Mercantil archivos - Compta-1 Banyoles

El Tribunal Suprem ho ha dit: «Les accions de responsabilitat contra els administradors per deutes socials no estan sotmeses al termini general i comú de prescripció de quatre anys, sinó que prescriuen en funció de la naturalesa del deute que garanteixen».

Quan una societat mercantil es troba en causa de dissolució, la normativa vigent obliga els administradors a convocar una junta general en el termini de dos mesos, per intentar esmenar la situació, acordar la dissolució de l’empresa o comunicar-ho al jutjat, si no s’han pogut adoptar cap de les dues mesures.

Si els gestors socials incompleixen aquesta imposició, esdevenen responsables solidaris dels deutes, de manera que els creditors podran reclamar no només contra l’empresa, sinó també contra ells (art. 367 del TRLSC).

Prescripció de la responsabilitat

La història sobre els terminis de prescripció de les accions de responsabilitat dels administradors és llarga i heterogènia. Ha estat marcada per canvis jurisprudencials i legals importants. Fins ara, hi havia un debat ampli sobre si aquesta responsabilitat solidària prescrivia al cap de quatre anys, comptadors des que els administradors cessaven en l’exercici del càrrec, tal com estableix l’art. 949 del CCom, o si, en canvi, prescrivia al cap de quatre anys, comptadors des del dia en què l’acció de responsabilitat «s’hauria pogut exercir», segons indica l’art. 241 bis del TRLSC.

Semblava clar que les dues úniques opcions eren aquestes i que, per tant, el termini de prescripció era de quatre anys, en qualsevol cas.

La Llei 31/21014, de 3 de desembre, per la qual es modifica la Llei de societats de capital en matèria de govern corporatiu, va introduir una nova regla relativa al termini d’exercici de les accions de responsabilitat d’administradors de societats de capital. Segons estableix l’article 241 bis: «L’acció de responsabilitat contra els administradors, sigui social o individual, prescriurà al cap de quatre anys, comptadors des del dia en què s’hauria pogut exercir».

En canvi, segons l’article 949 del Codi de Comerç («CCom»): «L’acció contra els socis gerents i administradors de les companyies o societats acabarà al cap de quatre anys, comptadors des que cessessin en l’exercici de l’administració per qualsevol motiu».

Amb el pronunciament recent de l’alt tribunal (STS 15127/2023, de 31 d’octubre), es modifica totalment el criteri interpretatiu i s’estableix «per primer cop» que, en els casos de responsabilitat de l’art. 367 del TRLSC no es poden aplicar ni l’art. 241 bis del TRLSC ni l’art. 949 del CCom, i que el termini de prescripció ja no serà en qualsevol cas de quatre anys, sinó que serà el que prevegi la llei per a l’obligació garantida.

El Tribunal Suprem assenyala que l’article 367 de la Llei de societats de capital converteix els administradors en garants personals i solidaris dels deutes de l’empresa. En conseqüència, el termini de prescripció de la seva responsabilitat és el mateix que tingui el deute que avala i el dies a quo (inici del còmput) és el mateix que el de l’acció contra la societat.

Després d’aquesta última interpretació, si el deute social és d’origen extracontractual, les accions contra els administradors prescriuran en només un any, mentre que podrien prescriure al cap de cinc anys, si el deute deriva d’una obligació contractual.

A partir d’ara, o més ben dit, quan aquest pronunciament es reiteri i s’estableixi jurisprudència, per a determinar si una acció de responsabilitat per deutes socials és viable o ha prescrit, caldrà:

• Determinar la naturalesa del deute que es reclama, conèixer el termini de prescripció i el dies a quo (inici del còmput) aplicable i, finalment, determinar si l’acció de responsabilitat ha prescrit o no.

Antecedents

La Sentència núm. 1512/2023 del Tribunal Suprem, de 31 d’octubre, derivada d’una demanda de reclamació de quantitat de responsabilitat contra una societat limitada per l’impagament d’uns subministraments. La societat no es va poder citar a termini, perquè havia desaparegut i, finalment, les accions de responsabilitat individual d’administradors (articles 236 i 241 del TRLSC) i de responsabilitat per deutes (article 105.5 de la LSRL, actual article 367 del TRLSC) es van exercir de manera acumulada contra l’administrador.

El Jutjat Mercantil núm. 2 de Saragossa va desestimar la demanda perquè va considerar que l’acció havia prescrit, segons l’article 241 bis del TRLSC, en la mesura que havien passat més de quatre anys «des del dia en què (l’acció) s’hauria pogut exercir».

L’Audiència Provincial va estimar el recurs d’apel·lació interposat pel demandant, perquè va considerar que l’article 241 bis del TRLSC no s’aplicava a la responsabilitat per deutes, sinó que el termini de prescripció adequat era el de l’ article 949 del Ccom, que es computa «des que […] se cessi en l’exercici de l’administració». En el cas concret, com que l’administrador no havia cessat, l’acció no havia prescrit. Com que hi concorrien els elements de l’article 367 de la LSC, va revocar la sentència de primera instància i va estimar la demanda de condemna al pagament.

La decisió del Tribunal Suprem

El Tribunal assenyala que el termini de prescripció aplicable a la responsabilitat per deutes dels administradors socials de l’article 367 del TRLSC està lligada a la naturalesa d’aquesta acció. Considera que aquest precepte «converteix els administradors en garants personals i solidaris de les obligacions de la societat posteriors a la data de concurrència de la causa de dissolució».

A partir d’aquí, conclou que el termini de prescripció:

• No és el de l’article 241 bis del TRLSC, previst exclusivament per a les accions individuals i socials (que són accions de danys), però no per a l’acció de responsabilitat per deutes socials (que és una acció de responsabilitat per deute aliè, ex lege, amb pressupostos propis).

La ubicació diferenciada de l’article 367 del TRLSC pel que fa a l’acció social i individual de responsabilitat i la regla de prescripció corresponent es fan servir com a argument de reforç per negar l’eventual aplicació analògica a la prescripció de la responsabilitat per deutes.

• No és el de l’article 949 del Ccom, atès que, després de la introducció de l’article 241 bis del TRLSC per mitjà de la Llei 31/2014, l’àmbit d’aquest precepte ha quedat circumscrit a les societats de persones, regulades en el Codi de Comerç, sense que es pugui aplicar a les societats de capital.

Les conseqüències pràctiques d’aquesta lectura legal fan que l’administrador que hagi cessat en l’acompliment del seu càrrec per qualsevol causa sigui responsable (com a garant solidari) de l’impagament d’un crèdit, fins que no transcorri el termini de prescripció d’aquest crèdit davant la societat (que, si no hi ha termini exprés, serà de cinc anys, el de l’article 1964 del CC).

La Llei Crea i Creix, en vigor des de l’octubre del 2022, va introduir la factura electrònica obligatòria entre empresaris i professionals, una mesura per a la qual convé preparar-se, ja que el desenvolupament reglamentari de la llei ja està en procés i, a mesura que es desenvolupi, començarà a comptar el termini per a adaptar-se a aquest canvi normatiu.

La Llei 18/2022, de 28 de setembre, regula l’obligació de la factura electrònica en totes les operacions entre empresaris i professionals en un únic article i una disposició final. El contingut de la norma en aquest sentit és molt concís i, tret del respecte als estàndards europeus i a la regulació fiscal, deixa tots els aspectes específics, les característiques i el funcionament a un desenvolupament reglamentari posterior.

Els més optimistes esperaven que en un termini de sis mesos ja tindríem un desenvolupament normatiu en vigor, però no ha estat així. Res més lluny de la realitat.

Aquest reglament encara està pendent d’aprovació. El Govern el va treure a consulta pública el 7 de març passat i, amb posterioritat, el 20 de juny, el va publicar com a projecte de reial decret. D’aquesta manera, s’iniciava el termini d’audiència i informació per a formular al·legacions.

Aquest text definitiu encara no s’ha fet públic i es desconeix si ja ha estat remès al Consell d’Estat. Tenint en compte el temps que cal perquè es tramiti i els informes obligatoris que s’han de sol·licitar, la tramitació pot tardar, almenys, tres mesos.

Aquest retard, motivat en part per l’avançament electoral, posposarà l’obligació sobre la factura electrònica, ja que la norma marca un calendari d’implantació d’un any, de dos o de tres després de l’aprovació.

Més aviat que tard i per a tothom (tot i que per a uns abans que uns altres), la factura electrònica serà obligatòria. S’entén per factura electrònica la que s’expedeix i es rep en format digital entre empresaris i professionals, i que documenta operacions comercials concertades entre ells.

Hi ha dues excepcions a l’obligació d’expedir, transmetre i lliurar la factura en format electrònic:

• Quan es tracti d’operacions que es documentin per mitjà de factures simplificades.

• Quan s’expedeixin voluntàriament sense que hi hagi obligació de fer-ho.

Si encertem en les nostres previsions i a principi del 2024 s’aprova el reglament:

• Un any després, el 2025, les empreses amb més de vuit milions de facturació només podran emetre factures electròniques.

• Al cap de dos anys, el 2026, l’obligació s’estendrà als autònoms i pimes amb menys de vuit milions d’ingressos.

• Tres anys després, el 2027, tots els negocis tindran l’obligació d’informar l’Agència Tributària o els seus proveïdors de l’estat en què es troben les factures.

12 mesos: any 2025

Si el reglament de facturació s’aprovés finalment a principi del 2024, començarà el compte enrere i els negocis amb més de vuit milions d’euros d’ingressos anuals només tindran un any, fins a principi del 2025, per a començar a emetre totes les factures per mitjans electrònics. Tindran l’opció de fer-ho amb un programa privat o per mitjà de la solució pública d’Hisenda.

El sistema espanyol de factura electrònica està compost per un conjunt de plataformes d’intercanvi de caràcter privat i per la solució pública de facturació electrònica, que complirà, a més, la funció de repositori i que gestionarà l’Agència Estatal d’Administració Tributària.

Durant aquests dotze primers mesos i com a mesura transitòria, les empreses obligades a emetre factures electròniques (amb facturació de més de vuit milions) hauran d’enviar, addicionalment, un document en format PDF que n’asseguri la llegibilitat a les empreses i als professionals per als quals encara no és exigible, tret que acceptin voluntàriament de rebre-les en el format original.

D’aquesta manera, encara que l’autònom o la pime no disposin d’un programa de facturació electrònica, podran rebre i veure igualment la factura que els enviïn, per bé que els emissors sí que tindran l’obligació de facturar per mitjans digitals.

24 mesos: any 2026

L’any vinent començaria l’etapa següent: el termini perquè tots els autònoms i les empreses, independentment del volum dels seus ingressos, hagin de facturar obligatòriament per mitjans digitals.

També hi haurà la possibilitat que els autònoms i les pimes que no vulguin contractar un programa de facturació privat recorrin a la solució pública d’Hisenda, una plataforma oberta on podran registrar-se gratuïtament i emetre o rebre les factures per mitjans electrònics i, alhora, complir la imposició normativa.

Si opten per fer servir un programa informàtic propi, el reglament també estableix, per a aquest mateix any, l’obligació per a les empreses i els autònoms que rebin les factures electròniques, totalment o parcialment, per mitjà d’una plataforma d’intercanvi de factures electròniques privades, de fer públic el punt d’entrada de factures en totes les comunicacions que estableixin amb altres empreses i professionals i, si és el cas, a la seva pàgina web.

D’acord amb el que afegeix l’esborrany del reglament, en cas que les empreses i els professionals encara no hagin identificat el punt d’entrada de factures electròniques, s’entendrà que recorren a la solució pública de facturació que Hisenda posarà en marxa.

36 mesos: any 2027

Els autònoms tindran un any més, és a dir, fins al 2027, per a adaptar-se totalment al sistema. Segons l’article 8 de l’esborrany del Reglament de la Llei 18/2022, els destinataris de factures electròniques, és a dir, els autònoms que contracten serveis a altres negocis, hauran d’informar, a partir d’aquest any, sobre la persona obligada a expedir la factura (proveïdor empresari o professional) dels diferents estats de recepció o de pagament en el termini de quatre dies naturals, sense comptar els dissabtes, els diumenges o els festius.

En cas que optin per la solució pública d’Hisenda, els requisits són els mateixos, però en aquest supòsit hauran de remetre a l’Agència Tributària, en aquests mateixos terminis, l’estat de les seves factures.

Per exemple, si un autònom rep una factura un dimarts, haurà d’informar l’emissor –o Hisenda– que l’ha rebut, a tot estirar, el dilluns següent. Si aquell dilluns es fa el pagament, haurà de comunicar que ja s’ha efectuat el pagament, com a molt tard, el divendres següent i indicar la data.

Els destinataris de factures electròniques hauran d’informar la persona obligada a expedir la factura si s’ha acceptat o rebutjat, de la data de la factura i del pagament efectiu complet. D’altra banda i addicionalment, també es podrà informar de l’acceptació o el rebuig comercial parcial de la factura, la data i el pagament parcial, l’import i la cessió a un tercer per al cobrament o pagament, amb la identificació del cessionari i la data de la cessió. Així mateix, la informació sobre els estats de la factura s’haurà de remetre en un termini màxim de quatre dies naturals, excloent-ne els dissabtes, els diumenges i els festius nacionals, des de la data de l’estat que s’informa en cada cas.

Tot i que encara és una assignatura pendent per a moltes empreses i treballadors autònoms del nostre país, les administracions tenen clar que la digitalització de les factures és el camí que cal seguir per a evolucionar com a societat i lluitar contra la morositat i el frau fiscal. Cal tenir en compte que la implantació de la factura electrònica obligatòria tindrà una rellevància especial a l’hora d’acreditar el compliment dels períodes de pagament i per a poder accedir a les convocatòries de contractes o subvencions públiques.

El nombre de negocis que han hagut d’abaixar la persiana ha superat el registre més gran que hi havia fins avui. Després del que hem viscut els últims anys, en què, com bé sabem, s’han encadenat crisis que han deixat moltes empreses sense aire, especialment, les petites i les mitjanes, és necessari adoptar la decisió de dissolució amb rapidesa i evitar la insolvència. No cal esperar fins a l’últim moment, perquè tancar un negoci no és de franc, costa diners i el temps és crucial.

Les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística reflecteixen que la dissolució d’empreses s’ha disparat un 10,1 %. Això suposa que s’ha batut el rècord de 26.207 dissolucions, la xifra més alta des de l’inici de la sèrie històrica, el 1995. Del total de les companyies dissoltes, el 79,1 % ho ha fet voluntàriament, l’11,3 % per fusió amb altres societats i el 9,5 % restant, per altres causes.

Quan una societat mercantil cessa l’activitat, sense intenció de vendre-la, el primer en què es pensa és a mantenir-la inactiva; però això no significa que es deixi de fer front a obligacions fiscals i mercantils, com ara el pagament d’impostos o la formulació i dipòsit de comptes anuals. De fet, no fer-ho comporta la imposició de sancions.

Per exemple, les sancions per no fer el dipòsit de comptes van dels 1.200 als 60.000 euros, i quan la societat o grup de societats té un volum de facturació anual de més a 6.000.000 euros, el límit de la multa per cada any de retard s’eleva a 300.000 euros.

Amb aquest «deixar estar» no s’acaba la responsabilitat de la societat ni la dels gestors, just al contrari: han d’assumir un seguit d’obligacions de les quals s’han de fer càrrec, si no volen afrontar conseqüències econòmiques socials i personals.

En cas que la inactivitat de l’empresa generi deutes amb tercers, els gestors, de manera única o solidària, en són els responsables.

A continuació facilitem una guia per a procedir a l’extinció de l’empresa, fent servir per a dissoldre-la el mecanisme legal que comença amb la dissolució i conclou amb la desaparició de la societat, amb la liquidació prèvia de l’actiu.

Cal tenir en compte que parlem de les dissolucions voluntàries, no de les derivades d’estats d’insolvència que puguin originar un concurs de creditors.

La clausura d’un negoci té lloc en tres fases diferents: dissolució, liquidació i cancel·lació dels seients en el Registre Mercantil.

DISSOLUCIÓ

La dissolució no suposa la desaparició jurídica de la societat, però paralitza l’activitat ordinària i dona pas al període de liquidació.

Les causes per les quals es produeix la dissolució són aquelles que s’estableixen en els estatuts socials i en la legislació vigent (article 363 LSC).

Els efectes de la dissolució són els següents:

• La societat entra immediatament en període de liquidació.

• Queda obligada a afegir en la denominació l’enunciat «en liquidació».

• Suspèn tota l’activitat lucrativa.

• Desapareix l’òrgan administratiu, que se substitueix pels liquidadors.

• Quan el procés de liquidació s’allarga per un període de més d’un any, el balanç anual se substitueix per un estat de comptes.

LIQUIDACIÓ

La liquidació és un procés que té com a finalitat el repartiment entre els socis del patrimoni resultant, després d’haver cobrat els crèdits pendents i d’haver satisfet els deutes socials.

Durant aquesta etapa, la societat manté la personalitat jurídica, però l’activitat ordinària continua paralitzada.

Les persones encarregades de portar a terme aquest procés són els liquidadors, que poden estar designats d’acord amb el que s’estableix en els estatuts o, si no n’hi ha, els pot nomenar la Junta General.

Amb l’obertura del període de liquidació, els administradors cessaran en el càrrec automàticament i els liquidadors n’assumiran totes les funcions.

Durant el període de liquidació s’observaran les disposicions establertes en els estatuts quant a la convocatòria i la reunió de les juntes generals de socis. En les juntes generals, els liquidadors donaran compte de la marxa de la liquidació perquè s’acordi el que convingui a l’interès comú. Se seguiran aplicant a la societat la resta de normes previstes en la legislació vigent.

Un cop concloses les operacions de liquidació, els liquidadors sotmetran a l’aprovació de la Junta General els documents següents: un balanç final, un informe complet sobre les operacions fetes i un projecte de divisió entre els socis de l’actiu resultant.

EXTINCIÓ

Acabat el procés de liquidació (o després de la liquidació), és obligació dels liquidadors inscriure l’extinció de la societat al Registre Mercantil, mitjançant l’atorgament d’escriptura pública, amb el contingut següent:

• El balanç final de liquidació.

• L’acord d’aprovació d’aquest balanç final.

• La declaració d’haver procedit al pagament dels creditors o a la consignació dels seus crèdits, en cas que no s’hagin pagat aquests deutes.

• La divisió de l’haver social i com s’ha distribuït aquest patrimoni restant entre els socis.

PROCEDIMENT

Si la teva empresa és una societat de capital (limitada o anònima), si vols tancar-la has de seguir els passos següents:

Primer. Acord de dissolució de la societat

Quan hi concorri alguna de les causes legals o estatutàries, els administradors hauran de convocar la Junta General en el termini de dos mesos.

Majories

— Societat de responsabilitat limitada: article 198 i següents de la Llei de societats de capital.

— Societats anònimes: article 193 sobre la constitució de la Junta i article 201 sobre majories de la Llei de societats de capital.

Segon. Liquidació de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

Els afectats han de presentar la liquidació a Hisenda, durant un termini de 30 dies hàbils, a partir de l’atorgament de l’escriptura pública.

Tercer. Inscripció de l’acord de dissolució

La inscripció se sol·licita, en general, el mes següent a la celebració de la Junta General i es du a terme al Registre Mercantil.

Quart. Nomenament dels liquidadors

Es pot fer quan s’acordi la dissolució de la societat o bé durant el període de liquidació i quan ho determini la Junta General.

Obligacions dels liquidadors

— Inicialment, hauran de concloure les operacions pendents i fer les que siguin necessàries per a liquidar la societat.

— En el termini de tres mesos, comptadors des de l’obertura de la liquidació, formularan un inventari i un balanç de la societat amb referència al dia en què s’hagi dissolt. En els casos de les societats col·lectives i comanditàries simples, el termini fixat és de vint dies.

— Percebre els crèdits socials i pagar els deutes socials.

— Portar la comptabilitat de la societat i custodiar els llibres, la documentació i la correspondència.

— Fer arribar periòdicament als socis i creditors l’estat de la liquidació.

— Com que tenen el poder de representació de la societat, duran a terme totes aquelles operacions que siguin necessàries per a la liquidació. A més, poden comparèixer en judici en representació de la societat.

— Una vegada concloses les operacions de liquidació, els liquidadors sotmetran a l’aprovació de la Junta General els documents següents: un balanç final, un informe complet sobre les operacions i un projecte de divisió entre els socis de l’actiu resultant.

— Conservar els llibres, la correspondència, la documentació i els justificants relatius a l’activitat de la societat degudament ordenats i durant sis anys, a partir de l’últim seient registrat als llibres.

Cinquè. Inscripció del nomenament dels liquidadors

L’acord de nomenament dels liquidadors s’ha d’elevar a escriptura pública perquè es pugui inscriure al Registre Mercantil corresponent al domicili social i es pugui publicar al BORME.

Sisè. Procés de liquidació, repartiment de l’haver social i escriptura pública d’extinció

Es tramita en una notaria i davant els liquidadors de la societat. Es tracta d’un tràmit de caràcter obligatori per a totes les empreses que s’extingeixin.

1. Obligació

En el termini de tres mesos, els liquidadors han de formular un inventari i un balanç de la situació de la societat en el moment de la dissolució.

2. Operacions de liquidació

— Percebre els crèdits socials i pagar els deutes.

— Vendre els béns socials.

— Informar periòdicament els socis i creditors de l’estat de la liquidació.

— Tancar l’exercici comptable, formular els comptes anuals i elaborar un informe detallat que permeti apreciar amb exactitud l’estat de la liquidació perquè la Junta General l’aprovi, si aquesta liquidació s’allarga per un termini superior al previst per a l’aprovació.

3. Divisió del patrimoni

— Cap soci podrà exigir el lliurament de la seva part en l’haver social mentre no s’hagin extingit tots els deutes de la societat o sense que els deutes es consignin en una entitat de crèdit del terme municipal on es trobi el domicili social.

— La divisió del patrimoni resultant de la liquidació es practicarà segons les normes que s’estableixen als estatuts o que hagi fixat la Junta General de socis.

— La quota de liquidació de cada soci serà proporcional a la seva participació al capital social.

— Els socis tenen dret a percebre en diners la quota resultant de la liquidació. Els estatuts poden regular que la quota es pugui rebre mitjançant el lliurament d’altres béns socials o la restitució de les aportacions no dineràries fetes en la constitució de la societat.

4. Balanç final

Després de les operacions de liquidació, els liquidadors sotmetran a l’aprovació de la Junta General un balanç final, un informe complet sobre aquestes operacions i un projecte de divisió entre els socis de l’actiu resultant. Els socis que no hagin votat a favor de l’acord aprovatori podran impugnar-lo en el termini de dos mesos, comptadors des de la data de l’adopció.

5. Pagament de la quota

Un cop transcorregut el termini per a impugnar el balanç final de liquidació sense que s’hagin formulat reclamacions, es procedeix al pagament de la quota de liquidació als socis.

6. Els liquidadors atorgaran l’escriptura pública d’extinció de la societat

En l’escriptura es farà constar:

— Que ha transcorregut el termini per a la impugnació de l’acord d’aprovació del balanç final sense que s’hagin formulat impugnacions o que la sentència de resolució és ferma.

— Que s’ha procedit al pagament dels creditors o que els deutes s’han consignat en una entitat de crèdit.

— Que s’ha satisfet als socis la quota de liquidació o se n’ha consignat l’import.

— Cas especial: en les societats cooperatives, a l’escriptura pública d’extinció s’incorporarà el balanç final de liquidació, el projecte de distribució de l’actiu i el certificat d’acord de l’assemblea. L’escriptura haurà de reflectir:

• Que l’Assemblea General ha aprovat el balanç final i el projecte de distribució de l’actiu, i que s’han publicat en un dels diaris de més difusió de la província del domicili social.

• Que ha transcorregut el termini per a la impugnació de l’acord.

• Que s’ha procedit a l’adjudicació de l’haver social d’acord amb l’article 75 de la Llei de cooperatives, i s’han consignat les quantitats que corresponguin als creditors, als socis i a les entitats que hagin de rebre el romanent del fons d’educació i la promoció i de l’haver líquid sobrant.

A l’escriptura pública s’incorporaran:

— El balanç final de liquidació.

— La relació dels socis amb la identificació i el valor de la quota de liquidació que correspon a cadascun.

Setè. De nou, liquidació de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD)

La liquidació s’ha de fer en un termini de 30 dies hàbils des de l’atorgament de l’escriptura pública.

Vuitè. Sol·licitud d’inscripció de l’extinció de la societat i cancel·lació de seients registrals

Aquesta sol·licitud té lloc al Registre Mercantil Provincial on es trobi l’empresa, en un termini que varia segons el conveni col·lectiu pel qual es regeixi l’empresa.

Novè. Extinció dels contractes de treball

L’extinció s’ha d’inscriure en la Inspecció de Treball de la Seguretat Social i en el termini que estableixi el conveni col·lectiu del qual formi part l’empresa.

Desè. Baixa dels treballadors contractats

Cal acudir a l’Administració de la Tresoreria General de la Seguretat Social de la província on es va practicar la inscripció dels treballadors, tres dies naturals després que es produeixi el cessament.

Onzè. Baixa del compte de cotització

Igual que el tràmit anterior, i també de caràcter obligatori, la baixa s’ha de dur a terme al mateix lloc i en el mateix període de temps.

Dotzè. Baixa en el cens d’empresaris

S’ha de tramitar a l’Agència Tributària en el termini d’un mes des de la dissolució de l’empresa.

Tretzè. Baixa en l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE)

Es tramita a l’Agència Tributària, fins a un mes des de la dissolució de l’empresa.

Catorzè. Baixa en el Règim Especial de Treballadors Autònoms

Es du a terme a la Tresoreria General de la Seguretat Social en els tres dies naturals posteriors al dia del cessament de l’activitat.

Quinzè. Comunicació de cessament/extinció a altres organismes oficials i/o registres

Aquesta comunicació està condicionada a l’activitat que es desenvolupa i té lloc en administracions, autoritats i/o registres sectorials estatals, autonòmics i municipals.

COST I IMPOSTOS

Tancar un negoci a Espanya no és de franc. Ocorre una cosa semblant que amb les defuncions i els enterraments. Assumeix-ho: hauràs de pagar tots o alguns dels impostos següents segons quin sigui el teu cas particular.

Impost de Societats

Si en dissoldre una societat es lliuren béns als socis per al pagament dels deutes, caldrà valorar aquests béns a preu de mercat i comparar-ne el preu amb el seu valor comptable. La diferència entre els dos valors s’ha d’integrar a la base imposable de l’impost i s’ha de pagar per aquesta diferència.

Impost sobre el Valor Afegit

Es considera lliurament de béns a l’efecte de l’IVA l’adjudicació no dinerària efectuada en la liquidació de l’entitat. Per tant, per transferir els béns al patrimoni dels socis, s’ha de repercutir l’IVA al soci que adquireixi la seva quota de liquidació efectiva.

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

En la majoria dels casos, el repartiment del romanent de la societat entre els socis té, com a conseqüència, un guany patrimonial que s’ha d’integrar a la base del fet imposable.

Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

Es computarà com a base per a l’impost la totalitat dels béns i drets, i es tributarà per la modalitat d’Operacions Societàries al tipus de gravamen de l’1 %.

Tot això, sense oblidar el cost de la notaria per a elevar a públic l’acord de dissolució. Per exemple, si es tracta d’una societat amb un patrimoni de prop de 220.000 euros, el cost és, més o menys, de mil o mil cent euros. Aquesta despesa s’ha d’afegir (com no podia ser d’una altra manera) a les despeses del Registre Mercantil pel tancament del seient de la societat.

CONCLUSIÓ I CONSEQÜÈNCIES

A partir de la data d’inscripció de la liquidació i dissolució en el Registre Mercantil, ja no serà obligatori presentar l’impost de societats ni els comptes anuals.

Si aparegués un deute social quan la societat s’hagi extingit, els antics socis respondran solidàriament al deute fins al límit del que hagin rebut com a quota de liquidació, sense perjudici de la responsabilitat que tinguin en cas de dol o de culpa.

La Llei Crea i Creix, que pretén impulsar la generació i el desenvolupament de l’activitat empresarial, arriba amb nous requeriments de transparència. En aquest cas, parlarem d’aquells vinculats a l’ajornament de pagaments a proveïdors.

La Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses (coneguda com a Llei Crea i Creix), ha modificat la disposició addicional tercera de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

La nova disposició imposa les obligacions següents:

1. Les societats mercantils cotitzades publicaran a la seva pàgina web el període mitjà de pagament a proveïdors, el volum monetari i el nombre de factures pagades en un període inferior al màxim establert en la normativa de morositat (60 dies), i el percentatge que suposen sobre el nombre total de factures i sobre el total monetari dels pagaments als proveïdors. Aquesta informació s’inclourà també en la memòria dels comptes anuals.

2. Les societats mercantils que no siguin cotitzades i no presentin comptes anuals abreujats publicaran el període mitjà de pagament a proveïdors, el volum monetari i el nombre de factures pagades en un període inferior al màxim establert en la normativa de morositat (60 dies), i el percentatge que suposen sobre el nombre total de factures i sobre el total monetari dels pagaments als proveïdors a la seva pàgina web, si en tenen. Aquesta informació s’inclourà també en la memòria dels comptes anuals.

D’aquesta manera:

— ES MANTÉ l’obligació a totes les societats mercantils d’incloure el període mitjà de pagament a proveïdors de manera expressa en la memòria dels comptes anuals.

— S’INTENSIFICA el deure d’informació de les societats cotitzades i de les societats no cotitzades que no presentin comptes anuals abreujats, i s’exigeix que incloguin en la memòria, a més:

• El volum monetari i el nombre de factures pagades en un període inferior al màxim establert en la normativa sobre morositat.

• El percentatge que representa sobre el nombre total de factures i sobre el total monetari dels pagaments als proveïdors.

Aquesta informació també s’haurà de publicar a la pàgina web de la societat cotitzada i, si és el cas, de la societat no cotitzada que no presenti els comptes anuals abreujats.

Es tracta d’una obligació addicional al contingut de l’informe de gestió recollit en l’article 262 del text refós de la Llei de societats de capital, que estableix que les societats que no puguin presentar els compte de pèrdues i guanys abreujat hauran d’indicar en l’informe de gestió el període mitjà de pagament als proveïdors i, en cas que sigui superior al màxim establert en la normativa de morositat, indicar-hi també les mesures que aplicaran l’exercici següent per reduir el pagament fins que s’arribi al màxim establert.

CICAC 1 BOICAC 132

L’ICAC ha respost una consulta sobre la informació que cal incorporar en la memòria dels comptes anuals, pel que fa al període mitjà de pagaments a proveïdors en operacions comercials, després de la publicació de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses.

En concret, les qüestions plantejades són les següents:

1. Si l’ICAC té previst modificar la Resolució de 29 de gener de 2016, sobre la informació que cal incorporar en la memòria dels comptes anuals, pel que fa al període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials.

2. Si les petites i mitjanes empreses estan obligades a incloure en la memòria dels comptes anuals el període mitjà de pagament a proveïdors i la informació addicional que recull la disposició addicional tercera. El deure d’informació, segons la nova redacció introduïda per l’article 9 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses.

Doncs bé, després del recordatori del que s’estableix en la disposició addicional tercera de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials i, en el desenvolupament, per la Resolució de 29 de gener de 2016, sobre la informació que cal incorporar en la memòria dels comptes anuals, pel que fa al període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials, l’ICAC respon el següent:

• Vigència de la RICAC, de 29 de gener de 2016: l’article 9 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, amplia la informació que les societats mercantils han d’incloure en la memòria dels comptes anuals, i que també han de publicar a la seva pàgina web, si en tenen. No obstant això, no modifica la metodologia de càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors; per això, en resposta a la primera qüestió plantejada, aquest institut no preveu modificar la >Resolució del 29 de gener de 2016.
• Memòria abreujada i memòria del PGC de pimes: l’ICAC ens recorda el que estableix la Directiva 2013/34/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013, sobre els estats financers anuals, els estats financers consolidats i altres informes anàlegs d’uns determinats tipus d’empreses i la seva transposició, mitjançant la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes i, en el desenvolupament, mitjançant el Reial decret 602/2016, de 2 de desembre.

Per això, l’ICAC entén que, en l’aplicació del principi d’especialitat, la regulació continguda en aquestes normes preval en tant que, per raó de la matèria, són les disposicions que regulen la informació comptable que han de proporcionar les empreses. D’altra banda, segons el principi de primacia del Dret de la Unió, aplicable tant al Dret primari com al derivat, la Directiva preval sobre la norma nacional, en qualsevol cas.

Així, l’ICAC conclou que només les entitats que elaborin la memòria en model normal hauran d’incloure-hi de manera expressa la informació sobre el període mitjà de pagament a proveïdors, juntament amb la resta d’informació prevista per la Llei 18/2022.

La llegibilitat significa que les persones puguin llegir la factura electrònica.

La futura Llei de creació i creixement empresarial té com a finalitat potenciar l’emprenedoria com a factor clau per al desenvolupament econòmic del nostre país. Tal com s’indica en l’exposició de motius, es busca «millorar el clima de negocis, impulsar l’emprenedoria i fomentar l’augment i el volum empresarial, així com el desplegament de xarxes de col·laboració i interacció».

La factura electrònica universal serà el pilar fonamental d’aquesta nova iniciativa legal. Aquest rebut digital encara no està gaire estès a Espanya, i actualment només és obligatori en aquells tràmits en els quals les empreses i els treballadors per compte propi proveeixen o donen serveis a les Administracions públiques.

Economia aprofitarà aquest projecte normatiu per donar resposta a la preocupació manifestada des de Brussel·les per la morositat espanyola en les operacions comercials. La Comissió Europea va donar un ultimàtum al Govern l’any passat perquè posés sota control els retards en els pagaments de les Administracions públiques, sota amenaça de sanció. Cal tenir en compte que els períodes mitjans de pagament espanyols són els més alts d’Europa, si s’atenen les denúncies plantejades des de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat.

Segons el Ministeri, la morositat és una de les principals causes dels problemes de liquiditat i rendibilitat del teixit productiu espanyol, especialment dels autònoms i petits negocis. Per això, l’extensió del rebut digital garantirà la traçabilitat i el control de pagaments entre empreses i treballadors per compte propi. Amb aquesta regulació, es pretén conèixer els terminis efectius de pagament perquè es compleixin en els límits acordats a l’hora de prestar un servei.

En l’actualitat, l’article 1 de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació, i l’article 4 de la Llei 25/2013, de 27 de desembre, imposen l’obligació de la factura electrònica en el marc de la contractació amb el sector públic. És a dir, fins ara, els únics obligats a facturar electrònicament són aquells que mantenen relacions amb el sector públic en els termes que s’indica en el desenvolupament normatiu.

Després d’un tímid impuls dirigit a estendre i fomentar la digitalització del paper, la crisi econòmica del 2008 va derivar en una certa «aturada» en aquesta tendència, amb la idea de no atabalar amb més despeses les empreses i els autònoms.

Els últims anys, la situació ha canviat i nombroses iniciatives espanyoles i europees han donat una nova empenta a l’ús de la factura electrònica. D’aquesta manera, l’article 12 del Projecte de la futura llei Crea i Creix proposa una modificació de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació. En particular, s’hi introdueix un nou article 1 bis que inclou l’obligatorietat d’emetre factura electrònica. Així:

1. Totes les empreses i autònoms hauran d’expedir i remetre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres empreses i autònoms.

2. Les factures electròniques hauran de complir el que disposa la normativa de facturació.

3. Les empreses i autònoms hauran de facilitar l’accés als programes informàtics necessaris perquè els destinataris puguin gestionar les seves factures de manera gratuïta durant el termini general de prescripció de 4 anys.

Pel que fa a l’entrada en vigor o calendari d’implantació d’aquesta obligació, la disposició final cinquena també indica que:

• Per a les empreses i autònoms amb una facturació anual superior a vuit milions d’euros, l’obligació farà efecte l’any de la publicació al BOE.

• Per a la resta de les empreses i autònoms, al cap de tres anys des de la dita publicació al BOE.

És aconsellable que no esgoti els terminis d’implantació i a poc a poc vagi formant-se de cara al futur per a saber com pot configurar les seves factures. En el cas d’aquelles que van destinades a l’Administració, poden elaborar-se amb un programa informàtic gratuït que ofereix el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme a la seva pàgina web, i, per a la resta, també es podrà recórrer, tal com expliquen els organismes oficials, a qualsevol programa de facturació a l’ús. En qualsevol cas, aquestes hauran d’anar signades amb el certificat electrònic ja obligatori per a un altre tipus de tràmits, com l’autoliquidació trimestral de l’IVA o la declaració de l’IRPF.

Quins requisits ha de complir una factura electrònica?

La factura electrònica, a més del consentiment del destinatari, ha de complir les condicions següents des de l’expedició i durant tot el període de conservació:

Llegibilitat

La llegibilitat significa que la factura electrònica pugui ser llegida per humans.

No ha de preocupar-se per aquest requisit, ja que ho faciliten els programes informàtics de facturació electrònica o els programes ofimàtics (com els processadors de text). També poden facilitar-la els serveis en línia per Internet.

Autenticitat de l’origen de la factura

Significa que s’ha d’assegurar la identitat del proveïdor dels béns o prestador dels serveis facturats, i la de l’emissor de la factura, si no és el mateix.

Integritat del contingut de la factura

Significa que s’ha de garantir que el contingut de la factura no ha estat modificat.

Com es garanteix l’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut d’una factura electrònica?

L’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut d’una factura electrònica es poden garantir amb els mateixos procediments que per a una factura en paper; és a dir, mitjançant controls de gestió que permetin crear la pista d’auditoria fiable que estableixi la connexió necessària entre la factura i el lliurament de béns o prestació de serveis que aquella documenta.

No obstant això, per al cas particular de la factura electrònica la legislació permet tres procediments específics alternatius que avalen igualment l’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut. Aquests són:

• La signatura electrònica.

• L’intercanvi electrònic de dades (EDI).

• Altres mitjans validats per l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT).

Quins avantatges té la facturació electrònica?

• Millora de l’eficiència.

• Estalvi de costos.

• Integració amb les aplicacions de gestió internes de l’empresa.

• Optimització de la tresoreria.

• Traçabilitat.

• Reducció de temps de gestió i rapidesa en la presa de decisions.

• Administració i comptabilitat automatitzades.

• Rectificació d’accions errònies.

• Ús eficaç dels recursos financers.

• Fluxos de transaccions agilitats.

Finalment, no hem d’oblidar que la implantació de la factura electrònica es facilitarà amb els recursos previstos per a la digitalització de les pimes en el Pla de Recuperació. En particular, el Programa Digital Toolkit la inclourà entre els productes i serveis subvencionables.

Hisenda planeja una neteja «d’empreses fantasma» amb la implementació de determinades mesures per a depurar els censos, de manera que només les societats que realment intervinguin en el món comercial o econòmic mantinguin la seva plena vida juridicofiscal. D’altra banda, sembla que s’acosta un nou canvi legal per agilitar el procediment sancionador d’empreses que incompleixin l’obligació legal de dipòsit.

L’Administració té en el punt de mira les «societats zombis» i ja va anunciar en el seu moment que s’implementaran determinades mesures amb la finalitat de depurar els censos. L’empresari manté l’empresa «en pausa» i s’estalvia el cost inherent a la dissolució de la societat i el sobrevingut per la constitució posterior, en cas que se’n vulgui reprendre el funcionament.

SOCIETATS INACTIVES DESAPAREIXERAN DESPRÉS DE LA COVID

Segons la Resolució de 21 de gener de 2020 de la Direcció General de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, per la qual s’aproven les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner de 2020: «Les empreses inactives resulten potencialment ocultadores de la vertadera titularitat dels béns i drets, a Espanya o en altres jurisdiccions, i afecten la transparència del nostre sistema i la comunicació del beneficiari efectiu».

Així ho manifestava l’Agència Tributària a començament d’aquell any fatídic, sense sospitar que les seves intencions quedarien temporalment frustrades amb l’arribada del virus.

La crisi del coronavirus ha provocat el tancament de molts negocis. Al setembre de 2020 s’havien dissolt un 29,3 % més de societats que les registrades l’any 2019. Segons diuen els experts, a Espanya més de la meitat de les empreses estan inactives. Unes 700.000 companyies constituïdes no desenvolupen cap activitat.

Hi haurà un abans i un després del 13 de març de 2020 en el mercat espanyol. Les xifres de la Seguretat Social reflecteixen que el nombre d’empreses que cotitzaven al desembre de 2020 eren 1.403.578, la més baixa des de 2014, l’any en què l’economia espanyola va començar a créixer i a crear ocupació després de sis llargs anys de crisi. Les dades que elabora el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions són només un avançament de l’impacte que tindrà la pandèmia després de la finalització dels ERTO per força major. Davant d’aquesta desfeta, Hisenda considera que «ara més que mai és necessari escometre aquesta purga».

La tasca que li toca fer a l’Agència Tributària és titànica. Avui dia, pel que indiquen els mitjans de comunicació, es pretén combatre-les mitjançant la reforma de la Llei de mesures de prevenció del frau. Cal tenir en compte que aquestes societats poden ser reviscudes per a operacions delictives.

S’estan sospesant una sèrie d’esmenes que pretenen, d’una banda, obligar els registradors mercantils a assumir la neteja de la llista de societats «en coma induït» i, d’una altra, autoritzar Hisenda perquè els privi del número d’identificació fiscal, cosa que els suposarà la mort civil.

Les societats inactives són aquelles entitats que paralitzen l’activitat, però sense arribar al punt de dissoldre’s a l’espera de ser reactivades o liquidades per complet.

Deixar una societat inactiva és molt fàcil: simplement es tracta de presentar el model 036 a l’Agència Tributària en el termini d’un mes des de la data de cessament marcant la casella 140 «Deixar d’exercir totes les activitats empresarials i professionals (persones jurídiques i entitats, sense liquidació. Entitats inactives)» i la casella 141 amb la data en la qual efectivament cessa l’activitat.

Les causes d’aquesta «aturada» poden anar des de la deixadesa de l’empresari de torn fins a l’intent d’esquivar o diferir les despeses notarials, els aranzels registrals i les càrregues fiscals associades a la liquidació.

Tanmateix, no tot són avantatges: cal no oblidar que, encara que no tinguin activitat, aquestes empreses no estan exemptes de complir amb les seves obligacions mercantils i fiscals. No presentar l’impost de societats, no dipositar els comptes en el Registre o no dissoldre la societat deixant-la inactiva sine die pot implicar sancions econòmiques importants. En el cas que no es dipositin els documents en els terminis legals establerts, els administradors de la societat podrien rebre sancions de 1.200 euros a 60.000 euros.

Tot això sense oblidar que, amb la revocació del NIF, s’aconsegueix que el registre on estigui inscrita l’empresa estengui, en el full obert per a aquesta entitat, una nota marginal per evitar que pugui fer-s’hi cap anotació. Aquest tancament es tradueix en:

• La baixa en el Registre d’Operadors Intracomunitaris i en el Registre de Devolució Mensual de l’IVA i, també, en la impossibilitat de fer operacions bancàries en els comptes o dipòsits d’aquestes societats.

• Un impediment per a obtenir el certificat d’estar al corrent d’obligacions tributàries, cosa que sens dubte expulsarà automàticament qualsevol societat de la roda de la contractació pública.

LA MANCA DE DIPÒSIT DE COMPTES SERÀ SANCIONADA

L’efectivitat dels règims sancionadors s’està convertint en una veritable vacuna contra la insolvència de l’Administració. La traçabilitat i el rastreig d’incomplidors ompliran les arques de l’Estat, cosa que, en l’actual pandèmia i amb els diners públics sota pressió, és una prioritat.

Sent extremadament cauts amb tot el que pot afectar la butxaca, escometem aquesta anàlisi amb la voluntat de ser cristal·lins i directes.

Dades

Les dades o ingredients són clars i molt frescos:

• Hi ha més de dos milions d’empreses que incompleixen l’obligació imposada per la Llei de societats de capital de les quals 253.110 mantenen algun tipus d’activitat i 1.830.689 estan inactives, encara que no per això tenen dret a eludir aquesta obligació.

• L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) tan sols incoa 150 expedients a l’any.

Causes

Les causes d’aquesta situació també són clares, però «ja molt seques», es remunten a molts anys enrere:

• La manca de recursos humans i econòmics de l’ICAC, l’activitat principal del qual és la supervisió de l’activitat dels auditors de comptes, per la qual cosa destina una part mínima dels seus recursos disponibles a la supervisió d’aquesta altra atribució competencial.

• La manca d’incentiu econòmic per a escometre amb «motivació» el seguiment i l’eventual sanció de les empreses incomplidores. L’esquema actual no aporta cap benefici a l’institut, ja que la recaptació obtinguda per les escasses sancions imposades no redunda en la millora dels seus comptes, sinó que s’ingressen en el tresor públic.

Les solucions proposades formen part de la «nova cuina» o, més ben dit, agenda, de la vicepresidenta d’Assumptes Econòmics. Nadia Calviño, ministra d’Economia, està preparant una reforma legal per a millorar els recursos destinats al seguiment i eventual sanció d’aquesta mena de comportaments, per una doble via:

• Reforçar l’organisme que té encomanada aquesta atribució, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC).

• Implicar també en aquesta batalla nous actors com l’Agència Tributària o el Col·legi de Registradors Mercantils.

El canvi legal que s’està cuinant permetrà afectar en el balanç de l’ICAC la recaptació que l’organisme obtingui per les sancions imposades a les empreses que hagin incomplert l’obligació legal de dipositar en el Registre Mercantil els seus comptes en el termini màxim d’un mes després de ser aprovats, tal com estableix la Llei de societats de capital.

La nova operativa alliberarà l’ICAC de l’obligació d’assumir en primera persona el seguiment de les empreses i encomanarà aquesta funció als organismes que disposen de tota la informació: els registres mercantils. El pla del Govern, segons confirmen fonts oficials, es basa en la subscripció d’un conveni amb el Col·legi de Registradors Mercantils perquè siguin aquests els qui s’encarreguin de la supervisió dels incompliments i la incoació dels expedients sancionadors, tasca per la qual es preveu que rebin el 50 % de la recaptació sancionadora.

La resta, l’altre 50 %, redundaria en els comptes de l’ICAC, si bé una part d’aquests recursos, entorn d’un 10 %, s’abonaran a l’Agència Tributària perquè s’encarregui de la gestió de la recaptació d’aquestes sancions i de les reclamacions corresponents quan hi hagi impagaments.

Sancions

Segons la Llei de societats de capital, l’incompliment de l’obligació legal de dipositar els comptes en el Registre implica multes que oscil·len entre els 1.200 i els 60.000 euros en el cas de les pimes, i que poden arribar a ser de 300.000 euros per a les societats que facturen més de sis milions d’euros.

Efectes

L’ensurt que li donaran el 2021, si forma part del col·lectiu d’incomplidors, serà proporcional als milions que es recaptaran per aquesta via. Tingui en compte que, si aquest règim s’aplica de forma generalitzada, i sabent que hi ha més de dos milions d’empreses incomplidores, els ingressos per a les arques públiques es comptarien per centenars de milions d’euros.

Amb aquest nou incentiu, Economia confia que el 2021 l’activitat sancionadora de l’ICAC es duplicarà i que l’import de la recaptació passarà dels 685.000 euros ingressats el 2019 per aquest concepte a una xifra de més d’1,1 milions «que es veurà incrementada en anys venidors».

Incògnites

Què passarà si, com a conseqüència d’una irregularitat formal, el Registre no admet el dipòsit dels seus comptes? Seria lícit sancionar en aquests casos?