informació que sigui de lectura automàtica:

1. Al lloc web d’aquesta societat dominant última o al de la societat que no formi part d’un grup.

2. En almenys una de les llengües oficials de la Unió.

3. En un termini màxim de sis mesos a partir de la data de tancament de l’exercici sobre el qual s’elabora l’informe.

B) Que s’indiqui el nom i el domicili social d’una empresa filial única, o el nom i l’adreça d’una sucursal única que estigui subjecta al dret d’un estat membre i que publiqui l’informe d’acord amb el que es disposa en l’apartat 3.1 d’aquesta disposició addicional onzena.

Sucursals constituïdes al territori espanyol per empreses que no estiguin subjectes al dret d’un estat membre

Les sucursals constituïdes al territori espanyol per empreses que no estiguin subjectes al dret d’un estat membre estan obligades a publicar i a fer accessible un informe consolidat sobre l’impost de societats o els impostos de naturalesa idèntica o anàloga de la societat dominant última o de la societat que no formi part d’un grup relatiu, a l’exercici més recent dels dos últims consecutius, quan compleixin els criteris següents:

a) Que l’empresa que va constituir la sucursal s’inclogui en algun dels casos següents:

  • Que sigui una empresa filial d’un grup d’una societat dominant última que no estigui subjecta al dret d’un estat membre i que tingui un import net de la xifra anual de negocis consolidada a la data de tancament d’exercici superior, en cadascun dels dos últims exercicis consecutius, a un total de 750.000.000 d’euros, segons els estats financers consolidats.
  • Que sigui una societat que no pertanyi a un grup amb un import net de la xifra anual de negocis consolidada a la data de tancament de l’exercici superior, en cadascun dels dos últims exercicis consecutius, a un total de 750.000.000 d’euros, segons els estats financers.

b) Que la societat dominant última a què fa referència la lletra a) no compti amb una empresa filial subjecta al dret espanyol.

c) Que es consideri entitat petita d’acord amb els llindars establerts en article 3 LAC.

A més, s’estableix:

  • Informació no disponible. En cas que no es faciliti tota la informació exigida, la sucursal elaborarà, publicarà, dipositarà i farà accessible un informe relatiu a l’impost de societats o als impostos de naturalesa idèntica o anàloga que contingui tota la informació de què disposi, que hagi obtingut o adquirit, i una declaració en la qual indiqui que la societat dominant última o la societat que no formi part d’un grup no ha posat a la seva disposició la informació necessària.
  • Exempció per informe de la controladora. La sucursal no està subjecta a aquesta obligació en cas que ja s’hagi elaborat l’informe relatiu a l’impost de societats o als impostos de naturalesa idèntica o anàloga per una societat dominant última o per una societat que no formi part d’un grup que no estigui subjecta al dret d’un estat membre, sempre que aquest informe tingui un contingut compatible amb el que recull la disposició addicional onzena de la LAC, de manera que sigui compatible amb el contingut de l’informe que regula l’apartat 2 i que, a més, compleixi els criteris següents:

a) Que sigui accessible al públic, de manera gratuïta i en un format electrònic de presentació de la informació que sigui de lectura automàtica:

1. Al lloc web d’aquesta societat dominant última o al de la societat que no formi part d’un grup.

2. En almenys una de les llengües oficials de la Unió.

3. En un termini màxim de sis mesos a partir de la data de tancament de l’exercici sobre el qual s’elabora l’informe.

b) Que s’indiqui el nom i l’adreça d’una sucursal única que estigui subjecta al dret d’un estat membre i que publiqui l’informe d’acord amb el que es disposa en l’apartat 3.1 d’aquesta disposició addicional onzena.

actualitat_mercantil

Reforma de les pensions 2022

By Servei laboral

Llei 21/2021, de 28 de desembre, de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d’altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions (BOE nº 312 de 29 de desembre de 2021)

Entrada en vigor: 1 de gener de 2022.

Amb aquesta norma, es modifica el text refós de la Llei general de la Seguretat Social i es recullen les principals recomanacions del Pacte de Toledo, que també s’integren en el component 30 del Pla de recuperació, transformació i resiliència.

1. Revaloració de les pensions (modificació de l’article 58 LGSS)

Es deroga el factor de sostenibilitat introduït per la Llei 23/2013, 23 de desembre, que se substitueix pel nou mecanisme d’equitat intergeneracional; amb aquesta finalitat, es modifica l’article 58 de la LGSS en el qual es recupera la garantia del poder adquisitiu mitjançant una actualització de les pensions en funció de la inflació de l’exercici anterior.

L’1 de gener de cada any s’incrementaran les pensions d’acord amb la inflació mitjana anual registrada l’exercici anterior. El 2022, la pujada serà del 2,5 % (valor mitjà interanual) per a les pensions contributives. En el cas que es produeixi un any d’IPC negatiu, la quantia de les pensions quedarà inalterada. Amb aquest nou mecanisme es dona compliment a la recomanació 2a del Pacte de Toledo, per garantir el manteniment del poder adquisitiu de les pensions, i es corregeix definitivament la fórmula introduïda el 2013, l’aplicació de la qual estava suspesa des del 2018.

El mateix s’estableix per als pensionistes de classes passives, amb la modificació de l’article 27 i de la disposició addicional 17a del Reial decret legislatiu 670/1987, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de Llei de classes passives de l’Estat.

2. Mesures d’accés a la pensió de jubilació

S’hi incorporen diverses mesures dirigides a acostar voluntàriament l’edat efectiva a l’edat ordinària de jubilació. En aquest sentit, es fixen quatre vies d’actuació:

a) Jubilació anticipada

Es premien les carreres llargues de cotització, establint una millora de les pensions de jubilació anticipada causades a partir de l’1-1-2002, amb efectes des de l’entrada en vigor d’aquesta norma, els destinataris de la qual seran els pensionistes que hagin accedit a la jubilació anticipada amb 44 anys i 6 mesos de cotització.

— Jubilació anticipada voluntària

Els coeficients passen a ser mensuals per donar més flexibilitat als futurs pensionistes i fomentar el desplaçament voluntari de l’edat d’accés a la jubilació, amb un tractament més favorable a les carreres de cotització més llargues. A més, els coeficients reductors relacionats amb l’avançament de l’edat de jubilació s’aplicaran sobre la quantia de la pensió i no sobre la base reguladora d’aquesta, com fins ara (nova redacció de l’article 208.1 i 2 LGSS). No obstant això, s’admet l’aplicació dels coeficients reductors corresponents a la jubilació per causa no imputable al treballador en cas de percepció del subsidi de desocupació amb una antelació d’almenys 3 mesos (nou apartat 3 de l’article 208 LGSS).

D’altra banda, amb la finalitat de reforçar l’equitat, els coeficients reductors aplicables a aquesta modalitat de pensió s’aplicaran sobre la quantia d’aquesta, respectant la limitació màxima a què es refereix l’article 57 LGSS, si bé aquesta modificació es farà de manera progressiva al llarg d’un període de 10 anys (nova redacció article 210.3 i nova disposició transitòria 34a LGSS).

— Jubilació anticipada involuntària

Es milloren dos aspectes: d’una banda, s’estableixen coeficients mensuals, en lloc de trimestrals; i, d’una altra, en relació amb els dos anys immediatament anteriors a l’edat de jubilació ordinària, s’apliquen en la determinació de la pensió de jubilació anticipada involuntària els mateixos coeficients que en la modalitat voluntària en aquells supòsits en què el nou coeficient és més favorable que el fins ara vigent, entre d’altres.

A les causes d’extinció contractual que donen dret a l’accés a aquesta modalitat de jubilació, esmentades en l’article 207.1.d LGSS, s’afegeixen ara la resta de causes extintives per raons objectives, així com la resolució voluntària per part del treballador, en els supòsits previstos en els articles 40.1, 41.3, 49.1.m i 50 ET. A més, s’estableixen coeficients mensuals, en lloc de trimestrals i, en relació amb els dos anys immediatament anteriors a l’edat de jubilació ordinària, s’apliquen en la determinació de la pensió de jubilació anticipada involuntària els mateixos coeficients que en la modalitat voluntària en aquells supòsits en els quals el nou coeficient és més favorable que el fins ara vigent, entre d’altres. Finalment, es rebaixa el coeficient reductor corresponent a cadascun dels sis mesos previs a l’edat de jubilació ordinària, respecte dels establerts per al cas de jubilació voluntària (nova redacció de l’article 207 LGSS).

D’acord amb la disposició addicional 1a d’aquesta Llei, es crea un complement econòmic per als qui hagin accedit a la jubilació de forma anticipada entre l’1-1-2002 i el 31-12- 2021 en determinats suposats de llarg període de cotització i, si és el cas, baixa quantia

— Jubilació anticipada per raó de l’activitat

Es porta a terme una revisió del procediment del reconeixement de coeficients reductors per edat, que ara regula per separat aquests supòsits respecte d’aquells altres en què l’avançament de la jubilació deriva de la situació de discapacitat del treballador; es modifica la legitimació a l’hora d’instar l’inici del procediment; es fa una remissió al que reglamentàriament es determini, en el marc del diàleg social, respecte dels indicadors que acreditin la concurrència de circumstàncies objectives que justifiquin l’aplicació d’aquests coeficients; es crea una comissió encarregada d’avaluar i, si és el cas, d’instar l’aprovació dels corresponents decrets de reconeixement de coeficients reductors, i, finalment, es preveu l’establiment d’un procediment per a la revisió dels coeficients reductors d’edat, amb una periodicitat de deu anys (nova redacció de l’article 206 LGSS).

— Jubilació anticipada en cas de discapacitat

Es regula en el nou article 206 bis LGSS. L’edat mínima d’accés a la pensió de jubilació establerta en l’article 205.1.a LGSS podrà ser reduïda en el cas de persones amb discapacitat en un grau igual o superior al 65 %, d’acord amb el reial decret acordat a proposta del titular del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, o també en un grau de discapacitat igual o superior al 45%, sempre que, en aquest últim supòsit, es tracti de discapacitats reglamentàriament determinades. L’aplicació dels corresponents coeficients reductors de l’edat en cap cas donarà lloc que l’interessat pugui accedir a la pensió de jubilació amb una edat inferior a 52 anys. Aquests coeficients reductors de l’edat de jubilació no es tindran en compte, en cap cas, a l’efecte d’acreditar el que s’exigeix per a accedir a la jubilació parcial, als beneficis establerts en l’article 210.2 LGSS i a qualsevol altra modalitat de jubilació anticipada.

b) Jubilació demorada

S’afavoreix l’ús d’aquesta fórmula mitjançant la substitució de l’incentiu únic fins ara establert per la possibilitat que l’interessat opti entre l’obtenció d’un percentatge addicional del 4 % per cada any complet de treball efectiu que acrediti amb posterioritat al compliment de l’edat de jubilació —percentatge addicional que se sumarà al que correspongui d’acord amb el nombre d’anys cotitzats i s’aplicarà a la base reguladora respectiva, a l’efecte de determinar la quantia de la pensió— o una quantitat a tant alçat per cada any complet de treball efectiu acreditat i cotitzat entre la data de compliment de l’edat de jubilació i la del fet causant de la pensió; o una combinació de les dues opcions anteriors.

També s’estableix l’exoneració de cotitzar per contingències comunes, excepte per incapacitat temporal, a partir del compliment de l’edat ordinària de jubilació que correspongui (nova redacció de l’article 152 LGSS). Aquesta opció s’estén també als pensionistes del règim de classes passives.

I, com a mesura més destacable, es reforcen significativament els incentius, que passen a ser de tres tipus per cada any de demora (nova redacció article 210.2 LGSS):

 Un percentatge addicional del 4 %.

 Una quantitat a tant alçat en funció de la quantia de la pensió (que pot arribar a 12.000 euros) i premiant les carreres de cotització més llargues.

 Una combinació de totes dues opcions.

c) Jubilació activa

Per a accedir a aquesta modalitat de jubilació s’exigeix el transcurs d’almenys un any des del compliment de l’edat ordinària de jubilació (nova redacció article 214 LGSS).

d) Jubilació forçosa

S’inclou la prohibició de clàusules convencionals que prevegin la jubilació forçosa del treballador a una edat inferior als 68 anys, així com la reducció del 75 % de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes durant la situació d’incapacitat temporal dels treballadors que hagin complert 62 anys d’edat (nova redacció de l’article 144.4 LGSS).

e) Jubilació dels autònoms

Amb la modificació de l’article 311 LGSS, que remet directament a l’article 205.1.a LGSS per a la cotització a aquest règim especial a partir de l’edat de jubilació, és a dir, haver complert 67 anys d’edat, o 65 anys quan s’acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització, sense que es tingui en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries. Per al còmput dels períodes de cotització es prendran anys i mesos complets, sense que s’equiparin a aquests les seves fraccions.

3. Novetats en la pensió de viduïtat de les parelles de fet

Es dona una nova redacció a l’article 221 LGSS, que simplifica els requisits per a accedir-hi: s’elimina el requisit de dependència econòmica, i, amb fills en comú, desapareix el requisit de convivència de cinc anys. Com a novetat, s’hi afegeix un nou apartat 3 en el qual s’estableix la possibilitat d’accedir a aquesta pensió en el cas que s’hagin separat i un d’ells mori amb posterioritat. A més, també es tindrà accés a la prestació temporal de viduïtat si es va inscriure en el registre corresponent amb una antelació mínima de dos anys respecte de la data de la defunció del causant (nova redacció de l’article 222 LGSS). Es modifica l’article 223 LGSS en relació amb la compatibilitat i extinció d’aquesta pensió.

També s’hi afegeix una nova disposició addicional 40a LGSS en la qual es regulen els supòsits excepcionals d’accés a la pensió de viduïtat de les parelles de fet.

A més, s’assumeix la jurisprudència del Tribunal Suprem i s’hi permet l’accés a les víctimes de violència de gènere sense convivència actual (article 221.3 LGSS, últim paràgraf).

També els serà aplicable la nova disposició transitòria 34a LGSS d’aplicació gradual de coeficients reductors de l’edat de jubilació segons el que es preveu en l’article 210.3 quan la pensió superi el límit establert per a l’import de les pensions (nova redacció de l’article 318.d LGSS).

4. Modificació de l’Estatut dels Treballadors

Es modifica la disposició addicional 10a.1 ET en relació amb les clàusules dels convenis col·lectius referides al compliment de l’edat ordinària de jubilació, que podran possibilitar l’extinció del contracte de treball pel compliment pel treballador d’una edat igual o superior a 68 anys, sempre que compleixin els requisits que recull aquesta.

A més, amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat real i efectiva entre dones i homes, s’afegeix un apartat 2 a aquesta disposició: el límit establert en la disposició addicional 10a.1 ET podrà rebaixar-se fins a l’edat ordinària de jubilació fixada per la normativa de Seguretat Social quan la taxa d’ocupació de les dones treballadores per compte d’altri afiliades a la Seguretat Social en alguna de les activitats econòmiques corresponents a l’àmbit funcional del conveni sigui inferior al 20% de les persones ocupades en aquestes.

Aquesta disposició addicional 10a ET només s’aplicarà als convenis col·lectius subscrits des de l’1-1-2022. En els convenis col·lectius subscrits amb anterioritat a aquesta data, les clàusules de jubilació forçosa podran aplicar-se fins a tres anys després de la finalització de la vigència inicial pactada del conveni en qüestió (nova disposició transitòria 9a ET).

5. Mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI)

El MEI té dos components. El primer consisteix en la reactivació del Fons de Reserva de la Seguretat Social mitjançant una aportació finalista entre 2023 i 2032. L’aportació serà de 0,6 punts percentuals de la cotització per contingències comunes, repartit entre l’empresa i el treballador amb la mateixa distribució que en les cotitzacions socials i actuarà com a «vàlvula de seguretat» del sistema a partir del 2033.

En el cas que no es donés una desviació de la senda de despesa prevista, no s’aplicarà cap mesura i es plantejarà l’ús dels recursos del fons de reserva per a reduir les cotitzacions socials o millorar la quantia de les pensions. En el cas que a partir del 2033 s’apreciés en els Informes d’Envelliment (Ageing Report) de la Comissió Europea una desviació de la previsió de despesa en pensions al 2050 respecte de l’informe del 2024 (que s’usarà com a referència), s’utilitzarà aquest Fons, amb un límit de disposició anual del 0,2 % del Producte Interior Brut (PIB). Si la disposició d’actius del Fons de Reserva no fos suficient, el Govern negociarà amb els interlocutors socials perquè s’elevi al Pacte de Toledo, d’acord amb les seves recomanacions, una proposta que, de forma equilibrada, es dirigeixi bé a reduir el percentatge de despesa en pensions en termes de PIB, bé a incrementar el tipus de cotització o altres fórmules alternatives per a augmentar els ingressos (disposició final 4a Llei 21/2021).

6. Reforç del sistema

Pel que fa a l’enfortiment de l’estructura d’ingressos del sistema, el text estableix que la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat preveurà anualment una transferència de l’Estat al pressupost de la Seguretat Social per al finançament de diversos conceptes que permetin culminar la separació de fonts en compliment de la recomanació 1a del Pacte de Toledo de 2020. Aquesta transferència ja s’incloïa en els Pressupostos Generals de l’Estat del 2021 i s’amplia en els del 2022 (nova redacció de la disposició addicional 32a LGSS).

Amb la nova disposició addicional 39a LGSS, el Govern i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives es comprometen a fer una avaluació periòdica, cada 5 anys, dels efectes de la revaloració anual de la qual es donarà trasllat a la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo. En cas que s’observés alguna desviació, aquesta avaluació incorporarà una proposta d’actuació per a preservar el manteniment del poder adquisitiu de les pensions.

A més, en compliment de la recomanació 8a del Pacte de Toledo, la llei es refereix a la creació de l’Agència Estatal de la Seguretat Social, amb el compromís de presentar un projecte de llei en un termini de sis mesos, entre altres punts (disposició final 3a Llei 21/2021).

Finalment, l’anomenada «clàusula de salvaguarda» es manté en la seva regulació actual amb caràcter indefinit.

Compta1 Assessoria comptable

Reforma laboral: aspectes més notables del Reial decret llei 32/2021

By Servei laboral

a reforma laboral va entrar en vigor el dia 31 de desembre, amb caràcter general, si bé amb algunes particularitats relatives, bàsicament, a les noves modalitats contractuals.

REORDENACIÓ DE LES MODALITATS CONTRACTUALS

1. Recuperació de la primacía del contracte indefinit

Desapareix de l’ET l’esment que s’incloïa en l’article 15.1 i que establia que el contracte de treball «podrà concertar-se» per temps indefinit o per una durada determinada. D’aquesta manera, a partir d’ara el contracte de treball «es presumeix» concertat per temps indefinit (article 15.1 ET).

2. Es redueix la contractació temporal «ordinària»

Es mantenen només dues modalitats contractuals generals: contractes estructurals (l’antic «eventual») i contractes formatius. Per tant, desapareix del nostre ordenament el contracte d’obra i servei que permetia tenir fins a tres anys, o quatre si el conveni ho autoritzava, un treballador sota aquesta modalitat temporal.

3. Objecte de la contratació temporal

Es reordena i s’endureix la redacció justificativa de l’objecte de la contractació temporal que se subscrigui, molt especialment en els contractes temporals estructurals.

4. Contractes d’obra i servei, eventualitat, interinitat i formació vigents amb l’anterior regulació

Es mantenen els contractes de les modalitats «antigues» (obra i servei, eventualitat, interinitat o formació) que estiguin vigents el dia de la publicació fins a la finalització de la seva durada màxima, en atenció a la regulació anterior. S’estableix una «vacatio legis» o moratòria de 3 mesos, és a dir, fins al 31 de març, per a l’entrada en vigor dels nous contractes de substitució i de caràcter formatiu.

5. Règim transitori per a contractes d’obra i servei i eventuals celebrats entre el 31-12-2021 i el 30-3-2022

S’estableix un règim transitori per a aquells contractes d’obra i servei i eventuals per circumstàncies de la producció celebrats des del 31-12-2021 fins al 30-3-2022. Aquests es regiran per la normativa legal o convencional vigent en el moment de la seva concertació, si bé no podran tenir una durada superior a 6 mesos.

6. Nous contractes estructurals

Podran formalitzar-se per dues causes diferents: per circumstàncies de la producció i per substitució d’una persona treballadora (l’antic d’«interinitat», que canvia de nom.)

a) Contracte estructural per circumstàncies de la producció (article 15.2 ET)

Aquest contracte obeirà a increments ocasionals imprevisibles de la producció o oscil·lacions de la demanda, quan això creï un desajustament temporal entre l’ocupació estable disponible i el que realment es requereixi amb l’augment de l’activitat. Entre aquests desajustaments expressament es destaquen aquells que derivin de les vacances anuals.

La seva durada màxima serà de 6 mesos ampliables a 12, exclusivament via negociació en conveni sectorial. Amb una sola pròrroga si inicialment el contracte s’hagués concertat per durada inferior a la màxima.

Aquesta contractació podrà usar-se també per a cobrir situacions ocasionals, previsibles o regulars de curta durada: campanyes de Nadal, campanyes del camp i qüestions anàlogues. No obstant això, se’n limita la durada a un màxim de 90 dies a l’any no consecutius per treballador. La previsió anual d’aquestes contractacions haurà de ser coneguda per la representació dels treballadors l’últim trimestre de l’any anterior.

b) Contracte per substitució de persona treballadora (article 15.3 ET)

Es formalitzarà per a substituir treballadors amb reserva del lloc de treball (IT, maternitats, paternitats, excedències, etc.) o per a cobrir la jornada reduïda per causa legal o convencional (antiga interinitat per substitució.)

En el contracte s’haurà d’indicar clarament, com ja passava fins ara, la persona substituïda i la causa. S’estableix un termini màxim de 15 dies en què substitut i substituït puguin solapar la prestació de serveis al començament del contracte de substitució per a garantir l’acompliment adequat del lloc.

De la mateixa manera, la modalitat es manté per a la cobertura de vacants durant un procés de selecció (antiga interinitat per vacant.) En aquest supòsit, la durada d’aquesta modalitat temporal no podrà excedir de tres mesos.

7. Encadenament de contractes

Vinculat amb aquestes modalitats contractuals, es redueix la durada de l’encadenament o concatenació de contractes per a considerar una persona fixa a 18 mesos en un període de 24 mesos. Recordem que, abans de la reforma, aquests límits se situaven en 24 mesos dins d’un període de 30 mesos (article 15.5 ET).

8. Contractes de durada determinada inferior a 30 dies

Es penalitzen amb encariment de la cotització social els contractes de durada determinada inferior a 30 dies, excloent-ne els contractes de substitució i règims especials agraris, treballadors de la llar i mineria del carbó. Concretament, aquests contractes tindran una cotització addicional a càrrec de l’empresari d’uns 26 euros el mes que es donin de baixa. Aquest càlcul s’obté multiplicant per 3 la quota resultant d’aplicar, a la base mínima diària de cotització del grup 8 del RGSS per contingències comunes (37,53 euros), el tipus general de cotització a càrrec de l’empresa per a la cobertura d’aquestes contingències (23,60 %).

9. Increment de sancions ITSS

Es preveuen noves infraccions en el Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (LISOS), en matèria de contractació temporal, actuacions de caràcter fraudulent pels qui implementen mesures de flexibilitat interna o en matèria d’empreses de treball temporal.

Un increment important de les sancions per part de la Inspecció de Treball en cas de frau en la contractació temporal i imposició de multes per cada contracte fraudulent formalitzat a partir de l’entrada en vigor del Reial decret llei i no en conjunt com es feia fins ara. Les sancions es fixen de la manera següent:

 Grau mínim: passen dels 750 euros actuals a entre 1.000 i 2.000 euros.

 Grau mitjà: passen dels 1.000 euros a un ventall, segons la gravetat, d’entre 2.001 i 5.000 euros.

 Grau màxim: actualment es trobava en 7.500 euros, i passa a un ventall d’entre 5.001 i 10.000 euros.

10. Contractes formatius

Se’n reforça la definició i la causalitat, i s’hi distingeixen dues modalitats:

a) Contracte de formació dual o en alternança treball–formació (antic contracte de formació-aprenentatge) (article 11.2 ET)

Es podrà formalitzar amb persones que no disposin de la qualificació professional reconeguda per les titulacions o certificacions professionals exigides per a concertar un contracte formatiu per a l’obtenció de pràctica professional (l’antic contracte de pràctiques).

No s’estableix límit d’edat per a formalitzar aquesta relació, tret del cas que aquest contracte se subscrigui en el marc de certificats de professionalitat del nivell 1 i 2, i programes del denominat Catàleg d’especialitats formatives del Sistema Nacional d’Ocupació. En aquest cas s’estableix un límit de fins a 30 anys.

La durada serà d’un mínim de 3 mesos i d’un màxim de 2 anys, i podrà desenvolupar-se a l’empara d’un sol contracte de forma no continuada, al llarg de diversos períodes anuals, coincidents amb els estudis, tot això previst en el pla o programa formatiu d’aquesta persona.

El temps de treball en l’empresa, que serà compatible amb la formació teòrica al centre corresponent i directament relacionada amb aquesta, no podrà superar el 65% de la jornada prevista en el conveni o legal, durant el primer any, i el 85 % durant el segon any.

La retribució d’aquest col·lectiu de persones treballadores serà la que es regula en el conveni d’aplicació, si bé mai no podrà ser inferior al 60 %, durant el primer any, ni al 75 %, durant el segon, de la quantia recollida en la norma col·lectiva per a la categoria del treballador i les funcions que desenvolupi.

S’exigirà la figura del tutor, ja existent abans de la reforma, que controli, ajudi i vehiculi l’activitat de la persona treballadora durant tota la vida d’aquesta relació.

No és possible el període de prova en aquestes relacions, ni es podran fer hores extra (tret de força major), ni complementàries, ni treball nocturn ni a torns (amb alguna excepció taxada vinculada a raons organitzatives).

b) Contracte per a l’obtenció de pràctica professional (antic contracte en pràctiques) (article 11.3 ET)

Aquest contracte es formalitza per a l’obtenció de la pràctica professional en una empresa adequada al nivell d’estudis obtinguts per la persona treballadora. Aquesta haurà de tenir un títol universitari o títol de grau mitjà o superior, especialista, màster professional i titulacions anàlogues desenvolupades específicament en l’ET a aquest efecte.

S’haurà de subscriure dins dels 3 anys següents a la finalització dels estudis (5 anys per a les persones amb discapacitat). Recordem que abans de la reforma aquests límits s’establien en 5 i 7 anys, respectivament.

— Durada: mínim de 6 mesos i màxim de 12 mesos. Pot haver-hi període de prova de durada no superior a 1 mes, exceptuant el que es disposa en el conveni col·lectiu. No podran fer hores extra, tret d’aquelles per força major.

— Retribució: serà la que reculli el conveni d’aplicació, o si no n’hi ha, la del grup professional i nivell retributiu corresponent a les funcions exercides. En cap cas aquesta retribució podrà ser inferior a la retribució mínima establerta per al contracte formatiu en alternança (60 % / 75 %) ni a l’SMI en proporció al temps efectiu de treball.

11. Foment i potenciació del contracte fix discontinu (article 16 ET)

Aquesta és una de les mesures destacades de la reforma amb la finalitat de desincentivar la contractació temporal. Es tracta d’una modalitat que ja existia en el nostre ordenament, però la nova ordenació pretén generalitzar aquest contracte amb la finalitat última de reduir els contractes temporals.

S’utilitzarà per a la realització de treballs de naturalesa estacional o activitats de temporada. Es possibilita la subscripció d’aquesta modalitat per a contractes o subcontractes, ja siguin mercantils o administratius que, sent previsibles, formin part de l’activitat ordinària de l’empresa. En aquest últim cas, el període de suspensió o d’inactivitat entre contractes o subcontractes, tret de previsió convencional específica, serà de tres mesos.

També s’autoritza les ETT a fer contractes fixos discontinus amb els seus empleats amb la finalitat de cedir-los a les empreses usuàries.

Per a cobrir les vacants que s’estimin necessàries en les empreses, aquestes hauran de traslladar a la representació dels treballadors, al començament de cada exercici un calendari amb les previsions de crides durant tot l’any, i es desenvolupa una nova regulació a les crides per a reprendre aquest tipus d’activitats per a donar-los més seguretat i reforç.

Es reconeixerà tota l’antiguitat del període de la relació laboral i no només dels períodes efectivament treballats. Qüestió aquesta molt rellevant i que modifica criteris anteriors. No obstant aquesta regla general, l’article 12.6 ET deixa oberta una excepció genèrica, i que serà polèmica perquè se’n podran fer interpretacions diverses, en supòsits en què les condicions exigeixin un altre tractament segons la seva naturalesa.

12. Nova ordenació del contracte fix d’obra, que passa a denominar-se formalment «indefinit adscrit a obra»

L’empresa, finalitzada l’obra, oferirà una proposta de recol·locació a la persona treballadora. Si aquesta rebutja l’oferta o és impossible recol·locar-la per motius inherents a aquesta, perquè no hi hagi el lloc adequat, el contracte s’extingirà amb una indemnització equivalent al 7 % calculada sobre els conceptes salarials establerts en les taules salarials del conveni col·lectiu.

Tant la finalització de l’obra com l’extinció de la relació haurà de ser comunicada a la representació legal de les persones treballadores (comitè d’empresa / delegats de personal).

MODIFICACIONS EN L’ÀMBIT DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

1. Recuperació de la ultraactivitat plena dels convenis col·lectius (article 86 ET)

Això suposa que les normes col·lectives es prorrogaran fins que se substitueixin per altres de noves. La ultraactivitat no té límits temporals i el conveni anterior continuarà mantenint-se durant tot el temps que s’allarguin les negociacions entre les parts i fins que se’n pacti un de nou.

2. Prevalença del conveni del sector sobre el conveni d’empresa (article 84.2 ET)

El conveni sectorial recupera la prevalença en matèria salarial i de jornada de treball (nombre d’hores, que realment ja es trobava recollit en l’anterior normativa); és a dir, els convenis d’empresa no podran establir condicions salarials o de jornada laboral inferiors a les previstes en la norma del sector. Es mantindrà en el conveni d’empresa la possibilitat de regular l’horari i la distribució del temps de treball; la planificació anual de les vacances; l’elecció entre abonament o compensació d’hores extra; l’adaptació de la classificació professional o les mesures de conciliació familiar.

Aquesta prioritat aplicativa del conveni sectorial, en la línia indicada, s’aplicarà a aquells convenis col·lectius d’empresa publicats abans de l’entrada en vigor d’aquest reial decret llei una vegada que aquests perdin la seva vigència expressa i, com a màxim, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquest reial decret llei. És a dir, fins al 31-12- 2022.

3. Aplicació del conveni del sector de l’activitat duta a terme en les contractes i subcontractes (article 42.6 ET)

A partir de l’entrada en vigor d’aquesta reforma, aquells contractes i subcontractes que desenvolupin la pròpia activitat de l’empresa principal contractant hauran d’aplicar el conveni sectorial de l’activitat que desenvolupin els seus treballadors, tret que hi hagi un altre conveni sectorial aplicable per a les feines que aquests treballadors portin a terme.

Fonamentalment aquesta modificació normativa està circumscrita, bàsicament, a les denominades empreses multiserveis o «d’outsourcing» que són subcontractades per al desenvolupament d’activitats pròpies de les empreses principals. A partir d’ara, si una empresa d’aquest tipus desenvolupa activitats, per exemple, en una empresa química, haurà d’aplicar als seus treballadors el conveni d’aquest sector, tret que aquesta empresa tingui un conveni propi amb unes condicions en matèria salarial, de jornada, etc., que siguin superiors a les del conveni sectorial esmentat. O, fins i tot, com apuntàvem més amunt, que hi hagi un altre conveni sectorial aplicable a aquestes tasques.

MESURES DE FLEXIBILITAT INTERNA

1. Manteniment per part de les empreses de la possibilitat de modificar condicions de treball i altres mesures de flexibilitat

La redacció de l’article 41 ET que desenvolupa les modificacions substancials de condicions de treball per causes ETOP es manté intacte, i el mateix ocorre amb la mobilitat geogràfica o la inaplicació/«despenjament» del conveni col·lectiu. Per tant, i en la pràctica, les empreses mantenen la potestat intacta de modificar substancialment les condicions laborals en matèries com la jornada, l’horari, el règim de treball, els sistemes de remuneració i la quantia salarial, les funcions dels seus empleats i qüestions anàlogues; sempre, és clar, que hi hagi causes justificatives de la decisió. És a dir, la flexibilitat necessària per a poder autoorganitzar-se en cas de necessitat.

2.Potenciació de la figura dels ERTO vs. els acomiadaments col·lectius (ERO)

S’incorporen a la legislació ordinària, és a dir, addicionalment als ja existents ERTO per força major, els ERTO per limitació o impediment que s’han utilitzat massivament en el període COVID. També pel que fa als beneficis en matèria de cotització vinculats a la realització d’accions formatives i al manteniment de l’ocupació, amb unes quanties que estan per determinar, i de protecció dels treballadors en matèria de desocupació. Es possibilita l’afectació i desafectació de persones treballadores en funció de l’activitat i càrrega de treball de l’empresa

També es flexibilitza la tramitació dels ERTO ETOP, especialment per a les petites empreses. D’aquesta manera, el període de consultes en empreses de menys de 50 treballadors es redueix de 15 a 7 dies.

I s’estableixen exempcions específiques a la cotització a la Seguretat Social sobre l’aportació empresarial per contingències comunes i per conceptes de recaptació conjunta per a aquests ERTO, sempre que les empreses desenvolupin accions formatives amb el personal afectat. Concretament, aquestes exempcions seran: 90 % en els ERTO per força major i en aquells per limitació o impediment y 20 % en els ERTO ETOP.

3. Creació del «Mecanisme RED de Flexibilitat i Estabilització de l’Ocupació» (article 47 bis ET)

Es crea una nova modalitat d’ERTO que té per objectiu permetre a les empreses que sol·licitin mesures de reducció de jornada i suspensió de contractes en comptes d’haver d’acudir a mesures més dràstiques quan tinguin problemes organitzatius, productius o econòmics. Aquest ERTO té dues modalitats:

— Cíclic: quan s’apreciï una conjuntura macroeconòmica que aconselli l’adopció d’instruments d’estabilització, amb una durada màxima d’1 any.

— Sectorial: quan en un determinat sector s’apreciïn canvis que generin necessitats de requalificació i de transició professional. En aquest segon supòsit, la durada d’aquesta mesura serà d’un any amb possibilitat de dues pròrrogues de 6 mesos cadascuna (total 24 mesos).

Activació d’aquest mecanisme: no opera de forma automàtica a sol·licitud de les empreses, com passa amb la figura dels ERTO. S’activarà per acord exprés del Consell de Ministres, prèvia informació i consulta amb les organitzacions sindicals i empresarials.

Una vegada activat el mecanisme, les empreses podran demanar-hi l’adhesió mitjançant el procediment regulat per als ERTO amb consulta prèvia a la representació de les persones treballadores.

Les empreses que rebin autorització per a l’aplicació podran accedir a beneficis en matèria de cotització vinculats al manteniment de l’ocupació i sempre que es desenvolupin activitats formatives amb el personal afectat. En concret, en la modalitat cíclica, durant els primers quatre mesos tindran una exoneració del 60 %; entre el cinquè i el vuitè, del 30 %, i del 20 % a partir del novè. En la modalitat sectorial, seran del 40 % condicionades a la realització d’activitats de formació.

De la mateixa manera, les empreses que contractin persones treballadores incloses en la modalitat sectorial tindran dret a bonificacions en la quota de la Seguretat Social d’un 50 % en el termini de sis mesos.

Durant aquests períodes les persones treballadores percebran el 70 % de la base reguladora durant tota la seva durada (fins a un màxim del 225 % de l’IPREM.)

4. Acomiadaments objectius en el sector públic (derogació de la DA 16a ET)

Aquesta mesura està vinculada a la intenció que les mesures extintives siguin les últimes que s’adoptin amb caràcter general, per la qual cosa es procedeix a l’expressa derogació de la citada disposició addicional que la regulava. Recordem que permetia la possibilitat d’escometre acomiadaments objectius individuals i ERO en l’àmbit dels ens, organismes i entitats que formen part del sector públic d’acord amb l’article 3.1 de la Llei de contractes del sector públic.

SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL

Aquest mateix real decret llei, en la seva DA 7a, prorroga amb efectes 1 de gener 2022 l’actual SMI vigent de 965 euros/mes previst en el Reial decret 817/2021, de 28 de setembre, fins que es negociï amb els agents socials un nou increment.

Compta1 Assessoria comptable

La factura electrònica serà obligatòria per a pimes i autònoms

By Servei mercantil

La futura Llei de creació i creixement empresarial té com a finalitat potenciar l’emprenedoria com a factor clau per al desenvolupament econòmic del nostre país. Tal com s’indica en l’exposició de motius, es busca «millorar el clima de negocis, impulsar l’emprenedoria i fomentar l’augment i el volum empresarial, així com el desplegament de xarxes de col·laboració i interacció».

La factura electrònica universal serà el pilar fonamental d’aquesta nova iniciativa legal. Aquest rebut digital encara no està gaire estès a Espanya, i actualment només és obligatori en aquells tràmits en els quals les empreses i els treballadors per compte propi proveeixen o donen serveis a les Administracions públiques.

blank

Economia aprofitarà aquest projecte normatiu per donar resposta a la preocupació manifestada des de Brussel·les per la morositat espanyola en les operacions comercials. La Comissió Europea va donar un ultimàtum al Govern l’any passat perquè posés sota control els retards en els pagaments de les Administracions públiques, sota amenaça de sanció. Cal tenir en compte que els períodes mitjans de pagament espanyols són els més alts d’Europa, si s’atenen les denúncies plantejades des de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat.

Segons el Ministeri, la morositat és una de les principals causes dels problemes de liquiditat i rendibilitat del teixit productiu espanyol, especialment dels autònoms i petits negocis. Per això, l’extensió del rebut digital garantirà la traçabilitat i el control de pagaments entre empreses i treballadors per compte propi. Amb aquesta regulació, es pretén conèixer els terminis efectius de pagament perquè es compleixin en els límits acordats a l’hora de prestar un servei.

En l’actualitat, l’article 1 de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació, i l’article 4 de la Llei 25/2013, de 27 de desembre, imposen l’obligació de la factura electrònica en el marc de la contractació amb el sector públic. És a dir, fins ara, els únics obligats a facturar electrònicament són aquells que mantenen relacions amb el sector públic en els termes que s’indica en el desenvolupament normatiu.

Després d’un tímid impuls dirigit a estendre i fomentar la digitalització del paper, la crisi econòmica del 2008 va derivar en una certa «aturada» en aquesta tendència, amb la idea de no atabalar amb més despeses les empreses i els autònoms.

Els últims anys, la situació ha canviat i nombroses iniciatives espanyoles i europees han donat una nova empenta a l’ús de la factura electrònica. D’aquesta manera, l’article 12 del Projecte de la futura llei Crea i Creix proposa una modificació de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació. En particular, s’hi introdueix un nou article 1 bis que inclou l’obligatorietat d’emetre factura electrònica. Així:

1. Totes les empreses i autònoms hauran d’expedir i remetre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres empreses i autònoms.

2. Les factures electròniques hauran de complir el que disposa la normativa de facturació.

3. Les empreses i autònoms hauran de facilitar l’accés als programes informàtics necessaris perquè els destinataris puguin gestionar les seves factures de manera gratuïta durant el termini general de prescripció de 4 anys.

Pel que fa a l’entrada en vigor o calendari d’implantació d’aquesta obligació, la disposició final cinquena també indica que:

 Per a les empreses i autònoms amb una facturació anual superior a vuit milions d’euros, l’obligació farà efecte l’any de la publicació al BOE.

 Per a la resta de les empreses i autònoms, al cap de tres anys des de la dita publicació al BOE.

blank

És aconsellable que no esgoti els terminis d’implantació i a poc a poc vagi formant-se de cara al futur per a saber com pot configurar les seves factures. En el cas d’aquelles que van destinades a l’Administració, poden elaborar-se amb un programa informàtic gratuït que ofereix el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme a la seva pàgina web, i, per a la resta, també es podrà recórrer, tal com expliquen els organismes oficials, a qualsevol programa de facturació a l’ús. En qualsevol cas, aquestes hauran d’anar signades amb el certificat electrònic ja obligatori per a un altre tipus de tràmits, com l’autoliquidació trimestral de l’IVA o la declaració de l’IRPF.

blank

Quins requisits ha de complir una factura electrònica?

La factura electrònica, a més del consentiment del destinatari, ha de complir les condicions següents des de l’expedició i durant tot el període de conservació:

Llegibilitat

La llegibilitat significa que la factura electrònica pugui ser llegida per humans.

No ha de preocupar-se per aquest requisit, ja que ho faciliten els programes informàtics de facturació electrònica o els programes ofimàtics (com els processadors de text). També poden facilitar-la els serveis en línia per Internet.

Autenticitat de l’origen de la factura

Significa que s’ha d’assegurar la identitat del proveïdor dels béns o prestador dels serveis facturats, i la de l’emissor de la factura, si no és el mateix.

Integritat del contingut de la factura

Significa que s’ha de garantir que el contingut de la factura no ha estat modificat.

Com es garanteix l’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut d’una factura electrònica?

L’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut d’una factura electrònica es poden garantir amb els mateixos procediments que per a una factura en paper; és a dir, mitjançant controls de gestió que permetin crear la pista d’auditoria fiable que estableixi la connexió necessària entre la factura i el lliurament de béns o prestació de serveis que aquella documenta.

No obstant això, per al cas particular de la factura electrònica la legislació permet tres procediments específics alternatius que avalen igualment l’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut. Aquests són:

 La signatura electrònica.

 L’intercanvi electrònic de dades (EDI).

 Altres mitjans validats per l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT).

Quins avantatges té la facturació electrònica?

 Millora de l’eficiència.

 Estalvi de costos.

 Integració amb les aplicacions de gestió internes de l’empresa.

 Optimització de la tresoreria.

 Traçabilitat.

 Reducció de temps de gestió i rapidesa en la presa de decisions.

 Administració i comptabilitat automatitzades.

 Rectificació d’accions errònies.

 Ús eficaç dels recursos financers.

 Fluxos de transaccions agilitats.

Finalment, no hem d’oblidar que la implantació de la factura electrònica es facilitarà amb els recursos previstos per a la digitalització de les pimes en el Pla de Recuperació. En particular, el Programa Digital Toolkit la inclourà entre els productes i serveis subvencionables.

Compta1 Assessoria comptable

Ampliació de capital, adquisició de crèdit i càlcul de l’import net de la xifra de negocis

By Servei comptable

A continuació desenvolupem tres interessantíssimes consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 127, publicades per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

Sobre el tractament comptable d’una ampliació de capital per compensació de deutes

L’Entitat A (cotitzada a la Borsa de Madrid) vol fer una ampliació de capital per compensació de deutes. Les dades de l’operació són les següents:

a) L’Entitat A ha arribat a un acord amb el creditor (que és l’accionista majoritari amb el 75% del capital) per a capitalitzar un préstec amb un valor en llibres (cost amortitzat) de 750.000 euros. El valor raonable del deute també és de 750.000 euros.

b) El preu al qual es capitalitza el préstec és 1 euro per acció, quan les accions cotitzen a 3 euros per acció. És a dir, a l’accionista se li lliuraran 750.000 accions en lloc de 250.000, com correspondria en el cas que les accions s’haguessin emès al seu valor raonable.

c) Perquè els accionistes minoritaris no es vegin perjudicats per la dilució del valor de les seves accions, a ells també se’ls ofereix la possibilitat de comprar accions noves (cadascun en proporció a la seva participació) a 1 euro per acció, de manera que tot l’accionariat pot comprar accions a 1 euro per acció en funció de la seva participació o vendre els seus drets de subscripció preferent. Els minoritaris aporten 250.000 euros i se’ls lliuren 250.000 accions.

Les qüestions concretes que es plantegen en la consulta són les següents:

1. Com cal comptabilitzar l’operació (sobretot per la part de la capitalització), considerant el que s’estableix en l’article 33 de la RICAC de 5 de març de 2019 i les consultes 5 del BOICAC 79 i 4 del BOICAC 89.

2. Com es comptabilitzaria l’operació en el cas que el valor de les accions emeses, una vegada efectuada la seva dilució en el mercat, no diferís substancialment del valor raonable del passiu per capitalitzar.

3. D’altra banda, en el cas que finalment es conclogués que, en algun dels dos supòsits plantejats més amunt, sí que s’hauria de prendre com a valor del patrimoni emès el preu de cotització de les accions lliurades, es planteja quina data s’ha de prendre com a referència per a aquesta cotització, suggerint les alternatives següents: la data del primer dia de cotització dels drets de subscripció; la data del primer dia de cotització de les noves accions emeses; la data d’inscripció en el registre mercantil de l’ampliació de capital; o qualsevol altra diferent a les anteriors.

Doncs bé, en primer lloc l’ICAC ens recorda que les consultes que emet en matèria comptable es limiten a efectuar interpretacions de les normes contingudes en el marc normatiu d’informació financera, i no sobre qüestions de naturalesa mercantil o de qualsevol altra índole.

Després d’aquest recordatori, l’ICAC acudeix al esmentat article 33 de la RICAC de 5 de març de 2019 i conclou el que segueix:

L’apartat 3 de l’article 33 introdueix la referència al preu cotitzat de les accions sota la premissa que, en les societats cotitzades, aquest import pot ser la millor estimació del valor raonable del deute en la data en què s’acorda el nombre d’accions per lliurar. És a dir, la referència al preu cotitzat de les accions s’ha d’entendre com un contrast de fiabilitat.

No obstant això, d’acord amb la informació facilitada pel consultant, sembla clar que la societat està emetent accions per un valor significativament inferior al seu valor raonable, per la qual cosa l’increment de fons propis a títol d’aportació s’hauria de reconèixer pel valor raonable del deute que, en el cas que ens ocupa, haurà d’estimar-se aplicant una tècnica de valoració generalment acceptada a aquest efecte.

En qualsevol cas, en la memòria dels comptes, l’empresa haurà de subministrar la informació significativa sobre aquests fets amb la finalitat que aquelles, en conjunt, reflecteixin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa.

En particular, s’haurà d’explicar el motiu pel qual s’ha pres l’acord d’emetre un nombre d’accions superior al que hagués correspost en el cas hipotètic que aquesta xifra d’accions noves s’hagués calculat en funció del valor raonable del deute i el preu de cotització de l’acció.

Sobre el tractament comptable de l’adquisició d’un crèdit deteriorat amb garantia hipotecària, abans i després de la reforma introduïda en el PGC pel Reial decret 1/2021, de 12 de gener

Per respondre a la consulta, l’ICAC diferencia entre els crèdits adquirits abans i després de l’1-1-2021, data d’entrada en vigor de la reforma.

A. EXERCICIS INICIATS ABANS DE L’1 DE GENER DE 2021

L’ICAC ens recorda que la seva interpretació sobre el reconeixement dels ingressos per interessos d’un crèdit adquirit amb deteriorament creditici (que gaudia de garantia real) es va publicar en la consulta núm. 5 del BOICAC núm. 80, de desembre de 2009. Així, sota la premissa que, en aplicació de la NRV 9a del PGC, aquests crèdits, amb caràcter general, havien d’incloure’s en la categoria de «Préstecs i partides per cobrar», les principals conclusions incloses en la resposta van ser les següents:

1. El tipus d’interès efectiu de l’operació s’hauria de calcular a partir dels fluxos d’efectiu estimats (considerant les pèrdues incorregudes per deteriorament) i no dels fluxos d’efectiu contractuals. Addicionalment, si no es conegués amb exactitud algun altre paràmetre per al seu càlcul, com ara la data en què previsiblement es cobri el crèdit, també s’haurà de fer l’estimació corresponent.

2. Amb posterioritat al reconeixement inicial caldrà tenir en compte el que s’estableix en el punt 2.1.3 de la NRV 9a per a efectuar les correccions valoratives que siguin procedents, sempre que hi hagi evidència objectiva que el valor del crèdit s’ha deteriorat com a resultat d’un o més esdeveniments que hagin ocorregut després del seu reconeixement inicial i que ocasionin una reducció o retard en els fluxos d’efectiu futurs estimats, que puguin estar motivats per la insolvència definitiva del deutor o per la pèrdua de valor de l’immoble sobre el qual s’ha constituït la garantia. A aquest efecte, considerant que el crèdit objecte de consulta gaudeix de la citada garantia real, l’execució de la qual ha estat iniciada per l’entitat financera transmitent dins d’un procediment judicial per impagament, en l’estimació dels fluxos d’efectiu futurs s’hauran de tenir en compte els que podrien resultar per l’execució d’aquesta.

3. Si, com a conseqüència de l’obtenció d’informació addicional o del coneixement de nous fets, es produeix un canvi d’estimació que posi de manifest l’obtenció de fluxos d’efectiu superiors als previstos inicialment, caldrà aplicar el que s’assenyala en la NRV 22a. Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables, en virtut de les quals l’empresa haurà de calcular un nou tipus d’interès efectiu, sense que sigui procedent practicar cap ajust en el valor en llibres de l’actiu en el moment en què es produeix el canvi d’estimació.

4. En tot cas, per a fer les estimacions serà aplicable el principi de prudència inclòs en l’apartat 3. Principis comptables del Marc Conceptual del PGC, en el qual s’estableix: «S’haurà de ser prudent en les estimacions i valoracions per fer en condicions d’incertesa».

Sense perjudici d’això anterior, cal remarcar que en l’operació descrita hi concorren unes circumstàncies particulars, com són el fet que el deutor hagi deixat d’atendre el pagament de les quotes de la hipoteca i que l’entitat de crèdit hagi iniciat el procediment judicial corresponent per impagament, circumstàncies que podrien posar de manifest que les estimacions a què es refereix aquesta consulta no es puguin fer amb el suficient grau de fiabilitat, cosa que exigiria atorgar al crèdit un tractament comptable similar al que es recull en el PGC per als comptes en participació.

Veient aquests antecedents, l’ICAC ara interpreta la seva pròpia interpretació de la manera següent:

a) La redacció dels dos primers punts que s’han reproduït ha pogut portar a considerar que, atesa la singularitat d’aquestes operacions, el flux d’efectiu derivat de la realització de la garantia o de la posterior venda del crèdit es podia tenir en compte a l’efecte d’estimar el tipus d’interès efectiu de l’operació.

b) La interpretació publicada en el BOICAC núm. 80 no limita el reconeixement d’interessos en els crèdits amb deteriorament creditici. No obstant això, cal tenir en compte que l’aplicació del criteri del cost amortitzat requereix, com a pas previ, que es pugui efectuar una estimació fiable de l’import dels fluxos d’efectiu del crèdit i del moment temporal en què es rebran.

És a dir, el càlcul del tipus d’interès efectiu no només depèn que es pugui efectuar una estimació fiable de l’import per recuperar per l’execució de la garantia, net de les despeses de realització, sinó també del moment temporal en què es rebran, perquè com més gran és aquest període més baixa serà la taxa d’interès.

Per això, en la resposta s’apunta que, davant la manca de fiabilitat en les estimacions per fer, la comptabilització del crèdit hauria d’haver seguit el criteri previst per als comptes en participació.

c) Addicionalment, l’ICAC considera que quan el propòsit principal de l’adquisició del crèdit fos la incorporació de l’actiu sobre el qual s’ha constituït la garantia al patrimoni de l’empresa, per al seu posterior ús o transformació, no s’hauria de reconèixer cap ingrés i l’actiu financer es mantindrà valorat pel seu preu d’adquisició menys, si és el cas, les correccions valoratives necessàries.

Quant al tractament comptable de la liquidació del crèdit en el moment en què s’adjudica l’immoble, caldrà tenir en compte que l’operació efectuada no és assimilable directament a una permuta d’immobilitzat regulada en la NRV 2a Immobilitzat material del PGC, ja que un dels elements substantius d’aquesta figura és el lliurament d’un element no monetari i en l’operació descrita en la consulta es rep un bé immoble a canvi del lliurament d’un element monetari.

Per tant, cal portar aquí a col·lació el criteri que es recull en l’apartat 2.3 de la norma Tretzena. Normes particulars de la Resolució de l’ICAC del 14 d’abril de 2015 per la qual s’estableixen criteris per a la determinació del cost de producció, en els termes següents:

«2.3. Els béns rebuts pel cobrament de crèdits es valoraran per l’import pel qual figuri en comptes el crèdit corresponent al ben rebut, més totes aquelles despeses que s’ocasionin com a conseqüència d’aquesta operació, o pel valor raonable del bé rebut si aquest fos inferior».

De tot això anterior s’informarà de manera completa en la memòria dels comptes anuals, a fi que aquests presentin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa.

B. EXERCICIS INICIATS A PARTIR DE L’1 DE GENER DE 2021

La nova redacció de la NRV 9a del PGC per als exercicis iniciats a partir de l’1-1-2021 introdueix dos elements d’anàlisis a l’efecte d’atorgar el tractament comptable adequat a un crèdit adquirit amb deteriorament creditici; això és:

a) Test d’acord bàsic de préstec: en primer lloc, s’ha d’analitzar si l’actiu financer reuneix les característiques d’un acord bàsic de préstec.

Els fluxos d’efectiu que cal considerar a aquest efecte són els que deriven exclusivament de l’acord contractual de l’instrument, sense tenir en compte, per tant, l’hipotètic flux que es rebrà per l’adjudicació i realització posterior de la garantia.

Si els fluxos contractuals d’un actiu financer passen el test esmentat podrà comptabilitzar-se a cost amortitzat sempre que es compleixi la segona condició.

b) Test del model de negoci: el segon requisit se centra en l’examen del model de negoci de l’entitat en relació amb aquesta categoria d’actiu financer. Així:

 En relació amb aquest punt cal assenyalar que el crèdit es podrà incloure en la cartera d’«Actius financers a cost amortitzat» si l’instrument es gestiona amb el propòsit de cobrar els fluxos d’efectiu contractuals.

 Per contra, en el cas que el model de negoci fos el cobrament o la venda de l’actiu financer, l’empresa classificarà el crèdit en la cartera d’«Actius financers a valor raonable amb canvis en el patrimoni net».

Per al cas concret d’un crèdit adquirit amb deteriorament creditici, en el qual la probabilitat de rebre fluxos d’efectiu contractuals sigui molt baixa, no sembla que l’adquisició d’aquests actius financers pugui enquadrar-se en un model de (només) cobrar els fluxos contractuals.

Per això:

 En principi, aquests instruments hauran de comptabilitzar-se a valor raonable amb canvis en el patrimoni net, tret d’aquells supòsits més excepcionals en els quals, atesa la gestió desenvolupada, sigui procedent comptabilitzar-los a valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys (perquè compleixen la definició de mantinguts per a negociar o es gestionin en grup a partir del seu valor raonable).

 No obstant això, si el model de negoci d’una entitat és adquirir una cartera de préstecs que puguin incloure o no actius financers que hagin sofert deteriorament creditici, el conjunt de la cartera podria classificar-se en la categoria d’«actius financers a cost amortitzat» en la mesura que l’objectiu de l’entitat fos obtenir els fluxos d’efectiu cobrats.

Sense perjudici d’això anterior, cal considerar que tant si es comptabilitzen en la cartera d’«Actius financers a cost amortitzat» com si s’inclouen en la cartera d’«Actius financers a valor raonable amb canvis en el patrimoni net», el registre dels interessos seguiria el mateix criteri.

En aquest punt, de forma coherent amb l’enfocament seguit per a fer el test de l’acord bàsic de préstec, caldria concloure que el tipus d’interès efectiu s’hauria de calcular considerant exclusivament els fluxos d’efectiu contractuals de l’instrument financer, sense tenir en compte el que pogués sorgir de la realització de la garantia.

Si és el cas, l’adjudicació posterior de l’immoble es tractarà d’acord amb el que es disposa en l’apartat 2.3 de la norma Tretzena. Normes particulars de la Resolució de l’ICAC de 14 d’abril de 2015, per la qual s’estableixen criteris per a la determinació del cost de producció, tenint en compte que si l’actiu financer s’ha comptabilitzat a valor raonable amb canvis en el patrimoni net, l’immoble es reconeixerà per aquest valor en la data de l’adjudicació, i la renda reconeguda en el patrimoni net es reclassificarà en aquesta data al compte de pèrdues i guanys.

En tot cas, en la memòria dels comptes anuals s’haurà d’incloure tota la informació significativa relacionada amb els fets que s’han descrit, a fi que aquestes presentin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa.

Sobre l’elevació a l’any de l’import net de la xifra de negocis quan l’exercici és inferior a dotze mesos, d’acord amb el que es disposa en l’article 34.11 de la RICAC de 10 de febrer de 2021 d’ingressos

L’article 34.11 de la RICAC de 10 de febrer de 2021 d’ingressos estableix un nou criteri de càlcul de l’import net de la xifra de negocis (INCN) quan l’exercici econòmic d’una entitat és inferior a l’any per a determinar la facultat d’elaborar el balanç i la memòria abreujats [articles 257 i 261 del text refós de la Llei de societats de capital (TRLSC), aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol].

El consultant exposa que tant el Dret espanyol com el de la Unió Europea utilitzen el volum de l’entitat per determinar altres qüestions com l’obligació d’auditar els comptes anuals (article 263.2 TRLSC) o l’obligació de formular comptes anuals i informe de gestió consolidats per raó del volum (article 43.1.1 del Codi de Comerç), per la qual cosa planteja les qüestions següents:

1. Extensió de l’àmbit d’aplicació del nou criteri: si aquest criteri nou afecta exclusivament la facultat d’elaborar balanç i memòria abreujats, tal com s’indica en l’article 34.11 de la RICAC, o si afectaria, per analogia i per a exercicis iniciats a partir de l’1-1-2021, el règim aplicable a una entitat en matèria d’auditoria i comptabilitat quan per a determinar-lo s’utilitzi el criteri del volum (aspectes com l’obligació de sotmetre els comptes a auditoria o l’obligació de formular comptes consolidats).

2. Càlcul de l’elevació a l’any: quina seria la forma de calcular l’elevació a l’any de l’INCN, tenint en compte situacions com, per exemple, una entitat de nova creació en la qual no existeix cap experiència on recolzar-se per a fer aquesta estimació o l’activitat de la qual no sigui estable al llarg de l’any i, per tant, l’elevació a l’any suposi la realització d’una estimació subjecta als riscos d’incertesa, complexitat i subjectivitat.

Doncs bé, a l’inici de la seva resposta l’ICAC ens recorda que:

a) L’article 34.11 de la RICAC té dos paràgrafs:

— Regla general: como regla general, els comptes anuals d’una empresa han de tenir una durada de 12 mesos. Partint d’aquesta premissa, el primer paràgraf de l’article 34.11 de la RICAC recorda que quan l’exercici econòmic és inferior a 12 mesos (perquè es tracta del primer any d’activitat o s’ha recordat de manera excepcional un tancament anticipat amb l’objectiu de modificar l’inici i el final del cicle anual, per exemple), l’import net de la xifra de negocis estarà determinat pels ingressos que s’han reportat en aquest període, sense que sigui procedent l’elevació a l’íntegre anual.

— Elevació a l’íntegre: no obstant això, com que l’import net de la xifra de negocis és un paràmetre que es pren com a referència per a imposar determinades obligacions o atribuir certes facultats, en el segon paràgraf d’aquest article s’indica que a aquests efectes l’empresa ha de fer una elevació a l’íntegre (12 mesos) amb l’objectiu que en el primer any d’activitat, o en el cas excepcional de tancament anticipat, la veritable dimensió tendencial de l’empresa no es vegi afectada per aquesta circumstància.

b) Que en el preàmbul de la RICAC s’inclou dins de les obligacions legals a les quals l’elevació a l’any de l’import net de la xifra de negocis de l’empresa pot afectar la del sotmetiment a l’auditoria.

També ens fa notar que el nou enfocament que estableix la RICAC, substituint el que estava vigent en la RICAC de 1991, és idèntic al que se segueix en el Dret comparat nacional, com succeeix en:

 L’article 101.2 i la disposició transitòria trenta-quatrena de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost de societats.

 L’article 31 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Tenint en compte la finalitat amb què s’estableix el nou criteri amb el qual es pretén que les empreses quedin igualment sotmeses a les obligacions comptables i d’auditoria d’acord amb la seva realitat econòmica, i amb independència de quina sigui la durada del seu cicle econòmic, l’ICAC conclou el següent:

1r. Extensió a altres límits: basant-se en l’habilitació que es conté en l’apartat 3 de la disposició final primera de la Llei 16/2007, el nou criteri de càlcul de l’INCN és extensible al càlcul d’altres límits que s’estableixin per raó de volum i que es basin en la utilització de la xifra de negocis, com pot ser l’obligació d’auditoria o de consolidació.

El nou criteri establert per la RICAC s’aplicarà en aquells exercicis que s’iniciïn a partir de l’1-1-2021.

2n. Càlcul: pel que fa al càlcul de l’elevació a l’íntegre anual, caldrà fer l’estimació oportuna, que en general consistirà en una relació proporcional i directa entre la magnitud obtinguda en el període de durada inferior a l’any i la magnitud anual desitjada. No obstant això, en l’estimació es tindrà en compte l’experiència de facturació del sector concret en els supòsits en què aquesta facturació sigui irregular al llarg de l’exercici.