All Posts By

compta1

servei contable Compta 1

Tractaments comptables, informació no financera i informació en els comptes anuals d’una bonificació extraordinària

By Servei comptable

Les quatre consultes de comptabilitat publicades al BOICAC 135 aborden el tractament comptable aplicable a una aportació que rep una empresa pública; la informació que s’ha d’incloure en els comptes anuals del 2022 de la bonificació extraordinària i temporal del preu final de determinats productes energètics, aprovada pel Reial decret llei 6/2022; la formulació de l’estat d’informació no financera en el cas de les societats cooperatives, i el tractament comptable de les condonacions de deutes que efectuen els fundadors o els patrons de les fundacions.

Tot seguit, oferim el resum de les quatre consultes comptables publicades a la pàgina web de l’ICAC, pertanyents al BOICAC 135.

Consulta 1. BOICAC núm 135/2023. Sobre el tractament comptable aplicable a una aportació que rep una empresa pública

La consulta tracta sobre una societat anònima pública dependent d’una entitat local que ha rebut una aportació per a una activitat considerada d’interès públic. Aquesta aportació, destinada al finançament d’un projecte d’inversió que s’executa en diversos exercicis, s’ha registrat a l’inici com a subvenció reintegrable.

La qüestió que s’hi planteja fa referència al traspàs de la subvenció com no reintegrable: si s’ha de fer a mesura que avança l’execució de les inversions que es financen o bé en l’exercici en què acabin les obres.

Doncs bé, per respondre a aquesta qüestió, l’ICAC es basa en la normativa següent:

 NRV 18a Subvencions, donacions i llegats rebuts. L’apartat 1. Subvencions, donacions i llegats atorgats per tercers diferents dels socis, i l’apartat 2. Subvencions, donacions i llegats atorgats per socis o propietaris de la norma de registre i valoració (NRV) 18a del Pla general de comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre.

 Ordre EHA/733/2010, de 25 de març. L’apartat 1 de la norma sisena i disposició addicional única de l’Ordre EHA/733/2010, de 25 de març, per la qual s’aproven aspectes comptables d’empreses públiques que operen en determinades circumstàncies.

L’apartat 1 de la norma sisena d’aquesta ordre regula els supòsits en què s’aplica l’apartat 1 de la NRV 18a del PGC la comptabilització de les subvencions que rebin les empreses públiques de l’entitat pública dominant per a finançar activitats d’interès públic general. L’ICAC aclareix que han de complir els requisits exigits en l’ordre per a poder aplicar l’apartat 1 de la NRV 18a esmentat, atès que, si no es compleixen, les aportacions s’haurien de tractar com a fons propis.

Així doncs, l’ICAC explica el següent:

 Reconeixement de la subvenció. Pel que fa al reconeixement de la subvenció, l’ICAC ens recorda que l’apartat 1 de la NRV 18a del PGC indica que, en la mesura que la subvenció compleixi els requisits perquè es consideri no reintegrable, s’ha de registrar en el patrimoni net de l’empresa, neta de l’efecte impositiu. Si no és així, tal com estableix aquesta norma, s’ha de registrar com un passiu fins que adquireixi la condició de no reintegrable. En tots dos supòsits, el registre comptable s’haurà de fer en el moment que es produeixi l’acord de concessió de la subvenció, amb independència que el cobrament es materialitzi en exercicis posteriors, sempre que el dret de l’empresa enfront de l’entitat concedent compleixi els criteris per a reconèixer un actiu, regulats en el marc conceptual de la comptabilitat.

 Integrable/no reintegrable. Quant a la qualificació «no reintegrable» de la subvenció, l’ICAC es basa en la disposició addicional única de l’Ordre EHA/733/2010, de 25 de març, que ha regulat amb un abast general, és a dir, aplicable a tot els tipus d’empresa, els criteris per a qualificar una subvenció com a no reintegrable. Del que s’exposa en aquesta disposició addicional única, l’ICAC conclou que cal tenir en compte, a la data de la formulació dels comptes anuals, si la societat ha dut a terme, totalment o parcialment, l’actuació concreta exigida per a la concessió de la subvenció. Si l’execució ha estat parcial, la subvenció es qualificarà com a no reintegrable en proporció a l’execució que s’hagi efectuat, sempre que no hi hagi dubtes que l’empresa complirà les obligacions establertes en l’acord d’atorgament.

Consulta 2. BOICAC núm 135/2023. Sobre la informació que s’ha d’incloure en els comptes anuals del 2022 de la bonificació extraordinària i temporal del preu final de determinats productes energètics, aprovada pel Reial decret llei 6/2022, de 29 de març

En concret, la consulta tracta sobre la informació que s’ha d’incloure en la memòria per la subvenció al gasoil.

En primer lloc, l’ICAC ens recorda que la interpretació del tractament comptable de la bonificació extraordinària i temporal en el preu de venda al públic de determinats productes energètics i additius es va publicar en la consulta 4 del BOICAC 129, de març de 2022, que al·ludia, d’altra banda, a la consulta 5 del BOICAC 94 i a la consulta 1 del BOICAC 122. En aquella consulta es va establir que, pel que fa al beneficiari o consumidor final, des del punt de vista comptable:

 La bonificació que es fa efectiva per mitjà d’una reducció del preu del producte té naturalesa de subvenció.

 Tanmateix, es pot admetre que aquest import minori la despesa ocasionada per aquest concepte, sempre que, d’acord amb el principi d’importància relativa, la variació que ocasioni aquest registre comptable sigui poc significativa.

Doncs bé, després de fer un repàs de les regles que imposa el PGC sobre les partides del balanç i del compte de pèrdues i guanys en què han d’aparèixer aquestes subvencions, i sobre com se n’ha d’informar en la memòria, l’ICAC conclou que:

a) La bonificació dels 20 cèntims en la gasolina rep el tractament comptable de subvenció i, per això, se n’ha d’informar en els comptes anuals pels imports en què s’hagi beneficiat. Vegeu:

 Nota 18. Subvencions, donacions i llegats del model normal de memòria del PGC.

 Nota 10. Una altra informació, apartat 3, del model abreujat del PGC i del model PGC per a pimes.

b) No obstant això, segons l’aplicació del principi d’importància relativa, en la mesura que aquesta bonificació es consideri un import menor de la despesa ocasionada en l’adquisició de la gasolina, no caldrà aportar informació addicional sobre aquest concepte en els comptes anuals.

Consulta 3. BOICAC núm 135/2023. Sobre la formulació de l’estat d’informació no financera en el cas de les societats cooperatives

Per respondre a aquesta consulta, l’ICAC es basa en el seu pronunciament sobre la formulació de l’estat d’informació no financera (EINF) en el cas d’una societat cooperativa agrària, publicat en la consulta 2 del BOICAC 133, de març de 2023. En aquesta consulta, l’ICAC ens recordava que ja s’havia pronunciat sobre aquesta qüestió en la pregunta 4 de la Guia informativa sobre l’aplicació de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, que està publicada a la seva pàgina web. Aquesta és la pregunta 4 i la resposta corresponent:

«4. Les obligacions de la llei són exigibles a les entitats diferents de les entitats mercantils?

Les obligacions de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, són exigibles a les entitats subjectes al TRLSC i al Codi de comerç:

D’una banda, el TRLSC inclou les societats de capital en el seu àmbit d’aplicació; és a dir, les societats anònimes, limitades i comanditàries per accions que compleixin els paràmetres fixats en la llei.

D’altra banda, el Codi de comerç fa referència a les societats que formulin comptes consolidats, a les quals correspon l’obligació de formular l’EINF consolidat a la societat dominant del grup, segons el que es disposa en l’article 42 del Codi de comerç, entenent que hi ha un grup quan una societat exerceixi o pugui exercir, directament o indirectament, el control de l’una o l’altra.

En cas que l’entitat dominant del grup no sigui una societat mercantil, està obligada a formular l’EINF consolidat sempre que li resulti aplicable el Codi de comerç i estigui obligada a formular comptes consolidats.

A tall de conclusió, les obligacions de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, són exigibles a totes les societats mercantils que compleixin els paràmetres previstos en el TRLSC, així com a totes les societats que compleixin els paràmetres previstos en el Codi de comerç i siguin societats dominants d’un grup que estiguin obligades a consolidar. En aquest últim cas, les societats mercantils es poden revestir d’una forma jurídica diferent.

Això no impedeix que, si altres entitats que en principi no estan subjectes a les obligacions de la llei, volen presentar voluntàriament informació de tipus no financer, puguin fer-ho, si bé no estan subjectes a les obligacions de la Llei 11/2018, de 28 de desembre.

Tanmateix, cal advertir de la importància d’evitar confusions per als destinataris de la informació, ja que s’han d’adoptar unes cauteles determinades en la presentació d’aquesta informació. Així, en la presentació d’aquesta informació de caràcter voluntari no s’ha de denominar “Estat d’Informació no financera”, i ha de quedar clarament identificat que la divulgació d’aquesta informació es fa amb aquest caràcter voluntari i que no està subjecta ni a les exigències ni a les garanties de la llei. Aquestes cauteles no serien necessàries en el supòsit que l’entitat decidís sotmetre’s íntegrament, i així ho manifestés de manera clara i expressa en aquesta informació, a tots els requisits de la Llei 11/2018, de 28 de desembre. En aquest cas, sí que podria denominar aquesta informació com a «estat d’informació no financera».

Per tant, després de veure la pregunta 4, l’ICAC estableix que les obligacions de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, són exigibles a totes les societats mercantils que compleixin els paràmetres previstos en el TRLSC, així com a totes les societats que compleixin els paràmetres previstos en el Codi de comerç i siguin societats dominants d’un grup que estiguin obligades a consolidar. En aquest últim cas, les societats mercantils es poden revestir d’una forma jurídica diferent.

A aquest efecte, s’entén per societats mercantils les enumerades en l’article 122 del Codi de comerç:

1. La societat regular col·lectiva (regulada en els articles 125 a 144 del CCom).

2. La societat comanditària simple (regulada en els articles 145 a 150 del CCom).

3. Les societats anònimes (regulades en el Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital).

4. Les societats limitades (regulades en el Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital).

El dubte sobre les societats cooperatives s’ha de resoldre en funció de si aquestes societats duen a terme actes de comerç. En aquest sentit, les societats cooperatives s’han d’incloure en l’àmbit d’aplicació de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, atès que són societats constituïdes per a la realització d’activitats empresarials (article 1 de la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de cooperatives).

En conclusió, per a l’ICAC, les societats cooperatives que compleixin els paràmetres previstos en el TRLSC estan obligades a formular l’EINF.

Consulta 4. BOICAC núm 135/2023. Sobre el tractament comptable de les condonacions de deutes que efectuen els fundadors o els patrons de les fundacions

En concret, la consulta aborda el tractament comptable de les condonacions de deutes que efectuen els fundadors o els patrons d’un protectorat d’una fundació de competència estatal. L’entitat consultant, basant-se en la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions, i en la normativa comptable d’aplicació, planteja en quins supòsits aquestes condonacions de deutes es poden imputar directament al patrimoni net de les fundacions sense que formin part del compte de resultats.

Per fonamentar la resposta, l’ICAC es basa en la normativa següent:

 Reial decret 1491/2011, de 24 d’octubre, pel qual s’aproven les normes d’adaptació del Pla general de comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives. En concret, l’article 3.1 dedicat a l’àmbit d’aplicació.

 Resolució de l’ICAC, de 26 de març de 2013, per la qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les entitats sense finalitats lucratives, i la Resolució, de 26 de març de 2013, per la qual s’aprova el Pla de comptabilitat de petites i mitjanes entitats sense finalitats lucratives. Concretament, per a determinar el criteri d’imputació a l’excedent de l’exercici de les subvencions, donacions i llegats que tinguin el caràcter de no reintegrable i que es concedeixin per a cancel·lar deutes, l’apartat 3 b5) de la NRV 20a. Subvencions, donacions i llegats rebuts.

 Consulta 6 del BOICAC 75, setembre 2008. En aquesta consulta es respon a una qüestió idèntica a la que es planteja ara, i la conclusió és que, en la concessió de subvencions, donacions o llegats, els fundadors actuen com a tercers, als quals no es pot aplicar l’apartat 2. Subvencions, donacions i llegats atorgats per socis o propietaris de la NRV 18a del PGC 2007, sinó l’apartat 1. Subvencions, donacions i llegats atorgats per tercers diferents dels socis o propietaris d’aquesta norma.

Així doncs, l’ICAC conclou que, d’acord amb la normativa d’aplicació exposada, les subvencions que atorguen els fundadors o els patrons que tinguin per objecte la condonació de deutes s’imputaran com a ingrés de l’exercici en què es produeixi la subvenció.

 

servei mercantil Compta-1

Serà obligatòria la facturació electrònica per a autònoms i pimes el 2024?

By Servei mercantil

La Llei Crea i Creix, en vigor des de l’octubre del 2022, va introduir la factura electrònica obligatòria entre empresaris i professionals, una mesura per a la qual convé preparar-se, ja que el desenvolupament reglamentari de la llei ja està en procés i, a mesura que es desenvolupi, començarà a comptar el termini per a adaptar-se a aquest canvi normatiu.

La Llei 18/2022, de 28 de setembre, regula l’obligació de la factura electrònica en totes les operacions entre empresaris i professionals en un únic article i una disposició final. El contingut de la norma en aquest sentit és molt concís i, tret del respecte als estàndards europeus i a la regulació fiscal, deixa tots els aspectes específics, les característiques i el funcionament a un desenvolupament reglamentari posterior.

Els més optimistes esperaven que en un termini de sis mesos ja tindríem un desenvolupament normatiu en vigor, però no ha estat així. Res més lluny de la realitat.

Aquest reglament encara està pendent d’aprovació. El Govern el va treure a consulta pública el 7 de març passat i, amb posterioritat, el 20 de juny, el va publicar com a projecte de reial decret. D’aquesta manera, s’iniciava el termini d’audiència i informació per a formular al·legacions.

Aquest text definitiu encara no s’ha fet públic i es desconeix si ja ha estat remès al Consell d’Estat. Tenint en compte el temps que cal perquè es tramiti i els informes obligatoris que s’han de sol·licitar, la tramitació pot tardar, almenys, tres mesos.

Aquest retard, motivat en part per l’avançament electoral, posposarà l’obligació sobre la factura electrònica, ja que la norma marca un calendari d’implantació d’un any, de dos o de tres després de l’aprovació.

Més aviat que tard i per a tothom (tot i que per a uns abans que uns altres), la factura electrònica serà obligatòria. S’entén per factura electrònica la que s’expedeix i es rep en format digital entre empresaris i professionals, i que documenta operacions comercials concertades entre ells.

Hi ha dues excepcions a l’obligació d’expedir, transmetre i lliurar la factura en format electrònic:

 Quan es tracti d’operacions que es documentin per mitjà de factures simplificades.

 Quan s’expedeixin voluntàriament sense que hi hagi obligació de fer-ho.

Si encertem en les nostres previsions i a principi del 2024 s’aprova el reglament:

 Un any després, el 2025, les empreses amb més de vuit milions de facturació només podran emetre factures electròniques.

 Al cap de dos anys, el 2026, l’obligació s’estendrà als autònoms i pimes amb menys de vuit milions d’ingressos.

 Tres anys després, el 2027, tots els negocis tindran l’obligació d’informar l’Agència Tributària o els seus proveïdors de l’estat en què es troben les factures.

12 mesos: any 2025

Si el reglament de facturació s’aprovés finalment a principi del 2024, començarà el compte enrere i els negocis amb més de vuit milions d’euros d’ingressos anuals només tindran un any, fins a principi del 2025, per a començar a emetre totes les factures per mitjans electrònics. Tindran l’opció de fer-ho amb un programa privat o per mitjà de la solució pública d’Hisenda.

El sistema espanyol de factura electrònica està compost per un conjunt de plataformes d’intercanvi de caràcter privat i per la solució pública de facturació electrònica, que complirà, a més, la funció de repositori i que gestionarà l’Agència Estatal d’Administració Tributària.

Durant aquests dotze primers mesos i com a mesura transitòria, les empreses obligades a emetre factures electròniques (amb facturació de més de vuit milions) hauran d’enviar, addicionalment, un document en format PDF que n’asseguri la llegibilitat a les empreses i als professionals per als quals encara no és exigible, tret que acceptin voluntàriament de rebre-les en el format original.

D’aquesta manera, encara que l’autònom o la pime no disposin d’un programa de facturació electrònica, podran rebre i veure igualment la factura que els enviïn, per bé que els emissors sí que tindran l’obligació de facturar per mitjans digitals.

24 mesos: any 2026

L’any vinent començaria l’etapa següent: el termini perquè tots els autònoms i les empreses, independentment del volum dels seus ingressos, hagin de facturar obligatòriament per mitjans digitals.

També hi haurà la possibilitat que els autònoms i les pimes que no vulguin contractar un programa de facturació privat recorrin a la solució pública d’Hisenda, una plataforma oberta on podran registrar-se gratuïtament i emetre o rebre les factures per mitjans electrònics i, alhora, complir la imposició normativa.

Si opten per fer servir un programa informàtic propi, el reglament també estableix, per a aquest mateix any, l’obligació per a les empreses i els autònoms que rebin les factures electròniques, totalment o parcialment, per mitjà d’una plataforma d’intercanvi de factures electròniques privades, de fer públic el punt d’entrada de factures en totes les comunicacions que estableixin amb altres empreses i professionals i, si és el cas, a la seva pàgina web.

D’acord amb el que afegeix l’esborrany del reglament, en cas que les empreses i els professionals encara no hagin identificat el punt d’entrada de factures electròniques, s’entendrà que recorren a la solució pública de facturació que Hisenda posarà en marxa.

blank

36 mesos: any 2027

Els autònoms tindran un any més, és a dir, fins al 2027, per a adaptar-se totalment al sistema. Segons l’article 8 de l’esborrany del Reglament de la Llei 18/2022, els destinataris de factures electròniques, és a dir, els autònoms que contracten serveis a altres negocis, hauran d’informar, a partir d’aquest any, sobre la persona obligada a expedir la factura (proveïdor empresari o professional) dels diferents estats de recepció o de pagament en el termini de quatre dies naturals, sense comptar els dissabtes, els diumenges o els festius.

En cas que optin per la solució pública d’Hisenda, els requisits són els mateixos, però en aquest supòsit hauran de remetre a l’Agència Tributària, en aquests mateixos terminis, l’estat de les seves factures.

Per exemple, si un autònom rep una factura un dimarts, haurà d’informar l’emissor –o Hisenda– que l’ha rebut, a tot estirar, el dilluns següent. Si aquell dilluns es fa el pagament, haurà de comunicar que ja s’ha efectuat el pagament, com a molt tard, el divendres següent i indicar la data.

Els destinataris de factures electròniques hauran d’informar la persona obligada a expedir la factura si s’ha acceptat o rebutjat, de la data de la factura i del pagament efectiu complet. D’altra banda i addicionalment, també es podrà informar de l’acceptació o el rebuig comercial parcial de la factura, la data i el pagament parcial, l’import i la cessió a un tercer per al cobrament o pagament, amb la identificació del cessionari i la data de la cessió. Així mateix, la informació sobre els estats de la factura s’haurà de remetre en un termini màxim de quatre dies naturals, excloent-ne els dissabtes, els diumenges i els festius nacionals, des de la data de l’estat que s’informa en cada cas.

Tot i que encara és una assignatura pendent per a moltes empreses i treballadors autònoms del nostre país, les administracions tenen clar que la digitalització de les factures és el camí que cal seguir per a evolucionar com a societat i lluitar contra la morositat i el frau fiscal. Cal tenir en compte que la implantació de la factura electrònica obligatòria tindrà una rellevància especial a l’hora d’acreditar el compliment dels períodes de pagament i per a poder accedir a les convocatòries de contractes o subvencions públiques.

servei laboral Compta-1

Novetats 2024: nova cotització de l’alumnat en pràctiques i protocol per a assistir col·lectius LGTBI

By Servei laboral

Des de l’1 de gener, l’activitat de l’alumnat en pràctiques (remunerades o no) és objecte de cotització a la Seguretat Social, i el 2 de març acabarà el termini atorgat per la Llei 4/2023, de 28 de febrer, perquè les empreses implantin els protocols d’actuació per a respondre a situacions d’assetjament o violència contra aquest col·lectiu.

En aquest article desenvoluparem aquests dos àmbits d’actuació: la cotització de l’alumnat en pràctiques formatives o acadèmiques externes i les implicacions laborals dels plans obligatoris d’atenció a les persones LGTBI.

DES DEL GENER: COTIZACIÓ DE L’ALUMNAT EN PRÁCTIQUES FORMATIVES O ACADÈMIQUES EXTERNES

Des de l’1 de gener de 2024, tots els becaris que prestin serveis en programes de formació tenen dret a cotitzar a la Seguretat Social.

Aquesta nova regulació respon al Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, sobre sostenibilitat del sistema públic de pensions, que va ajornar fins a aquesta data l’entrada en vigor de l’última redacció de la disposició addicional 52a LGSS.

Fins ara, només hi havia l’obligació de donar d’alta l’alumnat en pràctiques remunerades. La reforma estén aquesta exigència a tot l’alumnat que faci les pràctiques formatives en qualsevol empresa, amb independència de si rep una remuneració pels serveis o no.

Aquesta reforma implicarà un esforç econòmic important per a les empreses ocupadores; però, a canvi, molts joves podran començar una carrera de cotització i, a més, gaudiran de més protecció social. Així, l’alumnat quedarà inclòs, com a assimilat, en el grup de les persones treballadores per compte d’altri del Règim General de la Seguretat Social (els sistemes especials en queden exclosos).

Tot seguit, resolem els principals dubtes que suscita la nova cotització obligatòria d’aquelles pràctiques que es facin en programes de formació.

Pràctiques afectades

 Estudiantat que faci pràctiques obligatòries com una assignatura del seu pla universitari amb els crèdits corresponents (grau, màster, doctorat, diploma d’especialització o diploma d’expert).

 Alumnat de formació professional, si el centre educatiu no presta el règim de formació professional intensiva.

 Alumnat d’ensenyaments artístics superiors, d’ensenyaments artístics professionals i d’ensenyaments esportius del sistema educatiu.

Aquestes pràctiques es poden fer tant a la mateixa universitat o centre formatiu com en entitats col·laboradores (empreses, institucions i entitats públiques i privades) d’àmbit nacional i internacional.

Pràctiques excloses

Les pràctiques de formació professional intensiva; és a dir, aquelles que tenen lloc alternant la formació al centre de formació professional o a l’empresa o l’organisme equiparat amb l’activitat productiva i retribuïda en el marc d’un contracte de formació article 67 LO 3/2022).

Les pràctiques que es duguin a terme a bord d’embarcacions, atès que s’inclouen en el Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors de la Mar.

Remuneració de les pràctiques

S’haurà de cotitzar tant per les pràctiques remunerades com per les no remunerades, per bé que tenen una regulació diferent.

Condició d’empresari: alta i cotització

Si són pràctiques remunerades, l’entitat que financi el programa de formació ha d’assumir la condició d’empresari.

Si són no remunerades, la condició d’empresari correspon a l’empresa on es facin les pràctiques, tret que hi hagi un conveni en què s’indiqui que l’entitat formadora és la responsable.

Codis de compte de cotització (CCC)

 Les pràctiques formatives o acadèmiques externes remunerades s’identifiquen amb el tipus de relació laboral (TRL) 986.

 Les pràctiques formatives remunerades (DA 52a LGSS)s’indiquen amb el valor 9939 en el camp de relació laboral especial (BNR 9/2023).

Les pràctiques no remunerades s’identificaran amb el TRL993.

Terminis per a comunicar els dies de pràctiques

S’estableixen els terminis següents:

 Dades de gener: entre l’1 de febrer i el 29 d’abril.

 Dades de febrer: entre l’1 de març i el 29 d’abril.

 Dades de març: entre l’1 i el 29 d’abril.

 Dades d’abril: entre l’1 de maig i el 30 de juliol.

 Dades de maig: entre l’1 de juny i el 30 de juliol.

 Dades de juny: entre l’1 i 30 de juliol.

 Dades de juliol: entre l’1 d’agost i el 30 d’octubre.

 Dades d’agost: entre l’1 de setembre i el 30 d’octubre.

 Dades de setembre: entre l’1 i el 30 d’octubre.

 Dades d’octubre: entre l’1 de novembre i el 30 de gener de l’any següent.

 Dades de novembre: entre l’1 de desembre i el 30 de gener de l’any següent.

 Dades desembre: entre l’1 i el 30 de gener de l’any següent.

Prestacions de la Seguretat Social

A les pràctiques remunerades els corresponen les prestacions del règim de la Seguretat Social, excloent-ne la prestació per desocupació, la cobertura de FOGASA i la formació professional i MEI.

I aquest règim general de la Seguretat Social també s’aplica a les pràctiques no remunerades, excloent-ne la prestació per desocupació, la cobertura de FOGASA i la formació professional, MEI i IT derivada de contingències comunes.

Regles de cotització

La cotització de les pràctiques remunerades es farà aplicant les regles dels contractes formatius en alternança establerts en la LPGE; és a dir, la base mínima de cotització mensual és la base mínima vigent a cada moment respecte del grup de cotització 7. Quan el treballador no consti en alta durant tot el mes, la base de cotització serà proporcional a aquesta base mínima.

La cotització de les pràctiques no remunerades segueix aquestes regles:

Es cotitzarà per dia efectiu de pràctiques, tenint en compte que la base de cotització mensual aplicable és el resultat de multiplicar la base mínima de cotització vigent a cada moment respecte del grup de cotització 8 (el 2023, va ser de 38,89 euros al mes) pel nombre de dies de pràctiques fetes el mes natural, amb el límit de l’import de la base mínima de cotització mensual corresponent al grup de cotització 7 (disposició addicional 52.7.b de la LGSS). A l’efecte de prestacions, cada dia de pràctiques formatives no remunerades es considerarà com a 1,61 dies cotitzats, sense que es pugui sobrepassar, en cap cas, el nombre de dies del mes corresponent. Les fraccions de dia que puguin resultar del coeficient anterior es computaran com un dia complet. Pel que fa a l’ingrés de les cotitzacions de les pràctiques no remunerades, s’efectuarà de manera trimestral.

blank

Per a la comunicació dels dies efectius en pràctiques s’ha creat una nova acció: MDP – mecanisme dies pràctiques (BNR 13/2023).

Ingressos de les quotes

La presentació de la liquidació de quotes i l’ingrés de les quotes s’efectuarà durant el mes següent a la finalització de cada trimestre natural:

 Per a les quotes de gener, febrer i març, el termini per a la liquidació és abril.

 Per a les quotes d’abril, maig i juny, el termini és juliol.

 Per a juliol, agost i setembre, el termini és octubre.

 Per a octubre, novembre i desembre, el termini és gener.

Estudiants que estiguin de baixa per naixement d’un fill o per IT

En aquests casos, la prestació corresponent per naixement, risc durant l’embaràs i lactància l’abonarà la mútua o l’entitat gestora en un pagament directe.

I si es tracta d’una baixa per incapacitat temporal derivada per contingències comunes o professionals, s’abonarà en un pagament delegat.

Bonificació de les quotes

Hi ha una bonificació important en les quotes a la Seguretat Social, que arriba a una reducció del 95 % en la cotització per contingències comunes.

Per a l’estudiantat de formació professional, el Ministeri d’Educació n’assumirà el 5 % restant.

Pràctiques finalitzades abans de l’1 de gener de 2024

No hi ha efectes retroactius, però la disposició addicional 52.8 LGSS estableix la possibilitat d’elaborar un conveni especial amb la Seguretat Social abonat per l’estudiantat durant un període de cinc anys. Tanmateix, el termini, els tràmits i les condicions per a subscriure aquest tipus de conveni estan pendents de regulació per part del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

blank

Des del març: implicacions laborals dels plans obligatoris d’atenció a les persones LGTBI

L’article 15 de la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, obliga les empreses amb més de 50 persones treballadores, des del 2 de març del 2024 (és a dir, des dels dotze mesos comptadors a partir de l’entrada en vigor d’aquesta norma), a disposar d’un «conjunt planificat de mesures i recursos per a aconseguir la igualtat real i efectiva de les persones LGTBI, que inclogui un protocol d’actuació per a l’atenció de l’assetjament o la violència contra les persones LGTBI».

Aquesta llei afegeix que les mesures han de ser:

 Pactades en una negociació col·lectiva.

 Acordades amb la representació legal de les persones treballadores.

Aquests plans, dissenyats per a la protecció dels col·lectius esmentats, han de respondre als principis d’actuació i a les principals novetats normatives d’aquests últims mesos. Tot seguit, en resumim els principals avenços.

Col·lectius implicats

D’acord amb la Guia internacional per a facilitar la inclusió de les persones LGTBIQ+ al món laboral presentada conjuntament pel Ministeri de Treball i Economia Social i l’Organització Internacional del Treball al maig del 2023, hi ha un glossari oficial de persones protegides:

 LGBTIQ+: acrònim de persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere, intersexuals i queer.

 Lesbiana: dona que sent una atracció romàntica, emocional i/o física permanent envers les dones.

 Gai: home o dona que sent atracció, de la mateixa manera que s’ha exposat abans, envers altres homes o dones, respectivament.

 Bisexual: persona amb capacitat de sentir aquesta atracció cap a persones de més d’un sexe.

 Trans/transgènere: persona amb una identitat de gènere que difereix de la que s’associa típicament amb el sexe que s’assigna en néixer.

 Intersexual: persona que ha nascut amb característiques sexuals que no corresponen a les definicions típiques del cos masculí i femení.

 Queer: persona amb diverses orientacions sexuals, identitats de gènere, expressions de gènere i característiques sexuals (SOGIESC) o com una alternativa a l’acrònim LGBT.

Propostes específiques en l’àmbit de l’empresa

Entre altres mesures i a tall d’exemple, les persones treballadores i l’empresa poden acordar, per escrit, la implantació de mesures com aquestes:

 Redacció i revisió periòdica del protocol d’actuació per a l’atenció de l’assetjament o la violència contra les persones LGTBI.

 Enquesta periòdica amb el propòsit d’avaluar la realitat de l’empresa pel que fa a la gestió de la diversitat LGTBI. La realització periòdica d’una enquesta serà voluntària i anònima a fi de garantir la privacitat de cada participant.

 Programa de formació en diversitat i inclusió LGTBI. S’impartiran diversos tipus de formacions per a tota la plantilla, segons el departament i el nivell de responsabilitat de les persones treballadores. Per als directius i el departament de recursos humans, aquesta formació anirà dirigida a la implantació del Pla de diversitat LGTBI; en canvi, el personal ocupat rebrà formacions de sensibilització per tal d’eliminar prejudicis i comportaments inadequats envers aquest col·lectiu.

 Creació d’un grup de treball de sensibilització i mediació. Aquest grup de treball es pot crear amb els propòsits següents:

 Que totes les persones treballadores es puguin reunir voluntàriament, debatre i treballar per eliminar les discriminacions i millorar la inclusió del col·lectiu LGTBI.

 Organitzar activitats.

 Fomentar la implantació de noves polítiques inclusives.

 Mediar quan sorgeixin conflictes o discriminacions relacionats amb el col·lectiu LGTBI.

 Creació d’un canal d’atenció específica i confidencial al col·lectiu amb la finalitat de poder atendre les persones treballadores del col·lectiu LGTBI i donar-los suport. En aquest canal de comunicació amb l’empresa podran traslladar les seves inquietuds o necessitats.

 Dret a la flexibilitat horària per a les persones que estan en transició de gènere. L’empresa permetrà flexibilitat de jornada laboral a la persona treballadora perquè pugui acudir a les cites mèdiques i seguir el tractament hormonal i la cirurgia d’afirmació de gènere, sense que pugui ser jutjada per absentisme.

 Canvi de nom d’ús comú de la persona treballadora. Serà possible el canvi de nom d’ús comú en tota la comunicació interna i externa de l’empresa: llista de noms, targeta de treball, adreça electrònica, signatures, etc., perquè a la persona se l’anomeni i se la tracti com prefereixi, d’acord amb el gènere amb què s’identifica, sense que el nom hagi de correspondre al que hi ha al seu document d’identitat.

 Codi de vestir flexible. Perquè tot el personal laboral se senti còmode, sense distinció d’identitat de gènere, s’establirà un codi de vestir flexible, que no obligui les persones treballadores a identificar-se amb un gènere específic i que permeti l’androgínia o l’expressió de gènere fluid.

 Lavabos sense gènere. S’adequaran les instal·lacions relatives a la higiene personal perquè els lavabos no estiguin segregats per gènere i perquè siguin més inclusius amb la comunitat LGTBI.

 Pla de comunicació externa inclusiu amb la diversitat sexual i de gènere. S’elaborarà un Pla de comunicació externa que inclourà l’organització de campanyes inclusives i generalistes, i/o accions puntuals que mostrin el compromís amb les persones LGTBI.

 Revisió de totes les comunicacions per possibles biaixos i ús del llenguatge inclusiu. Amb l’objectiu de no excloure cap persona treballadora, es revisaran totes les comunicacions de l’empresa, tant internes com externes, per evitar paraules o imatges que es puguin interpretar com a discriminatòries, esbiaixades o degradants.

Propostes per al protocol d’actuació

D’acord amb les referències anteriors, proposem un model orientatiu de protocol d’actuació que s’haurà d’adaptar a les característiques específiques de cada organització. Els apartats del protocol, que s’han de desenvolupar, poden ser semblants als que detallem tot seguit, a manera de referència.

blank

servei fiscal Compta 1

Novetats fiscals aplicables el 2024

By Servei fiscal

Destaquem les principals novetats fiscals aplicables el 2024, a conseqüència de diferents normes publicades el 2023: increment dels beneficis fiscals per donatius en l’IRPF i en l’impost de societats, pròrroga dels límits excloents de mòduls vigents des del 2016, canvis en la reducció per arrendament d’habitatges i en les obligacions de facturació, aplicació d’incentius fiscals per a vehicles elèctrics i infraestructures de recàrrega, pròrroga de beneficis fiscals relacionats amb l’ús d’energia procedent de fonts renovables i obres de millora d’eficiència energètica, pròrroga de gravàmens temporals i pròrroga de rebaixes de tipus impositius de l’electricitat, aliments i combustibles.

Entre la novetats, també incloem les principals dates de la campanya de la renda i patrimoni 2023, que començarà el pròxim 3 d’abril, i nous models de declaracions que es presentaran per primer cop el 2024. Comencem a desenvolupar tots els punts exposats.

Increment dels beneficis fiscals per donatius

Pel que fa a l’IRPF, la quantia del micromecenatge s’amplia de 150 a 250 euros, i el percentatge de deducció aplicable amb caràcter general s’eleva de l’actual 35 % al 40 %.

Es redueix de 4 a 3 anys el nombre d’exercicis en què cal fer donatius a una mateixa entitat pel mateix import o superior als de l’exercici anterior, a fi d’accedir a l’increment de 5 punts en el percentatge de deducció, que s’ha incrementat al 45 %, i ha quedat d’aquesta manera:

blank

Si s’han fet donatius, donacions o aportacions amb dret a deducció a favor d’una mateixa entitat en els dos períodes impositius immediats anteriors, com que l’import del donatiu, de la donació o de l’aportació és d’aquest exercici i el del període impositiu anterior, igual o superior, en cadascun al de l’exercici immediat anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de la deducció a favor d’aquesta mateixa entitat que excedeixi de 250 euros serà el 45 %.

En el cas de persones jurídiques, s’incrementa el percentatge de deducció en l’impost de societats, que passa del 35 % al 40 %, per a potenciar l’incentiu. A més, es redueix de 4 a 3 anys el nombre d’exercicis durant els quals el donant o aportant ha de fer donatius a una mateixa entitat pel mateix import o superior als de l’exercici immediat anterior, amb la finalitat d’accedir a l’increment de 10 punts en el percentatge de deducció, que s’incrementa del 40 % al 50 %.

Finalment, s’incrementa en cinc punts percentuals, del 10 % al 15 %, el límit que opera sobre la base imposable del període a l’efecte de determinar-ne la base de la deducció.

També s’ha actualitzat la relació d’activitats econòmiques que, quan les desenvolupin entitats sense ànim de lucre, en compliment del seu objecte o finalitat específica, poden gaudir de l’exempció en l’impost de societats: s’inclouen les accions d’inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social entre les explotacions econòmiques de prestació de serveis de promoció i gestió de l’acció social exemptes; s’inclouen les activitats d’educació d’altes capacitats entre les activitats econòmiques susceptibles d’exempció en l’impost de societats, i s’amplia l’espectre d’activitats d’R+D que puguin gaudir d’exempció.

D’altra banda, s’amplien els donatius que poden generar deduccions: s’inclou la cessió d’ús d’un bé moble o immoble sense contraprestació com a tipologia específica de donatiu, i es precisa que, en la valoració de la cessió d’ús de béns mobles o immobles, s’hauran de tenir en compte les despeses incorregudes pel cedent durant cada any de cessió. També tenen dret a deducció els donatius, les donacions i les aportacions encara que el donant o aportant pugui rebre béns o serveis, lliurats o prestats pel donatari o beneficiari, de caràcter simbòlic, sempre que el valor dels béns o serveis rebuts no representi més del 15 % del valor del donatiu, la donació o l’aportació i, en tot cas, que no superi l’import de 25.000 euros.

Mòduls 2024

Es prorroguen per al 2024 els límits excloents de mòduls i s’aplicaran els límits incrementats vigents des del 2016. Podran seguir en mòduls el 2024 aquells que no superin els límits de facturació següents el 2023: per al conjunt d’activitats econòmiques, 250.000 euros, i si el destinatari és un empresari o professional, 125.000 euros.

Inversions en què es faci servir energia procedent de fonts renovables

Es prorroga la llibertat d’amortització en l’impost de societats per a aquelles inversions en què es faci servir energia procedent de fonts renovables. En aquest cas, la llibertat d’amortització s’aplicarà als períodes impositius que s’iniciïn o concloguin el 2023, quan l’entrada en funcionament dels elements a què es refereix aquest apartat es produeixi el 2023; i els que s’iniciïn o concloguin el 2024, quan l’entrada en funcionament dels elements a què es refereix aquest apartat tingui lloc el 2024.

I, també, sempre que durant els vint-i-quatre mesos següents a la data d’inici del període impositiu en què els elements adquirits entrin en funcionament es mantingui la plantilla mitjana total de l’entitat respecte de la plantilla mitjana dels dotze mesos anteriors.

Obres de millora d’eficiència energètica

La deducció prevista en l’IRPF vinculada a les obres que impulsin la rehabilitació energètica es prorroga, i s’allarguen fins al 31 de desembre de 2024 totes les mesures destinades a les reformes que facilitin un consum d’energia més sostenible, ja sigui en cases particulars o en blocs de veïns. Aquestes ajudes permetran una deducció d’un 20 %, 40 % o 60 % de l’IRPF als qui impulsin aquestes actuacions en les seves propietats. Aquests percentatges estan subjectes al tipus d’habitatge i al volum de les obres que s’executin.

Deduccions en l’IRPF per vehicle elèctric

A fi de promoure l’adquisició de vehicles elèctrics per particulars, s’estableixen dues deduccions noves en l’IRPF:

1. Compra de vehicle elèctric

Els contribuents podran deduir el 15 % del valor d’adquisició d’un vehicle elèctric nou comprat des del 30 de juny de 2023 fins al 31 de desembre de 2024.

Alternativament, es pot practicar aquesta deducció quan s’aboni en el mateix termini una quantitat a compte per a la futura adquisició del vehicle, que representi, almenys, el 25 % del valor d’adquisició, se n’aboni la resta i s’adquireixi el vehicle abans que acabi el segon període impositiu immediat posterior al període en què es va produir el pagament d’aquesta quantitat.

En tots dos casos, la base de la deducció no podrà excedir els 20.000 euros i es constituirà pel valor d’adquisició del vehicle, inclosos els tributs i les despeses inherents a l’adquisició, del qual s’han de descomptar aquelles quanties que, si és el cas, hagin estat subvencionades per mitjà d’un programa d’ajudes públiques.

2. Instal·lació de sistemes de recàrrega de bateries per a vehicles elèctrics

Els contribuents podran deduir el 15 % de les quantitats satisfetes, des del 30 de juny de 2023 fins al 31 de desembre de 2024, per a la instal·lació de sistemes de recàrrega de bateries per a vehicles elèctrics durant aquest període en un immoble de la seva propietat.

La base màxima anual d’aquesta deducció serà de 4.000 euros i es practicarà en el període impositiu en què finalitzi la instal·lació, que no podrà ser després del 2024.

Amortització accelerada d’infraestructures de recàrrega en l’impost de societats

Pel que fa a l’impost de societats, amb la finalitat d’impulsar l’electrificació de la mobilitat, s’introdueix un incentiu fiscal destinat a promoure les instal·lacions de recàrrega, tant d’ús privat com d’ús públic, de vehicles elèctrics nous, de potència normal o d’alta potència, en els termes definits en l’article 2 de la Directiva 2014/94/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d’octubre de 2014, relativa a la implantació d’una infraestructura per als combustibles alternatius, que en permet l’amortització accelerada, sempre que entrin en funcionament en els exercicis 2023, 2024 i 2025.

Per a l’aplicació d’aquesta amortització accelerada s’ha d’aportar la documentació tècnica preceptiva, segons les característiques de la instal·lació, elaborada per l’instal·lador autoritzat degudament registrat en el Registre Integrat Industrial, i cal obtenir el certificat d’instal·lació elèctrica amb la diligència de la comunitat autònoma competent.

Novetats en la reducció per l’arrendament d’habitatges

A partir de l’1 de gener de 2024, el percentatge de reducció dels contractes d’arrendament d’habitatge formalitzats a partir del 26 de maig de 2023 serà del 50 %, que es podrà augmentar fins al 90 % en cas que se signin contractes nous en zones de mercat residencial tensionat amb una reducció d’almenys un 5 % sobre el contracte anterior.

La reducció podrà arribar al 70 % quan es tracti de la incorporació al mercat d’habitatges destinats al lloguer en zones de mercat residencial tensionat, i es lloguin a joves d’entre divuit i trenta-cinc anys en aquestes àrees, o bé quan es tracti d’un habitatge assequible incentivat o protegit, arrendat a l’Administració pública o a entitats del tercer sector o de l’economia social que tinguin la condició d’entitats sense finalitats lucratives, o d’acolliment a algun programa públic d’habitatge que limiti la renda del lloguer.

Es podrà assolir una reducció del 60 % sobre el rendiment net quan s’hagin efectuat obres de rehabilitació durant els dos anys anteriors.

Els requisits s’hauran de complir en el moment de formalitzar el contracte d’arrendament, i la reducció s’aplicarà mentre es continuïn complint.

Aquestes reduccions només es podran aplicar sobre els rendiments nets positius que hagi calculat el contribuent en una autoliquidació presentada abans que s’hagi iniciat un procediment de verificació de dades, de comprovació limitada o d’inspecció que inclogui en l’objecte la comprovació d’aquests rendiments.

S’estableix un règim transitori, de manera que la reducció prevista en l’article 23.2 LIRPF, en la redacció vigent des del 31 de desembre de 2021, es podrà aplicar als rendiments nets positius de capital immobiliari derivats de contractes d’arrendament d’habitatge que s’hagin formalitzat abans del 26 de maig de 2023.

Obligacions de facturació

Nou Reglament Veri*factu

S’aproven nous sistemes informàtics de facturació i d’enviament dels registres de facturació a la seu electrònica de l’AEAT en el moment de la producció. Totes les empreses i els autònoms obligats a facturar s’hauran d’adaptar a la norma amb termini fins a l’1 de juliol de 2025.

A més de la lluita contra el frau i l’evasió fiscal, aquests sistemes permetran avançar en la digitalització de les empreses i en la millora dels serveis d’assistència que l’Agència Tributària presta als contribuents, oferint-los la possibilitat, quan facin servir sistemes Veri*factu amb enviament de dades, de descarregar les operacions i, d’aquesta manera, facilitar la confecció dels llibres de registre fiscals i els models tributaris.

La nova norma s’aplicarà a tots els empresaris i a totes les operacions que facin, tret d’aquells que ja estiguin sotmesos al Subministrament Immediat d’Informació (SII) o dels que no tinguin obligació de facturar. Pel que fa l’àmbit territorial, s’aplicarà a tot Espanya excepte als territoris amb règim fiscal foral. Als territoris històrics de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, des de fa poc s’hi apliquen els sistemes denominats TicketBAI, que té un funcionament anàleg al que s’aprova ara per a la resta d’Espanya.

Cal destacar que, en el sistema previst en el reglament, els clients podran comprovar la qualitat fiscal de les factures simplificades rebudes i contrastar-les al web de l’Agència Tributària.

Aquest reial decret tindrà seguiment en l’ordre ministerial de desenvolupament tècnic, a les disposicions de la qual s’hauran de sotmetre els desenvolupadors de programes informàtics en un termini màxim de nou mesos. Així mateix, hauran d’incorporar una «declaració responsable» als seus productes en compliment d’aquesta normativa.

Totes les empreses i els autònoms obligats a facturar s’hauran d’adaptar a la norma amb termini fins a l’1 de juliol del 2025. Amb aquesta finalitat, està previst que les pimes i els autònoms puguin fer servir el kit digital del Pla de recuperació, transformació i resiliència en el finançament de les modificacions en els programes informàtics que calguin a fi d’adaptar-se a la nova reglamentació.

Finalment, també cal recordar que aquest reglament és compatible amb el Reglament de factura electrònica B2B. Els sistemes informàtics dels empresaris s’hauran d’adaptar de manera integral a totes dues modificacions i, per adaptar-s’hi, s’haurà de fer servir un model de dades únic basat en els esments obligatoris de factura i en els mitjans i els terminis de pagament.

Obligació d’expedir factura electrònica

S’estendrà l’obligació d’expedir i trametre factures electròniques en les relacions comercials de totes les empreses i els autònoms.

Aquest canvi tindrà efectes per als empresaris i els professionals amb una facturació anual per sobre dels 8.000.000 euros, al cap d’un any que s’aprovi el desenvolupament reglamentari (que es troba en tramitació, a la data del tancament d’aquest article).

Per a la resta d’empresaris i professionals, tindrà efectes dos anys després que s’aprovi el desenvolupament reglamentari (en tramitació quan s’escriuen aquestes línies).

Pròrroga de rebaixes de tipus impositius en l’IVA

Tipus reduït del 5 % o del 0 % sobre aliments fins al 30 de juny de 2024

La rebaixa impositiva sobre els aliments es prorroga fins al 30 de juny de 2024.

1. S’aplicarà el tipus del 5 % de l’IVA als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries dels olis d’oliva i de llavors i les pastes alimentàries. El tipus del recàrrec d’equivalència aplicable a aquestes operacions serà del 0,62 %.

2. S’aplicarà el tipus del 0 % de l’IVA als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries del pa comú, així com la massa de pa comú congelada i el pa comú congelat destinats exclusivament a l’elaboració del pa comú; les farines panificables; la llet produïda per qualsevol espècie animal: natural, certificada, pasteuritzada, concentrada, desnatada, esterilitzada, UHT, evaporada i en pols; els formatges i els ous, i també la fruita, la verdura, les hortalisses, els llegums, els tubercles i els cereals que tinguin la condició de productes naturals, d’acord amb el codi alimentari i les disposicions que dicten el seu desenvolupament.

El tipus del recàrrec d’equivalència aplicable a aquestes operacions serà del 0 %.

Tipus reduït del 10 % sobre l’electricitat durant tot l’any 2024

Es manté la rebaixa fiscal sobre l’IVA de l’electricitat que consumeixen les llars. El tipus d’IVA serà el reduït del 10 % sobre tots els components de la factura dels lliuraments d’electricitat durant tot l’any 2024. Amb efectes des de l’1 de gener de 2024 i una vigència fins al 31 de desembre de 2024, s’aplicarà el tipus del 10 % de l’IVA als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries d’energia elèctrica efectuades a favor de:

 Titulars de contractes de subministrament d’electricitat, la potència contractada dels quals (el terme fix de potència) sigui inferior o igual a 10 kW, amb independència del nivell de tensió del subministrament i la modalitat de contractació, quan el preu mitjà aritmètic del mercat diari corresponent a l’últim mes natural anterior al de l’últim dia del període de facturació hagi superat els 45 euros/MWh.

 Titulars de contractes de subministrament d’electricitat que siguin perceptors del bo social d’electricitat i tinguin reconeguda la condició de vulnerable sever o vulnerable sever en risc d’exclusió social.

Tipus reduït del 10 % sobre el gas fins al 31 de març de 2024

Amb efectes des de l’1 de gener de 2024 i una vigència fins al 31 de març de 2024, s’aplicarà el tipus del 10 % de l’impost sobre el valor afegit als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries de gas natural.

Tipus reduït del 10% sobre pèl·lets, briquetes i llenya fins al 30 de juny de 2024

Amb efectes des de l’1 de gener del 2024 i una vigència fins al 30 de juny de 2024, es preveu l’aplicació del tipus del 10 % de l’IVA als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries de briquetes i pèl·lets procedents de la biomassa i a la fusta per a llenya.

Pròrroga de rebaixes de tipus impositius en l’impost especial sobre l’electricitat

L’impost especial sobre l’electricitat manté una reducció del tipus impositiu el primer semestre del 2024, amb diferents tipus el primer i el segon trimestre: des de l’1 de gener de 2024 fins al 31 de març de 2024, l’impost especial sobre l’electricitat s’exigirà al tipus impositiu del 2,5 %, i des de l’1 d’abril de 2024 fins al 30 de juny de 2024, al tipus impositiu del 3,8 %, en què s’establiran unes quanties que no es podran superar.

Recuperació gradual de l’impost sobre el valor de la producció d’energia

La suspensió de l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica s’ha mantingut des del tercer trimestre del 2021 fins al 31 de desembre de 2023; però, a partir del 2024, se n’impulsarà la recuperació gradual. Per a l’exercici 2024, la base imposable de l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica es constituirà per l’import total que correspongui al contribuent percebre per la producció i la incorporació al sistema elèctric d’energia elèctrica en el període impositiu, mesurada en barres de central per cada instal·lació, minorada en la meitat de les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el primer trimestre natural, i minorada en una quarta part de les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el segon trimestre natural, per a determinar la base imposable i els pagaments fraccionats de l’impost durant l’exercici 2024.

Pròrroga de l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes

Es prorroga l’aplicació de l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes aprovat per la Llei 38/2022, de 27 de desembre, sempre que no es produeixi la revisió de la tributació patrimonial en el context de la reforma del sistema de finançament autonòmic.

Pròrroga dels gravàmens energètic i bancari

També es prorroguen, durant el 2024, els dos gravàmens temporals previstos en la Llei 38/2022, de 27 de desembre: el gravamen temporal energètic i d’entitats de crèdit i establiments financers de crèdit. A més, es preveu una revisió futura de tots dos gravàmens per a la plena integració en el sistema tributari. De la mateixa manera, també es preveu una possible concertació amb les comunitats del País Basc i Navarra.

Dates de la campanya de la renda i patrimoni 2023

Aquestes són les dates per a confeccionar la declaració de la renda i patrimoni del 2023:

 Del 3 d’abril a l’1 de juliol de 2024: presentació per Internet de les declaracions de renda i patrimoni 2023.

 Del 7 de maig a l’1 de juliol de 2024: l’Agència Tributària podrà confeccionar la declaració de la renda 2023 al contribuent de per telèfon (sol·licitud de cita des del 29 d’abril fins al 28 de juny).

 Del 3 de juny a l’1 de juliol de 2024: l’Agència Tributària podrà confeccionar la declaració de la renda 2023 al contribuent presencialment a les seves oficines (sol·licitud de cita des del 29 de maig fins al 28 de juny).

Per ser atesos a l’Agència Tributària tant per telèfon com presencialment, concerteu cita prèviament per Internet o trucant als números de telèfon següents: 91 535 73 26 / 901 121 224 o 91 553 00 71 / 901 223 344.

Noves obligacions del contribuent el 2024

Pel que fa a la circulació de productes objecte d’impostos especials, desapareix la declaració del model 503. A partir del 13 de febrer de 2023 va engegar la nova Fase-4 de l’EMCS intracomunitari i s’hi inclouen els moviments intracomunitaris de productes subjectes als impostos especials de fabricació mitjançant el sistema d’enviaments garantits. A partir d’aquesta data, no s’admetran noves declaracions del Model 503.

L’AEAT va publicar una nota informativa sobre els tràmits que cal seguir en relació amb l’ús del procediment d’enviaments garantits, el registre d’expedidors certificats i destinataris certificats, la circulació i les garanties, per als quals es creen els nous models 504, 505 i 507.

Els models següents es presentaran per primer cop en l’exercici 2024 amb el termini de presentació següent:

 Model 172. «Declaració informativa sobre saldos en monedes virtuals». Té caràcter anual i es presenta de l’1 al 31 de gener.

 Model 173. «Declaració informativa sobre operacions amb monedes virtuals». Té caràcter anual i es presenta de l’1 al 31 de gener.

 Model 721. «Declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger». Té caràcter anual i es presenta de l’1 de gener a l’1 d’abril.

 Model 281. «Declaració informativa trimestral d’operacions de comerç de béns corporals efectuades a la zona especial canària sense que les mercaderies transitin per territori canari». Amb caràcter excepcional, la declaració informativa corresponent al primer trimestre, al segon i al tercer de l’exercici 2023 es presentarà en el mateix termini que la declaració informativa corresponent al quart trimestre del 2023; és a dir, de l’1 al 31 de gener de 2024.

 Model 379. «Declaració informativa sobre pagaments transfronterers». Es presentarà el mes natural següent al trimestre natural corresponent. S’aplica, per primer cop, a la informació corresponent al primer trimestre de l’exercici 2024.

Els models següents, a la data de tancament d’aquest article, estan pendents d’aprovació i determinació de la data de presentació el 2024:

 Model 238. «Declaració informativa per a la comunicació d’informació per part d’operadors de plataformes». S’aprovarà la declaració informativa anual en relació amb els «operadors de plataforma obligats a comunicar informació» i els «venedors subjectes a comunicació d’informació» que hagin dut a terme una activitat pertinent. Els operadors de plataforma exclosos (aquells que puguin demostrar, d’acord amb la legislació nacional, que el model empresarial de la seva plataforma no té venedors subjectes a comunicació d’informació) presentaran una declaració informativa anual (model 238) negativa a fi d’informar d’aquesta circumstància.

 Model 040. «Declaració censal d’alta, de modificació i de baixa en el registre d’operadors de plataforma estrangers no qualificats i en el registre d’altres d’operadors de plataforma obligats a comunicar informació».

Model 179: la declaració informativa de la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques passa a ser anual en comptes de trimestral, i es presentarà entre l’1 i el 31 de gener de cada any, en relació amb la informació i les operacions que corresponguin a l’any natural immediat anterior.

Servei Comptable Compta-1 Banyoles

Tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància

By Servei comptable

En aquest número ens centrarem en la tercera consulta que el BOICAC núm. 133 ha publicat a la pàgina web de l’ICAC. Aquesta consulta aborda el tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància, tan en alça els últims anys des de l’aparició de la pandèmia, que ha contribuït que aquest tipus de relació laboral comencés a implantar-se com una alternativa a la modalitat presencial que fins aleshores era la principal manera de prestació dels serveis laborals.

Aquesta consulta de comptabilitat del BOICAC núm. 133 aborda el tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància. Tot seguit oferim el resum de la resposta que l’ICAC dona a aquesta qüestió.

BOICAC nº 133/2023 Consulta 3. Sobre el tractament comptable de la compensació de despeses derivades del treball a distància

Concretament, la consulta aborda el tractament comptable de la compensació de les despeses incorregudes pel treballador al seu domicili en la modalitat de treball a distància. En concret, la societat consultant, fent referència a la normativa d’aplicació, qüestiona si aquestes despeses s’han de comptabilitzar com una despesa salarial dins els comptes del subgrup 64 o com una despesa dins el subgrup 62.

Després d’advertir-nos que el tractament comptable de qualsevol operació s’ha de fer a partir d’una anàlisi del fons prèvia, jurídica i econòmica, de tots els antecedents i les circumstàncies, i que en la comptabilització es tindrà en compte la realitat econòmica i no només la forma jurídica, l’ICAC es basa en la normativa següent:

 L’artícle 12 de la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància, pel que fa a l’obligació de l’empresa de sufragar o compensar aquestes despeses.

 L’artícle 26.2 del text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel que fa a la no consideració com a salari de les quantitats percebudes pel treballador en concepte d’indemnitzacions o d’abonament de despeses per les despeses ocasionades a conseqüència de l’activitat laboral.

Doncs bé, l’ICAC, basant-se en la normativa anterior, des d’una perspectiva comptable i atesa la naturalesa de la despesa, conclou que:

 Els imports assumits per l’empresa associats al treball a distància s’haurien de classificar com una despesa del subgrup 62. Serveis exteriors, en els quals, per analogia, s’aplica el tractament comptable que s’atorga a les despeses de viatge del personal de l’empresa, incloses les de transport i les d’oficina. Concretament, en la cinquena part del PGC es proposa el compte 629. Altres serveis.

 No obstant això, recorda que l’article 2 del Reial decret 1514/2007 estableix el caràcter no vinculant dels moviments comptables inclosos en la cinquena part del PGC i dels aspectes relatius a la numeració i la denominació de comptes inclosos en la quarta part, tret d’aquells aspectes que continguin criteris de registre o valoració. Tot això, sense perjudici del caràcter explicatiu de les referències als comptes que figuren en cadascuna de les partides dels models dels comptes anuals establerts en la tercera part del PGC, els continguts del qual són d’aplicació obligatòria.

Servei Mercantil Compta-1 Banyoles

No dissoldre l’empresa es pot pagar car

By Servei mercantil

El nombre de negocis que han hagut d’abaixar la persiana ha superat el registre més gran que hi havia fins avui. Després del que hem viscut els últims anys, en què, com bé sabem, s’han encadenat crisis que han deixat moltes empreses sense aire, especialment, les petites i les mitjanes, és necessari adoptar la decisió de dissolució amb rapidesa i evitar la insolvència. No cal esperar fins a l’últim moment, perquè tancar un negoci no és de franc, costa diners i el temps és crucial.

Les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística reflecteixen que la dissolució d’empreses s’ha disparat un 10,1 %. Això suposa que s’ha batut el rècord de 26.207 dissolucions, la xifra més alta des de l’inici de la sèrie històrica, el 1995. Del total de les companyies dissoltes, el 79,1 % ho ha fet voluntàriament, l’11,3 % per fusió amb altres societats i el 9,5 % restant, per altres causes.

blank

Quan una societat mercantil cessa l’activitat, sense intenció de vendre-la, el primer en què es pensa és a mantenir-la inactiva; però això no significa que es deixi de fer front a obligacions fiscals i mercantils, com ara el pagament d’impostos o la formulació i dipòsit de comptes anuals. De fet, no fer-ho comporta la imposició de sancions.

Per exemple, les sancions per no fer el dipòsit de comptes van dels 1.200 als 60.000 euros, i quan la societat o grup de societats té un volum de facturació anual de més a 6.000.000 euros, el límit de la multa per cada any de retard s’eleva a 300.000 euros.

blank

Amb aquest «deixar estar» no s’acaba la responsabilitat de la societat ni la dels gestors, just al contrari: han d’assumir un seguit d’obligacions de les quals s’han de fer càrrec, si no volen afrontar conseqüències econòmiques socials i personals.

En cas que la inactivitat de l’empresa generi deutes amb tercers, els gestors, de manera única o solidària, en són els responsables.

A continuació facilitem una guia per a procedir a l’extinció de l’empresa, fent servir per a dissoldre-la el mecanisme legal que comença amb la dissolució i conclou amb la desaparició de la societat, amb la liquidació prèvia de l’actiu.

Cal tenir en compte que parlem de les dissolucions voluntàries, no de les derivades d’estats d’insolvència que puguin originar un concurs de creditors.

La clausura d’un negoci té lloc en tres fases diferents: dissolució, liquidació i cancel·lació dels seients en el Registre Mercantil.

DISSOLUCIÓ

La dissolució no suposa la desaparició jurídica de la societat, però paralitza l’activitat ordinària i dona pas al període de liquidació.

Les causes per les quals es produeix la dissolució són aquelles que s’estableixen en els estatuts socials i en la legislació vigent (article 363 LSC).

Els efectes de la dissolució són els següents:

 La societat entra immediatament en període de liquidació.

 Queda obligada a afegir en la denominació l’enunciat «en liquidació».

 Suspèn tota l’activitat lucrativa.

 Desapareix l’òrgan administratiu, que se substitueix pels liquidadors.

 Quan el procés de liquidació s’allarga per un període de més d’un any, el balanç anual se substitueix per un estat de comptes.

LIQUIDACIÓ

La liquidació és un procés que té com a finalitat el repartiment entre els socis del patrimoni resultant, després d’haver cobrat els crèdits pendents i d’haver satisfet els deutes socials.

Durant aquesta etapa, la societat manté la personalitat jurídica, però l’activitat ordinària continua paralitzada.

Les persones encarregades de portar a terme aquest procés són els liquidadors, que poden estar designats d’acord amb el que s’estableix en els estatuts o, si no n’hi ha, els pot nomenar la Junta General.

Amb l’obertura del període de liquidació, els administradors cessaran en el càrrec automàticament i els liquidadors n’assumiran totes les funcions.

Durant el període de liquidació s’observaran les disposicions establertes en els estatuts quant a la convocatòria i la reunió de les juntes generals de socis. En les juntes generals, els liquidadors donaran compte de la marxa de la liquidació perquè s’acordi el que convingui a l’interès comú. Se seguiran aplicant a la societat la resta de normes previstes en la legislació vigent.

Un cop concloses les operacions de liquidació, els liquidadors sotmetran a l’aprovació de la Junta General els documents següents: un balanç final, un informe complet sobre les operacions fetes i un projecte de divisió entre els socis de l’actiu resultant.

EXTINCIÓ

Acabat el procés de liquidació (o després de la liquidació), és obligació dels liquidadors inscriure l’extinció de la societat al Registre Mercantil, mitjançant l’atorgament d’escriptura pública, amb el contingut següent:

 El balanç final de liquidació.

 L’acord d’aprovació d’aquest balanç final.

 La declaració d’haver procedit al pagament dels creditors o a la consignació dels seus crèdits, en cas que no s’hagin pagat aquests deutes.

 La divisió de l’haver social i com s’ha distribuït aquest patrimoni restant entre els socis.

PROCEDIMENT

Si la teva empresa és una societat de capital (limitada o anònima), si vols tancar-la has de seguir els passos següents:

Primer. Acord de dissolució de la societat

Quan hi concorri alguna de les causes legals o estatutàries, els administradors hauran de convocar la Junta General en el termini de dos mesos.

Majories

 Societat de responsabilitat limitada: article 198 i següents de la Llei de societats de capital.

 Societats anònimes: article 193 sobre la constitució de la Junta i article 201 sobre majories de la Llei de societats de capital.

Segon. Liquidació de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

Els afectats han de presentar la liquidació a Hisenda, durant un termini de 30 dies hàbils, a partir de l’atorgament de l’escriptura pública.

Tercer. Inscripció de l’acord de dissolució

La inscripció se sol·licita, en general, el mes següent a la celebració de la Junta General i es du a terme al Registre Mercantil.

Quart. Nomenament dels liquidadors

Es pot fer quan s’acordi la dissolució de la societat o bé durant el període de liquidació i quan ho determini la Junta General.

Obligacions dels liquidadors

 Inicialment, hauran de concloure les operacions pendents i fer les que siguin necessàries per a liquidar la societat.

 En el termini de tres mesos, comptadors des de l’obertura de la liquidació, formularan un inventari i un balanç de la societat amb referència al dia en què s’hagi dissolt. En els casos de les societats col·lectives i comanditàries simples, el termini fixat és de vint dies.

 Percebre els crèdits socials i pagar els deutes socials.

 Portar la comptabilitat de la societat i custodiar els llibres, la documentació i la correspondència.

 Fer arribar periòdicament als socis i creditors l’estat de la liquidació.

 Com que tenen el poder de representació de la societat, duran a terme totes aquelles operacions que siguin necessàries per a la liquidació. A més, poden comparèixer en judici en representació de la societat.

 Una vegada concloses les operacions de liquidació, els liquidadors sotmetran a l’aprovació de la Junta General els documents següents: un balanç final, un informe complet sobre les operacions i un projecte de divisió entre els socis de l’actiu resultant.

 Conservar els llibres, la correspondència, la documentació i els justificants relatius a l’activitat de la societat degudament ordenats i durant sis anys, a partir de l’últim seient registrat als llibres.

Cinquè. Inscripció del nomenament dels liquidadors

L’acord de nomenament dels liquidadors s’ha d’elevar a escriptura pública perquè es pugui inscriure al Registre Mercantil corresponent al domicili social i es pugui publicar al BORME.

Sisè. Procés de liquidació, repartiment de l’haver social i escriptura pública d’extinció

Es tramita en una notaria i davant els liquidadors de la societat. Es tracta d’un tràmit de caràcter obligatori per a totes les empreses que s’extingeixin.

1. Obligació

En el termini de tres mesos, els liquidadors han de formular un inventari i un balanç de la situació de la societat en el moment de la dissolució.

2. Operacions de liquidació

 Percebre els crèdits socials i pagar els deutes.

 Vendre els béns socials.

 Informar periòdicament els socis i creditors de l’estat de la liquidació.

 Tancar l’exercici comptable, formular els comptes anuals i elaborar un informe detallat que permeti apreciar amb exactitud l’estat de la liquidació perquè la Junta General l’aprovi, si aquesta liquidació s’allarga per un termini superior al previst per a l’aprovació.

3. Divisió del patrimoni

 Cap soci podrà exigir el lliurament de la seva part en l’haver social mentre no s’hagin extingit tots els deutes de la societat o sense que els deutes es consignin en una entitat de crèdit del terme municipal on es trobi el domicili social.

 La divisió del patrimoni resultant de la liquidació es practicarà segons les normes que s’estableixen als estatuts o que hagi fixat la Junta General de socis.

 La quota de liquidació de cada soci serà proporcional a la seva participació al capital social.

 Els socis tenen dret a percebre en diners la quota resultant de la liquidació. Els estatuts poden regular que la quota es pugui rebre mitjançant el lliurament d’altres béns socials o la restitució de les aportacions no dineràries fetes en la constitució de la societat.

4. Balanç final

Després de les operacions de liquidació, els liquidadors sotmetran a l’aprovació de la Junta General un balanç final, un informe complet sobre aquestes operacions i un projecte de divisió entre els socis de l’actiu resultant. Els socis que no hagin votat a favor de l’acord aprovatori podran impugnar-lo en el termini de dos mesos, comptadors des de la data de l’adopció.

5. Pagament de la quota

Un cop transcorregut el termini per a impugnar el balanç final de liquidació sense que s’hagin formulat reclamacions, es procedeix al pagament de la quota de liquidació als socis.

6. Els liquidadors atorgaran l’escriptura pública d’extinció de la societat

En l’escriptura es farà constar:

 Que ha transcorregut el termini per a la impugnació de l’acord d’aprovació del balanç final sense que s’hagin formulat impugnacions o que la sentència de resolució és ferma.

 Que s’ha procedit al pagament dels creditors o que els deutes s’han consignat en una entitat de crèdit.

 Que s’ha satisfet als socis la quota de liquidació o se n’ha consignat l’import.

 Cas especial: en les societats cooperatives, a l’escriptura pública d’extinció s’incorporarà el balanç final de liquidació, el projecte de distribució de l’actiu i el certificat d’acord de l’assemblea. L’escriptura haurà de reflectir:

 Que l’Assemblea General ha aprovat el balanç final i el projecte de distribució de l’actiu, i que s’han publicat en un dels diaris de més difusió de la província del domicili social.

 Que ha transcorregut el termini per a la impugnació de l’acord.

 Que s’ha procedit a l’adjudicació de l’haver social d’acord amb l’article 75 de la Llei de cooperatives, i s’han consignat les quantitats que corresponguin als creditors, als socis i a les entitats que hagin de rebre el romanent del fons d’educació i la promoció i de l’haver líquid sobrant.

A l’escriptura pública s’incorporaran:

 El balanç final de liquidació.

 La relació dels socis amb la identificació i el valor de la quota de liquidació que correspon a cadascun.

Setè. De nou, liquidació de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD)

La liquidació s’ha de fer en un termini de 30 dies hàbils des de l’atorgament de l’escriptura pública.

Vuitè. Sol·licitud d’inscripció de l’extinció de la societat i cancel·lació de seients registrals

Aquesta sol·licitud té lloc al Registre Mercantil Provincial on es trobi l’empresa, en un termini que varia segons el conveni col·lectiu pel qual es regeixi l’empresa.

Novè. Extinció dels contractes de treball

L’extinció s’ha d’inscriure en la Inspecció de Treball de la Seguretat Social i en el termini que estableixi el conveni col·lectiu del qual formi part l’empresa.

Desè. Baixa dels treballadors contractats

Cal acudir a l’Administració de la Tresoreria General de la Seguretat Social de la província on es va practicar la inscripció dels treballadors, tres dies naturals després que es produeixi el cessament.

Onzè. Baixa del compte de cotització

Igual que el tràmit anterior, i també de caràcter obligatori, la baixa s’ha de dur a terme al mateix lloc i en el mateix període de temps.

Dotzè. Baixa en el cens d’empresaris

S’ha de tramitar a l’Agència Tributària en el termini d’un mes des de la dissolució de l’empresa.

Tretzè. Baixa en l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE)

Es tramita a l’Agència Tributària, fins a un mes des de la dissolució de l’empresa.

Catorzè. Baixa en el Règim Especial de Treballadors Autònoms

Es du a terme a la Tresoreria General de la Seguretat Social en els tres dies naturals posteriors al dia del cessament de l’activitat.

Quinzè. Comunicació de cessament/extinció a altres organismes oficials i/o registres

Aquesta comunicació està condicionada a l’activitat que es desenvolupa i té lloc en administracions, autoritats i/o registres sectorials estatals, autonòmics i municipals.

blank

COST I IMPOSTOS

Tancar un negoci a Espanya no és de franc. Ocorre una cosa semblant que amb les defuncions i els enterraments. Assumeix-ho: hauràs de pagar tots o alguns dels impostos següents segons quin sigui el teu cas particular.

Impost de Societats

Si en dissoldre una societat es lliuren béns als socis per al pagament dels deutes, caldrà valorar aquests béns a preu de mercat i comparar-ne el preu amb el seu valor comptable. La diferència entre els dos valors s’ha d’integrar a la base imposable de l’impost i s’ha de pagar per aquesta diferència.

Impost sobre el Valor Afegit

Es considera lliurament de béns a l’efecte de l’IVA l’adjudicació no dinerària efectuada en la liquidació de l’entitat. Per tant, per transferir els béns al patrimoni dels socis, s’ha de repercutir l’IVA al soci que adquireixi la seva quota de liquidació efectiva.

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

En la majoria dels casos, el repartiment del romanent de la societat entre els socis té, com a conseqüència, un guany patrimonial que s’ha d’integrar a la base del fet imposable.

Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

Es computarà com a base per a l’impost la totalitat dels béns i drets, i es tributarà per la modalitat d’Operacions Societàries al tipus de gravamen de l’1 %.

Tot això, sense oblidar el cost de la notaria per a elevar a públic l’acord de dissolució. Per exemple, si es tracta d’una societat amb un patrimoni de prop de 220.000 euros, el cost és, més o menys, de mil o mil cent euros. Aquesta despesa s’ha d’afegir (com no podia ser d’una altra manera) a les despeses del Registre Mercantil pel tancament del seient de la societat.

CONCLUSIÓ I CONSEQÜÈNCIES

A partir de la data d’inscripció de la liquidació i dissolució en el Registre Mercantil, ja no serà obligatori presentar l’impost de societats ni els comptes anuals.

Si aparegués un deute social quan la societat s’hagi extingit, els antics socis respondran solidàriament al deute fins al límit del que hagin rebut com a quota de liquidació, sense perjudici de la responsabilitat que tinguin en cas de dol o de culpa.

Servei Laboral Compta-1 Banyoles

Sistema públic de pensions després de la reforma: novetats en matèria de jubilació demorada i jubilació de persones amb discapacitat

By Servei laboral

El sistema definitiu de jubilació demorada va entrar en vigor el mes de maig passat, per mitjà del Reial decret 371/2023, que desenvolupa la fórmula de càlcul del complement econòmic. D’altra banda, el Reial decret 370/2023 va modificar el Reial decret 1851/2009, de 4 de desembre, que s’aplica a la jubilació de les persones amb discapacitat.

Analitzem dos dels àmbits que s’han quedat fora de la segona fase de la reforma del sistema de pensions amb la publicació del Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, i que es completen amb la publicació de sengles reglaments.

JUBILACIÓ DEMORADA

El nostre ordenament permet a les persones treballadores, per compte d’altri o propi, prolongar la vida laboral una vegada complerta l’edat ordinària de jubilació, fet que permet gaudir de beneficis diversos en la futura prestació. És el que s’anomena jubilació demorada.

En aquest àmbit, té una importància especial el Reial decret 371/2023, de 16 de maig, que desenvolupa la fórmula de càlcul del complement econòmic que es reconeix en els supòsits de jubilació demorada (article 210.2 LGSS), sempre que, quan es compleixi aquesta edat, s’hagi reunit el període mínim de cotització legal: quinze anys, dos dels quals almenys han d’estar compresos en els quinze anys immediatament anteriors al moment de causar el dret.

blank

Vegem els aspectes més destacats del reglament del 2023.

Objet de la nova regulació

En primer lloc, el règim jurídic del complement econòmic implica que totes les referències fetes abans de la reforma de «l’edat ordinària de jubilació» aplicable s’han d’entendre efectuades a l’edat que resulti en cada cas de l’aplicació de les normes generals sobre la jubilació (67 anys, o 65 quan s’acreditin 38 anys i sis mesos de cotització), així com de la taula gradual de l’edat de jubilació i els anys de cotització prevista en la normativa.

blank

Modalitats d’abonament del complement econòmic: triple opció

En el nostre sistema, el complement econòmic per jubilació demorada es reserva, com s’ha expressat, a persones amb una edat superior a l’edat ordinària de jubilació. Aquest complement s’abona, a elecció de l’interessat, d’alguna de les maneres següents:

a) Un percentatge addicional del 4 % per cada any complet cotitzat entre la data en què s’ha complert l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió.

blank

b) Una quantitat a tant alçat per cada any complet cotitzat entre la data en què s’ha complert l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió.

Si s’han cotitzat menys de 44 anys i sis mesos:

blank

Si s’han cotitzat, almenys, 44 anys i sis mesos, la xifra anterior s’incrementa en un 10% (és a dir, afecta el 800):

blank blank

Pel que fa a aquestes opcions, en els casos en què la quantia de la pensió reconeguda superi el límit legal (la quantia íntegra mensual que estableixi la llei anual de pressupostos, amb possibilitat de revaloració), aplicable en la data del fet causant per al càlcul de la quantitat a tant alçat, es considerarà com a pensió inicial anual la quantia de la pensió màxima vigent en aquest moment.

A més, quan concorrin més d’una pensió de jubilació sobre la qual procedeixi aplicar el complement i la suma de totes les pensions, i superi el límit a què fa referència el paràgraf anterior, la quantia a tant alçat que correspongui a cadascuna es calcularà considerant com a pensió inicial anual l’import anual de la pensió ja minorada, en aplicació de les normes de concurrència de pensions.

c) En tercer lloc, hi ha una opció mixta que consisteix en una combinació de les opcions anteriors. Aquesta elecció és la que es desenvolupa en el mateix reial decret de maig de 2023, com veurem tot seguit.

Sigui quina sigui la modalitat que es triï, per al còmput del període cotitzat que s’ha de considerar no es tindran en compte els períodes de permanència en situacions assimilades a la d’alta que no comportin treball efectiu.

blank

Opció mixta d’abonament del complement econòmic

El desenvolupament d’aquesta tercera opció es fa d’aquesta manera: per accedir a aquesta modalitat cal acreditar, almenys, dos anys complets cotitzats entre la data en què s’ha complert l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió de jubilació, sempre que, quan es compleixi aquesta edat, s’hagi reunit el període mínim de cotització necessari.

En aquest cas, el complement es fixarà de la manera següent:

En primer lloc, per al còmput del període cotitzat que s’ha de considerar es tindran en compte anys complets, sense que la fracció d’un any complet es consideri un any.

Quan s’acrediti un període de dos a deu anys complets cotitzats entre la data de compliment de l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió de jubilació, el complement consistirà en la suma de dos conceptes:

a) El percentatge addicional del 4 % per cada any de la meitat d’aquest període, agafant el nombre enter inferior.

b) Una quantitat a tant alçat per la resta del període considerat.

Així mateix, quan s’acrediti un període d’onze anys o més complets cotitzats entre la data de compliment de l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió, el complement consistirà en la suma de dos elements més:

a) La quantitat a tant alçat per cinc anys d’aquest període.

b) El percentatge addicional del 4 % per cadascun dels anys restants.

blank blank

Complement en el supòsit d’aplicació de les normes internacionals

S’afegeix una especialitat quan la pensió contributiva que determina el dret al complement es causi per totalització de períodes d’assegurança a prorrata temporis, en aplicació de la normativa internacional.

Així, si s’opta pel percentatge addicional del 4 %, aquest percentatge se sumarà al que amb caràcter general correspongui a la persona interessada, i la suma resultant s’aplicarà a la base reguladora per tal de determinar la pensió teòrica (que, en cap cas, no pot superar el límit, que tampoc no superar, en cap cas, el que es fixa en l’article 57 LGSS). Al resultat obtingut s’aplicarà la prorrata temporis que correspongui per la totalitat dels períodes d’assegurança.

En cas que la quantia de la pensió teòrica arribi al límit general sense que s’hi apliqui el percentatge addicional, o aplicant-lo només parcialment, la persona interessada tindrà dret a percebre la quantia resultant d’aplicar la prorrata, aplicada a la pensió que acompanya, a la quantitat a què fa referència el tercer paràgraf de l’article 210.2.a) LGSS.

D’altra banda, i en cas que s’opti per la quantitat a tant alçat, l’import del complement a tant alçat serà el resultat d’aplicar la prorrata, aplicada a la pensió que acompanya, a aquesta quantitat.

Finalment, si s’ha optat per la combinació de percentatge i quantitat a tant alçat, l’import real del complement serà el resultat d’aplicar les regles previstes en els apartats anteriors a cadascun d’ells, respectivament.

Exercici de l’opció

La norma no oblida el moment en què s’ha d’optar per la modalitat del complement econòmic, que serà el de la sol·licitud de la pensió de jubilació.

Si l’interessat no exerceix aquesta facultat, s’aplicarà el complement econòmic del percentatge addicional del 4 % .

És important remarcar que, un cop elegida la modalitat, no es podrà modificar posteriorment.

Incompatibilitat del complement econòmic amb l’envelliment actiu

La norma es tanca amb normes sobre la incompatibilitat que hi ha entre la percepció del complement econòmic i l’accés a l’envelliment actiu (article 214 LGSS). D’aquesta manera, es tindran en compte les regles següents:

a) En primer lloc, quan s’opti per percebre el complement en la modalitat de percentatge addicional, se suspendrà la percepció del complement durant el temps en què s’apliqui el règim de compatibilitat del treball amb la pensió de jubilació.

b) I si s’opta per percebre la suma a tant alçat, en aquesta modalitat no es podrà aplicar el règim de compatibilitat del treball amb la pensió de jubilació.

blank

Com tributa la regulació del complement econòmic en l’IRPF?

La Secretaria General d’Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques va resoldre en el seu moment una consulta en la qual expressava que, sempre que es tracti de rendiments del treball, la regla general és que es computin íntegrament, tret que resulti d’aplicació algun dels percentatges de reducció que no s’apliquen quan la prestació es percep en forma de renda.

El percentatge de reducció del 30 % previst en la Llei 35/2006, de 28 novembre, reguladora de l’impost, està previst per a rendiments íntegres diferents dels que recull aquesta norma per a prestacions considerades rendiments del treball que tinguin un període de generació de més de dos anys. Ara bé, sí que s’aplicarà la reducció del 30 % que permet l’article 18.3 sobre el complement econòmic de jubilació demorada, tant en cas que es percebi una quantitat a tant alçat com si es percep en forma de capital.

JUBILACIÓ DE PERSONES AMB DISCAPACITAT

L’altra norma objecte d’anàlisi és el de 16 de maig, que modifica el de 4 de desembre, aplicable a la jubilació de les persones amb discapacitat.

Aquesta norma respon a un mandat fet pel legislador al final del 2021, que compel·lia el Govern a impulsar una reforma en aquesta matèria. El reglament reconeix implícitament les dificultats que hi ha en l’aplicació d’aquest règim, atès que resulta complicat que una persona acrediti quinze anys d’una discapacitat del 45 % quan aquesta discapacitat derivi d’alguna de les patologies que recull la norma del 2009.

En la pràctica, fa temps no era gaire habitual sol·licitar la qualificació de la discapacitat. Per això, en molts casos resultava impossible acreditar la concurrència d’aquests requisits, encara que s’hagués assolit el grau de discapacitat necessari durant el temps requerit. A tot això se sumava la necessitat, que també han posat de manifest les associacions de la discapacitat, d’establir un procediment àgil que incorpori a l’àmbit d’aplicació noves patologies que generin discapacitat, i tot això aconsellava la modificació normativa per a evitar els efectes negatius indicats.

blank

Àmbit d’aplicació

L’àmbit de la referència de la norma modificada s’estén a les persones treballadores per compte d’altri i per compte propi, incloses en qualsevol dels règims que integren el sistema de la Seguretat Social que acreditin que, al llarg de la vida laboral, han treballat un temps efectiu equivalent, almenys, al període mínim de cotització que s’exigeix per poder accedir a la pensió de jubilació, afectades durant aquest temps per alguna de les patologies generadores de discapacitat, enumerades en la nova norma i en aquest període, almenys, durant cinc anys amb un grau de discapacitat igual o superior al 45 %, motivat per les mateixes patologies.

Discapacitats que poden donar lloc a la reducció de l’edat de jubilació

La reforma implica la supressió de la relació de patologies determinants de la reducció de l’edat de jubilació, a fi de situar-les en una llista definitiva, a la qual es podran incorporar noves patologies.

En aquest sentit, les discapacitats que determina aquesta norma són les que igualen o superen aquest percentatge del 45 % citat més amunt, sempre que hi concorrin evidències contrastades que determinin de manera generalitzada i apreciable una reducció de l’esperança de vida.

Acreditació de la discapacitat

La persona treballadora ha d’acreditar, mitjançant un informe mèdic, que ha estat afectada per alguna de les patologies relacionades en el reial decret, així com la data d’inici o manifestació de la patologia.

En qualsevol cas, es continuarà exigint l’acreditació que la discapacitat deriva d’aquesta patologia, així com el grau i la durada, mitjançant una certificació de l’Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO) o de l’òrgan corresponent de la comunitat autònoma respectiva que rebi la transferència de les funcions i serveis de l’institut. Aquest document haurà d’indicar, en qualsevol cas, la data en què s’ha iniciat o s’ha manifestat la discapacitat.

A més, s’entén que concorre aquest grau de discapacitat quan s’acrediten, conjuntament, aquestes condicions:

 Si la suma dels percentatges de discapacitat aconseguits en les diferents malalties que figurin en el certificat, així com del percentatge corresponent als «barems complementaris», si és el cas, és un percentatge de discapacitat total igual o superior al 45 % .

 Si almenys una de les malalties reflectides en el certificat de discapacitat és una de les relacionades en la norma, i quan el percentatge de discapacitat aconseguit per aquesta o aquestes patologies generadores de discapacitat suposi almenys el 33 % del total del grau de discapacitat acreditat.

Procediment per a incloure noves patologies de discapacitat

Mitjançant l’ordre de la persona titular del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions (que s’haurà de sotmetre a la consulta prèvia del Consell Nacional de la Discapacitat abans de l’1 de desembre del 2023), s’aprovarà el procediment d’inclusió de noves patologies generadores de discapacitat en l’àmbit d’aplicació, així com la possible actualització periòdica de la norma, en què es podrà establir un procediment abreujat per a facilitar l’extensió de la llista de patologies a les malalties rares a mesura que sorgeixin.

La norma afegeix que el procediment haurà de garantir l’objectivitat de la inclusió de noves patologies d’acord amb criteris estrictament científics. Per això la proposta correspondrà a una comissió tècnica (la composició de la qual es determinarà en aquesta ordre), en la qual han de participar en tot cas metges o científics, així com representants de les organitzacions de persones amb patologies generadores de discapacitat.

Les noves patologies que, si és el cas, s’incorporin a l’àmbit d’aplicació del reglament a proposta de la comissió s’inclouran a la llista nova.

Discapacitats que poden donar lloc a la reducció de l’edat de jubilació

Aquest nou catàleg o llista (que inclou les patologies generadores de discapacitat de la norma de 2009 en la redacció anterior, i que es tindrà en compte en el futur amb altres patologies) és el següent:

a) Discapacitat intel·lectual

b) Paràlisi cerebral

c) Anomalies genètiques:

1. Síndrome de Down

2. Síndrome de Prader-Willi

3. Síndrome del cromosoma X fràgil

4. Osteogènesi imperfecta

5. Acondroplàsia

6. Fibrosi quística

7. Malaltia de Wilson

d) Trastorns de l’espectre autista

e) Anomalies congènites secundàries a talidomida

f) Seqüeles de poliomielitis o síndrome postpòlio

g) Dany cerebral (adquirit):

1. Traumatisme cranioencefàlic

2. Seqüeles de tumors del SNC, infeccions o intoxicacions

h) Malaltia mental:

1. Esquizofrènia

2. Trastorn bipolar

i) Malaltia neurològica:

1. Esclerosi lateral amiotròfica

2. Esclerosi múltiple

3. Leucodistròfies

4. Síndrome de La Tourette

5. Lesió medul·lar traumàtica

blank

Jubilació sense cotitzar en els últims 15 anys: És possible?

By Servei fiscal

Jubilació sense cotitzar en els últims 15 anys: És possible?

Coneixes a algú en la situació de voler-se jubilar, però no ha cotitzat a la Seguretat Social en els últims 15 anys? Encara que això pugui semblar un obstacle, existeixen algunes opcions que li podrien permetre accedir a una pensió de jubilació. En aquest article, explorarem els requisits i la “doctrina del parèntesi” que podria beneficiar a persones en aquesta situació.

 

Requisits per accedir a la pensió de jubilació

El primer requisit fonamental per a accedir a una pensió de jubilació és l’edat. Al 2023, l’edat de jubilació varia segons el temps de cotització:

  • Tenir 65 anys complerts si acredita 37 anys i nou mesos o més de cotització. Si no reuneix aquest període de cotització, a l’any 2023 podrà jubilar-se als 66 anys i quatre mesos. 

A més de l’edat, la persona que desitgi jubilar-se ha de complir amb les següents condicions de cotització:

  • Ha d’haver cotitzat un període mínim de 15 anys durant tota la seva vida laboral.
  • Ha d’haver cotitzat dos anys dins dels 15 anys anteriors a la sol·licitud de la jubilació.

 

La “Doctrina del Parèntesi”

No obstant això, la llei contempla una excepció important per a aquells que no han cotitzat en els últims 15 anys. Aquesta excepció es coneix com la “doctrina del parèntesi.” Si la persona es troba en una situació assimilada a l’alta, sense l’obligació de cotitzar, el període de dos anys esmentat anteriorment ha d’estar comprès dins dels 15 anys anteriors a la data en la qual va cessar l’obligació de cotitzar.

 

Exemple pràctic

Imaginem l’hipotètic cas d’una persona que després de treballar durant 25 anys, va ser acomiadat amb una indemnització als 45 anys. Fins als 47 anys va estar cobrant de l’atur.

Una vegada finalitzat l’atur, no va tornar a treballar mai més i va continuar inscrit a les oficines de treball com a aturat.

Ara, a l’edat de 66 anys i quatre mesos, pot sol·licitar la pensió de jubilació encara que no hagi treballat 2 anys dins dels últims 15 anys.

En aquest escenari, es va obrir un “parèntesi” en la data en què es va inscriure com a aturat, és a dir, quan tenia 45 anys. És en aquest moment quan compten els 2 anys cotitzats dins dels 15 últims anys.

 

Què fer si es denega la sol·licitud de jubilació?

És important destacar que l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) acostuma a denegar les sol·licituds de jubilació en casos com aquests a causa d’una interpretació literal de la llei. No obstant això, si aquest conegut enfronta una negativa, li recomaniríem interposar una demanda. Els tribunals apliquen la “doctrina del parèntesi” i solen donar la raó al sol·licitant si es pot demostrar la inscripció contínua com a demandant d’ocupació des que va deixar de treballar fins que va sol·licitar la pensió.

És a dir, encara que no hagi cotitzat en els últims 15 anys, la “doctrina del parèntesi” ofereix una oportunitat per a accedir a la pensió de jubilació si es compleixen uns certs requisits. 

Servei Fiscal Compta-1 Banyoles

Primera llei estatal reguladora del dret a l’habitatge: modificacions en l’IRPF i l’IBI

By Servei fiscal

En l’àmbit fiscal, la Llei 12/2023, de 24 de maig, del dret a l’habitatge reuneix incentius i penalitzacions fiscals, mitjançant la modulació de l’increment de la reducció per lloguer d’habitatge en l’IRPF quan concorrin determinats requisits, i introdueix recàrrecs en l’IBI, en funció del temps de desocupació i del nombre d’habitatges desocupats del mateix propietari al terme municipal.

La Llei 12/2023, de 24 de maig, del dret a l’habitatge, configura polítiques destinades a satisfer el dret d’accés a un habitatge digne i adequat: estableix incentius per al lloguer d’habitatges, defineix conceptes com el de gran tenidor, habitatge assequible incentivat, zones de mercat residencial tensionat; estableix un règim de protecció pública permanent i l’obligació d’informació anual per part de l’Administració dels habitatges desocupats, de la demanda d’habitatge i del parc públic d’habitatge.

En l’àmbit fiscal, es reuneixen incentius i penalitzacions fiscals, mitjançant la modulació de l’increment de la reducció per lloguer d’habitatge en l’impost sobre la renda de les persones físiques, sempre que concorrin determinats requisits i la introducció de recàrrecs en l’impost sobre béns immobles, en funció del temps de desocupació i del nombre d’habitatges desocupats del mateix propietari al terme municipal.

REDUCCIÓ EN L’IRPF PER ARRENDAMENT D’HABITATGE VIVIENDA

A partir de l’1 de gener de 2024, es modifica la reducció pels arrendaments d’immobles destinats a habitatge, per als arrendaments celebrats a partir del 26 de maig de 2023.

La Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge (BOE 25-5-2023), introdueix un seguit de modificacions en l’article 23 LIRPF, que modulen l’actual reducció del 60 % en el rendiment net del lloguer d’habitatge, amb l’objectiu d’estimular el lloguer de l’habitatge a preus assequibles.

D’aquesta manera, a partir de l’1 de gener de 2024, el percentatge de reducció dels contractes d’arrendament d’habitatge, celebrats a partir del 26 de maig de 2023, deixa de ser un percentatge fix del 60 % i passar a ser del 50 %, que es podrà incrementar fins al 90 %, en cas que se signin nous contractes en zones de mercat residencial tensionat, amb una reducció d’almenys un 5 % sobre el contracte anterior.

Les zones de mercat residencial tensionat a les quals es podran aplicar les noves reduccions es recolliran en una resolució que, d’acord amb el que es disposa en la legislació estatal en matèria d’habitatge, aprovi el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

Modulació percentual de la reducció de l’IRPF

D’acord amb la nova regulació que s’aplicarà per primera vegada en l’exercici 2024, el rendiment net positiu es reduirà en els percentatges següents:

a) 90 % quan el mateix arrendador hagi formalitzat un nou contracte d’arrendament sobre un habitatge situat en una zona de mercat residencial tensionat, en el qual la renda inicial s’hagi rebaixat més d’un 5% en relació amb l’última renda de l’anterior contracte d’arrendament del mateix habitatge, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual del contracte anterior, si és el cas.

b) 70 % quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:

1. Quan el contribuent hagi llogat per primera vegada l’habitatge, sempre que l’habitatge es trobi en una zona de mercat residencial tensionat i l’arrendatari tingui una edat compresa entre els 18 i els 35 anys; i quan hi hagi diversos arrendataris d’un mateix habitatge, aquesta reducció s’aplicarà sobre la part del rendiment net que proporcionalment correspongui als arrendataris que compleixin els requisits esmentats.

2. Quan l’arrendatari sigui una administració pública o una entitat sense finalitats lucratives a les quals s’apliqui el règim especial regulat la Llei 49/2002, de 23 de desembre, que destini l’habitatge al lloguer social amb una renda mensual inferior a l’establerta en el programa d’ajudes al lloguer del Pla estatal d’habitatge, o a l’allotjament de persones en situació de vulnerabilitat econòmica a què es refereix la Llei, per la qual s’estableix l’ingrés mínim vital, o quan l’habitatge s’hagi acollit a algun programa públic d’habitatge o de qualificació, en virtut del qual l’administració competent estableixi una limitació en la renda del lloguer.

c) 60 % quan, si no es compleixen els requisits dels punts anteriors, l’habitatge hagi estat objecte d’una actuació de rehabilitació que s’hagi finalitzat dos anys abans de la data de la celebració del contracte d’arrendament.

d) 50 %, en qualsevol altre cas.

Compliment dels requisits per a l’aplicació de les noves reduccions

Els requisits assenyalats s’hauran de complir en el moment que se celebri el contracte d’arrendament, i la reducció s’aplicarà mentre es compleixin.

Autoliquidacions en què es poden aplicar aquestes reduccions

Aquestes reduccions només es podran aplicar als rendiments nets positius que el contribuent hagi calculat en una autoliquidació presentada abans que s’hagi iniciat un procediment de verificació de dades, de comprovació limitada o d’inspecció que inclogui la comprovació d’aquests rendiments en els objectius.

Autoliquidacions en què no es poden aplicar aquestes reduccions

No es podran aplicar reduccions en l’autoliquidació del contribuent pel que fa a la part dels rendiments nets positius derivada d’ingressos no inclosos o de despeses indegudament deduïdes, i que es regularitzin en algun dels procediments esmentats en l’apartat anterior, fins i tot quan el contribuent hagi declarat o acceptat aquestes circumstàncies durant la tramitació del procediment.

S’han de complir els requisits de renda del lloguer

No es podran aplicar les noves reduccions incrementades en relació amb aquells contractes d’arrendament que incompleixin el que es disposa en l’article 17.6 de la Llei d’arrendaments urbans. Aquest article 17.6 LAU regula la determinació de la renda en els contractes d’arrendament d’habitatges situats en una zona de mercat residencial tensionat, que haurà de complir els requisits següents:

1. renda pactada a l’inici del nou contracte no podrà excedir l’última renda de contracte d’arrendament d’habitatge habitual que hagi estat vigent en els últims 5 anys al mateix habitatge, una vegada aplicada la clàusula d’actualització anual de la renda del contracte anterior, sense que es puguin fixar noves condicions que estableixin la repercussió a l’arrendatari de quotes o despeses que no estiguin recollides en el contracte anterior.

2. Únicament es podrà incrementar en un màxim del 10 %, més enllà del que resulti de l’aplicació de la clàusula d’actualització anual de la renda del contracte anterior, sobre l’última renda de contracte d’arrendament d’habitatge habitual que hagi estat vigent en els últims 5 anys al mateix habitatge, quan s’acrediti algun dels supòsits següents:

a) Quan l’habitatge hagi estat objecte d’una actuació de rehabilitació en els termes que es recullen en l’article 41.1, que s’hagi finalitzat 2 anys abans de la data de la celebració del nou contracte d’arrendament.

El Reglament de l’IRPF estableix que tenen la consideració de rehabilitació les actuacions subvencionades en matèria de rehabilitació d’habitatges i les que tinguin per objecte principal la reconstrucció de l’habitatge mitjançant la consolidació i el tractament de les estructures, façanes o cobertes i altres parts anàlogues, sempre que el cost global de les operacions de rehabilitació excedeixi el 25 % del preu d’adquisició si s’ha efectuat durant els 2 anys immediatament anteriors a l’inici de les obres de rehabilitació o, en un altre cas, del valor de mercat que tingui l’habitatge en el moment d’aquest inici.

b) Quan en els 2 anys abans de la data de la celebració del nou contracte d’arrendament s’hagin finalitzat les actuacions de rehabilitació o de millora de l’habitatge, en el qual s’acrediti un estalvi d’energia primària no renovable del 30 %, mitjançant sengles certificats d’eficiència energètica de l’habitatge, un posterior a l’actuació, i l’altre anterior, que s’hagi registrat com a màxim dos anys abans de la data d’aquesta actuació.

c) Quan s’hagin finalitzat les actuacions de millora de l’accessibilitat, degudament acreditades, en els 2 anys anteriors a la data de la celebració del nou contracte d’arrendament.

d) Quan el contracte d’arrendament se signi per un període de 10 anys o més, o bé s’estableixi un dret de pròrroga al qual l’arrendatari es pugui acollir voluntàriament, que li permeti, de manera potestativa, prorrogar el contracte en els mateixos termes i condicions durant un període de 10 anys o més.

Zones de mercat residencial tensionat

El text de la Llei d’habitatge recull la declaració de zones de mercat residencial tensionat, que podran efectuar les administracions competents en matèria d’habitatge per tal d’orientar les actuacions públiques en matèria d’habitatge en aquells àmbits territorials on hi hagi un especial risc d’oferta insuficient d’habitatge per a la població, en condicions que facin la zona assequible per a l’accés en el mercat, d’acord amb les diferents necessitats territorials. Aquesta declaració requerirà l’elaboració d’una memòria que justifiqui, mitjançant dades objectives i fonamentada en l’existència d’un risc especial de proveïment insuficient d’habitatge per a la població resident, incloent-hi les dinàmiques de formació de noves llars, en condicions que facin la zona assequible, perquè tingui lloc una de les circumstàncies següents:

 Que la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer en el pressupost personal o de la unitat de convivència, més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30 % dels ingressos mitjans o de la renda mitjana de les llars.

 Que el preu de compra o de lloguer de l’habitatge hagi experimentat, en els cinc anys anteriors a la declaració com a àrea de mercat d’habitatge tensionat, un percentatge de creixement acumulat almenys tres punts percentuals per sobre del percentatge de creixement acumulat de l’índex de preus de consum de la comunitat autònoma corresponent.

Règim transitori per a l’aplicació de les noves reduccions

Els contractes d’arrendament celebrats abans del 26 de maig de 2023 continuaran aplicant la reducció del 60 % dels rendiments nets positius del capital immobiliari.

La nova disposició transitòria trenta-vuitena LIRPF, «Reducció aplicable a determinats arrendaments d’habitatges», estableix que s’aplicarà la reducció que es recull en l’apartat 2 de l’article 23 LIRPF, en la redacció vigent al 31 de desembre de 2021, als rendiments nets positius de capital immobiliari derivats de contractes d’arrendament d’habitatge que s’hagin celebrat abans de l’entrada en vigor de la Llei pel dret a l’habitatge.

PENALITZACIONS EN L’IBI ALS HABITATGES BUITS

La Llei pel dret a l’habitatge modula el recàrrec als immobles d’ús residencial desocupats amb caràcter permanent en l’impost sobre béns immobles, que modifica l’article 72.4 de la Llei d’Hisendes Locals, a partir del 26 de maig de 2023.

S’estableix una modulació del recàrrec actualment situat en el 50 % de la quota líquida de l’IBI, que podrà arribar al 150 %, en funció del temps de desocupació i del nombre d’habitatges desocupats del mateix titular al terme municipal. El recàrrec es podrà aplicar a aquells habitatges buits durant més de 2 anys, amb un mínim de 4 habitatges per propietari, tret que hi hagi causes justificades de desocupació temporal, taxades per la llei, que el mateix article estableix en la definició d’immoble desocupat amb caràcter permanent.

Tipus aplicables a béns urbans d’ús residencial

Els ajuntaments podran establir tipus diferenciats per als béns immobles urbans, exclosos els d’ús residencial, atenent els usos establerts en la normativa cadastral per a la valoració de les construccions (dins dels límits que estableix l’article 72 de la Llei d’Hisendes Locals).

Quan els immobles tinguin diversos usos atribuïts, s’aplicarà el tipus corresponent a l’ús de l’edificació o de dependència principal.

Aquests tipus només es podran aplicar, a tot estirar, al 10 % dels béns immobles urbans del terme municipal que, per a cada ús, tingui més valor cadastral, a l’efecte del qual l’ordenança fiscal de l’impost assenyalarà el llindar de valor corresponent per a tots o cadascun dels usos, a partir del qual s’aplicaran els tipus incrementats.

Definició d’immoble desocupat amb caràcter permanent

A l’efecte de l’aplicació dels recàrrecs, es considerarà immoble desocupat amb caràcter permanent aquell que compleixi els requisits següents:

 Que estigui desocupat, de manera continuada i sense causa justificada, per un termini de més de 2 anys, d’acord amb els requisits, els mitjans de prova i el procediment que estableixi l’ordenança fiscal.

 Que pertanyi a titulars de 4 immobles o més d’ús residencial.

La declaració municipal com a immoble desocupat amb caràcter permanent exigirà l’audiència prèvia del subjecte passiu i l’acreditació de l’ajuntament dels indicis de desocupació, que es regularan en aquesta ordenança, dins dels quals podran figurar els indicis relatius a les dades del padró municipal i als consums de serveis de subministrament.

Recàrrecs aplicables

a) Si es tracta d’immobles d’ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent, els ajuntaments podran exigir un recàrrec de fins al 50 % de la quota líquida de l’impost.

b) El recàrrec podrà ser de fins al 100 % de la quota líquida de l’impost, quan el període de desocupació superi els 3 anys, i es podrà modular en funció del període de temps de desocupació.

c) Els ajuntaments podran augmentar el percentatge de recàrrec que correspongui d’acord amb el que s’ha assenyalat anteriorment fins a 50 punts percentuals addicionals, en cas d’immobles que pertanyin a titulars de 2 immobles o més d’ús residencial que es trobin desocupats al mateix terme municipal.

El recàrrec, que s’exigirà als subjectes passius d’aquest tribut, es reportarà el 31 de desembre i els ajuntaments el liquidaran anualment, un cop s’hagi constatat la desocupació de l’immoble en aquesta data, juntament amb l’acte administratiu en què es declari la desocupació.

Causes justificades de desocupació

 El trasllat temporal per raons laborals o de formació.

 El canvi de domicili per situació de dependència o raons de salut o emergència social.

 Immobles destinats a usos d’habitatge de segona residència amb un màxim de 4 anys de desocupació continuada.

 Immobles subjectes a actuacions d’obra o rehabilitació, o a altres circumstàncies que n’impossibilitin l’ocupació efectiva.

 Que l’habitatge sigui objecte d’un litigi o d’una causa pendent de resolució judicial o administrativa que n’impedeixi l’ús i la disposició.

 Que es tracti d’immobles els titulars dels quals, en condicions de mercat, ofereixin en venda, amb un màxim d’1 any en aquesta situació, o en lloguer, amb un màxim de sis mesos en aquesta situació.

 En el cas d’immobles de titularitat d’alguna administració pública, es considerarà també com a causa justificada de desocupació quan l’immoble sigui objecte d’un procediment de venda o es posi en explotació mitjançant l’arrendament.

ALTRES NOVETATS EN LA LLEI D’HABITATGE

Deure de col·laboració dels grans propietaris d’immobles

S’introdueix un deure legal d’informació per part dels grans tenidors, a requeriment de l’Administració competent en matèria d’habitatge, a fi d’assegurar el compliment dels deures associats al dret de propietat d’habitatge i que s’evitin pràctiques de retenció i desocupació indegudes.

En aquest sentit, es defineix com a «gran tenidor» aquella persona física o jurídica que sigui titular de més de 10 immobles urbans, excloent-ne els garatges i els trasters, o una superfície construïda de més de 1.500 m2, i aquest concepte es pot particularitzar en la declaració d’entorns de mercat residencial tensionat, de manera que poden haver-hi titulars de 5 o més immobles urbans d’ús residencial que es trobin en aquests entorns.

Índex de referència per a l’actualització dels contractes d’arrendament

L’Institut Nacional d’Estadística haurà de definir, abans del 31 de desembre de 2024, un índex de referència per a l’actualització anual de la renda dels contractes d’arrendament, l’actualització dels quals dependrà d’aquest nou índex.

Pròrroga de contractes d’arrendament d’habitatge

En la regulació dels contractes d’arrendament d’habitatge, per mitjà de diferents modificacions de la Llei d’arrendaments urbans, la Llei d’habitatge introdueix una pròrroga extraordinària d’un any al final del contracte, que podrà es sol·licitar en situacions acreditades de vulnerabilitat social i econòmica, quan l’arrendador sigui un gran tenidor d’habitatge, així com l’establiment de l’obligació que les despeses de gestió immobiliària i les de formalització del contracte siguin a càrrec de l’arrendador.

Dades mínimes en els contractes de compravenda o d’arrendaments d’habitatges

S’estableix el deure d’informació mínima en les operacions de compra i d’arrendament d’habitatge, entre els quals es troba: la identificació del venedor o arrendador, el preu total i les condicions de finançament o de pagament, el certificat o la cèdula d’habitabilitat, la superfície útil i construïda, l’antiguitat de l’edifici i, si és el cas, de les reformes principals, serveis i instal·lacions; el certificat d’eficiència energètica, les condiciones d’accessibilitat, l’estat d’ocupació o disponibilitat, la identificació registral de la finca, amb la referència de les càrregues, gravàmens i afeccions, i la quota de participació. En el cas d’habitatge protegit, indicació expressa d’aquesta circumstància, i en el cas d’edificis que compten oficialment amb protecció arquitectònica, informació del grau de protecció i les condicions i limitacions per a les intervencions de reforma o rehabilitació.

Reserva d’habitatge protegit

S’incrementa la reserva per als habitatges protegits, que passa del 30 % de l’edificabilitat residencial en actuacions de nova urbanització en sòl rústic al 40 %. En actuacions de reforma o renovació de la urbanització, passa del 10 % de l’edificabilitat residencial de reserva per a habitatge protegit al 20 %.

Règim de protecció pública permanent

La nova Llei d’habitatge estableix que els habitatges protegits que es promoguin en sòls destinats a algun règim de protecció pública se sotmetran a un règim de protecció pública permanent que n’exclourà la desclassificació mentre es mantingui la qualificació del sòl, tret de determinats supòsits excepcionals, en què la normativa autonòmica podrà establir un termini de desclassificació que, com a mínim, serà de 30 anys.

Habitatge assequible incentivat

La Llei d’habitatge defineix «l’habitatge assequible incentivat» com aquell habitatge de titularitat privada, incloses les entitats del tercer sector i de l’economia social, al titular del qual l’Administració competent atorga beneficis de caràcter urbanístic, fiscal, o de qualsevol altre tipus, a canvi de destinar-los a residència habitual en règim de lloguer a preus reduïts, o de qualsevol altra fórmula de tinença temporal, de persones que tenen un nivell d’ingressos que no els permet accedir a un habitatge a preu de mercat.

Es podran promoure els instruments d’ordenació urbanística per al lloguer d’habitatges a preus assequibles durant períodes de temps determinats, en què es permetran increments d’edificabilitat o densitat, o l’assignació de nous usos a un habitatge o a un edifici d’habitatges, inclosos en àmbits delimitats a aquest efecte.

Informació anual sobre habitatge

L’Estat, en la forma que s’instrumenti d’acord amb les administracions competents, publicarà anualment a la seu electrònica informació sobre:

 El parc públic d’habitatge en què s’identifiquin, com mínim, els habitatges que el componen, les característiques fonamentals i la situació d’ús d’aquests habitatges, així com de les persones o llars usuàries.

 La inversió en programes de política d’habitatge: ajudes al lloguer d’habitatge, promoció d’habitatge en lloguer social o assequible, promoció d’habitatge subjecte a protecció pública, programes d’intermediació en el lloguer, ajudes a la rehabilitació edificatòria i programes de regeneració o renovació urbana.

 Ús i destinació del parc d’habitatges de l’àmbit territorial, amb indicació:

 Del nombre d’habitatges o d’immobles d’ús residencial que estiguin habitats per llars i constitueixin la residència principal.

 D’aquells que s’hagin identificat com a deshabitats o buits dins de l’àmbit territorial.

 Del nombre d’immobles als quals, si és el cas, s’hagi aplicat el recàrrec fiscal establert en l’article 72 LHL.

 Demanda d’habitatge: nombre de persones i llars inscrites en els registres de demandants d’habitatge habilitats per a l’accés als diferents programes d’accés a l’habitatge. Així mateix, s’establiran les principals característiques socioeconòmiques de les persones i de les llars demandants d’habitatge a partir de la informació que hi hagi en aquests registres.

 Sòl públic disponible per a habitatge: sòl disponible de la seva titularitat i dels ens adscrits o dependents, que estigui dotat de potencialitat d’edificació residencial, en virtut dels instruments d’ordenació urbanística, incloent-hi, almenys: el nombre d’habitatges, la superfície construïda i la tipologia de l’edifici; la situació del sòl en termes d’urbanització i la situació en termes de classificació i de categorització urbanística.

 

Renda 2023 Compta-1 Banyoles

Novetats fiscals en la declaració de la renda de 2022

By Servei fiscal

Aspectes importants que has de saber per presentar la teva declaració correctament

Com cada any, tots els residents, llevat de casos excepcionals, han de passar comptes amb Hisenda presentant la Declaració de la Renda. Aquest any, corresponent a l’exercici econòmic del 2022. Aquest tràmit, obligatori per a la majoria de la població, es podrà realitzar fins al 30 de juny de manera telemàtica, presencial o telefònica.

La campanya de la Renda de 2022 porta amb ella una sèrie de novetats que afecten als contribuents a l’hora de fer la seva Declaració. A continuació detallarem un llistat amb 6 d’algunes de les novetats més importants a tenir en compte, així com les dates claus per a poder-la dur a terme:

1. Dates claus: Els contribuents podran fer la Declaració de la Renda des de l’11 d’abril a través d’internet, mentre que els que ho vulguin fer mitjançant una trucada telefònica ho podran fer demanant cita prèvia a partir del 5 de maig. Per últim, l’Agència Tributària atendrà als contribuents de manera presencial a partir de l’1 de juny, havent de sol·licitar també prèviament la cita.

Volem recordar que, compta-1 va començar a tramitar les rendes el passat 25 d’abril.

2. Plans de pensions privats: L’aportació individual màxima als plans de pensions privats amb dret a deducció a l’IRPF passa a ser de 1.500 euros anuals, en lloc dels 2.000 euros anteriors. A més, la quantitat no pot ser de més del 30% dels ingresos nets del treball i/o altres activitats econòmiques.

D’altra banda, les aportacions màximes als plans d’empresa amb dret a deducció pugen als 8.500 euros. Per tant, entre les dues aportacions es manté la quantitat de 10.000 euros per tenir beneficis fiscals.

3. Impost temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes: És una altra novetat respecte a la renda d’aquest any. Aquest impost implica que les persones amb patrimonis de més de 3.000.000 d’euros hauran de pagar un percentatge més alt d’impostos en aquesta Declaració i en la propera. Aquest percentatge es divideix en tres trams:

  • +1,7% per a patrimonis de 3 a 5 milions d’euros
  • +2,1% per a patrimonis de 5 a 10 milions d’euros
  • +3,5% per a patrimonis per sobre de 10 milions d’euros

Segons dades del Ministeri d’Hisenda, s’estima que només hi ha un 0,2% dels contribuents amb tal patrimoni.

4. Rendes des de 200.000 fins a 300.000 euros: Es produeix una pujada d’un 1% per a les rendes entre 200.000 i 300.000 euros. D’aquesta manera, el tipus de gravamen passa a ser d’un 27% i, per a les rendes superiors a 300.000 euros, l’increment és d’un 2%, és a dir, un interès del 28%.

5. Deducció per maternitat: La deducció per maternitat passa a ser una “ajuda universal” per les mares que tenen un màxim de 100 euros mensuals per cada menor de 3 anys i per les mares que no tinguin una ocupació fixa i estiguin a l’atur. És a dir, podran tenir un estalvi de fins a 1.200 euros en la Declaració de la Renda.

6. Noves quotes per autònoms: Amb el nou sistema de cotització d’autònoms, hauran de tributar pels rendiments obtinguts durant la seva activitat. La quota fixa que hi havia fins ara, de 294 euros, ja no existirà i cada autònom pagarà en funció dels ingressos que tingui.