Tag

compta-1 archivos - Compta-1 Banyoles

Compta-1 Servei laboral

Reial Decret llei 2/2024, de 21 de maig, pel qual s’adopten mesures urgents per a simplificar i millorar el nivell assistencial de la protecció per desocupació

By Servei laboral

El 23 de maig passat va entrar en vigor la major part del Reial Decret llei 2/2024, de 21 de maig, pel qual s’adopten mesures urgents per a simplificar i millorar el nivell assistencial de la protecció per desocupació, i per a completar la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors, i per la qual es deroga la Directiva 2010/18/UE del Consell.

Tot i que el RDL va entrar en vigor el mes de maig passat, les novetats sobre el nivell assistencial de la prestació per desocupació es van allargar fins a l’1 de novembre (per exemple, la garantia de serveis a persones beneficiàries d’aquest nivell, les mesures d’evolució financera i de millora de l’ocupabilitat, les prestacions contributives de persones treballadores transfrontereres de Ceuta i Melilla, el subsidi per desocupació d’emigrants retornats, el subsidi per a víctimes de violència de gènere o sexual, o la compatibilitat de les prestacions per desocupació). Tot seguit analitzem aquests últims aspectes, així com els principals efectes en matèria de prestacions contributives de desocupació.

1. Model de nivell assistencial

El nou model que planteja la reforma implica donar compliment al compromís del component 23 del Pla de recuperació, transformació i resiliència. Les persones treballadores que s’acullin a aquest model gaudiran d’un accés més simple i de més protecció, i podran compatibilitzar els subsidis i les prestacions per desocupació amb l’activitat laboral, com ja constava en un acord assolit en el seu moment en el marc del diàleg social amb les organitzacions sindicals més representatives.

En aquest RDL s’aborda la revisió de les característiques bàsiques de la protecció per desocupació en el nivell assistencial, se n’amplia el nivell de cobertura (s’eliminen les llacunes de desprotecció), se simplifiquen els requisits d’accés i manteniment a la desocupació i es milloren, i es garanteix als beneficiaris dels subsidis l’accés a itineraris personalitzats d’ocupació, amb la finalitat de millorar la seva ocupabilitat i fomentar de la seva inserció laboral. Així mateix, es facilita als ciutadans el coneixement dels procediments per a atendre les obligacions contretes en matèria de desocupació.

blank

Nous col·lectius protegits

Amb caràcter general, el col·lectiu destinatari del nou règim és el de les persones desocupades amb una situació que tingui relació directa amb la pèrdua immediatament anterior d’un lloc de treball o perquè s’ha esgotat la prestació contributiva.

En aquest sentit, aquestes són les principals novetats:

• Es crea el subsidi per desocupació per a les víctimes de violència de gènere o sexual de més de 16 anys i es deroga, així, el reial decret que s’ocupava del programa de Renda Activa d’Inserció (RAI) per a aturats amb necessitats econòmiques especials i dificultat per a trobar feina.

• Es modifiquen els articles 286 i 287 de la LGSS per tal d’unificar la protecció per desocupació de les persones treballadores eventuals agràries: s’hi reconeix el seu dret al subsidi per desocupació i s’eliminen les restriccions anteriors sobre la durada de la prestació contributiva i sobre el còmput recíproc dels períodes d’ocupació cotitzada com a eventuals agràries, per a l’accés al subsidi per desocupació per cotitzacions insuficients. A més a més, es redueix a deu el nombre de jornades necessàries perquè els treballadors agraris per compte d’altri de caràcter eventual, inclosos en el Sistema Especial per a Treballadors per compte d’altri Agraris, puguin beneficiar-se del subsidi per desocupació.

• Com a excepció, es manté el supòsit d’accés al subsidi dels espanyols emigrants retornats sense dret a prestació contributiva, un col·lectiu històricament inclòs en aquest àmbit de protecció i no acollit expressament en l’ingrés mínim vital.

• S’amplia la cobertura del nivell assistencial als menors de 45 anys sense responsabilitats familiars, sempre que hagin esgotat una prestació contributiva de 360 dies; i als qui acreditin períodes cotitzats inferiors a 6 mesos, encara que no tinguin responsabilitats familiars.

• També s’hi reconeix el dret a accedir al subsidi assistencial a les persones treballadores eventuals agràries, excloses anteriorment.

• Es manté el subsidi de majors de 52 anys, la quantia fixa del qual no es modifica, però es compensa amb una durada més llarga i amb les cotitzacions per la contingència de jubilació, que no tenen la resta dels subsidis.

• Així mateix, la reforma del nivell assistencial es completa amb la regulació de l’accés al subsidi dels col·lectius següents. D’una banda, els emigrants espanyols que obtenen protecció immediata quan tornen a Espanya, i, de l’altra, les víctimes de violència de gènere o sexual.

blank

Requisits d’accés i manteniment

Se simplifiquen i es milloren els requisits d’accés i manteniment d’aquesta manera: se suprimeix el termini d’espera d’un mes des de la data en què s’esgoti la prestació contributiva; també es canvia la forma actual de considerar les responsabilitats familiars en els subsidis amb càrregues familiars, de manera que no se n’exclourà el sol·licitant que percebi rendes pròpies per sobre del 75% de l’SMI; i la norma estableix que hi haurà responsabilitats familiars, quan el total de rendes de la unitat familiar entre el nombre de persones que la formen, inclòs el sol·licitant, no superi el 75% de l’SMI.

A més a més, se simplifica la durada dels subsidis d’esgotament de la prestació contributiva, que s’ajusta, amb independència de l’edat, al subsidi d’esgotament de la prestació contributiva amb responsabilitats familiars; i es manté la durada del subsidi per cotitzacions insuficients, proporcional al nombre de mesos cotitzats.

En els supòsits previstos en l’article 274.1 a) de la LGSS (és a dir, els beneficiaris amb prestació per desocupació esgotada), la durada màxima del subsidi per desocupació es determinarà en funció de l’edat de la persona sol·licitant, el dia en què esgoti la prestació per desocupació; i l’acreditació de responsabilitats familiars i la durada de la prestació per desocupació esgotada, d’acord amb la taula següent:

blank

En els casos que es detallen en l’article 274.1 b) de la LGSS (aturats que no tinguin cobert el període mínim de cotització, amb prestació de desocupació esgotada amb durada igual o superior a 360 dies), la durada màxima del subsidi es determinarà en funció del període d’ocupació cotitzat i de l’acreditació de responsabilitats familiars, d’acord amb la taula següent:

blank

Així mateix, es millora la dinàmica del dret dels subsidis per esgotament de la prestació contributiva, per cotitzacions insuficients i per a emigrants retornats i víctimes de violència de gènere o sexual, que es reconeix per períodes trimestrals i s’exigeix que els requisits de manca de rendes o de responsabilitats familiars es compleixin el mes natural anterior a la data de la sol·licitud inicial del subsidi i de cadascuna de les pròrrogues, sense que sigui procedent la revisió del dret per a verificar si es mantenen durant els tres mesos reconeguts.

blank

El requisit de rendes o responsabilitats familiars es configura com a requisit d’accés al dret inicial i a cadascuna de les pròrrogues o represes del subsidi, que s’acreditarà mitjançant la «declaració responsable» de les rendes que s’hagin percebut el mes anterior.

La veracitat d’aquestes dades es constatarà a posteriori, mitjançant les declaracions tributàries corresponents. Si en la sol·licitud inicial o d’alguna de les pròrrogues del subsidi, l’interessat ocultés alguna renda que afecti el seu dret, un cop detectada, es declararan indegudament percebuts els tres mesos reconeguts després d’aquesta sol·licitud.

blank

Programes i accions que fan possible la reincorporació al mercat laboral. Acord d’activitat

Els beneficiaris, en situació de desocupació de llarga durada, s’incorporen de manera prioritària a programes i accions que possibilitin la reincorporació al mercat laboral amb l’accés garantit als serveis de la Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional d’Ocupació.

En relació amb les mesures de reinserció laboral i millora de l’ocupabilitat, es pretén una vinculació efectiva dels beneficiaris dels subsidis amb les polítiques actives d’ocupació, per a la millora de l’ocupabilitat i el foment de la inserció laboral, mitjançant la subscripció de l’acord d’activitat a què es refereix l’article 3 de la Llei 3/2023, de 28 de febrer, d’ocupació, amb seguiment dels serveis d’ocupació competents, com a requisit d’accés i durant tot el període de percepció del subsidi, que inclourà el compliment de la cerca d’ocupació per part dels beneficiaris. El Servei Públic d’Ocupació Estatal avaluarà l’efectivitat i l’eficàcia de les mesures de millora d’ocupabilitat i reinserció laboral.

Així mateix, s’incorporen noves disposicions addicionals a la LGSS. D’una banda, reforcen la garantia d’accés a l’itinerari o pla personalitzat que faciliti l’accés a l’ocupació i la millora de l’ocupabilitat de les persones beneficiàries del subsidi (nova disposició addicional 54a de la LGSS), també preveuen una avaluació ex post específica sobre els resultats assolits, que ha de servir per a prendre decisions i adequar la regulació normativa (nova disposició addicional 55a de la LGSS) i, d’altra banda, inicien l’execució d’una de les mesures que es recullen en els plans integrals de desenvolupament socioeconòmic de les ciutats de Ceuta i Melilla (nova disposició addicional 56a de la LGSS).

Quanties

Es modifica la quantia dels subsidis per esgotament i la de les cotitzacions insuficients, i s’hi introdueix una fórmula de quantia decreixent, en tres trams:

• Els 6 primers mesos: 95% IPREM (570 euros, segons la referència actual).

• Els 6 mesos següents: 90% IPREM (540 euros).

• La resta del període: 80% IPREM (480 euros).

A més a més, s’elimina la deducció proporcional en funció de les hores treballades a temps parcial. Per acabar, s’incorpora a la regulació de la quantia del subsidi per cotitzacions insuficients per a la prestació contributiva una previsió anàloga a l’establerta sobre aquesta última per als supòsits d’accés des d’una situació de reducció de jornada per naixement d’un fill, guarda legal, víctimes de violència de gènere i d’altres regulacions.

Compatibilitat de la prestació

Amb la modificació de l’article 282.3 de la LGSS, es canvia la fórmula de compatibilitat dels subsidis previstos en el títol III de la LGSS amb el treball per compte d’altri, a temps complet o a temps parcial, i s’estableix la compatibilitat durant un màxim de 180 dies, en una o diverses relacions laborals, després d’esgotar un any de subsidi, amb l’objectiu de no penalitzar la reincorporació al treball.

En aquests supòsits de compatibilitat del subsidi amb el treball per compte d’altri, el subsidi es percebrà com un complement de suport a l’ocupació, sense que canviï de naturalesa jurídica, que és, sens dubte, una nova forma de compatibilitat del subsidi amb el treball.

El canvi terminològic es fa necessari per tal de distingir aquesta nova regulació comptable de l’anterior compatibilitat de les prestacions i subsidis per desocupació amb el treball a temps parcial, així com durant el període transitori fins que s’extingeixin els subsidis reconeguts amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta reforma.

Aquesta mesura també es preveu per a les prestacions contributives per desocupació, sempre que s’hagin meritat 9 mesos i que el dret reconegut sigui de 12 mesos o més, i es podrà aplicar a les prestacions reconegudes a partir de l’1 d’abril de 2025.

D’altra banda, pel que fa a la cotització que ha d’abonar l’entitat gestora, es preveuen la regulació del règim de compatibilitat aplicable a les prestacions per desocupació i els efectes de la compatibilitat del treball a temps complet.

S’hi afegeixen, també, algunes regles transitòries de compatibilitat de les prestacions per desocupació:

«El règim de compatibilitat com a complement de suport a l’ús dels subsidis per a emigrants retornats i per a víctimes de violència de gènere o sexual, regulats en les disposicions addicionals cinquanta-setena i cinquanta-vuitena, amb el treball per compte d’altri es podrà aplicar a partir de l’1 de juny de 2025. En el període des de l’1 de novembre de 2024 fins al 31 de maig de 2025, tots dos subsidis seran incompatibles amb el treball per compte d’altri, tret de quan el treball sigui a temps parcial i s’hagi reconegut la compatibilitat perquè el beneficiari compleix tots els requisits exigits per beneficiar-se’n. En aquest cas, es deduirà de l’import la part proporcional al temps treballat. Aquesta deducció s’efectuarà quan s’accedeixi al subsidi, tot mantenint un contracte a temps parcial, i quan s’obtingui un treball a temps parcial mentre es percebi el subsidi. En aquest últim cas, si la compatibilitat se sol·licita dins dels quinze dies hàbils següents a la data d’inici de la relació laboral, s’aplicarà des d’aquesta data; i si se sol·licita un cop transcorregut aquest termini, s’aplicarà des de la data de la sol·licitud».

Una altra novetat és que s’estableix la compatibilitat del subsidi amb les percepcions econòmiques obtingudes per l’assistència a activitats de formació professional o en la feina, o per a fer pràctiques acadèmiques externes que formin part d’un pla d’estudis.

blank

Suspensió i extinció de la prestació

Es modifica la suspensió i l’extinció del dret al subsidi.

D’aquesta manera, la interrupció de l’acord d’activitat serà una nova causa de suspensió de la prestació per desocupació i del subsidi.

A més, es modifiquen les causes d’extinció del dret a la prestació per desocupació i s’inclouen com a causa l’extinció dels drets que estiguin suspesos durant sis anys.

Infraccions per incompliment i les sancions respectives

Es fan alguns canvis en el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (LISOS).

En primer lloc, no complir les exigències de l’acord d’activitat o no facilitar a l’entitat gestora d’aquestes prestacions la informació necessària per a garantir la recepció de notificacions i comunicacions, es considera infracció lleu. Així mateix, s’elimina com a infracció lleu la falta d’inscripció com a demandants d’ocupació de les persones beneficiàries de prestacions.

D’altra banda, es considera infracció greu no comunicar, excepte que hi hagi una causa justificada, les baixes en les prestacions en el moment en què es produeixin situacions determinants d’incompatibilitat, suspensió o extinció del dret, tret que no figurin inscrits com a demandants d’ocupació en el servei públic d’ocupació competent, o quan no es reuneixin els requisits per al dret a percebre la prestació, sempre que s’hagi percebut indegudament per qualsevol d’aquestes causes; rebutjar una oferta d’ocupació o negar-se a participar en accions, programes o activitats marcats en l’itinerari o en el pla personalitzat.

A més a més, es considera infracció molt greu compatibilitzar la sol·licitud o el fet de percebre la prestació o el subsidi per desocupació, així com la prestació per cessament d’activitat dels treballadors autònoms, amb el treball per compte propi o per compte d’altri, tret dels casos previstos expressament en la normativa corresponent.

Finalment, es modifica la sanció greu, que es recull en l’article 47.1.b de la LISOS (infraccions de treballadors, sol·licitants i beneficiaris de pensions o prestacions de la Seguretat Social), per a substituir la sanció d’extinció per una graduació d’aquesta, que estableix una sanció de 3 mesos per a la primera infracció, 6 mesos per a la segona i l’extinció per a la tercera.

Altres aspectes

S’hi inclouen altres aspectes que actualitzen la regulació de la protecció per desocupació en general, tant en el nivell contributiu com en l’assistencial:

• S’amplia el termini de sortida ocasional a l’estranger, que passar a ser de 30 dies en comptes dels 15 dies establerts actualment.

• Es modifica l’art. 283 de la LGSS sobre la prestació per desocupació i la incapacitat temporal, i s’hi afegeix un nou apartat 3 que estableix que aquest article 283 es podrà aplicar als treballadors fixos discontinus durant els períodes d’inactivitat productiva.

• Es modifica l’article 284 de la LGSS, a fi d’actualitzar-ne el lèxic sobre les situacions protegides de naixement i cura de fills.

• S’afegeix un tercer apartat a l’article 295 de la LGSS, amb la finalitat de facilitar als ciutadans i a les empreses el compliment de les obligacions de reintegrament de les prestacions percebudes indegudament, tenint en compte la doctrina jurisprudencial més recent. Així, s’estableix la competència de l’entitat gestora sobre els fraccionaments de les prestacions percebudes indegudament per part de les persones beneficiàries, i la possibilitat d’accedir a compensar-les parcialment amb les noves prestacions que es puguin reconèixer a la persona deutora.

• Era especialment important establir una regulació pròpia de tots dos procediments, que afavorirà, en gran manera, les persones beneficiàries del subsidi per desocupació, de quantia més reduïda, atès que s’ajusta el compliment de la seva obligació de reintegrament a un procediment de descomptes parcials sobre el subsidi reconegut.

Finalment, cal afegir-hi les previsions següents:

• En el marc del diàleg social, la creació, per part del Govern, d’una Estratègia global per a l’ocupació de les persones treballadores desocupades de llarga durada o de més edat i garantia de serveis per a persones beneficiàries de més de 45 anys.

• La constitució d’una Comissió Interministerial, amb l’objectiu d’avaluar els efectes de la reforma del nivell assistencial de desocupació que preveu aquesta norma.

• El control de l’aplicació del nou règim de compatibilitat, en el marc de la col·laboració entre el Servei Públic d’Ocupació Estatal i l’Organisme Estatal de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

• El compliment estricte del <Pla de recuperació, transformació i resiliència.

• El nombre mínim de jornades reals cotitzades per a accedir al subsidi per desocupació o a la renda agrària a favor de treballadors eventuals agraris residents en el territori de les comunitats autònomes d’Andalusia i Extremadura (disposició addicional 5a RDL 2/2024. Es complementa amb la disposició final 9a de la mateixa norma, que permet un còmput especial de cotitzacions per a completar les 35 jornades reals cotitzades, en cas que les persones treballadores tinguin més de 35 anys (o els menors d’aquesta edat amb càrregues familiars).

2. Modificacions més rellevants en la prestació per desocupació

Durada

Les opcions de la persona treballadora quan la prestació s’extingeixi per fer diverses feines de durada acumulada de 12 mesos o més es matisen amb l’expressió «sense reprendre la prestació per desocupació entre les feines».

Suspensió

La norma introdueix una causa nova per a la interrupció de l’acord d’activitat, a fi refermar el vincle de la prestació amb el seguiment de mesures d’inserció laboral. A més, s’amplia el termini de sortida ocasional a l’estranger, que passa de 15 dies a 30.

Extinció

Es regulen dues causes noves: l’execució de treballs per compte propi durant 24 mesos o més en activitats amb alta en alguna mutualitat de previsió social alternativa al RETA, i el transcurs del termini de 6 anys des de la data de la baixa de la prestació sense que s’hagi reprès el dret.

Inactivitat de persones treballadores fixes discontínues

Se’ls aplicaran, en aquests períodes, les normes generals sobre prestació per desocupació i incapacitat temporal.

Pagament únic de la prestació per desocupació

S’afegeix un nou apartat 3 a l’art. 7 del RD 1044/1985, de 19 de juny, pel qual es regula l’abonament de la prestació per desocupació en la modalitat de pagament únic pel valor actual de l’import, com a mesura de foment de l’ocupació per a establir el que segueix:

«S’ha d’acreditar que les quantitats percebudes han quedat afectades degudament al projecte d’inversió que es vol portar a terme o a la incorporació com a socis a cooperatives de treball associat o societats laborals, mitjançant la presentació de la documentació corresponent que justifiqui les operacions executades i les quantitats abonades, juntament amb la justificació del traspàs efectiu del capital que evidenciï la realitat de cadascuna de les operacions anteriors».

Compta-1 Servei fiscal

Preguntes freqüents sobre l’IVA dels arrendaments

By Servei fiscal

Preguntes i respostes sobre diferents operacions de lloguer de locals, d’habitatges, de rescissió de contractes, d’apartaments, de garatges, de cessions, d’obres o de reparacions en immobles i com tributen en l’IVA: la subjecció, les exempcions, la meritació, el tipus impositiu aplicable als arrendaments i les obres, i les declaracions que cal presentar.

1. Subjecció a l’IVA dels arrendaments

La fiança que lliura l’arrendatari d’un local hi està subjecta?

La prestació d’una fiança com a garantia en la formalització d’un contracte d’arrendament no està subjecta a l’IVA, perquè té caràcter indemnitzatori (té per objecte compensar els danys i els perjudicis que l’arrendatari pugui haver causat a l’arrendador en relació amb l’immoble arrendat) i, per tant, no és procedent la repercussió de l’impost.

La indemnització que paga el llogater per la rescissió del contracte hi està subjecta?

Les indemnitzacions no formen part de la base imposable de l’impost.

La indemnització que rep el llogater per obres efectuades al local hi està subjecta?

Les indemnitzacions no formen part de la base imposable de l’impost.

La indemnització que paga el propietari del local al llogater per la rescissió del contracte hi està subjecta?

Es considera contraprestació d’un servei que presta el llogater i que consisteix en un «no fer» (deixar de fer servir el local) i, per tant, està subjecta a l’IVA.

La cessió d’ús d’un local de manera gratuïta (per exemple, d’un pare a un fill) hi està subjecta?

Si el propietari està donat d’alta en el cens d’empresaris, es considera un autoconsum, s’ha de declarar com a IVA meritat i s’ha d’aplicar el tipus de gravamen del 21% al cost de prestació del servei, inclosa, si és el cas, l’amortització del bé cedit.

Com que no s’ha pactat un preu, la meritació de l’IVA es produeix el 31 de desembre de cada any i la quota corresponent s’ha de declarar en l’autoliquidació de l’últim període de l’any.

Si el propietari no està donat d’alta en el cens d’empresaris, el lloguer gratuït de l’immoble no el converteix en empresari a l’efecte de l’IVA; per això la cessió no està subjecta a l’IVA.

El traspàs en el lloguer d’un local hi està subjecte?

La mera cessió dels drets arrendaticis sobre el local, sense que s’acompanyi de la necessària estructura de factors de producció per a desenvolupar l’activitat (personal, mobiliari, eines…), està subjecta a l’IVA al tipus del 21%.

blank

Hi està subjecta la venda d’un negoci, si l’empresari el traspassa completament tret del local, que arrenda a l’adquirent?

La venda no subjecta a l’IVA, si els béns transmesos s’acompanyen de la necessària estructura organitzativa de factors de producció per a desenvolupar l’activitat empresarial pels seus propis mitjans. Altrament, hi estaria subjecta.

I si, un cop finalitzat el contracte de lloguer, el propietari posa el local a la venda?

Ven el local després de presentar el model censal (036) de baixa.

Si encara no s’ha produït la liquidació de tot el patrimoni empresarial, la transmissió del local està subjecta a l’IVA, encara que hagi presentat la declaració de baixa en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors. La subjecció a l’IVA comporta la possible renúncia a l’exempció, quan l’adquirent dugui a terme una activitat que li permeti deduir, i ha de tributar la transmissió per IVA en comptes de per ITP.

2. Exempcions de l’IVA de diferents tipus de lloguers

N’està exempt el lloguer d’un local?

És un lloguer subjecte i no exempt d’IVA, que tributa al 21%.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge?

Està exempt d’IVA, subjecte a l’ITP, competència de les comunitats autònomes, i exempt si es tracta d’un arrendament per a ús estable i permanent. L’exempció de l’IVA comprèn garatges, annexos accessoris (trasters) i mobles arrendats conjuntament.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge amb opció de compra?

Depèn de qui sigui l’arrendador: si es tracta d’una empresa d’arrendament financer (el contracte ha de tenir una durada de més de deu anys) o del promotor de l’immoble, l’arrendament està subjecte i no exempt d’IVA.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge per una empresa per a un dels seus empleats?

Està exempt d’IVA i subjecte a l’ITP, competència de les comunitats autònomes. Amb aquesta finalitat, en el contracte d’arrendament ha de figurar, de manera concreta i específica, la persona o les persones usuàries últimes de l’immoble.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge a una associació/fundació (entitat sense ànim de lucre) perquè el cedeixi de manera gratuïta a persones en risc d’exclusió, persones immigrants o malaltes?

Està exempt d’IVA i subjecte a l’ITP, competència de les comunitats autònomes. L’associació o la fundació, si lloga un habitatge de manera gratuïta, no es converteix en empresària a l’efecte de l’IVA, ja que actua com a consumidora final sense perjudici de permetre l’ús de l’habitatge a altres persones.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge a una agència immobiliària?

És un lloguer subjecte i no exempt d’IVA, que tributa al 21% (l’arrendatari no el fa servir com a habitatge, sinó que, en comptes d’això, el lloga).

El lloguer d’un apartament turístic n’està exempt?

L’activitat consistent en l’arrendament d’habitatges o part d’aquests per períodes de temps, sense que es presti cap servei propi de la indústria hotelera, i que es limita a posar l’habitatge a la disposició de l’arrendatari, que el destina per a l’ús exclusiu com a habitatge, està exempta de l’IVA; per això no es repercutirà l’impost.

Si es presten serveis d’hostaleria, el lloguer tributarà al 10%.

N’està exempt el lloguer d’una plaça de garatge?

Si es lloga conjuntament amb l’habitatge, es tracta d’una operació exempta d’IVA. Altrament, l’arrendador hauria de repercutir el 21% d’IVA.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge que es fa servir com a despatx d’advocats?

És un lloguer subjecte i no exempt d’IVA, que tributa al 21%, ja que l’immoble no es fa servir com a habitatge.

N’està exempt el lloguer d’un pis que un metge fa servir com a habitatge, amb diverses habitacions destinades a la seva consulta particular?

És un lloguer subjecte i no exempt d’IVA, que tributa al 21%, atès que l’immoble no es fa servir exclusivament com a habitatge.

N’està exempt el lloguer d’un solar?

L’arrendament de terrenys està exempt d’IVA, tret que el terreny es destini a l’estacionament de vehicles, al dipòsit o l’emmagatzematge de productes, a la instal·lació d’elements d’una activitat empresarial o a exposicions o publicitat. En aquests casos, el lloguer està subjecte i no exempt d’IVA, que tributa al 21%.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge per una agència immobiliària a un particular?

Està exempt d’IVA, subjecte a l’ITP, competència de les comunitats autònomes, i exempt si es tracta d’un arrendament per a ús estable i permanent.

I si un particular compra un local de segona mà per a llogar?

El venedor pot renunciar a l’exempció i que la compra del local tributi per l’IVA en comptes de l’ITP. El lloguer del local converteix el particular en empresari a l’efecte de l’IVA. Per aquesta activitat repercuteix l’IVA i genera dret a deducció. En la transmissió d’un immoble amb renúncia a l’exempció de l’IVA, el comprador és qui està obligat a declarar l’IVA meritat en la compravenda per «inversió del subjecte passiu», en les caselles 12 i 13 del model 303. Així mateix, ha de declarar l’IVA deduïble.

blank

3. Meritació de l’IVA de lloguers

Quan es merita l’IVA en un lloguer?

L’IVA es merita en el moment en què resulti exigible la renda.

Quan es merita l’IVA en un lloguer si no s’ha determinat el moment en què és exigible la renda o si el lloguer supera l’any?

Quan no s’hagi determinat el moment de l’exigibilitat del pagament o quan s’hagi establert amb una periodicitat superior a un any natural, la meritació de l’impost es produirà el 31 de desembre de cada any, per la part proporcional corresponent al període transcorregut des de l’inici, o des de la meritació anterior, fins a aquella data.

Quan es merita l’IVA en un lloguer en què es pacta un període de carència?

Si hi ha un període de carència no es merita l’IVA, tret que aquesta carència correspongui a una minoració en el preu del lloguer, perquè l’arrendatari ha assumit determinades obligacions a favor de l’arrendador, per exemple, l’execució d’obres de condicionament en un local. En aquest cas, l’IVA es merita el 31 de desembre, per la part proporcional del valor de les obres des de l’inici fins a aquesta data.

L’IVA es merita, si l’arrendatari no paga la renda?

En cas d’impagament de l’arrendatari, se seguirà meritant l’IVA corresponent a l’arrendament de l’immoble mentre duri el contracte de lloguer. No obstant això, el propietari podrà considerar el crèdit com a incobrable i procedir a reduir la base imposable, amb els requisits de l’article 80.4 de la Llei 37/1992.

Quan es merita l’IVA en un lloguer, si l’arrendador aplica el règim especial del criteri de caixa?

La meritació es produeix en el moment del cobrament total o parcial de la renda, pels imports efectivament percebuts, o bé el 31 de desembre de l’any immediatament posterior a aquell en què s’hagi fet l’operació, si el cobrament no s’ha produït.

En cas d’impagament de l’arrendatari, se seguirà meritant l’IVA corresponent a l’arrendament de l’immoble mentre duri el contracte de lloguer. No obstant això, el propietari podrà considerar el crèdit com a incobrable el 31 de desembre de l’any immediatament posterior (moment en què es produeix la meritació) i procedir a reduir la base imposable sense haver d’ingressar l’IVA, amb els requisits de l’article 80.4 de la Llei 37/1992.

4. Tipus de gravamen d’IVA d’arrendaments i d’obres

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’un local?

El 21%.

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’una plaça de garatge (no arrendada conjuntament amb l’habitatge)?

El 21%.

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’un solar?

El 21%, si el terreny es destina a l’estacionament de vehicles, al dipòsit o l’emmagatzematge de productes, a la instal·lació d’elements d’una activitat empresarial o a exposicions o publicitat.

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’un habitatge amb opció de compra?

Si l’arrendador és una empresa d’arrendament financer (el contracte ha de tenir una durada de més de deu anys) o el promotor de l’immoble, l’arrendament està subjecte i no exempt d’IVA. Tributarà al 10%.

El 4% si són habitatges protegits.

Quin és el tipus aplicable a l’arrendament d’un habitatge pel seu propietari a una agència immobiliària?

El 21%. L’arrendatari no el fa servir com a habitatge, sinó que, en canvi, l’arrenda.

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’un habitatge que es fa servir com a despatx d’advocats?

El 21%. L’immoble no es fa servir com a habitatge.

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’un pis que un metge fa servir com a habitatge, amb diverses habitacions destinades a la seva consulta particular?

El 21%. L’immoble no es fa servir exclusivament com a habitatge.

Quin és el tipus aplicable a les obres en locals?

El 21%.

Quin és el tipus aplicable a les reparacions d’un habitatge llogat efectuades pel propietari?

El 21%. El propietari, destinatari dels serveis de reparació, afecta l’habitatge a l’arrendament d’ús no particular.

Quin és el tipus aplicable a un local comercial amb llicència per a convertir-lo en habitatge?

La cèdula d’habitabilitat es concedirà quan acabin les obres que es contracten amb un tercer. Si l’habitatge disposa de cèdula d’habitabilitat o llicència de primera ocupació, quan acabi la construcció, es considerarà apte com a habitatge: el 10% si l’obra compleix els requisits per a considerar-se rehabilitació o obra de renovació o reparació.

<

Quin és el tipus aplicable a les obres de construcció?

Les operacions següents tributen al 10%:

1. Les execucions d’obra de construcció o rehabilitació d’edificacions destinades principalment a habitatges, inclosos els locals, els garatges i els annexos, que siguin conseqüència de contractes signats directament entre el promotor i el contractista. (No s’aplica el tipus reduït a les subcontractes). Es consideren destinades principalment a habitatges les edificacions en què almenys el 50% de la superfície construïda es destini a aquest ús.

2. Les vendes amb instal·lació d’armaris de cuina i bany i armaris de paret per a habitatges, que siguin conseqüència de contractes signats directament entre el promotor de la construcció o rehabilitació i el contractista.

3. Les execucions d’obra directament formalitzades amb comunitats de propietaris per a la construcció de garatges en edificacions destinades principalment a habitatges, sempre que es facin en terrenys comuns i que el nombre de places que s’adjudiquin a cada propietari no excedeixi de dos.

El lliurament sense instal·lació de portes, finestres, armaris, mobles de cuina, etc., per a l’execució d’obres en edificacions tributa, en qualsevol cas, al tipus general del 21%, atès que no es considera execució d’obra.

Es considera construcció l’ampliació d’un habitatge i s’hi aplica el 10%, sempre que augmenti la superfície habitable. Les obres de reforma interior d’un habitatge no es consideren construcció.

Quin és el tipus aplicable a les obres de rehabilitació?

Per a determinar si les obres executades són de rehabilitació i tributen al tipus reduït del 10%, s’han de complir dos requisits:

1. Que més del 50% del cost total del projecte de rehabilitació correspongui a obres de consolidació o al tractament d’elements estructurals, façanes o cobertes, o a obres anàlogues o connexes a les de rehabilitació. A aquest efecte, cal disposar de prou elements de prova que acreditin i verifiquin la naturalesa de les obres projectades, com ara dictàmens de professionals específicament habilitats amb aquesta finalitat o el visat i la qualificació, si és el cas, del projecte per part de col·legis professionals, entre d’altres.

2. Si es compleix el primer requisit, l’import total de la totalitat de les obres ha d’excedir el 25% del preu d’adquisició de l’edificació (si es va efectuar en els dos anys anteriors a l’inici de les obres de rehabilitació) o del valor de mercat de l’edificació abans de la rehabilitació, del qual s’ha de descomptar, en tots dos casos, el valor del sòl.

Quin és el tipus aplicable a les obres anàlogues a les de rehabilitació?

Tributen al 10%:

1. Les obres d’adequació estructural que proporcionin a l’edificació condicionis de seguretat constructiva, de manera que en quedi garantida l’estabilitat i la resistència mecànica.

2. Les de reforç o adequació dels fonaments, així com les que afectin pilars o forjats o consisteixin en el seu tractament.

3. Les d’ampliació de la superfície construïda, sobre rasant i sota rasant.

4. Les de reconstrucció de façanes i patis interiors.

5. Les obres d’instal·lació d’elements elevadors, inclosos els destinats a salvar barreres arquitectòniques per a persones amb discapacitat.

Quin és el tipus aplicable a les obres connexes a les de rehabilitació?

Es consideren obres connexes a les de rehabilitació i tributen al 10% les que se citen tot seguit, quan tinguin un cost total inferior al derivat de les obres de consolidació o de tractament d’elements estructurals, façanes o cobertes i, si és el cas, de les obres anàlogues, sempre que estiguin vinculades de manera indissociable i no consisteixin en el mer acabat o adornament de l’edificació ni en el simple manteniment o pintura de la façana:

1. Les obres de construcció, lampisteria i fusteria.

2. Les destinades a la millora i l’adequació de tancaments, instal·lacions elèctriques, aigua i climatització i protecció contra incendis.

3. Les obres de rehabilitació energètica.

Es consideren obres de rehabilitació energètica les destinades a la millora del comportament energètic de les edificacions, a fi de reduir-ne la demanda energètica; a l’augment del rendiment dels sistemes i instal·lacions tèrmiques, o a la incorporació d’equips que facin servir fonts d’energia renovables.

Quin és el tipus aplicable a les obres de renovació o de reparació?

Com a norma general, el tipus aplicable és el 21%.

No obstant això, tributaran al 10% les execucions d’obra de renovació i de reparació en edificacions destinades principalment a habitatges, si es compleixen els requisits següents:

Que el destinatari sigui una persona física i faci servir l’habitatge per a ús particular. Si l’habitatge es destina a l’arrendament o a l’exercici d’una activitat empresarial o professional (fins i tot de manera parcial), no s’aplica el tipus reduït.

Que la construcció o rehabilitació hagi finalitzat almenys dos anys abans del començament de les obres de renovació o reparació.

Que la persona que executi les obres no aporti materials per a l’execució o, si n’aporta, que el cost no excedeixi el 40% de la base imposable de l’operació.

Per exemple, la col·locació del terra d’un habitatge per 10.000 €, en què 3.000 € corresponen a materials que ha aportat qui executa l’obra, tributa tota al tipus reduït; en canvi, una obra per un import total de 10.000 €, si els materials aportats arriben als 5.000 €, tributa al tipus general.

5. Declaracions de lloguers

blank

Si el propietari d’un local pensa llogar-lo, s’ha de donar d’alta en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors?

Sí. Ha de comunicar l’inici de l’activitat d’arrendament, presentant la declaració censal (model 036 o 037), i marcar la casella 111 (la casella 127, en cas que ja estigui donat d’alta en una altra activitat) i, a l’efecte de l’IVA, consignar les dades corresponents en les caselles de l’apartat 4.A) de la pàgina 4 i de la pàgina 5.

Si el propietari d’un habitatge pensa llogar-lo, s’ha de donar d’alta en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors?

No. Si l’arrendador no està obligat a repercutir l’IVA en cap dels arrendaments, tampoc no està obligat a comunicar l’inici de l’activitat.

Si un propietari lloga un habitatge ha de presentar el model 303? I si lloga un apartament turístic?

No. En els dos casos es tracta d’un lloguer exempt d’IVA.

El prestador del servei exempt no està obligat a presentar el model 303, tret que dugui a terme alguna altra activitat no exempta d’IVA. En aquest cas, ha d’informar la base imposable de l’operació en la casella 105 del model 390.

L’arrendador d’un local ha de presentar el model 390?

No. Haurà de marcar «SÍ» en les caselles corresponents del formulari del model 303.

Està exonerat de presentar el model 390, de declaració-resum anual de l’IVA?

Així mateix, haurà d’omplir l’apartat específic «S’ha d’omplir exclusivament durant l’últim període de liquidació per aquells subjectes passius que quedin exonerats de la declaració-resum anual de l’IVA».

Si l’arrendador d’un local cessa en la seva activitat abans de l’octubre, ha de presentar el model 390 d’aquest any?

Sí. L’exoneració de presentar la declaració-resum anual de l’IVA no és procedent en el cas que no hi hagi l’obligació de presentar el model 303 de l’últim període de liquidació de l’exercici, perquè s’ha declarat la baixa en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors abans de l’inici d’aquest.

Ha de presentar el model 303 el propietari d’un únic local que no ha aconseguit llogar aquest trimestre?

Sí, en cas que durant el trimestre no tingui tampoc quotes suportades deduïbles, haurà de marcar la casella «Sense activitat».

Com a conseqüència de la defunció del pare, dos germans hereten el local que aquell tenia llogat. Qui ha de presentar el model 303?

Abans que s’adjudiqui l’herència, els hereus o l’herència jacent per mitjà d’un representant són els qui han de declarar l’impost i liquidar-lo, i expedir les factures que calguin.

Després de l’adjudicació de l’herència, és la comunitat de béns qui ha de complir les obligacions de l’impost, sempre que l’assumpció del risc i ventura de l’explotació de l’immoble sigui conjunta. Si l’immoble es lloga de manera independent i separada per un dels copropietaris, és ell qui adquireix la condició d’empresari a l’efecte de l’IVA.

Compta-1 Servei contable

Consultes comptables de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes: BOICAC núm. 137

By Servei comptable

Les cinc consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC núm. 137 tracten sobre la cessió a títol gratuït d’un immoble a un ajuntament per part d’una entitat mercantil, les despeses derivades d’homologacions i certificacions de productes, el registre comptable de l’impost turístic balear, la classificació en els comptes anuals d’una societat hòlding de les variacions de valor raonable d’instruments financers, i la transmissió d’una participació en la qual es rep una contraprestació fixa i una altra de variable.

Tot seguit, oferim un resum de les cinc consultes, publicades el 17 d’abril de 2024 a la pàgina web de l’ICAC, pertanyents al BOICAC núm. 137, d’abril de 2024.

Consulta 1 del BOICAC núm. 137/2024 sobre la cessió a títol gratuït d’un immoble a un ajuntament per part d’una entitat mercantil

La consulta tracta sobre una entitat mercantil que ha cedit a títol gratuït una finca rústica amb determinades construccions, valorada en 1,5 milions d’euros. Aquesta entitat és un mitjà propi d’un ajuntament que només presta serveis a un únic accionista (l’ajuntament). La cessió es fa per un període inferior a la vida útil de l’actiu i, un cop finalitzat el període, l’ajuntament ha de reintegrar l’actiu a la cedent.

Concretament, la qüestió és si l’entitat cedent pot aplicar de manera subsidiària el Pla general de comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives, per bé que no sigui el seu marc d’informació financera de referència, i registrar una despesa en el compte de resultats en el moment de la formalització de la cessió, en el sentit que indica aquest pla: «Si la cessió es fa per un període inferior a la vida útil de l’immobilitzat, la despesa s’ha de reconèixer per un import equivalent al valor en llibres del dret cedit, fent servir com a contrapartida un compte compensador de l’immobilitzat. Per al cas d’actius amortitzables, el saldo del compte compensador s’ha de reclassificar al de l’amortització acumulada durant el termini de la cessió, a mesura que es produeixi la depreciació sistemàtica de l’actiu».

Doncs bé, l’ICAC, després de recordar-nos que l’article 34.2 del Codi de Comerç estableix que en la comptabilització de les operacions no només s’ha de tenir en compte la realitat econòmica, sinó també la seva forma jurídica, respon que si la cessió del dret d’ús és de caràcter irrevocable i incondicional per un període de temps superior a l’any, s’hi podria aplicar el que es disposa en la consulta 4 del BOICAC núm. 79/2009 sobre el tractament comptable de la condonació de crèdits/dèbits entre empreses del mateix grup.

En conseqüència, el tractament comptable de l’operació es regularia en la norma de registre i valoració NRV 18a Subvencions, donacions i llegats rebuts del Pla general de comptabilitat del PGC. En particular, s’hi podria aplicar la solució comptable que es regula en la NRV 18a 2 per a les operacions entre soci i societat, quan l’import acordat difereixi del valor raonable. En definitiva, la realitat econòmica en aquesta mena de transaccions, tal com precisa el PGC per al supòsit dominant-dependent, és una operació de distribució/recuperació.

Per tant:

blank

Per a determinar el valor en llibres del dret cedit, s’hi pot aplicar la proporció resultant de la relació entre el valor raonable del dret d’ús cedit i el valor raonable total de l’actiu en qüestió.

Consulta 2 del BOICAC núm. 137/2024 sobre les despeses derivades d’homologacions i certificacions de productes

Concretament, la consulta planteja si les despeses destinades a homologacions –per a vendre productes d’acord amb una homologació determinada– i a certificacions (estudis per a l’acreditació de determinades especificacions) es poden activar o, en cas que es considerin com una despesa, si es poden periodificar en diversos exercicis.

Per respondre a la consulta, i tenint en compte la semblança amb el supòsit, l’ICAC es basa en la seva opinió sobre el registre de despeses ocasionades per una empresa per a l’obtenció del sistema de qualitat ISO, publicada en el CICAC 2 del BOICAC 46, de juny de 2001. D’aquesta manera:

blank

Així mateix, s’haurien de comptabilitzar les despeses, si suposen la renovació, l’ampliació o la millora dels actius immobilitzats ja existents, tenint en compte, a fi de comptabilitzar-les, els criteris que es recullen en l’esmentat PGC i en la RICAC, d’1 de març de 2013, per la qual es dicten normes de registre i valoració de l’immobilitzat material i de les inversions immobiliàries.

Consulta 3 del BOICAC núm. 137/2024 sobre el registre comptable de l’impost turístic balear

En concret, es tracta d’una societat immobiliària de renda vacacional que cobra als hostes l’impost turístic (IVA inclòs) i, en el període següent, paga l’impost a Hisenda. La qüestió que es planteja és si el cobrament i la comptabilització de l’impost s’ha de declarar com un ingrés propi o com un cobrament per compte d’Hisenda.

L’ICAC, després de recordar-nos el que estableix la Llei 2/2016, de 30 de març, de l’impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i articles 4, 6, 11 i 14 sobre mesures d’impuls del turisme sostenible, es basa en les normes següents per fonamentar la resposta:

blank

Basant-se en la normativa anterior, l’ICAC conclou que, a aquest efecte, la societat immobiliària podrà crear un subcompte dins del grup 47. Administracions Públiques i, concretament, del compte 475. Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals, que reflecteixi adequadament l’operació.

Consulta 4 del BOICAC núm. 137/2024 sobre la classificació en els comptes anuals d’una societat hòlding de les variacions de valor raonable d’instruments financers

La consultant és una societat hòlding amb aquestes característiques:

a) La major part de l’actiu que posseeix correspon a participacions en societats del grup, associades i altres inversions en les quals manté més del 5% del capital.

b) Té una cartera de fons, classificada a curt termini com a mantinguda, per a negociar dins de la cartera de valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys, incloent en la seva comptabilitat, al tancament de cada exercici, els ajustos de valor raonable per les variacions de valor d’aquests actius mantinguts per a negociar.

Després de referir-se a l’apartat 10 de l’article 34. Criteris de presentació en el compte de pèrdues i guanys de la RICAC, de 10/02/2021, d’ingressos i la CICAC 2 del BOICAC núm. 79, de setembre de 2009, sobre la classificació comptable dels ingressos i despeses d’una societat hòlding que aplica el PGC 2007, el consultant pregunta si els canvis en el valor raonable dels actius financers mantinguts per a negociar, imputats en el compte de pèrdues i guanys d’una societat hòlding, formen part de la seva xifra de negocis o bé formen part d’un component diferent dins del marge d’explotació.

Doncs bé, per fonamentar la resposta, l’ICAC es basa la citada RICAC de 10/02/2021 d’ingressos. En concret:

blank

Basant-se la norma anterior, l’ICAC conclou que els únics ingressos de caràcter financer que s’han de presentar en l’import net de la xifra de negocis d’una societat hòlding són els dividends i els cupons i els interessos reportats, procedents del finançament concedit a les societats esmentades en l’article 34.10. Per tant, els canvis en el valor raonable dels actius financers mantinguts per a negociar imputats en el compte de pèrdues i guanys no formen part de la xifra de negocis de la societat hòlding.

Consulta 5 del BOICAC núm. 137/2024 sobre la transmissió d’una participació en la qual es rep una contraprestació fixa i una altra de variable

La consulta tracta sobre una entitat que posseeix el 50% de les participacions d’una altra societat B, que ha venut a un tercer el 37,5% de la participació, i en la quals els venedors conserven el 12,5% de la inversió i un representant en el consell, per bé que sense poder de decisió ni cap influència.

Entre les clàusules de la compravenda hi ha una clàusula «earn out», segons la qual en el termini de tres anys es podria rebre una quantitat addicional al preu que ja s’hagi cobrat, en funció dels resultats obtinguts i d’altres ràtios.

Pel que fa a la clàusula «earn out» des del punt de vista del venedor, el consultant pregunta:

a) Si s’ha de qualificar com un actiu contingent del qual únicament caldria informar en la memòria.

b) Quin hauria de ser el tractament comptable en el cas que, al final del tercer exercici, es donin les condicions establertes i s’obtingui un import més elevat per la venda d’aquestes accions.

Per fonamentar la resposta, l’ICAC es basa en la normativa següent:

blank

Abans d’arribar a les conclusions, l’ICAC fa les consideracions següents:

blank

La clàusula «earn out» a què fa referència el consultant s’ha de qualificar com una contraprestació contingent que s’incorpora al patrimoni del venedor en la data en què es produeix la baixa de les participacions. A més a més, si considerem que hi ha un dret contractual a rebre efectiu, l’element esmentat compleix la definició d’actiu financer.

Doncs bé, basant-se en la normativa anterior, l’ICAC conclou que:

1r. Si el valor raonable es pot estimar de manera fiable: en el moment inicial, l’actiu per contraprestació contingent s’ha de valorar pel seu valor raonable, fet que originarà un increment del guany o una reducció de la pèrdua derivada de la baixa de les participacions que s’ha de mostrar, per naturalesa, en el compte de pèrdues i guanys. Després d’aquesta data, aquest actiu també s’ha de considerar com un valor raonable i s’ha de registrar qualsevol guany o pèrdua en el compte de pèrdues i guanys. En concret, la variació de valor s’ha de mostrar en la lletra a) Valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys, de la partida 14. Variació de valor raonable en instruments financers del model normal de compte de pèrdues i guanys.

2n. Si el valor raonable no es pot estimar de manera fiable: ara bé, si el valor raonable no es pogués estimar de manera fiable, la contraprestació contingent s’hauria de classificar com un actiu valorat al cost, segons el que es disposa en la NRV 9.2.4 f)«En tot cas, s’inclouen en aquesta categoria de valoració:… f) Qualsevol altre actiu financer que inicialment era procedent classificar en la cartera de valor».

En aquest escenari, el registre de la renda derivada del tram contingent de la contraprestació s’ha de reconèixer en el moment en què es pugui mesurar amb fiabilitat. Si aquesta circumstància no es produeix fins que no es resolgui la incertesa, el guany s’ha de registrar en el compte de pèrdues i guanys d’aquest exercici en la lletra b) Resultats per alienacions i altres de la partida 16. Deteriorament i resultat per alienacions d’instruments financers del model normal de compte de pèrdues i guanys.

Compta-1 Servei mercantil

La responsabilitat dels administradors per deutes ja no prescriu al cap de quatre anys

By Servei mercantil

El Tribunal Suprem ho ha dit: «Les accions de responsabilitat contra els administradors per deutes socials no estan sotmeses al termini general i comú de prescripció de quatre anys, sinó que prescriuen en funció de la naturalesa del deute que garanteixen».

Quan una societat mercantil es troba en causa de dissolució, la normativa vigent obliga els administradors a convocar una junta general en el termini de dos mesos, per intentar esmenar la situació, acordar la dissolució de l’empresa o comunicar-ho al jutjat, si no s’han pogut adoptar cap de les dues mesures.

Si els gestors socials incompleixen aquesta imposició, esdevenen responsables solidaris dels deutes, de manera que els creditors podran reclamar no només contra l’empresa, sinó també contra ells (art. 367 del TRLSC).

Prescripció de la responsabilitat

La història sobre els terminis de prescripció de les accions de responsabilitat dels administradors és llarga i heterogènia. Ha estat marcada per canvis jurisprudencials i legals importants. Fins ara, hi havia un debat ampli sobre si aquesta responsabilitat solidària prescrivia al cap de quatre anys, comptadors des que els administradors cessaven en l’exercici del càrrec, tal com estableix l’art. 949 del CCom, o si, en canvi, prescrivia al cap de quatre anys, comptadors des del dia en què l’acció de responsabilitat «s’hauria pogut exercir», segons indica l’art. 241 bis del TRLSC.

Semblava clar que les dues úniques opcions eren aquestes i que, per tant, el termini de prescripció era de quatre anys, en qualsevol cas.

La Llei 31/21014, de 3 de desembre, per la qual es modifica la Llei de societats de capital en matèria de govern corporatiu, va introduir una nova regla relativa al termini d’exercici de les accions de responsabilitat d’administradors de societats de capital. Segons estableix l’article 241 bis: «L’acció de responsabilitat contra els administradors, sigui social o individual, prescriurà al cap de quatre anys, comptadors des del dia en què s’hauria pogut exercir».

En canvi, segons l’article 949 del Codi de Comerç («CCom»): «L’acció contra els socis gerents i administradors de les companyies o societats acabarà al cap de quatre anys, comptadors des que cessessin en l’exercici de l’administració per qualsevol motiu».

Amb el pronunciament recent de l’alt tribunal (STS 15127/2023, de 31 d’octubre), es modifica totalment el criteri interpretatiu i s’estableix «per primer cop» que, en els casos de responsabilitat de l’art. 367 del TRLSC no es poden aplicar ni l’art. 241 bis del TRLSC ni l’art. 949 del CCom, i que el termini de prescripció ja no serà en qualsevol cas de quatre anys, sinó que serà el que prevegi la llei per a l’obligació garantida.

El Tribunal Suprem assenyala que l’article 367 de la Llei de societats de capital converteix els administradors en garants personals i solidaris dels deutes de l’empresa. En conseqüència, el termini de prescripció de la seva responsabilitat és el mateix que tingui el deute que avala i el dies a quo (inici del còmput) és el mateix que el de l’acció contra la societat.

Després d’aquesta última interpretació, si el deute social és d’origen extracontractual, les accions contra els administradors prescriuran en només un any, mentre que podrien prescriure al cap de cinc anys, si el deute deriva d’una obligació contractual.

A partir d’ara, o més ben dit, quan aquest pronunciament es reiteri i s’estableixi jurisprudència, per a determinar si una acció de responsabilitat per deutes socials és viable o ha prescrit, caldrà:

 Determinar la naturalesa del deute que es reclama, conèixer el termini de prescripció i el dies a quo (inici del còmput) aplicable i, finalment, determinar si l’acció de responsabilitat ha prescrit o no.

Antecedents

La Sentència núm. 1512/2023 del Tribunal Suprem, de 31 d’octubre, derivada d’una demanda de reclamació de quantitat de responsabilitat contra una societat limitada per l’impagament d’uns subministraments. La societat no es va poder citar a termini, perquè havia desaparegut i, finalment, les accions de responsabilitat individual d’administradors (articles 236 i 241 del TRLSC) i de responsabilitat per deutes (article 105.5 de la LSRL, actual article 367 del TRLSC) es van exercir de manera acumulada contra l’administrador.

El Jutjat Mercantil núm. 2 de Saragossa va desestimar la demanda perquè va considerar que l’acció havia prescrit, segons l’article 241 bis del TRLSC, en la mesura que havien passat més de quatre anys «des del dia en què (l’acció) s’hauria pogut exercir».

L’Audiència Provincial va estimar el recurs d’apel·lació interposat pel demandant, perquè va considerar que l’article 241 bis del TRLSC no s’aplicava a la responsabilitat per deutes, sinó que el termini de prescripció adequat era el de l’ article 949 del Ccom, que es computa «des que […] se cessi en l’exercici de l’administració». En el cas concret, com que l’administrador no havia cessat, l’acció no havia prescrit. Com que hi concorrien els elements de l’article 367 de la LSC, va revocar la sentència de primera instància i va estimar la demanda de condemna al pagament.

La decisió del Tribunal Suprem

El Tribunal assenyala que el termini de prescripció aplicable a la responsabilitat per deutes dels administradors socials de l’article 367 del TRLSC està lligada a la naturalesa d’aquesta acció. Considera que aquest precepte «converteix els administradors en garants personals i solidaris de les obligacions de la societat posteriors a la data de concurrència de la causa de dissolució».

A partir d’aquí, conclou que el termini de prescripció:

 No és el de l’article 241 bis del TRLSC, previst exclusivament per a les accions individuals i socials (que són accions de danys), però no per a l’acció de responsabilitat per deutes socials (que és una acció de responsabilitat per deute aliè, ex lege, amb pressupostos propis).

La ubicació diferenciada de l’article 367 del TRLSC pel que fa a l’acció social i individual de responsabilitat i la regla de prescripció corresponent es fan servir com a argument de reforç per negar l’eventual aplicació analògica a la prescripció de la responsabilitat per deutes.

• No és el de l’article 949 del Ccom, atès que, després de la introducció de l’article 241 bis del TRLSC per mitjà de la Llei 31/2014, l’àmbit d’aquest precepte ha quedat circumscrit a les societats de persones, regulades en el Codi de Comerç, sense que es pugui aplicar a les societats de capital.

Les conseqüències pràctiques d’aquesta lectura legal fan que l’administrador que hagi cessat en l’acompliment del seu càrrec per qualsevol causa sigui responsable (com a garant solidari) de l’impagament d’un crèdit, fins que no transcorri el termini de prescripció d’aquest crèdit davant la societat (que, si no hi ha termini exprés, serà de cinc anys, el de l’article 1964 del CC).

blank

blank

Tot el que has de saber sobre els préstecs familiars: Guía completa per tramitar-los sense complicacions

By Servei fiscal

Vols fer un préstec a un familiar i no saps quines obligacions legals hi ha al darrere o com tramitar-lo correctament? No et preocupis, estem aquí per ajudar-te!

Des de compta-1 t’oferim una guia completa per entendre i gestionar els préstecs familiars de manera senzilla i efectiva.

Els préstecs familiars i les seves implicacions fiscals

Els préstecs familiars estan subjectes a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD). Encara que aquests préstecs estiguin subjectes a aquest impost, estan exempts de tributació. Això significa que la persona que rep els diners ha de presentar l’autoliquidació mitjançant el model 600, però no ha de pagar cap quantitat de diners.

Com tramitar el model 600?

El procés per tramitar el model 600 és senzill, però cal tenir en compte alguns detalls importants:

  • Termini: Tens un mes des de la data de l’atorgament de l’escriptura o del contracte privat per presentar l’autoliquidació.
  • Presentació presencial: Si ho fas presencialment, cal presentar el contracte de préstec original.
  • Presentació telemàtica: Si prefereixes fer-ho en línia, cal adjuntar l’original escanejat en format PDF.

Determinació de la base imposable

La base imposable que s’ha de declarar varia segons el tipus de préstec:

  1. Préstecs sense garantia: La base imposable és l’import del préstec.
  2. Préstecs assegurats amb fiança: La base imposable és el capital de l’obligació.
  3. Préstecs garantits amb penyora, hipoteca o anticresi: La base imposable és l’import de l’obligació a capital garantit, incloent el principal, els interessos (fins a un màxim de cinc anys), indemnitzacions, penes per incompliment o altres conceptes anàlegs.

En cas que no consti expressament l’import de la quantitat garantida, s’ha de prendre com a base imposable el capital més tres anys d’interessos.

Important: Garanties en els préstecs

Si el préstec atorgat està garantit i aquesta garantia es constitueix simultàniament amb el préstec, l’operació tributa únicament com a préstec i està exempta de pagament.

Altres aspectes a tenir en compte

  • No cal documentar el parentiu entre les parts implicades.
  • El termini per presentar l’autoliquidació és d’un mes des de la data de signatura del préstec.
  • Si el termini acaba en dissabte, es prorroga fins al següent dia hàbil.

Contacta amb nosaltres per a més informació

Si tens qualsevol dubte o necessites més informació sobre com gestionar un préstec familiar, no dubtis en contactar amb nosaltres. Estarem encantats d’ajudar-te en tot el que necessitis!

servei contable Compta 1

Tractaments comptables, informació no financera i informació en els comptes anuals d’una bonificació extraordinària

By Servei comptable

Les quatre consultes de comptabilitat publicades al BOICAC 135 aborden el tractament comptable aplicable a una aportació que rep una empresa pública; la informació que s’ha d’incloure en els comptes anuals del 2022 de la bonificació extraordinària i temporal del preu final de determinats productes energètics, aprovada pel Reial decret llei 6/2022; la formulació de l’estat d’informació no financera en el cas de les societats cooperatives, i el tractament comptable de les condonacions de deutes que efectuen els fundadors o els patrons de les fundacions.

Tot seguit, oferim el resum de les quatre consultes comptables publicades a la pàgina web de l’ICAC, pertanyents al BOICAC 135.

Consulta 1. BOICAC núm 135/2023. Sobre el tractament comptable aplicable a una aportació que rep una empresa pública

La consulta tracta sobre una societat anònima pública dependent d’una entitat local que ha rebut una aportació per a una activitat considerada d’interès públic. Aquesta aportació, destinada al finançament d’un projecte d’inversió que s’executa en diversos exercicis, s’ha registrat a l’inici com a subvenció reintegrable.

La qüestió que s’hi planteja fa referència al traspàs de la subvenció com no reintegrable: si s’ha de fer a mesura que avança l’execució de les inversions que es financen o bé en l’exercici en què acabin les obres.

Doncs bé, per respondre a aquesta qüestió, l’ICAC es basa en la normativa següent:

 NRV 18a Subvencions, donacions i llegats rebuts. L’apartat 1. Subvencions, donacions i llegats atorgats per tercers diferents dels socis, i l’apartat 2. Subvencions, donacions i llegats atorgats per socis o propietaris de la norma de registre i valoració (NRV) 18a del Pla general de comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre.

 Ordre EHA/733/2010, de 25 de març. L’apartat 1 de la norma sisena i disposició addicional única de l’Ordre EHA/733/2010, de 25 de març, per la qual s’aproven aspectes comptables d’empreses públiques que operen en determinades circumstàncies.

L’apartat 1 de la norma sisena d’aquesta ordre regula els supòsits en què s’aplica l’apartat 1 de la NRV 18a del PGC la comptabilització de les subvencions que rebin les empreses públiques de l’entitat pública dominant per a finançar activitats d’interès públic general. L’ICAC aclareix que han de complir els requisits exigits en l’ordre per a poder aplicar l’apartat 1 de la NRV 18a esmentat, atès que, si no es compleixen, les aportacions s’haurien de tractar com a fons propis.

Així doncs, l’ICAC explica el següent:

 Reconeixement de la subvenció. Pel que fa al reconeixement de la subvenció, l’ICAC ens recorda que l’apartat 1 de la NRV 18a del PGC indica que, en la mesura que la subvenció compleixi els requisits perquè es consideri no reintegrable, s’ha de registrar en el patrimoni net de l’empresa, neta de l’efecte impositiu. Si no és així, tal com estableix aquesta norma, s’ha de registrar com un passiu fins que adquireixi la condició de no reintegrable. En tots dos supòsits, el registre comptable s’haurà de fer en el moment que es produeixi l’acord de concessió de la subvenció, amb independència que el cobrament es materialitzi en exercicis posteriors, sempre que el dret de l’empresa enfront de l’entitat concedent compleixi els criteris per a reconèixer un actiu, regulats en el marc conceptual de la comptabilitat.

 Integrable/no reintegrable. Quant a la qualificació «no reintegrable» de la subvenció, l’ICAC es basa en la disposició addicional única de l’Ordre EHA/733/2010, de 25 de març, que ha regulat amb un abast general, és a dir, aplicable a tot els tipus d’empresa, els criteris per a qualificar una subvenció com a no reintegrable. Del que s’exposa en aquesta disposició addicional única, l’ICAC conclou que cal tenir en compte, a la data de la formulació dels comptes anuals, si la societat ha dut a terme, totalment o parcialment, l’actuació concreta exigida per a la concessió de la subvenció. Si l’execució ha estat parcial, la subvenció es qualificarà com a no reintegrable en proporció a l’execució que s’hagi efectuat, sempre que no hi hagi dubtes que l’empresa complirà les obligacions establertes en l’acord d’atorgament.

Consulta 2. BOICAC núm 135/2023. Sobre la informació que s’ha d’incloure en els comptes anuals del 2022 de la bonificació extraordinària i temporal del preu final de determinats productes energètics, aprovada pel Reial decret llei 6/2022, de 29 de març

En concret, la consulta tracta sobre la informació que s’ha d’incloure en la memòria per la subvenció al gasoil.

En primer lloc, l’ICAC ens recorda que la interpretació del tractament comptable de la bonificació extraordinària i temporal en el preu de venda al públic de determinats productes energètics i additius es va publicar en la consulta 4 del BOICAC 129, de març de 2022, que al·ludia, d’altra banda, a la consulta 5 del BOICAC 94 i a la consulta 1 del BOICAC 122. En aquella consulta es va establir que, pel que fa al beneficiari o consumidor final, des del punt de vista comptable:

 La bonificació que es fa efectiva per mitjà d’una reducció del preu del producte té naturalesa de subvenció.

 Tanmateix, es pot admetre que aquest import minori la despesa ocasionada per aquest concepte, sempre que, d’acord amb el principi d’importància relativa, la variació que ocasioni aquest registre comptable sigui poc significativa.

Doncs bé, després de fer un repàs de les regles que imposa el PGC sobre les partides del balanç i del compte de pèrdues i guanys en què han d’aparèixer aquestes subvencions, i sobre com se n’ha d’informar en la memòria, l’ICAC conclou que:

a) La bonificació dels 20 cèntims en la gasolina rep el tractament comptable de subvenció i, per això, se n’ha d’informar en els comptes anuals pels imports en què s’hagi beneficiat. Vegeu:

 Nota 18. Subvencions, donacions i llegats del model normal de memòria del PGC.

 Nota 10. Una altra informació, apartat 3, del model abreujat del PGC i del model PGC per a pimes.

b) No obstant això, segons l’aplicació del principi d’importància relativa, en la mesura que aquesta bonificació es consideri un import menor de la despesa ocasionada en l’adquisició de la gasolina, no caldrà aportar informació addicional sobre aquest concepte en els comptes anuals.

Consulta 3. BOICAC núm 135/2023. Sobre la formulació de l’estat d’informació no financera en el cas de les societats cooperatives

Per respondre a aquesta consulta, l’ICAC es basa en el seu pronunciament sobre la formulació de l’estat d’informació no financera (EINF) en el cas d’una societat cooperativa agrària, publicat en la consulta 2 del BOICAC 133, de març de 2023. En aquesta consulta, l’ICAC ens recordava que ja s’havia pronunciat sobre aquesta qüestió en la pregunta 4 de la Guia informativa sobre l’aplicació de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, que està publicada a la seva pàgina web. Aquesta és la pregunta 4 i la resposta corresponent:

«4. Les obligacions de la llei són exigibles a les entitats diferents de les entitats mercantils?

Les obligacions de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, són exigibles a les entitats subjectes al TRLSC i al Codi de comerç:

D’una banda, el TRLSC inclou les societats de capital en el seu àmbit d’aplicació; és a dir, les societats anònimes, limitades i comanditàries per accions que compleixin els paràmetres fixats en la llei.

D’altra banda, el Codi de comerç fa referència a les societats que formulin comptes consolidats, a les quals correspon l’obligació de formular l’EINF consolidat a la societat dominant del grup, segons el que es disposa en l’article 42 del Codi de comerç, entenent que hi ha un grup quan una societat exerceixi o pugui exercir, directament o indirectament, el control de l’una o l’altra.

En cas que l’entitat dominant del grup no sigui una societat mercantil, està obligada a formular l’EINF consolidat sempre que li resulti aplicable el Codi de comerç i estigui obligada a formular comptes consolidats.

A tall de conclusió, les obligacions de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, són exigibles a totes les societats mercantils que compleixin els paràmetres previstos en el TRLSC, així com a totes les societats que compleixin els paràmetres previstos en el Codi de comerç i siguin societats dominants d’un grup que estiguin obligades a consolidar. En aquest últim cas, les societats mercantils es poden revestir d’una forma jurídica diferent.

Això no impedeix que, si altres entitats que en principi no estan subjectes a les obligacions de la llei, volen presentar voluntàriament informació de tipus no financer, puguin fer-ho, si bé no estan subjectes a les obligacions de la Llei 11/2018, de 28 de desembre.

Tanmateix, cal advertir de la importància d’evitar confusions per als destinataris de la informació, ja que s’han d’adoptar unes cauteles determinades en la presentació d’aquesta informació. Així, en la presentació d’aquesta informació de caràcter voluntari no s’ha de denominar “Estat d’Informació no financera”, i ha de quedar clarament identificat que la divulgació d’aquesta informació es fa amb aquest caràcter voluntari i que no està subjecta ni a les exigències ni a les garanties de la llei. Aquestes cauteles no serien necessàries en el supòsit que l’entitat decidís sotmetre’s íntegrament, i així ho manifestés de manera clara i expressa en aquesta informació, a tots els requisits de la Llei 11/2018, de 28 de desembre. En aquest cas, sí que podria denominar aquesta informació com a «estat d’informació no financera».

Per tant, després de veure la pregunta 4, l’ICAC estableix que les obligacions de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, són exigibles a totes les societats mercantils que compleixin els paràmetres previstos en el TRLSC, així com a totes les societats que compleixin els paràmetres previstos en el Codi de comerç i siguin societats dominants d’un grup que estiguin obligades a consolidar. En aquest últim cas, les societats mercantils es poden revestir d’una forma jurídica diferent.

A aquest efecte, s’entén per societats mercantils les enumerades en l’article 122 del Codi de comerç:

1. La societat regular col·lectiva (regulada en els articles 125 a 144 del CCom).

2. La societat comanditària simple (regulada en els articles 145 a 150 del CCom).

3. Les societats anònimes (regulades en el Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital).

4. Les societats limitades (regulades en el Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital).

El dubte sobre les societats cooperatives s’ha de resoldre en funció de si aquestes societats duen a terme actes de comerç. En aquest sentit, les societats cooperatives s’han d’incloure en l’àmbit d’aplicació de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, atès que són societats constituïdes per a la realització d’activitats empresarials (article 1 de la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de cooperatives).

En conclusió, per a l’ICAC, les societats cooperatives que compleixin els paràmetres previstos en el TRLSC estan obligades a formular l’EINF.

Consulta 4. BOICAC núm 135/2023. Sobre el tractament comptable de les condonacions de deutes que efectuen els fundadors o els patrons de les fundacions

En concret, la consulta aborda el tractament comptable de les condonacions de deutes que efectuen els fundadors o els patrons d’un protectorat d’una fundació de competència estatal. L’entitat consultant, basant-se en la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions, i en la normativa comptable d’aplicació, planteja en quins supòsits aquestes condonacions de deutes es poden imputar directament al patrimoni net de les fundacions sense que formin part del compte de resultats.

Per fonamentar la resposta, l’ICAC es basa en la normativa següent:

 Reial decret 1491/2011, de 24 d’octubre, pel qual s’aproven les normes d’adaptació del Pla general de comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives. En concret, l’article 3.1 dedicat a l’àmbit d’aplicació.

 Resolució de l’ICAC, de 26 de març de 2013, per la qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les entitats sense finalitats lucratives, i la Resolució, de 26 de març de 2013, per la qual s’aprova el Pla de comptabilitat de petites i mitjanes entitats sense finalitats lucratives. Concretament, per a determinar el criteri d’imputació a l’excedent de l’exercici de les subvencions, donacions i llegats que tinguin el caràcter de no reintegrable i que es concedeixin per a cancel·lar deutes, l’apartat 3 b5) de la NRV 20a. Subvencions, donacions i llegats rebuts.

 Consulta 6 del BOICAC 75, setembre 2008. En aquesta consulta es respon a una qüestió idèntica a la que es planteja ara, i la conclusió és que, en la concessió de subvencions, donacions o llegats, els fundadors actuen com a tercers, als quals no es pot aplicar l’apartat 2. Subvencions, donacions i llegats atorgats per socis o propietaris de la NRV 18a del PGC 2007, sinó l’apartat 1. Subvencions, donacions i llegats atorgats per tercers diferents dels socis o propietaris d’aquesta norma.

Així doncs, l’ICAC conclou que, d’acord amb la normativa d’aplicació exposada, les subvencions que atorguen els fundadors o els patrons que tinguin per objecte la condonació de deutes s’imputaran com a ingrés de l’exercici en què es produeixi la subvenció.

 

servei mercantil Compta-1

Serà obligatòria la facturació electrònica per a autònoms i pimes el 2024?

By Servei mercantil

La Llei Crea i Creix, en vigor des de l’octubre del 2022, va introduir la factura electrònica obligatòria entre empresaris i professionals, una mesura per a la qual convé preparar-se, ja que el desenvolupament reglamentari de la llei ja està en procés i, a mesura que es desenvolupi, començarà a comptar el termini per a adaptar-se a aquest canvi normatiu.

La Llei 18/2022, de 28 de setembre, regula l’obligació de la factura electrònica en totes les operacions entre empresaris i professionals en un únic article i una disposició final. El contingut de la norma en aquest sentit és molt concís i, tret del respecte als estàndards europeus i a la regulació fiscal, deixa tots els aspectes específics, les característiques i el funcionament a un desenvolupament reglamentari posterior.

Els més optimistes esperaven que en un termini de sis mesos ja tindríem un desenvolupament normatiu en vigor, però no ha estat així. Res més lluny de la realitat.

Aquest reglament encara està pendent d’aprovació. El Govern el va treure a consulta pública el 7 de març passat i, amb posterioritat, el 20 de juny, el va publicar com a projecte de reial decret. D’aquesta manera, s’iniciava el termini d’audiència i informació per a formular al·legacions.

Aquest text definitiu encara no s’ha fet públic i es desconeix si ja ha estat remès al Consell d’Estat. Tenint en compte el temps que cal perquè es tramiti i els informes obligatoris que s’han de sol·licitar, la tramitació pot tardar, almenys, tres mesos.

Aquest retard, motivat en part per l’avançament electoral, posposarà l’obligació sobre la factura electrònica, ja que la norma marca un calendari d’implantació d’un any, de dos o de tres després de l’aprovació.

Més aviat que tard i per a tothom (tot i que per a uns abans que uns altres), la factura electrònica serà obligatòria. S’entén per factura electrònica la que s’expedeix i es rep en format digital entre empresaris i professionals, i que documenta operacions comercials concertades entre ells.

Hi ha dues excepcions a l’obligació d’expedir, transmetre i lliurar la factura en format electrònic:

 Quan es tracti d’operacions que es documentin per mitjà de factures simplificades.

 Quan s’expedeixin voluntàriament sense que hi hagi obligació de fer-ho.

Si encertem en les nostres previsions i a principi del 2024 s’aprova el reglament:

 Un any després, el 2025, les empreses amb més de vuit milions de facturació només podran emetre factures electròniques.

 Al cap de dos anys, el 2026, l’obligació s’estendrà als autònoms i pimes amb menys de vuit milions d’ingressos.

 Tres anys després, el 2027, tots els negocis tindran l’obligació d’informar l’Agència Tributària o els seus proveïdors de l’estat en què es troben les factures.

12 mesos: any 2025

Si el reglament de facturació s’aprovés finalment a principi del 2024, començarà el compte enrere i els negocis amb més de vuit milions d’euros d’ingressos anuals només tindran un any, fins a principi del 2025, per a començar a emetre totes les factures per mitjans electrònics. Tindran l’opció de fer-ho amb un programa privat o per mitjà de la solució pública d’Hisenda.

El sistema espanyol de factura electrònica està compost per un conjunt de plataformes d’intercanvi de caràcter privat i per la solució pública de facturació electrònica, que complirà, a més, la funció de repositori i que gestionarà l’Agència Estatal d’Administració Tributària.

Durant aquests dotze primers mesos i com a mesura transitòria, les empreses obligades a emetre factures electròniques (amb facturació de més de vuit milions) hauran d’enviar, addicionalment, un document en format PDF que n’asseguri la llegibilitat a les empreses i als professionals per als quals encara no és exigible, tret que acceptin voluntàriament de rebre-les en el format original.

D’aquesta manera, encara que l’autònom o la pime no disposin d’un programa de facturació electrònica, podran rebre i veure igualment la factura que els enviïn, per bé que els emissors sí que tindran l’obligació de facturar per mitjans digitals.

24 mesos: any 2026

L’any vinent començaria l’etapa següent: el termini perquè tots els autònoms i les empreses, independentment del volum dels seus ingressos, hagin de facturar obligatòriament per mitjans digitals.

També hi haurà la possibilitat que els autònoms i les pimes que no vulguin contractar un programa de facturació privat recorrin a la solució pública d’Hisenda, una plataforma oberta on podran registrar-se gratuïtament i emetre o rebre les factures per mitjans electrònics i, alhora, complir la imposició normativa.

Si opten per fer servir un programa informàtic propi, el reglament també estableix, per a aquest mateix any, l’obligació per a les empreses i els autònoms que rebin les factures electròniques, totalment o parcialment, per mitjà d’una plataforma d’intercanvi de factures electròniques privades, de fer públic el punt d’entrada de factures en totes les comunicacions que estableixin amb altres empreses i professionals i, si és el cas, a la seva pàgina web.

D’acord amb el que afegeix l’esborrany del reglament, en cas que les empreses i els professionals encara no hagin identificat el punt d’entrada de factures electròniques, s’entendrà que recorren a la solució pública de facturació que Hisenda posarà en marxa.

blank

36 mesos: any 2027

Els autònoms tindran un any més, és a dir, fins al 2027, per a adaptar-se totalment al sistema. Segons l’article 8 de l’esborrany del Reglament de la Llei 18/2022, els destinataris de factures electròniques, és a dir, els autònoms que contracten serveis a altres negocis, hauran d’informar, a partir d’aquest any, sobre la persona obligada a expedir la factura (proveïdor empresari o professional) dels diferents estats de recepció o de pagament en el termini de quatre dies naturals, sense comptar els dissabtes, els diumenges o els festius.

En cas que optin per la solució pública d’Hisenda, els requisits són els mateixos, però en aquest supòsit hauran de remetre a l’Agència Tributària, en aquests mateixos terminis, l’estat de les seves factures.

Per exemple, si un autònom rep una factura un dimarts, haurà d’informar l’emissor –o Hisenda– que l’ha rebut, a tot estirar, el dilluns següent. Si aquell dilluns es fa el pagament, haurà de comunicar que ja s’ha efectuat el pagament, com a molt tard, el divendres següent i indicar la data.

Els destinataris de factures electròniques hauran d’informar la persona obligada a expedir la factura si s’ha acceptat o rebutjat, de la data de la factura i del pagament efectiu complet. D’altra banda i addicionalment, també es podrà informar de l’acceptació o el rebuig comercial parcial de la factura, la data i el pagament parcial, l’import i la cessió a un tercer per al cobrament o pagament, amb la identificació del cessionari i la data de la cessió. Així mateix, la informació sobre els estats de la factura s’haurà de remetre en un termini màxim de quatre dies naturals, excloent-ne els dissabtes, els diumenges i els festius nacionals, des de la data de l’estat que s’informa en cada cas.

Tot i que encara és una assignatura pendent per a moltes empreses i treballadors autònoms del nostre país, les administracions tenen clar que la digitalització de les factures és el camí que cal seguir per a evolucionar com a societat i lluitar contra la morositat i el frau fiscal. Cal tenir en compte que la implantació de la factura electrònica obligatòria tindrà una rellevància especial a l’hora d’acreditar el compliment dels períodes de pagament i per a poder accedir a les convocatòries de contractes o subvencions públiques.

servei laboral Compta-1

Novetats 2024: nova cotització de l’alumnat en pràctiques i protocol per a assistir col·lectius LGTBI

By Servei laboral

Des de l’1 de gener, l’activitat de l’alumnat en pràctiques (remunerades o no) és objecte de cotització a la Seguretat Social, i el 2 de març acabarà el termini atorgat per la Llei 4/2023, de 28 de febrer, perquè les empreses implantin els protocols d’actuació per a respondre a situacions d’assetjament o violència contra aquest col·lectiu.

En aquest article desenvoluparem aquests dos àmbits d’actuació: la cotització de l’alumnat en pràctiques formatives o acadèmiques externes i les implicacions laborals dels plans obligatoris d’atenció a les persones LGTBI.

DES DEL GENER: COTIZACIÓ DE L’ALUMNAT EN PRÁCTIQUES FORMATIVES O ACADÈMIQUES EXTERNES

Des de l’1 de gener de 2024, tots els becaris que prestin serveis en programes de formació tenen dret a cotitzar a la Seguretat Social.

Aquesta nova regulació respon al Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, sobre sostenibilitat del sistema públic de pensions, que va ajornar fins a aquesta data l’entrada en vigor de l’última redacció de la disposició addicional 52a LGSS.

Fins ara, només hi havia l’obligació de donar d’alta l’alumnat en pràctiques remunerades. La reforma estén aquesta exigència a tot l’alumnat que faci les pràctiques formatives en qualsevol empresa, amb independència de si rep una remuneració pels serveis o no.

Aquesta reforma implicarà un esforç econòmic important per a les empreses ocupadores; però, a canvi, molts joves podran començar una carrera de cotització i, a més, gaudiran de més protecció social. Així, l’alumnat quedarà inclòs, com a assimilat, en el grup de les persones treballadores per compte d’altri del Règim General de la Seguretat Social (els sistemes especials en queden exclosos).

Tot seguit, resolem els principals dubtes que suscita la nova cotització obligatòria d’aquelles pràctiques que es facin en programes de formació.

Pràctiques afectades

 Estudiantat que faci pràctiques obligatòries com una assignatura del seu pla universitari amb els crèdits corresponents (grau, màster, doctorat, diploma d’especialització o diploma d’expert).

 Alumnat de formació professional, si el centre educatiu no presta el règim de formació professional intensiva.

 Alumnat d’ensenyaments artístics superiors, d’ensenyaments artístics professionals i d’ensenyaments esportius del sistema educatiu.

Aquestes pràctiques es poden fer tant a la mateixa universitat o centre formatiu com en entitats col·laboradores (empreses, institucions i entitats públiques i privades) d’àmbit nacional i internacional.

Pràctiques excloses

Les pràctiques de formació professional intensiva; és a dir, aquelles que tenen lloc alternant la formació al centre de formació professional o a l’empresa o l’organisme equiparat amb l’activitat productiva i retribuïda en el marc d’un contracte de formació article 67 LO 3/2022).

Les pràctiques que es duguin a terme a bord d’embarcacions, atès que s’inclouen en el Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors de la Mar.

Remuneració de les pràctiques

S’haurà de cotitzar tant per les pràctiques remunerades com per les no remunerades, per bé que tenen una regulació diferent.

Condició d’empresari: alta i cotització

Si són pràctiques remunerades, l’entitat que financi el programa de formació ha d’assumir la condició d’empresari.

Si són no remunerades, la condició d’empresari correspon a l’empresa on es facin les pràctiques, tret que hi hagi un conveni en què s’indiqui que l’entitat formadora és la responsable.

Codis de compte de cotització (CCC)

 Les pràctiques formatives o acadèmiques externes remunerades s’identifiquen amb el tipus de relació laboral (TRL) 986.

 Les pràctiques formatives remunerades (DA 52a LGSS)s’indiquen amb el valor 9939 en el camp de relació laboral especial (BNR 9/2023).

Les pràctiques no remunerades s’identificaran amb el TRL993.

Terminis per a comunicar els dies de pràctiques

S’estableixen els terminis següents:

 Dades de gener: entre l’1 de febrer i el 29 d’abril.

 Dades de febrer: entre l’1 de març i el 29 d’abril.

 Dades de març: entre l’1 i el 29 d’abril.

 Dades d’abril: entre l’1 de maig i el 30 de juliol.

 Dades de maig: entre l’1 de juny i el 30 de juliol.

 Dades de juny: entre l’1 i 30 de juliol.

 Dades de juliol: entre l’1 d’agost i el 30 d’octubre.

 Dades d’agost: entre l’1 de setembre i el 30 d’octubre.

 Dades de setembre: entre l’1 i el 30 d’octubre.

 Dades d’octubre: entre l’1 de novembre i el 30 de gener de l’any següent.

 Dades de novembre: entre l’1 de desembre i el 30 de gener de l’any següent.

 Dades desembre: entre l’1 i el 30 de gener de l’any següent.

Prestacions de la Seguretat Social

A les pràctiques remunerades els corresponen les prestacions del règim de la Seguretat Social, excloent-ne la prestació per desocupació, la cobertura de FOGASA i la formació professional i MEI.

I aquest règim general de la Seguretat Social també s’aplica a les pràctiques no remunerades, excloent-ne la prestació per desocupació, la cobertura de FOGASA i la formació professional, MEI i IT derivada de contingències comunes.

Regles de cotització

La cotització de les pràctiques remunerades es farà aplicant les regles dels contractes formatius en alternança establerts en la LPGE; és a dir, la base mínima de cotització mensual és la base mínima vigent a cada moment respecte del grup de cotització 7. Quan el treballador no consti en alta durant tot el mes, la base de cotització serà proporcional a aquesta base mínima.

La cotització de les pràctiques no remunerades segueix aquestes regles:

Es cotitzarà per dia efectiu de pràctiques, tenint en compte que la base de cotització mensual aplicable és el resultat de multiplicar la base mínima de cotització vigent a cada moment respecte del grup de cotització 8 (el 2023, va ser de 38,89 euros al mes) pel nombre de dies de pràctiques fetes el mes natural, amb el límit de l’import de la base mínima de cotització mensual corresponent al grup de cotització 7 (disposició addicional 52.7.b de la LGSS). A l’efecte de prestacions, cada dia de pràctiques formatives no remunerades es considerarà com a 1,61 dies cotitzats, sense que es pugui sobrepassar, en cap cas, el nombre de dies del mes corresponent. Les fraccions de dia que puguin resultar del coeficient anterior es computaran com un dia complet. Pel que fa a l’ingrés de les cotitzacions de les pràctiques no remunerades, s’efectuarà de manera trimestral.

blank

Per a la comunicació dels dies efectius en pràctiques s’ha creat una nova acció: MDP – mecanisme dies pràctiques (BNR 13/2023).

Ingressos de les quotes

La presentació de la liquidació de quotes i l’ingrés de les quotes s’efectuarà durant el mes següent a la finalització de cada trimestre natural:

 Per a les quotes de gener, febrer i març, el termini per a la liquidació és abril.

 Per a les quotes d’abril, maig i juny, el termini és juliol.

 Per a juliol, agost i setembre, el termini és octubre.

 Per a octubre, novembre i desembre, el termini és gener.

Estudiants que estiguin de baixa per naixement d’un fill o per IT

En aquests casos, la prestació corresponent per naixement, risc durant l’embaràs i lactància l’abonarà la mútua o l’entitat gestora en un pagament directe.

I si es tracta d’una baixa per incapacitat temporal derivada per contingències comunes o professionals, s’abonarà en un pagament delegat.

Bonificació de les quotes

Hi ha una bonificació important en les quotes a la Seguretat Social, que arriba a una reducció del 95 % en la cotització per contingències comunes.

Per a l’estudiantat de formació professional, el Ministeri d’Educació n’assumirà el 5 % restant.

Pràctiques finalitzades abans de l’1 de gener de 2024

No hi ha efectes retroactius, però la disposició addicional 52.8 LGSS estableix la possibilitat d’elaborar un conveni especial amb la Seguretat Social abonat per l’estudiantat durant un període de cinc anys. Tanmateix, el termini, els tràmits i les condicions per a subscriure aquest tipus de conveni estan pendents de regulació per part del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

blank

Des del març: implicacions laborals dels plans obligatoris d’atenció a les persones LGTBI

L’article 15 de la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, obliga les empreses amb més de 50 persones treballadores, des del 2 de març del 2024 (és a dir, des dels dotze mesos comptadors a partir de l’entrada en vigor d’aquesta norma), a disposar d’un «conjunt planificat de mesures i recursos per a aconseguir la igualtat real i efectiva de les persones LGTBI, que inclogui un protocol d’actuació per a l’atenció de l’assetjament o la violència contra les persones LGTBI».

Aquesta llei afegeix que les mesures han de ser:

 Pactades en una negociació col·lectiva.

 Acordades amb la representació legal de les persones treballadores.

Aquests plans, dissenyats per a la protecció dels col·lectius esmentats, han de respondre als principis d’actuació i a les principals novetats normatives d’aquests últims mesos. Tot seguit, en resumim els principals avenços.

Col·lectius implicats

D’acord amb la Guia internacional per a facilitar la inclusió de les persones LGTBIQ+ al món laboral presentada conjuntament pel Ministeri de Treball i Economia Social i l’Organització Internacional del Treball al maig del 2023, hi ha un glossari oficial de persones protegides:

 LGBTIQ+: acrònim de persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere, intersexuals i queer.

 Lesbiana: dona que sent una atracció romàntica, emocional i/o física permanent envers les dones.

 Gai: home o dona que sent atracció, de la mateixa manera que s’ha exposat abans, envers altres homes o dones, respectivament.

 Bisexual: persona amb capacitat de sentir aquesta atracció cap a persones de més d’un sexe.

 Trans/transgènere: persona amb una identitat de gènere que difereix de la que s’associa típicament amb el sexe que s’assigna en néixer.

 Intersexual: persona que ha nascut amb característiques sexuals que no corresponen a les definicions típiques del cos masculí i femení.

 Queer: persona amb diverses orientacions sexuals, identitats de gènere, expressions de gènere i característiques sexuals (SOGIESC) o com una alternativa a l’acrònim LGBT.

Propostes específiques en l’àmbit de l’empresa

Entre altres mesures i a tall d’exemple, les persones treballadores i l’empresa poden acordar, per escrit, la implantació de mesures com aquestes:

 Redacció i revisió periòdica del protocol d’actuació per a l’atenció de l’assetjament o la violència contra les persones LGTBI.

 Enquesta periòdica amb el propòsit d’avaluar la realitat de l’empresa pel que fa a la gestió de la diversitat LGTBI. La realització periòdica d’una enquesta serà voluntària i anònima a fi de garantir la privacitat de cada participant.

 Programa de formació en diversitat i inclusió LGTBI. S’impartiran diversos tipus de formacions per a tota la plantilla, segons el departament i el nivell de responsabilitat de les persones treballadores. Per als directius i el departament de recursos humans, aquesta formació anirà dirigida a la implantació del Pla de diversitat LGTBI; en canvi, el personal ocupat rebrà formacions de sensibilització per tal d’eliminar prejudicis i comportaments inadequats envers aquest col·lectiu.

 Creació d’un grup de treball de sensibilització i mediació. Aquest grup de treball es pot crear amb els propòsits següents:

 Que totes les persones treballadores es puguin reunir voluntàriament, debatre i treballar per eliminar les discriminacions i millorar la inclusió del col·lectiu LGTBI.

 Organitzar activitats.

 Fomentar la implantació de noves polítiques inclusives.

 Mediar quan sorgeixin conflictes o discriminacions relacionats amb el col·lectiu LGTBI.

 Creació d’un canal d’atenció específica i confidencial al col·lectiu amb la finalitat de poder atendre les persones treballadores del col·lectiu LGTBI i donar-los suport. En aquest canal de comunicació amb l’empresa podran traslladar les seves inquietuds o necessitats.

 Dret a la flexibilitat horària per a les persones que estan en transició de gènere. L’empresa permetrà flexibilitat de jornada laboral a la persona treballadora perquè pugui acudir a les cites mèdiques i seguir el tractament hormonal i la cirurgia d’afirmació de gènere, sense que pugui ser jutjada per absentisme.

 Canvi de nom d’ús comú de la persona treballadora. Serà possible el canvi de nom d’ús comú en tota la comunicació interna i externa de l’empresa: llista de noms, targeta de treball, adreça electrònica, signatures, etc., perquè a la persona se l’anomeni i se la tracti com prefereixi, d’acord amb el gènere amb què s’identifica, sense que el nom hagi de correspondre al que hi ha al seu document d’identitat.

 Codi de vestir flexible. Perquè tot el personal laboral se senti còmode, sense distinció d’identitat de gènere, s’establirà un codi de vestir flexible, que no obligui les persones treballadores a identificar-se amb un gènere específic i que permeti l’androgínia o l’expressió de gènere fluid.

 Lavabos sense gènere. S’adequaran les instal·lacions relatives a la higiene personal perquè els lavabos no estiguin segregats per gènere i perquè siguin més inclusius amb la comunitat LGTBI.

 Pla de comunicació externa inclusiu amb la diversitat sexual i de gènere. S’elaborarà un Pla de comunicació externa que inclourà l’organització de campanyes inclusives i generalistes, i/o accions puntuals que mostrin el compromís amb les persones LGTBI.

 Revisió de totes les comunicacions per possibles biaixos i ús del llenguatge inclusiu. Amb l’objectiu de no excloure cap persona treballadora, es revisaran totes les comunicacions de l’empresa, tant internes com externes, per evitar paraules o imatges que es puguin interpretar com a discriminatòries, esbiaixades o degradants.

Propostes per al protocol d’actuació

D’acord amb les referències anteriors, proposem un model orientatiu de protocol d’actuació que s’haurà d’adaptar a les característiques específiques de cada organització. Els apartats del protocol, que s’han de desenvolupar, poden ser semblants als que detallem tot seguit, a manera de referència.

blank

servei fiscal Compta 1

Novetats fiscals aplicables el 2024

By Servei fiscal

Destaquem les principals novetats fiscals aplicables el 2024, a conseqüència de diferents normes publicades el 2023: increment dels beneficis fiscals per donatius en l’IRPF i en l’impost de societats, pròrroga dels límits excloents de mòduls vigents des del 2016, canvis en la reducció per arrendament d’habitatges i en les obligacions de facturació, aplicació d’incentius fiscals per a vehicles elèctrics i infraestructures de recàrrega, pròrroga de beneficis fiscals relacionats amb l’ús d’energia procedent de fonts renovables i obres de millora d’eficiència energètica, pròrroga de gravàmens temporals i pròrroga de rebaixes de tipus impositius de l’electricitat, aliments i combustibles.

Entre la novetats, també incloem les principals dates de la campanya de la renda i patrimoni 2023, que començarà el pròxim 3 d’abril, i nous models de declaracions que es presentaran per primer cop el 2024. Comencem a desenvolupar tots els punts exposats.

Increment dels beneficis fiscals per donatius

Pel que fa a l’IRPF, la quantia del micromecenatge s’amplia de 150 a 250 euros, i el percentatge de deducció aplicable amb caràcter general s’eleva de l’actual 35 % al 40 %.

Es redueix de 4 a 3 anys el nombre d’exercicis en què cal fer donatius a una mateixa entitat pel mateix import o superior als de l’exercici anterior, a fi d’accedir a l’increment de 5 punts en el percentatge de deducció, que s’ha incrementat al 45 %, i ha quedat d’aquesta manera:

blank

Si s’han fet donatius, donacions o aportacions amb dret a deducció a favor d’una mateixa entitat en els dos períodes impositius immediats anteriors, com que l’import del donatiu, de la donació o de l’aportació és d’aquest exercici i el del període impositiu anterior, igual o superior, en cadascun al de l’exercici immediat anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de la deducció a favor d’aquesta mateixa entitat que excedeixi de 250 euros serà el 45 %.

En el cas de persones jurídiques, s’incrementa el percentatge de deducció en l’impost de societats, que passa del 35 % al 40 %, per a potenciar l’incentiu. A més, es redueix de 4 a 3 anys el nombre d’exercicis durant els quals el donant o aportant ha de fer donatius a una mateixa entitat pel mateix import o superior als de l’exercici immediat anterior, amb la finalitat d’accedir a l’increment de 10 punts en el percentatge de deducció, que s’incrementa del 40 % al 50 %.

Finalment, s’incrementa en cinc punts percentuals, del 10 % al 15 %, el límit que opera sobre la base imposable del període a l’efecte de determinar-ne la base de la deducció.

També s’ha actualitzat la relació d’activitats econòmiques que, quan les desenvolupin entitats sense ànim de lucre, en compliment del seu objecte o finalitat específica, poden gaudir de l’exempció en l’impost de societats: s’inclouen les accions d’inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social entre les explotacions econòmiques de prestació de serveis de promoció i gestió de l’acció social exemptes; s’inclouen les activitats d’educació d’altes capacitats entre les activitats econòmiques susceptibles d’exempció en l’impost de societats, i s’amplia l’espectre d’activitats d’R+D que puguin gaudir d’exempció.

D’altra banda, s’amplien els donatius que poden generar deduccions: s’inclou la cessió d’ús d’un bé moble o immoble sense contraprestació com a tipologia específica de donatiu, i es precisa que, en la valoració de la cessió d’ús de béns mobles o immobles, s’hauran de tenir en compte les despeses incorregudes pel cedent durant cada any de cessió. També tenen dret a deducció els donatius, les donacions i les aportacions encara que el donant o aportant pugui rebre béns o serveis, lliurats o prestats pel donatari o beneficiari, de caràcter simbòlic, sempre que el valor dels béns o serveis rebuts no representi més del 15 % del valor del donatiu, la donació o l’aportació i, en tot cas, que no superi l’import de 25.000 euros.

Mòduls 2024

Es prorroguen per al 2024 els límits excloents de mòduls i s’aplicaran els límits incrementats vigents des del 2016. Podran seguir en mòduls el 2024 aquells que no superin els límits de facturació següents el 2023: per al conjunt d’activitats econòmiques, 250.000 euros, i si el destinatari és un empresari o professional, 125.000 euros.

Inversions en què es faci servir energia procedent de fonts renovables

Es prorroga la llibertat d’amortització en l’impost de societats per a aquelles inversions en què es faci servir energia procedent de fonts renovables. En aquest cas, la llibertat d’amortització s’aplicarà als períodes impositius que s’iniciïn o concloguin el 2023, quan l’entrada en funcionament dels elements a què es refereix aquest apartat es produeixi el 2023; i els que s’iniciïn o concloguin el 2024, quan l’entrada en funcionament dels elements a què es refereix aquest apartat tingui lloc el 2024.

I, també, sempre que durant els vint-i-quatre mesos següents a la data d’inici del període impositiu en què els elements adquirits entrin en funcionament es mantingui la plantilla mitjana total de l’entitat respecte de la plantilla mitjana dels dotze mesos anteriors.

Obres de millora d’eficiència energètica

La deducció prevista en l’IRPF vinculada a les obres que impulsin la rehabilitació energètica es prorroga, i s’allarguen fins al 31 de desembre de 2024 totes les mesures destinades a les reformes que facilitin un consum d’energia més sostenible, ja sigui en cases particulars o en blocs de veïns. Aquestes ajudes permetran una deducció d’un 20 %, 40 % o 60 % de l’IRPF als qui impulsin aquestes actuacions en les seves propietats. Aquests percentatges estan subjectes al tipus d’habitatge i al volum de les obres que s’executin.

Deduccions en l’IRPF per vehicle elèctric

A fi de promoure l’adquisició de vehicles elèctrics per particulars, s’estableixen dues deduccions noves en l’IRPF:

1. Compra de vehicle elèctric

Els contribuents podran deduir el 15 % del valor d’adquisició d’un vehicle elèctric nou comprat des del 30 de juny de 2023 fins al 31 de desembre de 2024.

Alternativament, es pot practicar aquesta deducció quan s’aboni en el mateix termini una quantitat a compte per a la futura adquisició del vehicle, que representi, almenys, el 25 % del valor d’adquisició, se n’aboni la resta i s’adquireixi el vehicle abans que acabi el segon període impositiu immediat posterior al període en què es va produir el pagament d’aquesta quantitat.

En tots dos casos, la base de la deducció no podrà excedir els 20.000 euros i es constituirà pel valor d’adquisició del vehicle, inclosos els tributs i les despeses inherents a l’adquisició, del qual s’han de descomptar aquelles quanties que, si és el cas, hagin estat subvencionades per mitjà d’un programa d’ajudes públiques.

2. Instal·lació de sistemes de recàrrega de bateries per a vehicles elèctrics

Els contribuents podran deduir el 15 % de les quantitats satisfetes, des del 30 de juny de 2023 fins al 31 de desembre de 2024, per a la instal·lació de sistemes de recàrrega de bateries per a vehicles elèctrics durant aquest període en un immoble de la seva propietat.

La base màxima anual d’aquesta deducció serà de 4.000 euros i es practicarà en el període impositiu en què finalitzi la instal·lació, que no podrà ser després del 2024.

Amortització accelerada d’infraestructures de recàrrega en l’impost de societats

Pel que fa a l’impost de societats, amb la finalitat d’impulsar l’electrificació de la mobilitat, s’introdueix un incentiu fiscal destinat a promoure les instal·lacions de recàrrega, tant d’ús privat com d’ús públic, de vehicles elèctrics nous, de potència normal o d’alta potència, en els termes definits en l’article 2 de la Directiva 2014/94/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d’octubre de 2014, relativa a la implantació d’una infraestructura per als combustibles alternatius, que en permet l’amortització accelerada, sempre que entrin en funcionament en els exercicis 2023, 2024 i 2025.

Per a l’aplicació d’aquesta amortització accelerada s’ha d’aportar la documentació tècnica preceptiva, segons les característiques de la instal·lació, elaborada per l’instal·lador autoritzat degudament registrat en el Registre Integrat Industrial, i cal obtenir el certificat d’instal·lació elèctrica amb la diligència de la comunitat autònoma competent.

Novetats en la reducció per l’arrendament d’habitatges

A partir de l’1 de gener de 2024, el percentatge de reducció dels contractes d’arrendament d’habitatge formalitzats a partir del 26 de maig de 2023 serà del 50 %, que es podrà augmentar fins al 90 % en cas que se signin contractes nous en zones de mercat residencial tensionat amb una reducció d’almenys un 5 % sobre el contracte anterior.

La reducció podrà arribar al 70 % quan es tracti de la incorporació al mercat d’habitatges destinats al lloguer en zones de mercat residencial tensionat, i es lloguin a joves d’entre divuit i trenta-cinc anys en aquestes àrees, o bé quan es tracti d’un habitatge assequible incentivat o protegit, arrendat a l’Administració pública o a entitats del tercer sector o de l’economia social que tinguin la condició d’entitats sense finalitats lucratives, o d’acolliment a algun programa públic d’habitatge que limiti la renda del lloguer.

Es podrà assolir una reducció del 60 % sobre el rendiment net quan s’hagin efectuat obres de rehabilitació durant els dos anys anteriors.

Els requisits s’hauran de complir en el moment de formalitzar el contracte d’arrendament, i la reducció s’aplicarà mentre es continuïn complint.

Aquestes reduccions només es podran aplicar sobre els rendiments nets positius que hagi calculat el contribuent en una autoliquidació presentada abans que s’hagi iniciat un procediment de verificació de dades, de comprovació limitada o d’inspecció que inclogui en l’objecte la comprovació d’aquests rendiments.

S’estableix un règim transitori, de manera que la reducció prevista en l’article 23.2 LIRPF, en la redacció vigent des del 31 de desembre de 2021, es podrà aplicar als rendiments nets positius de capital immobiliari derivats de contractes d’arrendament d’habitatge que s’hagin formalitzat abans del 26 de maig de 2023.

Obligacions de facturació

Nou Reglament Veri*factu

S’aproven nous sistemes informàtics de facturació i d’enviament dels registres de facturació a la seu electrònica de l’AEAT en el moment de la producció. Totes les empreses i els autònoms obligats a facturar s’hauran d’adaptar a la norma amb termini fins a l’1 de juliol de 2025.

A més de la lluita contra el frau i l’evasió fiscal, aquests sistemes permetran avançar en la digitalització de les empreses i en la millora dels serveis d’assistència que l’Agència Tributària presta als contribuents, oferint-los la possibilitat, quan facin servir sistemes Veri*factu amb enviament de dades, de descarregar les operacions i, d’aquesta manera, facilitar la confecció dels llibres de registre fiscals i els models tributaris.

La nova norma s’aplicarà a tots els empresaris i a totes les operacions que facin, tret d’aquells que ja estiguin sotmesos al Subministrament Immediat d’Informació (SII) o dels que no tinguin obligació de facturar. Pel que fa l’àmbit territorial, s’aplicarà a tot Espanya excepte als territoris amb règim fiscal foral. Als territoris històrics de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, des de fa poc s’hi apliquen els sistemes denominats TicketBAI, que té un funcionament anàleg al que s’aprova ara per a la resta d’Espanya.

Cal destacar que, en el sistema previst en el reglament, els clients podran comprovar la qualitat fiscal de les factures simplificades rebudes i contrastar-les al web de l’Agència Tributària.

Aquest reial decret tindrà seguiment en l’ordre ministerial de desenvolupament tècnic, a les disposicions de la qual s’hauran de sotmetre els desenvolupadors de programes informàtics en un termini màxim de nou mesos. Així mateix, hauran d’incorporar una «declaració responsable» als seus productes en compliment d’aquesta normativa.

Totes les empreses i els autònoms obligats a facturar s’hauran d’adaptar a la norma amb termini fins a l’1 de juliol del 2025. Amb aquesta finalitat, està previst que les pimes i els autònoms puguin fer servir el kit digital del Pla de recuperació, transformació i resiliència en el finançament de les modificacions en els programes informàtics que calguin a fi d’adaptar-se a la nova reglamentació.

Finalment, també cal recordar que aquest reglament és compatible amb el Reglament de factura electrònica B2B. Els sistemes informàtics dels empresaris s’hauran d’adaptar de manera integral a totes dues modificacions i, per adaptar-s’hi, s’haurà de fer servir un model de dades únic basat en els esments obligatoris de factura i en els mitjans i els terminis de pagament.

Obligació d’expedir factura electrònica

S’estendrà l’obligació d’expedir i trametre factures electròniques en les relacions comercials de totes les empreses i els autònoms.

Aquest canvi tindrà efectes per als empresaris i els professionals amb una facturació anual per sobre dels 8.000.000 euros, al cap d’un any que s’aprovi el desenvolupament reglamentari (que es troba en tramitació, a la data del tancament d’aquest article).

Per a la resta d’empresaris i professionals, tindrà efectes dos anys després que s’aprovi el desenvolupament reglamentari (en tramitació quan s’escriuen aquestes línies).

Pròrroga de rebaixes de tipus impositius en l’IVA

Tipus reduït del 5 % o del 0 % sobre aliments fins al 30 de juny de 2024

La rebaixa impositiva sobre els aliments es prorroga fins al 30 de juny de 2024.

1. S’aplicarà el tipus del 5 % de l’IVA als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries dels olis d’oliva i de llavors i les pastes alimentàries. El tipus del recàrrec d’equivalència aplicable a aquestes operacions serà del 0,62 %.

2. S’aplicarà el tipus del 0 % de l’IVA als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries del pa comú, així com la massa de pa comú congelada i el pa comú congelat destinats exclusivament a l’elaboració del pa comú; les farines panificables; la llet produïda per qualsevol espècie animal: natural, certificada, pasteuritzada, concentrada, desnatada, esterilitzada, UHT, evaporada i en pols; els formatges i els ous, i també la fruita, la verdura, les hortalisses, els llegums, els tubercles i els cereals que tinguin la condició de productes naturals, d’acord amb el codi alimentari i les disposicions que dicten el seu desenvolupament.

El tipus del recàrrec d’equivalència aplicable a aquestes operacions serà del 0 %.

Tipus reduït del 10 % sobre l’electricitat durant tot l’any 2024

Es manté la rebaixa fiscal sobre l’IVA de l’electricitat que consumeixen les llars. El tipus d’IVA serà el reduït del 10 % sobre tots els components de la factura dels lliuraments d’electricitat durant tot l’any 2024. Amb efectes des de l’1 de gener de 2024 i una vigència fins al 31 de desembre de 2024, s’aplicarà el tipus del 10 % de l’IVA als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries d’energia elèctrica efectuades a favor de:

 Titulars de contractes de subministrament d’electricitat, la potència contractada dels quals (el terme fix de potència) sigui inferior o igual a 10 kW, amb independència del nivell de tensió del subministrament i la modalitat de contractació, quan el preu mitjà aritmètic del mercat diari corresponent a l’últim mes natural anterior al de l’últim dia del període de facturació hagi superat els 45 euros/MWh.

 Titulars de contractes de subministrament d’electricitat que siguin perceptors del bo social d’electricitat i tinguin reconeguda la condició de vulnerable sever o vulnerable sever en risc d’exclusió social.

Tipus reduït del 10 % sobre el gas fins al 31 de març de 2024

Amb efectes des de l’1 de gener de 2024 i una vigència fins al 31 de març de 2024, s’aplicarà el tipus del 10 % de l’impost sobre el valor afegit als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries de gas natural.

Tipus reduït del 10% sobre pèl·lets, briquetes i llenya fins al 30 de juny de 2024

Amb efectes des de l’1 de gener del 2024 i una vigència fins al 30 de juny de 2024, es preveu l’aplicació del tipus del 10 % de l’IVA als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries de briquetes i pèl·lets procedents de la biomassa i a la fusta per a llenya.

Pròrroga de rebaixes de tipus impositius en l’impost especial sobre l’electricitat

L’impost especial sobre l’electricitat manté una reducció del tipus impositiu el primer semestre del 2024, amb diferents tipus el primer i el segon trimestre: des de l’1 de gener de 2024 fins al 31 de març de 2024, l’impost especial sobre l’electricitat s’exigirà al tipus impositiu del 2,5 %, i des de l’1 d’abril de 2024 fins al 30 de juny de 2024, al tipus impositiu del 3,8 %, en què s’establiran unes quanties que no es podran superar.

Recuperació gradual de l’impost sobre el valor de la producció d’energia

La suspensió de l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica s’ha mantingut des del tercer trimestre del 2021 fins al 31 de desembre de 2023; però, a partir del 2024, se n’impulsarà la recuperació gradual. Per a l’exercici 2024, la base imposable de l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica es constituirà per l’import total que correspongui al contribuent percebre per la producció i la incorporació al sistema elèctric d’energia elèctrica en el període impositiu, mesurada en barres de central per cada instal·lació, minorada en la meitat de les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el primer trimestre natural, i minorada en una quarta part de les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el segon trimestre natural, per a determinar la base imposable i els pagaments fraccionats de l’impost durant l’exercici 2024.

Pròrroga de l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes

Es prorroga l’aplicació de l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes aprovat per la Llei 38/2022, de 27 de desembre, sempre que no es produeixi la revisió de la tributació patrimonial en el context de la reforma del sistema de finançament autonòmic.

Pròrroga dels gravàmens energètic i bancari

També es prorroguen, durant el 2024, els dos gravàmens temporals previstos en la Llei 38/2022, de 27 de desembre: el gravamen temporal energètic i d’entitats de crèdit i establiments financers de crèdit. A més, es preveu una revisió futura de tots dos gravàmens per a la plena integració en el sistema tributari. De la mateixa manera, també es preveu una possible concertació amb les comunitats del País Basc i Navarra.

Dates de la campanya de la renda i patrimoni 2023

Aquestes són les dates per a confeccionar la declaració de la renda i patrimoni del 2023:

 Del 3 d’abril a l’1 de juliol de 2024: presentació per Internet de les declaracions de renda i patrimoni 2023.

 Del 7 de maig a l’1 de juliol de 2024: l’Agència Tributària podrà confeccionar la declaració de la renda 2023 al contribuent de per telèfon (sol·licitud de cita des del 29 d’abril fins al 28 de juny).

 Del 3 de juny a l’1 de juliol de 2024: l’Agència Tributària podrà confeccionar la declaració de la renda 2023 al contribuent presencialment a les seves oficines (sol·licitud de cita des del 29 de maig fins al 28 de juny).

Per ser atesos a l’Agència Tributària tant per telèfon com presencialment, concerteu cita prèviament per Internet o trucant als números de telèfon següents: 91 535 73 26 / 901 121 224 o 91 553 00 71 / 901 223 344.

Noves obligacions del contribuent el 2024

Pel que fa a la circulació de productes objecte d’impostos especials, desapareix la declaració del model 503. A partir del 13 de febrer de 2023 va engegar la nova Fase-4 de l’EMCS intracomunitari i s’hi inclouen els moviments intracomunitaris de productes subjectes als impostos especials de fabricació mitjançant el sistema d’enviaments garantits. A partir d’aquesta data, no s’admetran noves declaracions del Model 503.

L’AEAT va publicar una nota informativa sobre els tràmits que cal seguir en relació amb l’ús del procediment d’enviaments garantits, el registre d’expedidors certificats i destinataris certificats, la circulació i les garanties, per als quals es creen els nous models 504, 505 i 507.

Els models següents es presentaran per primer cop en l’exercici 2024 amb el termini de presentació següent:

 Model 172. «Declaració informativa sobre saldos en monedes virtuals». Té caràcter anual i es presenta de l’1 al 31 de gener.

 Model 173. «Declaració informativa sobre operacions amb monedes virtuals». Té caràcter anual i es presenta de l’1 al 31 de gener.

 Model 721. «Declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger». Té caràcter anual i es presenta de l’1 de gener a l’1 d’abril.

 Model 281. «Declaració informativa trimestral d’operacions de comerç de béns corporals efectuades a la zona especial canària sense que les mercaderies transitin per territori canari». Amb caràcter excepcional, la declaració informativa corresponent al primer trimestre, al segon i al tercer de l’exercici 2023 es presentarà en el mateix termini que la declaració informativa corresponent al quart trimestre del 2023; és a dir, de l’1 al 31 de gener de 2024.

 Model 379. «Declaració informativa sobre pagaments transfronterers». Es presentarà el mes natural següent al trimestre natural corresponent. S’aplica, per primer cop, a la informació corresponent al primer trimestre de l’exercici 2024.

Els models següents, a la data de tancament d’aquest article, estan pendents d’aprovació i determinació de la data de presentació el 2024:

 Model 238. «Declaració informativa per a la comunicació d’informació per part d’operadors de plataformes». S’aprovarà la declaració informativa anual en relació amb els «operadors de plataforma obligats a comunicar informació» i els «venedors subjectes a comunicació d’informació» que hagin dut a terme una activitat pertinent. Els operadors de plataforma exclosos (aquells que puguin demostrar, d’acord amb la legislació nacional, que el model empresarial de la seva plataforma no té venedors subjectes a comunicació d’informació) presentaran una declaració informativa anual (model 238) negativa a fi d’informar d’aquesta circumstància.

 Model 040. «Declaració censal d’alta, de modificació i de baixa en el registre d’operadors de plataforma estrangers no qualificats i en el registre d’altres d’operadors de plataforma obligats a comunicar informació».

Model 179: la declaració informativa de la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques passa a ser anual en comptes de trimestral, i es presentarà entre l’1 i el 31 de gener de cada any, en relació amb la informació i les operacions que corresponguin a l’any natural immediat anterior.

Servei Comptable Compta-1 Banyoles

Tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància

By Servei comptable

En aquest número ens centrarem en la tercera consulta que el BOICAC núm. 133 ha publicat a la pàgina web de l’ICAC. Aquesta consulta aborda el tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància, tan en alça els últims anys des de l’aparició de la pandèmia, que ha contribuït que aquest tipus de relació laboral comencés a implantar-se com una alternativa a la modalitat presencial que fins aleshores era la principal manera de prestació dels serveis laborals.

Aquesta consulta de comptabilitat del BOICAC núm. 133 aborda el tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància. Tot seguit oferim el resum de la resposta que l’ICAC dona a aquesta qüestió.

BOICAC nº 133/2023 Consulta 3. Sobre el tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància

Concretament, la consulta aborda el tractament comptable de la compensació de les despeses incorregudes pel treballador al seu domicili en la modalitat de treball a distància. En concret, la societat consultant, fent referència a la normativa d’aplicació, qüestiona si aquestes despeses s’han de comptabilitzar com una despesa salarial dins els comptes del subgrup 64 o com una despesa dins el subgrup 62.

Després d’advertir-nos que el tractament comptable de qualsevol operació s’ha de fer a partir d’una anàlisi del fons prèvia, jurídica i econòmica, de tots els antecedents i les circumstàncies, i que en la comptabilització es tindrà en compte la realitat econòmica i no només la forma jurídica, l’ICAC es basa en la normativa següent:

 L’artícle 12 de la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància, pel que fa a l’obligació de l’empresa de sufragar o compensar aquestes despeses.

 L’artícle 26.2 del text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel que fa a la no consideració com a salari de les quantitats percebudes pel treballador en concepte d’indemnitzacions o d’abonament de despeses per les despeses ocasionades a conseqüència de l’activitat laboral.

Doncs bé, l’ICAC, basant-se en la normativa anterior, des d’una perspectiva comptable i atesa la naturalesa de la despesa, conclou que:

 Els imports assumits per l’empresa associats al treball a distància s’haurien de classificar com una despesa del subgrup 62. Serveis exteriors, en els quals, per analogia, s’aplica el tractament comptable que s’atorga a les despeses de viatge del personal de l’empresa, incloses les de transport i les d’oficina. Concretament, en la cinquena part del PGC es proposa el compte 629. Altres serveis.

 No obstant això, recorda que l’article 2 del Reial decret 1514/2007 estableix el caràcter no vinculant dels moviments comptables inclosos en la cinquena part del PGC i dels aspectes relatius a la numeració i la denominació de comptes inclosos en la quarta part, tret d’aquells aspectes que continguin criteris de registre o valoració. Tot això, sense perjudici del caràcter explicatiu de les referències als comptes que figuren en cadascuna de les partides dels models dels comptes anuals establerts en la tercera part del PGC, els continguts del qual són d’aplicació obligatòria.