actualitat archivos - Compta-1 Banyoles

Reforma del Servei Públic de Justícia: efectes en l’ordre social

Entre les principals novetats de la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, a més de les reformes processals, destaca la tornada a la nul·litat objectiva o automàtica dels acomiadaments i la inclusió de l’impagament o retard dels salaris com a causa d’extinció del contracte per voluntat de la persona treballadora.

Entre les principals novetats normatives d’aquest any, la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, representa una fita en l’àmbit processal, i reforma essencialment els diferents ordres jurisdiccionals.

Segons l’exposició de motius de la norma, l’objectiu és fer front a les dificultades en el desenvolupament normal dels jutjats i tribunals, a més d’oferir un servei públic eficient i just a la ciutadania. A més, es pretén introduir mecanismes per a afrontar el nombre actual d’assumptes judicialitzats. D’altra banda, el Legislatiu introdueix en la llei orgànica algunes novetats alienes a la reforma processal.

Vegem els principals elements de la norma que afecten l’àmbit laboral, i a continuació els que es refereixen a la jurisdicció social.

1. Esmena de l’«error tècnic» de la Llei de paritat. Tornada a la nul·litat objectiva o automàtica dels acomiadaments

La primera novetat és l’esmena d’un error originat l’any passat i no exempt de polèmica. Així, la Llei orgànica 2/2024, d’1 d’agost, de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes, a l’hora de reformar alguns preceptes de l’Estatut de Treballadors, «va oblidar» incorporar la versió consolidada d’aquest text i va reproduir-ne una versió anterior.

Aquest error, que l’Executiu va qualificar de «tècnic», suposava que, des del 22 d’agost de 2024, es possibilités als empresaris l’acomiadament dels empleats que s’acollissin al dret de gaudi de cinc dies per a la cura de familiars després d’una hospitalització o que haguessin instat l’adaptació de jornada.

Durant els mesos següents es va esperar la publicació d’un text que rectifiqués aquest descuit. La llei orgànica modifica els articles 53.4.b (sobre acomiadaments objectius) i 55.5.b (que tracta els acomiadaments disciplinaris) del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (d’ara endavant, ET). Per tant, ara es considera nul l’acomiadament (objectiu o disciplinari):

• De les treballadores embarassades, des de la data d’inici de l’embaràs fins al començament del període de suspensió.

• De les persones treballadores que hagin sol·licitat un permís de cinc dies per accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica de parents, o per naixement o adopció, absència per part prematur o guarda legal de menor de dotze anys o persona amb discapacitat, que gaudeixin d’aquests permisos o que hagin sol·licitat o estiguin gaudint les adaptacions de jornada per raons de conciliació, o bé d’excedències per a la cura de parents.

• De les persones treballadores víctimes de violència de gènere o de violència sexual.

2. Extinció del contracte de treball per impagament o retard del pagament dels salaris

La segona modificació normativa d’interès és la que afecta l’article 50 de l’ET. Es refereix a les causes d’extinció del contracte de treball per impagament o retard dels salaris, amb dret a indemnització per acomiadament improcedent.

Les causes justes, en definitiva, perquè una persona treballadora pugui sol·licitar l’extinció del seu contracte són les modificacions substancials de les condicions de treball sense respectar el procediment amb aquesta finalitat, juntament amb la falta de pagament o retards continuats en l’abonament del salari. La novetat és que hi ha retard quan se superi en quinze dies la data fixada per a l’abonament del salari, si en la causa concorren dos supòsits:

• Quan es deguin a la persona treballadora, en el període d’un any, tres mensualitats completes de salari, fins i tot no consecutives.

• Quan concorri retard en el pagament del salari durant sis mesos, fins i tot no consecutius.

3. Exempció de tributació de les indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador

Per raons de seguretat jurídica, es modifica l’exempció prevista per a les indemnitzacions per acomiadament o cessament de las persones treballadores (article 7.e de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF). D’aquesta manera, continuen exemptes les rendes corresponents a indemnitzacions per acomiadament, però no tindran la consideració d’«indemnitzacions establertes en virtut de conveni, pacte o contracte» les acordades en l’acte de conciliació davant el servei administratiu com a pas previ a l’inici de la via judicial social.

4. Noves competències dels inspectors de treball i Seguretat Social

La reforma també afecta la Llei 23/2015, de 21 de juliol, ordenadora del sistema d’inspecció de treball i Seguretat Social, que incorpora una nova disposició addicional 11a.

D’acord amb el nou precepte, el personal funcionari que integra la inspecció podrà efectuar activitats de conciliació, mediació i arbitratge en vagues i altres conflictes laborals alienes a la funció inspectora, en l’àmbit dels sistemes autònoms de resolució de conflictes laborals constituïts mitjançant acords interprofessionals o convenis, d’acord amb les normes reguladores del funcionament d’aquests, a més de funcions arbitrals, sempre que aquestes activitats no tinguin caràcter permanent.

Aquestes activitats queden exceptuades del règim d’incompatibilitats previst en la normativa sobre incompatibilitats en el servei de les Administracions públiques.

5. Dotació de més eficiència en el sistema d’Administració de Justícia

Un dels canvis més importants és passar d’un model d’òrgans unipersonals a un model de tribunals d’instància. El primer nivell de l’organització judicial operarà de manera col·legiada, com ocorre en altres països de l’entorn.

Així, el Títol I escomet la reforma organitzativa amb la creació i constitució de tribunals d’instància. Es pretén una organització basada en un únic tribunal assistit per una sola organització que li donarà suport, l’Oficina judicial, i s’eliminaran els diferents jutjats. Un cop es constitueixin aquests tribunals (que serà per fases, amb final el 31 de desembre de 2025), les mencions genèriques a jutjats i jutges/jutgesses s’hauran d’entendre referides a tribunals d’instància.

De la mateixa manera, les referències a òrgans unipersonals hauran d’entendre’s referides a les seccions. Per escometre la reforma, a més, es reforma la Llei 38/1998, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial.

Un altre canvi d’especial transcendència és la substitució dels jutjats de pau per oficines judicials als municipis.

S’afegeixen altres reformes en el sistema judicial i es potencien els mitjans adequats de resolució de controvèrsies abans d’acudir a la via judicial i el paper de la negociació dels operadors jurídics (se n’exclouen les matèries concursal i laboral, que ja preveien aquests instruments en la normativa).

Així mateix, la llei orgànica conté reformes processals per a l’agilitació en la tramitació dels procediments judicials. Entre els principals canvis de la LRJS, cal destacar:

• S’incrementa l’impuls d’oralitat de les sentències (igual que en altres ordres jurisdiccionals), no tan pel que fa al dictat, sinó també en la notificació i la declaració de fermesa.

• Es dota la jurisdicció social de la màxima agilitació possible pel que fa als actes de conciliació davant el lletrat o lletrada de l’Administració de Justícia (d’ara endavant, LAJ), possibilitant una agenda doble a instàncies de part si s’estima viable la possibilitat d’acord conciliatori o d’ofici pel LAJ. Quant als terminis, se celebrarà al cap de deu dies des de l’admissió de demanda i als trenta dies abans de l’acte de judici.

•S’amplia el termini de cinc a deu dies d’antelació a la data del judici per a sol·licitar diligències de preparació de la prova per practicar en aquest acte.

• Es reforma el recurs de cassació d’unificació de doctrina, per a aplicar la doctrina del Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el rigor d’admissió del recurs.

• Es perfila l’interès cassacional objectiu: si hi concorren circumstàncies que aconsellin un nou pronunciament de la Sala, quan la qüestió tingui una transcendència o projecció significativa, o si el debat suscitat presenta rellevància per a la formació de la jurisprudència.

Una altra novetat és la regulació bàsica sobre teletreball en l’àmbit de l’Administració de Justícia, limitat als llocs que puguin adequar-se. Expressament, se n’exclouen:

• Funcions la prestació efectiva de les quals només quedi garantida amb la presència física de la persona funcionària al centre de treball.

• Serveis i funcions habituals dels jutjats en torn de guàrdia que requereixin la presència física de la persona funcionària.

6. Novetats en la Llei reguladora de la jurisdicció social

La norma pateix una revisió formal important i s’opta per un llenguatge inclusiu (jutges-jutgesses o lletrats-lletrades de l’Administració de Justícia). Encara més interès presenten els canvis de fons, que expliquem a continuació.

Sentències orals

D’acord amb la nova redacció de l’art. 50 LRJS, el dictat de la sentència es produeix quan conclou la vista en presència de les parts, i es documenta en suport audiovisual, amb redacció ulterior pel jutge o la jutgessa de l’encapçalament, els fets provats, la referència a la motivació (que es dona per reproduïda) i la sentència íntegra (incloent-hi fermesa o recursos).

Com a excepció, caldrà plasmar per escrit les resolucions en procediments sense intervenció d’advocat/advocada-graduat/graduada social.

A més, en el mateix acte es pot declarar la fermesa si les parts estan representades degudament i mostren intenció de no recórrer. En cas contrari, el termini per al recurs comença des que es notifica la resolució a la part.

Finalment, s’elimina l’exclusió de dictat de sentències orals quan sigui procedent el recurs de suplicació, i també la possibilitat que les parts sol·licitin el lliurament de la transcripció per escrit de la sentència.

Efectes de la sol·licitud de conciliació o de mediació prèvia, i laudes arbitrals

Es recull expressament la interrupció o suspensió de terminis (caducitat o prescripció) des de la data de presentació de sol·licitud de conciliació o mediació.

A més, s’ordena la terminació del procediment transcorreguts trenta dies hàbils, i se suprimeix la referència anterior a l’exclusió dels dissabtes en el còmput dels terminis.

Deures processals de les parts

La quantitat mínima de la multa per vulneració de la bona fe passa de 180 a 600 euros (la màxima es manté en 6.000).

Assenyalament dels actes de conciliació i judici

Els actes de conciliació i judici podran assenyalar-se perquè es practiquin en dia i hora successius, o bé separats. Pel que fa a la conciliació anticipada, se celebrarà en el termini de deu dies des de l’admissió de demanda, i com a mínim trenta dies abans del judici (tret d’excepcions fixades per la llei).

Així mateix, hi ha possibilitat d’assenyalament avançat i separat de la conciliació a instàncies de part si hi ha possibilitat d’acord, i també pel LAJ si és possible.

S’intentarà l’assenyalament de conciliació avançada de procediments dels mateixos interessats (no acumulats) el mateix dia; intentada la conciliació anticipada, no es reiterarà en el judici, tret que les parts manifestin intenció d’aconseguir acord.

Els actes de conciliació i judici només poden suspendre’s per incompareixença del demandat, per causes justificades i taxades legalment.

S’afegeix la possibilitat que les parts compareguin a l’oficina judicial sense esperar al dia d’assenyalament per a fer la conciliació en evitació de judici.

Sobre els terminis, es fixen deu dies (abans n’eren cinc) per al trasllat entre parts o l’aportació anticipada de prova documental o pericial en suport electrònic (tret que la part no estigui obligada a relacionar-se electrònicament amb l’Administració de Justícia); passat aquest termini, es recullen expressament els supòsits d’admissió de documents, mitjans o instruments (els de data posterior, els que no s’haguessin conegut o no hagi estat possible obtenir).

Les altres parts en el judici podran al·legar la improcedència de tenir-ho en consideració: ho resoldrà el jutge, amb possibilitat d’imposar multa per mala fe processal.

Finalment, es recull l’admissió a tràmit i assenyalament de judici en supòsits de representació de l’Estat, Administracions i altres institucions.

Suspensió dels actes de conciliació i judici

La incompareixença injustificada a l’acte de conciliació no impedirà la seva celebració ni la del judici; si és el cas, hi ha possibilitat d’imposar sanció.

Celebració de l’acte de conciliació

• En cas d’acord: el LAJ dictarà decret aprovant l’acord de conciliació anticipada, o bé de conciliació el dia del judici. Les parts poden anticipar la conciliació per via telemàtica. El termini per a dictar el decret serà de tres dies si se signa digitalment per totes les parts; si no, se celebrarà compareixença al cap de cinc dies per a ratificació i signatura.

• Conciliació anticipada sense acord: el LAJ deixarà constància en acta dels aspectes controvertits que ho hagin impedit.

Celebració del judici

S’elimina la referència a la no avinença de la conciliació, ja que es partiona clarament l’acte de conciliació de l’acte del judici, tal com s’ha anat detallant.

Preparació i admissibilitat dels mitjans de prova

Amb caràcter general, es fixa un termini de deu dies anteriors al judici (abans, era de cinc) per a sol·licitar diligències de preparació de la prova, sense perjudici dels quals el jutge/jutgessa o el tribunal decideixi sobre la seva admissió al judici.

Escrit d’interposició

S’elimina l’obligació de presentar còpies per a les parts en el recurs de suplicació.

Interposició del recurs

La Sala de Govern del Tribunal Suprem pot determinar per acord l’extensió màxima i altres condicions dels escrits de formalització i impugnació del recurs de cassació.

Finalitat del recurs. Legitimació del Ministeri Fiscal

S’hi inclouen els supòsits en què la Sala del Suprem determini l’interès cassacional del recurs per unificació de doctrina (si hi concorren circumstàncies que aconsellin un nou pronunciament de la Sala, si la qüestió té una transcendència o projecció significativa, etc.).

Forma i contingut de l’escrit de preparació del recurs

S’elimina l’obligació de presentar còpies per a les parts de l’escrit de preparació, i s’afegeix un nou requisit en el document: exposar, de manera succinta, les raons per les quals la qüestió suscitada té un interès cassacional objectiu.

Interposició del recurs

S’elimina l’obligació de presentar còpies per a les parts de l’escrit d’interposició del recurs de cassació per unificació de doctrina.

Contingut de l’escrit d’interposició del recurs

A més dels continguts ordinaris, cal incloure-hi una exposició argumentada de la concurrència de l’interès cassacional objectiu. El Tribunal Suprem pot determinar l’extensió màxima i altres condicions dels escrits de formalització i impugnació.

Decisió sobre l’admissió del recurs

Si no s’esmenen els defectes dins del termini i en la forma escaient, el LAJ n’informarà la Sala perquè dicti provisió i posi fi al tràmit del recurs (abans, dictava interlocutòria). Contra la provisió, no hi ha possibilitat de recurs.

Si la Sala acorda l’admissió total del recurs, dictarà provisió, contra la qual tampoc hi ha possibilitat de recurs.

A més de les causes d’inadmissió del recurs ja existents, se n’afegeix una de nova: la falta d’interès cassacional objectiu; es una de les causes per les quals la Sala podrà escoltar el recurrent (en cinc dies), amb l’informe ulterior del Ministeri Fiscal (també en cinc dies) si no s’ha interposat recurs.

Si la Sala estima una causa d’inadmissió, dictarà (en un termini de tres dies) provisió succintament motivada (abans, dictava interlocutòria) sobre inadmissió i fermesa de la resolució; si la inadmissió és parcial, es dictarà provisió (no recurrible).

Revisió i error judicial, competència i tramitació

• En cas de revisió de sentència: si la Sala aprecia causa d’inadmissió, dictarà interlocutòria (irrecurrible).

• En supòsits d’error judicial: si la Sala aprecia causa d’inadmissió, dictarà interlocutòria (també irrecurrible).

Terceria de domini

El tribunal, mitjançant interlocutòria, rebutjarà de pla i sense cap substanciació la demanda de terceria de domini que no s’acompanyi d’un principi de prova per escrit del fonament de la pretensió del tercerista, així com la que s’interposi amb posterioritat al moment en què, d’acord amb el que disposa la legislació civil, es produeixi la transmissió del bé al creditor o al tercer que l’adquireixi en pública subhasta.

Realització dels béns

La reforma es remet a la normativa processal civil i s’elimina l’excepció que hi havia anteriorment en la LRJS per als casos en què la subhasta resultés deserta.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

21/07/2025

Aprovat el pla de lluita contra les estafes telefòniques

By compta1Servei mercantil

El Govern aprova una norma que obliga les companyies telefòniques a bloquejar les trucades i els SMS sospitosos d’estafes amb multes de fins a dos milions d’euros.

La confiança dels consumidors en la fiabilitat i la seguretat del contingut transmès per mitjà de les xarxes, l’ampli ús que fan les empreses i organismes de les comunicacions electròniques com a mitjà per a contactar amb els usuaris, com també la capacitat d’aquestes comunicacions per a arribar a un gran nombre de persones a un cost relativament baix, fan que l’ús de trucades i missatges de text sigui un instrument usat sovint en la comissió d’estafes de suplantació d’identitat amb l’objectiu d’enganyar el consumidor, perquè:

• Proporcioni informació personal i financera confidencial,

• Faciliti les seves claus personals o

• Faci alguna acció com ara accedir a una web, trucar a un número de telèfon, emetre una transferència o contractar un servei, entre d’altres.

Espanya es posa en marxa per frenar els fraus telefònics mitjançant l’aprovació de l’Ordre Ministerial TDF/149/2025, de 12 de febrer, per la qual s’estableixen mesures per a combatre les estafes de suplantació d’identitat per mitjà de trucades i missatges de text fraudulents i per a garantir la identificació de la numeració usada en la prestació de serveis d’atenció al client i emissió de trucades comercials no sol·licitades. En aquesta norma:

• S’adopten solucions per evitar que progressin les comunicacions amb manipulació de l’identificador de trucada (CLI),

• S’introdueixen mecanismes per a evitar fraus en l’àmbit de la numeració i els codis alfanumèrics identificatius de missatges curts i

• S’estableixen mesures per a garantir la identificació correcta de la numeració utilitzada en la prestació del servei d’atenció a clients.

El Ministeri per a la Transformació Digital ha dissenyat aquest pla d’acció per alinear-se amb les regulacions de països europeus com Finlàndia, França, Alemanya o Bèlgica, on aquests límits han aconseguit reduir fins en un 90% les suplantacions d’identitat. El Govern confia que aquesta norma reduirà dràsticament els fraus telefònics i millorarà la seguretat digital dels ciutadans, tancant les portes a pirates i estafadors.

A partir del 7 de març del 2025 entraran en vigor:

• El bloqueig de trucades i SMS amb numeració no atribuïda o sense client final registrat; és a dir, que no hagin estat assignades o adjudicades a un titular, incloent-hi numeració buida.

• L’habilitació dels números 800 i 900 per a fer trucades comercials. Fins ara aquestes numeracions només podien rebre trucades, però no emetre’n.

D’aquesta manera, les trucades comercials podran fer-se des de números atribuïts especialment amb aquesta finalitat (per exemple, números curts com el 1004 de Telefónica); des de numeració geogràfica (amb prefix provincial) i des de numeració 900/800.

A partir del 15 de maig de 2025:

• S’acabaran les trucades comercials des de números mòbils.

Es prohibeix l’ús de numeració mòbil, concebuda per a identificar usuaris finals i no empreses, per a aquesta mena de trucades. Es tracta d’evitar una part important de les estafes que es produeixen quan el ciutadà rep trucades procedents de mòbils nacionals que no té desats a l’agenda, de manera que no pot identificar la persona que truca i agafa el mòbil. (art. 9 de l’Ordre TDF/149/2025)

•Es posarà fi a les trucades internacionals que simulin números espanyols.

Els operadors estaran obligats a bloquejar les trucades i els SMS d’origen internacional que simulin haver estat originades en un número espanyol, excepte d’aquells clients que es trobin en itinerància (art. 5.1 i 7.1 de l’Ordre TDF/149/2025)

A partir del 15 de maig de 2026 entrarà en funcionament:

• El registre d’àlies i bloqueig de SMS/MMS/RCS amb àlies no registrats o emesos per entitats no habilitades.

Les empreses i administracions que facin servir àlies, o els proveïdors de serveis de missatgeria que actuïn en nom seu, hauran d’inscriure aquests àlies, amb caràcter previ al seu ús, en el registre corresponent gestionat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.

Els proveïdors de xarxes i serveis involucrats en la transmissió de serveis de missatgeria SMS/MMS/RCS hauran de bloquejar aquells missatges SMS/MMS/RCS identificats mitjançant etiquetes que no hagin estat inscrites en el registre, o que tot i estar inscrites no s’hagin rebut de proveïdors habilitats en aquest Registre per al seu enviament o transmissió.

• El bloqueig de SMS/MMS/RCS amb origen internacional.

A més a més, els proveïdors de xarxes i serveis involucrats en els serveis de missatgeria SMS/MMS/RCS hauran de bloquejar qualsevol missatge SMS/MMS/RCS, rebut des de l’estranger a través d’una interfície internacional d’interconnexió quan presentin un àlies espanyol, tret que es tracti d’un cas d’itinerància internacional.

Sancions

La normativa imposa a les companyies telefòniques l’obligació d’implementar sistemes tècnics i informàtics que detectin i bloquegin aquesta mena de trucades i impedeixin que es facin.

Els operadors són simples intermediaris, en cap cas responsables de les estafes. No obstant això, en cas que incompleixin aquestes mesures, hauran d’afrontar multes de fins a dos milions d’euros, sense que en cap cas hagin d’indemnitzar el client estafat. (art. 109 c) de la Llei 11/2022, de 28 de juny, general de telecomunicacions).

Queda fora de l’àmbit d’aplicació d’aquesta norma l’ús fraudulent per mitjà de xats amb serveis d’atenció al client a través de WhatsApp i altres apps de missatgeria instantànies. En l’Ordre es recullen només els casos de trucades (veu) telefòniques i SMS.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

19/07/2025

Jubilació activa: Pots cobrar la pensió i seguir treballant?

By compta1Servei laboral

Vols jubilar-te però continuar treballant per obtenir ingressos addicionals? Amb la jubilació activa pots compatibilitzar la teva pensió amb una activitat laboral, però has de conèixer els requisits i les condicions perquè no afecti la teva pensió.

En aquest article t’expliquem com funciona la jubilació activa, quins requisits has de complir i quin percentatge de pensió podràs cobrar.

Què és la jubilació activa?

La jubilació activa és un règim especial que permet als pensionistes seguir treballant mentre continuen cobrant una part de la seva pensió. Pot ser compatible tant amb una activitat per compte d’altri com amb una activitat per compte propi (autònom).

Requisits per accedir a la jubilació activa

Si vols acollir-te a aquest règim, has de complir aquestes condicions:

Haver accedit a la jubilació ordinària: Només poden acollir-se a la jubilació activa les persones que s’hagin jubilat a l’edat legal i amb el 100% de la base reguladora.
Activitat laboral a jornada completa o parcial: Pots seguir treballant a temps complet o parcial, tant com assalariat com autònom.
Compatibilitat amb qualsevol tipus de feina: Pots treballar en qualsevol sector, sempre que compleixis la resta de requisits.
La jubilació activa requereix un pacte entre l’empresa i el treballador: Ni l’empresa ho pot imposar al seu treballador ni el treballador ho pot exigir a l’empresa.

Quin percentatge de pensió cobraràs?

El percentatge de pensió que es pot cobrar amb la jubilació activa dependrà dels anys que s’hagi ajornat voluntàriament la jubilació:

1 any de retard: 45% de la pensió
2 anys: 55%
3 anys: 65%
4 anys: 80%
5 anys o més: 100%

Un cop finalitzada la relació laboral, el pensionista passarà a cobrar el 100% de la pensió definitiva.

Avantatges de la jubilació activa

Ingressos extra: Combinar la pensió amb un sou et permet mantenir un nivell d’ingressos més alt.

Cotització per a la millora de la pensió: Encara que estiguis jubilat, continuaràs cotitzant a la Seguretat Social amb una cotització especial del 9%.
Flexibilitat laboral: Pots treballar a temps complet o parcial i adaptar l’activitat a les teves necessitats.

Informa’t bé abans de decidir

La jubilació activa pot ser una opció molt atractiva, però convé estudiar cada cas de forma individualitzada. Factors com la base reguladora, el tipus de feina i la situació personal poden condicionar molt el resultat.

Si t’estàs plantejant acollir-te a aquest règim o ets empresa i tens treballadors pròxims a la jubilació, consulta amb el teu assessor laboral per valorar la millor estratègia.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

17/07/2025

Consultes ICAC de comptabilitat: BOICAC 140, desembre 2024

By compta1Servei comptable

El dia 22 de gener de 2025 es van publicar a la pàgina web de l’ICAC 3 noves consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 140, desembre 2024. Els temes tractats van ser: impost especial de gasos fluorats, cessió sense contraprestació d’un immoble per part d’una societat filial a favor de la seva societat matriu i càlcul del nombre mitjà de treballadors en una societat que participa en una unió temporal d’empreses (UTE).

El dia 22 de gener de 2025 es van publicar a la pàgina web de l’ICAC 3 noves consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 140, desembre 2024. A continuació n’oferim el resum:

BOICAC Núm. 140/2024 Consulta 1: Sobre el tractament comptable de l’impost especial de gasos fluorats després de la modificació aprovada l’any 2022

En concret, la consulta versa sobre el tractament comptable de l’impost sobre gasos fluorats, segons la redacció introduïda per la Llei 14/2022, de 8 de juliol en una empresa dedicada a la reparació, el manteniment, el muntatge i la venda d’equips per a la refrigeració, la climatització, etc., que compra i ven gas refrigerant gravat per aquest impost.

Per respondre a la consulta, l’ICAC acudeix a la normativa següent:

1. Impost sobre gasos fluorats d’efecte d’hivernacle:

— Als articles 5. sis i 5. nou de la Llei 16/2013, de 29 d’octubre, per la qual s’estableixen determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental i s’adopten altres mesures tributàries i financeres.

— A la Llei 14/2022, de 8 de juliol, de modificació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb la finalitat de regular les estadístiques de les microempreses, petites i mitjanes empreses (pimes) en la contractació pública.

2. Registre comptable de l’impost:

— A la Norma de registre i valoració (NRV) 12a Impost sobre el valor afegit (IVA), impost general indirecte canari (IGIC) i altres impostos indirectes inclosa en la segona part del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre.

— A l’apartat 4 de l’article 34. Criteris de presentació en el compte de pèrdues i guanys de la Resolució de 10 de febrer de 2021, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es dicten normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per al reconeixement d’ingressos pel lliurament de béns i la prestació de serveis.

— A la consulta 2 del BOICAC número 98, de juny de 2014, sobre la comptabilització de l’impost sobre gasos fluorats d’efecte d’hivernacle regulat en la Llei 16/2013, de 29 d’octubre, per la qual s’estableixen determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental i s’adopten altres mesures tributàries i financeres.

L’ICAC ens recorda que la Llei 14/2022, de 8 de juliol, va modificar la configuració de l’impost sobre els gasos fluorats d’efecte d’hivernacle:

a) Abans de la Llei 14/2022: L’impost, d’acord amb la seva regulació, era un tribut que gravava, en fase única, el consum de gasos fluorats i que a més havia de repercutir el contribuent —fabricants, importadors o adquirents intracomunitaris de gasos fluorats d’efecte d’hivernacle i els empresaris revenedors que facin les vendes o els lliuraments o les operacions d’autoconsum subjectes a l’impost— en la factura, de manera separada de la resta dels conceptes que comprèn. En particular, d’acord amb la redacció original de la Llei 16/2013, el fet imposable era la «primera venda o lliurament dels gasos fluorats d’efecte d’hivernacle després de la seva producció, importació o adquisició intracomunitària».

A partir d’aquesta configuració, l’ICAC, mitjançant la consulta 2 del BOICAC 98, de juny de 2014, va establir que l’impost sobre gasos fluorats d’efecte d’hivernacle repercutit no formava part dels ingressos de l’empresa i s’excloïa de la xifra de negocis.

b) Després de la Llei 14/2022: l’impost es constitueix com un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre l’ús d’aquests gasos en territori espanyol i no sobre el seu consum, com assenyalava la redacció anterior de la Llei 16/2013. Ara, la persona o entitat autoritzada perquè se li apliqui, en les adquisicions de gasos objecte de l’impost, el règim de diferiment que disposa l’apartat nou 4 de l’article 5 de la llei de l’impost se l’identifica amb el terme «emmagatzemador de gasos fluorats». En virtut d’aquest règim de diferiment, quan després de la fabricació dels gasos objecte de l’impost aquests es lliurin o es posin a disposició d’un emmagatzemador autoritzat, o quan el fabricant, l’importador o l’adquirent intracomunitari tingui la condició d’emmagatzemador, la meritació de l’impost es produeix en el moment en què l’«emmagatzemador de gasos fluorats» faci el lliurament o la posada a la disposició dels gasos adquirits a qui no detingui aquesta condició o quan els utilitzi. Perquè aquest diferiment de la meritació de l’impost resulti aplicable, l’«emmagatzemador de gasos fluorats» ha d’acreditar aquesta condició davant el venedor, o davant la duana d’importació, aportant l’autorització corresponent de l’oficina gestora. Finalment, a diferència de la regulació anterior, la llei ja no disposa que l’impost hagi de ser objecte de repercussió.

Doncs bé, vist tot això, l’ICAC interpreta que la qualificació comptable de l’impost després de la reforma de l’any 2022 és la d’una despesa tributària, sense que sigui procedent, per tant, reduir els ingressos de la societat en aquest import. Per això, el criteri que preveu la consulta 2 del BOICAC núm. 98 per a l’exclusió de la xifra de negocis de l’import que es repercutia per aquest impost ja no resulta d’aplicació.

BOICAC Núm. 140/2024 Consulta 2: Sobre la cessió sense contraprestació d’un immoble per part d’una societat filial a favor de la seva societat matriu

En concret, la consulta versa sobre el tractament comptable de l’operació, d’acord amb el Pla General de Comptabilitat, sota el supòsit que les activitats desenvolupades per les dues entitats tenen fins lucratius, tant per a la societat dominant (societat A) com per a la societat dependent (societat B) d’un grup, tenint en compte que la cessió sense contraprestació de l’immoble es fa —de manera irrevocable— per un període molt inferior a la vida útil de l’actiu i que, un cop finalitzat aquest període, la societat A ha de reintegrar l’actiu a la societat B.

Per respondre a la consulta l’ICAC acudeix a la normativa següent:

— A l’article 34.2 del Codi de Comerç.

— A l’apartat 1. Abast i regla general de la NRV 21a Operacions entre empreses del grup, del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre.

— A l’article 31. La comptabilització de l’aplicació del resultat en el soci de la Resolució de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital.

Basant-se en tot això, l’ICAC conclou que, atenent el seu fons, l’operació objecte de consulta es correspon, en substància, amb l’arrendament operatiu sense contraprestació d’un immoble entre empreses del grup que es troba sota l’abast de la regla general de la norma de registre i valoració (NRV) 21a Operacions entre empreses del grup. Així, el tractament comptable serà el següent:

a) Societat B dependent (arrendadora): En les circumstàncies descrites, i sense que hi hagi evidència que acrediti una causa diferent d’una operació de distribució al soci, la condonació del compte que ha de cobrar l’entitat B s’ha de registrar en la data d’inici de l’arrendament sense contraprestació amb càrrec a reserves per un import equivalent al seu valor raonable, amb abonament a comptes d’ajustos de periodificació a curt i llarg termini ateses les dates en què tingui lloc el reconeixement dels ingressos per arrendament.

b) Societat A dominant (arrendatària): Des de la perspectiva de la societat dominant, la condonació de l’import per pagar en virtut de l’arrendament es registrarà, igualment pel seu valor raonable, com una operació de distribució de dividends o recuperació de la inversió d’acord amb els criteris establerts a l’article 31. La comptabilització de l’aplicació del resultat en el soci, de la Resolució de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital.

Així mateix, per simetria amb la comptabilitat de l’arrendador, la contrapartida de la distribució o recuperació de la inversió es registrarà amb càrrec a comptes d’ajustos per periodificació a curt i llarg termini que es considerin oportunes en aplicació de les Normes d’Elaboració dels Comptes Anuals continguts en la tercera part del PGC.

BOICAC Núm. 140/2024 Consulta 3: Sobre el càlcul del nombre mitjà de treballadors en una societat que participa en una unió temporal d’empreses (UTE)

En concret, la consulta tracta sobre com cal fer el càlcul del nombre mitjà de treballadors en una societat que participa en una UTE, en la mesura en què aquest nombre té rellevància des d’un punt de vista econòmic per a determinar la dimensió de l’empresa, ja que és un dels conceptes que la nostra legislació mercantil preveu com a determinant del compliment de determinades obligacions, relatives a la confecció dels models dels comptes anuals, al seu sotmetiment a l’auditoria de comptes i a l’elaboració de l’estat d’informació no financera.

Per fonamentar la resposta, l’ICAC acudeix a la normativa següent:

— Nombre mitjà de treballadors: A la NECA 12a Nombre mitjà de treballadors del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat per Reial decret 1514/2007 de 16 de novembre.

— Concepte d’UTE: Article 7 de la Llei 18/1982, de 26 de maig, sobre règim fiscal d’agrupacions i unions temporals d’empreses i de les societats de desenvolupament industrial regional.

— Integració de les operacions realitzades per una UTE en la comptabilitat dels partícips: A l’apartat 2.1. Explotacions i actius controlats de manera conjunta de la NRV 20a. Negocis conjunts del PGC.

Basant-se en aquesta normativa, ens recorda que el partícip, després d’integrar els saldos de l’UTE, haurà d’efectuar l’eliminació d’aquelles operacions fetes entre el partícip i l’UTE de tal manera que, al tancament de l’exercici econòmic del partícip, figurin degudament registrats i presentats en els seus comptes anuals tots els actius, passius, ingressos i despeses en la proporció que li correspongui. Doncs bé, l’ICAC considera que, a l’hora de fer el càlcul del nombre mitjà de treballadors, és raonable aplicar analògicament el mateix criteri i, per tant:

— L’empresa que participi en una UTE haurà de computar com a treballadors d’aquesta empresa els treballadors de l’UTE en la proporció que li correspongui, tenint en compte les activitats que es portin a terme.

— Tret d’una evidència millor, l’empresa partícip tindrà en compte el percentatge de participació en els actius nets de l’UTE.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

08/07/2025

Consultes comptables de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes: BOICAC 139

By compta1Servei comptable

El dia 18 d’octubre de 2024 es van publicar a la pàgina web de l’ICAC tres noves consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 139, setembre 2024.

BOICAC Núm. 139/2024 Consulta 1: Sobre el tractament comptable de l’import abonat per una societat a una altra per la cessió d’un contracte públic d’obra amb una administració pública.

En concret es tracta del cas que, amb l’aprovació prèvia de l’Administració contractant, la societat A cedeix la seva posició de contractista a una altra societat mercantil constructora, la societat B, sense cap vincle, a canvi d’un preu que és fix i que no depèn en absolut d’esdeveniments posteriors a la cessió. L’obra executada per la societat A la cobrarà aquesta íntegrament i la societat B s’encarregarà d’executar la resta de l’obra. Amb la cessió del contracte, la societat A perd tota possibilitat d’intervenció i/o control en l’evolució futura de l’obra. L’adquisició es fa per mitjà d’un establiment permanent que la societat B té al país estranger on es fa l’obra, i la qüestió concreta que es planteja és el tractament, per part de B, de la quantitat que ha satisfet a la societat A per la cessió del contracte.

Per respondre a la consulta, l’ICAC acudeix a la normativa següent:

— Costos incrementals de l’obtenció d’un contracte: L’article 21. Costos incrementals de l’obtenció d’un contracte de la RICAC de 10 de febrer de 2021, per la qual es dicten normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per al reconeixement d’ingressos pel lliurament de benes i la prestació de serveis.

— Reconeixement d’un immobilitza intangible: La Norma de registre i valoració (NRV) 5a Immobilitzat intangible inclosa en la segon part del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial Decret 1514/2007, de 16 de novembre, desenvolupada per la RICAC de 28 de maig de 2013, per la qual es dicten normes de registre, valoració i informació per incloure en la memòria de l’immobilitzat intangible.

Doncs bé, basant-se en el que estableixen aquestes normes, l’ICAC conclou que la societat B ha de registrar l’import abonat per la cessió del contracte per la societat A d’alguna de les maneres següents:

— Immobilitzat intangible (NRV 5a PGC): Activat com un immobilitzat intangible si compleix la definició d’actiu i els criteris de registre o reconeixement comptable inclosos en el MCC de la primera part del PGC, i alhora compleix el criteri d’identificabilitat que es conté en la NRV 5a Immobilitzat intangible del PGC.

— Despesa periodificable (Art. 21 RICAC 10/02/2021): En cas contrari, el desemborsament incorregut s’ha de registrar com una despesa periodificable que s’ha de presentar en la partida 7. Altres despeses d’explotació, subpartida d) Altres despeses de gestió corrent del model normal del compte de pèrdues i guanys, o en la partida 7. Altres despeses d’explotació del model abreujat, segons les característiques del contracte i la transferència al client dels bens o serveis.

BOICAC Núm. 139/2024 Consulta 2: Sobre el tipus de gravamen que cal aplicar a una empresa en el reconeixement d’un crèdit fiscal quan el seu import net de la xifra de negocis en l’exercici 2022 no va superar el milió d’euros i en l’any 2023 ha tingut pèrdues.

Per respondre a la qüestió, l’ICAC acudeix a la normativa següent:

a) Registre d’un actiu per impost diferit: Pel que fa a la possibilitat i a la manera de registrar i valorar un actiu per impost diferit pel dret a compensar pèrdues fiscals en exercicis posteriors, ens remet a les disposicions següents:

— Apartat 2.3. Actius per impost diferit i apartat 3. Valoració dels actius i passius per impost corrent i diferit de la NRV 13a Impostos sobre beneficis, continguda en la segona part del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial Decret 1514/2007, de 16 de novembre.

— Article 5. Reconeixement d’actius per impost diferit de la RICAC de 9 de febrer de 2016 per la qual es desenvolupen les normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per a la comptabilització de l’impost sobre beneficis.

b) Tipus de gravamen aplicables vigents: L’article 29 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats, segons la redacció donada per l’article 68 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per al 2023, el tipus general de gravamen per als contribuents de l’impost és el 25 per cent, excepte per a les entitats que tinguin un import net de la xifra de negocis del període impositiu immediat anterior inferior a 1 milió d’euros, que serà del 23 per cent.

Doncs bé, basant-se en això, l’ICAC conclou que, al tancament de l’exercici, l’empresa haurà de fer servir en el càlcul de l’actiu per impost diferit el tipus de gravamen esperat en el moment de la seva reversió, que, excepte prova en contra, es presumirà que és del 23 per 100, sempre que en el mateix exercici en què s’hagin generat les pèrdues fiscals l’import net de la xifra de negocis tampoc hagi superat el llindar d’1 milió d’euros.

Tot això, sense perjudici que si es produeix una modificació de la situació econòmica de l’empresa, en el sentit que més endavant es prevegi un import net de la xifra de negocis superior a 1 milió d’euros, s’hagi de revisar la valoració del crèdit fiscal.

BOICAC Núm. 139/2024 Consulta 3: Sobre el registre comptable dels ingressos generats per una empresa dedicada al desenvolupament de projectes de R+D+I.

En concret la consulta versa sobre una empresa que té com a activitat principal el desenvolupament de projectes de R+D+I. Aquests projectes, registrats com a immobilitzat intangible, es desenvolupen específicament per a cada client i s’adeqüen a les seves necessitats específiques. Posteriorment es procedeix a vendre els productes resultants del projecte al client respectiu. En la consulta també s’indica que generalment es lliura el producte al client i el seu cobrament es produeix en una data posterior. La consultant pregunta sobre el tractament de les operacions descrites.

Per fonamentar la resposta, l’ICAC acudeix a la normativa següent:

a) Pel que fa al principi general que l’ingrés pel desenvolupament de l’activitat s’ha de registrar quan tingui lloc la transferència del control dels bens o serveis compromesos amb els clients, a la NRV 14a. Ingressos per vendes i prestació de serveis del PGC.

b) Pel que fa al desenvolupament d’aquest principi general, que estableix quan s’ha d’entendre complert el compromís amb el client, en un moment determinat o al llarg del temps, als següents articles de la Resolució de 10 de febrer de 2021 de l’ICAC, per la qual es dicten normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per al reconeixement d’ingressos pel lliurament de béns i la prestació de serveis (RICAC d’ingressos):

— Article 8. Criteris de compliment de l’obligació.

— Article 9. Compliment al llarg del temps.

— Article 10. Indicadors de compliment en un moment del temps.

— Article 11. Mesurament del grau d’avanç.

c) Pel que fa a l’acumulació de costos fins al compliment del compromís, a la Resolució de 14 de abril de 2015, de l’ICAC, per la qual s’estableixen criteris per a determinar el cost de producció .

Doncs bé, basant-se en la reglamentació esmentada, l’ICAC conclou que:

1r Bestretes: mentre no s’hagi transferit el control del bé o del servei al client i, per tant, no es pugui reconèixer l’ingrés, les quantitats facturades i rebudes per l’empresa s’han de registrar com a bestretes de clients.

2n Moment del compliment del compromís amb el client:

— Compliment al llarg del temps: en el cas que l’obligació es compleixi al llarg del temps, com sembla que es dedueix de la informació facilitada en la consulta, els ingressos s’han de registrar segons el grau d’avanç per al mesurament del qual cal seguir els criteris que estableix l’article 11 de la RICAC d’ingressos.

— Compliment en un moment determinat: en cas contrari, si l’obligació es compleix en un moment determinat, els costos incorreguts en l’elaboració del bé o servei s’han de reconèixer com a existències d’acord amb els criteris de la RICAC de 14 d’abril de 2015, per la qual s’estableixen criteris per a determinar el cost de producció.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

23/03/2025

Registrar una marca és fonamental per a protegir el negoci

By compta1Servei mercantil

En aquest article t’expliquem què cal fer per potenciar i millorar la rendibilitat d’una empresa assegurant els actius intangibles de l’organització.

Quan creiem que la nostra activitat ha assolit prou maduresa per a gaudir de reconeixement i rellevància al mercat, ha arribat el moment de registrar el nom comercial i les marques dels productes o serveis.

La protecció jurídica que atorguen els drets de propietat industrial a Espanya la concedeix l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, un organisme autònom del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Amb aquesta protecció i amb la difusió de la informació que s’hi conté, es dona suport i impuls al desenvolupament tecnològic i econòmic del país i del seu teixit industrial.

L’Oficina Espanyola de Patents i Marques és conscient de la transcendència de les marques per a les empreses i, en particular, per a les petites i mitjanes, com a actius primordials per al desenvolupament de la seva activitat econòmica i la fidelitat de la seva clientela.

La marca serveix per a distingir productes o serveis al mercat, mentre que el nom comercial serveix per a diferenciar una empresa respecte d’altres companyies del mateix sector o d’un altre.

El règim per a la protecció de marques i noms comercials és semblant, però hi ha algunes singularitats pel que fa al nom comercial:

Cada empresa només pot registrar un nom comercial que la identifiqui, però pot registrar diverses marques, el nom comercial només es pot transmetre amb la totalitat de l’empresa, no és possible la cessió ni llicència independent de la transmissió total i a l’hora de presentar la sol·licitud, si el nom comercial o marca inclou algun disseny gràfic, una determinada tipologia de lletra o colors, l’empresa ha de disposar d’un disseny i reproduccions que distingeixin realment el nom o la marca.

El registre d’una marca atorga a l’empresa el dret exclusiu a impedir que terceres persones comercialitzin productes idèntics o semblants amb el mateix signe distintiu o fent servir una marca similar que pugui crear confusió.

Si l’empresa no registra la marca, les inversions que faci en la comercialització d’un producte poden resultar estèrils, ja que els seus rivals podrien fer servir la mateixa marca o una altra de semblant que pot induir a error o confusió. Així és, si un competidor adopta una marca similar o idèntica, els consumidors podrien comprar per error el producte del competidor. Això no només disminuirà els guanys del seu negoci, sinó que danyarà la seva reputació i imatge, especialment si els productes rivals són de qualitat inferior.

El valor que pot tenir una marca per a l’èxit d’un producte al mercat justifica la importància de registrar-la. Sense oblidar, a més, que es pot concedir una llicència sobre la marca a altres empreses, cosa que representaria una font addicional d’ingressos i fins i tot, podria ser objecte d’acords de franquícia.

Una marca que gaudeixi de bona reputació entre els consumidors també es pot fer servir per obtenir finançament d’institucions financeres, que cada cop són més conscients que l’èxit comercial de les empreses depèn, en gran manera, dels seus signes distintius.

Les marques i els noms comercials: Garanteixen la distinció dels productes per part dels consumidors, permeten a les empreses diferenciar els seus productes, són un instrument de comercialització per a projectar la imatge i la reputació d’un negoci, poden ser objecte de concessió de llicències i proporcionar una font directa d’ingressos per mitjà de regalies, representen un factor determinant en els acords de franquícia. poden ser uns actius comercials importants, inciten les empreses a invertir en el manteniment o la millora de la qualitat del producte i poden ser útils per a obtenir finançament.

Què cal fer abans de tramitar una marca?

Abans de sol·licitar una marca, convé que t’asseguris que no es troba inscrita amb anterioritat. Per comprovar-ho, consulta la pàgina web de l’OEPM i fes-hi la cerca corresponent. Si, com a resultat de la cerca, localitzes un registre anterior idèntic o similar al que vols inscriure per a distingir els teus productes, hauràs de tenir en compte que, si el titular anterior s’hi oposa, la teva sol·licitud pot ser denegada.

Les cerques es poden fer a la base de dades d’accés gratuït que ofereix l’OEPM o usant els serveis de pagament. El localitzador de marques gratuït de l’OEPM ens permet buscar marques nacionals o internacionals per la seva denominació o per elements figuratius.

Com es registra una marca comercial?

L’OEPM ha elaborat una guia per a registrar una marca comercial en vuit passos:

Primer. Entra a la pàgina web oficial, accedeix a la seu electrònica i busca l’opció Sol·licitud de marques.

Segon. Introdueix les dades d’identificació del sol·licitant (i del seu representant, si és el cas).

Tercer. Indica les dades del signe distintiu que vols sol·licitar (modalitat de signe distintiu i tipus de distintiu). El tipus de distintiu pot ser denominatiu, figuratiu, tridimensional, de posició, patró, color, sonor, de moviment, multimèdia, holograma o d’un altre tipus.

Quart. Elabora la llista de productes, serveis o activitats per als quals vols que es registri el teu signe distintiu. El formulari conté una llista tancada amb 45 classes.

Cinquè. Adjunta-hi la documentació pertinent en cas que sigui necessari (per exemple, quan s’actua per mitjà d’un representant cal incloure l’autorització del titular).

Sisè. Revisa l’esborrany de la sol·licitud per comprovar que totes les dades són correctes.

Setè. Abona les taxes corresponents.

Vuitè. Descarrega el justificant de la presentació de la sol·licitud o envia’l a una adreça electrònica. Aquest document conté el número del signe sol·licitat, a més de la data i l’hora de la presentació.

Si la sol·licitud no presenta defectes formals o si els defectes s’han esmenat, es publica al BOPI i s’obre un termini de dos mesos per a presentar-hi oposicions o observacions de tercers.

Si la sol·licitud de registre de marca s’aprova, l’OEPM enviarà una resolució de concessió on figura un enllaç.

Des d’aquest enllaç, el sol·licitant pot descarregar el títol del registre transcorregudes 24 hores des de la notificació.

Per contra, si l’oficina denega el registre, el sol·licitant pot interposar un recurs d’alçada en un termini d’un mes des de la publicació de la denegació al BOPI.

Quant costa obtenir una marca o nom comercial a Espanya?

El preu de registrar una marca o nom comercial a Espanya és de 150,45 euros en concepte de taxes per la primera classe sol·licitada. Si la sol·licitud es fa per via electrònica, però, s’hi aplica un descompte del 15%. La segona marca o nom comercial i els següents tenen un cost de 97,48 euros. L’import d’aquestes taxes s’actualitza anualment per mitjà de la Llei de pressupostos generals de l’Estat.

La durada de la protecció que estableixen els signes és de deu anys des que es diposita la sol·licitud. Després d’aquest termini, la marca o el nom comercial es poden renovar de manera indefinida en terminis de deu anys.

És important tenir en compte que la tramitació de la sol·licitud pot durar entre sis mesos i dotze.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

22/03/2025

Millora de la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el treball (RDL 11/2024, de 23 de desembre)

By compta1Servei laboral

El RDL 11/2024 va modificar la LGSS, l’ET i la Llei de classes passives per incloure-hi, entre altres mesures, la millora de la regulació de la jubilació parcial, la jubilació activa i la jubilació demorada a fi que els treballadors puguin fer una transició més progressiva i flexible del mercat de treball a la jubilació, i també més adaptada a les condicions i situacions de cada persona treballadora.

El 24 de desembre passat es va publicar el Reial decret llei 11/2024, de 23 de desembre, per a la millora de la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el treball.

L’objecte d’aquesta norma va ser, en el marc del Pacte de Toledo (concretament, en la recomanació 12), fomentar la prolongació voluntària de la vida laboral més enllà de l’edat ordinària de jubilació, sempre que aquesta prolongació no estigués motivada per una pensió insuficient. Per això, es va valorar positivament la millora del règim de compatibilitat de la pensió amb els ingressos provinents d’una activitat professional.

D’altra banda, l’acord de la Taula de Diàleg Social de Seguretat Social i Pensions, del 31 de juliol de 2024, que els agents socials van ratificar el setembre passat, va introduir una pretensió: regular la jubilació parcial i la jubilació activa amb la finalitat de posar fi a la dicotomia entre treballador i pensionista, de manera que les persones treballadores, arribada l’hora de la jubilació, puguin sortir del mercat de treball de forma més progressiva i flexible i la pensió de jubilació es pugui adaptar així a les necessitats i la situació de cada persona.

Vegem les principals característiques de les modalitats de jubilació afectades, juntament amb l’anàlisi de la norma.

1. Jubilació activa

Concepte

Així es desprèn de la seva regulació legal; en concret, dels articles 213 i 214 del Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, text refós de la Llei general de la Seguretat Social (d’ara endavant, LGSS):

• En primer lloc, cal arribar a la data de compliment de l’edat que correspongui (calendari progressiu anual que culminarà amb el compliment de 67 anys, o 65 quan s’acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització).

• Es comprovarà que es reuneix el període mínim de cotització legal (és a dir, 15 anys, dels quals almenys 2 han de ser compresos dins dels 15 anys immediatament anteriors al moment que causi el dret).

• Entre la data de compliment de l’edat i la del fet causant de la pensió de jubilació ha d’haver transcorregut almenys un any.

Quan es compleixin aquests requisits, la percepció de la pensió de jubilació, en la modalitat contributiva, serà compatible amb:

• L’exercici de qualsevol treball per compte d’altri, a temps complet o a temps parcial.

• L’exercici d’un treball per compte propi del pensionista.

Com s’ha indicat, i a l’efecte del còmput de l’edat, no s’admetran les jubilacions acollides a bonificacions o avançaments.

Finalment, si el període mínim de cotització es reuneix en una data posterior a la del compliment de l’edat ordinària de jubilació, el període mínim d’un any es computarà entre aquesta data i la del fet causant de la pensió de jubilació.

Pel que fa a la quantitat de la pensió de jubilació compatible, serà compatible a un percentatge de l’import resultant en el reconeixement inicial (vegeu l’art. 210 LGSS) o la que estigui percebent.

Inclòs el complement de maternitat o el de la bretxa de gènere, quan es percebi.

Exclòs, en tot cas, el complement per mínims, sigui quina sigui la jornada laboral o l’activitat que exerceixi el pensionista.

Aquest percentatge de l’import de la pensió de jubilació es calcula a partir del nombre d’anys que s’hagi demorat l’accés a aquesta pensió:

El percentatge de l’escala s’incrementarà 5 punts percentuals per cada 12 mesos ininterromputs que es mantingui en la situació de jubilació activa, amb el màxim del 100%.

Per als treballadors fixos discontinus, es computarà tot el període durant el qual s’hagi mantingut en situació d’alta amb aquesta modalitat contractual. El període es multiplicarà per un coeficient d’1,5, sense que el nombre total de dies computables com a cotitzats anualment per la persona treballadora pugui superar el nombre de dies naturals de cada any.

Pel que fa a l’activitat per compte propi:

• Si s’acredita tenir contractat, per a l’exercici de la pròpia activitat, almenys una persona treballadora per compte d’altri amb caràcter indefinit (amb una antiguitat mínima de 18 mesos), o si es contracta amb caràcter indefinit una persona treballadora nova per compte d’altri sense vincle laboral amb l’autònom en els dos anys anteriors a l’inici de la jubilació activa, la quantitat de la pensió compatible amb el treball arribarà al 75%, quan la demora en l’accés a la pensió de jubilació hagi estat d’entre un any i tres anys (a partir del quart any, s’hi aplicarà l’escala reproduïda més amunt). En tots dos casos s’aplicarà un increment de 5 punts per cada 12 mesos ininterromputs en què es mantingui en jubilació activa.

• Si no s’acrediten aquestes condicions, s’aplicarà plenament l’escala.

La cotització efectuada durant la situació de jubilació activa no pot donar lloc a un increment del percentatge aplicable a la base reguladora de la pensió que es tingui reconeguda, ni tampoc augmentar el complement econòmic de demora que hagués correspost.

Pel que fa a la revalorització de la pensió, ho farà íntegrament en els termes establerts per a pensions del sistema. Tanmateix, mentre es mantingui el treball compatible, s’aplicarà el percentatge que correspongui a l’import de la pensió més les revaloritzacions acumulades.

Cal fer una altra precisió: el pensionista no té dret als complements per a pensions inferiors a la mínima durant el temps en què compatibilitzi pensió i feina.

Què passarà quan s’acabi la relació laboral per compte d’altri o el treball per compte propi? En aquests casos, es restablirà la percepció íntegra de la pensió de jubilació.

Reforma normativa

El Reial decret llei del 2024 va eliminar el requisit de tenir una carrera de cotització completa, per facilitar-hi així l’accés amb especial incidència des de la perspectiva de gènere.

En comparació amb la normativa anterior, hi ha una novetat essencial: caldrà que transcorrin cinc anys des de l’edat ordinària de jubilació per a cobrar el 100% de la pensió, segons consta en la taula reproduïda més amunt.

Així, es va modificar l’article 210 LGSS (precepte que determina una sèrie de percentatges per aplicar a la base reguladora que determina la quantitat de la pensió de jubilació). L’objectiu és incentivar la permanència en l’activitat, establint:

• La compatibilitat entre el complement de demora establert en el precepte esmentat i la pensió de jubilació activa.

• Un percentatge addicional del 2% en els supòsits en què s’hagi demorat en dos anys complets o més l’accés a la pensió de jubilació després de complir l’edat ordinària (art. 210.1.a LGSS, explicat més amunt), però amb una demora addicional a l’últim any complet igual o superior a sis mesos. Es passarà del 45%, quan la demora sigui d’un any, al 100% de la pensió si l’accés a aquesta s’ha demorat cinc anys o més. A més, el percentatge de la pensió s’anirà incrementant 5 punts percentuals per cada 12 mesos d’activitat professional ininterrompuda, sense que, en cap cas, se superi el 100% de la pensió.

La quantitat de la pensió compatible amb el treball pot arribar al 75% per a determinades activitats per compte propi, sempre que es compleixin uns certs requisits (com hem vist més amunt, tenir contractada una persona treballadora o bé contractar-la, amb una certa antiguitat).

Finalment, amb la modificació de l’article 33 del Reial decret legislatiu 670/1987, de 30 d’abril, text refós de la Llei de classes passives de l’Estat, s’estenen a aquest règim els requisits descrits més amunt per a accedir a la jubilació activa.

2. Jubilació parcial

Concepte

Sense formalització de contracte de relleu:

Les persones treballadores que hagin complert l’edat de jubilació i reuneixin els requisits per a causar dret a la pensió (és a dir, complir una edat i la cotització mínima, i sempre que es produeixi una reducció de la seva jornada de treball compresa entre un mínim del 25% i un màxim del 75%), podran accedir a la jubilació parcial sense necessitat de formalitzar simultàniament un contracte de relleu (els percentatges s’entendran referits a la jornada d’un treballador a temps complet comparable).

Amb formalització de contracte de relleu:

Així mateix, sempre que es formalitzi amb caràcter simultani un contracte de relleu, els treballadors a temps complet que no hagin arribat a l’edat ordinària de jubilació podran accedir a la jubilació parcial quan reuneixin els requisits següents:

a) Tenir complerta, en la data del fet causant, una edat que sigui inferior en tres anys, com a màxim, a l’edat legal de jubilació, i acreditar un període de cotització de 33 anys (excloent-ne les bonificacions o els avançaments de l’edat de jubilació, si és el cas). Per a persones amb discapacitat en grau igual o superior al 33%, el període de cotització es redueix a 25 anys.

b) Acreditar un període d’antiguitat mínim en l’empresa de 6 anys immediatament anteriors a la data de la jubilació parcial.

c) Que la reducció de la jornada de treball estigui compresa entre un mínim d’un 25% i un màxim del 75%.

d) Que hi hagi una correspondència entre les bases de cotització del treballador rellevista i del jubilat parcial, de manera que la corresponent al rellevista no sigui inferior al 65% de la mitjana de les bases de cotització dels sis últims mesos del període de base reguladora de la pensió de jubilació parcial.

e) Els contractes de relleu que s’estableixin a conseqüència d’una jubilació parcial tindran caràcter indefinit i a temps complet, i s’hauran de mantenir almenys durant els dos anys posteriors a l’extinció de la jubilació parcial.

f) Durant el període de gaudi de la jubilació parcial, empresa i treballador cotitzaran per la base de cotització que, si fos el cas, hauria correspost si hagués continuat treballant a jornada completa.

Si s’accedeix a la jubilació parcial abans de complir l’edat legal de jubilació, la compatibilitat efectiva entre treball i pensió permetrà l’acumulació del temps de treball en períodes de dies en la setmana, setmanes en el mes, mesos en l’any o altres períodes de temps, d’acord amb el que es disposa en el pacte individual o, si és el cas, en la negociació col·lectiva.

Reforma normativa

La principal novetat és l’ampliació de la reducció de jornada fins a un màxim del 75% (abans era del 50%), i l’ampliació de dos a tres anys per a la possibilitat d’avançar l’edat de jubilació, amb adaptacions en la reducció de la jornada.

Per això, es va haver de modificar l’article 12 ET per ajustar la reducció de la jornada de la persona treballadora que accedeixi a la jubilació parcial abans d’assolir l’edat ordinària de jubilació, com també al contracte del treballador rellevista. A més, es declara compatible l’execució del contracte a temps parcial amb la retribució del jubilat parcial. El lloc de treball del treballador rellevista i el del treballador substitut poden ser el mateix o diferents, i l’horari de treball pot completar el del treballador substituït o bé simultaniejar-s’hi. També són nous els avantatges del contracte del treballador rellevista, com hem vist més amunt.

A més, la modalitat de jubilació parcial s’estén ara als socis treballadors o de treball de les cooperatives, assimilats a treballadors per compte d’altri.

El text també inclou millores en les condicions d’accés a la jubilació per als treballadors fixos discontinus, que recuperen el coeficient multiplicador de l’1,5 que s’aplicava a l’hora de calcular el període de carència per a accedir a la pensió de jubilació, incapacitat permanent i mort i supervivència. Amb aquesta finalitat, es regulen per separat els períodes de cotització computables per a treballadors a temps parcial i fixos discontinus.

Acabarem analitzant un sector específic: el de la indústria manufacturera. D’acord amb la nova redacció de la regla transitòria prevista en la LGSS (disp. trans. 4a LGSS, apartat 6, en vigor des del 25 de desembre passat), es continuarà aplicant la regulació per a la modalitat de jubilació parcial amb formalització simultània de contracte de relleu, vigent amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 27/2011, de l’1 d’agost, d’actualització, adequació i modernització del sistema de la Seguretat Social, a pensions causades abans de l’1 de gener de 2030, sempre que s’acreditin els requisits següents:

a) Que la persona treballadora que sol·liciti l’accés a la jubilació parcial efectuï directament funcions que requereixin un esforç físic o un alt grau d’atenció en tasques de fabricació, elaboració o transformació, així com en les de muntatge, posada en funcionament, manteniment i reparació especialitzats de maquinària i equip industrial en empreses classificades com a indústria manufacturera.

b) Que acrediti un període d’antiguitat en l’empresa mínim de 6 anys immediatament anteriors a la data de la jubilació parcial. A aquest efecte, es computarà l’antiguitat acreditada en l’empresa anterior si hi ha hagut una successió d’empresa, o en empreses pertanyents al mateix grup.

c) El tercer requisit depèn de la plantilla: que, en el moment del fet causant de la jubilació parcial, el percentatge de persones treballadores a l’empresa amb un contracte de treball per temps indefinit superi el 75% del total dels treballadors de la plantilla.

d) Que la reducció de la jornada de treball del jubilat parcial es trobi compresa entre un mínim d’un 25% i un màxim del 67%, o del 80% per als casos en què el treballador rellevista sigui contractat a jornada completa mitjançant un contracte de durada indefinida. Aquests percentatges s’entenen referits a la jornada d’un treballador a temps complet comparable.

e) Que hi hagi una correspondència entre les bases de cotització del treballador rellevista i del jubilat parcial: la del treballador rellevista no podrà ser inferior al 65% de la mitjana de les bases de cotització dels sis últims mesos del període de base reguladora de la pensió de jubilació parcial.

f) Que s’acrediti un període de cotització de 33 anys en la data del fet causant de la jubilació parcial, sense que a aquest efecte es tingui en compte la part proporcional corresponent per pagues extraordinàries (a aquest efecte exclusiu, només es computarà el període de prestació del servei militar obligatori o de la prestació social substitutòria, o del servei social femení obligatori, amb el límit màxim d’un any). Si es tracta de persones amb discapacitat en grau igual o superior al 33%, el període de cotització exigit serà de 25 anys.

g) Durant el període de gaudi de la jubilació parcial, l’empresa i la persona treballadora cotitzaran pel 80% de la base de cotització que, si fos el cas, hauria correspost al jubilat parcial si hagués continuat treballant a jornada completa. Aquesta cotització s’aplicarà de forma gradual segons l’escala següent:

D’altra banda, es preveu que el Govern portarà a terme, en l’últim trimestre del 2028, una avaluació de l’impacte de la reforma de la jubilació parcial.

3. Jubilació flexible i demorada

Així mateix, s’estableix un mandat per al Govern perquè analitzi els requisits de la jubilació flexible a fi d’incentivar aquesta modalitat.

Finalment, i des de l’1 d’abril de 2025, es millora la jubilació demorada, amb la possibilitat de rebre un incentiu addicional per cada sis mesos de demora a partir del segon any i no només cada dotze mesos. En aquest sentit, la modificació del complement de demora (art. 210.2 LGSS) facilita que les persones treballadores endarrereixin el moment d’accedir a la pensió de jubilació ordinària. Requisits:

• A partir del segon any complet de demora, per calcular el percentatge addicional aplicable a la base reguladora es podran computar els períodes superiors a 6 mesos i inferiors a 1 any (una altra possibilitat és computar-ho optant per una quantitat a tant alçat).

• Es reconeix la compatibilitat amb la jubilació activa (per bé que, durant aquesta modalitat de jubilació, no s’incrementarà el complement de demora).

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

20/03/2025

Reial Decret llei 2/2024, de 21 de maig, pel qual s’adopten mesures urgents per a simplificar i millorar el nivell assistencial de la protecció per desocupació

By compta1Servei laboral

El 23 de maig passat va entrar en vigor la major part del Reial Decret llei 2/2024, de 21 de maig, pel qual s’adopten mesures urgents per a simplificar i millorar el nivell assistencial de la protecció per desocupació, i per a completar la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors, i per la qual es deroga la Directiva 2010/18/UE del Consell.

Tot i que el RDL va entrar en vigor el mes de maig passat, les novetats sobre el nivell assistencial de la prestació per desocupació es van allargar fins a l’1 de novembre (per exemple, la garantia de serveis a persones beneficiàries d’aquest nivell, les mesures d’evolució financera i de millora de l’ocupabilitat, les prestacions contributives de persones treballadores transfrontereres de Ceuta i Melilla, el subsidi per desocupació d’emigrants retornats, el subsidi per a víctimes de violència de gènere o sexual, o la compatibilitat de les prestacions per desocupació). Tot seguit analitzem aquests últims aspectes, així com els principals efectes en matèria de prestacions contributives de desocupació.

1. Model de nivell assistencial

El nou model que planteja la reforma implica donar compliment al compromís del component 23 del Pla de recuperació, transformació i resiliència. Les persones treballadores que s’acullin a aquest model gaudiran d’un accés més simple i de més protecció, i podran compatibilitzar els subsidis i les prestacions per desocupació amb l’activitat laboral, com ja constava en un acord assolit en el seu moment en el marc del diàleg social amb les organitzacions sindicals més representatives.

En aquest RDL s’aborda la revisió de les característiques bàsiques de la protecció per desocupació en el nivell assistencial, se n’amplia el nivell de cobertura (s’eliminen les llacunes de desprotecció), se simplifiquen els requisits d’accés i manteniment a la desocupació i es milloren, i es garanteix als beneficiaris dels subsidis l’accés a itineraris personalitzats d’ocupació, amb la finalitat de millorar la seva ocupabilitat i fomentar de la seva inserció laboral. Així mateix, es facilita als ciutadans el coneixement dels procediments per a atendre les obligacions contretes en matèria de desocupació.

Nous col·lectius protegits

Amb caràcter general, el col·lectiu destinatari del nou règim és el de les persones desocupades amb una situació que tingui relació directa amb la pèrdua immediatament anterior d’un lloc de treball o perquè s’ha esgotat la prestació contributiva.

En aquest sentit, aquestes són les principals novetats:

• Es crea el subsidi per desocupació per a les víctimes de violència de gènere o sexual de més de 16 anys i es deroga, així, el reial decret que s’ocupava del programa de Renda Activa d’Inserció (RAI) per a aturats amb necessitats econòmiques especials i dificultat per a trobar feina.

• Es modifiquen els articles 286 i 287 de la LGSS per tal d’unificar la protecció per desocupació de les persones treballadores eventuals agràries: s’hi reconeix el seu dret al subsidi per desocupació i s’eliminen les restriccions anteriors sobre la durada de la prestació contributiva i sobre el còmput recíproc dels períodes d’ocupació cotitzada com a eventuals agràries, per a l’accés al subsidi per desocupació per cotitzacions insuficients. A més a més, es redueix a deu el nombre de jornades necessàries perquè els treballadors agraris per compte d’altri de caràcter eventual, inclosos en el Sistema Especial per a Treballadors per compte d’altri Agraris, puguin beneficiar-se del subsidi per desocupació.

• Com a excepció, es manté el supòsit d’accés al subsidi dels espanyols emigrants retornats sense dret a prestació contributiva, un col·lectiu històricament inclòs en aquest àmbit de protecció i no acollit expressament en l’ingrés mínim vital.

• S’amplia la cobertura del nivell assistencial als menors de 45 anys sense responsabilitats familiars, sempre que hagin esgotat una prestació contributiva de 360 dies; i als qui acreditin períodes cotitzats inferiors a 6 mesos, encara que no tinguin responsabilitats familiars.

• També s’hi reconeix el dret a accedir al subsidi assistencial a les persones treballadores eventuals agràries, excloses anteriorment.

• Es manté el subsidi de majors de 52 anys, la quantia fixa del qual no es modifica, però es compensa amb una durada més llarga i amb les cotitzacions per la contingència de jubilació, que no tenen la resta dels subsidis.

• Així mateix, la reforma del nivell assistencial es completa amb la regulació de l’accés al subsidi dels col·lectius següents. D’una banda, els emigrants espanyols que obtenen protecció immediata quan tornen a Espanya, i, de l’altra, les víctimes de violència de gènere o sexual.

Requisits d’accés i manteniment

Se simplifiquen i es milloren els requisits d’accés i manteniment d’aquesta manera: se suprimeix el termini d’espera d’un mes des de la data en què s’esgoti la prestació contributiva; també es canvia la forma actual de considerar les responsabilitats familiars en els subsidis amb càrregues familiars, de manera que no se n’exclourà el sol·licitant que percebi rendes pròpies per sobre del 75% de l’SMI; i la norma estableix que hi haurà responsabilitats familiars, quan el total de rendes de la unitat familiar entre el nombre de persones que la formen, inclòs el sol·licitant, no superi el 75% de l’SMI.

A més a més, se simplifica la durada dels subsidis d’esgotament de la prestació contributiva, que s’ajusta, amb independència de l’edat, al subsidi d’esgotament de la prestació contributiva amb responsabilitats familiars; i es manté la durada del subsidi per cotitzacions insuficients, proporcional al nombre de mesos cotitzats.

En els supòsits previstos en l’article 274.1 a) de la LGSS (és a dir, els beneficiaris amb prestació per desocupació esgotada), la durada màxima del subsidi per desocupació es determinarà en funció de l’edat de la persona sol·licitant, el dia en què esgoti la prestació per desocupació; i l’acreditació de responsabilitats familiars i la durada de la prestació per desocupació esgotada, d’acord amb la taula següent:

En els casos que es detallen en l’article 274.1 b) de la LGSS (aturats que no tinguin cobert el període mínim de cotització, amb prestació de desocupació esgotada amb durada igual o superior a 360 dies), la durada màxima del subsidi es determinarà en funció del període d’ocupació cotitzat i de l’acreditació de responsabilitats familiars, d’acord amb la taula següent:

Així mateix, es millora la dinàmica del dret dels subsidis per esgotament de la prestació contributiva, per cotitzacions insuficients i per a emigrants retornats i víctimes de violència de gènere o sexual, que es reconeix per períodes trimestrals i s’exigeix que els requisits de manca de rendes o de responsabilitats familiars es compleixin el mes natural anterior a la data de la sol·licitud inicial del subsidi i de cadascuna de les pròrrogues, sense que sigui procedent la revisió del dret per a verificar si es mantenen durant els tres mesos reconeguts.

El requisit de rendes o responsabilitats familiars es configura com a requisit d’accés al dret inicial i a cadascuna de les pròrrogues o represes del subsidi, que s’acreditarà mitjançant la «declaració responsable» de les rendes que s’hagin percebut el mes anterior.

La veracitat d’aquestes dades es constatarà a posteriori, mitjançant les declaracions tributàries corresponents. Si en la sol·licitud inicial o d’alguna de les pròrrogues del subsidi, l’interessat ocultés alguna renda que afecti el seu dret, un cop detectada, es declararan indegudament percebuts els tres mesos reconeguts després d’aquesta sol·licitud.

Programes i accions que fan possible la reincorporació al mercat laboral. Acord d’activitat

Els beneficiaris, en situació de desocupació de llarga durada, s’incorporen de manera prioritària a programes i accions que possibilitin la reincorporació al mercat laboral amb l’accés garantit als serveis de la Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional d’Ocupació.

En relació amb les mesures de reinserció laboral i millora de l’ocupabilitat, es pretén una vinculació efectiva dels beneficiaris dels subsidis amb les polítiques actives d’ocupació, per a la millora de l’ocupabilitat i el foment de la inserció laboral, mitjançant la subscripció de l’acord d’activitat a què es refereix l’article 3 de la Llei 3/2023, de 28 de febrer, d’ocupació, amb seguiment dels serveis d’ocupació competents, com a requisit d’accés i durant tot el període de percepció del subsidi, que inclourà el compliment de la cerca d’ocupació per part dels beneficiaris. El Servei Públic d’Ocupació Estatal avaluarà l’efectivitat i l’eficàcia de les mesures de millora d’ocupabilitat i reinserció laboral.

Així mateix, s’incorporen noves disposicions addicionals a la LGSS. D’una banda, reforcen la garantia d’accés a l’itinerari o pla personalitzat que faciliti l’accés a l’ocupació i la millora de l’ocupabilitat de les persones beneficiàries del subsidi (nova disposició addicional 54a de la LGSS), també preveuen una avaluació ex post específica sobre els resultats assolits, que ha de servir per a prendre decisions i adequar la regulació normativa (nova disposició addicional 55a de la LGSS) i, d’altra banda, inicien l’execució d’una de les mesures que es recullen en els plans integrals de desenvolupament socioeconòmic de les ciutats de Ceuta i Melilla (nova disposició addicional 56a de la LGSS).

Quanties

Es modifica la quantia dels subsidis per esgotament i la de les cotitzacions insuficients, i s’hi introdueix una fórmula de quantia decreixent, en tres trams:

• Els 6 primers mesos: 95% IPREM (570 euros, segons la referència actual).

• Els 6 mesos següents: 90% IPREM (540 euros).

• La resta del període: 80% IPREM (480 euros).

A més a més, s’elimina la deducció proporcional en funció de les hores treballades a temps parcial. Per acabar, s’incorpora a la regulació de la quantia del subsidi per cotitzacions insuficients per a la prestació contributiva una previsió anàloga a l’establerta sobre aquesta última per als supòsits d’accés des d’una situació de reducció de jornada per naixement d’un fill, guarda legal, víctimes de violència de gènere i d’altres regulacions.

Compatibilitat de la prestació

Amb la modificació de l’article 282.3 de la LGSS, es canvia la fórmula de compatibilitat dels subsidis previstos en el títol III de la LGSS amb el treball per compte d’altri, a temps complet o a temps parcial, i s’estableix la compatibilitat durant un màxim de 180 dies, en una o diverses relacions laborals, després d’esgotar un any de subsidi, amb l’objectiu de no penalitzar la reincorporació al treball.

En aquests supòsits de compatibilitat del subsidi amb el treball per compte d’altri, el subsidi es percebrà com un complement de suport a l’ocupació, sense que canviï de naturalesa jurídica, que és, sens dubte, una nova forma de compatibilitat del subsidi amb el treball.

El canvi terminològic es fa necessari per tal de distingir aquesta nova regulació comptable de l’anterior compatibilitat de les prestacions i subsidis per desocupació amb el treball a temps parcial, així com durant el període transitori fins que s’extingeixin els subsidis reconeguts amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta reforma.

Aquesta mesura també es preveu per a les prestacions contributives per desocupació, sempre que s’hagin meritat 9 mesos i que el dret reconegut sigui de 12 mesos o més, i es podrà aplicar a les prestacions reconegudes a partir de l’1 d’abril de 2025.

D’altra banda, pel que fa a la cotització que ha d’abonar l’entitat gestora, es preveuen la regulació del règim de compatibilitat aplicable a les prestacions per desocupació i els efectes de la compatibilitat del treball a temps complet.

S’hi afegeixen, també, algunes regles transitòries de compatibilitat de les prestacions per desocupació:

«El règim de compatibilitat com a complement de suport a l’ús dels subsidis per a emigrants retornats i per a víctimes de violència de gènere o sexual, regulats en les disposicions addicionals cinquanta-setena i cinquanta-vuitena, amb el treball per compte d’altri es podrà aplicar a partir de l’1 de juny de 2025. En el període des de l’1 de novembre de 2024 fins al 31 de maig de 2025, tots dos subsidis seran incompatibles amb el treball per compte d’altri, tret de quan el treball sigui a temps parcial i s’hagi reconegut la compatibilitat perquè el beneficiari compleix tots els requisits exigits per beneficiar-se’n. En aquest cas, es deduirà de l’import la part proporcional al temps treballat. Aquesta deducció s’efectuarà quan s’accedeixi al subsidi, tot mantenint un contracte a temps parcial, i quan s’obtingui un treball a temps parcial mentre es percebi el subsidi. En aquest últim cas, si la compatibilitat se sol·licita dins dels quinze dies hàbils següents a la data d’inici de la relació laboral, s’aplicarà des d’aquesta data; i si se sol·licita un cop transcorregut aquest termini, s’aplicarà des de la data de la sol·licitud».

Una altra novetat és que s’estableix la compatibilitat del subsidi amb les percepcions econòmiques obtingudes per l’assistència a activitats de formació professional o en la feina, o per a fer pràctiques acadèmiques externes que formin part d’un pla d’estudis.

Suspensió i extinció de la prestació

Es modifica la suspensió i l’extinció del dret al subsidi.

D’aquesta manera, la interrupció de l’acord d’activitat serà una nova causa de suspensió de la prestació per desocupació i del subsidi.

A més, es modifiquen les causes d’extinció del dret a la prestació per desocupació i s’inclouen com a causa l’extinció dels drets que estiguin suspesos durant sis anys.

Infraccions per incompliment i les sancions respectives

Es fan alguns canvis en el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (LISOS).

En primer lloc, no complir les exigències de l’acord d’activitat o no facilitar a l’entitat gestora d’aquestes prestacions la informació necessària per a garantir la recepció de notificacions i comunicacions, es considera infracció lleu. Així mateix, s’elimina com a infracció lleu la falta d’inscripció com a demandants d’ocupació de les persones beneficiàries de prestacions.

D’altra banda, es considera infracció greu no comunicar, excepte que hi hagi una causa justificada, les baixes en les prestacions en el moment en què es produeixin situacions determinants d’incompatibilitat, suspensió o extinció del dret, tret que no figurin inscrits com a demandants d’ocupació en el servei públic d’ocupació competent, o quan no es reuneixin els requisits per al dret a percebre la prestació, sempre que s’hagi percebut indegudament per qualsevol d’aquestes causes; rebutjar una oferta d’ocupació o negar-se a participar en accions, programes o activitats marcats en l’itinerari o en el pla personalitzat.

A més a més, es considera infracció molt greu compatibilitzar la sol·licitud o el fet de percebre la prestació o el subsidi per desocupació, així com la prestació per cessament d’activitat dels treballadors autònoms, amb el treball per compte propi o per compte d’altri, tret dels casos previstos expressament en la normativa corresponent.

Finalment, es modifica la sanció greu, que es recull en l’article 47.1.b de la LISOS (infraccions de treballadors, sol·licitants i beneficiaris de pensions o prestacions de la Seguretat Social), per a substituir la sanció d’extinció per una graduació d’aquesta, que estableix una sanció de 3 mesos per a la primera infracció, 6 mesos per a la segona i l’extinció per a la tercera.

Altres aspectes

S’hi inclouen altres aspectes que actualitzen la regulació de la protecció per desocupació en general, tant en el nivell contributiu com en l’assistencial:

• S’amplia el termini de sortida ocasional a l’estranger, que passar a ser de 30 dies en comptes dels 15 dies establerts actualment.

• Es modifica l’art. 283 de la LGSS sobre la prestació per desocupació i la incapacitat temporal, i s’hi afegeix un nou apartat 3 que estableix que aquest article 283 es podrà aplicar als treballadors fixos discontinus durant els períodes d’inactivitat productiva.

• Es modifica l’article 284 de la LGSS, a fi d’actualitzar-ne el lèxic sobre les situacions protegides de naixement i cura de fills.

• S’afegeix un tercer apartat a l’article 295 de la LGSS, amb la finalitat de facilitar als ciutadans i a les empreses el compliment de les obligacions de reintegrament de les prestacions percebudes indegudament, tenint en compte la doctrina jurisprudencial més recent. Així, s’estableix la competència de l’entitat gestora sobre els fraccionaments de les prestacions percebudes indegudament per part de les persones beneficiàries, i la possibilitat d’accedir a compensar-les parcialment amb les noves prestacions que es puguin reconèixer a la persona deutora.

• Era especialment important establir una regulació pròpia de tots dos procediments, que afavorirà, en gran manera, les persones beneficiàries del subsidi per desocupació, de quantia més reduïda, atès que s’ajusta el compliment de la seva obligació de reintegrament a un procediment de descomptes parcials sobre el subsidi reconegut.

Finalment, cal afegir-hi les previsions següents:

• En el marc del diàleg social, la creació, per part del Govern, d’una Estratègia global per a l’ocupació de les persones treballadores desocupades de llarga durada o de més edat i garantia de serveis per a persones beneficiàries de més de 45 anys.

• La constitució d’una Comissió Interministerial, amb l’objectiu d’avaluar els efectes de la reforma del nivell assistencial de desocupació que preveu aquesta norma.

• El control de l’aplicació del nou règim de compatibilitat, en el marc de la col·laboració entre el Servei Públic d’Ocupació Estatal i l’Organisme Estatal de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

• El compliment estricte del <Pla de recuperació, transformació i resiliència.

• El nombre mínim de jornades reals cotitzades per a accedir al subsidi per desocupació o a la renda agrària a favor de treballadors eventuals agraris residents en el territori de les comunitats autònomes d’Andalusia i Extremadura (disposició addicional 5a RDL 2/2024. Es complementa amb la disposició final 9a de la mateixa norma, que permet un còmput especial de cotitzacions per a completar les 35 jornades reals cotitzades, en cas que les persones treballadores tinguin més de 35 anys (o els menors d’aquesta edat amb càrregues familiars).

2. Modificacions més rellevants en la prestació per desocupació

Durada

Les opcions de la persona treballadora quan la prestació s’extingeixi per fer diverses feines de durada acumulada de 12 mesos o més es matisen amb l’expressió «sense reprendre la prestació per desocupació entre les feines».

Suspensió

La norma introdueix una causa nova per a la interrupció de l’acord d’activitat, a fi refermar el vincle de la prestació amb el seguiment de mesures d’inserció laboral. A més, s’amplia el termini de sortida ocasional a l’estranger, que passa de 15 dies a 30.

Extinció

Es regulen dues causes noves: l’execució de treballs per compte propi durant 24 mesos o més en activitats amb alta en alguna mutualitat de previsió social alternativa al RETA, i el transcurs del termini de 6 anys des de la data de la baixa de la prestació sense que s’hagi reprès el dret.

Inactivitat de persones treballadores fixes discontínues

Se’ls aplicaran, en aquests períodes, les normes generals sobre prestació per desocupació i incapacitat temporal.

Pagament únic de la prestació per desocupació

S’afegeix un nou apartat 3 a l’art. 7 del RD 1044/1985, de 19 de juny, pel qual es regula l’abonament de la prestació per desocupació en la modalitat de pagament únic pel valor actual de l’import, com a mesura de foment de l’ocupació per a establir el que segueix:

«S’ha d’acreditar que les quantitats percebudes han quedat afectades degudament al projecte d’inversió que es vol portar a terme o a la incorporació com a socis a cooperatives de treball associat o societats laborals, mitjançant la presentació de la documentació corresponent que justifiqui les operacions executades i les quantitats abonades, juntament amb la justificació del traspàs efectiu del capital que evidenciï la realitat de cadascuna de les operacions anteriors».

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

26/10/2024

Consultes comptables de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes: BOICAC núm. 137

By compta1Servei comptable

Les cinc consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC núm. 137 tracten sobre la cessió a títol gratuït d’un immoble a un ajuntament per part d’una entitat mercantil, les despeses derivades d’homologacions i certificacions de productes, el registre comptable de l’impost turístic balear, la classificació en els comptes anuals d’una societat hòlding de les variacions de valor raonable d’instruments financers, i la transmissió d’una participació en la qual es rep una contraprestació fixa i una altra de variable.

Tot seguit, oferim un resum de les cinc consultes, publicades el 17 d’abril de 2024 a la pàgina web de l’ICAC, pertanyents al BOICAC núm. 137, d’abril de 2024.

Consulta 1 del BOICAC núm. 137/2024 sobre la cessió a títol gratuït d’un immoble a un ajuntament per part d’una entitat mercantil

La consulta tracta sobre una entitat mercantil que ha cedit a títol gratuït una finca rústica amb determinades construccions, valorada en 1,5 milions d’euros. Aquesta entitat és un mitjà propi d’un ajuntament que només presta serveis a un únic accionista (l’ajuntament). La cessió es fa per un període inferior a la vida útil de l’actiu i, un cop finalitzat el període, l’ajuntament ha de reintegrar l’actiu a la cedent.

Concretament, la qüestió és si l’entitat cedent pot aplicar de manera subsidiària el Pla general de comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives, per bé que no sigui el seu marc d’informació financera de referència, i registrar una despesa en el compte de resultats en el moment de la formalització de la cessió, en el sentit que indica aquest pla: «Si la cessió es fa per un període inferior a la vida útil de l’immobilitzat, la despesa s’ha de reconèixer per un import equivalent al valor en llibres del dret cedit, fent servir com a contrapartida un compte compensador de l’immobilitzat. Per al cas d’actius amortitzables, el saldo del compte compensador s’ha de reclassificar al de l’amortització acumulada durant el termini de la cessió, a mesura que es produeixi la depreciació sistemàtica de l’actiu».

Doncs bé, l’ICAC, després de recordar-nos que l’article 34.2 del Codi de Comerç estableix que en la comptabilització de les operacions no només s’ha de tenir en compte la realitat econòmica, sinó també la seva forma jurídica, respon que si la cessió del dret d’ús és de caràcter irrevocable i incondicional per un període de temps superior a l’any, s’hi podria aplicar el que es disposa en la consulta 4 del BOICAC núm. 79/2009 sobre el tractament comptable de la condonació de crèdits/dèbits entre empreses del mateix grup.

En conseqüència, el tractament comptable de l’operació es regularia en la norma de registre i valoració NRV 18a Subvencions, donacions i llegats rebuts del Pla general de comptabilitat del PGC. En particular, s’hi podria aplicar la solució comptable que es regula en la NRV 18a 2 per a les operacions entre soci i societat, quan l’import acordat difereixi del valor raonable. En definitiva, la realitat econòmica en aquesta mena de transaccions, tal com precisa el PGC per al supòsit dominant-dependent, és una operació de distribució/recuperació.

Per tant:

Per a determinar el valor en llibres del dret cedit, s’hi pot aplicar la proporció resultant de la relació entre el valor raonable del dret d’ús cedit i el valor raonable total de l’actiu en qüestió.

Consulta 2 del BOICAC núm. 137/2024 sobre les despeses derivades d’homologacions i certificacions de productes

Concretament, la consulta planteja si les despeses destinades a homologacions –per a vendre productes d’acord amb una homologació determinada– i a certificacions (estudis per a l’acreditació de determinades especificacions) es poden activar o, en cas que es considerin com una despesa, si es poden periodificar en diversos exercicis.

Per respondre a la consulta, i tenint en compte la semblança amb el supòsit, l’ICAC es basa en la seva opinió sobre el registre de despeses ocasionades per una empresa per a l’obtenció del sistema de qualitat ISO, publicada en el CICAC 2 del BOICAC 46, de juny de 2001. D’aquesta manera:

Així mateix, s’haurien de comptabilitzar les despeses, si suposen la renovació, l’ampliació o la millora dels actius immobilitzats ja existents, tenint en compte, a fi de comptabilitzar-les, els criteris que es recullen en l’esmentat PGC i en la RICAC, d’1 de març de 2013, per la qual es dicten normes de registre i valoració de l’immobilitzat material i de les inversions immobiliàries.

Consulta 3 del BOICAC núm. 137/2024 sobre el registre comptable de l’impost turístic balear

En concret, es tracta d’una societat immobiliària de renda vacacional que cobra als hostes l’impost turístic (IVA inclòs) i, en el període següent, paga l’impost a Hisenda. La qüestió que es planteja és si el cobrament i la comptabilització de l’impost s’ha de declarar com un ingrés propi o com un cobrament per compte d’Hisenda.

L’ICAC, després de recordar-nos el que estableix la Llei 2/2016, de 30 de març, de l’impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i articles 4, 6, 11 i 14 sobre mesures d’impuls del turisme sostenible, es basa en les normes següents per fonamentar la resposta:

Basant-se en la normativa anterior, l’ICAC conclou que, a aquest efecte, la societat immobiliària podrà crear un subcompte dins del grup 47. Administracions Públiques i, concretament, del compte 475. Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals, que reflecteixi adequadament l’operació.

Consulta 4 del BOICAC núm. 137/2024 sobre la classificació en els comptes anuals d’una societat hòlding de les variacions de valor raonable d’instruments financers

La consultant és una societat hòlding amb aquestes característiques:

a) La major part de l’actiu que posseeix correspon a participacions en societats del grup, associades i altres inversions en les quals manté més del 5% del capital.

b) Té una cartera de fons, classificada a curt termini com a mantinguda, per a negociar dins de la cartera de valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys, incloent en la seva comptabilitat, al tancament de cada exercici, els ajustos de valor raonable per les variacions de valor d’aquests actius mantinguts per a negociar.

Després de referir-se a l’apartat 10 de l’article 34. Criteris de presentació en el compte de pèrdues i guanys de la RICAC, de 10/02/2021, d’ingressos i la CICAC 2 del BOICAC núm. 79, de setembre de 2009, sobre la classificació comptable dels ingressos i despeses d’una societat hòlding que aplica el PGC 2007, el consultant pregunta si els canvis en el valor raonable dels actius financers mantinguts per a negociar, imputats en el compte de pèrdues i guanys d’una societat hòlding, formen part de la seva xifra de negocis o bé formen part d’un component diferent dins del marge d’explotació.

Doncs bé, per fonamentar la resposta, l’ICAC es basa la citada RICAC de 10/02/2021 d’ingressos. En concret:

Basant-se la norma anterior, l’ICAC conclou que els únics ingressos de caràcter financer que s’han de presentar en l’import net de la xifra de negocis d’una societat hòlding són els dividends i els cupons i els interessos reportats, procedents del finançament concedit a les societats esmentades en l’article 34.10. Per tant, els canvis en el valor raonable dels actius financers mantinguts per a negociar imputats en el compte de pèrdues i guanys no formen part de la xifra de negocis de la societat hòlding.

Consulta 5 del BOICAC núm. 137/2024 sobre la transmissió d’una participació en la qual es rep una contraprestació fixa i una altra de variable

La consulta tracta sobre una entitat que posseeix el 50% de les participacions d’una altra societat B, que ha venut a un tercer el 37,5% de la participació, i en la quals els venedors conserven el 12,5% de la inversió i un representant en el consell, per bé que sense poder de decisió ni cap influència.

Entre les clàusules de la compravenda hi ha una clàusula «earn out», segons la qual en el termini de tres anys es podria rebre una quantitat addicional al preu que ja s’hagi cobrat, en funció dels resultats obtinguts i d’altres ràtios.

Pel que fa a la clàusula «earn out» des del punt de vista del venedor, el consultant pregunta:

a) Si s’ha de qualificar com un actiu contingent del qual únicament caldria informar en la memòria.

b) Quin hauria de ser el tractament comptable en el cas que, al final del tercer exercici, es donin les condicions establertes i s’obtingui un import més elevat per la venda d’aquestes accions.

Per fonamentar la resposta, l’ICAC es basa en la normativa següent:

Abans d’arribar a les conclusions, l’ICAC fa les consideracions següents:

La clàusula «earn out» a què fa referència el consultant s’ha de qualificar com una contraprestació contingent que s’incorpora al patrimoni del venedor en la data en què es produeix la baixa de les participacions. A més a més, si considerem que hi ha un dret contractual a rebre efectiu, l’element esmentat compleix la definició d’actiu financer.

Doncs bé, basant-se en la normativa anterior, l’ICAC conclou que:

1r. Si el valor raonable es pot estimar de manera fiable: en el moment inicial, l’actiu per contraprestació contingent s’ha de valorar pel seu valor raonable, fet que originarà un increment del guany o una reducció de la pèrdua derivada de la baixa de les participacions que s’ha de mostrar, per naturalesa, en el compte de pèrdues i guanys. Després d’aquesta data, aquest actiu també s’ha de considerar com un valor raonable i s’ha de registrar qualsevol guany o pèrdua en el compte de pèrdues i guanys. En concret, la variació de valor s’ha de mostrar en la lletra a) Valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys, de la partida 14. Variació de valor raonable en instruments financers del model normal de compte de pèrdues i guanys.

2n. Si el valor raonable no es pot estimar de manera fiable: ara bé, si el valor raonable no es pogués estimar de manera fiable, la contraprestació contingent s’hauria de classificar com un actiu valorat al cost, segons el que es disposa en la NRV 9.2.4 f): «En tot cas, s’inclouen en aquesta categoria de valoració:… f) Qualsevol altre actiu financer que inicialment era procedent classificar en la cartera de valor».

En aquest escenari, el registre de la renda derivada del tram contingent de la contraprestació s’ha de reconèixer en el moment en què es pugui mesurar amb fiabilitat. Si aquesta circumstància no es produeix fins que no es resolgui la incertesa, el guany s’ha de registrar en el compte de pèrdues i guanys d’aquest exercici en la lletra b) Resultats per alienacions i altres de la partida 16. Deteriorament i resultat per alienacions d’instruments financers del model normal de compte de pèrdues i guanys.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

15/10/2024

La responsabilitat dels administradors per deutes ja no prescriu al cap de quatre anys

By compta1Servei mercantil

El Tribunal Suprem ho ha dit: «Les accions de responsabilitat contra els administradors per deutes socials no estan sotmeses al termini general i comú de prescripció de quatre anys, sinó que prescriuen en funció de la naturalesa del deute que garanteixen».

Quan una societat mercantil es troba en causa de dissolució, la normativa vigent obliga els administradors a convocar una junta general en el termini de dos mesos, per intentar esmenar la situació, acordar la dissolució de l’empresa o comunicar-ho al jutjat, si no s’han pogut adoptar cap de les dues mesures.

Si els gestors socials incompleixen aquesta imposició, esdevenen responsables solidaris dels deutes, de manera que els creditors podran reclamar no només contra l’empresa, sinó també contra ells (art. 367 del TRLSC).

Prescripció de la responsabilitat

La història sobre els terminis de prescripció de les accions de responsabilitat dels administradors és llarga i heterogènia. Ha estat marcada per canvis jurisprudencials i legals importants. Fins ara, hi havia un debat ampli sobre si aquesta responsabilitat solidària prescrivia al cap de quatre anys, comptadors des que els administradors cessaven en l’exercici del càrrec, tal com estableix l’art. 949 del CCom, o si, en canvi, prescrivia al cap de quatre anys, comptadors des del dia en què l’acció de responsabilitat «s’hauria pogut exercir», segons indica l’art. 241 bis del TRLSC.

Semblava clar que les dues úniques opcions eren aquestes i que, per tant, el termini de prescripció era de quatre anys, en qualsevol cas.

La Llei 31/21014, de 3 de desembre, per la qual es modifica la Llei de societats de capital en matèria de govern corporatiu, va introduir una nova regla relativa al termini d’exercici de les accions de responsabilitat d’administradors de societats de capital. Segons estableix l’article 241 bis: «L’acció de responsabilitat contra els administradors, sigui social o individual, prescriurà al cap de quatre anys, comptadors des del dia en què s’hauria pogut exercir».

En canvi, segons l’article 949 del Codi de Comerç («CCom»): «L’acció contra els socis gerents i administradors de les companyies o societats acabarà al cap de quatre anys, comptadors des que cessessin en l’exercici de l’administració per qualsevol motiu».

Amb el pronunciament recent de l’alt tribunal (STS 15127/2023, de 31 d’octubre), es modifica totalment el criteri interpretatiu i s’estableix «per primer cop» que, en els casos de responsabilitat de l’art. 367 del TRLSC no es poden aplicar ni l’art. 241 bis del TRLSC ni l’art. 949 del CCom, i que el termini de prescripció ja no serà en qualsevol cas de quatre anys, sinó que serà el que prevegi la llei per a l’obligació garantida.

El Tribunal Suprem assenyala que l’article 367 de la Llei de societats de capital converteix els administradors en garants personals i solidaris dels deutes de l’empresa. En conseqüència, el termini de prescripció de la seva responsabilitat és el mateix que tingui el deute que avala i el dies a quo (inici del còmput) és el mateix que el de l’acció contra la societat.

Després d’aquesta última interpretació, si el deute social és d’origen extracontractual, les accions contra els administradors prescriuran en només un any, mentre que podrien prescriure al cap de cinc anys, si el deute deriva d’una obligació contractual.

A partir d’ara, o més ben dit, quan aquest pronunciament es reiteri i s’estableixi jurisprudència, per a determinar si una acció de responsabilitat per deutes socials és viable o ha prescrit, caldrà:

• Determinar la naturalesa del deute que es reclama, conèixer el termini de prescripció i el dies a quo (inici del còmput) aplicable i, finalment, determinar si l’acció de responsabilitat ha prescrit o no.

Antecedents

La Sentència núm. 1512/2023 del Tribunal Suprem, de 31 d’octubre, derivada d’una demanda de reclamació de quantitat de responsabilitat contra una societat limitada per l’impagament d’uns subministraments. La societat no es va poder citar a termini, perquè havia desaparegut i, finalment, les accions de responsabilitat individual d’administradors (articles 236 i 241 del TRLSC) i de responsabilitat per deutes (article 105.5 de la LSRL, actual article 367 del TRLSC) es van exercir de manera acumulada contra l’administrador.

El Jutjat Mercantil núm. 2 de Saragossa va desestimar la demanda perquè va considerar que l’acció havia prescrit, segons l’article 241 bis del TRLSC, en la mesura que havien passat més de quatre anys «des del dia en què (l’acció) s’hauria pogut exercir».

L’Audiència Provincial va estimar el recurs d’apel·lació interposat pel demandant, perquè va considerar que l’article 241 bis del TRLSC no s’aplicava a la responsabilitat per deutes, sinó que el termini de prescripció adequat era el de l’ article 949 del Ccom, que es computa «des que […] se cessi en l’exercici de l’administració». En el cas concret, com que l’administrador no havia cessat, l’acció no havia prescrit. Com que hi concorrien els elements de l’article 367 de la LSC, va revocar la sentència de primera instància i va estimar la demanda de condemna al pagament.

La decisió del Tribunal Suprem

El Tribunal assenyala que el termini de prescripció aplicable a la responsabilitat per deutes dels administradors socials de l’article 367 del TRLSC està lligada a la naturalesa d’aquesta acció. Considera que aquest precepte «converteix els administradors en garants personals i solidaris de les obligacions de la societat posteriors a la data de concurrència de la causa de dissolució».

A partir d’aquí, conclou que el termini de prescripció:

• No és el de l’article 241 bis del TRLSC, previst exclusivament per a les accions individuals i socials (que són accions de danys), però no per a l’acció de responsabilitat per deutes socials (que és una acció de responsabilitat per deute aliè, ex lege, amb pressupostos propis).

La ubicació diferenciada de l’article 367 del TRLSC pel que fa a l’acció social i individual de responsabilitat i la regla de prescripció corresponent es fan servir com a argument de reforç per negar l’eventual aplicació analògica a la prescripció de la responsabilitat per deutes.

• No és el de l’article 949 del Ccom, atès que, després de la introducció de l’article 241 bis del TRLSC per mitjà de la Llei 31/2014, l’àmbit d’aquest precepte ha quedat circumscrit a les societats de persones, regulades en el Codi de Comerç, sense que es pugui aplicar a les societats de capital.

Les conseqüències pràctiques d’aquesta lectura legal fan que l’administrador que hagi cessat en l’acompliment del seu càrrec per qualsevol causa sigui responsable (com a garant solidari) de l’impagament d’un crèdit, fins que no transcorri el termini de prescripció d’aquest crèdit davant la societat (que, si no hi ha termini exprés, serà de cinc anys, el de l’article 1964 del CC).

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

10/10/2024

Galeta	Durada	Descripció
cookielawinfo-checkbox-analytics	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Analytics".
cookielawinfo-checkbox-functional	11 months	The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Functional".
cookielawinfo-checkbox-necessary	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookies is used to store the user consent for the cookies in the category "Necessary".
cookielawinfo-checkbox-others	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Other.
cookielawinfo-checkbox-performance	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Performance".
viewed_cookie_policy	11 months	The cookie is set by the GDPR Cookie Consent plugin and is used to store whether or not user has consented to the use of cookies. It does not store any personal data.

actualitat archivos - Compta-1 Banyoles

Informa’t bé abans de decidir

Els nostres serveis