actualitat archivos - Compta-1 Banyoles

El RDL 11/2024 va modificar la LGSS, l’ET i la Llei de classes passives per incloure-hi, entre altres mesures, la millora de la regulació de la jubilació parcial, la jubilació activa i la jubilació demorada a fi que els treballadors puguin fer una transició més progressiva i flexible del mercat de treball a la jubilació, i també més adaptada a les condicions i situacions de cada persona treballadora.

El 23 de maig passat va entrar en vigor la major part del Reial Decret llei 2/2024, de 21 de maig, pel qual s’adopten mesures urgents per a simplificar i millorar el nivell assistencial de la protecció per desocupació, i per a completar la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors, i per la qual es deroga la Directiva 2010/18/UE del Consell.

Tot i que el RDL va entrar en vigor el mes de maig passat, les novetats sobre el nivell assistencial de la prestació per desocupació es van allargar fins a l’1 de novembre (per exemple, la garantia de serveis a persones beneficiàries d’aquest nivell, les mesures d’evolució financera i de millora de l’ocupabilitat, les prestacions contributives de persones treballadores transfrontereres de Ceuta i Melilla, el subsidi per desocupació d’emigrants retornats, el subsidi per a víctimes de violència de gènere o sexual, o la compatibilitat de les prestacions per desocupació). Tot seguit analitzem aquests últims aspectes, així com els principals efectes en matèria de prestacions contributives de desocupació.

1. Model de nivell assistencial

El nou model que planteja la reforma implica donar compliment al compromís del component 23 del Pla de recuperació, transformació i resiliència. Les persones treballadores que s’acullin a aquest model gaudiran d’un accés més simple i de més protecció, i podran compatibilitzar els subsidis i les prestacions per desocupació amb l’activitat laboral, com ja constava en un acord assolit en el seu moment en el marc del diàleg social amb les organitzacions sindicals més representatives.

En aquest RDL s’aborda la revisió de les característiques bàsiques de la protecció per desocupació en el nivell assistencial, se n’amplia el nivell de cobertura (s’eliminen les llacunes de desprotecció), se simplifiquen els requisits d’accés i manteniment a la desocupació i es milloren, i es garanteix als beneficiaris dels subsidis l’accés a itineraris personalitzats d’ocupació, amb la finalitat de millorar la seva ocupabilitat i fomentar de la seva inserció laboral. Així mateix, es facilita als ciutadans el coneixement dels procediments per a atendre les obligacions contretes en matèria de desocupació.

Nous col·lectius protegits

Amb caràcter general, el col·lectiu destinatari del nou règim és el de les persones desocupades amb una situació que tingui relació directa amb la pèrdua immediatament anterior d’un lloc de treball o perquè s’ha esgotat la prestació contributiva.

En aquest sentit, aquestes són les principals novetats:

• Es crea el subsidi per desocupació per a les víctimes de violència de gènere o sexual de més de 16 anys i es deroga, així, el reial decret que s’ocupava del programa de Renda Activa d’Inserció (RAI) per a aturats amb necessitats econòmiques especials i dificultat per a trobar feina.

• Es modifiquen els articles 286 i 287 de la LGSS per tal d’unificar la protecció per desocupació de les persones treballadores eventuals agràries: s’hi reconeix el seu dret al subsidi per desocupació i s’eliminen les restriccions anteriors sobre la durada de la prestació contributiva i sobre el còmput recíproc dels períodes d’ocupació cotitzada com a eventuals agràries, per a l’accés al subsidi per desocupació per cotitzacions insuficients. A més a més, es redueix a deu el nombre de jornades necessàries perquè els treballadors agraris per compte d’altri de caràcter eventual, inclosos en el Sistema Especial per a Treballadors per compte d’altri Agraris, puguin beneficiar-se del subsidi per desocupació.

• Com a excepció, es manté el supòsit d’accés al subsidi dels espanyols emigrants retornats sense dret a prestació contributiva, un col·lectiu històricament inclòs en aquest àmbit de protecció i no acollit expressament en l’ingrés mínim vital.

• S’amplia la cobertura del nivell assistencial als menors de 45 anys sense responsabilitats familiars, sempre que hagin esgotat una prestació contributiva de 360 dies; i als qui acreditin períodes cotitzats inferiors a 6 mesos, encara que no tinguin responsabilitats familiars.

• També s’hi reconeix el dret a accedir al subsidi assistencial a les persones treballadores eventuals agràries, excloses anteriorment.

• Es manté el subsidi de majors de 52 anys, la quantia fixa del qual no es modifica, però es compensa amb una durada més llarga i amb les cotitzacions per la contingència de jubilació, que no tenen la resta dels subsidis.

• Així mateix, la reforma del nivell assistencial es completa amb la regulació de l’accés al subsidi dels col·lectius següents. D’una banda, els emigrants espanyols que obtenen protecció immediata quan tornen a Espanya, i, de l’altra, les víctimes de violència de gènere o sexual.

Requisits d’accés i manteniment

Se simplifiquen i es milloren els requisits d’accés i manteniment d’aquesta manera: se suprimeix el termini d’espera d’un mes des de la data en què s’esgoti la prestació contributiva; també es canvia la forma actual de considerar les responsabilitats familiars en els subsidis amb càrregues familiars, de manera que no se n’exclourà el sol·licitant que percebi rendes pròpies per sobre del 75% de l’SMI; i la norma estableix que hi haurà responsabilitats familiars, quan el total de rendes de la unitat familiar entre el nombre de persones que la formen, inclòs el sol·licitant, no superi el 75% de l’SMI.

A més a més, se simplifica la durada dels subsidis d’esgotament de la prestació contributiva, que s’ajusta, amb independència de l’edat, al subsidi d’esgotament de la prestació contributiva amb responsabilitats familiars; i es manté la durada del subsidi per cotitzacions insuficients, proporcional al nombre de mesos cotitzats.

En els supòsits previstos en l’article 274.1 a) de la LGSS (és a dir, els beneficiaris amb prestació per desocupació esgotada), la durada màxima del subsidi per desocupació es determinarà en funció de l’edat de la persona sol·licitant, el dia en què esgoti la prestació per desocupació; i l’acreditació de responsabilitats familiars i la durada de la prestació per desocupació esgotada, d’acord amb la taula següent:

En els casos que es detallen en l’article 274.1 b) de la LGSS (aturats que no tinguin cobert el període mínim de cotització, amb prestació de desocupació esgotada amb durada igual o superior a 360 dies), la durada màxima del subsidi es determinarà en funció del període d’ocupació cotitzat i de l’acreditació de responsabilitats familiars, d’acord amb la taula següent:

Així mateix, es millora la dinàmica del dret dels subsidis per esgotament de la prestació contributiva, per cotitzacions insuficients i per a emigrants retornats i víctimes de violència de gènere o sexual, que es reconeix per períodes trimestrals i s’exigeix que els requisits de manca de rendes o de responsabilitats familiars es compleixin el mes natural anterior a la data de la sol·licitud inicial del subsidi i de cadascuna de les pròrrogues, sense que sigui procedent la revisió del dret per a verificar si es mantenen durant els tres mesos reconeguts.

El requisit de rendes o responsabilitats familiars es configura com a requisit d’accés al dret inicial i a cadascuna de les pròrrogues o represes del subsidi, que s’acreditarà mitjançant la «declaració responsable» de les rendes que s’hagin percebut el mes anterior.

La veracitat d’aquestes dades es constatarà a posteriori, mitjançant les declaracions tributàries corresponents. Si en la sol·licitud inicial o d’alguna de les pròrrogues del subsidi, l’interessat ocultés alguna renda que afecti el seu dret, un cop detectada, es declararan indegudament percebuts els tres mesos reconeguts després d’aquesta sol·licitud.

Programes i accions que fan possible la reincorporació al mercat laboral. Acord d’activitat

Els beneficiaris, en situació de desocupació de llarga durada, s’incorporen de manera prioritària a programes i accions que possibilitin la reincorporació al mercat laboral amb l’accés garantit als serveis de la Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional d’Ocupació.

En relació amb les mesures de reinserció laboral i millora de l’ocupabilitat, es pretén una vinculació efectiva dels beneficiaris dels subsidis amb les polítiques actives d’ocupació, per a la millora de l’ocupabilitat i el foment de la inserció laboral, mitjançant la subscripció de l’acord d’activitat a què es refereix l’article 3 de la Llei 3/2023, de 28 de febrer, d’ocupació, amb seguiment dels serveis d’ocupació competents, com a requisit d’accés i durant tot el període de percepció del subsidi, que inclourà el compliment de la cerca d’ocupació per part dels beneficiaris. El Servei Públic d’Ocupació Estatal avaluarà l’efectivitat i l’eficàcia de les mesures de millora d’ocupabilitat i reinserció laboral.

Així mateix, s’incorporen noves disposicions addicionals a la LGSS. D’una banda, reforcen la garantia d’accés a l’itinerari o pla personalitzat que faciliti l’accés a l’ocupació i la millora de l’ocupabilitat de les persones beneficiàries del subsidi (nova disposició addicional 54a de la LGSS), també preveuen una avaluació ex post específica sobre els resultats assolits, que ha de servir per a prendre decisions i adequar la regulació normativa (nova disposició addicional 55a de la LGSS) i, d’altra banda, inicien l’execució d’una de les mesures que es recullen en els plans integrals de desenvolupament socioeconòmic de les ciutats de Ceuta i Melilla (nova disposició addicional 56a de la LGSS).

Quanties

Es modifica la quantia dels subsidis per esgotament i la de les cotitzacions insuficients, i s’hi introdueix una fórmula de quantia decreixent, en tres trams:

• Els 6 primers mesos: 95% IPREM (570 euros, segons la referència actual).

• Els 6 mesos següents: 90% IPREM (540 euros).

• La resta del període: 80% IPREM (480 euros).

A més a més, s’elimina la deducció proporcional en funció de les hores treballades a temps parcial. Per acabar, s’incorpora a la regulació de la quantia del subsidi per cotitzacions insuficients per a la prestació contributiva una previsió anàloga a l’establerta sobre aquesta última per als supòsits d’accés des d’una situació de reducció de jornada per naixement d’un fill, guarda legal, víctimes de violència de gènere i d’altres regulacions.

Compatibilitat de la prestació

Amb la modificació de l’article 282.3 de la LGSS, es canvia la fórmula de compatibilitat dels subsidis previstos en el títol III de la LGSS amb el treball per compte d’altri, a temps complet o a temps parcial, i s’estableix la compatibilitat durant un màxim de 180 dies, en una o diverses relacions laborals, després d’esgotar un any de subsidi, amb l’objectiu de no penalitzar la reincorporació al treball.

En aquests supòsits de compatibilitat del subsidi amb el treball per compte d’altri, el subsidi es percebrà com un complement de suport a l’ocupació, sense que canviï de naturalesa jurídica, que és, sens dubte, una nova forma de compatibilitat del subsidi amb el treball.

El canvi terminològic es fa necessari per tal de distingir aquesta nova regulació comptable de l’anterior compatibilitat de les prestacions i subsidis per desocupació amb el treball a temps parcial, així com durant el període transitori fins que s’extingeixin els subsidis reconeguts amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta reforma.

Aquesta mesura també es preveu per a les prestacions contributives per desocupació, sempre que s’hagin meritat 9 mesos i que el dret reconegut sigui de 12 mesos o més, i es podrà aplicar a les prestacions reconegudes a partir de l’1 d’abril de 2025.

D’altra banda, pel que fa a la cotització que ha d’abonar l’entitat gestora, es preveuen la regulació del règim de compatibilitat aplicable a les prestacions per desocupació i els efectes de la compatibilitat del treball a temps complet.

S’hi afegeixen, també, algunes regles transitòries de compatibilitat de les prestacions per desocupació:

«El règim de compatibilitat com a complement de suport a l’ús dels subsidis per a emigrants retornats i per a víctimes de violència de gènere o sexual, regulats en les disposicions addicionals cinquanta-setena i cinquanta-vuitena, amb el treball per compte d’altri es podrà aplicar a partir de l’1 de juny de 2025. En el període des de l’1 de novembre de 2024 fins al 31 de maig de 2025, tots dos subsidis seran incompatibles amb el treball per compte d’altri, tret de quan el treball sigui a temps parcial i s’hagi reconegut la compatibilitat perquè el beneficiari compleix tots els requisits exigits per beneficiar-se’n. En aquest cas, es deduirà de l’import la part proporcional al temps treballat. Aquesta deducció s’efectuarà quan s’accedeixi al subsidi, tot mantenint un contracte a temps parcial, i quan s’obtingui un treball a temps parcial mentre es percebi el subsidi. En aquest últim cas, si la compatibilitat se sol·licita dins dels quinze dies hàbils següents a la data d’inici de la relació laboral, s’aplicarà des d’aquesta data; i si se sol·licita un cop transcorregut aquest termini, s’aplicarà des de la data de la sol·licitud».

Una altra novetat és que s’estableix la compatibilitat del subsidi amb les percepcions econòmiques obtingudes per l’assistència a activitats de formació professional o en la feina, o per a fer pràctiques acadèmiques externes que formin part d’un pla d’estudis.

Suspensió i extinció de la prestació

Es modifica la suspensió i l’extinció del dret al subsidi.

D’aquesta manera, la interrupció de l’acord d’activitat serà una nova causa de suspensió de la prestació per desocupació i del subsidi.

A més, es modifiquen les causes d’extinció del dret a la prestació per desocupació i s’inclouen com a causa l’extinció dels drets que estiguin suspesos durant sis anys.

Infraccions per incompliment i les sancions respectives

Es fan alguns canvis en el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (LISOS).

En primer lloc, no complir les exigències de l’acord d’activitat o no facilitar a l’entitat gestora d’aquestes prestacions la informació necessària per a garantir la recepció de notificacions i comunicacions, es considera infracció lleu. Així mateix, s’elimina com a infracció lleu la falta d’inscripció com a demandants d’ocupació de les persones beneficiàries de prestacions.

D’altra banda, es considera infracció greu no comunicar, excepte que hi hagi una causa justificada, les baixes en les prestacions en el moment en què es produeixin situacions determinants d’incompatibilitat, suspensió o extinció del dret, tret que no figurin inscrits com a demandants d’ocupació en el servei públic d’ocupació competent, o quan no es reuneixin els requisits per al dret a percebre la prestació, sempre que s’hagi percebut indegudament per qualsevol d’aquestes causes; rebutjar una oferta d’ocupació o negar-se a participar en accions, programes o activitats marcats en l’itinerari o en el pla personalitzat.

A més a més, es considera infracció molt greu compatibilitzar la sol·licitud o el fet de percebre la prestació o el subsidi per desocupació, així com la prestació per cessament d’activitat dels treballadors autònoms, amb el treball per compte propi o per compte d’altri, tret dels casos previstos expressament en la normativa corresponent.

Finalment, es modifica la sanció greu, que es recull en l’article 47.1.b de la LISOS (infraccions de treballadors, sol·licitants i beneficiaris de pensions o prestacions de la Seguretat Social), per a substituir la sanció d’extinció per una graduació d’aquesta, que estableix una sanció de 3 mesos per a la primera infracció, 6 mesos per a la segona i l’extinció per a la tercera.

Altres aspectes

S’hi inclouen altres aspectes que actualitzen la regulació de la protecció per desocupació en general, tant en el nivell contributiu com en l’assistencial:

• S’amplia el termini de sortida ocasional a l’estranger, que passar a ser de 30 dies en comptes dels 15 dies establerts actualment.

• Es modifica l’art. 283 de la LGSS sobre la prestació per desocupació i la incapacitat temporal, i s’hi afegeix un nou apartat 3 que estableix que aquest article 283 es podrà aplicar als treballadors fixos discontinus durant els períodes d’inactivitat productiva.

• Es modifica l’article 284 de la LGSS, a fi d’actualitzar-ne el lèxic sobre les situacions protegides de naixement i cura de fills.

• S’afegeix un tercer apartat a l’article 295 de la LGSS, amb la finalitat de facilitar als ciutadans i a les empreses el compliment de les obligacions de reintegrament de les prestacions percebudes indegudament, tenint en compte la doctrina jurisprudencial més recent. Així, s’estableix la competència de l’entitat gestora sobre els fraccionaments de les prestacions percebudes indegudament per part de les persones beneficiàries, i la possibilitat d’accedir a compensar-les parcialment amb les noves prestacions que es puguin reconèixer a la persona deutora.

• Era especialment important establir una regulació pròpia de tots dos procediments, que afavorirà, en gran manera, les persones beneficiàries del subsidi per desocupació, de quantia més reduïda, atès que s’ajusta el compliment de la seva obligació de reintegrament a un procediment de descomptes parcials sobre el subsidi reconegut.

Finalment, cal afegir-hi les previsions següents:

• En el marc del diàleg social, la creació, per part del Govern, d’una Estratègia global per a l’ocupació de les persones treballadores desocupades de llarga durada o de més edat i garantia de serveis per a persones beneficiàries de més de 45 anys.

• La constitució d’una Comissió Interministerial, amb l’objectiu d’avaluar els efectes de la reforma del nivell assistencial de desocupació que preveu aquesta norma.

• El control de l’aplicació del nou règim de compatibilitat, en el marc de la col·laboració entre el Servei Públic d’Ocupació Estatal i l’Organisme Estatal de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

• El compliment estricte del <Pla de recuperació, transformació i resiliència.

• El nombre mínim de jornades reals cotitzades per a accedir al subsidi per desocupació o a la renda agrària a favor de treballadors eventuals agraris residents en el territori de les comunitats autònomes d’Andalusia i Extremadura (disposició addicional 5a RDL 2/2024. Es complementa amb la disposició final 9a de la mateixa norma, que permet un còmput especial de cotitzacions per a completar les 35 jornades reals cotitzades, en cas que les persones treballadores tinguin més de 35 anys (o els menors d’aquesta edat amb càrregues familiars).

2. Modificacions més rellevants en la prestació per desocupació

Durada

Les opcions de la persona treballadora quan la prestació s’extingeixi per fer diverses feines de durada acumulada de 12 mesos o més es matisen amb l’expressió «sense reprendre la prestació per desocupació entre les feines».

Suspensió

La norma introdueix una causa nova per a la interrupció de l’acord d’activitat, a fi refermar el vincle de la prestació amb el seguiment de mesures d’inserció laboral. A més, s’amplia el termini de sortida ocasional a l’estranger, que passa de 15 dies a 30.

Extinció

Es regulen dues causes noves: l’execució de treballs per compte propi durant 24 mesos o més en activitats amb alta en alguna mutualitat de previsió social alternativa al RETA, i el transcurs del termini de 6 anys des de la data de la baixa de la prestació sense que s’hagi reprès el dret.

Inactivitat de persones treballadores fixes discontínues

Se’ls aplicaran, en aquests períodes, les normes generals sobre prestació per desocupació i incapacitat temporal.

Pagament únic de la prestació per desocupació

S’afegeix un nou apartat 3 a l’art. 7 del RD 1044/1985, de 19 de juny, pel qual es regula l’abonament de la prestació per desocupació en la modalitat de pagament únic pel valor actual de l’import, com a mesura de foment de l’ocupació per a establir el que segueix:

«S’ha d’acreditar que les quantitats percebudes han quedat afectades degudament al projecte d’inversió que es vol portar a terme o a la incorporació com a socis a cooperatives de treball associat o societats laborals, mitjançant la presentació de la documentació corresponent que justifiqui les operacions executades i les quantitats abonades, juntament amb la justificació del traspàs efectiu del capital que evidenciï la realitat de cadascuna de les operacions anteriors».

Des de l’1 de gener, l’activitat de l’alumnat en pràctiques (remunerades o no) és objecte de cotització a la Seguretat Social, i el 2 de març acabarà el termini atorgat per la Llei 4/2023, de 28 de febrer, perquè les empreses implantin els protocols d’actuació per a respondre a situacions d’assetjament o violència contra aquest col·lectiu.

En aquest article desenvoluparem aquests dos àmbits d’actuació: la cotització de l’alumnat en pràctiques formatives o acadèmiques externes i les implicacions laborals dels plans obligatoris d’atenció a les persones LGTBI.

DES DEL GENER: COTIZACIÓ DE L’ALUMNAT EN PRÁCTIQUES FORMATIVES O ACADÈMIQUES EXTERNES

Des de l’1 de gener de 2024, tots els becaris que prestin serveis en programes de formació tenen dret a cotitzar a la Seguretat Social.

Aquesta nova regulació respon al Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, sobre sostenibilitat del sistema públic de pensions, que va ajornar fins a aquesta data l’entrada en vigor de l’última redacció de la disposició addicional 52a LGSS.

Fins ara, només hi havia l’obligació de donar d’alta l’alumnat en pràctiques remunerades. La reforma estén aquesta exigència a tot l’alumnat que faci les pràctiques formatives en qualsevol empresa, amb independència de si rep una remuneració pels serveis o no.

Aquesta reforma implicarà un esforç econòmic important per a les empreses ocupadores; però, a canvi, molts joves podran començar una carrera de cotització i, a més, gaudiran de més protecció social. Així, l’alumnat quedarà inclòs, com a assimilat, en el grup de les persones treballadores per compte d’altri del Règim General de la Seguretat Social (els sistemes especials en queden exclosos).

Tot seguit, resolem els principals dubtes que suscita la nova cotització obligatòria d’aquelles pràctiques que es facin en programes de formació.

Pràctiques afectades

— Estudiantat que faci pràctiques obligatòries com una assignatura del seu pla universitari amb els crèdits corresponents (grau, màster, doctorat, diploma d’especialització o diploma d’expert).

— Alumnat de formació professional, si el centre educatiu no presta el règim de formació professional intensiva.

— Alumnat d’ensenyaments artístics superiors, d’ensenyaments artístics professionals i d’ensenyaments esportius del sistema educatiu.

Aquestes pràctiques es poden fer tant a la mateixa universitat o centre formatiu com en entitats col·laboradores (empreses, institucions i entitats públiques i privades) d’àmbit nacional i internacional.

Pràctiques excloses

Les pràctiques de formació professional intensiva; és a dir, aquelles que tenen lloc alternant la formació al centre de formació professional o a l’empresa o l’organisme equiparat amb l’activitat productiva i retribuïda en el marc d’un contracte de formació article 67 LO 3/2022).

Les pràctiques que es duguin a terme a bord d’embarcacions, atès que s’inclouen en el Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors de la Mar.

Remuneració de les pràctiques

S’haurà de cotitzar tant per les pràctiques remunerades com per les no remunerades, per bé que tenen una regulació diferent.

Condició d’empresari: alta i cotització

Si són pràctiques remunerades, l’entitat que financi el programa de formació ha d’assumir la condició d’empresari.

Si són no remunerades, la condició d’empresari correspon a l’empresa on es facin les pràctiques, tret que hi hagi un conveni en què s’indiqui que l’entitat formadora és la responsable.

Codis de compte de cotització (CCC)

— Les pràctiques formatives o acadèmiques externes remunerades s’identifiquen amb el tipus de relació laboral (TRL) 986.

— Les pràctiques formatives remunerades (DA 52a LGSS)s’indiquen amb el valor 9939 en el camp de relació laboral especial (BNR 9/2023).

Les pràctiques no remunerades s’identificaran amb el TRL993.

Terminis per a comunicar els dies de pràctiques

S’estableixen els terminis següents:

• Dades de gener: entre l’1 de febrer i el 29 d’abril.

• Dades de febrer: entre l’1 de març i el 29 d’abril.

• Dades de març: entre l’1 i el 29 d’abril.

• Dades d’abril: entre l’1 de maig i el 30 de juliol.

• Dades de maig: entre l’1 de juny i el 30 de juliol.

• Dades de juny: entre l’1 i 30 de juliol.

• Dades de juliol: entre l’1 d’agost i el 30 d’octubre.

• Dades d’agost: entre l’1 de setembre i el 30 d’octubre.

• Dades de setembre: entre l’1 i el 30 d’octubre.

• Dades d’octubre: entre l’1 de novembre i el 30 de gener de l’any següent.

• Dades de novembre: entre l’1 de desembre i el 30 de gener de l’any següent.

• Dades desembre: entre l’1 i el 30 de gener de l’any següent.

Prestacions de la Seguretat Social

A les pràctiques remunerades els corresponen les prestacions del règim de la Seguretat Social, excloent-ne la prestació per desocupació, la cobertura de FOGASA i la formació professional i MEI.

I aquest règim general de la Seguretat Social també s’aplica a les pràctiques no remunerades, excloent-ne la prestació per desocupació, la cobertura de FOGASA i la formació professional, MEI i IT derivada de contingències comunes.

Regles de cotització

La cotització de les pràctiques remunerades es farà aplicant les regles dels contractes formatius en alternança establerts en la LPGE; és a dir, la base mínima de cotització mensual és la base mínima vigent a cada moment respecte del grup de cotització 7. Quan el treballador no consti en alta durant tot el mes, la base de cotització serà proporcional a aquesta base mínima.

La cotització de les pràctiques no remunerades segueix aquestes regles:

Es cotitzarà per dia efectiu de pràctiques, tenint en compte que la base de cotització mensual aplicable és el resultat de multiplicar la base mínima de cotització vigent a cada moment respecte del grup de cotització 8 (el 2023, va ser de 38,89 euros al mes) pel nombre de dies de pràctiques fetes el mes natural, amb el límit de l’import de la base mínima de cotització mensual corresponent al grup de cotització 7 (disposició addicional 52.7.b de la LGSS). A l’efecte de prestacions, cada dia de pràctiques formatives no remunerades es considerarà com a 1,61 dies cotitzats, sense que es pugui sobrepassar, en cap cas, el nombre de dies del mes corresponent. Les fraccions de dia que puguin resultar del coeficient anterior es computaran com un dia complet. Pel que fa a l’ingrés de les cotitzacions de les pràctiques no remunerades, s’efectuarà de manera trimestral.

Per a la comunicació dels dies efectius en pràctiques s’ha creat una nova acció: MDP – mecanisme dies pràctiques (BNR 13/2023).

Ingressos de les quotes

La presentació de la liquidació de quotes i l’ingrés de les quotes s’efectuarà durant el mes següent a la finalització de cada trimestre natural:

— Per a les quotes de gener, febrer i març, el termini per a la liquidació és abril.

— Per a les quotes d’abril, maig i juny, el termini és juliol.

— Per a juliol, agost i setembre, el termini és octubre.

— Per a octubre, novembre i desembre, el termini és gener.

Estudiants que estiguin de baixa per naixement d’un fill o per IT

En aquests casos, la prestació corresponent per naixement, risc durant l’embaràs i lactància l’abonarà la mútua o l’entitat gestora en un pagament directe.

I si es tracta d’una baixa per incapacitat temporal derivada per contingències comunes o professionals, s’abonarà en un pagament delegat.

Bonificació de les quotes

Hi ha una bonificació important en les quotes a la Seguretat Social, que arriba a una reducció del 95 % en la cotització per contingències comunes.

Per a l’estudiantat de formació professional, el Ministeri d’Educació n’assumirà el 5 % restant.

Pràctiques finalitzades abans de l’1 de gener de 2024

No hi ha efectes retroactius, però la disposició addicional 52.8 LGSS estableix la possibilitat d’elaborar un conveni especial amb la Seguretat Social abonat per l’estudiantat durant un període de cinc anys. Tanmateix, el termini, els tràmits i les condicions per a subscriure aquest tipus de conveni estan pendents de regulació per part del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Des del març: implicacions laborals dels plans obligatoris d’atenció a les persones LGTBI

L’article 15 de la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, obliga les empreses amb més de 50 persones treballadores, des del 2 de març del 2024 (és a dir, des dels dotze mesos comptadors a partir de l’entrada en vigor d’aquesta norma), a disposar d’un «conjunt planificat de mesures i recursos per a aconseguir la igualtat real i efectiva de les persones LGTBI, que inclogui un protocol d’actuació per a l’atenció de l’assetjament o la violència contra les persones LGTBI».

Aquesta llei afegeix que les mesures han de ser:

• Pactades en una negociació col·lectiva.

• Acordades amb la representació legal de les persones treballadores.

Aquests plans, dissenyats per a la protecció dels col·lectius esmentats, han de respondre als principis d’actuació i a les principals novetats normatives d’aquests últims mesos. Tot seguit, en resumim els principals avenços.

Col·lectius implicats

D’acord amb la Guia internacional per a facilitar la inclusió de les persones LGTBIQ+ al món laboral presentada conjuntament pel Ministeri de Treball i Economia Social i l’Organització Internacional del Treball al maig del 2023, hi ha un glossari oficial de persones protegides:

• LGBTIQ+: acrònim de persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere, intersexuals i queer.

• Lesbiana: dona que sent una atracció romàntica, emocional i/o física permanent envers les dones.

• Gai: home o dona que sent atracció, de la mateixa manera que s’ha exposat abans, envers altres homes o dones, respectivament.

• Bisexual: persona amb capacitat de sentir aquesta atracció cap a persones de més d’un sexe.

• Trans/transgènere: persona amb una identitat de gènere que difereix de la que s’associa típicament amb el sexe que s’assigna en néixer.

• Intersexual: persona que ha nascut amb característiques sexuals que no corresponen a les definicions típiques del cos masculí i femení.

• Queer: persona amb diverses orientacions sexuals, identitats de gènere, expressions de gènere i característiques sexuals (SOGIESC) o com una alternativa a l’acrònim LGBT.

Propostes específiques en l’àmbit de l’empresa

Entre altres mesures i a tall d’exemple, les persones treballadores i l’empresa poden acordar, per escrit, la implantació de mesures com aquestes:

— Redacció i revisió periòdica del protocol d’actuació per a l’atenció de l’assetjament o la violència contra les persones LGTBI.

— Enquesta periòdica amb el propòsit d’avaluar la realitat de l’empresa pel que fa a la gestió de la diversitat LGTBI. La realització periòdica d’una enquesta serà voluntària i anònima a fi de garantir la privacitat de cada participant.

— Programa de formació en diversitat i inclusió LGTBI. S’impartiran diversos tipus de formacions per a tota la plantilla, segons el departament i el nivell de responsabilitat de les persones treballadores. Per als directius i el departament de recursos humans, aquesta formació anirà dirigida a la implantació del Pla de diversitat LGTBI; en canvi, el personal ocupat rebrà formacions de sensibilització per tal d’eliminar prejudicis i comportaments inadequats envers aquest col·lectiu.

— Creació d’un grup de treball de sensibilització i mediació. Aquest grup de treball es pot crear amb els propòsits següents:

• Que totes les persones treballadores es puguin reunir voluntàriament, debatre i treballar per eliminar les discriminacions i millorar la inclusió del col·lectiu LGTBI.

• Organitzar activitats.

• Fomentar la implantació de noves polítiques inclusives.

• Mediar quan sorgeixin conflictes o discriminacions relacionats amb el col·lectiu LGTBI.

— Creació d’un canal d’atenció específica i confidencial al col·lectiu amb la finalitat de poder atendre les persones treballadores del col·lectiu LGTBI i donar-los suport. En aquest canal de comunicació amb l’empresa podran traslladar les seves inquietuds o necessitats.

— Dret a la flexibilitat horària per a les persones que estan en transició de gènere. L’empresa permetrà flexibilitat de jornada laboral a la persona treballadora perquè pugui acudir a les cites mèdiques i seguir el tractament hormonal i la cirurgia d’afirmació de gènere, sense que pugui ser jutjada per absentisme.

— Canvi de nom d’ús comú de la persona treballadora. Serà possible el canvi de nom d’ús comú en tota la comunicació interna i externa de l’empresa: llista de noms, targeta de treball, adreça electrònica, signatures, etc., perquè a la persona se l’anomeni i se la tracti com prefereixi, d’acord amb el gènere amb què s’identifica, sense que el nom hagi de correspondre al que hi ha al seu document d’identitat.

— Codi de vestir flexible. Perquè tot el personal laboral se senti còmode, sense distinció d’identitat de gènere, s’establirà un codi de vestir flexible, que no obligui les persones treballadores a identificar-se amb un gènere específic i que permeti l’androgínia o l’expressió de gènere fluid.

— Lavabos sense gènere. S’adequaran les instal·lacions relatives a la higiene personal perquè els lavabos no estiguin segregats per gènere i perquè siguin més inclusius amb la comunitat LGTBI.

— Pla de comunicació externa inclusiu amb la diversitat sexual i de gènere. S’elaborarà un Pla de comunicació externa que inclourà l’organització de campanyes inclusives i generalistes, i/o accions puntuals que mostrin el compromís amb les persones LGTBI.

— Revisió de totes les comunicacions per possibles biaixos i ús del llenguatge inclusiu. Amb l’objectiu de no excloure cap persona treballadora, es revisaran totes les comunicacions de l’empresa, tant internes com externes, per evitar paraules o imatges que es puguin interpretar com a discriminatòries, esbiaixades o degradants.

Propostes per al protocol d’actuació

D’acord amb les referències anteriors, proposem un model orientatiu de protocol d’actuació que s’haurà d’adaptar a les característiques específiques de cada organització. Els apartats del protocol, que s’han de desenvolupar, poden ser semblants als que detallem tot seguit, a manera de referència.