Mercantil archivos - Compta-1 Banyoles

La Llei Crea i Creix, que pretén impulsar la generació i el desenvolupament de l’activitat empresarial, arriba amb nous requeriments de transparència. En aquest cas, parlarem d’aquells vinculats a l’ajornament de pagaments a proveïdors.

La Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses (coneguda com a Llei Crea i Creix), ha modificat la disposició addicional tercera de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

La nova disposició imposa les obligacions següents:

1. Les societats mercantils cotitzades publicaran a la seva pàgina web el període mitjà de pagament a proveïdors, el volum monetari i el nombre de factures pagades en un període inferior al màxim establert en la normativa de morositat (60 dies), i el percentatge que suposen sobre el nombre total de factures i sobre el total monetari dels pagaments als proveïdors. Aquesta informació s’inclourà també en la memòria dels comptes anuals.

2. Les societats mercantils que no siguin cotitzades i no presentin comptes anuals abreujats publicaran el període mitjà de pagament a proveïdors, el volum monetari i el nombre de factures pagades en un període inferior al màxim establert en la normativa de morositat (60 dies), i el percentatge que suposen sobre el nombre total de factures i sobre el total monetari dels pagaments als proveïdors a la seva pàgina web, si en tenen. Aquesta informació s’inclourà també en la memòria dels comptes anuals.

D’aquesta manera:

— ES MANTÉ l’obligació a totes les societats mercantils d’incloure el període mitjà de pagament a proveïdors de manera expressa en la memòria dels comptes anuals.

— S’INTENSIFICA el deure d’informació de les societats cotitzades i de les societats no cotitzades que no presentin comptes anuals abreujats, i s’exigeix que incloguin en la memòria, a més:

• El volum monetari i el nombre de factures pagades en un període inferior al màxim establert en la normativa sobre morositat.

• El percentatge que representa sobre el nombre total de factures i sobre el total monetari dels pagaments als proveïdors.

Aquesta informació també s’haurà de publicar a la pàgina web de la societat cotitzada i, si és el cas, de la societat no cotitzada que no presenti els comptes anuals abreujats.

Es tracta d’una obligació addicional al contingut de l’informe de gestió recollit en l’article 262 del text refós de la Llei de societats de capital, que estableix que les societats que no puguin presentar els compte de pèrdues i guanys abreujat hauran d’indicar en l’informe de gestió el període mitjà de pagament als proveïdors i, en cas que sigui superior al màxim establert en la normativa de morositat, indicar-hi també les mesures que aplicaran l’exercici següent per reduir el pagament fins que s’arribi al màxim establert.

CICAC 1 BOICAC 132

L’ICAC ha respost una consulta sobre la informació que cal incorporar en la memòria dels comptes anuals, pel que fa al període mitjà de pagaments a proveïdors en operacions comercials, després de la publicació de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses.

En concret, les qüestions plantejades són les següents:

1. Si l’ICAC té previst modificar la Resolució de 29 de gener de 2016, sobre la informació que cal incorporar en la memòria dels comptes anuals, pel que fa al període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials.

2. Si les petites i mitjanes empreses estan obligades a incloure en la memòria dels comptes anuals el període mitjà de pagament a proveïdors i la informació addicional que recull la disposició addicional tercera. El deure d’informació, segons la nova redacció introduïda per l’article 9 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses.

Doncs bé, després del recordatori del que s’estableix en la disposició addicional tercera de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials i, en el desenvolupament, per la Resolució de 29 de gener de 2016, sobre la informació que cal incorporar en la memòria dels comptes anuals, pel que fa al període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials, l’ICAC respon el següent:

• Vigència de la RICAC, de 29 de gener de 2016: l’article 9 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, amplia la informació que les societats mercantils han d’incloure en la memòria dels comptes anuals, i que també han de publicar a la seva pàgina web, si en tenen. No obstant això, no modifica la metodologia de càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors; per això, en resposta a la primera qüestió plantejada, aquest institut no preveu modificar la >Resolució del 29 de gener de 2016.
• Memòria abreujada i memòria del PGC de pimes: l’ICAC ens recorda el que estableix la Directiva 2013/34/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013, sobre els estats financers anuals, els estats financers consolidats i altres informes anàlegs d’uns determinats tipus d’empreses i la seva transposició, mitjançant la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes i, en el desenvolupament, mitjançant el Reial decret 602/2016, de 2 de desembre.

Per això, l’ICAC entén que, en l’aplicació del principi d’especialitat, la regulació continguda en aquestes normes preval en tant que, per raó de la matèria, són les disposicions que regulen la informació comptable que han de proporcionar les empreses. D’altra banda, segons el principi de primacia del Dret de la Unió, aplicable tant al Dret primari com al derivat, la Directiva preval sobre la norma nacional, en qualsevol cas.

Així, l’ICAC conclou que només les entitats que elaborin la memòria en model normal hauran d’incloure-hi de manera expressa la informació sobre el període mitjà de pagament a proveïdors, juntament amb la resta d’informació prevista per la Llei 18/2022.

La llegibilitat significa que les persones puguin llegir la factura electrònica.

La futura Llei de creació i creixement empresarial té com a finalitat potenciar l’emprenedoria com a factor clau per al desenvolupament econòmic del nostre país. Tal com s’indica en l’exposició de motius, es busca «millorar el clima de negocis, impulsar l’emprenedoria i fomentar l’augment i el volum empresarial, així com el desplegament de xarxes de col·laboració i interacció».

La factura electrònica universal serà el pilar fonamental d’aquesta nova iniciativa legal. Aquest rebut digital encara no està gaire estès a Espanya, i actualment només és obligatori en aquells tràmits en els quals les empreses i els treballadors per compte propi proveeixen o donen serveis a les Administracions públiques.

Economia aprofitarà aquest projecte normatiu per donar resposta a la preocupació manifestada des de Brussel·les per la morositat espanyola en les operacions comercials. La Comissió Europea va donar un ultimàtum al Govern l’any passat perquè posés sota control els retards en els pagaments de les Administracions públiques, sota amenaça de sanció. Cal tenir en compte que els períodes mitjans de pagament espanyols són els més alts d’Europa, si s’atenen les denúncies plantejades des de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat.

Segons el Ministeri, la morositat és una de les principals causes dels problemes de liquiditat i rendibilitat del teixit productiu espanyol, especialment dels autònoms i petits negocis. Per això, l’extensió del rebut digital garantirà la traçabilitat i el control de pagaments entre empreses i treballadors per compte propi. Amb aquesta regulació, es pretén conèixer els terminis efectius de pagament perquè es compleixin en els límits acordats a l’hora de prestar un servei.

En l’actualitat, l’article 1 de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació, i l’article 4 de la Llei 25/2013, de 27 de desembre, imposen l’obligació de la factura electrònica en el marc de la contractació amb el sector públic. És a dir, fins ara, els únics obligats a facturar electrònicament són aquells que mantenen relacions amb el sector públic en els termes que s’indica en el desenvolupament normatiu.

Després d’un tímid impuls dirigit a estendre i fomentar la digitalització del paper, la crisi econòmica del 2008 va derivar en una certa «aturada» en aquesta tendència, amb la idea de no atabalar amb més despeses les empreses i els autònoms.

Els últims anys, la situació ha canviat i nombroses iniciatives espanyoles i europees han donat una nova empenta a l’ús de la factura electrònica. D’aquesta manera, l’article 12 del Projecte de la futura llei Crea i Creix proposa una modificació de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació. En particular, s’hi introdueix un nou article 1 bis que inclou l’obligatorietat d’emetre factura electrònica. Així:

1. Totes les empreses i autònoms hauran d’expedir i remetre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres empreses i autònoms.

2. Les factures electròniques hauran de complir el que disposa la normativa de facturació.

3. Les empreses i autònoms hauran de facilitar l’accés als programes informàtics necessaris perquè els destinataris puguin gestionar les seves factures de manera gratuïta durant el termini general de prescripció de 4 anys.

Pel que fa a l’entrada en vigor o calendari d’implantació d’aquesta obligació, la disposició final cinquena també indica que:

• Per a les empreses i autònoms amb una facturació anual superior a vuit milions d’euros, l’obligació farà efecte l’any de la publicació al BOE.

• Per a la resta de les empreses i autònoms, al cap de tres anys des de la dita publicació al BOE.

És aconsellable que no esgoti els terminis d’implantació i a poc a poc vagi formant-se de cara al futur per a saber com pot configurar les seves factures. En el cas d’aquelles que van destinades a l’Administració, poden elaborar-se amb un programa informàtic gratuït que ofereix el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme a la seva pàgina web, i, per a la resta, també es podrà recórrer, tal com expliquen els organismes oficials, a qualsevol programa de facturació a l’ús. En qualsevol cas, aquestes hauran d’anar signades amb el certificat electrònic ja obligatori per a un altre tipus de tràmits, com l’autoliquidació trimestral de l’IVA o la declaració de l’IRPF.

Quins requisits ha de complir una factura electrònica?

La factura electrònica, a més del consentiment del destinatari, ha de complir les condicions següents des de l’expedició i durant tot el període de conservació:

Llegibilitat

La llegibilitat significa que la factura electrònica pugui ser llegida per humans.

No ha de preocupar-se per aquest requisit, ja que ho faciliten els programes informàtics de facturació electrònica o els programes ofimàtics (com els processadors de text). També poden facilitar-la els serveis en línia per Internet.

Autenticitat de l’origen de la factura

Significa que s’ha d’assegurar la identitat del proveïdor dels béns o prestador dels serveis facturats, i la de l’emissor de la factura, si no és el mateix.

Integritat del contingut de la factura

Significa que s’ha de garantir que el contingut de la factura no ha estat modificat.

Com es garanteix l’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut d’una factura electrònica?

L’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut d’una factura electrònica es poden garantir amb els mateixos procediments que per a una factura en paper; és a dir, mitjançant controls de gestió que permetin crear la pista d’auditoria fiable que estableixi la connexió necessària entre la factura i el lliurament de béns o prestació de serveis que aquella documenta.

No obstant això, per al cas particular de la factura electrònica la legislació permet tres procediments específics alternatius que avalen igualment l’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut. Aquests són:

• La signatura electrònica.

• L’intercanvi electrònic de dades (EDI).

• Altres mitjans validats per l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT).

Quins avantatges té la facturació electrònica?

• Millora de l’eficiència.

• Estalvi de costos.

• Integració amb les aplicacions de gestió internes de l’empresa.

• Optimització de la tresoreria.

• Traçabilitat.

• Reducció de temps de gestió i rapidesa en la presa de decisions.

• Administració i comptabilitat automatitzades.

• Rectificació d’accions errònies.

• Ús eficaç dels recursos financers.

• Fluxos de transaccions agilitats.

Finalment, no hem d’oblidar que la implantació de la factura electrònica es facilitarà amb els recursos previstos per a la digitalització de les pimes en el Pla de Recuperació. En particular, el Programa Digital Toolkit la inclourà entre els productes i serveis subvencionables.

Hisenda planeja una neteja «d’empreses fantasma» amb la implementació de determinades mesures per a depurar els censos, de manera que només les societats que realment intervinguin en el món comercial o econòmic mantinguin la seva plena vida juridicofiscal. D’altra banda, sembla que s’acosta un nou canvi legal per agilitar el procediment sancionador d’empreses que incompleixin l’obligació legal de dipòsit.

L’Administració té en el punt de mira les «societats zombis» i ja va anunciar en el seu moment que s’implementaran determinades mesures amb la finalitat de depurar els censos. L’empresari manté l’empresa «en pausa» i s’estalvia el cost inherent a la dissolució de la societat i el sobrevingut per la constitució posterior, en cas que se’n vulgui reprendre el funcionament.

SOCIETATS INACTIVES DESAPAREIXERAN DESPRÉS DE LA COVID

Segons la Resolució de 21 de gener de 2020 de la Direcció General de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, per la qual s’aproven les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner de 2020: «Les empreses inactives resulten potencialment ocultadores de la vertadera titularitat dels béns i drets, a Espanya o en altres jurisdiccions, i afecten la transparència del nostre sistema i la comunicació del beneficiari efectiu».

Així ho manifestava l’Agència Tributària a començament d’aquell any fatídic, sense sospitar que les seves intencions quedarien temporalment frustrades amb l’arribada del virus.

La crisi del coronavirus ha provocat el tancament de molts negocis. Al setembre de 2020 s’havien dissolt un 29,3 % més de societats que les registrades l’any 2019. Segons diuen els experts, a Espanya més de la meitat de les empreses estan inactives. Unes 700.000 companyies constituïdes no desenvolupen cap activitat.

Hi haurà un abans i un després del 13 de març de 2020 en el mercat espanyol. Les xifres de la Seguretat Social reflecteixen que el nombre d’empreses que cotitzaven al desembre de 2020 eren 1.403.578, la més baixa des de 2014, l’any en què l’economia espanyola va començar a créixer i a crear ocupació després de sis llargs anys de crisi. Les dades que elabora el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions són només un avançament de l’impacte que tindrà la pandèmia després de la finalització dels ERTO per força major. Davant d’aquesta desfeta, Hisenda considera que «ara més que mai és necessari escometre aquesta purga».

La tasca que li toca fer a l’Agència Tributària és titànica. Avui dia, pel que indiquen els mitjans de comunicació, es pretén combatre-les mitjançant la reforma de la Llei de mesures de prevenció del frau. Cal tenir en compte que aquestes societats poden ser reviscudes per a operacions delictives.

S’estan sospesant una sèrie d’esmenes que pretenen, d’una banda, obligar els registradors mercantils a assumir la neteja de la llista de societats «en coma induït» i, d’una altra, autoritzar Hisenda perquè els privi del número d’identificació fiscal, cosa que els suposarà la mort civil.

Les societats inactives són aquelles entitats que paralitzen l’activitat, però sense arribar al punt de dissoldre’s a l’espera de ser reactivades o liquidades per complet.

Deixar una societat inactiva és molt fàcil: simplement es tracta de presentar el model 036 a l’Agència Tributària en el termini d’un mes des de la data de cessament marcant la casella 140 «Deixar d’exercir totes les activitats empresarials i professionals (persones jurídiques i entitats, sense liquidació. Entitats inactives)» i la casella 141 amb la data en la qual efectivament cessa l’activitat.

Les causes d’aquesta «aturada» poden anar des de la deixadesa de l’empresari de torn fins a l’intent d’esquivar o diferir les despeses notarials, els aranzels registrals i les càrregues fiscals associades a la liquidació.

Tanmateix, no tot són avantatges: cal no oblidar que, encara que no tinguin activitat, aquestes empreses no estan exemptes de complir amb les seves obligacions mercantils i fiscals. No presentar l’impost de societats, no dipositar els comptes en el Registre o no dissoldre la societat deixant-la inactiva sine die pot implicar sancions econòmiques importants. En el cas que no es dipositin els documents en els terminis legals establerts, els administradors de la societat podrien rebre sancions de 1.200 euros a 60.000 euros.

Tot això sense oblidar que, amb la revocació del NIF, s’aconsegueix que el registre on estigui inscrita l’empresa estengui, en el full obert per a aquesta entitat, una nota marginal per evitar que pugui fer-s’hi cap anotació. Aquest tancament es tradueix en:

• La baixa en el Registre d’Operadors Intracomunitaris i en el Registre de Devolució Mensual de l’IVA i, també, en la impossibilitat de fer operacions bancàries en els comptes o dipòsits d’aquestes societats.

• Un impediment per a obtenir el certificat d’estar al corrent d’obligacions tributàries, cosa que sens dubte expulsarà automàticament qualsevol societat de la roda de la contractació pública.

LA MANCA DE DIPÒSIT DE COMPTES SERÀ SANCIONADA

L’efectivitat dels règims sancionadors s’està convertint en una veritable vacuna contra la insolvència de l’Administració. La traçabilitat i el rastreig d’incomplidors ompliran les arques de l’Estat, cosa que, en l’actual pandèmia i amb els diners públics sota pressió, és una prioritat.

Sent extremadament cauts amb tot el que pot afectar la butxaca, escometem aquesta anàlisi amb la voluntat de ser cristal·lins i directes.

Dades

Les dades o ingredients són clars i molt frescos:

• Hi ha més de dos milions d’empreses que incompleixen l’obligació imposada per la Llei de societats de capital de les quals 253.110 mantenen algun tipus d’activitat i 1.830.689 estan inactives, encara que no per això tenen dret a eludir aquesta obligació.

• L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) tan sols incoa 150 expedients a l’any.

Causes

Les causes d’aquesta situació també són clares, però «ja molt seques», es remunten a molts anys enrere:

• La manca de recursos humans i econòmics de l’ICAC, l’activitat principal del qual és la supervisió de l’activitat dels auditors de comptes, per la qual cosa destina una part mínima dels seus recursos disponibles a la supervisió d’aquesta altra atribució competencial.

• La manca d’incentiu econòmic per a escometre amb «motivació» el seguiment i l’eventual sanció de les empreses incomplidores. L’esquema actual no aporta cap benefici a l’institut, ja que la recaptació obtinguda per les escasses sancions imposades no redunda en la millora dels seus comptes, sinó que s’ingressen en el tresor públic.

Les solucions proposades formen part de la «nova cuina» o, més ben dit, agenda, de la vicepresidenta d’Assumptes Econòmics. Nadia Calviño, ministra d’Economia, està preparant una reforma legal per a millorar els recursos destinats al seguiment i eventual sanció d’aquesta mena de comportaments, per una doble via:

• Reforçar l’organisme que té encomanada aquesta atribució, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC).

• Implicar també en aquesta batalla nous actors com l’Agència Tributària o el Col·legi de Registradors Mercantils.

El canvi legal que s’està cuinant permetrà afectar en el balanç de l’ICAC la recaptació que l’organisme obtingui per les sancions imposades a les empreses que hagin incomplert l’obligació legal de dipositar en el Registre Mercantil els seus comptes en el termini màxim d’un mes després de ser aprovats, tal com estableix la Llei de societats de capital.

La nova operativa alliberarà l’ICAC de l’obligació d’assumir en primera persona el seguiment de les empreses i encomanarà aquesta funció als organismes que disposen de tota la informació: els registres mercantils. El pla del Govern, segons confirmen fonts oficials, es basa en la subscripció d’un conveni amb el Col·legi de Registradors Mercantils perquè siguin aquests els qui s’encarreguin de la supervisió dels incompliments i la incoació dels expedients sancionadors, tasca per la qual es preveu que rebin el 50 % de la recaptació sancionadora.

La resta, l’altre 50 %, redundaria en els comptes de l’ICAC, si bé una part d’aquests recursos, entorn d’un 10 %, s’abonaran a l’Agència Tributària perquè s’encarregui de la gestió de la recaptació d’aquestes sancions i de les reclamacions corresponents quan hi hagi impagaments.

Sancions

Segons la Llei de societats de capital, l’incompliment de l’obligació legal de dipositar els comptes en el Registre implica multes que oscil·len entre els 1.200 i els 60.000 euros en el cas de les pimes, i que poden arribar a ser de 300.000 euros per a les societats que facturen més de sis milions d’euros.

Efectes

L’ensurt que li donaran el 2021, si forma part del col·lectiu d’incomplidors, serà proporcional als milions que es recaptaran per aquesta via. Tingui en compte que, si aquest règim s’aplica de forma generalitzada, i sabent que hi ha més de dos milions d’empreses incomplidores, els ingressos per a les arques públiques es comptarien per centenars de milions d’euros.

Amb aquest nou incentiu, Economia confia que el 2021 l’activitat sancionadora de l’ICAC es duplicarà i que l’import de la recaptació passarà dels 685.000 euros ingressats el 2019 per aquest concepte a una xifra de més d’1,1 milions «que es veurà incrementada en anys venidors».

Incògnites

Què passarà si, com a conseqüència d’una irregularitat formal, el Registre no admet el dipòsit dels seus comptes? Seria lícit sancionar en aquests casos?