Entre les principals novetats de la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, a més de les reformes processals, destaca la tornada a la nul·litat objectiva o automàtica dels acomiadaments i la inclusió de l’impagament o retard dels salaris com a causa d’extinció del contracte per voluntat de la persona treballadora.
Entre les principals novetats normatives d’aquest any, la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, representa una fita en l’àmbit processal, i reforma essencialment els diferents ordres jurisdiccionals.
Segons l’exposició de motius de la norma, l’objectiu és fer front a les dificultades en el desenvolupament normal dels jutjats i tribunals, a més d’oferir un servei públic eficient i just a la ciutadania. A més, es pretén introduir mecanismes per a afrontar el nombre actual d’assumptes judicialitzats. D’altra banda, el Legislatiu introdueix en la llei orgànica algunes novetats alienes a la reforma processal.
Vegem els principals elements de la norma que afecten l’àmbit laboral, i a continuació els que es refereixen a la jurisdicció social.
1. Esmena de l’«error tècnic» de la Llei de paritat. Tornada a la nul·litat objectiva o automàtica dels acomiadaments
La primera novetat és l’esmena d’un error originat l’any passat i no exempt de polèmica. Així, la Llei orgànica 2/2024, d’1 d’agost, de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes, a l’hora de reformar alguns preceptes de l’Estatut de Treballadors, «va oblidar» incorporar la versió consolidada d’aquest text i va reproduir-ne una versió anterior.
Aquest error, que l’Executiu va qualificar de «tècnic», suposava que, des del 22 d’agost de 2024, es possibilités als empresaris l’acomiadament dels empleats que s’acollissin al dret de gaudi de cinc dies per a la cura de familiars després d’una hospitalització o que haguessin instat l’adaptació de jornada.
Durant els mesos següents es va esperar la publicació d’un text que rectifiqués aquest descuit. La llei orgànica modifica els articles 53.4.b (sobre acomiadaments objectius) i 55.5.b (que tracta els acomiadaments disciplinaris) del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (d’ara endavant, ET). Per tant, ara es considera nul l’acomiadament (objectiu o disciplinari):
• De les treballadores embarassades, des de la data d’inici de l’embaràs fins al començament del període de suspensió.
• De les persones treballadores que hagin sol·licitat un permís de cinc dies per accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica de parents, o per naixement o adopció, absència per part prematur o guarda legal de menor de dotze anys o persona amb discapacitat, que gaudeixin d’aquests permisos o que hagin sol·licitat o estiguin gaudint les adaptacions de jornada per raons de conciliació, o bé d’excedències per a la cura de parents.
• De les persones treballadores víctimes de violència de gènere o de violència sexual.
2. Extinció del contracte de treball per impagament o retard del pagament dels salaris
La segona modificació normativa d’interès és la que afecta l’article 50 de l’ET. Es refereix a les causes d’extinció del contracte de treball per impagament o retard dels salaris, amb dret a indemnització per acomiadament improcedent.
Les causes justes, en definitiva, perquè una persona treballadora pugui sol·licitar l’extinció del seu contracte són les modificacions substancials de les condicions de treball sense respectar el procediment amb aquesta finalitat, juntament amb la falta de pagament o retards continuats en l’abonament del salari. La novetat és que hi ha retard quan se superi en quinze dies la data fixada per a l’abonament del salari, si en la causa concorren dos supòsits:
• Quan es deguin a la persona treballadora, en el període d’un any, tres mensualitats completes de salari, fins i tot no consecutives.
• Quan concorri retard en el pagament del salari durant sis mesos, fins i tot no consecutius.
3. Exempció de tributació de les indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador
Per raons de seguretat jurídica, es modifica l’exempció prevista per a les indemnitzacions per acomiadament o cessament de las persones treballadores (article 7.e de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF). D’aquesta manera, continuen exemptes les rendes corresponents a indemnitzacions per acomiadament, però no tindran la consideració d’«indemnitzacions establertes en virtut de conveni, pacte o contracte» les acordades en l’acte de conciliació davant el servei administratiu com a pas previ a l’inici de la via judicial social.
4. Noves competències dels inspectors de treball i Seguretat Social
La reforma també afecta la Llei 23/2015, de 21 de juliol, ordenadora del sistema d’inspecció de treball i Seguretat Social, que incorpora una nova disposició addicional 11a.
D’acord amb el nou precepte, el personal funcionari que integra la inspecció podrà efectuar activitats de conciliació, mediació i arbitratge en vagues i altres conflictes laborals alienes a la funció inspectora, en l’àmbit dels sistemes autònoms de resolució de conflictes laborals constituïts mitjançant acords interprofessionals o convenis, d’acord amb les normes reguladores del funcionament d’aquests, a més de funcions arbitrals, sempre que aquestes activitats no tinguin caràcter permanent.
Aquestes activitats queden exceptuades del règim d’incompatibilitats previst en la normativa sobre incompatibilitats en el servei de les Administracions públiques.
5. Dotació de més eficiència en el sistema d’Administració de Justícia
Un dels canvis més importants és passar d’un model d’òrgans unipersonals a un model de tribunals d’instància. El primer nivell de l’organització judicial operarà de manera col·legiada, com ocorre en altres països de l’entorn.
Així, el Títol I escomet la reforma organitzativa amb la creació i constitució de tribunals d’instància. Es pretén una organització basada en un únic tribunal assistit per una sola organització que li donarà suport, l’Oficina judicial, i s’eliminaran els diferents jutjats. Un cop es constitueixin aquests tribunals (que serà per fases, amb final el 31 de desembre de 2025), les mencions genèriques a jutjats i jutges/jutgesses s’hauran d’entendre referides a tribunals d’instància.
De la mateixa manera, les referències a òrgans unipersonals hauran d’entendre’s referides a les seccions. Per escometre la reforma, a més, es reforma la Llei 38/1998, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial.
Un altre canvi d’especial transcendència és la substitució dels jutjats de pau per oficines judicials als municipis.
S’afegeixen altres reformes en el sistema judicial i es potencien els mitjans adequats de resolució de controvèrsies abans d’acudir a la via judicial i el paper de la negociació dels operadors jurídics (se n’exclouen les matèries concursal i laboral, que ja preveien aquests instruments en la normativa).
Així mateix, la llei orgànica conté reformes processals per a l’agilitació en la tramitació dels procediments judicials. Entre els principals canvis de la LRJS, cal destacar:
• S’incrementa l’impuls d’oralitat de les sentències (igual que en altres ordres jurisdiccionals), no tan pel que fa al dictat, sinó també en la notificació i la declaració de fermesa.
• Es dota la jurisdicció social de la màxima agilitació possible pel que fa als actes de conciliació davant el lletrat o lletrada de l’Administració de Justícia (d’ara endavant, LAJ), possibilitant una agenda doble a instàncies de part si s’estima viable la possibilitat d’acord conciliatori o d’ofici pel LAJ. Quant als terminis, se celebrarà al cap de deu dies des de l’admissió de demanda i als trenta dies abans de l’acte de judici.
•S’amplia el termini de cinc a deu dies d’antelació a la data del judici per a sol·licitar diligències de preparació de la prova per practicar en aquest acte.
• Es reforma el recurs de cassació d’unificació de doctrina, per a aplicar la doctrina del Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el rigor d’admissió del recurs.
• Es perfila l’interès cassacional objectiu: si hi concorren circumstàncies que aconsellin un nou pronunciament de la Sala, quan la qüestió tingui una transcendència o projecció significativa, o si el debat suscitat presenta rellevància per a la formació de la jurisprudència.
Una altra novetat és la regulació bàsica sobre teletreball en l’àmbit de l’Administració de Justícia, limitat als llocs que puguin adequar-se. Expressament, se n’exclouen:
• Funcions la prestació efectiva de les quals només quedi garantida amb la presència física de la persona funcionària al centre de treball.
• Serveis i funcions habituals dels jutjats en torn de guàrdia que requereixin la presència física de la persona funcionària.
6. Novetats en la Llei reguladora de la jurisdicció social
La norma pateix una revisió formal important i s’opta per un llenguatge inclusiu (jutges-jutgesses o lletrats-lletrades de l’Administració de Justícia). Encara més interès presenten els canvis de fons, que expliquem a continuació.
Sentències orals
D’acord amb la nova redacció de l’art. 50 LRJS, el dictat de la sentència es produeix quan conclou la vista en presència de les parts, i es documenta en suport audiovisual, amb redacció ulterior pel jutge o la jutgessa de l’encapçalament, els fets provats, la referència a la motivació (que es dona per reproduïda) i la sentència íntegra (incloent-hi fermesa o recursos).
Com a excepció, caldrà plasmar per escrit les resolucions en procediments sense intervenció d’advocat/advocada-graduat/graduada social.
A més, en el mateix acte es pot declarar la fermesa si les parts estan representades degudament i mostren intenció de no recórrer. En cas contrari, el termini per al recurs comença des que es notifica la resolució a la part.
Finalment, s’elimina l’exclusió de dictat de sentències orals quan sigui procedent el recurs de suplicació, i també la possibilitat que les parts sol·licitin el lliurament de la transcripció per escrit de la sentència.
Efectes de la sol·licitud de conciliació o de mediació prèvia, i laudes arbitrals
Es recull expressament la interrupció o suspensió de terminis (caducitat o prescripció) des de la data de presentació de sol·licitud de conciliació o mediació.
A més, s’ordena la terminació del procediment transcorreguts trenta dies hàbils, i se suprimeix la referència anterior a l’exclusió dels dissabtes en el còmput dels terminis.
Deures processals de les parts
La quantitat mínima de la multa per vulneració de la bona fe passa de 180 a 600 euros (la màxima es manté en 6.000).
Assenyalament dels actes de conciliació i judici
Els actes de conciliació i judici podran assenyalar-se perquè es practiquin en dia i hora successius, o bé separats. Pel que fa a la conciliació anticipada, se celebrarà en el termini de deu dies des de l’admissió de demanda, i com a mínim trenta dies abans del judici (tret d’excepcions fixades per la llei).
Així mateix, hi ha possibilitat d’assenyalament avançat i separat de la conciliació a instàncies de part si hi ha possibilitat d’acord, i també pel LAJ si és possible.
S’intentarà l’assenyalament de conciliació avançada de procediments dels mateixos interessats (no acumulats) el mateix dia; intentada la conciliació anticipada, no es reiterarà en el judici, tret que les parts manifestin intenció d’aconseguir acord.
Els actes de conciliació i judici només poden suspendre’s per incompareixença del demandat, per causes justificades i taxades legalment.
S’afegeix la possibilitat que les parts compareguin a l’oficina judicial sense esperar al dia d’assenyalament per a fer la conciliació en evitació de judici.
Sobre els terminis, es fixen deu dies (abans n’eren cinc) per al trasllat entre parts o l’aportació anticipada de prova documental o pericial en suport electrònic (tret que la part no estigui obligada a relacionar-se electrònicament amb l’Administració de Justícia); passat aquest termini, es recullen expressament els supòsits d’admissió de documents, mitjans o instruments (els de data posterior, els que no s’haguessin conegut o no hagi estat possible obtenir).
Les altres parts en el judici podran al·legar la improcedència de tenir-ho en consideració: ho resoldrà el jutge, amb possibilitat d’imposar multa per mala fe processal.
Finalment, es recull l’admissió a tràmit i assenyalament de judici en supòsits de representació de l’Estat, Administracions i altres institucions.
Suspensió dels actes de conciliació i judici
La incompareixença injustificada a l’acte de conciliació no impedirà la seva celebració ni la del judici; si és el cas, hi ha possibilitat d’imposar sanció.
Celebració de l’acte de conciliació
• En cas d’acord: el LAJ dictarà decret aprovant l’acord de conciliació anticipada, o bé de conciliació el dia del judici. Les parts poden anticipar la conciliació per via telemàtica. El termini per a dictar el decret serà de tres dies si se signa digitalment per totes les parts; si no, se celebrarà compareixença al cap de cinc dies per a ratificació i signatura.
• Conciliació anticipada sense acord: el LAJ deixarà constància en acta dels aspectes controvertits que ho hagin impedit.
Celebració del judici
S’elimina la referència a la no avinença de la conciliació, ja que es partiona clarament l’acte de conciliació de l’acte del judici, tal com s’ha anat detallant.
Preparació i admissibilitat dels mitjans de prova
Amb caràcter general, es fixa un termini de deu dies anteriors al judici (abans, era de cinc) per a sol·licitar diligències de preparació de la prova, sense perjudici dels quals el jutge/jutgessa o el tribunal decideixi sobre la seva admissió al judici.
Escrit d’interposició
S’elimina l’obligació de presentar còpies per a les parts en el recurs de suplicació.
Interposició del recurs
La Sala de Govern del Tribunal Suprem pot determinar per acord l’extensió màxima i altres condicions dels escrits de formalització i impugnació del recurs de cassació.
Finalitat del recurs. Legitimació del Ministeri Fiscal
S’hi inclouen els supòsits en què la Sala del Suprem determini l’interès cassacional del recurs per unificació de doctrina (si hi concorren circumstàncies que aconsellin un nou pronunciament de la Sala, si la qüestió té una transcendència o projecció significativa, etc.).
Forma i contingut de l’escrit de preparació del recurs
S’elimina l’obligació de presentar còpies per a les parts de l’escrit de preparació, i s’afegeix un nou requisit en el document: exposar, de manera succinta, les raons per les quals la qüestió suscitada té un interès cassacional objectiu.
Interposició del recurs
S’elimina l’obligació de presentar còpies per a les parts de l’escrit d’interposició del recurs de cassació per unificació de doctrina.
Contingut de l’escrit d’interposició del recurs
A més dels continguts ordinaris, cal incloure-hi una exposició argumentada de la concurrència de l’interès cassacional objectiu. El Tribunal Suprem pot determinar l’extensió màxima i altres condicions dels escrits de formalització i impugnació.
Decisió sobre l’admissió del recurs
Si no s’esmenen els defectes dins del termini i en la forma escaient, el LAJ n’informarà la Sala perquè dicti provisió i posi fi al tràmit del recurs (abans, dictava interlocutòria). Contra la provisió, no hi ha possibilitat de recurs.
Si la Sala acorda l’admissió total del recurs, dictarà provisió, contra la qual tampoc hi ha possibilitat de recurs.
A més de les causes d’inadmissió del recurs ja existents, se n’afegeix una de nova: la falta d’interès cassacional objectiu; es una de les causes per les quals la Sala podrà escoltar el recurrent (en cinc dies), amb l’informe ulterior del Ministeri Fiscal (també en cinc dies) si no s’ha interposat recurs.
Si la Sala estima una causa d’inadmissió, dictarà (en un termini de tres dies) provisió succintament motivada (abans, dictava interlocutòria) sobre inadmissió i fermesa de la resolució; si la inadmissió és parcial, es dictarà provisió (no recurrible).
Revisió i error judicial, competència i tramitació
• En cas de revisió de sentència: si la Sala aprecia causa d’inadmissió, dictarà interlocutòria (irrecurrible).
• En supòsits d’error judicial: si la Sala aprecia causa d’inadmissió, dictarà interlocutòria (també irrecurrible).
Terceria de domini
El tribunal, mitjançant interlocutòria, rebutjarà de pla i sense cap substanciació la demanda de terceria de domini que no s’acompanyi d’un principi de prova per escrit del fonament de la pretensió del tercerista, així com la que s’interposi amb posterioritat al moment en què, d’acord amb el que disposa la legislació civil, es produeixi la transmissió del bé al creditor o al tercer que l’adquireixi en pública subhasta.
Realització dels béns
La reforma es remet a la normativa processal civil i s’elimina l’excepció que hi havia anteriorment en la LRJS per als casos en què la subhasta resultés deserta.