Tag

compta-1 archivos - Compta-1 Banyoles

Verifactu Facturació 2026

Nova normativa de facturació 2026: tot el que necessites saber sobre el sistema VeriFactu i les sancions de l’AEAT

By Servei comptable

A partir del 2026, empreses i autònoms hauran de generar les factures mitjançant sistemes informàtics certificats o el sistema gratuït VeriFactu de l’AEAT. Aquesta nova normativa vol garantir la transparència i impedir la manipulació de factures després de la seva emissió.

En aquest article t’expliquem quan entra en vigor, què exigeix la normativa, com aplicar-la correctament i quines sancions hi ha per l’incompliment.

  • Quan entra en vigor la nova normativa de facturació?

La normativa de facturació entrarà en vigor de manera progressiva:

A partir de l’1 de gener de 2026, per a:

  • Societats Limitades
  • Societats Anònimes
  • Societats Laborals
  • Societats Civils
  • Associacions
  • Clubs Esportius
  • Fundacions
  • Juntes de Compensació
  • Societats Agràries de Transformació
  • Altres entitats mercantils que tributin per l’Impost de Societats

A partir de l’1 de juliol de 2026:

  • Autònoms que realitzin una activitat econòmica (no inclou arrendaments d’immobles)
  • No residents amb rendes a Espanya a través d’establiment permanent
  • Comunitats de béns (exclou arrendaments d’immobles)
  • Productors i comercialitzadors de sistemes informàtics

 

1. En què consisteix la nova normativa de facturació?

A partir del 2026, totes les factures hauran de generar-se mitjançant:

  1. Un programa informàtic de facturació certificat que compleixi els requisits tècnics establerts per l’AEAT, o
  2. El sistema VeriFactu gratuït que ofereix la mateixa AEAT.

L’objectiu és assegurar que les factures no puguin ser manipulades un cop emeses al client final.

2. Qui no està obligat a aplicar aquesta normativa?

  • Autònoms que no desenvolupin activitat econòmica, com arrendadors d’immobles.
  • Autònoms no obligats a emetre factures per operacions subjectes i exemptes (amb excepcions).
  • Autònoms en règim especial del recàrrec d’equivalència, règim simplificat d’IRPF/IVA (mòduls) o REGAP.
  • Societats acollides al SII (Subministrament Immediat d’Informació).

 Recorda: les factures simplificades (antics tiquets) també estan incloses.

3. És obligatori utilitzar el sistema VeriFactu?

No. Els contribuents poden escollir entre dues opcions per complir la normativa:

  • Utilitzar un programa informàtic de facturació certificat. 

Aquest programari ha de garantir:

  • Integritat, conservació, accessibilitat i traçabilitat de les factures.
  • Inalterabilitat i capacitat d’enviament dels registres a l’AEAT.
  • Compliment amb tots els requisits tècnics establerts per l’Agència Tributària.

El proveïdor del programari ha d’emetre un certificat de declaració responsable que acrediti el compliment de la normativa. Word i Excel no compleixen aquests requisits.

  • Utilitzar el sistema VeriFactu de l’AEAT

És un sistema gratuït desenvolupat per l’AEAT que genera factures amb codi QR, que permet al receptor verificar-ne l’autenticitat. Les factures es poden descarregar directament des del sistema.

En el cas de factures simplificades, és obligatori disposar d’un programa informàtic certificat, ja que el sistema VeriFactu no permet emetre aquest tipus de factures.

4. Quins tipus de factures es poden emetre amb el sistema VeriFactu?

El sistema VeriFactu només permet emetre factures completes i dirigides a un sol destinatari.

No es poden emetre mitjançant VeriFactu:

  • Factures amb més d’un destinatari.
  • Factures simplificades (antics tiquets).

En aquests casos, cal utilitzar un programa informàtic acreditat.

5. Sancions per incompliment de la normativa de facturació 2026

L’AEAT ha aprovat sancions molt estrictes per garantir el compliment de la normativa:

Infracció Tipus Sanció
Tinença de sistemes no certificats Greu 50.000 € per exercici
No emetre o conservar factures Greu 2% de l’import de l’operació o 300 € si es desconeix l’import
Incomplir requisits de facturació Greu 1% de l’import de les operacions afectades
Emissió de factures falses o falsejades Molt greu 75% de l’import de les operacions

Si l’incompliment és substancial (afecta més del 20% de les operacions o impedeix a l’AEAT conèixer l’import real), la sanció pot arribar fins al 100% de l’import de les operacions.

Conclusions i recomanacions

Comprova si el teu programari de facturació compleix amb la normativa. Si no compleix amb la normativa, contacta amb el teu proveïdor de software perquè te l’actualitzin abans de l’entrada en vigor de la nova normativa. En cas contrari, pots optar pel sistema VeriFactu de l’AEAT.

Recorda que el termini màxim per adaptar-te és l’1 de gener o l’1 de juliol de 2026, segons la forma jurídica de cadascú.

I si necessites ajuda per implementar la nova normativa de facturació, des de Compta-1 t’assessorem i t’ajudem a implementar el sistema que millor s’adapti a la teva empresa o activitat professional.

📞 972 574 855
📥 c1b@compta-1.cat

servei mercantil

Nova Directiva 2025/25: més digitalització per a empreses a Europa

By Servei mercantil

L’objectiu és simplificar la constitució de societats i la presentació de documents, a més de millorar la cooperació i transparència transfronterera.

El 30 de gener de 2025 passat va entrar en vigor la Directiva (UE) 2025/25 de modificació de les Directives 2009/102/CE i (UE) 2017/1132. Aquesta norma té per finalitat impulsar la digitalització en el dret de societats als Estats membres de la Unió Europea, garantir un accés més eficient i fiable de la informació societària, facilitar la constitució d’empreses en línia i simplificar els tràmits transfronterers a través del Sistema d’Interconnexió de Registres Mercantils (BRIS).

A més, regula el Certificat de Societat de la UE i el Poder de Representació Digital, amb la qual cosa reforça el principi de seguretat jurídica. Alhora, estableix l’exempció de legalització i postil·la per a certs documents societaris emesos en format electrònic i redueix les barreres administratives.

Els Estats membres tenen fins al 31 de juliol de 2027 per a adoptar i publicar les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per a donar compliment al que s’hi estableix. La plena aplicació de la norma començarà al cap de 42 mesos de la seva entrada en vigor; és a dir, l’1 d’agost de 2028.

Les disposicions sobre taxes pels documents i informació de les societats de capital i dels grups de societats no s’hauran d’aplicar fins a l’1 d’agost de 2029.

La Directiva (UE) 2025/25 representa un avanç significatiu en la modernització i digitalització del dret de societats a la Unió Europea. No només beneficia les companyies, atès que simplifica i digitalitza els processos societaris, sinó que també és necessària per a crear un entorn empresarial més transparent, eficient i segur. La nova regulació permet a les empreses, independentment de la grandària o la ubicació, que puguin operar en un mercat interior cohesionat i de confiança.

L’actualització constant de la informació en els registres i les sancions per incompliment garantiran la precisió i vigència de la informació societària. Les companyies tindran totes les dades necessàries per a adoptar decisions fiables i reduir el risc en les seves operacions.

blank

Control preventiu en la constitució

S’estableix un control preventiu obligatori dels documents societaris, que pot ser administratiu, judicial o notarial. Aquesta comprovació s’aplicarà tant a l’escriptura de constitució com als estatuts, així com a qualsevol modificació d’aquests documents. L’objectiu és garantir que tots els expedients compleixin els requisits formals, substantius i de contingut abans de ser inscrits en el Registre Mercantil, a fi d’assegurar la legalitat i la fiabilitat de la informació.

Mitjançant el control de la legalitat es comprovarà, almenys:

a) el compliment dels requisits formals aplicables a l’escriptura de constitució i als estatuts;

b) l’ús correcte de models preestablerts;

c) la inclusió del contingut mínim obligatori;

d) la verificació de requisits legals substantius, i

e) l’abonament, de conformitat amb la legislació nacional, de les aportacions, siguin en efectiu o en espècie.

Tractament de la informació

Es pretén garantir l’exactitud, la fiabilitat i la vigència de la informació inscrita en els registres mercantils nacionals, posant a disposició del públic un sistema d’interconnexió registral i societari (BRIS).

L’obligatorietat del registre s’estén a la societat col·lectiva i a la societat comanditària simple.

Els documents que hauran de publicar aquestes societats personalistes són els següents:

• la forma jurídica;

• el domicili social, o equivalent;

• el número d’inscripció en el registre;

• l’import màxim de la responsabilitat o de l’aportació de cada soci comanditari;

• l’escriptura de constitució i els estatuts, si fossin objecte d’un acte separat, quan el dret nacional exigeixi que aquests documents es presentin en el registre;

• les modificacions de la documentació indicada, compresa qualsevol pròrroga de la durada de la societat personalista quan tingui una durada limitada;

• el text íntegre de l’acte modificat, en la redacció actualitzada;

• les dades dels socis, administradors o altres representants estatutaris autoritzats per a representar la societat personalista en les relacions amb tercers i en judicis, així com informació sobre si aquestes persones estan autoritzades a representar la societat personalista per si soles o han d’actuar conjuntament o, si no és procedent, informació sobre la naturalesa i l’abast de l’autorització dels socis, administradors o altres representants per a representar la societat i les dades d’aquests;

• les dades dels socis col·lectius i, en el cas de les societats comanditàries, les dades dels socis comanditaris, en els casos en què les dades dels socis comanditaris estiguin a disposició del públic en el registre nacional;

• els documents comptables corresponents a cadascun dels exercicis;

• la dissolució de la societat;

• la resolució judicial que declari la nul·litat de la societat personalista, i

• les dades dels liquidadors, així com les seves facultats respectives.

blank

Amb aquesta finalitat, els registradors seran els encarregats de garantir que totes les societats disposin d’un Identificador de Societats Mercantils a la UE (EUID) que en permeti l’acreditació inequívoca en les comunicacions entre registres.

Actualització de registres

Parlant de registres, aquesta nova Directiva també exigeix la posada al dia de la informació sobre les societats mercantils, siguin personalistes o capitalistes.

• Tot canvi que es produeixi en els documents i la informació s’ha de presentar en el registre en un termini no superior a quinze dies hàbils a partir de la data en què s’hagi fet la modificació. Aquest termini no serà aplicable a la variació dels documents comptables.

• Tota alteració de la informació s’ha d’inscriure en el registre i publicar, en un termini de deu dies hàbils a partir de la data de finalització de tots els tràmits requerits. Excepcionalment, aquest termini podrà prorrogar-se cinc dies hàbils.

• Els registres poden consultar a altres autoritats o registres pertinents conformement al dret nacional, a fi de verificar informació societària específica.

• Han d’establir procediments per a comprovar, en cas de dubte, que les societats compleixen els requisits per a continuar estant inscrites. A aquest efecte ho ha de notificar a la societat i donar-li un termini prudencial perquè corregeixi la informació pertinent, i garantir així que la documentació registral està actualitzada. (Per exemple, cancel·lació, dissolució, liquidació, concursos, activitat o inactivitat…)

Certificat de societat

La Directiva (UE) 2025/25 introdueix el certificat de societat de la UE, un document harmonitzat que les empreses podran sol·licitar als registres mercantils nacionals o a través del Sistema d’Interconnexió. Aquest certificat haurà d’estar disponible en totes les llengües oficials de la UE i contindrà informació essencial sobre la societat: denominació, forma jurídica, domicili, objecte social, capital, estat de la societat, representants legals, webs, etc.

Aquest nou títol s’acceptarà en tots els Estats membres com a prova suficient de la constitució de l’empresa i de la informació, tal com figura en el registre on estigui inscrita.

Per a les societats personalistes caldrà incloure-hi la identificació dels socis.

Poder de representació digital

Aquest poder s’haurà de formalitzar, modificar i revocar de conformitat amb la legislació nacional i s’estableix «en particular» per a la constitució de societats, el registre o el tancament de sucursals i les transformacions, fusions i escissions transfrontereres.

El notari que l’atorgui haurà d’assegurar-se de la identitat, la capacitat jurídica i l’autoritat per a representar la societat de la persona que atorga el poder de representació, el modifica o el revoca.

Exempció de legalització i postil·la

Els documents següents quedaran exempts de legalització i postil·la quan es presentin en un registre d’un altre Estat membre:

• Les còpies i els extractes electrònics proporcionats pels registres, que seran compatibles amb la cartera europea d’identitat digital definida en el Reglament (UE) 2024/1183.

• Els poders de representació digital previs a transformacions, fusions i escissions.

• Els documents notarials i administratius, les còpies certificades i les traduccions jurades, expedits en format electrònic i autenticats per mitjà dels serveis de confiança.

En cas de dubte raonable, si hi ha motius per a considerar que el document ha estat falsificat o manipulat o dubtes sobre el seu origen o l’autenticitat, les autoritats podran presentar una sol·licitud d’informació al punt de contacte que sigui origen del document o certificat. És a dir, es tracta de garantir l’autenticitat del document. En aquests casos, si s’estableixen punts de contacte específics, caldrà notificar-los a la Comissió.

Els punts de contacte respondran a les sol·licituds d’informació formulades en un termini no superior a cinc dies hàbils.

Si l’autoritat del punt de contacte no confirma l’autenticitat del document, aquest podrà ser rebutjat.

D’això se n’informarà l’interessat en el termini màxim de deu dies hàbils després de la recepció de la resposta del punt de contacte.

Sancions

Els Estats membre disposaran sancions efectives, proporcionades i dissuasives almenys per als supòsits de:

• No publicació de dades i documents.

• No presentació dels canvis en els terminis establerts.

• Omissió en la web o en els documents comercials de les dades obligatòries.

blank

Servei Laboral

Jubilació anticipada: nou procediment per al càlcul de coeficients reductors

By Servei laboral

El Reial decret 402/2025, de 27 de maig, va establir el procediment previ per a fixar supòsits que permetin avançar l’edat de jubilació mitjançant l’aplicació de coeficients reductors; analitzem a quina edat és possible jubilar-se, què és la jubilació anticipada i quins llocs de treball s’associen a aquests beneficis.

El 28 de maig passat es va publicar al BOE el Reial decret 402/2025, de 27 de maig, que regula el procediment previ per a determinar els supòsits en els quals és procedent permetre avançar l’edat de jubilació en el sistema de la Seguretat Social mitjançant l’aplicació de coeficients reductors.

La norma aborda el procediment esmentat, sempre en relació amb aquells llocs de treball o aquelles activitats que siguin de naturalesa «excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre», i s’exigeix que tinguin «elevats índexs de morbiditat o mortalitat», en desenvolupament de la previsió continguda en l’article 206 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre (d’ara endavant, LGSS).

El reial decret afegeix que l’establiment d’aquests coeficients reductors de l’edat de jubilació només serà procedent quan no sigui possible modificar les condicions de treball.

Cal destacar dues característiques d’aquesta regulació:

 En primer lloc, s’aplica al treball tant per compte d’altri com per compte propi, en qualsevol dels règims.

 A més, exclou les persones treballadores d’una activitat que ja tingui reconeguda l’aplicació de coeficients reductors i les persones treballadores enquadrades en una activitat que estableixi una edat mínima de jubilació arran de la seva penúria sense aplicació de coeficients reductors.

blank

1. Quines són les activitats penoses, tòxiques, perilloses o insalubres?

Tradicionalment, el sistema de Seguretat Social s’ha ocupat de desenvolupar mesures reparadores a través de la jubilació anticipada per a les persones treballadores que es dediquen a tasques de naturalesa penosa, tòxica, perillosa o insalubre. Els especialistes han tractat de justificar la pervivència d’aquestes mesures basant-se en una esperança de vida inferior d’aquests afectats, deguda a l’impacte en la salut de l’activitat exercida, així com en la influència de l’edat en la pèrdua de capacitat per a exercir una determinada tasca de manera eficaç.

No obstant això, no abunden els estudis científics que revelin una relació clara entre el treball en un determinat àmbit i l’esperança de vida. Per això, el legislador fa servir indicis com la sinistralitat i la morbiditat per a definir els treballs que permeten acollir-se a aquests beneficis.

D’altra banda, al costat d’aquests avantatges, les autoritats se centren en altres mecanismes, com ara la reconversió professional mitjançant processos de mobilitat funcional. L’erradicació de treballs nocius per a la salut ha de ser una prioritat, i no només centrar-se a afavorir la jubilació anticipada de les persones treballadores en determinats sectors.

El mateix reial decret objecte d’estudi conté una definició sobre les activitats a què es refereix:

blank

Sobre aquest esquema, la norma determina les condicions objectives per les quals aquestes activitats poden donar lloc a uns índexs elevats de morbiditat/mortalitat, en funció d’uns indicadors relatius a la incidència, la persistència i la durada dels processos d’incapacitat temporal, les declaracions d’incapacitat permanent i les defuncions:

• Requeriments físics o psíquics per a l’acompliment de l’activitat.

• Les seqüeles que ocasiona el seu acompliment.

2. Com es relacionen aquestes activitats amb la figura de la jubilació anticipada?

La jubilació anticipada és aquella classe de jubilació a la qual es poden acollir les persones treballadores, o bé veure’s compel·lides per causes alienes a la seva voluntat, si es compleixen uns requisits (període mínim de cotització i fet causant) i que és anterior a la jubilació ordinària (aquest requisit és exigible, en tot cas, quan s’accedeixi a la pensió sense estar d’alta o en situació assimilada a la d’alta).

Per tant, aquesta possibilitat es defineix per la lliure voluntat de la persona treballadora, la inequívoca manifestació de voluntat de qui, tot i poder continuar la seva relació laboral i no haver-hi raó objectiva que la impedeixi, decideix posar-hi fi. Així, es considera que el cessament en la relació laboral es produeix de manera involuntària quan l’extinció l’hagi ocasionat alguna de les causes previstes en la mateixa LGSS. Segons aquesta norma, tenen dret a la pensió de jubilació, de manera ordinària, les persones incloses en el Règim General que, a més de complir les condicions generals (és a dir, estar afiliades i d’alta en aquest règim o en situació assimilada a la d’alta per haver sobrevingut la contingència o situació protegida, tret de disposició legal expressa en contra), reuneixin les condicions següents (art. 205 LGSS):

a) Haver complert 67 anys d’edat, o 65 anys quan s’acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització, sense que es tingui en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries.

Per al còmput dels períodes de cotització es prendran anys i mesos complets, sense que s’hi equiparin les fraccions respectives.

b) Tenir cobert un període mínim de cotització de 15 anys, dels quals almenys 2 han d’estar compresos dins dels 15 anys immediatament anteriors al moment de causar el dret. A l’efecte del còmput dels anys cotitzats no es tindrà en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries.

En els supòsits en què s’accedeixi a la pensió de jubilació des d’una situació d’alta o assimilada a la d’alta, sense obligació de cotitzar, el període de 2 anys indicat més amunt ha d’estar comprès dins dels 15 anys immediatament anteriors a la data en què va cessar l’obligació de cotitzar.

blank

No obstant això, i com s’ha expressat, l’edat mínima de jubilació pot ser rebaixada per Reial decret, a proposta del Ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, en aquells grups o activitats professionals que tinguin treballs de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre i tinguin índexs elevats de morbiditat o mortalitat, sempre que les persones treballadores afectades acreditin en la professió o el treball respectiu el mínim d’activitat que s’estableixi.

A aquest efecte, ha d’atendre el desenvolupament reglamentari que determina el procediment general per a establir coeficients reductors que permeten avançar l’edat de jubilació en el sistema de la Seguretat Social, que inclou, entre d’altres, l’elaboració prèvia d’estudis sobre sinistralitat en el sector, penúria, perillositat i toxicitat de les condicions del treball, la seva incidència en els processos d’incapacitat laboral de les persones treballadores i els requeriments físics o psíquics exigits per a continuar amb el desenvolupament de l’activitat a partir d’una edat determinada. Per això, el RD 402/2025, de 17 maig, esmentat estableix el procediment previ per a determinar els supòsits que permeten avançar l’edat en aquestes activitats.

L’art. 206 bis LGSS afegeix que també es podrà reduir en el cas de persones amb discapacitat en un grau igual o superior al 65%, en els termes que conté el corresponent reial decret acordat a proposta del titular del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, o també en un grau de discapacitat igual o superior al 45% sempre que, en aquest últim supòsit, es tracti de discapacitats determinades reglamentàriament respecte de les quals hi hagi evidències contrastades que determinin de forma generalitzada una reducció significativa de l’esperança de vida.

L’aplicació dels coeficients correctors de l’edat no donarà lloc, en cap cas, al fet que l’interessat pugui accedir a la pensió de jubilació amb una edat inferior a 52 anys.

D’altra banda, aquests coeficients reductors de l’edat de jubilació no es tindran en compte per a acreditar els requisits exigits per a accedir a la jubilació parcial, als beneficis establerts en la normativa quan la jubilació tingui lloc a una edat superior a l’ordinària, ni a qualsevol altra modalitat de jubilació anticipada.

3. Quins requisits s’exigeixen per a jubilar-se abans de l’edat ordinària?

Poden jubilar-se anticipadament, de manera voluntària, les persones treballadores que reuneixin els requisits següents:

• Tenir complerta una edat que sigui inferior en dos anys, com a màxim, a l’edat que resulti d’aplicació en cada cas.

• Acreditar un període mínim de cotització efectiva de 35 anys, sense que, a aquest efecte, es tingui en compte la part proporcional per pagues extraordinàries.

També és possible la jubilació anticipada per causes no imputables a la persona treballadora, cas en el qual s’exigeix:

• Tenir complerta una edat que sigui inferior en quatre anys, com a màxim, a l’edat que en cada cas resulti d’aplicació.

• Trobar-se inscrit a les oficines d’ocupació com a demandant d’ocupació durant un termini mínim de sis mesos immediatament anteriors a la data de la sol·licitud de la jubilació.

• Acreditar un període mínim de cotització efectiva de 33 anys, sense que, a aquest efecte, es tingui en compte la part proporcional per pagues extraordinàries.

• Que el cessament en el treball s’hagi produït per alguna de les causes següents: acomiadament col·lectiu per causes ETOP; acomiadament per causes objectives; extinció del contracte per resolució judicial; mort, jubilació o incapacitat de l’empresari individual; extinció del contracte per força major; extinció per voluntat de la persona treballadora, o extinció per voluntat de la treballadora víctima de violència de gènere o violència sexual.

També pot haver-hi jubilació anticipada en cas de discapacitat i per raó de l’activitat, com hem indicat més amunt.

Quant a les modalitats de jubilació anticipada, ens interessa la raó de l’activitat: determinades professions comporten un risc més alt.

blank

4. Nou procediment per a determinar els supòsits que permeten la jubilació anticipada

Tornant a la regulació del nou procediment, analitzarem diversos aspectes.

Procediment per a aprovar l’anticipació de l’edat de jubilació

Els subjectes legitimats per a iniciar el procés d’aprovació són les organitzacions empresarials o de persones treballadors per compte propi i sindicals més representatives (i les administracions públiques en el cas d’ocupació pública).

El procediment s’inicia amb una sol·licitud dirigida a la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social (DGOSS) per mitjans electrònics, a través del registre electrònic a la seu electrònica associada de la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social i Pensions. En cas de necessitar-ho, es disposa d’un termini de 10 dies d’esmena de la sol·licitud.

La mateixa DGOSS requerirá a les parts legitimades la identificació fiscal de les persones incloses en el col·lectiu de què es tracti, que prestin o hagin prestat serveis en els àmbits respectius per a una anàlisi estadística. Per a trametre-ho, es disposa d’un termini de 20 dies des de l’endemà del requeriment.

Si bé les persones físiques no estan legitimades per a iniciar el procediment, una vegada presentada la sol·licitud i comprovada la legitimació, es donarà publicitat perquè els interessats puguin personar-s’hi.

La DGOSS elaborarà un informe de morbiditat/mortalitat, que s’enviarà:

• A l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball perquè emeti informe sobre les condicions de treball d’aquesta activitat i possibles propostes de millores o actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals.

• A la Inspecció de Treball i Seguretat Social perquè emeti informe sobre la possibilitat de modificació de les condicions de treball i sobre les condicions de penúria, toxicitat, perillositat o insalubritat.

• I només en el cas que el procediment afecti l’ocupació pública, al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública.

Tots aquests informes s’enviaran a una comissió d’avaluació, que, al seu torn, emetrà un informe en el termini d’un mes sobre l’existència de causes objectives que justifiquin l’aprovació del coeficient reductor. Així mateix, es posaran en coneixement de les persones interessades perquè hi facin al·legacions en el termini de 10 dies.

La DGOSS és qui ha de resoldre el procediment en el termini de 6 mesos, de dues maneres:

a) Estimant la sol·licitud i iniciant els tràmits perquè el Consell de Ministres aprovi el Reial decret corresponent. Com a conseqüència, l’aprovació d’un coeficient reductor comportarà una cotització addicional a la Seguretat Social que es fixarà en les lleis de pressupostos de cada any: s’aplicarà un tipus addicional a la base de cotització per contingències comunes a càrrec de l’empresa i la persona treballadora, en la mateixa proporció que l’establerta per a les contingències comunes, o únicament a càrrec de la persona treballadora en el cas del RETA.

Una vegada aprovat un coeficient reductor serà objecte de revisió, en tot cas, cada 10 anys. També és possible que, a instància de les parts legitimades o del Ministeri de Seguretat Social, es revisi, es modifiqui o fins i tot se suprimeixi quan desapareguin les causes que el van motivar o en disminueixin els efectes.

b) Desestimant-la, perquè no hi concorrin les condicions objectives o no s’arribi als índexs de morbiditat/mortalitat; o bé, quan sigui possible modificar les condicions de treball. Transcorreguts 4 anys des de la notificació de la resolució esmentat, es podran presentar noves sol·licituds relatives al mateix col·lectiu.

Aplicació dels coeficients reductors que s’aprovin

L’aplicació del coeficient reductor té un límit d’edat: en cap cas es pot permetre que s’accedeixi a la pensió de jubilació amb una edat inferior a 52 anys.

Quant als requisits que han de complir les persones treballadores perquè se’ls apliquin els coeficients reductors en la jubilació:

• Quan es tracti d’activitats amb requeriments físics/psíquics especials, han d’estar d’alta en la data del fet causant de la pensió de jubilació, i prestant serveis efectius (o en prolongació d’efectes econòmics d’una IT).

• En el cas d’activitats que donen lloc a seqüeles, es requereix l’alta o situació assimilada a la d’alta, encara que no s’exerceixin els llocs de treball o les activitats.

Sobre la posible compatibilitat de pensió de jubilació i treball, no serà possible exercir la mateixa activitat que va donar lloc a l’aplicació del coeficient reductor, ni tampoc és possible per als qui hagin accedit o accedeixin anticipadament a la pensió per aplicació de coeficients reductors reconeguts en una norma anterior.

En tots els casos, perquè s’apliqui un coeficient reductor cal acreditar un període equivalent al període mínim de cotització exigit per a accedir a la pensió ordinària de jubilació, i es poden acumular tots els períodes en cas de realització de diferents activitats amb coeficients reductors.

Els períodes de cotització que computaran són els que es dedueixin de la informació disponible en la Tresoreria General de la Seguretat Social.

blank

5. Criteri de l’Institut Nacional de la Seguretat Social

El 10 de juny passat, la Subdirecció General d’Ordenació i Assistència Jurídica de l’Institut Nacional de la Seguretat Social va dictar un criteri de gestió per a determinar els efectes dels períodes de reducció de jornada en l’aplicació dels coeficients reductors de l’edat per a l’accés a la pensió de jubilació anticipada dels articles 206 i 206 bis LGSS.

Així, i amb motiu de diversos dubtes suscitats en diferents direccions provincials en relació amb els efectes dels períodes de reducció de jornada en l’aplicació dels coeficients reductors, l’INSS va aclarir que, d’ençà d’una sentència del Tribunal Constitucional de 3 de juliol de 2019, en els períodes treballats a temps parcial, cada dia en alta ha de computar com a dia complet efectivament treballat, amb independència del percentatge de reducció de la jornada, a l’efecte del càlcul dels coeficients reductors de l’edat de jubilació.

D’altra banda, l’exercici del dret a la reducció de jornada no comporta la modificació de la naturalesa del contracte. No obstant això, ha de tenir la similitud entre les situacions de reducció de jornada i els treballs a temps parcial, per la qual cosa la solució a l’efecte del còmput dels coeficients reductors de l’edat de jubilació ha de ser igual en tots dos casos.

Per tant, i segons l’INSS, els períodes de reducció de jornada han de computar com a temps efectivament treballat a l’efecte de l’aplicació dels coeficients reductors en l’edat de jubilació, amb independència que la jornada de treball efectiu no s’exerceixi a temps complet.

servei laboral

Obligacions, terminis i requisits de la nova facturació electrònica

By Servei fiscal

La Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal va incloure una nova lletra j) en l’article 29.2.j) de la LGT a fi d’establir obligacions formals que impedeixin la fabricació de programari que permeti la manipulació de dades comptables. En compliment d’aquesta obligació es va publicar el Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s’estableixen els nous requisits antifrau per a programes informàtics de facturació (Reglament VERI*FACTU).

D’altra banda, la Llei 18/2022, de 28 de setembre, (Llei Crea i Creix) regula l’obligació de factura electrònica en totes les operacions entre empresaris i professionals en un únic article i una Disposició final.

Tant la Llei Crea i Creix com la Llei Antifrau estan estretament relacionades amb la facturació electrònica.

1. Llei Antifrau

Novetats de la Llei Antifrau en matèria de facturació

La Llei 11/2021, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal va incloure una nova lletra j) en l’article 29.2.j) de la LGT a fi d’establir obligacions formals que impedeixin la fabricació de programari que permeti la manipulació de dades comptables, i en consonància regula unes infraccions greus, de fins a 150.000 euros, per l’incompliment d’aquestes noves obligacions.

En compliment d’aquesta obligació es va publicar el Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s’estableixen els nous requisits antifrau per a programes informàtics de facturació (Reglament VERI*FACTU).

Qui afecta la Llei Antifrau?

Els productors i comercialitzadors dels sistemes informàtics hauran d’oferir els seus productes adaptats al reglament en el termini de nou mesos des de l’entrada en vigor de l’Ordre HAC/1177/2024, de 17 d’octubre, disposant fins al 29 de juliol de 2025.

En aquest mateix termini (29 de juliol de 2025) ha d’estar disponible a la seu de l’AEAT el servei per a la recepció dels registres de facturació tramesos pels sistemes d’emissió de factures verificables.

Els usuaris dels sistemes obligats per la norma hauran de tenir els seus sistemes informàtics adaptats abans de:

• L’1 de gener de 2026, en el cas de contribuents de l’impost de societats.

• L’1 de juliol de 2026 per a la resta dels obligats tributaris.

Principals mesures que s’aplicaran

Els productors, comercialitzadors i usuaris tenen l’obligació que els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos comptables, de facturació o de gestió dels qui desenvolupin activitats econòmiques garanteixin la integritat, la conservació, l’accessibilitat, la llegibilitat, la traçabilitat i la inalterabilitat dels registres, sense interpolacions, omissions o alteracions de les quals no quedi l’anotació deguda en els sistemes mateixos.

Sancions

blank

Pregunta freqüent

Pertanyo a un col·lectiu que, en principi, no està obligat a emetre factures: m’afecta el reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació?

No, sempre que no s’emetin factures o aquestes s’emetin TOTES a mà; és a dir, sense fer servir un sistema informàtic de facturació (SIF).

Per contra, si en algun moment s’emet alguna factura —pel motiu que sigui— i es fa servir un SIF, llavors sí que seria aplicable el RRSIF (sempre que també es compleixin la resta de condicions).

És important recordar que el RRSIF només s’aplica als SIF i aquests, per definició, només tenen aquesta consideració si es fan servir per a emetre el que —segons el ROF– tingui la consideració de FACTURA, inclosa la factura simplificada, però no altres documents similars o «equivalents» també justificatius d’operacions.

2. Llei Crea i Creix

La Llei 18/2022, de 28 de setembre, (Llei Crea i Creix) regula l’obligació de factura electrònica en totes les operacions entre empresaris i professionals en un únic article i una Disposició final. El contingut de la norma referit a aquest tema és molt breu i, tret del respecte als estàndards europeus i a la regulació fiscal, en deixa tots els aspectes específics, les característiques i el funcionament a un desenvolupament reglamentari posterior, del qual encara només coneixem el projecte.

Novetats de la Llei Crea i Creix en matèria de facturació

 L’obligatorietat d’emetre i rebre factures electròniques. L’article 12 de la Llei 18/2022, de creació i creixement d’empreses, estableix l’obligació d’emetre, trametre i rebre una factura electrònica quan el destinatari de l’operació sigui empresari o professional (B2B)

 La interconnexió i interoperabilitat gratuïta: les solucions tecnològiques i plataformes utilitzades han de garantir la interconnexió i interoperabilitat gratuïtes.

 La conservació de factures: els destinataris poden sol·licitar còpies de les factures electròniques sense incórrer en costos addicionals durant un termini de quatre anys.

 Els estats de les factures: el destinatari i l’emissor de les factures electròniques hauran de proporcionar informació sobre els estats de la factura. Caldrà especificar el termini de pagament, la data de venciment, a fi de controlar la morositat i de permetre un registre per a «premiar» i «castigar».

Hi ha dues excepcions a l’obligació d’emetre, transmetre i lliurar factures en format electrònic:

 Quan es tracti d’operacions que es documentin per mitjà de factures simplificades.

 Quan s’emetin voluntàriament sense que hi hagi l’obligació de fer-ho.

Sancions

Les empreses obligades que no compleixin s’enfrontaran a multes de fins a 10.000€, no accés a subvencions, ajudes, contractes públics… Seran mereixedors d’aquestes sancions els qui, tot i estar obligats a fer-ho, no ofereixin als usuaris la possibilitat de rebre factures electròniques o no permetin l’accés de les persones que han deixat de ser clients a les seves factures.

L’import de la penalització s’aplicaria depenent del nombre de persones afectades per la infracció o la continuïtat i persistència d’aquesta conducta infractora.

Terminis

Han de complir les noves obligacions de facturació electrònica en els terminis següents:

 En el termini d’1 any des de l’aprovació del Reglament que regula la factura electrònica per als empresaris i professionals amb volum d’operacions superior a 8.000.000 d’euros.

 En el termini de 2 anys des de l’aprovació del Reglament que regula la factura electrònica per als empresaris i professionals amb volum d’operacions inferior a 8.000.000 d’euros.

 Durant els primers dotze mesos, i com a mesura transitòria, les empreses obligades a emetre factures electròniques (amb facturació superior a 8 milions) hauran d’enviar addicionalment un document en format PDF que n’asseguri la llegibilitat per part de les empreses i els professionals per als quals encara no és exigible, tret que acceptin voluntàriament rebre-les en el format original.

 D’aquesta manera, tot i que l’autònom o pime no tingui encara un programa de facturació electrònica, podrà rebre i veure igualment la factura que li enviïn els emissors que sí que tenen l’obligació de facturar per mitjans digitals.

 En el termini màxim de 3 anys des de l’aprovació del Reglament, totes les empreses tindran l’obligació d’informar l’Agència Tributària o els seus proveïdors de l’estat en què es troben les seves factures en quatre dies naturals, sense comptar dissabtes, diumenges o festius. Per exemple, si una pime o professional rep una factura un dimarts, haurà d’informar l’emissor —o Hisenda— de la seva recepció, com a molt tard, el dilluns següent. Si aquest dilluns es fa el pagament, haurà de comunicar-ho, com a molt tard, el divendres següent, i indicar-ne la data.

Com que la transmissió de la informació sobre l’estat de pagament de la factura en les empreses no incloses en el SII s’ha vinculat a una futura ordre ministerial, s’estableix un règim transitori addicional per a informar sobre el pagament de les factures:

 36 mesos des de l’aprovació del reglament per als empresaris amb una facturació anual inferior a 6 milions d’euros i

 48 mesos per als professionals (autònoms) amb un volum de facturació també inferior a aquest import.

Forma. Sistema espanyol de facturació electrònica

La facturació electrònica es podrà fer mitjançant plataformes privades, mitjançant la solució pública de facturació electrònica o mitjançant la combinació de les dues vies.

En el cas que l’intercanvi de factures electròniques es produeixi íntegrament mitjançant plataformes privades de facturació electrònica, caldrà dipositar una còpia generada automàticament de cada factura electrònica en la solució pública de factura electrònica.

Les empreses i els professionals que rebin les seves factures electròniques, totalment o parcialment, a través d’una plataforma d’intercanvi de factures electròniques privades hauran de fer públic el seu punt d’entrada de factures electròniques en totes les seves comunicacions amb altres empreses i professionals i, si és el cas, a la seva pàgina web. En cas que les empreses i els professionals no hagin identificat el seu punt d’entrada de factures electròniques, s’entendrà que aquest punt d’entrada és la solució pública de facturació electrònica.

3. Relació de la Llei Antifrau amb la Llei Crea i Creix

La Llei Crea i Creix té com a objectiu reduir la morositat en les transaccions comercials, mentre que la Llei Antifrau se centra en la reducció del frau fiscal i l’enfortiment de la integritat del sistema tributari.

Les obligacions establertes en la Llei Antifrau i desenvolupades pel Reglament VERI*FACTU són compatibles amb el projecte de Reglament de factura electrònica B2B. Els sistemes informàtics dels empresaris hauran d’adaptar-se d’una forma integral a totes dues modificacions, per a la qual cosa caldrà fer servir un model de dades únic basat en els esments obligatoris de factura i en els mitjans i terminis de pagament. Aquestes obligacions noves reforcen l’obligació d’emetre factura.

blank

4. VERI*FACTU

Què és el sistema VERI*FACTU?

VERI*FACTU o Reglament VERI*FACTU són les formes abreujades, col·loquials i significatives de referir-se al reglament que estableix els requisits que han d’adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d’empresaris i professionals, i l’estandardització de formats dels registres de facturació, aprovat pel Reial Decret 1007/2023. La facturació electrònica es podrà fer mitjançant plataformes privades, mitjançant la solució pública de facturació electrònica o mitjançant la combinació de les dues vies.

Obliguen que aquests sistemes informàtics, en el moment d’emetre la factura, generin i guardin o enviïn a l’AEAT un resum de la factura -anomenat registre de facturació- que porta incorporada una sèrie de mesures de seguretat i control, com són l’empremta digital de les dades, la inclusió d’informació de l’anterior registre generat i, si és el cas, la signatura electrònica del seu emissor.

Així mateix, obliguen els sistemes informàtics de facturació (SIF) perquè incloguin un codi QR en la factura emesa, la lectura del qual (per exemple, amb la càmera d’un telèfon mòbil) permeti qui rebrà aquesta factura a trametre fàcilment certes dades de la mateixa a l’Agència Tributària per a una possible verificació.

Característiques del sistema VERI*FACTU

El sistema VERI*FACTU afegeix determinades característiques a la factura i a la factura simplificada. A més dels esments que han de tenir actualment les factures, siguin ordinàries o simplificades, aquelles que s’emetin amb sistemes informàtics de facturació (SIF) a què es refereix el Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, hauran d’incorporar un codi QR tributari que faciliti la comunicació a l’Agència Tributària de certes dades de la factura.

I si el SIF que les ha emès funciona en la modalitat VERI*FACTU, també haurà d’incloure la frase «Factura verificable en la seu electrònica de l’AEAT» o VERI*FACTU.

Qui afecta VERI*FACTU?

1. Els productors i comercialitzadors de sistemes informàtics de facturació (SIF) en les activitats de producció i comercialització dels sistemes informàtics destinats a ser usats pel col·lectiu d’empresaris i professionals.

2. Els empresaris i professionals, persones físiques o jurídiques, que estiguin establerts en territori espanyol i emetin factures, sempre que compleixin les quatre condicions següents:

• Que NO facturin exclusivament de manera manual (sense l’ajuda de SIF); és a dir, que facin servir algun SIF per a emetre factures.

• Que NO estiguin adscrits, de manera obligatòria o voluntària, a les exigències del conegut com a subministrament immediat d’informació o SII.

• Que NO tinguin el domicili fiscal als territoris històrics de la Comunitat Autònoma del País Basc o de la Comunitat Foral de Navarra.

• Que NO disposin de cap resolució en vigor de no aplicació que els eximeixi de complir el RRSIF, aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

A quins sistemes informàtics s’aplica el reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació?

A aquells que es facin servir per a emetre factures (incloent-hi les factures simplificades); és a dir, als sistemes informàtics de facturació (SIF), sempre que els facin servir persones obligades a emetre factures (completes o simplificades, tant a altres empresaris com a consumidors finals) a qui els apliqui el reglament VERI*FACTU. No s’aplica a altres sistemes informàtics que es facin servir per a emetre un altre tipus de documents justificatius de lliurament de béns o prestació de serveis.

Quan entra en vigor VERI*FACTU?

• A partir del 29 de juliol de 2025: les empreses que es dediquen a produir o distribuir programes de facturació només podran vendre programes homologats segons els nous requisits de la Llei Antifrau.

• A partir de l’1 de gener de 2026: totes les empreses (societats) hauran d’haver canviat el programari i disposar de programes de facturació que compleixin els requisits de la Llei Antifrau.

• A partir de l’1 de juliol de 2026: la resta, és a dir els autònoms persones físiques, hauran d’haver canviat el programari i disposar de programes de facturació que compleixin els requisits de la Llei Antifrau.

Com s’identifiquen les factures VERI*FACTU?

Totes les factures, siguin completes o simplificades, hauran d’incorporar un codi QR. Aquest codi conté determinada informació de la factura i una adreça URL a la seu de l’Agència Tributària.

Depenent de la modalitat de compliment adoptada, el codi QR servirà bé per a validar fiscalment el contingut de la factura rebuda (en la modalitat de sistemes de factures verificables o VERI*FACTU), o bé per a comunicar-la a les autoritats fiscals (en la modalitat de sistemes de factures no verificables o NO VERI*FACTU).

5. Impacte en el programari de facturació i comptabilitat. Programari adaptat a VERI*FACTU

Objectius de la implantació dels nous requisits

El 28 d’octubre de 2024 es va publicar l’Ordre HAC/1177/2024, de 17 d’octubre, que completa el desenvolupament normatiu de l’article 29.2.j) de la LGT, en relació específicament amb els sistemes informàtics de facturació d’empresaris i professionals. La seva publicació comporta l’inici del còmput del termini màxim de nou mesos en què els fabricants i comercialitzadors de sistemes de facturació hauran de comercialitzar productes adaptats a la normativa.

Els objectius més destacables d’aquesta Ordre són:

• Reforçar l’obligació d’emetre factura de totes les operacions que fan empresaris i professionals.

• Aconseguir que totes les operacions que es facin es gravin en el sistema informàtic de manera segura, no manipulable, accessible i amb una estructura i un format estàndard per a facilitar la llegibilitat dels registres, l’anàlisi automatitzada i la simultània remissió a l’Administració tributària.

• Incentivar el consumidor final perquè sol·liciti els comprovants de les seves operacions i pugui trametre voluntàriament a l’Administració tributària la informació bàsica d’aquestes factures per a verificar-ne el registre i l’exactitud de les dades que s’hi reflecteixen.

• Garantir la integritat, l’autenticitat i la traçabilitat de les dades registrades, per dificultar així la falsificació dels registres de facturació.

• Contribuir a una major igualtat davant la llei i a un reforç dels principis d’equitat i capacitat contributiva en el repartiment de les càrregues tributàries.

• Aconseguir una eficàcia més gran en la comprovació tributària dels òrgans que tenen assignada aquesta competència.

• Facilitar el compliment de les obligacions tributàries.

servei contable Compta 1

Presentació d’informació sobre sostenibilitat i de diligència deguda per part de les empreses

By Servei comptable

El 26 de febrer de 2025, la Comissió Europea va adoptar un nou paquet òmnibus de propostes legislatives per simplificar les normes de la UE en matèria de sostenibilitat i inversions. Com a pas previ a la seva aprovació, s’estableix un nou calendari que endarrereix la transposició i l’aplicació de determinats requisits de presentació d’informació sobre sostenibilitat i de diligència deguda per part de les empreses.

El 26 de febrer de 2025, la Comissió Europea va comunicar l’adopció d’un nou paquet òmnibus de propostes legislatives per simplificar les normes de la UE en matèria de sostenibilitat i inversions. La Comissió té com a objectiu clar fer un esforç de simplificació sense precedents fins al final d’aquest mandat, i aconseguir almenys un 25% de reducció de les càrregues administratives, que, en el cas de les pimes, serà d’un mínim del 35%.

Aquest paquet òmnibus inclou:

– Una proposta de directiva que modifica la Directiva (UE) 2022/2464 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de desembre de 2022, sobre informació corporativa en matèria de sostenibilitat (CSRD, en les sigles anglosaxones), i la Directiva (UE) 2024/1760 del Parlament Europeu i del Consell de 13 de juny de 2024 sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat (CSDDD, en les sigles anglosaxones).

– Una proposta per a posposar l’aplicació de tots els requisits de presentació d’informes de sostenibilitat establerts per la CSRD per a empreses que han de presentar informes el 2026 i 2027 (les anomenades empreses de l’onada 2 i 3) i d’endarreriment del termini de transposició i la primera onada d’aplicació de la CSDDD per un any fins al 2028.

– Un projecte d’acte delegat que modifica els actes delegats sobre taxonomia.

– Proposta de reglament pel qual es modifica el Reglament sobre el mecanisme d’ajust en frontera de les emissions de carboni.

– Proposta de reglament pel qual es modifica el Reglament InvestEu.

Aquestes propostes reduiran la complexitat dels requisits de la UE per a totes les empreses, especialment en el cas de les pimes i de les petites empreses de mitjana capitalització, i centraran el marc regulador en les empreses més grans, que són les que probablement tenen un impacte més gran en el clima i el medi ambient, alhora que permetran a les empreses accedir a un finançament sostenible per a la seva transició neta. Destacaríem la reducció de l’àmbit de les empreses declarants. Així, els requisits de presentació d’informes de sostenibilitat només s’apliquen a grans empreses amb més de 1.000 empleats i un volum de negocis superior a 50 milions d’euros o un balanç total superior a 25 milions d’euros. Això vol dir que el nombre d’empreses incloses en l’àmbit d’aplicació es reduirà en aproximadament el 80%.

Les propostes legislatives es presentaran ara al Parlament Europeu i al Consell perquè siguin considerades i adoptades. Les modificacions en la directiva sobre informació corporativa en matèria de sostenibilitat, la directiva sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat i el mecanisme d’ajust en frontera per carboni entraran en vigor una vegada que els colegisladors hagin arribat a un acord sobre les propostes, i després de la seva publicació en el Diari Oficial de la UE. La Comissió convida els colegisladors a tractar aquest paquet òmnibus de manera prioritària.

blank

NOUS CALENDARIS: DIRECTIVA (UE) 2025/794

Com hem vist, entre les mesures proposades n’hi ha una per a posposar l’aplicació de tots els requisits de presentació d’informes de sostenibilitat establerts per la CSRD per a empreses que han de presentar informes el 2026 i 2027 (les anomenades empreses de l’onada 2 i 3) i d’endarreriment del termini de transposició i la primera onada d’aplicació de la CSDDD per un any fins al 2028. Doncs bé, ha estat la Directiva (UE) 2025/794 del Parlament europeu i del Consell del 14 d’abril de 2025 per la qual es modifiquen les directives (UE) 2022/2464 i (UE) 2024/1760 pel que fa a les dates a partir de les quals els Estats membres han d’aplicar determinats requisits de presentació d’informació sobre sostenibilitat i de diligència deguda per part de les empreses la que materialitza la posposició esmentada.

Així, el nou calendari per a l’obligatorietat de presentació d’informació sobre sostenibilitat per part de determinades empreses quedaria de la manera següent:

a) Exercicis que comencin a partir de l’1 de gener del 2024 (és a dir, amb publicació el 2025):

– Grans empreses que siguin EIP i que superin, en la data de tancament del balanç, el nombre mitjà de 500 empleats durant l’exercici.

– EIP que siguin societats matrius d’un grup gran i que superin en la data de tancament del balanç, de manera consolidada, el nombre mitjà de 500 empleats durant l’exercici.

És a dir, per a les empreses ja subjectes a la Directiva sobre divulgació d’informació no financera (NFRD) transposada per la Llei 11/2018.

blank

b) Exercicis que comencin a partir de l’1 de gener de 2027 (és a dir, amb publicació el 2028):

– Grans empreses diferents de les de l’apartat a). És a dir, grans empreses que o bé no són entitats d’interès públic o, tot i ser EIP, el seu nombre mitjà d’empleats és igual o inferior a 500.

– Societats matrius d’un grup gran diferents de les de la lletra a) anterior. És a dir, de la societat matriu d’un grup gran que o bé no sigui EIP o bé, tot i ser EIP, de manera consolidada, el grup tingui 500 empleats o menys.

És a dir, per a les grans empreses no subjectes fins ara a la Directiva sobre divulgació d’informació no financera NFRD.

c) Exercicis que comencin a partir de l’1 de gener del 2028 (és a dir amb publicació el 2029):

– Pimes que siguin EIP i que no siguin microempreses. És a dir, pimes que cotitzin i que no siguin microempreses.

– Entitats de crèdit petites i no complexes tal com es defineixen en l’article 4, apartat 1, punt 145, del Reglament (UE) núm. 575/2013, sempre que siguin grans empreses en el sentit de l’article 3, apartat 4, de la Directiva 2013/34/UE o siguin petites i mitjanes empreses en el sentit de l’article 3, apartats 2 i 3 d’aquesta directiva, que siguin entitats d’interès públic, tal com es defineixen en l’article 2, punt 1, lletra a) d’aquesta directiva, i que no siguin microempreses tal com es defineixen en l’article 3, apartat 1 d’aquesta directiva,

– Les empreses d’assegurances captives tal com es defineixen en l’article 13, punt 2, de la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell i les empreses de reassegurances captives tal com es defineixen en l’article 13, punt 5 d’aquesta directiva, sempre que es tracti de grans empreses, en el sentit de l’article 3, apartat 4, de la Directiva 2013/34/UE, o de petites i mitjanes empreses, en el sentit de l’article 3, apartats 2 i 3, d’aquesta directiva, que siguin entitats d’interès públic tal com es defineixen en l’article 2, punt 1, lletra a), d’aquesta directiva i que no siguin microempreses tal com es defineixen en l’article 3, apartat 1, d’aquesta directiva.

d) Exercicis que comencin a partir de l’1 de gener de 2028 (és a dir, amb publicació el 2029): filials i sucursals d’empreses de tercers països (entesos aquests com aquells que no tinguin la consideració d’Estat membre ni que pertanyi a l’Espai Econòmic Europeu).

Diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat

Pel que fa a l’aplicació de la Directiva (UE) 2024/1760 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juny de 2024, sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat i per la qual es modifiquen la Directiva (UE) 2019/1937 i el Reglament (UE) 2023/2859:

a) S’endarrereix un any el termini perquè els Estats membres transposin la Directiva (UE) 2024/1760: abans, la data límit era el 26 de juliol de 2026; ara és el 26 de juliol de 2027.

b) S’ajornen les dates d’aplicació de les disposicions d’aquesta directiva de diligència deguda en matèria de sostenibilitat. Així, les noves dates d’aplicació són les següents:

– A partir del 26 de juliol de 2028, pel que fa a les empreses a què es refereix l’article 2, apartat 1, lletres a) i b) de la Directiva (UE) 2024/1760, constituïdes de conformitat amb la legislació de l’Estat membre i que tinguin més de 3.000 empleats de mitjana i hagin generat un volum de negocis mundial net superior a 900.000.000 EUR l’últim exercici anterior al 26 de juliol de 2028 per al qual s’hagin aprovat o s’haurien d’haver aprovat estats financers anuals, amb excepció de les disposicions necessàries per a donar compliment a l’article 16, que els Estats membres aplicaran a aquestes empreses durant els exercicis que comencin a partir de l’1 de gener de 2029.

– A partir del 26 de juliol de 2028, pel que fa a les empreses a què es refereix l’article 2, apartat 2, lletres a) i b) de la Directiva (UE) 2024/1760, constituïdes d’acord amb la legislació d’un tercer país i que hagin generat un volum de negocis net superior a 900.000.000 EUR a la Unió en l’exercici anterior a l’últim exercici anterior al 26 de juliol de 2028, amb excepció de les disposicions necessàries per a donar compliment a l’article 16, que els Estats membres aplicaran a aquestes empreses durant els exercicis que comencin a partir de l’1 de gener de 2029.

– A partir del 26 de juliol de 2029, pel que fa a totes les altres empreses a què es refereixen l’article 2, apartat 1, lletres a) i b), i l’article 2, apartat 2, lletres a) i b), i les empreses a què es refereixen l’article 2, apartat 1, lletra c), i l’article 2, apartat 2, lletra c), amb excepció de les disposicions necessàries per a donar compliment a l’article 16 de la Directiva (UE) 2024/1760, que els Estats membres aplicaran a aquestes empreses durant els exercicis que comencin a partir de l’1 de gener de 2030.

servei laboral Compta-1

Reforma del Servei Públic de Justícia: efectes en l’ordre social

By Servei laboral

Entre les principals novetats de la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, a més de les reformes processals, destaca la tornada a la nul·litat objectiva o automàtica dels acomiadaments i la inclusió de l’impagament o retard dels salaris com a causa d’extinció del contracte per voluntat de la persona treballadora.

Entre les principals novetats normatives d’aquest any, la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, representa una fita en l’àmbit processal, i reforma essencialment els diferents ordres jurisdiccionals.

Segons l’exposició de motius de la norma, l’objectiu és fer front a les dificultades en el desenvolupament normal dels jutjats i tribunals, a més d’oferir un servei públic eficient i just a la ciutadania. A més, es pretén introduir mecanismes per a afrontar el nombre actual d’assumptes judicialitzats. D’altra banda, el Legislatiu introdueix en la llei orgànica algunes novetats alienes a la reforma processal.

blank

Vegem els principals elements de la norma que afecten l’àmbit laboral, i a continuació els que es refereixen a la jurisdicció social.

1. Esmena de l’«error tècnic» de la Llei de paritat. Tornada a la nul·litat objectiva o automàtica dels acomiadaments

La primera novetat és l’esmena d’un error originat l’any passat i no exempt de polèmica. Així, la Llei orgànica 2/2024, d’1 d’agost, de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes, a l’hora de reformar alguns preceptes de l’Estatut de Treballadors, «va oblidar» incorporar la versió consolidada d’aquest text i va reproduir-ne una versió anterior.

Aquest error, que l’Executiu va qualificar de «tècnic», suposava que, des del 22 d’agost de 2024, es possibilités als empresaris l’acomiadament dels empleats que s’acollissin al dret de gaudi de cinc dies per a la cura de familiars després d’una hospitalització o que haguessin instat l’adaptació de jornada.

Durant els mesos següents es va esperar la publicació d’un text que rectifiqués aquest descuit. La llei orgànica modifica els articles 53.4.b (sobre acomiadaments objectius) i 55.5.b (que tracta els acomiadaments disciplinaris) del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (d’ara endavant, ET). Per tant, ara es considera nul l’acomiadament (objectiu o disciplinari):

• De les treballadores embarassades, des de la data d’inici de l’embaràs fins al començament del període de suspensió.

• De les persones treballadores que hagin sol·licitat un permís de cinc dies per accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica de parents, o per naixement o adopció, absència per part prematur o guarda legal de menor de dotze anys o persona amb discapacitat, que gaudeixin d’aquests permisos o que hagin sol·licitat o estiguin gaudint les adaptacions de jornada per raons de conciliació, o bé d’excedències per a la cura de parents.

• De les persones treballadores víctimes de violència de gènere o de violència sexual.

2. Extinció del contracte de treball per impagament o retard del pagament dels salaris

La segona modificació normativa d’interès és la que afecta l’article 50 de l’ET. Es refereix a les causes d’extinció del contracte de treball per impagament o retard dels salaris, amb dret a indemnització per acomiadament improcedent.

Les causes justes, en definitiva, perquè una persona treballadora pugui sol·licitar l’extinció del seu contracte són les modificacions substancials de les condicions de treball sense respectar el procediment amb aquesta finalitat, juntament amb la falta de pagament o retards continuats en l’abonament del salari. La novetat és que hi ha retard quan se superi en quinze dies la data fixada per a l’abonament del salari, si en la causa concorren dos supòsits:

• Quan es deguin a la persona treballadora, en el període d’un any, tres mensualitats completes de salari, fins i tot no consecutives.

• Quan concorri retard en el pagament del salari durant sis mesos, fins i tot no consecutius.

blank

3. Exempció de tributació de les indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador

Per raons de seguretat jurídica, es modifica l’exempció prevista per a les indemnitzacions per acomiadament o cessament de las persones treballadores (article 7.e de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF). D’aquesta manera, continuen exemptes les rendes corresponents a indemnitzacions per acomiadament, però no tindran la consideració d’«indemnitzacions establertes en virtut de conveni, pacte o contracte» les acordades en l’acte de conciliació davant el servei administratiu com a pas previ a l’inici de la via judicial social.

blank

4. Noves competències dels inspectors de treball i Seguretat Social

La reforma també afecta la Llei 23/2015, de 21 de juliol, ordenadora del sistema d’inspecció de treball i Seguretat Social, que incorpora una nova disposició addicional 11a.

D’acord amb el nou precepte, el personal funcionari que integra la inspecció podrà efectuar activitats de conciliació, mediació i arbitratge en vagues i altres conflictes laborals alienes a la funció inspectora, en l’àmbit dels sistemes autònoms de resolució de conflictes laborals constituïts mitjançant acords interprofessionals o convenis, d’acord amb les normes reguladores del funcionament d’aquests, a més de funcions arbitrals, sempre que aquestes activitats no tinguin caràcter permanent.

Aquestes activitats queden exceptuades del règim d’incompatibilitats previst en la normativa sobre incompatibilitats en el servei de les Administracions públiques.

blank

5. Dotació de més eficiència en el sistema d’Administració de Justícia

Un dels canvis més importants és passar d’un model d’òrgans unipersonals a un model de tribunals d’instància. El primer nivell de l’organització judicial operarà de manera col·legiada, com ocorre en altres països de l’entorn.

Així, el Títol I escomet la reforma organitzativa amb la creació i constitució de tribunals d’instància. Es pretén una organització basada en un únic tribunal assistit per una sola organització que li donarà suport, l’Oficina judicial, i s’eliminaran els diferents jutjats. Un cop es constitueixin aquests tribunals (que serà per fases, amb final el 31 de desembre de 2025), les mencions genèriques a jutjats i jutges/jutgesses s’hauran d’entendre referides a tribunals d’instància.

De la mateixa manera, les referències a òrgans unipersonals hauran d’entendre’s referides a les seccions. Per escometre la reforma, a més, es reforma la Llei 38/1998, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial.

Un altre canvi d’especial transcendència és la substitució dels jutjats de pau per oficines judicials als municipis.

S’afegeixen altres reformes en el sistema judicial i es potencien els mitjans adequats de resolució de controvèrsies abans d’acudir a la via judicial i el paper de la negociació dels operadors jurídics (se n’exclouen les matèries concursal i laboral, que ja preveien aquests instruments en la normativa).

Així mateix, la llei orgànica conté reformes processals per a l’agilitació en la tramitació dels procediments judicials. Entre els principals canvis de la LRJS, cal destacar:

• S’incrementa l’impuls d’oralitat de les sentències (igual que en altres ordres jurisdiccionals), no tan pel que fa al dictat, sinó també en la notificació i la declaració de fermesa.

• Es dota la jurisdicció social de la màxima agilitació possible pel que fa als actes de conciliació davant el lletrat o lletrada de l’Administració de Justícia (d’ara endavant, LAJ), possibilitant una agenda doble a instàncies de part si s’estima viable la possibilitat d’acord conciliatori o d’ofici pel LAJ. Quant als terminis, se celebrarà al cap de deu dies des de l’admissió de demanda i als trenta dies abans de l’acte de judici.

S’amplia el termini de cinc a deu dies d’antelació a la data del judici per a sol·licitar diligències de preparació de la prova per practicar en aquest acte.

• Es reforma el recurs de cassació d’unificació de doctrina, per a aplicar la doctrina del Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el rigor d’admissió del recurs.

• Es perfila l’interès cassacional objectiu: si hi concorren circumstàncies que aconsellin un nou pronunciament de la Sala, quan la qüestió tingui una transcendència o projecció significativa, o si el debat suscitat presenta rellevància per a la formació de la jurisprudència.

Una altra novetat és la regulació bàsica sobre teletreball en l’àmbit de l’Administració de Justícia, limitat als llocs que puguin adequar-se. Expressament, se n’exclouen:

• Funcions la prestació efectiva de les quals només quedi garantida amb la presència física de la persona funcionària al centre de treball.

• Serveis i funcions habituals dels jutjats en torn de guàrdia que requereixin la presència física de la persona funcionària.

6. Novetats en la Llei reguladora de la jurisdicció social

La norma pateix una revisió formal important i s’opta per un llenguatge inclusiu (jutges-jutgesses o lletrats-lletrades de l’Administració de Justícia). Encara més interès presenten els canvis de fons, que expliquem a continuació.

Sentències orals

D’acord amb la nova redacció de l’art. 50 LRJS, el dictat de la sentència es produeix quan conclou la vista en presència de les parts, i es documenta en suport audiovisual, amb redacció ulterior pel jutge o la jutgessa de l’encapçalament, els fets provats, la referència a la motivació (que es dona per reproduïda) i la sentència íntegra (incloent-hi fermesa o recursos).

Com a excepció, caldrà plasmar per escrit les resolucions en procediments sense intervenció d’advocat/advocada-graduat/graduada social.

A més, en el mateix acte es pot declarar la fermesa si les parts estan representades degudament i mostren intenció de no recórrer. En cas contrari, el termini per al recurs comença des que es notifica la resolució a la part.

Finalment, s’elimina l’exclusió de dictat de sentències orals quan sigui procedent el recurs de suplicació, i també la possibilitat que les parts sol·licitin el lliurament de la transcripció per escrit de la sentència.

blank

Efectes de la sol·licitud de conciliació o de mediació prèvia, i laudes arbitrals

Es recull expressament la interrupció o suspensió de terminis (caducitat o prescripció) des de la data de presentació de sol·licitud de conciliació o mediació.

A més, s’ordena la terminació del procediment transcorreguts trenta dies hàbils, i se suprimeix la referència anterior a l’exclusió dels dissabtes en el còmput dels terminis.

Deures processals de les parts

La quantitat mínima de la multa per vulneració de la bona fe passa de 180 a 600 euros (la màxima es manté en 6.000).

Assenyalament dels actes de conciliació i judici

Els actes de conciliació i judici podran assenyalar-se perquè es practiquin en dia i hora successius, o bé separats. Pel que fa a la conciliació anticipada, se celebrarà en el termini de deu dies des de l’admissió de demanda, i com a mínim trenta dies abans del judici (tret d’excepcions fixades per la llei).

Així mateix, hi ha possibilitat d’assenyalament avançat i separat de la conciliació a instàncies de part si hi ha possibilitat d’acord, i també pel LAJ si és possible.

S’intentarà l’assenyalament de conciliació avançada de procediments dels mateixos interessats (no acumulats) el mateix dia; intentada la conciliació anticipada, no es reiterarà en el judici, tret que les parts manifestin intenció d’aconseguir acord.

Els actes de conciliació i judici només poden suspendre’s per incompareixença del demandat, per causes justificades i taxades legalment.

S’afegeix la possibilitat que les parts compareguin a l’oficina judicial sense esperar al dia d’assenyalament per a fer la conciliació en evitació de judici.

Sobre els terminis, es fixen deu dies (abans n’eren cinc) per al trasllat entre parts o l’aportació anticipada de prova documental o pericial en suport electrònic (tret que la part no estigui obligada a relacionar-se electrònicament amb l’Administració de Justícia); passat aquest termini, es recullen expressament els supòsits d’admissió de documents, mitjans o instruments (els de data posterior, els que no s’haguessin conegut o no hagi estat possible obtenir).

Les altres parts en el judici podran al·legar la improcedència de tenir-ho en consideració: ho resoldrà el jutge, amb possibilitat d’imposar multa per mala fe processal.

Finalment, es recull l’admissió a tràmit i assenyalament de judici en supòsits de representació de l’Estat, Administracions i altres institucions.

Suspensió dels actes de conciliació i judici

La incompareixença injustificada a l’acte de conciliació no impedirà la seva celebració ni la del judici; si és el cas, hi ha possibilitat d’imposar sanció.

Celebració de l’acte de conciliació

• En cas d’acord: el LAJ dictarà decret aprovant l’acord de conciliació anticipada, o bé de conciliació el dia del judici. Les parts poden anticipar la conciliació per via telemàtica. El termini per a dictar el decret serà de tres dies si se signa digitalment per totes les parts; si no, se celebrarà compareixença al cap de cinc dies per a ratificació i signatura.

• Conciliació anticipada sense acord: el LAJ deixarà constància en acta dels aspectes controvertits que ho hagin impedit.

Celebració del judici

S’elimina la referència a la no avinença de la conciliació, ja que es partiona clarament l’acte de conciliació de l’acte del judici, tal com s’ha anat detallant.

Preparació i admissibilitat dels mitjans de prova

Amb caràcter general, es fixa un termini de deu dies anteriors al judici (abans, era de cinc) per a sol·licitar diligències de preparació de la prova, sense perjudici dels quals el jutge/jutgessa o el tribunal decideixi sobre la seva admissió al judici.

Escrit d’interposició

S’elimina l’obligació de presentar còpies per a les parts en el recurs de suplicació.

Interposició del recurs

La Sala de Govern del Tribunal Suprem pot determinar per acord l’extensió màxima i altres condicions dels escrits de formalització i impugnació del recurs de cassació.

Finalitat del recurs. Legitimació del Ministeri Fiscal

S’hi inclouen els supòsits en què la Sala del Suprem determini l’interès cassacional del recurs per unificació de doctrina (si hi concorren circumstàncies que aconsellin un nou pronunciament de la Sala, si la qüestió té una transcendència o projecció significativa, etc.).

Forma i contingut de l’escrit de preparació del recurs

S’elimina l’obligació de presentar còpies per a les parts de l’escrit de preparació, i s’afegeix un nou requisit en el document: exposar, de manera succinta, les raons per les quals la qüestió suscitada té un interès cassacional objectiu.

Interposició del recurs

S’elimina l’obligació de presentar còpies per a les parts de l’escrit d’interposició del recurs de cassació per unificació de doctrina.

Contingut de l’escrit d’interposició del recurs

A més dels continguts ordinaris, cal incloure-hi una exposició argumentada de la concurrència de l’interès cassacional objectiu. El Tribunal Suprem pot determinar l’extensió màxima i altres condicions dels escrits de formalització i impugnació.

Decisió sobre l’admissió del recurs

Si no s’esmenen els defectes dins del termini i en la forma escaient, el LAJ n’informarà la Sala perquè dicti provisió i posi fi al tràmit del recurs (abans, dictava interlocutòria). Contra la provisió, no hi ha possibilitat de recurs.

Si la Sala acorda l’admissió total del recurs, dictarà provisió, contra la qual tampoc hi ha possibilitat de recurs.

A més de les causes d’inadmissió del recurs ja existents, se n’afegeix una de nova: la falta d’interès cassacional objectiu; es una de les causes per les quals la Sala podrà escoltar el recurrent (en cinc dies), amb l’informe ulterior del Ministeri Fiscal (també en cinc dies) si no s’ha interposat recurs.

Si la Sala estima una causa d’inadmissió, dictarà (en un termini de tres dies) provisió succintament motivada (abans, dictava interlocutòria) sobre inadmissió i fermesa de la resolució; si la inadmissió és parcial, es dictarà provisió (no recurrible).

blank

Revisió i error judicial, competència i tramitació

• En cas de revisió de sentència: si la Sala aprecia causa d’inadmissió, dictarà interlocutòria (irrecurrible).

• En supòsits d’error judicial: si la Sala aprecia causa d’inadmissió, dictarà interlocutòria (també irrecurrible).

Terceria de domini

El tribunal, mitjançant interlocutòria, rebutjarà de pla i sense cap substanciació la demanda de terceria de domini que no s’acompanyi d’un principi de prova per escrit del fonament de la pretensió del tercerista, així com la que s’interposi amb posterioritat al moment en què, d’acord amb el que disposa la legislació civil, es produeixi la transmissió del bé al creditor o al tercer que l’adquireixi en pública subhasta.

Realització dels béns

La reforma es remet a la normativa processal civil i s’elimina l’excepció que hi havia anteriorment en la LRJS per als casos en què la subhasta resultés deserta.

servei mercantil Compta-1

Aprovat el pla de lluita contra les estafes telefòniques

By Servei mercantil

El Govern aprova una norma que obliga les companyies telefòniques a bloquejar les trucades i els SMS sospitosos d’estafes amb multes de fins a dos milions d’euros.

La confiança dels consumidors en la fiabilitat i la seguretat del contingut transmès per mitjà de les xarxes, l’ampli ús que fan les empreses i organismes de les comunicacions electròniques com a mitjà per a contactar amb els usuaris, com també la capacitat d’aquestes comunicacions per a arribar a un gran nombre de persones a un cost relativament baix, fan que l’ús de trucades i missatges de text sigui un instrument usat sovint en la comissió d’estafes de suplantació d’identitat amb l’objectiu d’enganyar el consumidor, perquè:

• Proporcioni informació personal i financera confidencial,

• Faciliti les seves claus personals o

• Faci alguna acció com ara accedir a una web, trucar a un número de telèfon, emetre una transferència o contractar un servei, entre d’altres.

Espanya es posa en marxa per frenar els fraus telefònics mitjançant l’aprovació de l’Ordre Ministerial TDF/149/2025, de 12 de febrer, per la qual s’estableixen mesures per a combatre les estafes de suplantació d’identitat per mitjà de trucades i missatges de text fraudulents i per a garantir la identificació de la numeració usada en la prestació de serveis d’atenció al client i emissió de trucades comercials no sol·licitades. En aquesta norma:

• S’adopten solucions per evitar que progressin les comunicacions amb manipulació de l’identificador de trucada (CLI),

• S’introdueixen mecanismes per a evitar fraus en l’àmbit de la numeració i els codis alfanumèrics identificatius de missatges curts i

• S’estableixen mesures per a garantir la identificació correcta de la numeració utilitzada en la prestació del servei d’atenció a clients.

El Ministeri per a la Transformació Digital ha dissenyat aquest pla d’acció per alinear-se amb les regulacions de països europeus com Finlàndia, França, Alemanya o Bèlgica, on aquests límits han aconseguit reduir fins en un 90% les suplantacions d’identitat. El Govern confia que aquesta norma reduirà dràsticament els fraus telefònics i millorarà la seguretat digital dels ciutadans, tancant les portes a pirates i estafadors.

A partir del 7 de març del 2025 entraran en vigor:

• El bloqueig de trucades i SMS amb numeració no atribuïda o sense client final registrat; és a dir, que no hagin estat assignades o adjudicades a un titular, incloent-hi numeració buida.

• L’habilitació dels números 800 i 900 per a fer trucades comercials. Fins ara aquestes numeracions només podien rebre trucades, però no emetre’n.

D’aquesta manera, les trucades comercials podran fer-se des de números atribuïts especialment amb aquesta finalitat (per exemple, números curts com el 1004 de Telefónica); des de numeració geogràfica (amb prefix provincial) i des de numeració 900/800.

A partir del 15 de maig de 2025:

• S’acabaran les trucades comercials des de números mòbils.

Es prohibeix l’ús de numeració mòbil, concebuda per a identificar usuaris finals i no empreses, per a aquesta mena de trucades. Es tracta d’evitar una part important de les estafes que es produeixen quan el ciutadà rep trucades procedents de mòbils nacionals que no té desats a l’agenda, de manera que no pot identificar la persona que truca i agafa el mòbil. (art. 9 de l’Ordre TDF/149/2025)

Es posarà fi a les trucades internacionals que simulin números espanyols.

Els operadors estaran obligats a bloquejar les trucades i els SMS d’origen internacional que simulin haver estat originades en un número espanyol, excepte d’aquells clients que es trobin en itinerància (art. 5.1 i 7.1 de l’Ordre TDF/149/2025)

A partir del 15 de maig de 2026 entrarà en funcionament:

• El registre d’àlies i bloqueig de SMS/MMS/RCS amb àlies no registrats o emesos per entitats no habilitades.

Les empreses i administracions que facin servir àlies, o els proveïdors de serveis de missatgeria que actuïn en nom seu, hauran d’inscriure aquests àlies, amb caràcter previ al seu ús, en el registre corresponent gestionat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.

Els proveïdors de xarxes i serveis involucrats en la transmissió de serveis de missatgeria SMS/MMS/RCS hauran de bloquejar aquells missatges SMS/MMS/RCS identificats mitjançant etiquetes que no hagin estat inscrites en el registre, o que tot i estar inscrites no s’hagin rebut de proveïdors habilitats en aquest Registre per al seu enviament o transmissió.

• El bloqueig de SMS/MMS/RCS amb origen internacional.

A més a més, els proveïdors de xarxes i serveis involucrats en els serveis de missatgeria SMS/MMS/RCS hauran de bloquejar qualsevol missatge SMS/MMS/RCS, rebut des de l’estranger a través d’una interfície internacional d’interconnexió quan presentin un àlies espanyol, tret que es tracti d’un cas d’itinerància internacional.

Sancions

La normativa imposa a les companyies telefòniques l’obligació d’implementar sistemes tècnics i informàtics que detectin i bloquegin aquesta mena de trucades i impedeixin que es facin.

Els operadors són simples intermediaris, en cap cas responsables de les estafes. No obstant això, en cas que incompleixin aquestes mesures, hauran d’afrontar multes de fins a dos milions d’euros, sense que en cap cas hagin d’indemnitzar el client estafat. (art. 109 c) de la Llei 11/2022, de 28 de juny, general de telecomunicacions).

Queda fora de l’àmbit d’aplicació d’aquesta norma l’ús fraudulent per mitjà de xats amb serveis d’atenció al client a través de WhatsApp i altres apps de missatgeria instantànies. En l’Ordre es recullen només els casos de trucades (veu) telefòniques i SMS.

Compta1 - servei laboral

Jubilació activa: Pots cobrar la pensió i seguir treballant?

By Servei laboral

Vols jubilar-te però continuar treballant per obtenir ingressos addicionals? Amb la jubilació activa pots compatibilitzar la teva pensió amb una activitat laboral, però has de conèixer els requisits i les condicions perquè no afecti la teva pensió.

En aquest article t’expliquem com funciona la jubilació activa, quins requisits has de complir i quin percentatge de pensió podràs cobrar.

Què és la jubilació activa?

La jubilació activa és un règim especial que permet als pensionistes seguir treballant mentre continuen cobrant una part de la seva pensió. Pot ser compatible tant amb una activitat per compte d’altri com amb una activitat per compte propi (autònom).

Requisits per accedir a la jubilació activa

Si vols acollir-te a aquest règim, has de complir aquestes condicions:

  • Haver accedit a la jubilació ordinària: Només poden acollir-se a la jubilació activa les persones que s’hagin jubilat a l’edat legal i amb el 100% de la base reguladora.
  • Activitat laboral a jornada completa o parcial: Pots seguir treballant a temps complet o parcial, tant com assalariat com autònom.
  • Compatibilitat amb qualsevol tipus de feina: Pots treballar en qualsevol sector, sempre que compleixis la resta de requisits.
  • La jubilació activa requereix un pacte entre l’empresa i el treballador: Ni l’empresa ho pot imposar al seu treballador ni el treballador ho pot exigir a l’empresa.

Quin percentatge de pensió cobraràs?

El percentatge de pensió que es pot cobrar amb la jubilació activa dependrà dels anys que s’hagi ajornat voluntàriament la jubilació:

  • 1 any de retard: 45% de la pensió
  • 2 anys: 55%
  • 3 anys: 65%
  • 4 anys: 80%
  • 5 anys o més: 100% 

Un cop finalitzada la relació laboral, el pensionista passarà a cobrar el 100% de la pensió definitiva.

Avantatges de la jubilació activa

  • Ingressos extra: Combinar la pensió amb un sou et permet mantenir un nivell d’ingressos més alt.
  • Cotització per a la millora de la pensió: Encara que estiguis jubilat, continuaràs cotitzant a la Seguretat Social amb una cotització especial del 9%.
  • Flexibilitat laboral: Pots treballar a temps complet o parcial i adaptar l’activitat a les teves necessitats.

Informa’t bé abans de decidir

La jubilació activa pot ser una opció molt atractiva, però convé estudiar cada cas de forma individualitzada. Factors com la base reguladora, el tipus de feina i la situació personal poden condicionar molt el resultat.

Si t’estàs plantejant acollir-te a aquest règim o ets empresa i tens treballadors pròxims a la jubilació, consulta amb el teu assessor laboral per valorar la millor estratègia.

servei fiscal Compta 1

60 qüestions que cal tenir en compte en la declaració de la renda 2024

By Servei fiscal

Els últims anys s’han modificat diversos aspectes de l’IRPF. En la llista següent destaquem les qüestions que et recomanem revisar a l’hora d’afrontar la teva declaració de la renda i la dels teus clients.

1. La quantia exempta de les dietes i les assignacions per a les despeses de locomoció és de 0,26 euros pel nombre de quilòmetres recorreguts

2. Límit de l’exempció de les indemnitzacions per acomiadament del treballador: 180.000 euros. La STS 5-11-2019 (rec. 2727/2017) va reconèixer com a indemnització obligatòria per als directius i exempta de l’IRPF la quantia de set dies de salari per any de treball amb un límit de sis mensualitats.

3. Exempció de fins a 50.000 euros (amb caràcter general són 12.000 euros) dels rendiments del treball en espècie per lliurament d’accions o participacions als empleats d’empreses emergents.

4. Estan exemptes les rendes mínimes d’inserció que estableixen les comunitats autònomes, com també per a altres ajudes públiques, per un import màxim anual conjunt d’1,5 vegades l’IPREM.

5. Exempció de la prestació no contributiva de la Seguretat Social de l’ingrés mínim vital, amb el límit conjunt de les rendes d’inserció i altres ajudes d’1,5 vegades l’IPREM.

6. Estan exemptes lesajudes públiques>per danys personals o per destrucció de béns, les ajudes a empresaris o professionals i les concedides pel desallotjament de l’habitatge habitual o del local on s’exerceix l’activitat a conseqüència de la dana.

7. Exempció de les ajudes destinades a compensar els costos derivats de la recepció o l’accés als serveis de comunicació audiovisual televisiva a les edificacions afectades per l’alliberament del dividend digital.

8. Exempció de les ajudes públiques destinades a la rehabilitació energètica d’edificis.

9. Barem de trànsit per al 2024: la Resolució de 18 de gener de 2024 fixa les quantitats exemptes en l’IRPF en la percepció d’indemnitzacions derivades d’assegurança d’accidents i es publiquen les taules corresponents.

10. Exempció dels premis exempts en el gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes: 40.000 euros.

11. Els socis persones físiques de les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil no tributen en el règim d’atribució de rendes. Les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil són contribuents de l’IS.

12. Les ajudes públiques rebudes en el Marc Nacional de Desenvolupament Rural d’Espanya per a primera instal·lació de joves agricultors es poden imputar com a rendiment d’activitat econòmica per quartes parts. I s’imputa per quartes parts com a guany patrimonial si l’ajuda pública es dona a un jove agricultor per a l’adquisició de participacions d’una empresa agrícola.

13. Les despeses de connexió a internet. En el cas de teletreball, no tindrien la naturalesa de despeses deduïbles pel teletreballador per a la determinació del rendiment net del treball, ja que aquestes despeses no estan incloses dins de les despeses deduïbles que l’article 19.2 LIRPF estableix d’una manera taxativa.

14. El 2024 s’incrementen les quantitats de la reducció per obtenció de rendiments del treball de l’article 20 LIRPF: el límit de rendiments nets per a aplicar-la és de 19.747,5 euros; per a contribuents amb rendiments nets inferiors a 14.852 euros, la reducció és de 7.302 euros anuals; per a contribuents amb rendiments nets entre 14.852 i 17.673,52 euros, la reducció és de 7.302 euros menys el resultat de multiplicar per 1,75 la diferència entre el rendiment del treball i 14.852 euros anuals, i per a contribuents amb rendiments nets d’entre 17.673,52 i 19.747,5 euros, la reducció és de 2.364,34 euros menys el resultat de multiplicar per 1,14 la diferència entre el rendiment del treball i 17.673,52 euros anuals.

15. La reducció per rendiments irregulars (treball, capital immobiliari, capital mobiliari, activitats econòmiques) està fixada en el 30%, i a més s’exigeix que la imputació del rendiment es produeixi en un únic període impositiu i amb el límit de 300.000 euros.

16. Quantia fixa de deducció per a tots els treballadors de 2.000 euros per a determinar-ne els rendiments nets treball. Aquesta quantitat s’incrementa en casos d’acceptació d’un lloc de treball en un altre municipi (2.000 euros més) o per als treballadors actius amb discapacitat (3.500 euros fins a 65% de discapacitat o 7.750 euros més del 65% de discapacitat).

17. Despeses per menjadors d’empresa: la quantia diària exempta dels vals menjador, targetes o documents similars de pagament que es lliuren al treballador per atendre aquesta necessitat és d’11 euros.

18. Tenen la consideració de rendiments del treball els derivats directament o indirectament de participacions, accions o altres drets, incloses les comissions d’èxit, que atorguin drets econòmics especials en fons d’inversió alternativa de caràcter tancat i altres organismes d’inversió anàlegs, obtinguts per les persones administradores, gestores o empleades d’aquestes entitats o de les seves entitats gestores o entitats del seu grup. Aquests rendiments s’integraran en la base imposable en un 50% del seu import, quan es compleixin uns requisits determinats.

19. Esdeveniment d’excepcional interès públic XXXVII Copa Amèrica Barcelona. Les persones físiques que adquireixin la condició de contribuents per l’IRPF, a conseqüència del seu desplaçament a territori espanyol amb motiu d’aquest esdeveniment, aplicaran una reducció del 65% sobre la quantia neta dels rendiments.

20. Reducció per als arrendaments d’habitatge. Aquesta reducció només és aplicable sobre els rendiments nets positius que el contribuent hagi calculat en una autoliquidació presentada abans que s’hagi iniciat un procediment de verificació de dades, de comprovació limitada o d’inspecció que inclogui en l’objecte la comprovació d’aquests rendiments. I en cap cas sobre aquells que es regularitzin en algun d’aquests procediments.

21. La modificació introduïda per la Llei 12/2023, de 24 de maig, en l’apartat 2 de l’article 23 LIRPF, per a contractes posteriors al 26 de maig de 2023 (per a contractes anteriors la reducció és del 60%), amb noves reduccions per als arrendaments d’habitatge en funció que l’habitatge es trobi en un mercat residencial tensionat o no (del 90%, 70%, 60% i 50%), amb efectes per als contractes d’arrendament d’habitatge formalitzats a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, va entrar en vigor l’1 de gener del 2024.

22. Perquè sigui considerat saldo de dubtós cobrament i sigui deduïble com a despesa del rendiment íntegre del capital immobiliari, han d’haver transcorregut sis mesos des del moment de la primera gestió de cobrament feta pel contribuent i el de la finalització del període impositiu.

23. La distribució de la prima d’emissió d’accions o participacions quan es tracti de valors no negociats tributa amb el límit de la diferència entre el valor dels fons propis de les accions o participacions i el seu valor d’adquisició.

24. Si un autònom fa servir una part de l’habitatge habitual en la seva activitat econòmica, es pot deduir les despeses de subministraments (aigua, gas, electricitat, telefonia i Internet, etc.) corresponents a la part de l’habitatge habitual que es troba afecta a la seva activitat econòmica, en el percentatge resultant d’aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte de la seva superfície total, tret que es provi un percentatge superior o inferior.

25. Rendiments procedents d’una entitat de professionals en el capital de la qual participi el contribuent: són rendiments d’activitat econòmica sempre que el contribuent estigui inclòs, a aquest efecte, en el règim especial de treballadors autònoms de la Seguretat Social o mutualitat alternativa.

26. Activitat d’arrendament de béns immobles: només s’exigeix tenir una persona ocupada amb contracte laboral i a jornada completa, dedicada a la gestió de l’arrendament, perquè tingui la consideració d’activitat econòmica, i no s’exigeix el requisit del local exclusivament destinat per a portar a terme la gestió de l’activitat.

27. En el règim d’estimació directa simplificada, pel que fa a les despeses de difícil justificació i provisions, se’n limita la quantia deduïble a 2.000 euros anuals, ja que s’equipara a l’import de 2.000 euros dels rendiments del treball.

28. Els rendiments nets de les activitats econòmiques de treballadors autònoms econòmicament dependents que tributen en estimació directa podran minorar-se en 2.000 euros, sense perjudici de les minoracions addicionals que s’apliquen quan els rendiments són inferiors a 19.747,5 euros.

29. El percentatge de reducció del rendiment net per al conjunt de les provisions deduïbles i les despeses de difícil justificació és del 5%, per als contribuents que determinin el seu rendiment net pel mètode d’estimació directa simplificada.

30. Per als contribuents que determinin la seva base imposable segons les normes de l’IS, estimació directa normal i simplificada, seran deduïbles fiscalment les pèrdues per deteriorament dels crèdits derivades de les possibles insolvències de deutors, quan hagin transcorregut sis mesos.

31. Límits quantitatius per a tributar en règim d’estimació objectiva en IRPF.

— Volum d’ingressos l’any immediat anterior superior a 250.000 euros per al conjunt d’activitats econòmiques, excepte les agrícoles, ramaderes i forestals. Es computen totes les operacions, hi hagi obligació o no d’expedir factura. Les operacions en què hi hagi obligació d’expedir factura quan el destinatari sigui empresari no poden superar els 125.000 euros.

— Volum d’ingressos per al conjunt d’activitats agrícoles, forestals i ramaderes superior a 250.000 euros.

— Volum de compres en béns i serveis l’any immediat anterior, excloses les adquisicions d’immobilitzat, superior a 250.000 euros.

32. Reduccions aplicables en règim d’estimació objectiva en l’IRPF.

L’Ordre de mòduls per al 2024 manté la quantia dels signes, els índexs o els mòduls d’exercicis anteriors, i les instruccions d’aplicació.

Tanmateix, per a l’any 2024, la reducció del rendiment net de les seves activitats econòmiques passa a ser del 5%, per a empresaris que determinin el seu rendiment net pel mètode d’estimació objectiva (per al 2023 va ser del 150%).

Per a les activitats agrícoles i ramaderes, el rendiment net previ podrà reduir-se en un 35% del preu d’adquisició del gasoil agrícola i en el 15% del preu d’adquisició dels fertilitzants, necessaris per al desenvolupament d’aquestes activitats.

Arran de les conseqüències de les erupcions volcàniques que van tenir lloc a l’illa de La Palma, s’estableix una reducció especial per a les activitats econòmiques desenvolupades en aquesta illa similar a l’establerta per al terme municipal de Llorca, a causa del terratrèmol que va haver-hi en aquest municipi. Així mateix, als municipis afectats per la dana serà aplicable una reducció addicional del 25%

33. Tributen com a rendiments de capital mobiliari les reduccions de capital de valors no admesos a negociació amb devolució d’aportacions i no procedents de beneficis no distribuïts.

34. Estan exemptes els guanys obtinguts per persones majors de 65 anys en la transmissió d’elements patrimonials, sempre que l’import total obtingut per la transmissió es destini a constituir una renda vitalícia assegurada a favor seu en el termini de sis mesos. La quantitat màxima total que podrà destinar-se a constituir la renda vitalícia serà de 240.000 euros.

35. Ja no existeixen coeficients d’actualització de valors d’adquisició en la transmissió d’immobles. Per als coeficients d’abatiment o reductors en la transmissió d’elements patrimonials adquirits abans del 31-12-1994, hi ha un límit o «Contingent Vital» per contribuent de 400.000 euros del valor de transmissions, aplicable al conjunt de transmissions durant tota la vida del contribuent, amb independència que la transmissió de cada bé es produeixi en períodes diferents. Depassat el contingent, ja no s’aplica a l’excés els coeficients d’abatiment. El límit és del valor de les transmissions, no dels guanys.

36. Els afectats pel Fórum Filatélico van poder computar la inversió no recuperada com a pèrdua patrimonial, en la renda del 2022, ja que la declaració de la conclusió del concurs de Fórum Filatélico, així com l’extinció de la seva personalitat jurídica, es va produir per la Sentència JMER de Madrid de 21-7-2022. La DGT, en diverses consultes, va resoldre que els afectats per les pèrdues derivades de la inversió en Fórum Filatélico van poder incloure els diners invertits i no recuperats, com a pèrdua patrimonial, en la declaració de la renda del 2022. Aquestes quantitats s’havien d’integrar com a pèrdua patrimonial que no deriva de la transmissió d’elements patrimonials, en la base imposable general. Si després d’aquesta compensació quedés saldo negatiu, el seu import es compensarà en els quatre anys següents en la forma i els límits que estableixen els articles 45 i 48 LIRPF.

37. Quan un contribuent perd la residència fiscal a Espanya, els guanys patrimonials tributen per les diferències positives entre el valor de mercat de les accions o participacions en qualsevol mena d’entitat, incloses les institucions d’inversió col·lectiva, i el valor d’adquisició.

38. Import obtingut per transmissió de drets de subscripció procedents de valors admesos a negociació: es qualifica com a guany patrimonial sotmès a retenció per al transmitent en el període impositiu en què es formalitzi la transmissió, siguin quines siguin les condicions de cobrament pactades, retenció que ha d’efectuar l’entitat dipositària i, si no n’hi ha, l’intermediari financer o fedatari públic que hagi intervingut en l’operació, i amb un tipus de retenció del 19%.

39. L’adquirent d’un bé a través d’un contracte o pacte successori se subroga en el valor i la data d’adquisició que tenia aquest bé en el causant, sempre que el bé es transmeti abans que transcorrin cinc anys des de la formalització del pacte successori o de la defunció d’aquest últim.

40. Integració en la renda de l’estalvi de tots els guanys i pèrdues patrimonials derivats de la transmissió d’elements patrimonials, amb independència del seu termini de generació. Només s’integren en la renda general els guanys i pèrdues patrimonials que no derivin de la transmissió d’elements patrimonials.

41. Límit del 25% per a la compensació del saldo negatiu que resulta d’integrar i compensar entre si els guanys i pèrdues patrimonials que s’integren en la renda general, amb el saldo positiu dels rendiments i imputacions de rendes de la mateixa renda general.

42. Possibilitat de compensar el 25% del saldo negatiu de rendiments del capital mobiliari de la renda de l’estalvi amb saldos positius de guanys i pèrdues de la renda de l’estalvi i viceversa. De la mateixa manera i amb el mateix límit, es permet la compensació en sentit invers; és a dir, del saldo negatiu de guanys i pèrdues patrimonials amb el saldo positiu de rendiments del capital mobiliari.

43. Límits màxims conjunts per aportacions i contribucions empresarials a sistemes de previsió social. S’hi aplica la quantitat inferior entres les següents:

a) El 30% de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebuts individualment en l’exercici.

b) 1.500 euros anuals.

Ara bé, s’estableixen uns límits incrementats, sempre que es compleixin determinats requisits, si l’increment prové de contribucions empresarials o d’aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social o d’aportacions a plans de pensions sectorials, fetes per treballadors per compte propi o autònoms que s’adhereixin a aquests plans per raó de la seva activitat; aportacions als plans de pensions d’ocupació simplificats de treballadors per compte propi o autònoms; o d’aportacions pròpies que l’empresari individual o el professional faci a plans de pensions d’ocupació, dels quals sigui promotor i, a més, partícip o a mutualitats de previsió social de què sigui mutualista, així com les que efectuï a plans de previsió social empresarial o assegurances col·lectives de dependència dels quals, al seu torn, sigui prenedor i assegurat.

44. Límits per a les primes satisfetes a les assegurances privades que cobreixin exclusivament el risc de dependència severa o de gran dependència: el conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que satisfacin primes a favor d’un mateix contribuent, incloses les del mateix contribuent, no podran excedir de 1.500 euros anuals.

45. S’apliquen els mateixos imports dels mínims del contribuent, descendents, ascendents i discapacitat des del 2015. Per a aplicar el mínim per ascendent que falti abans del 31 de desembre, de 1.150 euros, és necessari que el contribuent hagi conviscut amb aquell, almenys, la meitat del període comprès entre l’inici del període i la data de defunció.

46. S’equipara la dependència a la convivència, tret que el contribuent estigui satisfent anualitats per aliments a favor del descendent.

47. A l’efecte dels mínims, s’equipara als descendents aquelles persones vinculades al contribuent per raó de tutela i acolliment en els termes que preveu la legislació civil o, fora dels casos anteriors, als qui en tinguin atribuïda la guarda i custòdia per resolució judicial.

48. Fins avui, les comunitats autònomes que han regulat els seus propis mínims personals o familiars han estat Andalusia, Illes Balears, Canàries, Catalunya (iguals que els estatals), Castella i Lleó (iguals que els estatals), Galícia, Comunitat de Madrid, La Rioja i Comunitat Valenciana.

49. Totes les comunitats autònomes han aprovat la seva pròpia escala general de l’IRPF. Algunes d’aquestes escales són més progressives que el 50% de l’estatal, com són Aragó, Astúries, Canàries, Cantàbria, Catalunya, Extremadura, La Rioja, la Regió de Múrcia o la Comunitat Valenciana. Unes altres tenen tarifes autonòmiques menys progressives, com són els casos de Castella i Lleó i Comunitat de Madrid.

50. En la tarifa de l’estalvi hi ha cinc trams. Les comunitats autònomes no tenen competència per a modificar el seu tram.

51.Deduccions per l’adquisició de vehicles elèctrics endollables i de pila de combustible i punts de recàrrega: la deducció serà del 15% per adquisició o abonament de quantitat a compte per a la futura adquisició d’un vehicle elèctric des del 30 de juny de 2023 fins al 31 de desembre de 2024 i per les quantitats satisfetes, en les mateixes dates, per a la instal·lació en un immoble de la seva propietat de sistemes de recàrrega de bateries per a vehicles elèctrics, sempre que es donin la resta de requisits que preveu la llei.

Així mateix, des de l’1 de gener de 2024, hi ha llibertat d’amortització de vehicles elèctrics i noves infraestructures de recàrrega per als contribuents de l’IRPF que determinin el rendiment net de la seva activitat econòmica d’acord amb el mètode d’estimació objectiva.

52. Donen dret a deducció en la quota d’un 50% la inversió o subscripció d’accions o participacions en empreses de nova creació o recent, sempre que es compleixin una sèrie de requisits, tant pel que fa a la inversió efectuada com a les entitats en les accions o les participacions de les quals es materialitza la inversió. La base de la deducció és de 100.000 € anuals i la participació en l’entitat haurà d’adquirir-se en el moment de la constitució d’aquella o mitjançant ampliació de capital efectuada, amb caràcter general, en els cinc anys següents a aquesta constitució, o en els set anys següents a aquesta constitució en el cas d’empreses emergents, i romandre en el seu patrimoni per un termini superior a tres anys i inferior a dotze anys.

53. Les tres noves deduccions temporals per obres que millorin l’eficiència energètica són aplicables des del 6-10-2021. Les aplicables a habitatges estaran vigents fins al 31-12-2024 i l’aplicable a edificis estarà vigent fins al 31-12-2025.

54. S’han suprimit les deduccions per compte estalvi empresa, per lloguer de l’habitatge habitual i per inversió en habitatge habitual (aquestes dues últimes es poden aplicar amb les condicions establertes en el règim transitori).

55. Cal no oblidar la deducció per inversions en elements nous de l’immobilitzat material i per inversions immobiliàries afectes a activitats econòmiques.

56. Deducció per donatius: el 20% de les quotes d’afiliació i aportacions a partits polítics, federacions, coalicions o agrupacions d’electors amb una base màxima de 600 euros anuals i un 10% de les quantitats donades a les fundacions.

57. Deducció per donacions a entitats beneficiàries del mecenatge: el 80% dels 250 primers euros invertits en un projecte i el 40% de la quantitat restant. Aquest últim percentatge de deducció s’eleva al 45% si en els dos exercicis immediatament anteriors s’han efectuat donacions pel mateix import o superior a favor de la mateixa entitat.

Així mateix, s’amplien els donatius que poden generar deduccions: cessió d’ús d’un bé moble o immoble sense contraprestació, en la valoració del qual s’haurà de tenir en compte les despeses incorregudes pel cedent durant cada any de cessió. Es tindrà dret a la deducció, encara que el donant rebi béns o serveis del donatari, de caràcter simbòlic, si el seu valor no supera el 15% del valor del donatiu i, en tot cas, 25.000 euros

58. Totes les comunitats autònomes tenen establertes deduccions pròpies o que milloren les estatals.

59. El 2024, el límit per a l’obligació de declarar és de 22.000 euros quan les rendes procedeixin d’un sol pagador i de 15.876 euros si les rendes procedeixen de diversos pagadors, per als perceptors de rendiments del treball.

S’eximeix de l’obligació de presentar declaració quan s’obtinguin rendes immobiliàries imputades, rendiments íntegres del capital mobiliari no subjectes a retenció derivats de lletres del Tresor i subvencions per a l’adquisició d’habitatges protegits o de preu taxat i altres guanys patrimonials derivades d’ajudes públiques, amb el límit conjunt de 1.000 euros anuals.

No han de declarar els contribuents que obtinguin exclusivament rendiments íntegres del treball, de capital o d’activitats econòmiques, així com guanys patrimonials, amb el límit conjunt de 1.000 euros anuals i pèrdues patrimonials de quantia inferior a 500 euros.

60. Percepció d’endarreriments: quan, per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents d’aquells en què fossin exigibles, s’hauran de declarar quan es percebin, però imputats al període en què van ser exigibles, mitjançant l’autoliquidació complementària corresponent, sense sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec.

Pla General de Comptabilitat

Consultes ICAC de comptabilitat: BOICAC 140, desembre 2024

By Servei comptable

El dia 22 de gener de 2025 es van publicar a la pàgina web de l’ICAC 3 noves consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 140, desembre 2024. Els temes tractats van ser: impost especial de gasos fluorats, cessió sense contraprestació d’un immoble per part d’una societat filial a favor de la seva societat matriu i càlcul del nombre mitjà de treballadors en una societat que participa en una unió temporal d’empreses (UTE).

El dia 22 de gener de 2025 es van publicar a la pàgina web de l’ICAC 3 noves consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 140, desembre 2024. A continuació n’oferim el resum:

BOICAC Núm. 140/2024 Consulta 1: Sobre el tractament comptable de l’impost especial de gasos fluorats després de la modificació aprovada l’any 2022

En concret, la consulta versa sobre el tractament comptable de l’impost sobre gasos fluorats, segons la redacció introduïda per la Llei 14/2022, de 8 de juliol en una empresa dedicada a la reparació, el manteniment, el muntatge i la venda d’equips per a la refrigeració, la climatització, etc., que compra i ven gas refrigerant gravat per aquest impost.

Per respondre a la consulta, l’ICAC acudeix a la normativa següent:

1. Impost sobre gasos fluorats d’efecte d’hivernacle:

— Als articles 5. sis i 5. nou de la Llei 16/2013, de 29 d’octubre, per la qual s’estableixen determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental i s’adopten altres mesures tributàries i financeres.

— A la Llei 14/2022, de 8 de juliol, de modificació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb la finalitat de regular les estadístiques de les microempreses, petites i mitjanes empreses (pimes) en la contractació pública.

2. Registre comptable de l’impost:

— A la Norma de registre i valoració (NRV) 12a Impost sobre el valor afegit (IVA), impost general indirecte canari (IGIC) i altres impostos indirectes inclosa en la segona part del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre.

— A l’apartat 4 de l’article 34. Criteris de presentació en el compte de pèrdues i guanys de la Resolució de 10 de febrer de 2021, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es dicten normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per al reconeixement d’ingressos pel lliurament de béns i la prestació de serveis.

— A la consulta 2 del BOICAC número 98, de juny de 2014, sobre la comptabilització de l’impost sobre gasos fluorats d’efecte d’hivernacle regulat en la Llei 16/2013, de 29 d’octubre, per la qual s’estableixen determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental i s’adopten altres mesures tributàries i financeres.

L’ICAC ens recorda que la Llei 14/2022, de 8 de juliol, va modificar la configuració de l’impost sobre els gasos fluorats d’efecte d’hivernacle:

a) Abans de la Llei 14/2022: L’impost, d’acord amb la seva regulació, era un tribut que gravava, en fase única, el consum de gasos fluorats i que a més havia de repercutir el contribuent —fabricants, importadors o adquirents intracomunitaris de gasos fluorats d’efecte d’hivernacle i els empresaris revenedors que facin les vendes o els lliuraments o les operacions d’autoconsum subjectes a l’impost— en la factura, de manera separada de la resta dels conceptes que comprèn. En particular, d’acord amb la redacció original de la Llei 16/2013, el fet imposable era la «primera venda o lliurament dels gasos fluorats d’efecte d’hivernacle després de la seva producció, importació o adquisició intracomunitària».

A partir d’aquesta configuració, l’ICAC, mitjançant la consulta 2 del BOICAC 98, de juny de 2014, va establir que l’impost sobre gasos fluorats d’efecte d’hivernacle repercutit no formava part dels ingressos de l’empresa i s’excloïa de la xifra de negocis.

blank

b) Després de la Llei 14/2022: l’impost es constitueix com un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre l’ús d’aquests gasos en territori espanyol i no sobre el seu consum, com assenyalava la redacció anterior de la Llei 16/2013. Ara, la persona o entitat autoritzada perquè se li apliqui, en les adquisicions de gasos objecte de l’impost, el règim de diferiment que disposa l’apartat nou 4 de l’article 5 de la llei de l’impost se l’identifica amb el terme «emmagatzemador de gasos fluorats». En virtut d’aquest règim de diferiment, quan després de la fabricació dels gasos objecte de l’impost aquests es lliurin o es posin a disposició d’un emmagatzemador autoritzat, o quan el fabricant, l’importador o l’adquirent intracomunitari tingui la condició d’emmagatzemador, la meritació de l’impost es produeix en el moment en què l’«emmagatzemador de gasos fluorats» faci el lliurament o la posada a la disposició dels gasos adquirits a qui no detingui aquesta condició o quan els utilitzi. Perquè aquest diferiment de la meritació de l’impost resulti aplicable, l’«emmagatzemador de gasos fluorats» ha d’acreditar aquesta condició davant el venedor, o davant la duana d’importació, aportant l’autorització corresponent de l’oficina gestora. Finalment, a diferència de la regulació anterior, la llei ja no disposa que l’impost hagi de ser objecte de repercussió.

Doncs bé, vist tot això, l’ICAC interpreta que la qualificació comptable de l’impost després de la reforma de l’any 2022 és la d’una despesa tributària, sense que sigui procedent, per tant, reduir els ingressos de la societat en aquest import. Per això, el criteri que preveu la consulta 2 del BOICAC núm. 98 per a l’exclusió de la xifra de negocis de l’import que es repercutia per aquest impost ja no resulta d’aplicació.

BOICAC Núm. 140/2024 Consulta 2: Sobre la cessió sense contraprestació d’un immoble per part d’una societat filial a favor de la seva societat matriu

En concret, la consulta versa sobre el tractament comptable de l’operació, d’acord amb el Pla General de Comptabilitat, sota el supòsit que les activitats desenvolupades per les dues entitats tenen fins lucratius, tant per a la societat dominant (societat A) com per a la societat dependent (societat B) d’un grup, tenint en compte que la cessió sense contraprestació de l’immoble es fa —de manera irrevocable— per un període molt inferior a la vida útil de l’actiu i que, un cop finalitzat aquest període, la societat A ha de reintegrar l’actiu a la societat B.

Per respondre a la consulta l’ICAC acudeix a la normativa següent:

— A l’article 34.2 del Codi de Comerç.

— A l’apartat 1. Abast i regla general de la NRV 21a Operacions entre empreses del grup, del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre.

— l’article 31. La comptabilització de l’aplicació del resultat en el soci de la Resolució de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital.

Basant-se en tot això, l’ICAC conclou que, atenent el seu fons, l’operació objecte de consulta es correspon, en substància, amb l’arrendament operatiu sense contraprestació d’un immoble entre empreses del grup que es troba sota l’abast de la regla general de la norma de registre i valoració (NRV) 21a Operacions entre empreses del grup. Així, el tractament comptable serà el següent:

a) Societat B dependent (arrendadora): En les circumstàncies descrites, i sense que hi hagi evidència que acrediti una causa diferent d’una operació de distribució al soci, la condonació del compte que ha de cobrar l’entitat B s’ha de registrar en la data d’inici de l’arrendament sense contraprestació amb càrrec a reserves per un import equivalent al seu valor raonable, amb abonament a comptes d’ajustos de periodificació a curt i llarg termini ateses les dates en què tingui lloc el reconeixement dels ingressos per arrendament.

b) Societat A dominant (arrendatària): Des de la perspectiva de la societat dominant, la condonació de l’import per pagar en virtut de l’arrendament es registrarà, igualment pel seu valor raonable, com una operació de distribució de dividends o recuperació de la inversió d’acord amb els criteris establerts a l’article 31. La comptabilització de l’aplicació del resultat en el soci, de la Resolució de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital.

blank

Així mateix, per simetria amb la comptabilitat de l’arrendador, la contrapartida de la distribució o recuperació de la inversió es registrarà amb càrrec a comptes d’ajustos per periodificació a curt i llarg termini que es considerin oportunes en aplicació de les Normes d’Elaboració dels Comptes Anuals continguts en la tercera part del PGC.

BOICAC Núm. 140/2024 Consulta 3: Sobre el càlcul del nombre mitjà de treballadors en una societat que participa en una unió temporal d’empreses (UTE)

En concret, la consulta tracta sobre com cal fer el càlcul del nombre mitjà de treballadors en una societat que participa en una UTE, en la mesura en què aquest nombre té rellevància des d’un punt de vista econòmic per a determinar la dimensió de l’empresa, ja que és un dels conceptes que la nostra legislació mercantil preveu com a determinant del compliment de determinades obligacions, relatives a la confecció dels models dels comptes anuals, al seu sotmetiment a l’auditoria de comptes i a l’elaboració de l’estat d’informació no financera.

Per fonamentar la resposta, l’ICAC acudeix a la normativa següent:

— Nombre mitjà de treballadors: A la NECA 12a Nombre mitjà de treballadors del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat per Reial decret 1514/2007 de 16 de novembre.

— Concepte d’UTE: Article 7 de la Llei 18/1982, de 26 de maig, sobre règim fiscal d’agrupacions i unions temporals d’empreses i de les societats de desenvolupament industrial regional.

— Integració de les operacions realitzades per una UTE en la comptabilitat dels partícips: A l’apartat 2.1. Explotacions i actius controlats de manera conjunta de la NRV 20a. Negocis conjunts del PGC.

Basant-se en aquesta normativa, ens recorda que el partícip, després d’integrar els saldos de l’UTE, haurà d’efectuar l’eliminació d’aquelles operacions fetes entre el partícip i l’UTE de tal manera que, al tancament de l’exercici econòmic del partícip, figurin degudament registrats i presentats en els seus comptes anuals tots els actius, passius, ingressos i despeses en la proporció que li correspongui. Doncs bé, l’ICAC considera que, a l’hora de fer el càlcul del nombre mitjà de treballadors, és raonable aplicar analògicament el mateix criteri i, per tant:

— L’empresa que participi en una UTE haurà de computar com a treballadors d’aquesta empresa els treballadors de l’UTE en la proporció que li correspongui, tenint en compte les activitats que es portin a terme.

— Tret d’una evidència millor, l’empresa partícip tindrà en compte el percentatge de participació en els actius nets de l’UTE.