actualitat archivos - Compta-1 Banyoles

El Reial decret 402/2025, de 27 de maig, va establir el procediment previ per a fixar supòsits que permetin avançar l’edat de jubilació mitjançant l’aplicació de coeficients reductors; analitzem a quina edat és possible jubilar-se, què és la jubilació anticipada i quins llocs de treball s’associen a aquests beneficis.

El 28 de maig passat es va publicar al BOE el Reial decret 402/2025, de 27 de maig, que regula el procediment previ per a determinar els supòsits en els quals és procedent permetre avançar l’edat de jubilació en el sistema de la Seguretat Social mitjançant l’aplicació de coeficients reductors.

La norma aborda el procediment esmentat, sempre en relació amb aquells llocs de treball o aquelles activitats que siguin de naturalesa «excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre», i s’exigeix que tinguin «elevats índexs de morbiditat o mortalitat», en desenvolupament de la previsió continguda en l’article 206 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre (d’ara endavant, LGSS).

El reial decret afegeix que l’establiment d’aquests coeficients reductors de l’edat de jubilació només serà procedent quan no sigui possible modificar les condicions de treball.

Cal destacar dues característiques d’aquesta regulació:

• En primer lloc, s’aplica al treball tant per compte d’altri com per compte propi, en qualsevol dels règims.

• A més, exclou les persones treballadores d’una activitat que ja tingui reconeguda l’aplicació de coeficients reductors i les persones treballadores enquadrades en una activitat que estableixi una edat mínima de jubilació arran de la seva penúria sense aplicació de coeficients reductors.

1. Quines són les activitats penoses, tòxiques, perilloses o insalubres?

Tradicionalment, el sistema de Seguretat Social s’ha ocupat de desenvolupar mesures reparadores a través de la jubilació anticipada per a les persones treballadores que es dediquen a tasques de naturalesa penosa, tòxica, perillosa o insalubre. Els especialistes han tractat de justificar la pervivència d’aquestes mesures basant-se en una esperança de vida inferior d’aquests afectats, deguda a l’impacte en la salut de l’activitat exercida, així com en la influència de l’edat en la pèrdua de capacitat per a exercir una determinada tasca de manera eficaç.

No obstant això, no abunden els estudis científics que revelin una relació clara entre el treball en un determinat àmbit i l’esperança de vida. Per això, el legislador fa servir indicis com la sinistralitat i la morbiditat per a definir els treballs que permeten acollir-se a aquests beneficis.

D’altra banda, al costat d’aquests avantatges, les autoritats se centren en altres mecanismes, com ara la reconversió professional mitjançant processos de mobilitat funcional. L’erradicació de treballs nocius per a la salut ha de ser una prioritat, i no només centrar-se a afavorir la jubilació anticipada de les persones treballadores en determinats sectors.

El mateix reial decret objecte d’estudi conté una definició sobre les activitats a què es refereix:

Sobre aquest esquema, la norma determina les condicions objectives per les quals aquestes activitats poden donar lloc a uns índexs elevats de morbiditat/mortalitat, en funció d’uns indicadors relatius a la incidència, la persistència i la durada dels processos d’incapacitat temporal, les declaracions d’incapacitat permanent i les defuncions:

• Requeriments físics o psíquics per a l’acompliment de l’activitat.

• Les seqüeles que ocasiona el seu acompliment.

2. Com es relacionen aquestes activitats amb la figura de la jubilació anticipada?

La jubilació anticipada és aquella classe de jubilació a la qual es poden acollir les persones treballadores, o bé veure’s compel·lides per causes alienes a la seva voluntat, si es compleixen uns requisits (període mínim de cotització i fet causant) i que és anterior a la jubilació ordinària (aquest requisit és exigible, en tot cas, quan s’accedeixi a la pensió sense estar d’alta o en situació assimilada a la d’alta).

Per tant, aquesta possibilitat es defineix per la lliure voluntat de la persona treballadora, la inequívoca manifestació de voluntat de qui, tot i poder continuar la seva relació laboral i no haver-hi raó objectiva que la impedeixi, decideix posar-hi fi. Així, es considera que el cessament en la relació laboral es produeix de manera involuntària quan l’extinció l’hagi ocasionat alguna de les causes previstes en la mateixa LGSS. Segons aquesta norma, tenen dret a la pensió de jubilació, de manera ordinària, les persones incloses en el Règim General que, a més de complir les condicions generals (és a dir, estar afiliades i d’alta en aquest règim o en situació assimilada a la d’alta per haver sobrevingut la contingència o situació protegida, tret de disposició legal expressa en contra), reuneixin les condicions següents (art. 205 LGSS):

a) Haver complert 67 anys d’edat, o 65 anys quan s’acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització, sense que es tingui en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries.

Per al còmput dels períodes de cotització es prendran anys i mesos complets, sense que s’hi equiparin les fraccions respectives.

b) Tenir cobert un període mínim de cotització de 15 anys, dels quals almenys 2 han d’estar compresos dins dels 15 anys immediatament anteriors al moment de causar el dret. A l’efecte del còmput dels anys cotitzats no es tindrà en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries.

En els supòsits en què s’accedeixi a la pensió de jubilació des d’una situació d’alta o assimilada a la d’alta, sense obligació de cotitzar, el període de 2 anys indicat més amunt ha d’estar comprès dins dels 15 anys immediatament anteriors a la data en què va cessar l’obligació de cotitzar.

No obstant això, i com s’ha expressat, l’edat mínima de jubilació pot ser rebaixada per Reial decret, a proposta del Ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, en aquells grups o activitats professionals que tinguin treballs de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre i tinguin índexs elevats de morbiditat o mortalitat, sempre que les persones treballadores afectades acreditin en la professió o el treball respectiu el mínim d’activitat que s’estableixi.

A aquest efecte, ha d’atendre el desenvolupament reglamentari que determina el procediment general per a establir coeficients reductors que permeten avançar l’edat de jubilació en el sistema de la Seguretat Social, que inclou, entre d’altres, l’elaboració prèvia d’estudis sobre sinistralitat en el sector, penúria, perillositat i toxicitat de les condicions del treball, la seva incidència en els processos d’incapacitat laboral de les persones treballadores i els requeriments físics o psíquics exigits per a continuar amb el desenvolupament de l’activitat a partir d’una edat determinada. Per això, el RD 402/2025, de 17 maig, esmentat estableix el procediment previ per a determinar els supòsits que permeten avançar l’edat en aquestes activitats.

L’art. 206 bis LGSS afegeix que també es podrà reduir en el cas de persones amb discapacitat en un grau igual o superior al 65%, en els termes que conté el corresponent reial decret acordat a proposta del titular del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, o també en un grau de discapacitat igual o superior al 45% sempre que, en aquest últim supòsit, es tracti de discapacitats determinades reglamentàriament respecte de les quals hi hagi evidències contrastades que determinin de forma generalitzada una reducció significativa de l’esperança de vida.

L’aplicació dels coeficients correctors de l’edat no donarà lloc, en cap cas, al fet que l’interessat pugui accedir a la pensió de jubilació amb una edat inferior a 52 anys.

D’altra banda, aquests coeficients reductors de l’edat de jubilació no es tindran en compte per a acreditar els requisits exigits per a accedir a la jubilació parcial, als beneficis establerts en la normativa quan la jubilació tingui lloc a una edat superior a l’ordinària, ni a qualsevol altra modalitat de jubilació anticipada.

3. Quins requisits s’exigeixen per a jubilar-se abans de l’edat ordinària?

Poden jubilar-se anticipadament, de manera voluntària, les persones treballadores que reuneixin els requisits següents:

• Tenir complerta una edat que sigui inferior en dos anys, com a màxim, a l’edat que resulti d’aplicació en cada cas.

• Acreditar un període mínim de cotització efectiva de 35 anys, sense que, a aquest efecte, es tingui en compte la part proporcional per pagues extraordinàries.

També és possible la jubilació anticipada per causes no imputables a la persona treballadora, cas en el qual s’exigeix:

• Tenir complerta una edat que sigui inferior en quatre anys, com a màxim, a l’edat que en cada cas resulti d’aplicació.

• Trobar-se inscrit a les oficines d’ocupació com a demandant d’ocupació durant un termini mínim de sis mesos immediatament anteriors a la data de la sol·licitud de la jubilació.

• Acreditar un període mínim de cotització efectiva de 33 anys, sense que, a aquest efecte, es tingui en compte la part proporcional per pagues extraordinàries.

• Que el cessament en el treball s’hagi produït per alguna de les causes següents: acomiadament col·lectiu per causes ETOP; acomiadament per causes objectives; extinció del contracte per resolució judicial; mort, jubilació o incapacitat de l’empresari individual; extinció del contracte per força major; extinció per voluntat de la persona treballadora, o extinció per voluntat de la treballadora víctima de violència de gènere o violència sexual.

També pot haver-hi jubilació anticipada en cas de discapacitat i per raó de l’activitat, com hem indicat més amunt.

Quant a les modalitats de jubilació anticipada, ens interessa la raó de l’activitat: determinades professions comporten un risc més alt.

4. Nou procediment per a determinar els supòsits que permeten la jubilació anticipada

Tornant a la regulació del nou procediment, analitzarem diversos aspectes.

Procediment per a aprovar l’anticipació de l’edat de jubilació

Els subjectes legitimats per a iniciar el procés d’aprovació són les organitzacions empresarials o de persones treballadors per compte propi i sindicals més representatives (i les administracions públiques en el cas d’ocupació pública).

El procediment s’inicia amb una sol·licitud dirigida a la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social (DGOSS) per mitjans electrònics, a través del registre electrònic a la seu electrònica associada de la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social i Pensions. En cas de necessitar-ho, es disposa d’un termini de 10 dies d’esmena de la sol·licitud.

La mateixa DGOSS requerirá a les parts legitimades la identificació fiscal de les persones incloses en el col·lectiu de què es tracti, que prestin o hagin prestat serveis en els àmbits respectius per a una anàlisi estadística. Per a trametre-ho, es disposa d’un termini de 20 dies des de l’endemà del requeriment.

Si bé les persones físiques no estan legitimades per a iniciar el procediment, una vegada presentada la sol·licitud i comprovada la legitimació, es donarà publicitat perquè els interessats puguin personar-s’hi.

La DGOSS elaborarà un informe de morbiditat/mortalitat, que s’enviarà:

• A l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball perquè emeti informe sobre les condicions de treball d’aquesta activitat i possibles propostes de millores o actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals.

• A la Inspecció de Treball i Seguretat Social perquè emeti informe sobre la possibilitat de modificació de les condicions de treball i sobre les condicions de penúria, toxicitat, perillositat o insalubritat.

• I només en el cas que el procediment afecti l’ocupació pública, al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública.

Tots aquests informes s’enviaran a una comissió d’avaluació, que, al seu torn, emetrà un informe en el termini d’un mes sobre l’existència de causes objectives que justifiquin l’aprovació del coeficient reductor. Així mateix, es posaran en coneixement de les persones interessades perquè hi facin al·legacions en el termini de 10 dies.

La DGOSS és qui ha de resoldre el procediment en el termini de 6 mesos, de dues maneres:

a) Estimant la sol·licitud i iniciant els tràmits perquè el Consell de Ministres aprovi el Reial decret corresponent. Com a conseqüència, l’aprovació d’un coeficient reductor comportarà una cotització addicional a la Seguretat Social que es fixarà en les lleis de pressupostos de cada any: s’aplicarà un tipus addicional a la base de cotització per contingències comunes a càrrec de l’empresa i la persona treballadora, en la mateixa proporció que l’establerta per a les contingències comunes, o únicament a càrrec de la persona treballadora en el cas del RETA.

Una vegada aprovat un coeficient reductor serà objecte de revisió, en tot cas, cada 10 anys. També és possible que, a instància de les parts legitimades o del Ministeri de Seguretat Social, es revisi, es modifiqui o fins i tot se suprimeixi quan desapareguin les causes que el van motivar o en disminueixin els efectes.

b) Desestimant-la, perquè no hi concorrin les condicions objectives o no s’arribi als índexs de morbiditat/mortalitat; o bé, quan sigui possible modificar les condicions de treball. Transcorreguts 4 anys des de la notificació de la resolució esmentat, es podran presentar noves sol·licituds relatives al mateix col·lectiu.

Aplicació dels coeficients reductors que s’aprovin

L’aplicació del coeficient reductor té un límit d’edat: en cap cas es pot permetre que s’accedeixi a la pensió de jubilació amb una edat inferior a 52 anys.

Quant als requisits que han de complir les persones treballadores perquè se’ls apliquin els coeficients reductors en la jubilació:

• Quan es tracti d’activitats amb requeriments físics/psíquics especials, han d’estar d’alta en la data del fet causant de la pensió de jubilació, i prestant serveis efectius (o en prolongació d’efectes econòmics d’una IT).

• En el cas d’activitats que donen lloc a seqüeles, es requereix l’alta o situació assimilada a la d’alta, encara que no s’exerceixin els llocs de treball o les activitats.

Sobre la posible compatibilitat de pensió de jubilació i treball, no serà possible exercir la mateixa activitat que va donar lloc a l’aplicació del coeficient reductor, ni tampoc és possible per als qui hagin accedit o accedeixin anticipadament a la pensió per aplicació de coeficients reductors reconeguts en una norma anterior.

En tots els casos, perquè s’apliqui un coeficient reductor cal acreditar un període equivalent al període mínim de cotització exigit per a accedir a la pensió ordinària de jubilació, i es poden acumular tots els períodes en cas de realització de diferents activitats amb coeficients reductors.

Els períodes de cotització que computaran són els que es dedueixin de la informació disponible en la Tresoreria General de la Seguretat Social.

5. Criteri de l’Institut Nacional de la Seguretat Social

El 10 de juny passat, la Subdirecció General d’Ordenació i Assistència Jurídica de l’Institut Nacional de la Seguretat Social va dictar un criteri de gestió per a determinar els efectes dels períodes de reducció de jornada en l’aplicació dels coeficients reductors de l’edat per a l’accés a la pensió de jubilació anticipada dels articles 206 i 206 bis LGSS.

Així, i amb motiu de diversos dubtes suscitats en diferents direccions provincials en relació amb els efectes dels períodes de reducció de jornada en l’aplicació dels coeficients reductors, l’INSS va aclarir que, d’ençà d’una sentència del Tribunal Constitucional de 3 de juliol de 2019, en els períodes treballats a temps parcial, cada dia en alta ha de computar com a dia complet efectivament treballat, amb independència del percentatge de reducció de la jornada, a l’efecte del càlcul dels coeficients reductors de l’edat de jubilació.

D’altra banda, l’exercici del dret a la reducció de jornada no comporta la modificació de la naturalesa del contracte. No obstant això, ha de tenir la similitud entre les situacions de reducció de jornada i els treballs a temps parcial, per la qual cosa la solució a l’efecte del còmput dels coeficients reductors de l’edat de jubilació ha de ser igual en tots dos casos.

Per tant, i segons l’INSS, els períodes de reducció de jornada han de computar com a temps efectivament treballat a l’efecte de l’aplicació dels coeficients reductors en l’edat de jubilació, amb independència que la jornada de treball efectiu no s’exerceixi a temps complet.

Entre les principals novetats de la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, a més de les reformes processals, destaca la tornada a la nul·litat objectiva o automàtica dels acomiadaments i la inclusió de l’impagament o retard dels salaris com a causa d’extinció del contracte per voluntat de la persona treballadora.

Entre les principals novetats normatives d’aquest any, la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, representa una fita en l’àmbit processal, i reforma essencialment els diferents ordres jurisdiccionals.

Segons l’exposició de motius de la norma, l’objectiu és fer front a les dificultades en el desenvolupament normal dels jutjats i tribunals, a més d’oferir un servei públic eficient i just a la ciutadania. A més, es pretén introduir mecanismes per a afrontar el nombre actual d’assumptes judicialitzats. D’altra banda, el Legislatiu introdueix en la llei orgànica algunes novetats alienes a la reforma processal.

Vegem els principals elements de la norma que afecten l’àmbit laboral, i a continuació els que es refereixen a la jurisdicció social.

1. Esmena de l’«error tècnic» de la Llei de paritat. Tornada a la nul·litat objectiva o automàtica dels acomiadaments

La primera novetat és l’esmena d’un error originat l’any passat i no exempt de polèmica. Així, la Llei orgànica 2/2024, d’1 d’agost, de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes, a l’hora de reformar alguns preceptes de l’Estatut de Treballadors, «va oblidar» incorporar la versió consolidada d’aquest text i va reproduir-ne una versió anterior.

Aquest error, que l’Executiu va qualificar de «tècnic», suposava que, des del 22 d’agost de 2024, es possibilités als empresaris l’acomiadament dels empleats que s’acollissin al dret de gaudi de cinc dies per a la cura de familiars després d’una hospitalització o que haguessin instat l’adaptació de jornada.

Durant els mesos següents es va esperar la publicació d’un text que rectifiqués aquest descuit. La llei orgànica modifica els articles 53.4.b (sobre acomiadaments objectius) i 55.5.b (que tracta els acomiadaments disciplinaris) del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (d’ara endavant, ET). Per tant, ara es considera nul l’acomiadament (objectiu o disciplinari):

• De les treballadores embarassades, des de la data d’inici de l’embaràs fins al començament del període de suspensió.

• De les persones treballadores que hagin sol·licitat un permís de cinc dies per accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica de parents, o per naixement o adopció, absència per part prematur o guarda legal de menor de dotze anys o persona amb discapacitat, que gaudeixin d’aquests permisos o que hagin sol·licitat o estiguin gaudint les adaptacions de jornada per raons de conciliació, o bé d’excedències per a la cura de parents.

• De les persones treballadores víctimes de violència de gènere o de violència sexual.

2. Extinció del contracte de treball per impagament o retard del pagament dels salaris

La segona modificació normativa d’interès és la que afecta l’article 50 de l’ET. Es refereix a les causes d’extinció del contracte de treball per impagament o retard dels salaris, amb dret a indemnització per acomiadament improcedent.

Les causes justes, en definitiva, perquè una persona treballadora pugui sol·licitar l’extinció del seu contracte són les modificacions substancials de les condicions de treball sense respectar el procediment amb aquesta finalitat, juntament amb la falta de pagament o retards continuats en l’abonament del salari. La novetat és que hi ha retard quan se superi en quinze dies la data fixada per a l’abonament del salari, si en la causa concorren dos supòsits:

• Quan es deguin a la persona treballadora, en el període d’un any, tres mensualitats completes de salari, fins i tot no consecutives.

• Quan concorri retard en el pagament del salari durant sis mesos, fins i tot no consecutius.

3. Exempció de tributació de les indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador

Per raons de seguretat jurídica, es modifica l’exempció prevista per a les indemnitzacions per acomiadament o cessament de las persones treballadores (article 7.e de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF). D’aquesta manera, continuen exemptes les rendes corresponents a indemnitzacions per acomiadament, però no tindran la consideració d’«indemnitzacions establertes en virtut de conveni, pacte o contracte» les acordades en l’acte de conciliació davant el servei administratiu com a pas previ a l’inici de la via judicial social.

4. Noves competències dels inspectors de treball i Seguretat Social

La reforma també afecta la Llei 23/2015, de 21 de juliol, ordenadora del sistema d’inspecció de treball i Seguretat Social, que incorpora una nova disposició addicional 11a.

D’acord amb el nou precepte, el personal funcionari que integra la inspecció podrà efectuar activitats de conciliació, mediació i arbitratge en vagues i altres conflictes laborals alienes a la funció inspectora, en l’àmbit dels sistemes autònoms de resolució de conflictes laborals constituïts mitjançant acords interprofessionals o convenis, d’acord amb les normes reguladores del funcionament d’aquests, a més de funcions arbitrals, sempre que aquestes activitats no tinguin caràcter permanent.

Aquestes activitats queden exceptuades del règim d’incompatibilitats previst en la normativa sobre incompatibilitats en el servei de les Administracions públiques.

5. Dotació de més eficiència en el sistema d’Administració de Justícia

Un dels canvis més importants és passar d’un model d’òrgans unipersonals a un model de tribunals d’instància. El primer nivell de l’organització judicial operarà de manera col·legiada, com ocorre en altres països de l’entorn.

Així, el Títol I escomet la reforma organitzativa amb la creació i constitució de tribunals d’instància. Es pretén una organització basada en un únic tribunal assistit per una sola organització que li donarà suport, l’Oficina judicial, i s’eliminaran els diferents jutjats. Un cop es constitueixin aquests tribunals (que serà per fases, amb final el 31 de desembre de 2025), les mencions genèriques a jutjats i jutges/jutgesses s’hauran d’entendre referides a tribunals d’instància.

De la mateixa manera, les referències a òrgans unipersonals hauran d’entendre’s referides a les seccions. Per escometre la reforma, a més, es reforma la Llei 38/1998, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial.

Un altre canvi d’especial transcendència és la substitució dels jutjats de pau per oficines judicials als municipis.

S’afegeixen altres reformes en el sistema judicial i es potencien els mitjans adequats de resolució de controvèrsies abans d’acudir a la via judicial i el paper de la negociació dels operadors jurídics (se n’exclouen les matèries concursal i laboral, que ja preveien aquests instruments en la normativa).

Així mateix, la llei orgànica conté reformes processals per a l’agilitació en la tramitació dels procediments judicials. Entre els principals canvis de la LRJS, cal destacar:

• S’incrementa l’impuls d’oralitat de les sentències (igual que en altres ordres jurisdiccionals), no tan pel que fa al dictat, sinó també en la notificació i la declaració de fermesa.

• Es dota la jurisdicció social de la màxima agilitació possible pel que fa als actes de conciliació davant el lletrat o lletrada de l’Administració de Justícia (d’ara endavant, LAJ), possibilitant una agenda doble a instàncies de part si s’estima viable la possibilitat d’acord conciliatori o d’ofici pel LAJ. Quant als terminis, se celebrarà al cap de deu dies des de l’admissió de demanda i als trenta dies abans de l’acte de judici.

•S’amplia el termini de cinc a deu dies d’antelació a la data del judici per a sol·licitar diligències de preparació de la prova per practicar en aquest acte.

• Es reforma el recurs de cassació d’unificació de doctrina, per a aplicar la doctrina del Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el rigor d’admissió del recurs.

• Es perfila l’interès cassacional objectiu: si hi concorren circumstàncies que aconsellin un nou pronunciament de la Sala, quan la qüestió tingui una transcendència o projecció significativa, o si el debat suscitat presenta rellevància per a la formació de la jurisprudència.

Una altra novetat és la regulació bàsica sobre teletreball en l’àmbit de l’Administració de Justícia, limitat als llocs que puguin adequar-se. Expressament, se n’exclouen:

• Funcions la prestació efectiva de les quals només quedi garantida amb la presència física de la persona funcionària al centre de treball.

• Serveis i funcions habituals dels jutjats en torn de guàrdia que requereixin la presència física de la persona funcionària.

6. Novetats en la Llei reguladora de la jurisdicció social

La norma pateix una revisió formal important i s’opta per un llenguatge inclusiu (jutges-jutgesses o lletrats-lletrades de l’Administració de Justícia). Encara més interès presenten els canvis de fons, que expliquem a continuació.

Sentències orals

D’acord amb la nova redacció de l’art. 50 LRJS, el dictat de la sentència es produeix quan conclou la vista en presència de les parts, i es documenta en suport audiovisual, amb redacció ulterior pel jutge o la jutgessa de l’encapçalament, els fets provats, la referència a la motivació (que es dona per reproduïda) i la sentència íntegra (incloent-hi fermesa o recursos).

Com a excepció, caldrà plasmar per escrit les resolucions en procediments sense intervenció d’advocat/advocada-graduat/graduada social.

A més, en el mateix acte es pot declarar la fermesa si les parts estan representades degudament i mostren intenció de no recórrer. En cas contrari, el termini per al recurs comença des que es notifica la resolució a la part.

Finalment, s’elimina l’exclusió de dictat de sentències orals quan sigui procedent el recurs de suplicació, i també la possibilitat que les parts sol·licitin el lliurament de la transcripció per escrit de la sentència.

Efectes de la sol·licitud de conciliació o de mediació prèvia, i laudes arbitrals

Es recull expressament la interrupció o suspensió de terminis (caducitat o prescripció) des de la data de presentació de sol·licitud de conciliació o mediació.

A més, s’ordena la terminació del procediment transcorreguts trenta dies hàbils, i se suprimeix la referència anterior a l’exclusió dels dissabtes en el còmput dels terminis.

Deures processals de les parts

La quantitat mínima de la multa per vulneració de la bona fe passa de 180 a 600 euros (la màxima es manté en 6.000).

Assenyalament dels actes de conciliació i judici

Els actes de conciliació i judici podran assenyalar-se perquè es practiquin en dia i hora successius, o bé separats. Pel que fa a la conciliació anticipada, se celebrarà en el termini de deu dies des de l’admissió de demanda, i com a mínim trenta dies abans del judici (tret d’excepcions fixades per la llei).

Així mateix, hi ha possibilitat d’assenyalament avançat i separat de la conciliació a instàncies de part si hi ha possibilitat d’acord, i també pel LAJ si és possible.

S’intentarà l’assenyalament de conciliació avançada de procediments dels mateixos interessats (no acumulats) el mateix dia; intentada la conciliació anticipada, no es reiterarà en el judici, tret que les parts manifestin intenció d’aconseguir acord.

Els actes de conciliació i judici només poden suspendre’s per incompareixença del demandat, per causes justificades i taxades legalment.

S’afegeix la possibilitat que les parts compareguin a l’oficina judicial sense esperar al dia d’assenyalament per a fer la conciliació en evitació de judici.

Sobre els terminis, es fixen deu dies (abans n’eren cinc) per al trasllat entre parts o l’aportació anticipada de prova documental o pericial en suport electrònic (tret que la part no estigui obligada a relacionar-se electrònicament amb l’Administració de Justícia); passat aquest termini, es recullen expressament els supòsits d’admissió de documents, mitjans o instruments (els de data posterior, els que no s’haguessin conegut o no hagi estat possible obtenir).

Les altres parts en el judici podran al·legar la improcedència de tenir-ho en consideració: ho resoldrà el jutge, amb possibilitat d’imposar multa per mala fe processal.

Finalment, es recull l’admissió a tràmit i assenyalament de judici en supòsits de representació de l’Estat, Administracions i altres institucions.

Suspensió dels actes de conciliació i judici

La incompareixença injustificada a l’acte de conciliació no impedirà la seva celebració ni la del judici; si és el cas, hi ha possibilitat d’imposar sanció.

Celebració de l’acte de conciliació

• En cas d’acord: el LAJ dictarà decret aprovant l’acord de conciliació anticipada, o bé de conciliació el dia del judici. Les parts poden anticipar la conciliació per via telemàtica. El termini per a dictar el decret serà de tres dies si se signa digitalment per totes les parts; si no, se celebrarà compareixença al cap de cinc dies per a ratificació i signatura.

• Conciliació anticipada sense acord: el LAJ deixarà constància en acta dels aspectes controvertits que ho hagin impedit.

Celebració del judici

S’elimina la referència a la no avinença de la conciliació, ja que es partiona clarament l’acte de conciliació de l’acte del judici, tal com s’ha anat detallant.

Preparació i admissibilitat dels mitjans de prova

Amb caràcter general, es fixa un termini de deu dies anteriors al judici (abans, era de cinc) per a sol·licitar diligències de preparació de la prova, sense perjudici dels quals el jutge/jutgessa o el tribunal decideixi sobre la seva admissió al judici.

Escrit d’interposició

S’elimina l’obligació de presentar còpies per a les parts en el recurs de suplicació.

Interposició del recurs

La Sala de Govern del Tribunal Suprem pot determinar per acord l’extensió màxima i altres condicions dels escrits de formalització i impugnació del recurs de cassació.

Finalitat del recurs. Legitimació del Ministeri Fiscal

S’hi inclouen els supòsits en què la Sala del Suprem determini l’interès cassacional del recurs per unificació de doctrina (si hi concorren circumstàncies que aconsellin un nou pronunciament de la Sala, si la qüestió té una transcendència o projecció significativa, etc.).

Forma i contingut de l’escrit de preparació del recurs

S’elimina l’obligació de presentar còpies per a les parts de l’escrit de preparació, i s’afegeix un nou requisit en el document: exposar, de manera succinta, les raons per les quals la qüestió suscitada té un interès cassacional objectiu.

Interposició del recurs

S’elimina l’obligació de presentar còpies per a les parts de l’escrit d’interposició del recurs de cassació per unificació de doctrina.

Contingut de l’escrit d’interposició del recurs

A més dels continguts ordinaris, cal incloure-hi una exposició argumentada de la concurrència de l’interès cassacional objectiu. El Tribunal Suprem pot determinar l’extensió màxima i altres condicions dels escrits de formalització i impugnació.

Decisió sobre l’admissió del recurs

Si no s’esmenen els defectes dins del termini i en la forma escaient, el LAJ n’informarà la Sala perquè dicti provisió i posi fi al tràmit del recurs (abans, dictava interlocutòria). Contra la provisió, no hi ha possibilitat de recurs.

Si la Sala acorda l’admissió total del recurs, dictarà provisió, contra la qual tampoc hi ha possibilitat de recurs.

A més de les causes d’inadmissió del recurs ja existents, se n’afegeix una de nova: la falta d’interès cassacional objectiu; es una de les causes per les quals la Sala podrà escoltar el recurrent (en cinc dies), amb l’informe ulterior del Ministeri Fiscal (també en cinc dies) si no s’ha interposat recurs.

Si la Sala estima una causa d’inadmissió, dictarà (en un termini de tres dies) provisió succintament motivada (abans, dictava interlocutòria) sobre inadmissió i fermesa de la resolució; si la inadmissió és parcial, es dictarà provisió (no recurrible).

Revisió i error judicial, competència i tramitació

• En cas de revisió de sentència: si la Sala aprecia causa d’inadmissió, dictarà interlocutòria (irrecurrible).

• En supòsits d’error judicial: si la Sala aprecia causa d’inadmissió, dictarà interlocutòria (també irrecurrible).

Terceria de domini

El tribunal, mitjançant interlocutòria, rebutjarà de pla i sense cap substanciació la demanda de terceria de domini que no s’acompanyi d’un principi de prova per escrit del fonament de la pretensió del tercerista, així com la que s’interposi amb posterioritat al moment en què, d’acord amb el que disposa la legislació civil, es produeixi la transmissió del bé al creditor o al tercer que l’adquireixi en pública subhasta.

Realització dels béns

La reforma es remet a la normativa processal civil i s’elimina l’excepció que hi havia anteriorment en la LRJS per als casos en què la subhasta resultés deserta.

Vols jubilar-te però continuar treballant per obtenir ingressos addicionals? Amb la jubilació activa pots compatibilitzar la teva pensió amb una activitat laboral, però has de conèixer els requisits i les condicions perquè no afecti la teva pensió.

En aquest article t’expliquem com funciona la jubilació activa, quins requisits has de complir i quin percentatge de pensió podràs cobrar.

Què és la jubilació activa?

La jubilació activa és un règim especial que permet als pensionistes seguir treballant mentre continuen cobrant una part de la seva pensió. Pot ser compatible tant amb una activitat per compte d’altri com amb una activitat per compte propi (autònom).

Requisits per accedir a la jubilació activa

Si vols acollir-te a aquest règim, has de complir aquestes condicions:

• Haver accedit a la jubilació ordinària: Només poden acollir-se a la jubilació activa les persones que s’hagin jubilat a l’edat legal i amb el 100% de la base reguladora.
• Activitat laboral a jornada completa o parcial: Pots seguir treballant a temps complet o parcial, tant com assalariat com autònom.
• Compatibilitat amb qualsevol tipus de feina: Pots treballar en qualsevol sector, sempre que compleixis la resta de requisits.
• La jubilació activa requereix un pacte entre l’empresa i el treballador: Ni l’empresa ho pot imposar al seu treballador ni el treballador ho pot exigir a l’empresa.

Quin percentatge de pensió cobraràs?

El percentatge de pensió que es pot cobrar amb la jubilació activa dependrà dels anys que s’hagi ajornat voluntàriament la jubilació:

• 1 any de retard: 45% de la pensió
• 2 anys: 55%
• 3 anys: 65%
• 4 anys: 80%
• 5 anys o més: 100% 

Un cop finalitzada la relació laboral, el pensionista passarà a cobrar el 100% de la pensió definitiva.

Avantatges de la jubilació activa

• Ingressos extra: Combinar la pensió amb un sou et permet mantenir un nivell d’ingressos més alt.

• Cotització per a la millora de la pensió: Encara que estiguis jubilat, continuaràs cotitzant a la Seguretat Social amb una cotització especial del 9%.
• Flexibilitat laboral: Pots treballar a temps complet o parcial i adaptar l’activitat a les teves necessitats.

Informa’t bé abans de decidir

La jubilació activa pot ser una opció molt atractiva, però convé estudiar cada cas de forma individualitzada. Factors com la base reguladora, el tipus de feina i la situació personal poden condicionar molt el resultat.

Si t’estàs plantejant acollir-te a aquest règim o ets empresa i tens treballadors pròxims a la jubilació, consulta amb el teu assessor laboral per valorar la millor estratègia.