Tag

Proposta de Circular archivos - Compta-1 Banyoles

Jubilació sense cotitzar en els últims 15 anys: És possible?

By Servei fiscal

Jubilació sense cotitzar en els últims 15 anys: És possible?

Coneixes a algú en la situació de voler-se jubilar, però no ha cotitzat a la Seguretat Social en els últims 15 anys? Encara que això pugui semblar un obstacle, existeixen algunes opcions que li podrien permetre accedir a una pensió de jubilació. En aquest article, explorarem els requisits i la “doctrina del parèntesi” que podria beneficiar a persones en aquesta situació.

 

Requisits per accedir a la pensió de jubilació

El primer requisit fonamental per a accedir a una pensió de jubilació és l’edat. Al 2023, l’edat de jubilació varia segons el temps de cotització:

  • Tenir 65 anys complerts si acredita 37 anys i nou mesos o més de cotització. Si no reuneix aquest període de cotització, a l’any 2023 podrà jubilar-se als 66 anys i quatre mesos. 

A més de l’edat, la persona que desitgi jubilar-se ha de complir amb les següents condicions de cotització:

  • Ha d’haver cotitzat un període mínim de 15 anys durant tota la seva vida laboral.
  • Ha d’haver cotitzat dos anys dins dels 15 anys anteriors a la sol·licitud de la jubilació.

 

La “Doctrina del Parèntesi”

No obstant això, la llei contempla una excepció important per a aquells que no han cotitzat en els últims 15 anys. Aquesta excepció es coneix com la “doctrina del parèntesi.” Si la persona es troba en una situació assimilada a l’alta, sense l’obligació de cotitzar, el període de dos anys esmentat anteriorment ha d’estar comprès dins dels 15 anys anteriors a la data en la qual va cessar l’obligació de cotitzar.

 

Exemple pràctic

Imaginem l’hipotètic cas d’una persona que després de treballar durant 25 anys, va ser acomiadat amb una indemnització als 45 anys. Fins als 47 anys va estar cobrant de l’atur.

Una vegada finalitzat l’atur, no va tornar a treballar mai més i va continuar inscrit a les oficines de treball com a aturat.

Ara, a l’edat de 66 anys i quatre mesos, pot sol·licitar la pensió de jubilació encara que no hagi treballat 2 anys dins dels últims 15 anys.

En aquest escenari, es va obrir un “parèntesi” en la data en què es va inscriure com a aturat, és a dir, quan tenia 45 anys. És en aquest moment quan compten els 2 anys cotitzats dins dels 15 últims anys.

 

Què fer si es denega la sol·licitud de jubilació?

És important destacar que l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) acostuma a denegar les sol·licituds de jubilació en casos com aquests a causa d’una interpretació literal de la llei. No obstant això, si aquest conegut enfronta una negativa, li recomaniríem interposar una demanda. Els tribunals apliquen la “doctrina del parèntesi” i solen donar la raó al sol·licitant si es pot demostrar la inscripció contínua com a demandant d’ocupació des que va deixar de treballar fins que va sol·licitar la pensió.

És a dir, encara que no hagi cotitzat en els últims 15 anys, la “doctrina del parèntesi” ofereix una oportunitat per a accedir a la pensió de jubilació si es compleixen uns certs requisits. 

Servei Fiscal Compta-1 Banyoles

Primera llei estatal reguladora del dret a l’habitatge: modificacions en l’IRPF i l’IBI

By Servei fiscal

En l’àmbit fiscal, la Llei 12/2023, de 24 de maig, del dret a l’habitatge reuneix incentius i penalitzacions fiscals, mitjançant la modulació de l’increment de la reducció per lloguer d’habitatge en l’IRPF quan concorrin determinats requisits, i introdueix recàrrecs en l’IBI, en funció del temps de desocupació i del nombre d’habitatges desocupats del mateix propietari al terme municipal.

La Llei 12/2023, de 24 de maig, del dret a l’habitatge, configura polítiques destinades a satisfer el dret d’accés a un habitatge digne i adequat: estableix incentius per al lloguer d’habitatges, defineix conceptes com el de gran tenidor, habitatge assequible incentivat, zones de mercat residencial tensionat; estableix un règim de protecció pública permanent i l’obligació d’informació anual per part de l’Administració dels habitatges desocupats, de la demanda d’habitatge i del parc públic d’habitatge.

En l’àmbit fiscal, es reuneixen incentius i penalitzacions fiscals, mitjançant la modulació de l’increment de la reducció per lloguer d’habitatge en l’impost sobre la renda de les persones físiques, sempre que concorrin determinats requisits i la introducció de recàrrecs en l’impost sobre béns immobles, en funció del temps de desocupació i del nombre d’habitatges desocupats del mateix propietari al terme municipal.

REDUCCIÓ EN L’IRPF PER ARRENDAMENT D’HABITATGE VIVIENDA

A partir de l’1 de gener de 2024, es modifica la reducció pels arrendaments d’immobles destinats a habitatge, per als arrendaments celebrats a partir del 26 de maig de 2023.

La Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge (BOE 25-5-2023), introdueix un seguit de modificacions en l’article 23 LIRPF, que modulen l’actual reducció del 60 % en el rendiment net del lloguer d’habitatge, amb l’objectiu d’estimular el lloguer de l’habitatge a preus assequibles.

D’aquesta manera, a partir de l’1 de gener de 2024, el percentatge de reducció dels contractes d’arrendament d’habitatge, celebrats a partir del 26 de maig de 2023, deixa de ser un percentatge fix del 60 % i passar a ser del 50 %, que es podrà incrementar fins al 90 %, en cas que se signin nous contractes en zones de mercat residencial tensionat, amb una reducció d’almenys un 5 % sobre el contracte anterior.

Les zones de mercat residencial tensionat a les quals es podran aplicar les noves reduccions es recolliran en una resolució que, d’acord amb el que es disposa en la legislació estatal en matèria d’habitatge, aprovi el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

Modulació percentual de la reducció de l’IRPF

D’acord amb la nova regulació que s’aplicarà per primera vegada en l’exercici 2024, el rendiment net positiu es reduirà en els percentatges següents:

a) 90 % quan el mateix arrendador hagi formalitzat un nou contracte d’arrendament sobre un habitatge situat en una zona de mercat residencial tensionat, en el qual la renda inicial s’hagi rebaixat més d’un 5% en relació amb l’última renda de l’anterior contracte d’arrendament del mateix habitatge, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual del contracte anterior, si és el cas.

b) 70 % quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:

1. Quan el contribuent hagi llogat per primera vegada l’habitatge, sempre que l’habitatge es trobi en una zona de mercat residencial tensionat i l’arrendatari tingui una edat compresa entre els 18 i els 35 anys; i quan hi hagi diversos arrendataris d’un mateix habitatge, aquesta reducció s’aplicarà sobre la part del rendiment net que proporcionalment correspongui als arrendataris que compleixin els requisits esmentats.

2. Quan l’arrendatari sigui una administració pública o una entitat sense finalitats lucratives a les quals s’apliqui el règim especial regulat la Llei 49/2002, de 23 de desembre, que destini l’habitatge al lloguer social amb una renda mensual inferior a l’establerta en el programa d’ajudes al lloguer del Pla estatal d’habitatge, o a l’allotjament de persones en situació de vulnerabilitat econòmica a què es refereix la Llei, per la qual s’estableix l’ingrés mínim vital, o quan l’habitatge s’hagi acollit a algun programa públic d’habitatge o de qualificació, en virtut del qual l’administració competent estableixi una limitació en la renda del lloguer.

c) 60 % quan, si no es compleixen els requisits dels punts anteriors, l’habitatge hagi estat objecte d’una actuació de rehabilitació que s’hagi finalitzat dos anys abans de la data de la celebració del contracte d’arrendament.

d) 50 %, en qualsevol altre cas.

Compliment dels requisits per a l’aplicació de les noves reduccions

Els requisits assenyalats s’hauran de complir en el moment que se celebri el contracte d’arrendament, i la reducció s’aplicarà mentre es compleixin.

Autoliquidacions en què es poden aplicar aquestes reduccions

Aquestes reduccions només es podran aplicar als rendiments nets positius que el contribuent hagi calculat en una autoliquidació presentada abans que s’hagi iniciat un procediment de verificació de dades, de comprovació limitada o d’inspecció que inclogui la comprovació d’aquests rendiments en els objectius.

Autoliquidacions en què no es poden aplicar aquestes reduccions

No es podran aplicar reduccions en l’autoliquidació del contribuent pel que fa a la part dels rendiments nets positius derivada d’ingressos no inclosos o de despeses indegudament deduïdes, i que es regularitzin en algun dels procediments esmentats en l’apartat anterior, fins i tot quan el contribuent hagi declarat o acceptat aquestes circumstàncies durant la tramitació del procediment.

S’han de complir els requisits de renda del lloguer

No es podran aplicar les noves reduccions incrementades en relació amb aquells contractes d’arrendament que incompleixin el que es disposa en l’article 17.6 de la Llei d’arrendaments urbans. Aquest article 17.6 LAU regula la determinació de la renda en els contractes d’arrendament d’habitatges situats en una zona de mercat residencial tensionat, que haurà de complir els requisits següents:

1. renda pactada a l’inici del nou contracte no podrà excedir l’última renda de contracte d’arrendament d’habitatge habitual que hagi estat vigent en els últims 5 anys al mateix habitatge, una vegada aplicada la clàusula d’actualització anual de la renda del contracte anterior, sense que es puguin fixar noves condicions que estableixin la repercussió a l’arrendatari de quotes o despeses que no estiguin recollides en el contracte anterior.

2. Únicament es podrà incrementar en un màxim del 10 %, més enllà del que resulti de l’aplicació de la clàusula d’actualització anual de la renda del contracte anterior, sobre l’última renda de contracte d’arrendament d’habitatge habitual que hagi estat vigent en els últims 5 anys al mateix habitatge, quan s’acrediti algun dels supòsits següents:

a) Quan l’habitatge hagi estat objecte d’una actuació de rehabilitació en els termes que es recullen en l’article 41.1, que s’hagi finalitzat 2 anys abans de la data de la celebració del nou contracte d’arrendament.

El Reglament de l’IRPF estableix que tenen la consideració de rehabilitació les actuacions subvencionades en matèria de rehabilitació d’habitatges i les que tinguin per objecte principal la reconstrucció de l’habitatge mitjançant la consolidació i el tractament de les estructures, façanes o cobertes i altres parts anàlogues, sempre que el cost global de les operacions de rehabilitació excedeixi el 25 % del preu d’adquisició si s’ha efectuat durant els 2 anys immediatament anteriors a l’inici de les obres de rehabilitació o, en un altre cas, del valor de mercat que tingui l’habitatge en el moment d’aquest inici.

b) Quan en els 2 anys abans de la data de la celebració del nou contracte d’arrendament s’hagin finalitzat les actuacions de rehabilitació o de millora de l’habitatge, en el qual s’acrediti un estalvi d’energia primària no renovable del 30 %, mitjançant sengles certificats d’eficiència energètica de l’habitatge, un posterior a l’actuació, i l’altre anterior, que s’hagi registrat com a màxim dos anys abans de la data d’aquesta actuació.

c) Quan s’hagin finalitzat les actuacions de millora de l’accessibilitat, degudament acreditades, en els 2 anys anteriors a la data de la celebració del nou contracte d’arrendament.

d) Quan el contracte d’arrendament se signi per un període de 10 anys o més, o bé s’estableixi un dret de pròrroga al qual l’arrendatari es pugui acollir voluntàriament, que li permeti, de manera potestativa, prorrogar el contracte en els mateixos termes i condicions durant un període de 10 anys o més.

Zones de mercat residencial tensionat

El text de la Llei d’habitatge recull la declaració de zones de mercat residencial tensionat, que podran efectuar les administracions competents en matèria d’habitatge per tal d’orientar les actuacions públiques en matèria d’habitatge en aquells àmbits territorials on hi hagi un especial risc d’oferta insuficient d’habitatge per a la població, en condicions que facin la zona assequible per a l’accés en el mercat, d’acord amb les diferents necessitats territorials. Aquesta declaració requerirà l’elaboració d’una memòria que justifiqui, mitjançant dades objectives i fonamentada en l’existència d’un risc especial de proveïment insuficient d’habitatge per a la població resident, incloent-hi les dinàmiques de formació de noves llars, en condicions que facin la zona assequible, perquè tingui lloc una de les circumstàncies següents:

 Que la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer en el pressupost personal o de la unitat de convivència, més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30 % dels ingressos mitjans o de la renda mitjana de les llars.

 Que el preu de compra o de lloguer de l’habitatge hagi experimentat, en els cinc anys anteriors a la declaració com a àrea de mercat d’habitatge tensionat, un percentatge de creixement acumulat almenys tres punts percentuals per sobre del percentatge de creixement acumulat de l’índex de preus de consum de la comunitat autònoma corresponent.

Règim transitori per a l’aplicació de les noves reduccions

Els contractes d’arrendament celebrats abans del 26 de maig de 2023 continuaran aplicant la reducció del 60 % dels rendiments nets positius del capital immobiliari.

La nova disposició transitòria trenta-vuitena LIRPF, «Reducció aplicable a determinats arrendaments d’habitatges», estableix que s’aplicarà la reducció que es recull en l’apartat 2 de l’article 23 LIRPF, en la redacció vigent al 31 de desembre de 2021, als rendiments nets positius de capital immobiliari derivats de contractes d’arrendament d’habitatge que s’hagin celebrat abans de l’entrada en vigor de la Llei pel dret a l’habitatge.

PENALITZACIONS EN L’IBI ALS HABITATGES BUITS

La Llei pel dret a l’habitatge modula el recàrrec als immobles d’ús residencial desocupats amb caràcter permanent en l’impost sobre béns immobles, que modifica l’article 72.4 de la Llei d’Hisendes Locals, a partir del 26 de maig de 2023.

S’estableix una modulació del recàrrec actualment situat en el 50 % de la quota líquida de l’IBI, que podrà arribar al 150 %, en funció del temps de desocupació i del nombre d’habitatges desocupats del mateix titular al terme municipal. El recàrrec es podrà aplicar a aquells habitatges buits durant més de 2 anys, amb un mínim de 4 habitatges per propietari, tret que hi hagi causes justificades de desocupació temporal, taxades per la llei, que el mateix article estableix en la definició d’immoble desocupat amb caràcter permanent.

Tipus aplicables a béns urbans d’ús residencial

Els ajuntaments podran establir tipus diferenciats per als béns immobles urbans, exclosos els d’ús residencial, atenent els usos establerts en la normativa cadastral per a la valoració de les construccions (dins dels límits que estableix l’article 72 de la Llei d’Hisendes Locals).

Quan els immobles tinguin diversos usos atribuïts, s’aplicarà el tipus corresponent a l’ús de l’edificació o de dependència principal.

Aquests tipus només es podran aplicar, a tot estirar, al 10 % dels béns immobles urbans del terme municipal que, per a cada ús, tingui més valor cadastral, a l’efecte del qual l’ordenança fiscal de l’impost assenyalarà el llindar de valor corresponent per a tots o cadascun dels usos, a partir del qual s’aplicaran els tipus incrementats.

Definició d’immoble desocupat amb caràcter permanent

A l’efecte de l’aplicació dels recàrrecs, es considerarà immoble desocupat amb caràcter permanent aquell que compleixi els requisits següents:

 Que estigui desocupat, de manera continuada i sense causa justificada, per un termini de més de 2 anys, d’acord amb els requisits, els mitjans de prova i el procediment que estableixi l’ordenança fiscal.

 Que pertanyi a titulars de 4 immobles o més d’ús residencial.

La declaració municipal com a immoble desocupat amb caràcter permanent exigirà l’audiència prèvia del subjecte passiu i l’acreditació de l’ajuntament dels indicis de desocupació, que es regularan en aquesta ordenança, dins dels quals podran figurar els indicis relatius a les dades del padró municipal i als consums de serveis de subministrament.

Recàrrecs aplicables

a) Si es tracta d’immobles d’ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent, els ajuntaments podran exigir un recàrrec de fins al 50 % de la quota líquida de l’impost.

b) El recàrrec podrà ser de fins al 100 % de la quota líquida de l’impost, quan el període de desocupació superi els 3 anys, i es podrà modular en funció del període de temps de desocupació.

c) Els ajuntaments podran augmentar el percentatge de recàrrec que correspongui d’acord amb el que s’ha assenyalat anteriorment fins a 50 punts percentuals addicionals, en cas d’immobles que pertanyin a titulars de 2 immobles o més d’ús residencial que es trobin desocupats al mateix terme municipal.

El recàrrec, que s’exigirà als subjectes passius d’aquest tribut, es reportarà el 31 de desembre i els ajuntaments el liquidaran anualment, un cop s’hagi constatat la desocupació de l’immoble en aquesta data, juntament amb l’acte administratiu en què es declari la desocupació.

Causes justificades de desocupació

 El trasllat temporal per raons laborals o de formació.

 El canvi de domicili per situació de dependència o raons de salut o emergència social.

 Immobles destinats a usos d’habitatge de segona residència amb un màxim de 4 anys de desocupació continuada.

 Immobles subjectes a actuacions d’obra o rehabilitació, o a altres circumstàncies que n’impossibilitin l’ocupació efectiva.

 Que l’habitatge sigui objecte d’un litigi o d’una causa pendent de resolució judicial o administrativa que n’impedeixi l’ús i la disposició.

 Que es tracti d’immobles els titulars dels quals, en condicions de mercat, ofereixin en venda, amb un màxim d’1 any en aquesta situació, o en lloguer, amb un màxim de sis mesos en aquesta situació.

 En el cas d’immobles de titularitat d’alguna administració pública, es considerarà també com a causa justificada de desocupació quan l’immoble sigui objecte d’un procediment de venda o es posi en explotació mitjançant l’arrendament.

ALTRES NOVETATS EN LA LLEI D’HABITATGE

Deure de col·laboració dels grans propietaris d’immobles

S’introdueix un deure legal d’informació per part dels grans tenidors, a requeriment de l’Administració competent en matèria d’habitatge, a fi d’assegurar el compliment dels deures associats al dret de propietat d’habitatge i que s’evitin pràctiques de retenció i desocupació indegudes.

En aquest sentit, es defineix com a «gran tenidor» aquella persona física o jurídica que sigui titular de més de 10 immobles urbans, excloent-ne els garatges i els trasters, o una superfície construïda de més de 1.500 m2, i aquest concepte es pot particularitzar en la declaració d’entorns de mercat residencial tensionat, de manera que poden haver-hi titulars de 5 o més immobles urbans d’ús residencial que es trobin en aquests entorns.

Índex de referència per a l’actualització dels contractes d’arrendament

L’Institut Nacional d’Estadística haurà de definir, abans del 31 de desembre de 2024, un índex de referència per a l’actualització anual de la renda dels contractes d’arrendament, l’actualització dels quals dependrà d’aquest nou índex.

Pròrroga de contractes d’arrendament d’habitatge

En la regulació dels contractes d’arrendament d’habitatge, per mitjà de diferents modificacions de la Llei d’arrendaments urbans, la Llei d’habitatge introdueix una pròrroga extraordinària d’un any al final del contracte, que podrà es sol·licitar en situacions acreditades de vulnerabilitat social i econòmica, quan l’arrendador sigui un gran tenidor d’habitatge, així com l’establiment de l’obligació que les despeses de gestió immobiliària i les de formalització del contracte siguin a càrrec de l’arrendador.

Dades mínimes en els contractes de compravenda o d’arrendaments d’habitatges

S’estableix el deure d’informació mínima en les operacions de compra i d’arrendament d’habitatge, entre els quals es troba: la identificació del venedor o arrendador, el preu total i les condicions de finançament o de pagament, el certificat o la cèdula d’habitabilitat, la superfície útil i construïda, l’antiguitat de l’edifici i, si és el cas, de les reformes principals, serveis i instal·lacions; el certificat d’eficiència energètica, les condiciones d’accessibilitat, l’estat d’ocupació o disponibilitat, la identificació registral de la finca, amb la referència de les càrregues, gravàmens i afeccions, i la quota de participació. En el cas d’habitatge protegit, indicació expressa d’aquesta circumstància, i en el cas d’edificis que compten oficialment amb protecció arquitectònica, informació del grau de protecció i les condicions i limitacions per a les intervencions de reforma o rehabilitació.

Reserva d’habitatge protegit

S’incrementa la reserva per als habitatges protegits, que passa del 30 % de l’edificabilitat residencial en actuacions de nova urbanització en sòl rústic al 40 %. En actuacions de reforma o renovació de la urbanització, passa del 10 % de l’edificabilitat residencial de reserva per a habitatge protegit al 20 %.

Règim de protecció pública permanent

La nova Llei d’habitatge estableix que els habitatges protegits que es promoguin en sòls destinats a algun règim de protecció pública se sotmetran a un règim de protecció pública permanent que n’exclourà la desclassificació mentre es mantingui la qualificació del sòl, tret de determinats supòsits excepcionals, en què la normativa autonòmica podrà establir un termini de desclassificació que, com a mínim, serà de 30 anys.

Habitatge assequible incentivat

La Llei d’habitatge defineix «l’habitatge assequible incentivat» com aquell habitatge de titularitat privada, incloses les entitats del tercer sector i de l’economia social, al titular del qual l’Administració competent atorga beneficis de caràcter urbanístic, fiscal, o de qualsevol altre tipus, a canvi de destinar-los a residència habitual en règim de lloguer a preus reduïts, o de qualsevol altra fórmula de tinença temporal, de persones que tenen un nivell d’ingressos que no els permet accedir a un habitatge a preu de mercat.

Es podran promoure els instruments d’ordenació urbanística per al lloguer d’habitatges a preus assequibles durant períodes de temps determinats, en què es permetran increments d’edificabilitat o densitat, o l’assignació de nous usos a un habitatge o a un edifici d’habitatges, inclosos en àmbits delimitats a aquest efecte.

Informació anual sobre habitatge

L’Estat, en la forma que s’instrumenti d’acord amb les administracions competents, publicarà anualment a la seu electrònica informació sobre:

 El parc públic d’habitatge en què s’identifiquin, com mínim, els habitatges que el componen, les característiques fonamentals i la situació d’ús d’aquests habitatges, així com de les persones o llars usuàries.

 La inversió en programes de política d’habitatge: ajudes al lloguer d’habitatge, promoció d’habitatge en lloguer social o assequible, promoció d’habitatge subjecte a protecció pública, programes d’intermediació en el lloguer, ajudes a la rehabilitació edificatòria i programes de regeneració o renovació urbana.

 Ús i destinació del parc d’habitatges de l’àmbit territorial, amb indicació:

 Del nombre d’habitatges o d’immobles d’ús residencial que estiguin habitats per llars i constitueixin la residència principal.

 D’aquells que s’hagin identificat com a deshabitats o buits dins de l’àmbit territorial.

 Del nombre d’immobles als quals, si és el cas, s’hagi aplicat el recàrrec fiscal establert en l’article 72 LHL.

 Demanda d’habitatge: nombre de persones i llars inscrites en els registres de demandants d’habitatge habilitats per a l’accés als diferents programes d’accés a l’habitatge. Així mateix, s’establiran les principals característiques socioeconòmiques de les persones i de les llars demandants d’habitatge a partir de la informació que hi hagi en aquests registres.

 Sòl públic disponible per a habitatge: sòl disponible de la seva titularitat i dels ens adscrits o dependents, que estigui dotat de potencialitat d’edificació residencial, en virtut dels instruments d’ordenació urbanística, incloent-hi, almenys: el nombre d’habitatges, la superfície construïda i la tipologia de l’edifici; la situació del sòl en termes d’urbanització i la situació en termes de classificació i de categorització urbanística.

 

Renda 2023 Compta-1 Banyoles

Novetats fiscals en la declaració de la renda de 2022

By Servei fiscal

Aspectes importants que has de saber per presentar la teva declaració correctament

Com cada any, tots els residents, llevat de casos excepcionals, han de passar comptes amb Hisenda presentant la Declaració de la Renda. Aquest any, corresponent a l’exercici econòmic del 2022. Aquest tràmit, obligatori per a la majoria de la població, es podrà realitzar fins al 30 de juny de manera telemàtica, presencial o telefònica.

La campanya de la Renda de 2022 porta amb ella una sèrie de novetats que afecten als contribuents a l’hora de fer la seva Declaració. A continuació detallarem un llistat amb 6 d’algunes de les novetats més importants a tenir en compte, així com les dates claus per a poder-la dur a terme:

1. Dates claus: Els contribuents podran fer la Declaració de la Renda des de l’11 d’abril a través d’internet, mentre que els que ho vulguin fer mitjançant una trucada telefònica ho podran fer demanant cita prèvia a partir del 5 de maig. Per últim, l’Agència Tributària atendrà als contribuents de manera presencial a partir de l’1 de juny, havent de sol·licitar també prèviament la cita.

Volem recordar que, compta-1 va començar a tramitar les rendes el passat 25 d’abril.

2. Plans de pensions privats: L’aportació individual màxima als plans de pensions privats amb dret a deducció a l’IRPF passa a ser de 1.500 euros anuals, en lloc dels 2.000 euros anteriors. A més, la quantitat no pot ser de més del 30% dels ingresos nets del treball i/o altres activitats econòmiques.

D’altra banda, les aportacions màximes als plans d’empresa amb dret a deducció pugen als 8.500 euros. Per tant, entre les dues aportacions es manté la quantitat de 10.000 euros per tenir beneficis fiscals.

3. Impost temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes: És una altra novetat respecte a la renda d’aquest any. Aquest impost implica que les persones amb patrimonis de més de 3.000.000 d’euros hauran de pagar un percentatge més alt d’impostos en aquesta Declaració i en la propera. Aquest percentatge es divideix en tres trams:

  • +1,7% per a patrimonis de 3 a 5 milions d’euros
  • +2,1% per a patrimonis de 5 a 10 milions d’euros
  • +3,5% per a patrimonis per sobre de 10 milions d’euros

Segons dades del Ministeri d’Hisenda, s’estima que només hi ha un 0,2% dels contribuents amb tal patrimoni.

4. Rendes des de 200.000 fins a 300.000 euros: Es produeix una pujada d’un 1% per a les rendes entre 200.000 i 300.000 euros. D’aquesta manera, el tipus de gravamen passa a ser d’un 27% i, per a les rendes superiors a 300.000 euros, l’increment és d’un 2%, és a dir, un interès del 28%.

5. Deducció per maternitat: La deducció per maternitat passa a ser una “ajuda universal” per les mares que tenen un màxim de 100 euros mensuals per cada menor de 3 anys i per les mares que no tinguin una ocupació fixa i estiguin a l’atur. És a dir, podran tenir un estalvi de fins a 1.200 euros en la Declaració de la Renda.

6. Noves quotes per autònoms: Amb el nou sistema de cotització d’autònoms, hauran de tributar pels rendiments obtinguts durant la seva activitat. La quota fixa que hi havia fins ara, de 294 euros, ja no existirà i cada autònom pagarà en funció dels ingressos que tingui.

servei fiscal Compta 1

Novetats fiscals aplicables el 2023

By Servei fiscal

Aquest any 2023, s’aplicaran nombroses novetats fiscals que han estat aprovades per la Llei de pressupostos generals de l’Estat i per altres normes. Tot seguit, recollim els canvis més destacats en l’àmbit de l’impost sobre la renda de les persones físiques, de l’impost sobre el valor afegit i de l’impost de societats, així com alguns que afecten els procediments tributaris. A més a més, fem un repàs dels nous impostos sobre el plàstic, sobre els residus i els gravàmens energètics temporals, sobre les entitats de crèdit i sobre les grans fortunes.

Sense oblidar els canvis més rellevants en l’IRPF, l’IVA o l’impost de societats, al llarg d’aquest 2023 s’aplicaran nombroses novetats fiscals mitjançant nous impostos al plàstic, a l’energia, a les entitats de crèdit o a les grans fortunes, entre d’altres.

IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

Obligació de declarar

El límit excloent de l’obligació de declarar en cas que es percebin els rendiments del treball previstos en l’article 96.3 LIRPF (els que provinguin de més un pagador amb les excepcions que s’indiquen en aquest article, les pensions compensatòries del cònjuge o les anualitats per aliments no exemptes, els casos en què el pagador no estigui obligat a retenir o quan siguin rendiments subjectes a tipus fix de retenció) s’augmenta a 15.000 euros (n’eren 14.000).

Els autònoms i els treballadors del mar estan obligats a declarar l’IRPF, independentment dels seus ingressos.

Reduccions

S’incrementa a 19.747,50 euros la reducció per a contribuents amb rendiments del treball i també s’incrementen les quanties que minoren el rendiment net.

La reducció general en mòduls per a l’any 2023 serà del 10 %. En el cas d’activitats agrícoles i ramaderes, s’incrementen reduccions per serveis: 35 % del preu d’adquisició del gasoil agrícola i 15 % del preu d’adquisició dels fertilitzants necessaris per al desenvolupament d’aquestes activitats. S’incorpora, a més, una reducció especial del 20% per a les activitats a l’illa de La Palma. Cal tenir en compte que també s’han prorrogat per al 2023 els límits excloents de mòduls, i s’apliquen els límits incrementats vigents des del 2016.

S’augmenten les reduccions per a autònoms, en estimació directa simplificada, que siguin econòmicament dependents (contribuents amb rendiment nets d’activitats econòmiques per sota dels 19.747,50 euros, sempre que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les d’activitats econòmiques, per sobre dels 6.500 euros); i s’eleva al 7 % el percentatge de despeses deduïbles en concepte de provisions i despeses de difícil justificació.

El 2022 i 2023 es pot aplicar, als residents a La Palma, la reducció del 60% prevista en l’article 68.4.1 LIRPF per als residents a Ceuta i Melilla.

Retencions

S’han establert quanties noves dels rendiments del treball, a partir dels quals es practica una retenció i un ingrés a compte i s’amplia el llindar de rendiments als quals es pot aplicar el límit de la quota de retenció.

Les retencions i els ingressos a compte que s’han de practicar sobre els rendiments del treball que se satisfacin o s’abonin al gener del 2023 s’hauran d’efectuar d’acord amb la normativa vigent fins al 31-12-2022.

Es rebaixa al 7 % la retenció pels avançaments de drets d’autor, i al 15 %, la retenció per rendiments de propietat intel·lectual. Si els ingressos amb aquest concepte han estat inferiors a 15.000 euros l’any anterior i constitueixen la principal font de renda, es redueixen al 7 % .

Aportacions a instruments de previsió social

S’han fet un seguit de modificacions legals perquè les aportacions màximes que pugui fer un treballador al mateix instrument de previsió social al qual ha fet contribucions l’empresari no experimenten una caiguda per l’increment de les contribucions.

Es fa una aplicació proporcional dels excessos entre aportacions o contribucions en sistemes de previsió social i s’aplica un límit màxim incrementat, independentment de la procedència de les quantitats aportades.

Gravamen de l’estalvi

S’inclou un tram nou a l’escala de gravamen de l’estalvi, a partir de 300.000 euros, al qual s’aplica un tipus del 28 % i s’incrementa en un punt el tram anterior.

Deducció per maternitat

Podran aplicar la deducció per maternitat també les mares que percebin una prestació per desocupació o que tinguin, almenys, 30 dies cotitzats.

I s’aclareix que tindran dret a continuar percebent la deducció per maternitat el 2023, encara que algun dels progenitors tingui dret al complement d’ajuda per a la infància pel mateix descendent.

Imputació de rendes immobiliàries

Als municipis on els valors cadastrals s’hagin revisat mitjançant un procediment de valoració col·lectiva general, en vigor des de l’1-1-2012, s’aplicarà encara la imputació de rendes immobiliàries a l’1,1 % el 2023.

Deduccions

Les deduccions temporals per obres que millorin l’eficiència energètica aplicables a habitatges seran vigents fins al 31-12-2023, i la deducció aplicable a edificis, fins al 31-12-2024.

Incentius fiscals per a empreses emergents

S’estableix una exempció de 50.000 euros anuals per lliurament d’accions o participacions a empleats d’empreses emergents; s’introdueixen regles especials per a la valoració dels rendiments del treball en espècie i per a la imputació temporal, que permet diferir la seva imputació, i també una deducció del 50 % de les quantitats satisfetes per la subscripció d’accions o participacions en aquestes empreses.

Per als treballadors estrangers a Espanya, es redueix a 5 anys el nombre de períodes impositius anteriors al desplaçament durant els quals el contribuent no pot haver estat resident a Espanya, i s’amplia l’aplicació d’aquest règim als treballadors a distància, als administradors d’empreses emergents, als fills del contribuent menors de 25 anys o discapacitats i al seu cònjuge o al progenitor dels fills.

S’estableix un règim fiscal específic per a la retribució obtinguda per la gestió reeixida d’entitats de capital de risc: es consideraran rendiments del treball els derivats de participacions, accions o uns altres drets, que atorguin drets econòmics especials en fons d’inversió alternativa, entitats i fons de capital de risc, fons d’emprenedoria social europeu, fons d’inversió a llarg termini europeus i altres organismes d’inversió anàlegs, obtinguts pels administradors, els gestors o els empleats. Aquests rendiments del treball s’integraran a la base imposable en un 50 % de l’import, quan es compleixin un conjunt de requisits.

IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT

Tipus impositius

Rebaixa del 10 % al 4 % del tipus impositiu dels tampons, de les compreses i dels protectors íntims, dels preservatius i d’altres anticonceptius no medicinals.

Rebaixa del 10 % al 5 % del tipus impositiu dels olis d’oliva i de llavors i de les pastes alimentàries. Tipus del recàrrec d’equivalència del 0,62%. Des de l’1-1-2023 fins al 30-6-2023.

Rebaixa del 4 % al 0 % del tipus impositiu del pa comú, de la massa de pa comú congelada, del pa comú congelat i altres productes destinats a l’elaboració del pa comú, farines panificables, llet (natural, certificada, pasteuritzada, concentrada, desnatada, esterilitzada, UHT, evaporada i en pols), formatges, ous, fruita, verdura, hortalisses, llegums, tubercles i cereals, que tinguin la condició de productes naturals. Tipus del recàrrec d’equivalència del 0% . Des de l’1-1-2023 fins al 30-6-2023.

Tipus impositiu del 5 % per als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries de gas natural, briquetes i pèl·lets procedents de la biomassa i fusta per a llenya. Tipus del recàrrec d’equivalència del 0,62% . Des de l’1-10-2022 fins al 31-12-2023.

Tipus impositiu del 5 % en l’electricitat, per als consumidors amb potència contractada fins a 10 kW, amb independència del nivell de tensió del subministrament i de la modalitat de contractació, sempre que el preu mitjà mensual del mercat majorista de l’electricitat estigui per sobre dels 45 € per MWh. Des de l’1-7-2022 fins al 31-12-2023.

Tipus impositiu del 5 % en l’electricitat, per als consumidors perceptors del bo social d’electricitat i amb condició de vulnerable sever o vulnerable sever en risc d’exclusió social. Des de l’1-7-2022 fins al 31-12-2023.

Tipus impositiu del 0 % per als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries de determinats béns i prestacions de serveis necessaris per combatre els efectes del SARS-CoV-2, fins al 30-6-2023.

Tipus impositiu del 0 % per a les mascaretes quirúrgiques d’un sol ús, fins al 30-6-2023.

Inversió del subjecte passiu

S’estén l’aplicació del mecanisme d’inversió del subjecte passiu als lliuraments de deixalles i residus de plàstic i de material tèxtil, i es modifiquen les regles referents al subjecte passiu perquè es pugui aplicar la regla d’inversió als lliuraments d’aquests residus i materials de recuperació.

A més, s’exclou de l’aplicació de la regla d’inversió del subjecte passiu les prestacions de serveis d’arrendament d’immobles subjectes i no exemptes de l’impost, que efectuïn persones o entitats no establertes al territori d’aplicació de l’impost. D’aquesta manera, es facilita que es puguin acollir al règim general de deducció i devolució que estableix la Llei de l’impost.

I també s’exclou de l’aplicació d’aquesta regla les prestacions de serveis d’intermediació en l’arrendament d’immobles efectuats per empresaris o professionals no establerts.

Crèdits incobrables

Es permet la modificació de la base imposable quan es tracti de processos d’insolvència, declarats per un òrgan jurisdiccional en un altre estat membre, als quals es pugui aplicar el Reglament (UE)2015/848.

El termini per a la modificació serà de dos mesos des que finalitzi el termini equivalent en la legislació concursal de l’estat membre per a la crida als creditors.

En el cas dels crèdits incobrables: es rebaixa l’import mínim de la base imposable quan el destinatari morós és un consumidor final (passa de 300 a 50 euros, IVA exclòs) i es podrà substituir la reclamació judicial o el requeriment notarial previ al deutor per qualsevol altre mitjà que acrediti de manera fefaent la reclamació del cobrament a aquest deutor.

S’amplia a 6 mesos el termini per a recuperar l’IVA des que el crèdit es declara incobrable, incloent-hi un règim transitori perquè es puguin acollir al nou termini els empresaris, els terminis de modificació dels quals no hagin caducat l’1 de gener del 2023.

Regles de localització de serveis

Es modifica l’aplicació de la regla d’utilització o explotació efectiva, que permet la subjecció al territori d’aplicació de l’impost d’aquells serveis que, d’acord amb les regles referents al lloc de realització del fet imposable, s’entenen que s’han fet fora de la comunitat, però l’ús efectiu dels quals es produeix a dins:

  • Se suprimeix quan es tracta de serveis entre empresaris en aquells sectors i activitats que generin el dret a la deducció.
  • Es manté en sectors que no generen aquest dret, com ara el sector financer i el d’assegurances.
  • Se n’amplia l’aplicació als serveis intangibles dels consumidors finals.
  • Es manté en el cas dels serveis d’arrendament de mitjans de transport.

Comerç electrònic

S’ha fet una definició més precisa de les regles de localització de les vendes a distància intracomunitàries de béns i del càlcul del límit de 10.000 euros que permet continuar tributant en origen.

Es concreta que, per a l’aplicació del llindar, el proveïdor ha d’estar establert en un únic estat membre i els béns s’han d’enviar des d’aquest estat membre.

Importacions i exportacions

S’inclou en el fet imposable la importació, l’enllestiment del règim de dipòsit diferent del duaner de béns, importats prèviament, i s’aplica l’exempció prevista en l’article 65 LIVA. S’elimina l’esment a la sortida d’àrees exemptes com un espai físic determinat en les operacions assimilades a les importacions.

En l’àmbit de les exempcions, s’afegeix per a les exportacions el supòsit que els béns siguin transportats fora de la comunitat per qui tingui la condició d’exportador, de conformitat amb la normativa duanera; i en les operacions assimilades a les exportacions, no inclouran les exportacions, els lliuraments intracomunitaris o les operacions exemptes pels articles 20 i 20 bis LIVA. Així mateix, s’estableix l’exempció dels serveis prestats per professionals estibadors en nom propi a favor d’empreses estibadores que, d’altra banda, prestin determinats vaixells als titulars de l’explotació; en les situacions de dipòsit temporal i altres situacions, no inclouran les exportacions, les operacions assimilades i les operacions exemptes per l’article 20 LIVA; en els règims duaners i fiscals, s’eliminen els esments al règim de transformació a Duana i s’inclou el règim de zona franca.

Per al càlcul de la base imposable de les importacions, s’inclou el cas de béns que abandonin el règim de dipòsit diferent del duaner quan determini el fet imposable d’importació.

I s’inclou en la liquidació de l’IVA de les importacions el supòsit que la declaració duanera es presenti en un altre estat membre i, en aquest cas, es basarà en la informació rebuda d’aquest estat.

Model 303

Se suprimeix la presentació en paper del model 303 i s’inclouen noves caselles per a habilitar la declaració individualitzada dels nous tipus impositius del 5 % i 0 % .

IMPOST DE SOCIETATS

Tipus impositius

S’introdueix un tipus de gravamen reduït del 23 % per a les entitats que presentin un import net de la xifra de negocis del període impositiu immediat anterior inferior a 1 milió d’euros.

Les empreses emergents tributaran en el primer període impositiu en què, tenint aquesta condició, la base imposable resulti positiva i en els tres següents, sempre que mantinguin la condició citada al tipus del 15 %. A més, aquestes empreses podran sol·licitar l’ajornament del deute tributari corresponent als dos primers períodes impositius, en els quals la base imposable de l’impost sigui positiva, amb dispensa de garanties, per un període de 12 i 6 mesos, respectivament, sense que es puguin ajornar les autoliquidacions complementàries. Tampoc tenen l’obligació d’efectuar els pagaments fraccionats.

S’ha publicat una directiva al Consell de la Unió Europea, per mitjà de la qual s’aprova un tipus impositiu efectiu mínim per a grups d’empreses multinacionals i grups nacionals de gran magnitud que arribin al llindar anual d’almenys 750 milions d’euros d’ingressos consolidats. Els estats membre hauran d’aplicar aquest tipus als exercicis fiscals a partir del 31-12-2023.

Compensació de bases imposables negatives

Com a mesura temporal en el règim de consolidació fiscal, s’estableix una limitació a la compensació de pèrdues el 2023. Per determinar la base imposable consolidada del grup no s’inclourà el 50 % de les bases imposables negatives individuals de les entitats del grup. Aquest percentatge es podrà compensar els anys successius.

Deduccions

En la deducció per inversions en produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals espanyoles i estrangeres, s’incrementen els límits de la deducció fins als 20.000.000 d’euros. En les sèries, la deducció es determinarà per episodi i el límit serà de 10.000.000 d’euros. Es pot aplicar la deducció al contribuent que finança els costos de la producció de produccions espanyoles, quan les quantitats s’aportin en qualsevol fase de la producció.

Els autònoms amb persones al seu càrrec podran practicar la deducció per contribucions a sistemes de previsió social empresarial (article 38 LIS), en els termes previstos en la LIRPF.

Amortitzacions

Es permet l’amortització accelerada de vehicles nous (FCV, FCHV, BEV, REEV o PHEV), multiplicant per 2 el coeficient d’amortització màxim previst en les taules, sempre que afectin activitats econòmiques i entrin en funcionament en els períodes impositius que s’iniciïn els anys 2023, 2024 i 2025.

Es regula també, en la Llei de l’impost de societats, la llibertat d’amortització en inversions que facin servir energia procedent de fonts renovables. La quantia màxima de la inversió que es podrà beneficiar del règim de llibertat d’amortització serà de 500.000 euros, i l’entrada en funcionament de les noves instal·lacions s’haurà de produir l’any 2023.

Règim especial de les illes Balears

En la LPGE 2023, es regula un nou règim fiscal especial de les illes Balears per als períodes impositius que s’iniciïn entre l’1-1-2023 i el 31-12-2028, en els quals es preveu una reserva per a inversions a les illes Balears i un règim especial per a empreses industrials, agrícoles, ramaderes i pesqueres. Es podrà aplicar als contribuents de l’IRPF que determinin el rendiment net de la seva activitat econòmica, mitjançant el mètode d’estimació directa.

PROCEDIMENTS TRIBUTARIS

Ajornaments i fraccionaments de deutes i de sancions tributàries estatals en situacions preconcursals per l’AEAT: els deutes i les sancions tributàries estatals que puguin ser objecte d’ajornament o fraccionament, d’acord amb l’article 65 LGT i que es trobin en període voluntari o executiu, es podran ajornar o fraccionar, amb la sol·licitud prèvia de tributari obligat, quan la seva situació economicofinancera li impedeixi, de manera transitòria, efectuar el pagament en els terminis establerts, en cas que el deutor hagi comunicat al jutjat competent l’obertura de negociacions amb els seus creditors, i sempre que el pla de reestructuració no s’hagi formalitzat en instrument públic, ni s’hagi aprovat el pla de continuació, ni declarat el concurs, ni obert el procediment especial per a microempreses.

Es permet la cessió de dades amb transcendència tributària per a la col·laboració en la prevenció del delicte fiscal i les mesures oportunes per prevenir, detectar i corregir el frau, la corrupció i els conflictes d’interessos que afectin els interessos financers de la UE.

Els promotors dels productes paneuropeus de pensions individuals estan obligats a subministrar informació sobre les aportacions a sistemes de previsió social.

Els estrangers que vulguin invertir en empreses emergents espanyoles i no resideixin a Espanya hauran de sol·licitar a l’AEAT espanyola un NIF, però no estaran obligats a obtenir un NIE; si el document notarial del representant que sol·liciti el NIF s’ha emès a l’estranger, no s’exigirà que se n’adeqüi el contingut a l’ordenament jurídic espanyol.

NOUS IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables

Aquest nou impost afecta la fabricació, importació o adquisició intracomunitària dels envasos que, tot i que contenen plàstic, no són reutilitzables, així com productes plàstics semielaborats destinats a la fabricació d’envasos (preformes o làmines de termoplàstic) i altres productes plàstics que en permetin el tancament, la comercialització o la presentació.

No serà contribuent de l’impost qui, a partir dels productes semielaborats, confereixi la forma definitiva a l’envàs o hi incorpori altres elements de plàstic que ja siguin gravats, com poden ser els tancaments. I tampoc es gravarà la quantitat de plàstic reciclat continguda en productes que formen part de l’àmbit objectiu de l’impost.

La base imposable de l’impost estarà constituïda per la quantitat de plàstic no reciclat, expressada en quilograms, continguda als productes objecte de l’impost, amb un tipus impositiu de 0,45 euros per quilogram.

S’estableix un règim sancionador específic per infraccions, com ara la falta d’inscripció en el Registre territorial de l’impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables, la falta de nomenament d’un representant pels contribuents no establerts en aquest territori, la falsa o incorrecta certificació per l’entitat degudament acreditada, de la quantitat de plàstic reciclat, l’ús indegut d’exempcions o la incorrecta consignació en la factura o en el certificat de les dades.

Per a la declaració, s’aproven els models 592 «Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació» i A22 «Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Sol·licitud de devolució». La presentació es farà per internet i amb liquidació trimestral (mensual per a contribuents amb un període de liquidació de l’IVA mensual), els 20 primers dies naturals següents al dia que finalitza el període de liquidació (o al dia que finalitza el trimestre en què es produeixin els fets que motiven la sol·licitud de devolució, per a l’A22). En cas de domiciliació bancària, el termini serà des del dia 1 fins al dia 15 del mes següent.

Impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus

Aquest impost ha estat cedit a les comunitats autònomes.

El fet imposable recau sobre el lliurament de residus per a eliminar-los en abocadors o per a l’eliminació o la valorització energètica en instal·lacions d’incineració o de coincineració, tant si són de titularitat pública com privada, amb determinades exempcions.

La base imposable està constituïda pel pes dels residus dipositats als abocadors, incinerats o coincinerats, a la qual s’apliquen uns tipus impositius, que varien en funció del tipus d’instal·lació de tractament i del tipus de residu.

La manca d’inscripció en el Registre territorial de l’impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus constituirà una infracció greu, sancionada amb multa pecuniària fixa de 1.000 euros.

L’impost es meritarà quan es faci el dipòsit dels residus a l’abocador o en el moment de la incineració o la coincineració dels residus a les instal·lacions.

S’aprova el model 593 per a l’autoliquidació de l’impost, que es tramitarà per internet els 30 primers dies naturals següents al dia que finalitza el període de liquidació, que coincidirà amb el trimestre natural. En cas de domiciliació bancària, el termini serà des del dia 1 fins al dia 25.

NOUS GRAVÀMENS TEMPORALS

Impost temporal de solidaritat de les grans fortunes

Aquest impost es configura com a complementari de l’impost sobre el patrimoni, per a gravar els patrimonis nets de les persones físiques de quantia superior a 3.000.000 d’euros, es merita el 31 de desembre de cada any i s’aplicarà en els 2 primers exercicis en els quals es meriti a partir del 29-12-2022 (s’abonaran, per tant, els anys 2022 i 2023).

En el supòsit d’obligació personal, la base imposable es reduirà, en concepte de mínim exempt, en 700.000 euros.

S’aprova una escala de tipus impositius en què es grava amb tipus de l’1,7 %, el 2,1 % i el 3,5 %, en funció de la quantia del patrimoni.

Quan la suma de les quotes íntegres de l’IRPF, l’impost sobre el patrimoni i l’impost de solidaritat superi el 60 % de la base imposable de l’IRPF, es reduirà la quota de l’impost de solidaritat fins que s’arribi a aquest límit. No obstant això, aquesta reducció no podrà superar el 80% de la quota de l’impost de solidaritat prèvia a aquesta reducció.

Es deduirà la quota de l’impost sobre el patrimoni efectivament satisfeta de la quota resultant.

Gravamen temporal energètic

L’obligació de pagament neix l’1 de gener dels anys 2023 i 2024, i s’ha de satisfer els primers 20 dies naturals del mes de setembre d’aquest any.

Estaran obligats al pagament els denominats operadors principals, d’acord amb la Resolució, del 10 de desembre de 2020, i la Resolució, del 16 de desembre de 2021, de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, així com les persones o entitats que desenvolupin a Espanya activitats de producció de cru de petroli o gas natural, mineria de carbó o refinament de petroli i que generin, l’any anterior al del naixement de l’obligació de pagament de la prestació, almenys el 75% del seu volum de negocis a partir d’activitats econòmiques en l’àmbit de l’extracció, la mineria, el refinat de petroli o la fabricació de productes de coqueria, amb determinades exempcions.

L’import de la prestació que cal satisfer per cada obligat al pagament serà el resultat d’aplicar el percentatge del 1,2 % a l’import net de la xifra de negocis de l’any natural anterior al del naixement de l’obligació de pagament que figuri en el compte de pèrdues i guanys. Si l’obligat forma part d’un grup fiscal que tributi en règim de consolidació, el percentatge anterior s’aplicarà sobre l’import net de la xifra de negocis d’aquest grup fiscal, al qual es restarà la quantia del pagament anticipat que s’hagi ingressat.

Gravamen temporal d’entitats de crèdit i establiments financers de crèdit

L’obligació de pagament neix l’1 de gener dels anys 2023 i 2024, i s’ha de satisfer els primers 20 dies naturals del mes de setembre d’aquest any.

Estaran obligats al pagament les entitats i els establiments financers de crèdit que tinguin un import d’ingressos per interessos i comissions, corresponent a l’any 2019, igual o superior a 800 milions d’euros. Si formen part d’un grup fiscal en consolidació fiscal en l’impost de societats, haurà de satisfer el gravamen temporal l’entitat que representi aquest grup fiscal.

Ni la prestació ni el pagament anticipat són deduïbles en l’impost de societats, ni podran ser objecte de repercussió econòmica, ja que l’incompliment d’aquesta obligació es considera una infracció molt greu, que se sancionarà amb multa pecuniària proporcional del 150 % de l’import repercutit.

L’import de la prestació que ha de satisfer cada obligat al pagament serà el resultat d’aplicar el percentatge del 4,8 % a la suma del marge d’interessos i dels ingressos i les despeses per comissions que figurin en el compte de pèrdues i guanys, corresponent a l’any natural anterior al de naixement de l’obligació de pagament.

actualitat circular

Circular: modificació del límit exempt de garantia d’aplaçament o fraccionament

By Servei fiscal

Segons l’Ordre HFP/311/2023, s’eleva de 30.000,00 euros a 50.000,00 euros el límit exempt de l’obligació d’aportar garantia en les sol·licituds d’aplaçament o fraccionament de pagament dels deutes de dret públic a partir del pròxim 15 d’abril de 2023.

L’Agència Tributària ha publicat les dues instruccions relacionades amb l’Odre:

La Instrucció 1/2023, sobre les garanties necessàries per la concessió d’aplaçaments i fraccionaments de pagament, i la suspensió dels actes administratius objecte de recurs i reclamació, que substitueix a l’actual Instrucció 4/2015 de 31 de juliol; i la Instrucció 2/2003, sobre gestió d’aplaçaments i fraccionament de pagament, que substitueix a l’actuació Instrucció 1/2017 de 18 de gener.

Ambdues instruccions entren en vigor el dia 15 d’abril de 2023, essent d’aplicació a les sol·licituds d’aplaçament i fraccionament i suspensió presentades a partir de la citada data.

actualitat circular

Circular: novetats rellevants en matèria de gasoil professional incloses en el nou reial decret – llei 20/2022

By Servei fiscal

El nou Reial Decret-llei 20/2022 ha entrat en vigor amb efectes a partir del dia 01 de gener de 2023, donant resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d’Ucraïna i de recolzament a la reconstrucció de l’illa de La Palma i altres situacions de vulnerabilitat.

En matèria d’IVA i impostos especials, les principals mesures introduïdes son:

Mesures en matèria energètica

  • Es prorroga, fins el 31 de desembre de 2023, l’aplicació del tipus impositiu de l’IVA del 5% a tots els components de la factura d’entrega de gas natural, pellets procedents de biomassa i fusta per llenya utilitzats com a sistema de calefacció.
  • S’introdueix un nou tipus de recàrrec d’equivalència del 0,625% quan resulti d’aplicació aquest règim especial d’IVA en la venda dels productes mencionats a l’apartat anterior per comerciants minoristes.
  • Es prorroga l’aplicació del tipus impositiu del 5% d’IVA a determinats subministres d’energia elèctrica fins el 31 de desembre de 2023 per reduir la factura elèctrica de les llars.
  • Es prorroga fins a 31 de desembre de 2023 l’aplicació del tipus impositiu del 0,5% de l’Impost Especial sobre l’Electricitat.
  • Es prorroga la suspensió temporal, fins a 31 de desembre de 2023, de l’Impost sobre el Valor de la Producció de l’Energia Elèctrica.

Mesures per contenir el preu del cistell de la compra

S’ha aprovat la rebaixa del 4% al 0% d’IVA dels productes bàsics d’alimentació. Aquests productes son els que es detallen a continuació:

  • El pa comú, així com la massa de pa comuna congelada i el pa comú congelat destinats exclusivament a l’elaboració de pa comú.
  • Les farines panificables.
  • Els següents tipus de llet produïda per qualsevol espècie animal: natural, certificada, pasteuritzada, concentrada, desnatada, esterilitzada, UHT, evaporada i en pols.
  • Formatges.
  • Ous.
  • Fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals, que tinguin la condició de productes naturals d’acord amb el Codi Alimentari i les disposicions dictades pel seu desenvolupament.

Per tots aquests productes, mentre es mantingui el tipus impositiu d’IVA al 0%, el tipus de recàrrec d’equivalència aplicable a aquestes operacions serà del 0%.

En cas que la taxa interanual de la inflació subjacent del mes de març sigui inferior al 5,5%, el tipus d’IVA dels productes mencionats tornarà a ser del 4% a partir del dia 1 de maig de 2023. El recàrrec d’equivalència serà del 0,5%, en aquest cas.

Igualment, es minora el tipus impositiu de l’oli d’oliva, llavors i pastes alimentàries del 10% actual al 5%.

Per aquests productes, el recàrrec d’equivalència serà del 0,625% mentre es mantingui aquesta mesura.

Novament, en cas que la taxa interanual de la inflació subjacent del mes de març sigui inferior al 5,5%, el tipus d’IVA dels productes mencionats tornarà a ser del 10% a partir del dia 1 de maig de 2023. El recàrrec d’equivalència serà del 1,4%, en aquest cas.

Totes aquestes reduccions s’estableixen de forma temporal i extraordinària des del dia 1 de gener de 2023 i fins el dia 30 de juny de 2023, subjectes a l’evolució anual de la taxa interanual de la inflació subjacent en els termes comentats.

Mesures en l’àmbit de la crisis sanitària provocada per la COVID-19

Es manté l’aplicació del tipus impositiu del 4% d’IVA a les entregues, importacions i adquisicions intracomunitàries de les mascaretes quirúrgiques d’un sol ús, fins el 30 de juny de 2023.

Es prorroga l’aplicació del tipus impositiu del 0% a les entregues, importacions i adquisicions intracomunitàries de determinats béns i prestacions de serveis necessaris per combatre els efectes del SARS-CoV-2, així com a efectes del règim especial del recàrrec d’equivalència.

actualitat circular

Circular: novetas rellevants en matèria d’Iva i impostos especials incloses en el nou reial decret-llei 20/2022

By Servei fiscal

El nou Reial Decret-llei 20/2022 ha entrat en vigor amb efectes a partir del dia 01 de gener de 2023, donant resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d’Ucraïna i de recolzament a la reconstrucció de l’illa de La Palma i altres situacions de vulnerabilitat.

La nova normativa amplia el termini de bonificació fins el mes de juny del carburant només pel transport professional per carretera.

Durant els mesos de gener, febrer i març de 2023 es contempla un descompte de 20 cèntims per litre de combustible consumit.

Durant els mesos d’abril, maig i juny de 2023, la bonificació serà de 10 cèntims per litre de combustible consumit.

El text recull dos mecanismes per calcular i abonar les ajudes de 20 i 10 cèntims d’euros per litre als transportistes en funció de si tenen dret o no a la devolució parcial de l’impost sobre hidrocarburs.

En el cas de les empreses beneficiàries de la devolució del gasoil professional, l’ajuda s’abonarà al finalitzar cada mes d’aplicació de la mesura, juntament a la devolució parcial de l’impost d’hidrocarburs i es calcularà en funció dels litres consumits i pagats amb les targetes de gasoil professional, entre altres sistemes.

Compta1 Assessoria comptable

Novetats fiscals aplicables el 2022

By Servei fiscal

Amb uns senzills quadres explicatius, aquest article pretén oferir una visió global de totes las novetats fiscals per a aquest any. Les modificacions indicades en l’esquema tenen efectes durant tot el 2022, tret d’aquelles en què s’indica una data diferent. A més, com a informació addicional, s’esmenta la norma reguladora on es troba legislada i, entre parèntesis, la norma modificadora.

Els tipus de gravamen en societats, IVA i no residents; la reducció per plans de pensions i deduccions temporals en IRPF; els canvis en els models d’autoliquidacions i en informatives; el nou epígraf de l’IAE; les bonificacions en impostos locals i més mesures que es recullen en la LPGE i altres normes són les novetats que cal destacar en l’esquema que presentem tot seguit.

blank blank blank blank blank blank

actualitat circular

Circular: Principals novetats fiscals de la Llei 11/2020 de PGE per a l’any 2021

By Servei fiscal

Principals novetats en el IRPF amb efectes 1 de gener de 2021:

Modifica l’escala general de l’IRPF, afegint un nou tram a la part de la base liquidable que excedeixi de 300.000 € a què s’aplicarà un tipus de gravamen del 24,50%.

Modifica l’escala de retencions i ingressos a compte sobre els rendiments del treball derivats de relacions laborals o estatutàries i de pensions i havers passius, establint un nou tram a la part de la base que excedeixi de 300.000 € a què s’aplicarà un tipus de retenció del 47,00%.

Modifica l’escala que s’aplica a la part de la base liquidable de l’estalvi, que grava les rendes de capital, establint un nou tram a la part de la base que excedeixi de 200.000 € a què s’aplicarà un tipus del 26,00% ( 13% estatal i 13% autonòmic).

En les assegurances privades que cobreixin exclusivament el risc de dependència severa o de gran dependència, el conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que satisfacin primes a favor d’un mateix contribuent, incloses les de el mateix contribuent, no podran excedir de 2.000 euros anuals (amb anterioritat el límit era de 8.000 euros anuals).

En les aportacions als sistemes de previsió social dels quals sigui partícip, mutualista o titular el cònjuge de contribuent, el límit màxim d’aquestes aportacions serà de 1.000 € anuals (amb anterioritat el límit era de 2.500 €).

Modifica el límit màxim general conjunt de reducció aplicable a la base imposable de les aportacions i contribucions a sistemes de previsió social, reduint-se de 8.000 € a 2.000 € anuals. Si bé aquest límit s’incrementarà en 8.000 euros, sempre que l’increment provingui de contribucions empresarials. Es manté el límit de 5.000 euros anuals per a les primes a assegurances col·lectives de dependència satisfetes per l’empresa. El límit financer anual màxim conjunt també es redueix en les mateixes quanties i casuística.

Pròrroga dels límits excloents per a l’aplicació del mètode d’estimació objectiva en l’IRPF per a l’exercici 2021.También es prorroguen per a l’exercici 2021 els límits per a l’aplicació de el règim simplificat i el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca en l’IVA .

 

Principals novetats en l’Impost sobre Societats:

Pel que fa a les normes comunes aplicables a les deduccions per incentivar determinades activitats, el límit incrementat de la deducció a el 50% s’aplica també (a més de a les activitats R + D + i) a les deduccions de produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals, quan aquestes deduccions superin el 10% de la quota íntegra reduïda en les deduccions per evitar la doble imposició internacional i les bonificacions. Aquesta modificació entra en vigor l’1 de gener de 2021.

Estableix la possibilitat que el contribuent que participi en el finançament de produccions espanyoles de llargmetratges i curtmetratges cinematogràfics i de sèries audiovisuals de ficció, animació, documental o producció i exhibició d’espectacles en viu d’arts escèniques i musicals realitzada per un altre contribuent, pugui aplicar-se la deducció prevista en l’art.36.1 i 3 de la LIS. Caldrà que el productor i el contribuent que participa subscriguin un contracte de finançament, entre d’altres requisits. Aquesta modificació entra en vigor l’1 de gener de 2021.

Modifica l’exempció sobre dividends i rendes derivades de la transmissió de valors representatius dels fons propis d’entitats residents i no residents, i la deducció per evitar la doble imposició econòmica internacional: dividends i participacions en beneficis, eliminant el requisit alternatiu que el valor d’adquisició de la participació és superior a 20 milions d’euros, entre d’altres novetats. L’aplicació de l’exempció o la deducció es limitarà a el supòsit que hi hagi un percentatge de participació, directa o indirecta, en el capital o en els fons propis, de al menys el 5%, establint un règim transitori de tributació de 5 anys (2021 -2025) per a les participacions adquirides en els períodes impositius iniciats amb anterioritat a l’1 de gener de 2021 amb un valor d’adquisició superior a 20 milions sense arribar al percentatge de l’5%, sempre que es compleixin la resta de requisits.

 

Principals novetats en l’Impost sobre el Patrimoni:

Amb efectes a partir de l’1 de gener de 2021, incrementa el tipus de gravamen aplicable a l’últim tram de la tarifa de l’escala estatal, que passa del 2,5% al 3,5%, i restableix la vigència indefinida de l’impost.

 

Principals novetats en l’IVA:

El tipus impositiu aplicable a les begudes refrescants, sucs i gasoses amb sucres o edulcorants afegits serà del 21%, ​​amb efectes des de l’1 de gener de 2021.

 

Altres mesures:

El tipus d’interès legal de diners queda establert en el 3,00% fins al 31 de desembre de l’any 2021.

El tipus d’interès de demora de la LGT i el tipus d’interès de demora de la Llei general de subvencions serà del 3,75% el 2021.

L’indicador públic de rendes d’efectes múltiples (IPREM) per a 2021 s’incrementa un 5% aproximadament, i queda establert en les següents quanties:

L’IPREM diari, 18,83 euros.

L’IPREM mensual, 564,90 euros.

L’IPREM anual, 6.778,80 euros.

En els supòsits en què la referència a l’SMI ha estat substituïda per la referència a l’IPREM en aplicació del que estableix el RD-llei 3/2004, la quantia anual de l’IPREM serà de 7.908,60 euros quan les corresponents normes es refereixin a el salari mínim interprofessional en còmput anual, llevat que expressament excloguessin les pagues extraordinàries; en aquest cas, la quantia serà de 6.778,80 euros.

 

Davant de qualsevol dubte o per completar els continguts poden contactar amb el nostre despatx.

actualitat circular

Circular: Principals mesures tributàries del Reial Decret-llei 35/2020

By Servei fiscal

El Reial Decret-llei 35/2020 de mesures urgents de suport al sector turístic, la hostaleria i el comerç (BOE 23-12-2020) inclou mesures en l`àmbit tributari, entre les quals destaquem les següents:

Ajornament de deutes tributaris

En l’àmbit de les competències de l’Administració tributària de l’Estat, les persones o entitats amb volum d’operacions no superior a 6.010.121,04 l’any 2020 podran sol·licitar l’ajornament de l’ingrés del deute tributari de totes aquelles declaracions-liquidacions i autoliquidacions que el termini de presentació i ingrés finalitzi des del 01-04-2021 al 30-04-2021, ambdós inclosos, sempre que la sol·licitud sigui de quantia inferior a 30.000 euros. L’ajornament serà de 6 mesos, i no es meriten interessos de demora durant els primers 3 mesos.

 

Mòduls Renda – IVA

  • S’incrementa el percentatge de reducció a aplicar al rendiment net en estimació objectiva en la declaració de l’IRPF de l’exercici 2020. La reducció queda fixada, amb caràcter general, en el 20%. Per a les activitats que s’han vist més afectades per les mesures adoptades per combatre la pandèmia pel COVID-19, com són les vinculades al sector turístic, l’hostaleria i el comerç, inclòs el sector de transport urbà col·lectiu i de viatgers per carretera, la reducció s’estableix en el 35%. El nou import de la reducció es tindrà en compte per quantificar el rendiment net a efectes del quart pagament fraccionat corresponents a l’exercici 2020 i per calcular el primer pagament fraccionat corresponent a l’exercici 2021. El RD-llei 35/2020 estableix el llistat d’IAE a als quals s’aplica.
  • Aquests nous percentatges de reducció també s’aplicaran en el règim simplificat de l’IVA sobre l’import de les quotes meritades en 2020 per operacions corrents, i també es tindrà en compte per calcular l’ingrés a compte corresponent a la primera quota trimestral de l’exercici 2021. El RD-llei 35/2020 estableix el llistat d’IAE als quals s’aplica.
  • Elimina la vinculació obligatòria que durant 3 anys s’estableix legalment per a la renúncia al mètode d’estimació objectiva de l’IRPF, del règim simplificat i del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca de l’IVA corresponent als exercicis 2020 i 2021. La renúncia a l’aplicació del mètode d’estimació objectiva per a l’exercici 2021, no impedirà tornar a determinar d’acord amb aquest mètode el rendiment de l’activitat econòmica en 2022. Igualment, per a aquells contribuents que van renunciar a aquest mètode en l’exercici 2020, es permet que puguin tornar a aplicar el mètode d’estimació objectiva en els exercicis 2021 o 2022.
  • El termini de renúncies i revocacions al mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i als règims especials simplificat i de l’agricultura, ramaderia i pesca de l’IVA, per a l’any 2021 serà des del dia 24-12-2020 fins el 31 de gener de 2021 .

 

IRPF. Rendiment de treball en espècie exempt

L’exempció prevista en l’IRPF per a les retribucions en espècie derivades de fórmules indirectes de prestació de servei de menjador d’empresa és aplicable quan el servei es presti en el mateix local de l’establiment d’hostaleria o fora d’aquest, prèvia recollida per l’empleat o mitjançant el seu lliurament en el seu centre de treball o al lloc triat per aquell per desenvolupar la feina en els dies en què aquest es realitzi a distància o mitjançant teletreball.

IRPF. Incentiu fiscal per fomentar la rebaixa de la renda arrendatícia

Els arrendadors que no siguin una empresa o entitat pública, o un gran “tenidor”, que haguessin subscrit un contracte d’arrendament per a ús diferent del d’habitatge, o d’indústria, amb un llogater que destini l’immoble al desenvolupament d’una activitat econòmica classificada en la divisió 6 (Comerç, restaurants i hostalatge, reparacions) o en els grups 755 (Agències de viatges), 969 (Altres serveis recreatius ncop), 972 (Salons de perruqueria i instituts de bellesa) i 973 (serveis fotogràfics, màquines automàtiques fotogràfiques i serveis de fotocòpies) de la secció primera de les tarifes de l’IAE, podran computar en 2021 per al càlcul del rendiment del capital immobiliari com a despesa deduïble la quantia de la rebaixa en la renda arrendatícia que voluntàriament hagin acordat a partir de 14 de març de 2020 corresponents a les mensualitats meritades en els mesos de gener, febrer i març de 2021.

 

IRPF. Reducció del termini perquè les quantitats degudes pels arrendataris tinguin la consideració de saldo de dubtós cobrament

El termini de sis mesos perquè el saldo de dubtós cobrament tingui la consideració de despesa deduïble per a la determinació del rendiment net del capital immobiliari sempre que aquesta circumstància quedi suficientment justificada, quedarà reduït a tres mesos en els exercicis 2020 i 2021. Per tant, quan entre el moment de la primera gestió de cobrament realitzada pel contribuent i el de la finalització del període impositiu hagin transcorregut més de 3 mesos, i no s’hagués produït una renovació de crèdit.

 

Pèrdues per deteriorament dels crèdits derivades de les possibles insolvències de deutors en empreses de reduïda dimensió en els períodes impositius que s’iniciïn el 2020 i 2021 deduïbles.

Els contribuents de l’IS, de l’IRPF o de l’IRNR que obtinguin rendes mitjançant establiment permanent situat en territori espanyol que compleixin les condicions de l’article 101 de la LIS (entitats reduïda dimensió), en els períodes impositius que s’iniciïn l’any 2020 i en el any 2021 podran deduir, en aquests períodes, les pèrdues per deteriorament dels crèdits derivades de les possibles insolvències de deutors quan en el moment de la meritació de l’impost el termini que hagi transcorregut des del venciment de l’obligació sigui de tres mesos (abans eren 6 mesos).

 

Per a qualsevol dubte o aclariment poden contactar amb el nostre despatx.