Principals obligacions que han de complir les empreses, atès el nombre de persones treballadores de la seva plantilla.

En aquests primers mesos de l’any, resulta oportú fer balanç i revisar les obligacions laborals bàsiques de les empreses. D’aquesta manera, es garantirà el compliment de la normativa laboral i es podran afrontar possibles contingències.

El present anàlisi resumeix els aspectes clau d’algunes de les citades obligacions, diferenciant les que han de complir totes les organitzacions, de les que s’associen preceptivament a la grandària de la seva plantilla, és a dir, a un determinat nombre d’empleats.

Obligacions per a totes les empreses, amb independència de la grandària de la seva plantilla

1. Registre retributiu

Totes les empreses han de portar i mantenir un registre retributiu per a fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i no discriminació entre dones i homes en matèria salarial. Es tracta d’una obligació imposada pel Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes, derivada de l’article 28.2 de l’Estatut dels Treballadors. Aquest últim precepte disposa que l’empresari ha de portar un registre amb els valors mitjans dels salaris, els complements salarials i les percepcions extrasalarials de la seva plantilla, desagregats per sexe i distribuïts per grups professionals, categories professionals o llocs de treball iguals o d’igual valor.

La mateixa norma estatutària afegeix que quan en una empresa amb, almenys, 50 empleats, la mitjana de les retribucions a les persones treballadores d’un sexe sigui superior als de l’altre en un 25% o més, prenent el conjunt de la massa salarial o la mitjana de les percepcions satisfetes, l’empresari haurà d’incloure en el registre salarial una justificació de que aquesta diferència respon a motius no relacionats amb el sexe de les persones treballadores.

L’articulació d’aquest registre respon a dos principis: el de transparència retributiva i el d’igual retribució per treball d’igual valor.

L’arxiu ha de contenir les següents dades: valors mitjans de salaris, complements salarials i percepcions de la plantilla, desagregats per sexe i distribuïts per grups, i categories professionals o llocs de treball iguals o d’igual valor.

Les empreses obligades a auditoria retributiva han de reflectir, a més, les mitjanes aritmètiques i les mitjanes de les agrupacions dels treballs d’igual valor, i una justificació quan la mitjana aritmètica o mitjana de les retribucions totals en l’empresa de les persones treballadores d’un sexe sigui superior a les de l’altre en, almenys, un 25%.

2. Registre obligatori de jornada

D’acord amb els articles 12.4.c), 34.9 i 35.5 de l’Estatut dels Treballadors, és obligatori per a qualsevol empresa disposar del registre obligatori de jornada, que inclourà l’horari d’inici i fi de la mateixa en relació amb cadascuna de les seves persones treballadores.

Un dels principals projectes que pretén abordar l’Executiu al llarg de l’any és la reforma d’aquest registre.

L’arxiu ha d’organitzar-se i documentar-se a través de negociació col·lectiva o acord d’empresa; en defecte d’això, mitjançant decisió de l’empresari prèvia consulta amb els representants legals de la plantilla.

En relació amb la conservació de les dades, s’exigeix durant quatre anys. En aquest període, han d’estar a la disposició de les persones treballadores, els seus representants legals i la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Existeixen, finalment, algunes especialitats per a controlar les hores extraordinàries treballades i computar la jornada de les persones treballadores a temps parcial.

En el futur, com s’ha indicat, s’espera la implementació d’un nou sistema molt més estricte. La digitalització serà obligatòria i presentarà un contingut mínim: hora d’inici i fi de la jornada, pauses no computables, diferenciació entre treball presencial i a distància, etc.

3. Protocol d’assetjament sexual i per raó de sexe

El fonament d’aquesta obligació parteix de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i es va articular mitjançant el Reial decret 901/2020, de 13 d’octubre, i la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual. Aquesta normativa imposa la necessitat d’adoptar condicions de treball que evitin l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe, arbitrar procediments específics per a la seva prevenció i així com la tramitació de denúncies o reclamacions.

El contingut mínim del protocol és el següent:

• Objectius.

• Declaració de principis.

• Àmbit d’aplicació.

• Definicions i tipologies.

• Sancions i accions correctives.

• Procediment d’actuació.

Hi ha una sèrie de mesures que han de negociar-se directament amb la plantilla: concretament, l’elaboració i difusió de codis de bones pràctiques, així com la realització de campanyes informatives o accions de formació.

4. Protocol de desconnexió digital

La desconnexió digital pot definir-se com el dret de qualsevol persona treballadora a no atendre cap mena de comunicació de l’empresa durant els seus períodes de descans, permisos i vacances.

En aquest cas, l’obligació legal es desprèn de tres normes: en primer lloc, la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (art. 88); a més, d’un article específic de l’Estatut dels Treballadors (art. 20 bis) i de la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància.

La desconnexió afecta, segons aquesta normativa, a totes les persones ocupades, ja siguin presencials, a distància, treballin a jornada completa o parcial, etc.

El protocol és el document en el qual han de plasmar-se la política interna i les mesures adoptades per l’empresa per a garantir el dret a la desconnexió digital de la plantilla.

5. Pla de prevenció de riscos laborals

Un pla de prevenció de riscos laborals implica la integració de la labor preventiva en el sistema general de gestió de tota organització, tant en el conjunt de les seves activitats com en els seus nivells jeràrquics.

Segons la principal norma en aquest àmbit, Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (art. 16), els instruments per a aplicar i gestionar el pla són dos: l’avaluació de riscos laborals i la planificació de l’activitat preventiva.

• L’empresari ha de fer una avaluació inicial dels riscos per a la seguretat i salut de la seva plantilla, tenint en compte, amb caràcter general, la naturalesa de l’activitat, les característiques dels llocs de treball existents i dels treballadors que hagin d’exercir-los (igual avaluació haurà de fer en ocasió de l’elecció dels equips de treball, de les substàncies o preparats químics i del condicionament dels llocs de treball).

• Aquesta avaluació inicial ha de tenir en compte qualsevol actuació que hagi de desenvolupar-se d’acord amb la normativa sobre protecció de riscos específics i activitats d’especial perillositat.

• L’avaluació serà actualitzada quan canviïn les condicions de treball i, en tot cas, se sotmetrà a consideració i es revisarà, si calgués, en ocasió dels danys per a la salut que s’hagin produït.

• Si els resultats de l’avaluació posessin de manifest situacions de risc, l’empresari durà a terme les activitats preventives necessàries per a eliminar o reduir i controlar tals riscos. Aquestes activitats seran objecte de planificació pel mateix empresari, incloent-hi per a cada activitat preventiva el termini per a dur-la a terme, la designació de responsables i els recursos humans i materials necessaris per a la seva execució.

D’altra banda, el pla ha d’incloure els següents elements: l’estructura organitzativa, responsabilitats, funcions, pràctiques, procediments, processos i els recursos necessaris per a realitzar l’acció de prevenció de riscos en l’empresa.

6. Calendari laboral

D’acord amb l’art. 34.6 de l’Estatut dels Treballadors, el calendari laboral és un document que comprèn l’horari de treball i la distribució anual dels dies de treball, festius, descansos setmanals o entre jornades, i altres dies inhàbils, tenint en compte la jornada màxima legal o, si és el cas, la pactada.

El calendari, que es confecciona amb una periodicitat anual, ha d’elaborar-se després de consulta i previ informe dels representants legals de la plantilla.

El document haurà d’exposar-se, de manera visible, en cada centre de treball.

7. Acord de treball a distància

Els articles 5 a 18 de la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància, s’encarreguen d’aquesta obligació de l’empresari, recalcant que aquesta modalitat de prestació de serveis és voluntària.

Així, la finalitat d’aquests acords és recollir fefaentment els drets i obligacions derivats de l’activitat laboral realitzada en remot per la persona treballadora, de manera voluntària i consensuada amb l’ocupadora.

Pel que fa al contingut mínim de l’acord, és el següent:

• Inventari dels mitjans, equips i eines que exigeix el desenvolupament del treball concertat, inclosos els consumibles i els elements mobles, així com de la vida útil o període màxim per a la renovació d’aquests.

• Enumeració de les despeses que es poguessin causar a la persona treballadora, així com la forma de quantificació de la compensació que ha d’abonar l’empresa (element obligatori) i moment i forma per a realitzar la mateixa, que es correspondrà, d’existir, amb la previsió recollida en el conveni o acord col·lectiu d’aplicació.

• Horari de treball de la persona treballadora i, dins d’ell, si és el cas, regles de disponibilitat.

• Percentatge i distribució entre treball presencial i treball a distància, si és el cas.

• Centre de treball de l’empresa al qual queda adscrita la persona treballadora a distància i en la qual, si és el cas, desenvoluparà la part de la jornada de treball presencial.

• Lloc de treball triat per la persona treballadora per al desenvolupament del treball a distància (normalment, és el seu domicili).

• Durada de terminis de preavís per a l’exercici de les situacions de reversibilitat (és a dir, poder tornar a prestar treball de manera presencial, si és el cas).

• Mitjans de control empresarial de l’activitat.

• Procediment a seguir en el cas de produir-se dificultats tècniques que impedeixin el normal desenvolupament del treball a distància.

• Instruccions dictades per l’empresa, amb la participació de la representació legal de les persones treballadores, en matèria de protecció de dades, específicament aplicables en el treball a distància.

• Instruccions dictades per l’empresa, prèvia informació a la representació legal de les persones treballadores, sobre seguretat de la informació, específicament aplicables en el treball a distància.

• Durada de l’acord.

En relació amb els seus elements formals, l’acord ha de plasmar-se per escrit; a més, pot incorporar-se al contracte inicial o en un moment posterior (sempre abans del treball); l’empresa donarà a la representació legal de la plantilla còpia dels acords i les seves actualitzacions.

Obligacions per a empreses de 50 o més persones treballadores

8. Pla d’igualtat

Els plans d’igualtat són obligatoris per a empreses que comptin amb 50 o més persones treballadores. Per a la quantificació d’aquest número, ha de tenir-se en compte tota la plantilla; i l’obligació es mantindrà encara que es produeixi una reducció de plantilla.

En el nostre ordenament, un pla d’igualtat és un conjunt ordenat de mesures, adoptades després de realitzar un diagnòstic de situació, tendents a aconseguir la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes i a eliminar la discriminació per raó de sexe.

La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, recull aquest extrem en l’art. 45. Més tard, el Reial decret 901/2020, de 13 d’octubre, va regular els plans d’igualtat i el seu registre.

Perquè una empresa dissenyi un pla d’igualtat, ha de seguir una sèrie d’etapes successives:

• Constitució d’una comissió consultiva.

• Elaboració del diagnòstic.

• Establiment de mesures concretes (correctives).

• Registre del pla.

• Implantació.

• Seguiment.

9. Auditoria retributiva

La mateixa Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, es converteix en el marc legal d’aquesta exigència legal i al·ludeix a l’auditoria salarial en diversos preceptes. El Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes, la va desenvolupar posteriorment, sent també d’aplicació el conegut Reial decret 901/2020, per formar part l’obligació del pla d’igualtat, sense oblidar l’art. 28 de l’Estatut dels Treballadors.

L’auditoria ha d’abordar les següents obligacions: l’avaluació dels llocs de treball; la rellevància d’altres factors desencadenants de la diferència retributiva, així com les possibles deficiències en el disseny o ús de les mesures de conciliació i corresponsabilitat en l’empresa, o les dificultats que les persones treballadores puguin trobar en la seva promoció professional o econòmica; i l’establiment d’un pla d’actuació per a la correcció d’aquestes desigualtats.

La seva vinculació amb el pla d’igualtat és innegable, de manera que es requereix la seva implantació, obligatòriament, a totes les organitzacions que dissenyin un pla d’igualtat.

10. Protocol per a evitar la discriminació del col·lectiu LGTBI+

L’art. 15 de la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, obliga a les empreses de més de 50 persones treballadores a comptar amb un conjunt planificat de mesures i recursos per a aconseguir la igualtat real i efectiva d’aquest col·lectiu. Entre les mesures, ha d’incloure’s un protocol d’actuació per a l’atenció de l’assetjament o la violència.

El protocol ha de ser pactat a través de la negociació col·lectiva i acordat amb la representació legal de les persones treballadores. El contingut i abast d’aquestes mesures es desenvoluparan reglamentàriament.

A més, els poders públics han d’impulsar l’elaboració de codis ètics en les Administracions públiques i en les empreses, que contemplin mesures de protecció enfront de tota discriminació per raó d’orientació sexual. Així mateix, en l’elaboració dels plans d’igualtat i no discriminació s’ha d’incloure les persones trans, amb especial atenció a les dones trans.

11. Canal de denúncies

La Llei 2/2023, de 20 de febrer, va donar peu a la creació del canal de denúncies com una eina ideada perquè els anomenats «informants» (whistleblowers) comuniquin, de manera confidencial, determinades conductes irregulars, atorgant al seu torn una protecció adequada enfront de les possibles represàlies que puguin patir aquells.

Entre els citats informants, es distingeixen:

• Empleats públics.

• Persones treballadores per compte d’altri.

• Persones treballadores autònomes.

• Accionistes, partícips i persones pertanyents a l’òrgan d’administració, direcció o supervisió d’una empresa.

• Qualsevol persona que treballi per a, o sota la supervisió i direcció de, contractistes, subcontractistes o proveïdors.

• La protecció s’estén als representants legals i familiars de l’informant.

A través del canal poden denunciar-se:

• Accions i omissions constitutives d’infraccions del dret de la Unió Europea.

• Accions i omissions constitutives d’infracció penal o administrativa greu o molt greu.

Hi ha un ampli catàleg d’infraccions i sancions en cas de prosperar la denúncia.

Les Administracions, organismes i altres entitats obligades a comptar amb aquest sistema intern degueren implantar-lo amb data límit 2 de juny de 2023. S’exceptuaven les entitats jurídiques del sector privat amb menys de 250 persones treballadores, per a les quals es va ampliar el termini fins a l’1 de desembre d’aquest any. En relació als canals d’informació externa (Autoritat Independent de Protecció de l’Informant), l’adaptació degué produir-se fins al 2 de setembre de 2023.

Empreses amb centres de treball amb 200 o més persones treballadores o 100 per torn

12. Pla de mobilitat sostenible al treball

La Llei 9/2025, de 3 de desembre, de Mobilitat Sostenible, va implantar l’obligació de les empreses amb un determinat nombre de persones treballadores en plantilla (200 empleats per centre de treball o 100 per torn) d’elaborar, negociar i implantar un pla de mobilitat sostenible al treball.

Les empreses i les entitats del sector públic hauran de disposar d’aquests plans per a aquells centres de treball amb més de 200 persones treballadores o 100 per torn el centre de treball del qual habitual sigui aquest centre d’activitat.

Aquesta obligació serà aplicable també a les entitats públiques estatals per a centres de treball amb les citades persones en plantilla o torn i, a més, podrà estendre’s a altres entitats públiques si així ho estableix l’Administració competent en matèria de transport i mobilitat.

Els plans seran objecte de negociació amb la representació legal de les persones treballadores; en empreses sense representació legal, es crearà una comissió negociadora.

Respecte al contingut, els plans han d’incloure solucions de mobilitat sostenible. La norma posa alguns exemples:

• L’impuls de la mobilitat activa.

• El transport col·lectiu.

• La mobilitat de baixes emissions.

• Solucions de mobilitat, tant compartida com col·laborativa.

• Solucions per a facilitar l’ús i recàrrega de vehicles zero emissions.

• El teletreball, en els casos en els quals sigui possible.

Així mateix, s’inclouran mesures relatives a la millora de la seguretat viària i prevenció de accidents en els desplaçaments al centre de treball, per la qual cosa es fomentarà la formació en tots dos àmbits.

En aquests plans, es tindran en compte no solament a les persones treballadores del centre, sinó també als visitants, proveïdors i a qualsevol altra persona que requereixi accedir al centre de treball.

Es regula una altra especialitat: si coincideixen en el mateix lloc diversos centres de treball, es promouran mecanismes de coordinació entre ells per a l’intercanvi d’informació i la posada en marxa de solucions de mobilitat sostenible.

De no implantar-se els plans, es consideren infraccions lleus (castigades amb multes entre 101 i 2.000 euros):

• L’incompliment de l’obligació de disposar dels plans de mobilitat sostenible al treball en el termini estipulat, quan amb això es produeixi un perjudici per al sistema de mobilitat.

• L’incompliment de l’obligació d’elaborar un informe de seguiment sobre el nivell d’implantació de les actuacions i les mesures del pla, quan amb això es produeixi un perjudici per al sistema de mobilitat.

Aquestes infraccions lleus prescriuen al cap de sis mesos des de la seva comissió, i les sancions també al cap de sis mesos, en aquest cas a comptar des de la fermesa de la resolució.

El dia 21 d’octubre de 2025 es van publicar a la pàgina web de l’ICAC 4 noves consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 143, octubre 2025. Els temes tractats són: tractament comptable de l’ingrés percebut per una empresa a canvi de la cessió d’estalvi energètic en el marc del sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (CAU); l’abonament de diferents retribucions extraordinàries a favor d’una sèrie d’empleats, d’un directiu, del president i del conseller delegat; l’adquisició d’accions pròpies per part d’una societat de professionals a un dels socis, incloent en l’operació una clàusula de no competència; i l’IVA suportat no deduïble en les quotes d’un arrendament financer.

El dia 21 d’octubre de 2025 es van publicar a la pàgina web de l’ICAC 4 noves consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 143, octubre 2025. Els temes tractats són: tractament comptable de l’ingrés percebut per una empresa a canvi de la cessió d’estalvi energètic en el marc del sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (CAU); l’abonament de diferents retribucions extraordinàries a favor d’una sèrie d’empleats, d’un directiu, del president i del conseller delegat; l’adquisició d’accions pròpies per part d’una societat de professionals a un dels socis, incloent en l’operació una clàusula de no competència; l’IVA suportat no deduïble en les quotes d’un arrendament financer. A continuació, oferim el seu resum:

BOICAC NÚM. 143/2025: CONSULTA 1. SOBRE EL TRACTAMENT COMPTABLE DE L’INGRÉS PERCEBUT PER UNA EMPRESA A CANVI DE LA CESSIÓ D’ESTALVI ENERGÈTIC EN EL MARC DEL SISTEMA DE CERTIFICATS D’ESTALVI ENERGÈTIC (CAU)

Per a respondre a la pregunta comença per presentar-nos el marc normatiu aplicable al Sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (SCAE) i el seu funcionament bàsic. Així:

a) Creació del Sistema Nacional d’Obligacions d’Eficiència Energètica (SNOEE): article 69 de la Llei 18/2014, de 15 d’octubre, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència. Així, els subjectes obligats d’aquest sistema són les empreses comercialitzadores de gas i electricitat, els operadors de productes petrolífers a l’engròs i els operadors de gasos liquats del petroli a l’engròs. Aquests subjectes obligats han de contribuir a l’estalvi d’energia a través de la seva aportació al Fons Nacional d’Eficiència Energètica (d’ara endavant, FNEE).

b) Regulació del Sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (SCAE):

• Reial decret 36/2023, de 24 de gener, pel qual s’estableix un Sistema de Certificats d’Estalvi Energètic.

• Ordre TED/815/2023 de 18 de juliol, per la qual es desenvolupa parcialment el Reial decret 36/2023, de 24 de gener, pel qual s’estableix un Sistema de Certificats d’Estalvi Energètic.

• Ordre TED/845/2023, de 18 de juliol, per la qual s’aprova el catàleg de mesures estandarditzades d’eficiència energètica.

Aquest és un sistema mitjançant el qual els subjectes obligats poden complir amb la seva aportació al FNEE generant el seu propi estalvi d’energia, o bé liquidant CAU en relació amb actuacions dutes a terme per tercers, els propietaris de l’estalvi. Es defineix un CAU com un document electrònic que estableix el reconeixement fefaent de l’estalvi anual de consum d’energia final derivat d’una actuació d’eficiència energètica.

Aquest instrument permet monetitzar els estalvis energètics, recuperant part del cost de les inversions en eficiència energètica (canvi d’il·luminació, millora de l’aïllament tèrmic, renovació d’equips industrials o domèstics, etc.), ja que l’usuari final, que sol coincidir amb el propietari de l’estalvi, podrà rebre una contraprestació si ven els estalvis obtinguts per a la seva posterior certificació mitjançant el sistema de CAE.

Els participants bàsics i el seu rol en aquest sistema serien els següents:

a) Subjecte obligat i el subjecte delegat: són aquelles persones jurídiques que tenen l’obligació de contribuir al FNEE, ja sigui com una obligació genuïna establerta pel SNOEE o per delegació, respectivament

b) Propietari de l’estalvi: és la persona física o jurídica que duu a terme la inversió de l’actuació en eficiència energètica, per exemple, una empresa que inverteix en eficiència energètica dels seus processos o instal·lacions. Aquest propietari pot transferir l’estalvi anual d’energia final aconseguit per l’actuació de les següents maneres:

• Conveni CAU: mitjançant la signatura d’un Conveni CAU pel qual cedeix l’estalvi generat a canvi d’una contraprestació econòmica a un subjecte obligat o a un subjecte delegat.

• Contracte privat de cessió d’estalvis: el sistema CAU també preveu la possibilitat que el propietari de l’estalvi original cedeixi aquest estalvi a un intermediari perquè sigui aquest qui el transmeti al subjecte obligat o subjecte delegat. En aquest cas, el contracte signat entre el propietari de l’estalvi i l’intermediari es denomina “contracte privat de cessió d’estalvis”.

Amb la signatura d’un conveni CAU, el subjecte obligat o subjecte delegat adquireix la condició de propietari d’estalvi i, amb això, ha de presentar una sol·licitud de verificació davant un verificador d’estalvi energètic. A continuació, el sol·licitant haurà de presentar davant el Gestor autonòmic la sol·licitud d’emissió de CAE, acompanyada del dictamen de verificació favorable i de la documentació requerida legalment. Una vegada emès un CAU, el Gestor autonòmic procedirà a la seva preinscripció en el Registre Nacional de CAE. A continuació, el Coordinador Nacional del Sistema CAU procedirà a la inscripció definitiva del certificat en el Registre Nacional de CAE i a comunicar tal circumstància al sol·licitant que passa a ser el titular del CAE. En aquest moment, el CAU adquireix validesa en tot el territori nacional i pot ser objecte de transmissió i/o liquidació en el FNEE.

Tractament comptable

Vist l’anterior i sobre la base del fons econòmic de l’operació, l’ICAC opina que l’impacte econòmic que es deriva en el “propietari de l’estalvi” de l’esmentada normativa és equivalent al que es posaria de manifest si l’Administració Pública decidís atorgar una ajuda directa per a fomentar l’estalvi energètic. Des d’una perspectiva estrictament comptable la signatura del conveni CAU constitueix una fita anàloga a la concessió d’una subvenció l’objectiu de la qual és finançar part del cost de l’actuació en matèria d’eficiència energètica, aconseguint amb això l’assoliment d’un objectiu d’interès general perseguit per l’Administració Pública.

En conseqüència, la contraprestació rebuda per l’entitat que duu a terme la inversió en eficiència energètica, i que es posa de manifest amb la signatura del conveni CAU, ha de ser registrada i valorada comptablement d’acord amb l’apartat 1. Subvencions, donacions i llegats atorgats per tercers diferents dels socis o propietaris de la NRV 18a Subvencions, donacions i llegats rebuts del PGC. En particular, des d’una perspectiva comptable, cal concloure que:

1r) Reconeixement de la subvenció: La signatura del conveni CAU entre el subjecte obligat o delegat i la persona que ha realitzat la inversió suposa, d’una banda, la transferència (en termes administratius) de l’estalvi anual d’energia final aconseguit, i per un altre, l’establiment d’un acord sobre la contraprestació oferta al propietari inicial d’aquest estalvi. En aquest sentit, com s’ha indicat, pot afirmar-se que la signatura d’aquest conveni constitueix, a efectes comptables, un acord individualitzat de concessió de la subvenció a favor de l’empresa.

Una vegada signat aquest conveni, la contraprestació és certa sempre que es compleixin les condicions previstes en aquest, amb independència que el seu cobrament es produeixi en un moment posterior. Per tant, el moment de la signatura del conveni CAU constitueix la fita que dona lloc al reconeixement de la subvenció per part de l’entitat que ha dut a terme la inversió.

En aquest context, si a més d’existir el citat acord s’hagués executat la inversió, el “propietari de l’estalvi” hauria de registrar el corresponent import com una subvenció no reintegrable en el moment de la signatura del conveni CAU. En cas contrari, la quantitat convinguda es registraria inicialment com a reintegrable fins que es compleixi aquesta condició.

2n) Imputació a resultats: Pel que fa a la imputació a resultats, l’apartat 1.3 de la NRV 18a indica que la imputació a resultats de les subvencions, donacions i llegats de caràcter no reintegrable s’efectuarà atenent la seva finalitat. Tenint en compte que la contraprestació rebuda amb la signatura del conveni CAU serveix per a finançar, totalment o parcialment, la inversió realitzada, el criteri d’imputació a resultats de la subvenció s’establirà, amb caràcter general, en proporció a la dotació a l’amortització efectuada en cada període per a la citada inversió.

BOICAC NÚM. 143/2025: CONSULTA 2. SOBRE EL TRACTAMENT COMPTABLE DE L’ABONAMENT DE DIFERENTS RETRIBUCIONS EXTRAORDINÀRIES A FAVOR D’UNA SÈRIE D’EMPLEATS, D’UN DIRECTIU, DEL PRESIDENT I DEL CONSELLER DELEGAT

En concret, es tracta del cas d’una societat que, amb anterioritat a la formalització del contracte de la seva compravenda, el seu consell d’administració va acordar a l’abril de 20X6, retribuir amb càrrec a aquest exercici a empleats i directius, i proposar per a l’aprovació de la Junta general d’accionistes, la retribució de determinats membres del consell d’administració pel seu acompliment professional. Aquest acord va ser ratificat per la Junta general d’accionistes al maig de 20X6. A continuació, es detallen les diferents retribucions acordades:

a) Prima extraordinària a una sèrie d’empleats: a l’abril de 20X6 el consell d’administració va aprovar una retribució variable i extraordinària a favor d’una sèrie de persones ocupades per la societat consultant. Els motius pel pagament d’aquesta retribució són, entre altres, la seva contribució a la creació de valor de la societat al llarg dels últims anys, el seu esforç en l’increment de les vendes i els serveis prestats als clients.

L’aprovació del pagament de la prima extraordinària va ser ratificada per la Junta general d’accionistes al maig de 20X6, i es va acordar que anés abonat als empleats corresponents en la nòmina del mes següent al mes en què s’aproven els comptes anuals de la societat, que va tenir lloc en la Junta general de maig de 20X6. La prima extraordinària va ser pagada en la nòmina de juny de 20X6.

b) Retribució variable extraordinària a un directiu amb contracte de treball i relació laboral: un directiu de la societat era partícip d’un pla d’incentius de la societat vinculat a les accions d’aquesta («equity incentivi scheme») amb anterioritat a l’entrada d’un accionista de referència (Fons d’inversió de capital de risc) en 20X1. En virtut d’aquest pla, el directiu era beneficiari d’un import en efectiu equivalent a un determinat nombre d’accions, o de l’1% sobre el capital social abans de l’ampliació de capital subscrita pel fons d’inversió de capital de risc. Aquest dret es va reconèixer per a retribuir, incentivar i motivar la seva participació en la bona marxa de la societat.

En 20X2, coincidint amb la segona ampliació de capital a la qual van acudir alguns accionistes, es va substituir aquest «equity incentivi scheme» per una retribució variable que donava dret a una retribució extraordinària en cas que es produís qualsevol esdeveniment de liquiditat, ja fora pel repartiment de dividends, l’entrada d’un nou inversor o la venda total o parcial de la societat. Aquesta retribució variable extraordinària consistiria en l’equivalent en metàl·lic d’aquest nombre determinat d’accions.

En la consulta es manifesta que aquest directiu té subscrit un contracte de treball i manté una relació laboral amb la societat consultant.

En virtut de l’anterior, el consell d’administració va acordar el pagament de la retribució variable a favor del directiu a l’abril de 20X6, que s’efectuaria en el mes de la venda de les accions de la societat.

Al maig de 20X6 la Junta general d’accionistes va ratificar l’aprovació del dret a rebre la retribució extraordinària sobre l’esdeveniment de liquiditat que es produeixi en el moment de la venda de les accions de la societat, a favor d’aquest directiu. Així mateix, s’acordava que el seu abonament havia de produir-se al més aviat possible una vegada s’hagués portat a terme aquesta venda. En particular, l’abonament de la retribució variable extraordinària es va produir en la nòmina del mes de juny.

c) Retribució per la consecució dels assoliments marcats pels accionistes al president del consell d’administració i al conseller delegat

A l’abril de 20X6 el consell d’administració va acordar proposar a la Junta general d’accionistes l’aprovació d’una retribució extraordinària a favor del president i del conseller delegat de la societat. Els motius per a l’aprovació del pagament d’aquesta retribució són la labor exercida, el seu compromís diari i la visió estratègica aportada a la societat, més enllà de la feina com a membre del consell d’administració, que han permès el creixement, posicionament i la creació de valor per a la mateixa companyia i en conseqüència per als accionistes.

Al maig de 20X6 la Junta general d’accionistes va acordar atorgar a aquests consellers una retribució per la consecució dels assoliments marcats pels accionistes, especificant-se en l’acta de la Junta que la meritació d’aquesta retribució es produiria en el moment de la venda de les accions de la societat i el seu abonament tindria lloc al més aviat possible una vegada s’hagi completat aquesta venda. En concret, l’abonament de la retribució es va produir el mes de juny al conseller delegat i el mes de juliol al president.

Tractament comptable

Per a fonamentar la seva resposta a la consulta l’ICAC es basa en:

– El Marc Conceptual de la Comptabilitat (MCC), recollit en la primera part del Pla General de Comptabilitat (PGC) aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre. En concret a:

• Definició de passiu: al punt 2 de l’apartat 4t Elements dels comptes anuals.

• Reconeixement en balanç d’un passiu i moment en què cal fer-ho: al punt 2 de l’apartat 5è Criteris de registre o reconeixement comptable dels elements dels comptes anuals.

• Principi de meritació: Al punt 2 de l’apartat 3r Principis comptables.

– La NRV 17a Transaccions amb pagaments basats en instruments de patrimoni de la segona part del PGC.

– La NRV 16a Passius per retribucions a llarg termini al personal.

– La CICAC 1 del BOICAC 131, setembre 2022, sobre el tractament comptable de les despeses derivades del pla de retribució a empleats abonat per una entitat vinculada.

A més, en relació amb les retribucions als professionals que treballen en una empresa, ens recorda que:

– Si estan vinculats a aquesta per un contracte laboral i formen part del personal de l’entitat, totes les retribucions, qualsevol que sigui la seva forma o concepte, es recolliran en els comptes del subgrup 64. Despeses de personal.

– Si la vinculació és a través d’un contracte mercantil tindrà la naturalesa de prestació de serveis per tercers i es recolliran en comptes del subgrup 62.

Basant-se en l’anterior, l’ICAC conclou el següent:

a) Prima extraordinària a una sèrie d’empleats i retribució per la consecució dels assoliments marcats pels accionistes al president del consell d’administració i al conseller delegat: amb independència del moment efectiu del pagament, la despesa per les remuneracions als empleats a conseqüència de la prima extraordinària i les remuneracions a favor del president i del conseller delegat, aprovades totes dues per la Junta general d’accionistes, degueren registrar-se en l’exercici en el qual neixen els drets i obligacions descrites en la consulta, això és, el moment de la meritació, és a dir, quan s’adopti l’acord per l’òrgan competent a aquest efecte (òrgan d’administració o Junta General), en funció de la naturalesa del compromís assumit i que, d’acord amb la informació facilitada, en tot cas serà l’any 20X6.

b) Retribució variable extraordinària a un directiu amb contracte de treball i relació laboral: en funció de la descripció del pla d’incentius referit en la consulta com «equity incentivi scheme», el tractament comptable és el previst en la NRV 17a Transaccions amb pagaments basats en instruments de patrimoni. En conseqüència:

• Pla original: amb independència del moment efectiu del pagament, a partir del moment en què es va formalitzar el pla d’incentius abans de 20X1, en aplicació de l’esmentada NRV 17a, la societat consultant degué reconèixer els serveis prestats com una despesa de personal i, per un altre, el corresponent passiu si la transacció es liquidés amb un import que estigui basat en el valor d’instruments de patrimoni. En la mesura que el pla d’incentius estigués condicionat a un termini d’irrevocabilitat perquè el directiu pogués rebre l’import corresponent al nombre fixat d’accions, d’acord amb la NRV 17a, la meritació del passiu es produeix al llarg d’aquest període temporal, és a dir, des de la formalització fins que el dret sigui irrevocable.

• Efectes de la substitució: sota la premissa de l’existència d’un termini d’irrevocabilitat en el pla original, l’acord de substitució del citat pla, l’any 20X2, per la retribució extraordinària variable va poder originar la interrupció de la meritació de la referida despesa en la mesura en què l’empresa no pogués realitzar des d’aquesta data una estimació fiable sobre quan s’anava a produir l’esdeveniment de liquiditat que desencadenaria la sortida de recursos en benefici del directiu.

Per tant, la qüestió a determinar consistiria en identificar el termini de meritació de la retribució -en els termes expressats en la consulta 1 del BOICAC núm. 131/2022 Sobre el tractament comptable de les despeses derivades del pla de retribució a empleats abonat per una entitat vinculada- quan l’element que desencadena el reconeixement del deute amb el directiu és contingent.

Doncs bé, en tal cas, seguint les regles generals per al registre d’un passiu i els principis que es dedueixen de la NRV 16a Passius per retribucions a llarg termini al personal, assumint que l’esquema de retribució acordat origina el naixement d’una obligació present per a l’empresa, en principi, la meritació de la despesa s’hauria d’efectuar en el termini que transcorregués entre aquesta data i el moment en què es resolgués la incertesa, amb l’esdeveniment de liquiditat sempre que fos probable la sortida de recursos i que el seu import es pogués estimar de manera fiable. En cas contrari, l’inici de la meritació hauria de postergar-se fins que es compleixin aquestes condicions.

Si la substitució d’un esquema de retribució per un altre té un contingut merament formal, però en substància no s’haguessin modificat els elements que la configuren, la solució també seria similar, però en tal cas, davant l’absència d’un període d’irrevocabilitat, l’empresa degué aplicar el criteri expressat en el paràgraf anterior des de l’inici de l’operació.

BOICAC NÚM. 143/2025: CONSULTA 3. SOBRE EL TRACTAMENT COMPTABLE DE L’ADQUISICIÓ D’ACCIONS PRÒPIES PER PART D’UNA SOCIETAT DE PROFESSIONALS A UN DELS SOCIS, INCLOENT EN L’OPERACIÓ UNA CLÀUSULA DE NO COMPETÈNCIA

En concret, la consulta versa sobre una societat de professionals que adquireix accions pròpies d’un soci professional per un percentatge del 25% en un supòsit de lliure adquisició d’accions, l’import de compra de les quals inclou una clàusula de no competència d’una llista de clients per un període de tres anys.

Els contractes amb els clients inclosos en la clàusula de no competència generaran ingressos durant el període de durada de tres anys a conseqüència d’aquesta protecció, excepte en els casos en què es produeixin rescissions de contractes o no renovacions dels mateixos per part dels clients.

El preu conjunt de la compravenda s’estipula en 100 o.m., incloent-hi la clàusula de no competència assimilable a una comissió dels contractes amb una llista de clients durant els pròxims 3 anys, i el valor raonable del 25% de la societat, el patrimoni net de la qual és de 100 o.m. Es considera que el valor raonable ascendeix a 25 o.m. segons valoració d’un expert independent, perquè no hi ha plusvàlues addicionals a considerar. En conseqüència, la diferència amb el preu conjunt de la compravenda ha de considerar-se com el preu satisfet per la clàusula de no competència per un període de 3 anys, és a dir, 75 o.m.

Tenint en compte el que es disposa en l’article 34.2 del Codi de Comerç, en el sentit que en la comptabilització de les operacions s’atendrà la seva realitat econòmica i no sols a la seva forma jurídica, el consultant planteja les següents qüestions:

1. Si s’ha de registrar l’adquisició de les accions pròpies pel seu valor raonable com a accions pròpies (25 o.m.) i l’import satisfet per la clàusula de no competència (75 o.m.) ha d’imputar-se:

• En el compte de pèrdues i guanys de l’exercici, en considerar-se una indemnització al soci professional sortint, i en quin epígraf del compte de pèrdues i guanys ha de classificar-se aquesta indemnització.

• En la partida Altres despeses d’explotació del compte de pèrdues i guanys de manera sistemàtica i coherent amb la transferència dels béns i serveis amb els quals es relacionen, per la qual cosa seran, si és el cas, objecte de periodificació durant el període de durada (25 o.m. anuals durant tres anys).

• En la partida d’Altres immobilitzats intangibles del balanç de situació (per exemple, com a drets comercials tal com s’estableix en la NRV 6a f) del PGC) i aquest actiu ser objecte d’amortització i correcció valorativa per deterioració segons l’especificat amb caràcter general per als immobilitzats intangibles.

2. Si, en cas de produir-se rescissions de contractes o no renovacions dels mateixos per part dels clients inclosos en la clàusula de no competència, s’ha de registrar com a despesa en l’exercici en què es produeixi aquesta circumstància l’estimació raonable dels costos incrementals d’aquests contractes sobre la totalitat de l’import satisfet, o bé, si s’hagués registrat com un actiu en la partida Altres immobilitzats intangibles del balanç de situació s’ha de registrar la correcció valorativa per deterioració segons l’estimació raonable d’aquests contractes sobre la totalitat de l’import satisfet, segons l’especificat amb caràcter general per als immobilitzats intangibles.

Per a respondre a la consulta, l’ICAC es basa en la següent normativa:

a) Respecte al tractament comptable de les operacions amb instruments de patrimoni propi i de l’immobilitzat intangible:

• A l’apartat 4. Instruments de patrimoni propi de la NRV 9a. Instruments financers del PGC aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre.

• Articles 20 a 24 de la Resolució de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (RICAC de societats de capital), per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital.

• NRV 5a. Immobilitzat intangible del PGC desenvolupada per la Resolució de 28 de maig de 2013, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es dicten normes de registre, valoració i informació a incloure en la memòria de l’immobilitzat intangible.

b) Respecte a la normativa mercantil: Al Capítol VI del Títol IV del Text Refós de la Llei de Societats de Capital (TRLSC), aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol (arts. 134 a 158).

c) Respecte a la normativa laboral:

• Article 21. Pacte de no concurrència i de permanència en l’empresa del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors.

• Article 8. Pacte de no concurrència i de permanència en l’Empresa del Reial decret 1382/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial del personal d’alta direcció.

Basant-se en la citada normativa, l’ICAC recorda que, amb caràcter general, les accions pròpies es comptabilitzaran en el moment inicial pel seu valor raonable. Si el preu acordat diferís del seu valor raonable, la diferència haurà de registrar-se atesa la realitat econòmica de l’operació. En el cas de la present consulta, la diferència es correspon amb una clàusula de no competència per part del soci que abandona la societat el registre de la qual es realitzarà pel seu valor raonable en funció dels drets i obligacions que creï en cadascuna de les parts, la societat i el soci.

En concret, dels termes del citat pacte sembla deduir-se l’existència de dos elements sobre els quals s’ha arribat a un acord. D’una banda, l’adquisició de les accions del soci, i per un altre, la indemnització per l’extinció de la prestació de serveis que aquest últim havia exercit i que s’instrumenta per mitjà de la clàusula de no competència sobre uns determinats contractes.

Doncs bé, l’ICAC conclou el següent:

a) Accions adquirides: Es valoraran pel seu valor raonable.

b) Import satisfet per la clàusula de no competència: respecte a l’import abonat per aquesta indemnització es donen dues possibilitats:

• Immobilitzat intangible: s’haurà d’activar com un immobilitzat intangible sempre que es compleixin els criteris pel reconeixement d’aquesta mena d’actius establerts en la NRV 5a Immobilitzat intangible del PGC. En particular, en relació amb el reconeixement d’un immobilitzat de naturalesa intangible, la NRV 5a exigeix que a més de complir la definició d’actiu i els criteris de registre o reconeixement comptable continguts en el Marc Conceptual de Comptabilitat, compleixi el criteri de identificabilitat, la qual cosa implica complir algun dels dos següents requisits:

• Sigui separable, això és, susceptible de ser separat de l’empresa i venut, cedit, lliurat per a la seva explotació, arrendat o intercanviat.

• Sorgeixi de drets legals o contractuals, amb independència que tals drets siguin transferibles o separables de l’empresa o d’altres drets o obligacions.

En aquest sentit, malgrat que la relació comercial amb els clients ja formava part del patrimoni de la societat, no és menys cert que el pagament convingut per la no competència suposa un dret de protecció identificable -de base contractual- enfront de la possible intervenció del soci en relació amb aquests concrets clients, per la qual cosa, en principi, sembla que la societat hauria de registrar l’import abonat per tal concepte com un immobilitzat intangible.

La valoració posterior d’aquest actiu seguirà les regles generals incloses en la normativa que s’ha esmentat pel que, en el supòsit de rescissions de contractes o no renovacions d’aquests, es comptabilitzarà la baixa definitiva d’un import de l’actiu.

• Despesa periodificable: de no complir les condicions previstes en la NRV 5a, serà una despesa periodificable en la mesura que genera ingressos futurs.

BOICAC Núm. 143/2025: CONSULTA 4. SOBRE EL TRACTAMENT COMPTABLE DE L’IVA SUPORTAT NO DEDUÏBLE EN LES QUOTES D’UN ARRENDAMENT FINANCER

Concretament, es qüestiona la vigència del tractament comptable recollit en la Resolució de 21 de gener de 1992, del President de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es dicten normes de valoració de l’immobilitzat immaterial. En la norma vuitena, Arrendament financer de la citada resolució, en el punt 5, s’estableix el següent:

«L’Impost sobre el Valor Afegit que grava les operacions d’arrendament financer es comptabilitzarà només en l’import reportat fiscalment; per la resta no serpà procedent incrementar el deute amb l’Entitat de crèdit.

Si els imports de l’Impost sobre el Valor Afegit reportats fiscalment amb posterioritat al registre de l’actiu no són deduïbles d’acord amb la legislació del tribut, aquests imports es consideraran despeses de l’exercici en què es reportin, no produint cap ajust en la valoració inicial de l’immobilitzat.»

Per a fonamentar la seva resposta l’ICAC comença recordant-nos que després de l’entrada en vigor del Pla General de Comptabilitat (PGC) aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, ha emès interpretacions en desenvolupament de la regulació en matèria d’immobilitzat material, inversions immobiliàries i immobilitzat intangible contingudes en el PGC, i s’ha pronunciat de manera expressa interpretant la vigència d’algunes qüestions regulades en el desenvolupament anterior del PGC de 1990. Així repassa el que s’estableix en:

— La Resolució de 28 de maig de 2013, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es dicten normes de registre, valoració i informació a incloure en la memòria de l’immobilitzat intangible.

— La Resolució d’1 de març de 2013, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es dicten normes de registre i valoració de l’immobilitzat material i de les inversions immobiliàries.

— La disposició transitòria cinquena del Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el PGC.

— La Norma de Registre i Valoració (NRV) 8a Arrendaments i altres operacions de naturalesa similar.

— La NRV 12a Impost sobre el Valor Afegit, Impost General Indirecte Canari i altres impostos indirectes, del PGC.

— La NRV 2a Immobilitzat material del PGC.

— La NRV 3a Normes particulars sobre immobilitzat material.

A la vista de la normativa comptable reproduïda d’aplicació a les operacions d’arrendament financer, aquest Institut es manifesta conforme amb el criteri assenyalat en la Resolució de 1992 del President de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes per la qual es dicten normes de valoració de l’immobilitzat immaterial, en considerar-se adequat i ajustat a la legislació comptable vigent. En aquest cas particular, la meritació de l’IVA suportat no deduïble es produeix, d’acord amb la legislació de l’impost, amb posterioritat al registre de l’actiu, és a dir, quan es reporten les quotes de l’arrendament financer, per la qual cosa no correspondria realitzar cap ajust en la valoració inicial de l’immobilitzat i els imports reportats es registraran com a despesa de l’exercici.

Et preocupa com afrontar la pèrdua d’unipersonalitat en la teva empresa? Saps quines implicacions fiscals comporta i com evitar errors que comprometin el teu patrimoni?

El cessament del caràcter unipersonal d’una empresa ocorre quan aquesta modifica la seva estructura i passa a tenir diversos socis als quals transfereix parcialment accions o participacions. Aquest canvi de configuració pot ser motivat per:

• Necessitats de finançament, per exemple, per a expandir el negoci, realitzar inversions importants o evitar deutes.

• L’interès en la distribució dels riscos financers entre diverses persones.

• La pretensió d’incorporar especialistes del sector.

• L’afany de projectar una millor imatge en el mercat.

• La diversificació estratègica del negoci.

La pèrdua d’unipersonalitat és un procés que, si bé pot semblar rutinari, exigeix una gestió minuciosa per a evitar riscos fiscals i legals. La correcta protocol·lització de la transmissió, l’actualització del llibre de socis i la inscripció en el Registre Mercantil són passos clau per a protegir tant l’empresa com als socis.

No inscriure la pèrdua d’unipersonalitat en termini legal pot implicar greus conseqüències per al soci únic inicial. Segons l’article 14 de la Llei de Societats de Capital, si transcorren sis mesos des de l’adquisició de la condició de soci únic o des de la seva pèrdua sense que s’inscrigui el canvi, el soci únic respondrà personal, il·limitada i solidàriament dels deutes socials contrets durant aquest període.

Aquesta responsabilitat persisteix fins i tot si no va haver-hi intenció de perjudicar els creditors.

A partir de la inscripció en el Registre Mercantil l’antic soci únic deixa de respondre il·limitadament dels deutes contrets, durant la transformació social.

És possible inscriure el cessament de la unipersonalitat sense aportar el llibre registre de socis?

Segons la Resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública de 8 d’abril de 2025, sí que és possible, sempre que concorrin determinats requisits que assegurin la traçabilitat i veracitat del traspàs.

El supòsit de fet analitzat part d’una escriptura atorgada per l’administrador únic d’una Societat Limitada, qui declara la pèrdua de la condició d’unipersonalitat a conseqüència d’una venda de participacions socials formalitzada en una escriptura anterior davant el mateix notari (amb número de protocol correlatiu). En aquest document es deixava constància de les dades dels nous socis, les participacions adquirides i el compromís de l’administrador de reflectir la transmissió en el llibre registre corresponent.

El registrador mercantil va denegar la inscripció per no haver-se acreditat documentalment que aquesta operació ja estava reflectida en el llibre de socis. Això és, per no haver-se aportat el llibre, un testimoniatge notarial o certificació fefaent del seu contingut. Va fonamentar la seva negativa en l’article 203 del Reglament del Registre Mercantil.

La Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, en línia amb la seva pròpia doctrina, va revocar la qualificació registral i va avalar la inscripció de l’escriptura, considerant que:

• L’exigència de l’article 203 del Reglament del Registre Mercantil no pot ser interpretada de manera formalista en perjudici de la publicitat registral.

• Si la transmissió de participacions consta degudament en l’escriptura anterior i ambdues estan protocol·litzades pel mateix notari en dates consecutives, es presumeix la regularitat del procés i la veracitat del compromís de l’administrador.

• L’obligació legal de reflectir la transmissió en el llibre de socis no s’extingeix per no fer esment exprés al seu compliment, perquè el deure deriva de la mateixa Llei de Societats de Capital, no d’una declaració voluntària.

Per tant, i després de l’argumentació de la Direcció General, podem concloure que, si es perd la condició d’unipersonalitat a conseqüència d’una compravenda recent i aquesta ha estat formalitzada en escriptura pública, no és necessari exhibir el llibre de socis ni acompanyar testimoniatge si l’escriptura de declaració de pèrdua d’unipersonalitat es refereix expressament a l’escriptura anterior de compravenda, amb número de protocol correlatiu, i l’administrador declara el seu compromís de reflectir l’operació en el llibre registre de socis.

Es considera suficient que totes dues escriptures formin una unitat de fet i de temps raonable, sense que sigui imprescindible el seu atorgament en un mateix acte.

Repercusió fiscal

És fonamental valorar correctament les participacions transmeses, seguint criteris objectius reconeguts per l›Administració Tributària per a evitar problemes en una possible inspecció.

Si el transmitent és una persona física, el guany obtingut tributa en l’IRPF com a guany patrimonial. Els tipus aplicables en 2025 són:

• 19% per a beneficis inferiors a 6.000 euros.

• 21% entre 6.000 i 50.000 euros.

• 23% per a plusvàlues superiors a 50.000 euros.

• 27% per a la part del guany entre 200.000,01 i 300.000 euros.

• 28% per a la part que excedeixi de 300.000 euros.

Si el transmitent és una societat, la plusvàlua s’integra en la base imposable de l’Impost de Societats.

Exempcions

En transmissions intrafamiliars (per exemple, de pares a fills), pot aplicar-se una exempció del 95% en l’Impost sobre Successions i Donacions, sempre que es mantingui l’empresa durant almenys 10 anys.

Consells pràctics

1. Si la teva empresa deixarà de ser unipersonal per entrada de nous socis, assegura’t de formalitzar correctament la venda i referenciar-la expressament en l’escriptura posterior que declari el cessament de la unipersonalitat.

2. Conserva el número de protocol de l’expedient notarial: com més pròxim sigui, més clara serà la connexió entre actes.

3. Encara que no sigui imprescindible aportar el llibre de socis, reflectir en ell l’operació garantirà la seguretat jurídica i et donarà tranquil·litat.

I les males notícies per al final…

Si el canvi de socis no es realitza en dates pròximes, el registrador podria tornar a exigir el compliment formal estricte.

Resumim les principals novetats del Reial decret llei 9/2025, de 29 de juliol: característiques i distribució de les setmanes de suspensió contractual per naixement, adopció, guarda i acolliment, així com les particularitats en cas de discapacitat de fill o filla i la naturalesa retroactiva de la reforma.

Entre les principals novetats normatives d’aquests últims mesos, el Reial decret llei 9/2025, de 29 de juliol, ha millorat les condicions del permís de naixement i cura de menor regulat en l’article 48 del reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors (ET).

Així, amb l’entrada en vigor d’aquesta norma, la suspensió del contracte laboral per a cuidar fills i filles després del part, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment va passar de 16 a 19 setmanes per a les famílies biparentals, i de 26 a 32 per a les conformades per un sol progenitor.

Les mesures obeeixen la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, de manera que es millora una recomanació de l’Organització Internacional de Treball que va proposar, en el seu moment, l’extensió de la durada del permís fins a les divuit setmanes. La suspensió contractual s’aplica indistintament a dones i homes.

Tot seguit resumim la configuració actual del permís i incorporem el calendari gradual d’entrada en vigor que detalla el mateix reial decret llei.

1. PRINCIPALS NOVETATS

Segons l’exposició de motius de la norma, la reforma materialitza un compromís efectiu amb la corresponsabilitat de gènere i fomenta la participació de les empreses i de la societat en la seva consecució. Per a assolir aquest objectiu, cal destacar:

• L’increment, amb caràcter general, de la durada del permís de naixement i cures, adopció, guarda amb finalitats d’adopció i acolliment en tres setmanes (sobre les setze actuals), les dues últimes amb un disseny més flexible, a fi de complir la seva finalitat de cura parental. És a dir, el permís es concep no tan sols pel naixement, l’adopció o l’acolliment, sinó també per a la cura del menor.

• La garantia, durant aquestes tres setmanes addicionals, del manteniment en la percepció dels ingressos ordinaris de la persona treballadora que exerceix el seu dret.

• L’augment de la durada dels permisos esmentats en el cas d’unitats familiars monoparentals.

Quant al permís a les famílies monoparentals, els tribunals han anat resolent-ne l’ampliació aquests últims anys, amb diferents criteris pel que fa al nombre de setmanes. Es pot destacar la STC 140/2024, de 6 de novembre de 2024, que va reconèixer a les persones beneficiàries del permís de naixement una durada addicional d’aquest de deu setmanes; és a dir, el temps que excedeix de la part del permís de naixement de gaudi obligatori per a tots dos progenitors que se superposa en el temps. A partir d’això, el reial decret llei de 2025 va ampliar el període de suspensió per naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció i acolliment, tenint en compte la nova durada dels permisos, a 32 setmanes (28 durant el primer any i 4 fins als vuit anys).

En conclusió, es va modificar l’article 48, apartats 4 i 5 de l’Estatut dels treballadors; per a adaptar els canvis en matèria de Seguretat Social se’n van reformar els articles 178, 181 i 182.

2.NORMATIVA REFORMADA: SUPÒSITS

A continuació detallem els aspectes nous i el que es manté en la redacció dels articles afectats:

Suspensió del contracte de la mare biològica (art. 48.4 ET):

a) Novetats:

• Se suspèn el contracte de la mare biològica i el de l’altre progenitor.

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes després del part obligatòries i a jornada completa.

— 11 setmanes (22 en monoparentalitat) a voluntat de la mare en períodes setmanals, acumulada o interrompuda (fins als dotze mesos del nadó). La mare podrà anticipar el seu exercici quatre setmanes abans del part.

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en dos períodes setmanals a voluntat de la persona treballadora, fins als vuit anys del fill o la filla.

— En cas de defunció d’un progenitor, l’altre podrà fer ús de la totalitat del permís, o del que resti.

b) El que es manté:

• Declaració del dret com a individual de la persona treballadora, sense que es pugui transferir.

• Gaudi: després de les sis setmanes obligatòries (ara, les 11 + 2) podran gaudir-se a temps complet o parcial amb acord previ empresa-persona treballadora, segons que es determini reglamentàriament.

• Deure de preavisar l’empresa amb, almenys, quinze dies de l’exercici del dret.

• La defunció del fill o la filla no redueix el període de suspensió, tret que passades les primeres sis setmanes se sol·liciti la reincorporació a la feina.

• El règim jurídic del part prematur o quan el nadó estigui hospitalitzat.

• Possible limitació de l’exercici simultani per l’empresa per raons fundades i objectives, en cas que tots dos progenitors treballin a la mateixa empresa.

• Com a mares biològiques s’inclou també les persones trans gestants.

Suspensió en supòsits d’adopció, de guarda amb finalitats d’adopció i d’acolliment (art. 48.5 ET):

a) Novetats:

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes per a cada adoptant, guardador o acollidor.

• Defunció del menor: la suspensió no es redueix, tret que finalitzades les 6 setmanes obligatòries se sol·liciti la reincorporació.

• En cas de defunció d’un dels titulars del dret, l’altre podrà fer ús de la totalitat del permís, o del que resti.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes, després de la sentència judicial o resolució administrativa, obligatòries i a jornada completa.

— 11 setmanes (22 en monoparentalitat) a voluntat de la persona treballadora en períodes setmanals, acumulada o interrompuda (fins als dotze mesos de la resolució judicial o decisió administrativa).

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en 2 períodes setmanals a voluntat de la persona treballadora, fins als vuit anys des del fet causant.

b) El que es manté:

• Dret individual de la persona treballadora, sense possibilitat de transferir el seu exercici.

• Un mateix menor no dona dret a diversos períodes de suspensió en la mateixa persona treballadora.

• Inici avançat de fins a quatre setmanes en cas d’adopció internacional amb desplaçament al país d’origen de l’adoptat.

• Gaudi: després de les 6 setmanes obligatòries (ara, les 11 + 2), podran gaudir-se a temps complet o parcial amb acord previ empresa-persona treballadora, segons que es determini reglamentàriament.

• La comunicació a l’empresa, amb almenys quinze dies de l’exercici del dret.

• La possible limitació de l’exercici simultani per l’empresa per raons fundades i objectives en cas que tots dos adoptants, guardadors o acollidors treballin en la mateixa empresa.

Permís per naixement per a la mare biològica (art. 49.a EBEP):

a) Novetats:

• Es declara com un dret individual de la mare biològica, sense que se’n pugui transferir l’exercici.

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes després del part obligatòries i a jornada completa.

— 11 setmanes (22 en monoparentalitat) a voluntat de la mare en períodes setmanals, acumulada o interrompuda (fins als dotze mesos del fill o la filla).

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en 2 períodes setmanals a voluntat de la mare, fins als vuit anys del fill o la filla.

• Si hi ha gaudi interromput del permís, es requerirà, per a cada període de gaudi, un preavís d’almenys quinze dies i s’haurà de fer per setmanes completes.

• Quant a les dues setmanes de cura del menor, cal limitar-ne el gaudi quan hi concorrin les dues persones progenitores i el període sol·licitat alteri seriosament el correcte funcionament de la unitat de l’administració en la qual les dues prestin serveis. La concessió es podrà ajornar per un període raonable, justificant-ho per escrit i després d’oferir una alternativa de gaudi més flexible.

b) El que es manté:

• Gaudi: després de les 6 setmanes obligatòries (ara, les 11 + 2), podrà gaudir-se a temps complet o parcial quan les necessitats del servei ho permetin, i en els termes que es determinin reglamentàriament.

• Ampliació en dues setmanes més en cas de fill o la filla amb discapacitat; i, per cada fill o filla en parts múltiples, una per a cadascun dels progenitors.

• Per part prematur i en els supòsits en què el nadó hagi d’estar hospitalitzat a continuació del part, s’amplia en tants dies com el nadó es trobi hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals.

• La defunció del fill o la filla no redueix el període de suspensió, tret que passades les primeres sis setmanes se sol·liciti la reincorporació al treball.

• En cas de defunció de la mare, l’altre progenitor podrà fer ús de la totalitat del permís, o del que resti.

• Durant el gaudi de permís, hi ha la possibilitat de participar en cursos de formació de l’Administració.

• Com a mares biològiques s’inclouen les persones trans.

Permís per adopció, per guarda amb finalitats d’adopció o acolliment, tant temporal com permanent (art. 49.b EBEP):

a) Novetats:

• Es declara com un dret individual de les persones adoptants o acollidores, homes o dones, sense que se’n pugui transferir l’exercici.

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes obligatòries després de la resolució judicial o decisió administrativa, i a jornada completa.

— 11 setmanes (22 en monoparentalitat) a voluntat del titular del dret en períodes setmanals, acumulada o interrompuda (fins als dotze mesos de la resolució judicial o decisió administrativa).

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en dos períodes setmanals a voluntat del titular del dret fins als vuit anys del fill o la filla.

• Si hi ha gaudi interromput del permís es requerirà, per a cada període de gaudi, un preavís d’almenys quinze dies i s’haurà de fer per setmanes completes.

• Quant a les dues setmanes de cura del menor, cal limitar-ne el gaudi quan hi concorrin tots dos adoptants o acollidores i el període sol·licitat alteri seriosament el correcte funcionament de la unitat de l’administració en la qual les dues prestin serveis. La concessió es podrà ajornar per un període raonable, justificant-ho per escrit i després d’haver ofert una alternativa de gaudi més flexible.

• Un mateix menor no pot donar dret a diversos períodes de gaudi d’aquest permís.

b) El que es manté:

• Ampliació en dues setmanes més en cas de fill o la filla amb discapacitat; i, per cada fill o filla a partir del segon (múltiples), una per a cadascun dels progenitors.

• Permís de dos mesos en cas de desplaçament al país d’adopció o acolliment internacional, amb retribucions bàsiques.

• Inici previ del permís: fins a quatre setmanes abans de la resolució judicial o resolució administrativa.

• Participació en cursos de formació de l’Administració durant el permís.

• Supòsits d’adopció i acolliment (no inferior a un any) definits pel Codi Civil i les lleis civils autonòmiques.

Permís del progenitor diferent de la mare biològica per naixement, guarda amb finalitats d’adopció, acolliment o adopció d’un fill o filla (art. 49.c EBEP):

a) Novetats:

• Es declara un dret individual de les persones progenitores, adoptants o acollidores, homes o dones, sense que se’n pugui transferir l’exercici.

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes, obligatòries i a jornada completa.

— 11 setmanes (22 en monoparentalitat) a voluntat del titular del dret en períodes setmanals, acumulada o interrompuda (fins als dotze mesos del menor o la sentència judicial o resolució administrativa).

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en dos períodes setmanals a voluntat del titular del dret, fins als vuit anys del fill o la filla.

• En cas de defunció del progenitor diferent de la mare biològica, l’altre progenitor podrà fer ús de la totalitat del permís, o del que resti.

• Quant a les dues setmanes de cura del menor, cal limitar-ne el gaudi quan hi concorrin tots dos adoptants o acollidores i el període sol·licitat alteri seriosament el correcte funcionament de la unitat de l’administració en la qual les dues prestin serveis. La concessió es podrà ajornar per un període raonable, justificant-ho per escrit i després d’haver ofert una alternativa de gaudi més flexible.

b) El que es manté:

• Gaudi: després de les 6 setmanes obligatòries, la resta (ara, les 11 + 2) podran gaudir-se a temps complet o parcial quan les necessitats del servei ho permetin, i en els termes que es determinin reglamentàriament.

• Per part prematur i en supòsits en què el nadó hagi d’estar hospitalitzat a continuació del part, s’amplia en tants dies com el nadó estigui hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals.

• La defunció del menor no redueix el període de suspensió, tret que passades les primeres sis setmanes se sol·liciti la reincorporació a la feina.

• Ampliació en dues setmanes més en cas de menor amb discapacitat, i en parts múltiples, per a tots dos progenitors, una per a cadascun.

• Preavís de quinze dies mínims en cas de gaudi interromput per setmanes completes.

• Si s’opta per gaudir del permís després de la setmana setze, i en cas de sol·licitar l’acumulació del temps de lactància en jornades completes, tan sols quan aquest finalitzi s’iniciarà el còmput del període de dotze setmanes restants.

• Participació en cursos de formació de l’Administració durant el permís.

Canvis en el text refós de la Llei general de la Seguretat Social

De manera esquemàtica:

• Beneficiaris del subsidi per naixement i cura del menor. S’hi afegeix l’incís següent: a l’inici de cadascun dels períodes de descans, la persona treballadora haurà de trobar-se en situació d’alta o assimilada a la d’alta (art. 178 LGSS).

• Supòsit especial de subsidi. En cas de falta del període mínim de cotització, s’amplia el col·lectiu de beneficiaris: enfront de la mare biològica, s’amplia a totes les persones treballadores incloses en el règim general per naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar (art. 181 LGSS).

• Prestació econòmica. La durada de la prestació s’adapta en dos supòsits (art. 182 LGSS):

— El general: enfront dels 42 dies naturals des del part, la durada serà la que es correspongui amb el període de descans obligatori, que s’haurà de gaudir a jornada completa de manera obligatòria i ininterrompuda immediatament després del part, de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció o de la decisió administrativa de guarda amb finalitats d’adopció o d’acolliment.

— Els supòsits especials pels quals s’incrementa en catorze dies naturals s’estenen també a l’adopció, guarda i acolliment.

3. ENTRADA EN VIGOR I CARÀCTER RETROACTIU DE LA REFORMA

La norma va entrar en vigor el 31 de juliol de 2025 (l’endemà de la publicació al BOE); per tant, el permís s’allarga de 16 a 19 setmanes a partir d’aquesta data.

No obstant això, la disposició transitòria única del RDL 9/2025 disposa l’aplicació retroactiva des del 2 d’agost de 2024 de la suspensió del contracte de treball en dues setmanes per cures parentals, que es poden gaudir fins al moment en què el menor compleixi vuit anys d’edat. El gaudi d’aquestes setmanes de suspensió i la prestació econòmica podran sol·licitar-se a partir de l’1 de gener de 2026.

El dia 18 de juliol de 2025 es van publicar a la pàgina web de l’ICAC quatre noves consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 142, de juny del 2025. Els temes tractats són: escissió parcial d’una societat a favor d’una societat de nova creació, cessions d’ús sobre immobles, ajudes concedides a una societat per a l’adquisició de les participacions de dues societats que absorbeix posteriorment i termini per a formular comptes anuals consolidats en el cas d’un grup de societats en què algunes de les societats dependents tinguin el domicili social en algun dels municipis afectats per la dana.

El dia 18 de juliol de 2025 es van publicar a la pàgina web de l’ICAC quatre noves consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 142, juny 2025. Els temes tractats són: escissió parcial d’una societat a favor d’una societat de nova creació, cessions d’ús sobre immobles, ajudes concedides a una societat per a l’adquisició de les participacions de dues societats que absorbeix posteriorment i termini per a formular comptes anuals consolidats en el cas d’un grup de societats en què algunes de les societats dependents tinguin el domicili social en algun dels municipis afectats per la dana. A continuació, n’oferim el resum:

BOICAC Núm. 142/2025: Consulta 1. SOBRE L’ESCISSIÓ PARCIAL D’UNA SOCIETAT A FAVOR D’UNA SOCIETAT DE NOVA CREACIÓ

Es tracta d’una operació de reorganització d’un grup empresarial per segregació amb les característiques següents:

a) Una societat (societat aportant) escindeix part del seu patrimoni, format per inversions en empreses del grup, i el transmet en bloc a favor d’una societat de nova creació (societat beneficiària). La societat aportant rep, a canvi, la totalitat de les participacions socials representatives del capital de la societat beneficiària.

b) A conseqüència de l’escissió, la societat beneficiària rep inversions en empreses del grup que la societat aportant té ex-ante a la segregació registrades al cost que, segons manifesta, és un valor superior a un hipotètic valor consolidat formulat sota les Normes per a la formulació de comptes anuals consolidats, aprovades pel Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre (NFCAC).

c) El grup empresarial formula els seus comptes anuals consolidats conformement a les Normes internacionals d’informació financera aprovades per la UE (NIIF-UE), que no donarien diferències rellevants respecte d’una formulació sota NFCAC a excepció de les amortitzacions dels fons de comerç, que farien que el patrimoni consolidat de la societat beneficiària i de la mateixa dominant quedés significativament afectat, en la mesura en què aquest fons de comerç és objecte d’amortització sistemàtica sota PGC i NFCAC, criteri que no concorre sota NIIF-UE.

En concret, es pregunta pel valor comptable pel qual ha de registrar l’operació tant la societat beneficiària que rep les inversions en empreses del grup com aquella que les aporta amb motiu de l’escissió.

Per respondre a la consulta, l’ICAC acudeix a les normatives i interpretacions següents:

— PGC:

• NECA 13a Empreses del grup, multigrup i associades.

• NRV 19a Combinacions de negocis.

• NRV 21a Operacions entre empreses del grup.

— RICAC, de 5 de març de 2019, per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital, recull en els articles 53 a 57 els aspectes comptables relatius a l’escissió.

• Art. 53. Criteris generals per a comptabilitzar una escissió.

— Consultes ICAC:

• CICAC 2 del BOICAC 131, de setembre de 2022, sobre el tractament comptable de l’operació d’escissió parcial de la societat dominant d’un grup cotitzat.

Doncs bé, basant-se en les consideracions anteriors s’arriba a la premissa que som davant una escissió entre empreses del grup, en la qual el patrimoni que es transmet compleix la definició de negoci i on s’aplica, per tant, la NRV 21a i no la NRV 19a. Així:

a) Societat beneficiària: la societat beneficiària registrarà els elements patrimonials adquirits per l’import que correspondria a aquests, una vegada efectuada l’operació, en els comptes anuals consolidats del grup o subgrup segons les citades Normes per a formulació de comptes anuals consolidats aprovats pel Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre (NFCAC), malgrat que el grup empresarial formula els seus comptes anuals consolidats segons les Normes internacionals d’informació financera aprovades per la UE (NIIF-UE).

b) Societat escindida (aportant): pel que fa a la societat dominant que aporta les inversions, veient l’anterior, la totalitat de les participacions de la societat de nova creació que s’incorporen al balanç de la societat dominant s’haurien de comptabilitzar pel valor consolidat-cost precedent consolidat de les inversions aportades.

No obstant això, segons la informació facilitada, aquest tractament conduiria a registrar una pèrdua amb càrrec a reserves que, en absència de l’operació societària, no s’hauria produït.

En el cas particular que planteja la consultant, és a dir, una operació de reestructuració amb l’únic propòsit de crear una societat subhòlding que agrupi un determinat segment d’activitat sense un canvi en els actius nets controlats ni en la composició dels socis per a facilitar l’organització i gestió dels negocis, l’ICAC opina que el tractament comptable dels fets descrits no es pot traduir en una pèrdua patrimonial en la societat dominant quan abans d’efectuar l’operació l’import recuperable de les inversions era superior als valors en llibres.

En cas contrari, es plantejaria la situació que l’existència de comptes consolidats perjudicaria el grup en comparació amb la informació que mostraria hipotèticament una altra societat de similar dimensió que no elaborés comptes consolidats a Espanya, arran de tenir la facultat de poder acollir-se a la dispensa per raó de subgrup.

En aquest últim supòsit, en absència d’un valor consolidat, les accions rebudes es registrarien pel seu valor precedent en el balanç individual de la societat transmitent sense que el patrimoni del soci reflectís una pèrdua.

En conseqüència, si el valor consolidat de la inversió en participacions d’empreses del grup que compleixen la definició de negoci és inferior al seu valor comptable individual precedent, l’aplicació del mètode del cost precedent ha de portar a concloure que la societat aportant d’aquestes accions o participacions ha de comptabilitzar els instruments de patrimoni de la societat beneficiària pel més alt dels dos imports.

BOICAC Núm. 142/2025: Consulta 2. SOBRE EL TRACTAMENT COMPTABLE DE LES CESSIONS D’ÚS SOBRE IMMOBLES

El consultant assenyala que la consulta 1 del BOICAC número 137, d’abril de 2024, sobre la cessió a títol gratuït d’un immoble a un ajuntament per part d’una entitat mercantil, i la consulta 2 del BOICAC número 140, de gener de 2025, sobre la cessió sense contraprestació d’un immoble per part d’una societat filial a favor de la seva societat matriu, sembla que plantegen solucions diferents per a un mateix supòsit de fet. El consultant també al·ludeix a la consulta 6 del BOICAC número 82, de juny de 2010, en relació amb el dret d’usdefruit.

En concret, el consultant sol·licita que s’aclareixi quin criteri cal seguir en la cessió d’un immoble sense contraprestació, amb caràcter irrevocable, i per un període de temps inferior a la vida útil de l’edificació, per part d’una filial (cedent) a la seva matriu (cessionària), que participa al 100% en la filial.

Per respondre a la consulta, l’ICAC acudeix al que disposa el mateixa institut en les següents normes i interpretacions:

— RICAC de 5 de març de 2019 per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital (RICAC de societats):

• Article 31. La comptabilització de l’aplicació del resultat en el soci.

— Consultes:

• CICAC 1 del BOICAC 137, d’abril de 2024: sobre la cessió a títol gratuït d’un immoble a un ajuntament per part d’una entitat mercantil.

• CICAC 2 del BOICAC 140, de gener de 2025: sobre la cessió sense contraprestació d’un immoble per part d’una societat filial a favor de la seva societat matriu.

• CICAC 6 del BOICAC del BOICAC 82, de juny del 2010: sobre el tractament comptable d’un dret d’usdefruit per part de l’usufructuari.

Analitzant els seus propis pronunciaments, l’ICAC aclareix el següent:

a) CICAC 1 del BOICAC 137: tracta el cas de la cessió a títol gratuït d’un immoble a un ajuntament per part d’una entitat mercantil l’únic accionista de la qual és el mateix ajuntament i al qual presta el 100% dels seus serveis. En la consulta s’estableix un tractament comptable de compte compensador de l’immobilitzat cedit amb càrrec a un compte de reserves que l’ICAC determina que serà aplicable quan l’operació tingui caràcter no lucratiu.

b) CICAC 2 del BOICAC 140: aquesta consulta aborda la cessió sense contraprestació d’un immoble per part d’una societat filial a favor de la seva societat matriu, sota el supòsit que les activitats desenvolupades per totes dues entitats tenen finalitats lucratives, tenint en compte que la cessió sense contraprestació de l’immoble es fa de manera irrevocable, per un període molt inferior a la vida útil de l’actiu i que, finalitzat aquest període, la societat matriu (cessionària) ha de reintegrar l’actiu a la societat filial (la cedent). Així, tal com s’indica en aquesta consulta:

— Entitat cedent: la condonació del compte que ha de cobrar l’entitat filial (cedent) s’ha de registrar en la data d’inici de l’arrendament sense contraprestació amb càrrec a reserves per un import equivalent al seu valor raonable, amb abonament a comptes d’ajustos de periodificació a curt i llarg termini ateses les dates en les quals tingui lloc el reconeixement dels ingressos per arrendament.

— Entitat cessionària: des de la perspectiva de la societat dominant, la condonació de l’import que s’ha de pagar en virtut de l’arrendament es registrarà, igualment pel seu valor raonable, com una operació de distribució de dividends o recuperació de la inversió d’acord amb els criteris establerts en l’article 31. La comptabilització de l’aplicació del resultat en el soci, de la Resolució de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital (RICAC de societats).

Així mateix, per simetria amb la comptabilitat de l’arrendador, la contrapartida de la distribució o recuperació de la inversió es registrarà amb càrrec a comptes d’ajustos per periodificació a curt i llarg termini que es considerin oportunes en aplicació de les Normes d’elaboració dels comptes anuals continguts en la tercera part del PGC.

Per tant, l’ICAC conclou que, d’acord amb tot el que s’ha indicat, l’empresa haurà d’aplicar els criteris establerts en la consulta 2 del BOICAC 140, sota el supòsit que les activitats desenvolupades per l’entitat cedent (filial) i la cessionària (matriu) tenen caràcter lucratiu.

BOICAC Núm. 142/2025: Consulta 3. SOBRE LA IMPUTACIÓ D’AJUDES CONCEDIDES A UNA SOCIETAT PER A L’ADQUISICIÓ DE LES PARTICIPACIONS DE DUES SOCIETATS QUE ABSORBEIX POSTERIORMENT

La consulta tracta sobre tres societats («A», «B» i «C»), distribuïdors minoristes autoritzats d’una marca d’automòbils («la Marca»), amb la qual no tenen cap vinculació societària, més enllà dels acords comercials subscrits en el desenvolupament de la seva activitat.

«La Marca», fabricant i distribuïdora a l’engròs dels vehicles de la mateixa marca, està interessada a supervisar els distribuïdors del seu producte en territori espanyol, a assessorar i, si és el cas, autoritzar els acords comercials i societaris a què puguin arribar els distribuïdors dels seus vehicles, i a ser el principal referent perquè aquest tipus d’operacions es duguin a terme. Si bé la seva autorització no és condició sine qua non perquè s’executi, aquesta execució no es concep sense haver rebut el seu vistiplau. Encara més: sovint «la Marca», coneixent la situació patrimonial, financera i de negoci dels diferents concessionaris operatius al territori on opera, concedeix ajudes no reintegrables per a la formalització de les adquisicions que consideri d’interès per a aquells i, naturalment, per a la millora de les seves vendes en territori espanyol.

D’acord amb això anterior, comptant amb l’anuència de «la Marca»:

a) Compra de les participacions de B i C l’any 2023: al llarg de l’exercici 2023 la societat «A» va negociar separadament amb els propietaris de «B» i «C» l’adquisició del 100% de les participacions representatives del seu capital social, amb la idea d’absorbir-ne els negocis respectius en el termini més breu possible. Arribats a un acord entre les parts, les compres respectives del 100% de les participacions de «B» i de «C» per part d’ «A» es van formalitzar en escriptures públiques al juny i l’octubre del 2023, respectivament.

b) Absorció per part de de les societats íntegrament participades B i C l’any 2024: l’operació projectada va finalitzar amb l’absorció per fusió de les dues societats adquirides per la societat «A», que es va formalitzar en escriptura pública al maig del 2024, amb eficàcia comptable l’1 de gener de 2024.

Amb motiu de l’execució de la fusió impròpia entre la societat «A» (absorbent) i la societat «B» i la societat «C» (absorbides), pel fet d’integrar per successió universal el patrimoni de les absorbides i l’anul·lació consegüent de la participació en totes dues companyies absorbides en el patrimoni de la societat absorbent, va sorgir un important fons de comerç en aquesta, que es veuria incrementat en un import semblant per pagaments addicionals per ajustos al preu de les participacions de «B» i de «C» una vegada executada la fusió.

A conseqüència de la fusió sorgeixen dos fons de comerç, un per l’absorció de la societat «B» i un altre per l’absorció de la societat «C».

c) Concessió per part de «la Marca» d’ajudes a la societat «A» per a facilitar les operacions de compra i absorció durant els anys 2023 i 2024: com que era de l’interès de «la Marca» que l’adquisició i posterior fusió descrites amb anterioritat es duguessin a terme, en els exercicis 2023 i 2024 «la Marca» va concedir a la societat «A» sengles ajudes per a l’adquisició dels negocis de «B» i de «C», per imports idèntics entre si per a cada societat el 2023, i una ajuda addicional per companyia adquirida el 2024. La concessió del total de les ajudes es va formalitzar en un document subscrit entre «la Marca» i la societat «A», on es deixava clar que la finalitat de l’ajuda era l’ampliació del negoci d’«A».

La consulta tacta sobre el tractament comptable adequat de l’ajuda rebuda per la societat «A».

En la seva resposta, tenint en compte el principi de fons econòmic sobre forma jurídica establert en l’article 34.2 del Codi de Comerç, l’ICAC enquadra les operacions descrites pel consultant en la relació entre un proveïdor, en aquest cas «la Marca», i el seu client, la societat «A». Partint d’aquest context, l’ICAC indica que la societat «A» (consultant) haurà d’aplicar un tractament simètric al que donaria el proveïdor en l’àmbit de la RICAC, de 10 de febrer de 2021, per la qual es dicten normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per al reconeixement d’ingressos pel lliurament de béns i la prestació de serveis (RICAC d’ingressos). En concret, l’article 12.3 indica que l’empresa pot pagar un import en efectiu al client, que es comptabilitzarà com una reducció en el preu de la transacció, tret que el pagament al client sigui a canvi d’un bé o servei diferent del que transfereix l’empresa, i en aquest cas l’operació es comptabilitzarà com a adquisició d’un bé o servei. En aquest sentit acudeix a les consultes següents:

— CICAC 3 del BOICAC 70, de juny del 2007: sobre el tractament comptable que correspon atorgar per una societat a les aportacions monetàries rebudes del promotor i propietari d’un centre comercial, a fi que la citada societat estableixi punts de venda en aquest.

— CICAC 2 del BOICAC 53, de març del 2003: sobre el tractament comptable que ha de donar-se a la quantitat lliurada per un proveïdor al client amb la condició que aquest es comprometi a comprar en exclusiva un volum preestablert de productes durant un determinat període de temps (ràpels anticipats).

— CICAC 5 del BOICAC 91, de setembre del 2012: sobre la vigència del criteri inclòs en la consulta 2 publicada en el Butlletí de l’ICAC (BOICAC) núm. 53, de març de 2003, arran de l’entrada en vigor del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre.

Basant-se en l’anterior, l’ICAC conclou que, en el cas concret plantejat, l’operació efectuada, és a dir, la concessió de les ajudes per part del proveïdor («la Marca») al client (la societat «A»), per a l’adquisició dels negocis de «B» i «C», la finalitat de la qual és l’ampliació del negoci de la societat «A» genera:

a) En el proveïdor («la Marca») un actiu.

b) En el client (la societat «A») un passiu, que podrà registrar mitjançant un compte del subgrup 18. Passius per fiances, garanties i altres conceptes a llarg termini, i que figurarà en l’epígraf del balanç de periodificacions a llarg termini. Quant a la imputació al compte de pèrdues i guanys, l’empresa haurà de determinar si és possible identificar un nombre d’unitats venudes pel concessionari de la marca a la qual es pugui assignar la reducció del cost, des del punt de vista del concessionari que les adquireix. Així:

— Si ho identifica efectuarà la periodificació en funció de les unitats venudes.

— En el supòsit contrari, considerant el criteri de la consulta 3 del BOICAC número 70 caldrà assignar les quantitats rebudes a cadascun dels elements adquirits mitjançant l’absorció dels negocis de «B» i de «C», i efectuar la imputació en funció del consum o baixa de cadascun d’aquests elements, tenint en compte la data d’efectes comptables de la fusió.

BOICAC Núm. 142/2025: Consulta 4. SOBRE EL TERMINI PER A FORMULAR COMPTES ANUALS CONSOLIDATS EN EL CAS D’UN GRUP DE SOCIETATS EN EL QUAL ALGUNES DE LES SOCIETATS DEPENDENTS TINGUIN EL DOMICILI SOCIAL EN ALGUN DELS MUNICIPIS AFECTATS PER LA DANA

En concret, la societat consultant pregunta si, d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 3 de l’article 33 del Reial decret llei 8/2024, de 28 de novembre, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en el marc del Pla de resposta immediata, reconstrucció i rellançament enfront dels danys causats per la depressió aïllada en nivells alts (dana) en diferents municipis entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre de 2024, la suspensió del termini de formulació dels comptes anuals consolidats seria aplicable en el cas que la societat dominant del grup no estigués domiciliada en algun dels municipis afectats per la dana, però sí que ho estiguessin algunes de les societats dependents integrants del grup.

Per a fonamentar la seva resposta l’ICAC acudeix a la normativa següent:

— L’apartat 3 de l’article 33 del Reial decret llei 8/2024, de 28 de novembre.

— L’annex del Reial decret llei 6/2024, de 5 de novembre.

— L’article 42 del Codi de Comerç.

Basant-se en les normes anteriors, l’ICAC, després de recordar-nos que no té competències per a interpretar aspectes d’índole mercantil diferents dels estrictament comptables, comenta que a tenint en compte el literal del citat apartat 3 observa el següent:

a) Que la suspensió de l’obligació de formular els comptes anuals consolidats fins al 30 de juny de 2025 s’aplica a les persones jurídiques el domicili social de les quals es trobi dins de la llista dels municipis afectats per la dana, recollit en l’annex del Reial decret llei 6/2024, de 5 de novembre, pel qual s’adopten mesures urgents de resposta davant els danys causats per la depressió aïllada en nivells alts (dana) en diferents municipis entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre de 2024, i que el termini es reprèn per altres tres mesos comptadors des d’aquesta data.

b) Que, en el cas d’un grup de societats que hagi de formular comptes anuals consolidats, la normativa no especifica expressament si la suspensió també resultaria d’aplicació quan algunes de les societats dependents tenen el domicili als municipis afectats per la dana, però la societat dominant del grup, no.

Doncs bé, després d’aquestes constatacions i després de recordar-nos que, d’acord amb l’article 42 del Codi de Comerç, l’obligació de formular els comptes consolidats recau en la societat dominant del grup de societats, conclou que, si bé la literalitat de l’article 33 del Reial decret llei vincula la suspensió al domicili social de la persona jurídica obligada a formular els comptes anuals, tenint en compte el caràcter finalista de la norma sembla lògic entendre que en el cas esmentat en la consulta —en el qual algunes de les societats dependents que s’integren en el grup estan domiciliades als municipis recollits en l’esmentat annex del Reial decret llei 6/2024 i suposen components molt significatius en els referits comptes anuals consolidats— es pugui aplicar la suspensió per a la formulació dels comptes anuals consolidats.

Quan es pren la decisió de tancar un negoci, no n’hi ha prou d’abaixar-ne la persiana. Hi ha dues vies per a plegar, i l’elecció del procediment depèn dels deutes.

A ningú se li escapa que la situació actual propicia que molts empresaris es plantegin el tancament. No són pocs els negocis que acumulen impagaments per la manca d’ingressos i el tancament és l’únic camí que poden seguir, si volen evitar: multes i recàrrecs per pagaments endarrerits, embargaments i judicis de creditors, pèrdua de reputació i disminució de la confiança de clients i proveïdors i problemes legals i fiscals que poden afectar el propietari del negoci.

Quan no hi ha passius acumulats, l’únic que cal fer és liquidar la companyia. És a dir, acabar de fer els pagaments que hi ha pendents i procedir a donar-se de baixa en la Seguretat Social o, en el cas de ser una societat, iniciar la dissolució, liquidació i extinció mercantil.

En situacions de dissolució «amb solvència», és a dir, quan hi ha capacitat de pagament, el procés de tancament se sol fer per conducte notarial, per a la qual cosa es requereix l’aprovació prèvia de l’acord per la Junta General de socis.

A més, és important incloure expressament en l’escriptura pública l’aprovació del balanç final i l’import de la quota de liquidació de cada soci, ja que, en cas de «resurrecció de deutes», per exemple, a conseqüència d’alguna comprovació tributària o resolució judicial, els socis hauran de respondre personalment fins al límit d’aquesta quota.

En el moment en què hi hagi deutes i insolvència només hi ha un itinerari legal: el concurs de creditors.

Molts empresaris opten per abaixar la persiana de cop i deixar la societat inactiva, i s’obliden que han de liquidar impostos, presentar comptes i respondre a sancions, a més que corren el risc que un creditor insti la fallida de la societat, fet que augmenta exponencialment la possibilitat que el concurs sigui qualificat com a culpable i els administradors es vegin obligats a recórrer al seu patrimoni personal.

Moltes persones no volen passar per un procediment concursal per l’elevat cost que té. Els concursos no són gratuïts, i a més solen ser llargs i incòmodes. Haureu d’obrir-vos en canal i exposar la vostra realitat econòmica davant d’un advocat, un procurador i un administrador concursal.

Tot i aquests inconvenients, hi ha diverses vies per a arribar a acords i reduir el deute. No oblidem que un dels principis bàsics del nostre ordenament jurídic és que una societat de capital (anònima o de responsabilitat limitada) no es pot dissoldre i liquidar si té deutes pendents.

Preconcursos

En cas de probabilitat d’insolvència o d’insolvència imminent, el deutor, sigui persona natural o jurídica, podrà comunicar al jutjat competent per a la declaració del concurs l’existència de negociacions amb els seus creditors, o la intenció d’iniciar-les, per a assolir un pla de reestructuració que permeti superar la situació en què es troba.

El sentit últim d’aquesta comunicació és que el deutor pugui gaudir d’una paralització o suspensió temporal de les execucions singulars, judicials o extrajudicials, sobre els béns necessaris per a continuar amb la seva activitat empresarial, amb la finalitat de facilitar les negociacions d’aquest pla de reestructuració.

Aquesta continuïtat permet preservar el valor de l’empresa i, en conseqüència, si les negociacions culminen satisfactòriament, maximitzar l’excedent de valor associat a una reestructuració preconcursal.

Qualsevol crèdit, inclosos els crèdits contingents i sotmesos a condició, pot ser afectat pel pla de reestructuració, tret dels crèdits d’aliments derivats d’una relació familiar, de parentiu o de matrimoni, els crèdits de responsabilitat civil extracontractual i els crèdits provinents de relacions laborals diferents de les del personal d’alta direcció.

Procediment especial per a microempreses

El concepte de microempreses (o micropimes) comprèn aquelles societats que hagin ocupat, durant l’any anterior a la sol·licitud d’inici del procediment especial, una mitjana de menys de deu treballadors i que tinguin un volum de negoci anual inferior a 700.000 euros o un passiu inferior a 350.000 euros, segons els últims comptes tancats en l’exercici anterior a la presentació de la sol·licitud.

El concurs afectarà la totalitat dels béns i drets integrats en el patrimoni del deutor el dia d’obertura del procediment especial i els que es reintegrin en aquest patrimoni o que adquireixi durant el procés, amb excepció, si és el cas, dels béns i drets legalment inembargables.

El procediment especial per a microempreses podrà tramitar-se: com a procediment de continuació o com a procediment de liquidació amb transmissió o sense de l’empresa en funcionament. Requerirà l’existència d’insolvència actual o imminent, si ho sol·licita el deutor, o actual, si ho sol·l iciten legitimats diferents del deutor.

Si almenys el vuitanta-cinc per cent dels crèdits corresponguessin a creditors públics, el procediment especial només podrà tramitar-se com a procediment de liquidació. (art.686.4 TRLConc)

Exoneració del passiu insatisfet

El deutor de bona fe, persona natural, sigui empresari o no, pot optar entre sol·licitar una exoneració immediata amb liquidació prèvia del seu patrimoni o una exoneració mitjançant pla de pagaments, en la qual destini les seves rendes i ingressos futurs a la satisfacció dels seus deutes, i quedarà perdonada la part que finalment no atengui i sense realització necessària prèvia de tots els seus béns o drets.

Aquestes dues modalitats són intercanviables, en el sentit que el deutor que hagi obtingut una exoneració provisional amb pla de pagaments pot deixar-la sense efecte en qualsevol moment i sol·licitar l’exoneració amb liquidació.

L’exoneració del passiu insatisfet s’estendrà a la totalitat dels deutes, llevat dels següents:

1r Els deutes per responsabilitat civil extracontractual, per mort o danys personals, així com per indemnitzacions derivades d’accident de treball i malaltia professional, sigui quan sigui la data de la resolució que els declari.

2n Els deutes per responsabilitat civil derivada de delicte.

3r Els deutes per aliments.

4t Els deutes per salaris corresponents als últims seixanta dies de treball efectiu realitzat abans de la declaració de concurs en un import que no superi el triple del salari mínim interprofessional (3.552 euros), així com els que s’haguessin reportat durant el procediment, sempre que el seu pagament no l’hagués assumit el Fons de Garantia Salarial.

5è Els deutes per crèdits de Dret públic. No obstant això, els deutes per a la gestió recaptatòria dels quals resulti competent l’Agència Estatal d’Administració Tributària podran exonerar-se fins a l’import màxim de 10.000 euros per deutor; per als primers 5.000 euros de deute, l’exoneració serà integra, i a partir d’aquesta xifra, l’exoneració assolirà el cinquanta per cent del deute fins al màxim indicat. Així mateix, els deutes per crèdits amb la seguretat social podran exonerar-se pel mateix import i en les mateixes condicions. L’import exonerat, fins al límit esmentat, s’aplicarà en ordre invers al de prelació legalment establert i, dins de cada classe, en funció de la seva antiguitat.

6è Els deutes per multes a què hagués estat condemnat el deutor en processos penals i per sancions administratives molt greus.

7è Els deutes per costes i despeses judicials derivades de la tramitació de la sol·licitud d’exoneració.

8è Els deutes amb garantia real, siguin per principal, interessos o qualsevol altre concepte degut, dins del límit del privilegi especial calculat.

Resumim les principals novetats del Reial decret llei 9/2025, de 29 de juliol: característiques i distribució de les setmanes de suspensió contractual per naixement, adopció, guarda i acolliment, així com les particularitats en cas de discapacitat de fill o filla i la naturalesa retroactiva de la reforma.

Entre les principals novetats normatives d’aquests últims mesos, el Reial decret llei 9/2025, de 29 de juliol, ha millorat les condicions del permís de naixement i cura de menor regulat en l’article 48 del reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors (ET).

Així, amb l’entrada en vigor d’aquesta norma, la suspensió del contracte laboral per a cuidar fills i filles després del part, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment va passar de 16 a 19 setmanes per a les famílies biparentals, i de 26 a 32 per a les conformades per un sol progenitor.

Les mesures obeeixen la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, de manera que es millora una recomanació de l’Organització Internacional de Treball que va proposar, en el seu moment, l’extensió de la durada del permís fins a les divuit setmanes. La suspensió contractual s’aplica indistintament a dones i homes.

Tot seguit resumim la configuració actual del permís i incorporem el calendari gradual d’entrada en vigor que detalla el mateix reial decret llei.

1. PRINCIPALS NOVETATS

Segons l’exposició de motius de la norma, la reforma materialitza un compromís efectiu amb la corresponsabilitat de gènere i fomenta la participació de les empreses i de la societat en la seva consecució. Per a assolir aquest objectiu, cal destacar:

• L’increment, amb caràcter general, de la durada del permís de naixement i cures, adopció, guarda amb finalitats d’adopció i acolliment en tres setmanes (sobre les setze actuals), les dues últimes amb un disseny més flexible, a fi de complir la seva finalitat de cura parental. És a dir, el permís es concep no tan sols pel naixement, l’adopció o l’acolliment, sinó també per a la cura del menor.

• La garantia, durant aquestes tres setmanes addicionals, del manteniment en la percepció dels ingressos ordinaris de la persona treballadora que exerceix el seu dret.

• L’augment de la durada dels permisos esmentats en el cas d’unitats familiars monoparentals.

Quant al permís a les famílies monoparentals, els tribunals han anat resolent-ne l’ampliació aquests últims anys, amb diferents criteris pel que fa al nombre de setmanes. Es pot destacar la STC 140/2024, de 6 de novembre de 2024, que va reconèixer a les persones beneficiàries del permís de naixement una durada addicional d’aquest de deu setmanes; és a dir, el temps que excedeix de la part del permís de naixement de gaudi obligatori per a tots dos progenitors que se superposa en el temps. A partir d’això, el reial decret llei de 2025 va ampliar el període de suspensió per naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció i acolliment, tenint en compte la nova durada dels permisos, a 32 setmanes (28 durant el primer any i 4 fins als vuit anys).

En conclusió, es va modificar l’article 48, apartats 4 i 5 de l’Estatut dels treballadors; per a adaptar els canvis en matèria de Seguretat Social se’n van reformar els articles 178, 181 i 182.

2.NORMATIVA REFORMADA: SUPÒSITS

A continuació detallem els aspectes nous i el que es manté en la redacció dels articles afectats:

Suspensió del contracte de la mare biològica (art. 48.4 ET):

a) Novetats:

• Se suspèn el contracte de la mare biològica i el de l’altre progenitor.

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes després del part obligatòries i a jornada completa.

— 11 setmanes (22 en monoparentalitat) a voluntat de la mare en períodes setmanals, acumulada o interrompuda (fins als dotze mesos del nadó). La mare podrà anticipar el seu exercici quatre setmanes abans del part.

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en dos períodes setmanals a voluntat de la persona treballadora, fins als vuit anys del fill o la filla.

— En cas de defunció d’un progenitor, l’altre podrà fer ús de la totalitat del permís, o del que resti.

b) El que es manté:

• Declaració del dret com a individual de la persona treballadora, sense que es pugui transferir.

• Gaudi: després de les sis setmanes obligatòries (ara, les 11 + 2) podran gaudir-se a temps complet o parcial amb acord previ empresa-persona treballadora, segons que es determini reglamentàriament.

• Deure de preavisar l’empresa amb, almenys, quinze dies de l’exercici del dret.

• La defunció del fill o la filla no redueix el període de suspensió, tret que passades les primeres sis setmanes se sol·liciti la reincorporació a la feina.

• El règim jurídic del part prematur o quan el nadó estigui hospitalitzat.

• Possible limitació de l’exercici simultani per l’empresa per raons fundades i objectives, en cas que tots dos progenitors treballin a la mateixa empresa.

• Com a mares biològiques s’inclou també les persones trans gestants.

Suspensió en supòsits d’adopció, de guarda amb finalitats d’adopció i d’acolliment (art. 48.5 ET):

a) Novetats:

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes per a cada adoptant, guardador o acollidor.

• Defunció del menor: la suspensió no es redueix, tret que finalitzades les 6 setmanes obligatòries se sol·liciti la reincorporació.

• En cas de defunció d’un dels titulars del dret, l’altre podrà fer ús de la totalitat del permís, o del que resti.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes, després de la sentència judicial o resolució administrativa, obligatòries i a jornada completa.

— 11 setmanes (22 en monoparentalitat) a voluntat de la persona treballadora en períodes setmanals, acumulada o interrompuda (fins als dotze mesos de la resolució judicial o decisió administrativa).

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en 2 períodes setmanals a voluntat de la persona treballadora, fins als vuit anys des del fet causant.

b) El que es manté:

• Dret individual de la persona treballadora, sense possibilitat de transferir el seu exercici.

• Un mateix menor no dona dret a diversos períodes de suspensió en la mateixa persona treballadora.

• Inici avançat de fins a quatre setmanes en cas d’adopció internacional amb desplaçament al país d’origen de l’adoptat.

• Gaudi: després de les 6 setmanes obligatòries (ara, les 11 + 2), podran gaudir-se a temps complet o parcial amb acord previ empresa-persona treballadora, segons que es determini reglamentàriament.

• La comunicació a l’empresa, amb almenys quinze dies de l’exercici del dret.

• La possible limitació de l’exercici simultani per l’empresa per raons fundades i objectives en cas que tots dos adoptants, guardadors o acollidors treballin en la mateixa empresa.

Permís per naixement per a la mare biològica (art. 49.a EBEP):

a) Novetats:

• Es declara com un dret individual de la mare biològica, sense que se’n pugui transferir l’exercici.

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes després del part obligatòries i a jornada completa.

— 11 setmanes (22 en monoparentalitat) a voluntat de la mare en períodes setmanals, acumulada o interrompuda (fins als dotze mesos del fill o la filla).

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en 2 períodes setmanals a voluntat de la mare, fins als vuit anys del fill o la filla.

• Si hi ha gaudi interromput del permís, es requerirà, per a cada període de gaudi, un preavís d’almenys quinze dies i s’haurà de fer per setmanes completes.

• Quant a les dues setmanes de cura del menor, cal limitar-ne el gaudi quan hi concorrin les dues persones progenitores i el període sol·licitat alteri seriosament el correcte funcionament de la unitat de l’administració en la qual les dues prestin serveis. La concessió es podrà ajornar per un període raonable, justificant-ho per escrit i després d’oferir una alternativa de gaudi més flexible.

b) El que es manté:

• Gaudi: després de les 6 setmanes obligatòries (ara, les 11 + 2), podrà gaudir-se a temps complet o parcial quan les necessitats del servei ho permetin, i en els termes que es determinin reglamentàriament.

• Ampliació en dues setmanes més en cas de fill o la filla amb discapacitat; i, per cada fill o filla en parts múltiples, una per a cadascun dels progenitors.

• Per part prematur i en els supòsits en què el nadó hagi d’estar hospitalitzat a continuació del part, s’amplia en tants dies com el nadó es trobi hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals.

• La defunció del fill o la filla no redueix el període de suspensió, tret que passades les primeres sis setmanes se sol·liciti la reincorporació al treball.

• En cas de defunció de la mare, l’altre progenitor podrà fer ús de la totalitat del permís, o del que resti.

• Durant el gaudi de permís, hi ha la possibilitat de participar en cursos de formació de l’Administració.

• Com a mares biològiques s’inclouen les persones trans.

Permís per adopció, per guarda amb finalitats d’adopció o acolliment, tant temporal com permanent (art. 49.b EBEP):

a) Novetats:

• Es declara com un dret individual de les persones adoptants o acollidores, homes o dones, sense que se’n pugui transferir l’exercici.

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes obligatòries després de la resolució judicial o decisió administrativa, i a jornada completa.

— 11 setmanes (22 en monoparentalitat) a voluntat del titular del dret en períodes setmanals, acumulada o interrompuda (fins als dotze mesos de la resolució judicial o decisió administrativa).

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en dos períodes setmanals a voluntat del titular del dret fins als vuit anys del fill o la filla.

• Si hi ha gaudi interromput del permís es requerirà, per a cada període de gaudi, un preavís d’almenys quinze dies i s’haurà de fer per setmanes completes.

• Quant a les dues setmanes de cura del menor, cal limitar-ne el gaudi quan hi concorrin tots dos adoptants o acollidores i el període sol·licitat alteri seriosament el correcte funcionament de la unitat de l’administració en la qual les dues prestin serveis. La concessió es podrà ajornar per un període raonable, justificant-ho per escrit i després d’haver ofert una alternativa de gaudi més flexible.

• Un mateix menor no pot donar dret a diversos períodes de gaudi d’aquest permís.

b) El que es manté:

• Ampliació en dues setmanes més en cas de fill o la filla amb discapacitat; i, per cada fill o filla a partir del segon (múltiples), una per a cadascun dels progenitors.

• Permís de dos mesos en cas de desplaçament al país d’adopció o acolliment internacional, amb retribucions bàsiques.

• Inici previ del permís: fins a quatre setmanes abans de la resolució judicial o resolució administrativa.

• Participació en cursos de formació de l’Administració durant el permís.

• Supòsits d’adopció i acolliment (no inferior a un any) definits pel Codi Civil i les lleis civils autonòmiques.

Permís del progenitor diferent de la mare biològica per naixement, guarda amb finalitats d’adopció, acolliment o adopció d’un fill o filla (art. 49.c EBEP):

a) Novetats:

• Es declara un dret individual de les persones progenitores, adoptants o acollidores, homes o dones, sense que se’n pugui transferir l’exercici.

• Durada: 19 setmanes. En cas de monoparentalitat, 32 setmanes.

• Distribució:

— 6 setmanes ininterrompudes, obligatòries i a jornada completa.

— 11 setmanes (22 en monoparentalitat) a voluntat del titular del dret en períodes setmanals, acumulada o interrompuda (fins als dotze mesos del menor o la sentència judicial o resolució administrativa).

— 2 setmanes (4 en monoparentalitat) per a la cura del menor, acumulades o en dos períodes setmanals a voluntat del titular del dret, fins als vuit anys del fill o la filla.

• En cas de defunció del progenitor diferent de la mare biològica, l’altre progenitor podrà fer ús de la totalitat del permís, o del que resti.

• Quant a les dues setmanes de cura del menor, cal limitar-ne el gaudi quan hi concorrin tots dos adoptants o acollidores i el període sol·licitat alteri seriosament el correcte funcionament de la unitat de l’administració en la qual les dues prestin serveis. La concessió es podrà ajornar per un període raonable, justificant-ho per escrit i després d’haver ofert una alternativa de gaudi més flexible.

b) El que es manté:

• Gaudi: després de les 6 setmanes obligatòries, la resta (ara, les 11 + 2) podran gaudir-se a temps complet o parcial quan les necessitats del servei ho permetin, i en els termes que es determinin reglamentàriament.

• Per part prematur i en supòsits en què el nadó hagi d’estar hospitalitzat a continuació del part, s’amplia en tants dies com el nadó estigui hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals.

• La defunció del menor no redueix el període de suspensió, tret que passades les primeres sis setmanes se sol·liciti la reincorporació a la feina.

• Ampliació en dues setmanes més en cas de menor amb discapacitat, i en parts múltiples, per a tots dos progenitors, una per a cadascun.

• Preavís de quinze dies mínims en cas de gaudi interromput per setmanes completes.

• Si s’opta per gaudir del permís després de la setmana setze, i en cas de sol·licitar l’acumulació del temps de lactància en jornades completes, tan sols quan aquest finalitzi s’iniciarà el còmput del període de dotze setmanes restants.

• Participació en cursos de formació de l’Administració durant el permís.

Canvis en el text refós de la Llei general de la Seguretat Social

De manera esquemàtica:

• Beneficiaris del subsidi per naixement i cura del menor. S’hi afegeix l’incís següent: a l’inici de cadascun dels períodes de descans, la persona treballadora haurà de trobar-se en situació d’alta o assimilada a la d’alta (art. 178 LGSS).

• Supòsit especial de subsidi. En cas de falta del període mínim de cotització, s’amplia el col·lectiu de beneficiaris: enfront de la mare biològica, s’amplia a totes les persones treballadores incloses en el règim general per naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar (art. 181 LGSS).

• Prestació econòmica. La durada de la prestació s’adapta en dos supòsits (art. 182 LGSS):

— El general: enfront dels 42 dies naturals des del part, la durada serà la que es correspongui amb el període de descans obligatori, que s’haurà de gaudir a jornada completa de manera obligatòria i ininterrompuda immediatament després del part, de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció o de la decisió administrativa de guarda amb finalitats d’adopció o d’acolliment.

— Els supòsits especials pels quals s’incrementa en catorze dies naturals s’estenen també a l’adopció, guarda i acolliment.

3. ENTRADA EN VIGOR I CARÀCTER RETROACTIU DE LA REFORMA

La norma va entrar en vigor el 31 de juliol de 2025 (l’endemà de la publicació al BOE); per tant, el permís s’allarga de 16 a 19 setmanes a partir d’aquesta data.

No obstant això, la disposició transitòria única del RDL 9/2025 disposa l’aplicació retroactiva des del 2 d’agost de 2024 de la suspensió del contracte de treball en dues setmanes per cures parentals, que es poden gaudir fins al moment en què el menor compleixi vuit anys d’edat. El gaudi d’aquestes setmanes de suspensió i la prestació econòmica podran sol·licitar-se a partir de l’1 de gener de 2026.

El 2025 s’acaba i és important començar a preparar el 2026. Si vols començar a organitzar-te amb temps, planificar vacances, tancar calendaris d’empresa o simplement tenir clar quins seran els dies festius de l’any vinent, aquí tens el calendari complet de festius del 2026 a Banyoles. És una guia útil tant per a responsables d’equip com per a autònoms, famílies o qualsevol persona que necessiti anticipar-se al nou any.

L’any 2026 començarà amb els festius tradicionals de sempre: l’1 de gener, Any Nou, i el 6 de gener, Dia de Reis. A l’abril arribaran les primeres festivitats de primavera amb el Divendres Sant, que se celebrarà el dia 3, i el Dilluns de Pasqua, el dia 6. El mes de maig comptarà amb l’1 de maig, Dia del Treball, mentre que el 24 de juny, com és habitual, Banyoles celebrarà Sant Joan. A l’agost tindrem la festivitat de l’Assumpció el dia 15, i al setembre la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre.

L’octubre vindrà carregat de dates especials. A banda del 12 d’octubre, Festa Nacional d’Espanya, Banyoles celebrarà també les dues jornades de Festa Major, que seran el 23 i el 26 d’octubre. El novembre manté la seva cita habitual amb Tots Sants, que serà l’1 de novembre. I, a les acaballes de l’any, el desembre arriba amb tres dies clau: la Immaculada Concepció el dia 8, Nadal el dia 25 i Sant Esteve el dia 26, festivitats que marquen el tram final del 2026.

✅1 de gener – Any Nou

✅6 de gener – Reis

✅3 d’abril – Divendres Sant

✅6 d’abril – Dilluns de Pasqua

✅1 de maig – Dia del Treball

✅ 24 de juny – Sant Joan

✅15 d’agost – l’Assumpció

✅11 de setembre – Diada Nacional de Catalunya

✅12 d’octubre – Festa Nacional d’Espanya

✅23 d’octubre – Festa Major de Banyoles

✅26 d’octubre – Festa Major de Banyoles

✅1 de novembre – Tots Sants

✅8 de desembre – Immaculada Concepció

✅25 de desembre – Nadal

✅26 de desembre – Sant Esteve

Si tens empresa o gestiones un equip, aquest calendari és especialment útil per planificar l’activitat interna, preveure ponts i organitzar torns o vacances. I si simplement vols posar ordre a l’agenda personal, també t’anirà perfecte per marcar-te caps de setmana llargs i possibles escapades.

Recorda’t de guardar aquest article per consultar-lo sempre que ho necessitis i tenir els festius del 2026 a Banyoles ben a mà. I si tens dubtes sobre com planificar les vacances del teu equip i els dies que els hi pertoca per llei, no dubtis en contactar amb nosaltres!

📞 972 574 855 

📥 c1b@compta-1.cat

A partir del 2026, empreses i autònoms hauran de generar les factures mitjançant sistemes informàtics certificats o el sistema gratuït VeriFactu de l’AEAT. Aquesta nova normativa vol garantir la transparència i impedir la manipulació de factures després de la seva emissió.

En aquest article t’expliquem quan entra en vigor, què exigeix la normativa, com aplicar-la correctament i quines sancions hi ha per l’incompliment.

• Quan entra en vigor la nova normativa de facturació?

La normativa de facturació entrarà en vigor de manera progressiva:

A partir de l’1 de gener de 2026, per a:

• Societats Limitades
• Societats Anònimes
• Societats Laborals
• Societats Civils
• Associacions
• Clubs Esportius
• Fundacions
• Juntes de Compensació
• Societats Agràries de Transformació
• Altres entitats mercantils que tributin per l’Impost de Societats

A partir de l’1 de juliol de 2026:

• Autònoms que realitzin una activitat econòmica (no inclou arrendaments d’immobles)
• No residents amb rendes a Espanya a través d’establiment permanent
• Comunitats de béns (exclou arrendaments d’immobles)
• Productors i comercialitzadors de sistemes informàtics

 

1. En què consisteix la nova normativa de facturació?

A partir del 2026, totes les factures hauran de generar-se mitjançant:

1. Un programa informàtic de facturació certificat que compleixi els requisits tècnics establerts per l’AEAT, o
2. El sistema VeriFactu gratuït que ofereix la mateixa AEAT.

L’objectiu és assegurar que les factures no puguin ser manipulades un cop emeses al client final.

2. Qui no està obligat a aplicar aquesta normativa?

• Autònoms que no desenvolupin activitat econòmica, com arrendadors d’immobles.
• Autònoms no obligats a emetre factures per operacions subjectes i exemptes (amb excepcions).
• Autònoms en règim especial del recàrrec d’equivalència, règim simplificat d’IRPF/IVA (mòduls) o REGAP.
• Societats acollides al SII (Subministrament Immediat d’Informació).

 Recorda: les factures simplificades (antics tiquets) també estan incloses.

3. És obligatori utilitzar el sistema VeriFactu?

No. Els contribuents poden escollir entre dues opcions per complir la normativa:

• Utilitzar un programa informàtic de facturació certificat. 

Aquest programari ha de garantir:

• Integritat, conservació, accessibilitat i traçabilitat de les factures.

• Inalterabilitat i capacitat d’enviament dels registres a l’AEAT.
• Compliment amb tots els requisits tècnics establerts per l’Agència Tributària.

El proveïdor del programari ha d’emetre un certificat de declaració responsable que acrediti el compliment de la normativa. Word i Excel no compleixen aquests requisits.

• Utilitzar el sistema VeriFactu de l’AEAT

És un sistema gratuït desenvolupat per l’AEAT que genera factures amb codi QR, que permet al receptor verificar-ne l’autenticitat. Les factures es poden descarregar directament des del sistema.

En el cas de factures simplificades, és obligatori disposar d’un programa informàtic certificat, ja que el sistema VeriFactu no permet emetre aquest tipus de factures.

4. Quins tipus de factures es poden emetre amb el sistema VeriFactu?

El sistema VeriFactu només permet emetre factures completes i dirigides a un sol destinatari.

No es poden emetre mitjançant VeriFactu:

• Factures amb més d’un destinatari.
• Factures simplificades (antics tiquets).

En aquests casos, cal utilitzar un programa informàtic acreditat.

5. Sancions per incompliment de la normativa de facturació 2026

L’AEAT ha aprovat sancions molt estrictes per garantir el compliment de la normativa:

Infracció	Tipus	Sanció
Tinença de sistemes no certificats	Greu	50.000 € per exercici
No emetre o conservar factures	Greu	2% de l’import de l’operació o 300 € si es desconeix l’import
Incomplir requisits de facturació	Greu	1% de l’import de les operacions afectades
Emissió de factures falses o falsejades	Molt greu	75% de l’import de les operacions

Si l’incompliment és substancial (afecta més del 20% de les operacions o impedeix a l’AEAT conèixer l’import real), la sanció pot arribar fins al 100% de l’import de les operacions.

Conclusions i recomanacions

Comprova si el teu programari de facturació compleix amb la normativa. Si no compleix amb la normativa, contacta amb el teu proveïdor de software perquè te l’actualitzin abans de l’entrada en vigor de la nova normativa. En cas contrari, pots optar pel sistema VeriFactu de l’AEAT.

Recorda que el termini màxim per adaptar-te és l’1 de gener o l’1 de juliol de 2026, segons la forma jurídica de cadascú.

I si necessites ajuda per implementar la nova normativa de facturació, des de Compta-1 t’assessorem i t’ajudem a implementar el sistema que millor s’adapti a la teva empresa o activitat professional.

📞 972 574 855
📥 c1b@compta-1.cat

L’objectiu és simplificar la constitució de societats i la presentació de documents, a més de millorar la cooperació i transparència transfronterera.

El 30 de gener de 2025 passat va entrar en vigor la Directiva (UE) 2025/25 de modificació de les Directives 2009/102/CE i (UE) 2017/1132. Aquesta norma té per finalitat impulsar la digitalització en el dret de societats als Estats membres de la Unió Europea, garantir un accés més eficient i fiable de la informació societària, facilitar la constitució d’empreses en línia i simplificar els tràmits transfronterers a través del Sistema d’Interconnexió de Registres Mercantils (BRIS).

A més, regula el Certificat de Societat de la UE i el Poder de Representació Digital, amb la qual cosa reforça el principi de seguretat jurídica. Alhora, estableix l’exempció de legalització i postil·la per a certs documents societaris emesos en format electrònic i redueix les barreres administratives.

Els Estats membres tenen fins al 31 de juliol de 2027 per a adoptar i publicar les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per a donar compliment al que s’hi estableix. La plena aplicació de la norma començarà al cap de 42 mesos de la seva entrada en vigor; és a dir, l’1 d’agost de 2028.

Les disposicions sobre taxes pels documents i informació de les societats de capital i dels grups de societats no s’hauran d’aplicar fins a l’1 d’agost de 2029.

La Directiva (UE) 2025/25 representa un avanç significatiu en la modernització i digitalització del dret de societats a la Unió Europea. No només beneficia les companyies, atès que simplifica i digitalitza els processos societaris, sinó que també és necessària per a crear un entorn empresarial més transparent, eficient i segur. La nova regulació permet a les empreses, independentment de la grandària o la ubicació, que puguin operar en un mercat interior cohesionat i de confiança.

L’actualització constant de la informació en els registres i les sancions per incompliment garantiran la precisió i vigència de la informació societària. Les companyies tindran totes les dades necessàries per a adoptar decisions fiables i reduir el risc en les seves operacions.

Control preventiu en la constitució

S’estableix un control preventiu obligatori dels documents societaris, que pot ser administratiu, judicial o notarial. Aquesta comprovació s’aplicarà tant a l’escriptura de constitució com als estatuts, així com a qualsevol modificació d’aquests documents. L’objectiu és garantir que tots els expedients compleixin els requisits formals, substantius i de contingut abans de ser inscrits en el Registre Mercantil, a fi d’assegurar la legalitat i la fiabilitat de la informació.

Mitjançant el control de la legalitat es comprovarà, almenys:

a) el compliment dels requisits formals aplicables a l’escriptura de constitució i als estatuts;

b) l’ús correcte de models preestablerts;

c) la inclusió del contingut mínim obligatori;

d) la verificació de requisits legals substantius, i

e) l’abonament, de conformitat amb la legislació nacional, de les aportacions, siguin en efectiu o en espècie.

Tractament de la informació

Es pretén garantir l’exactitud, la fiabilitat i la vigència de la informació inscrita en els registres mercantils nacionals, posant a disposició del públic un sistema d’interconnexió registral i societari (BRIS).

L’obligatorietat del registre s’estén a la societat col·lectiva i a la societat comanditària simple.

Els documents que hauran de publicar aquestes societats personalistes són els següents:

• la forma jurídica;

• el domicili social, o equivalent;

• el número d’inscripció en el registre;

• l’import màxim de la responsabilitat o de l’aportació de cada soci comanditari;

• l’escriptura de constitució i els estatuts, si fossin objecte d’un acte separat, quan el dret nacional exigeixi que aquests documents es presentin en el registre;

• les modificacions de la documentació indicada, compresa qualsevol pròrroga de la durada de la societat personalista quan tingui una durada limitada;

• el text íntegre de l’acte modificat, en la redacció actualitzada;

• les dades dels socis, administradors o altres representants estatutaris autoritzats per a representar la societat personalista en les relacions amb tercers i en judicis, així com informació sobre si aquestes persones estan autoritzades a representar la societat personalista per si soles o han d’actuar conjuntament o, si no és procedent, informació sobre la naturalesa i l’abast de l’autorització dels socis, administradors o altres representants per a representar la societat i les dades d’aquests;

• les dades dels socis col·lectius i, en el cas de les societats comanditàries, les dades dels socis comanditaris, en els casos en què les dades dels socis comanditaris estiguin a disposició del públic en el registre nacional;

• els documents comptables corresponents a cadascun dels exercicis;

• la dissolució de la societat;

• la resolució judicial que declari la nul·litat de la societat personalista, i

• les dades dels liquidadors, així com les seves facultats respectives.

Amb aquesta finalitat, els registradors seran els encarregats de garantir que totes les societats disposin d’un Identificador de Societats Mercantils a la UE (EUID) que en permeti l’acreditació inequívoca en les comunicacions entre registres.

Actualització de registres

Parlant de registres, aquesta nova Directiva també exigeix la posada al dia de la informació sobre les societats mercantils, siguin personalistes o capitalistes.

• Tot canvi que es produeixi en els documents i la informació s’ha de presentar en el registre en un termini no superior a quinze dies hàbils a partir de la data en què s’hagi fet la modificació. Aquest termini no serà aplicable a la variació dels documents comptables.

• Tota alteració de la informació s’ha d’inscriure en el registre i publicar, en un termini de deu dies hàbils a partir de la data de finalització de tots els tràmits requerits. Excepcionalment, aquest termini podrà prorrogar-se cinc dies hàbils.

• Els registres poden consultar a altres autoritats o registres pertinents conformement al dret nacional, a fi de verificar informació societària específica.

• Han d’establir procediments per a comprovar, en cas de dubte, que les societats compleixen els requisits per a continuar estant inscrites. A aquest efecte ho ha de notificar a la societat i donar-li un termini prudencial perquè corregeixi la informació pertinent, i garantir així que la documentació registral està actualitzada. (Per exemple, cancel·lació, dissolució, liquidació, concursos, activitat o inactivitat…)

Certificat de societat

La Directiva (UE) 2025/25 introdueix el certificat de societat de la UE, un document harmonitzat que les empreses podran sol·licitar als registres mercantils nacionals o a través del Sistema d’Interconnexió. Aquest certificat haurà d’estar disponible en totes les llengües oficials de la UE i contindrà informació essencial sobre la societat: denominació, forma jurídica, domicili, objecte social, capital, estat de la societat, representants legals, webs, etc.

Aquest nou títol s’acceptarà en tots els Estats membres com a prova suficient de la constitució de l’empresa i de la informació, tal com figura en el registre on estigui inscrita.

Per a les societats personalistes caldrà incloure-hi la identificació dels socis.

Poder de representació digital

Aquest poder s’haurà de formalitzar, modificar i revocar de conformitat amb la legislació nacional i s’estableix «en particular» per a la constitució de societats, el registre o el tancament de sucursals i les transformacions, fusions i escissions transfrontereres.

El notari que l’atorgui haurà d’assegurar-se de la identitat, la capacitat jurídica i l’autoritat per a representar la societat de la persona que atorga el poder de representació, el modifica o el revoca.

Exempció de legalització i postil·la

Els documents següents quedaran exempts de legalització i postil·la quan es presentin en un registre d’un altre Estat membre:

• Les còpies i els extractes electrònics proporcionats pels registres, que seran compatibles amb la cartera europea d’identitat digital definida en el Reglament (UE) 2024/1183.

• Els poders de representació digital previs a transformacions, fusions i escissions.

• Els documents notarials i administratius, les còpies certificades i les traduccions jurades, expedits en format electrònic i autenticats per mitjà dels serveis de confiança.

En cas de dubte raonable, si hi ha motius per a considerar que el document ha estat falsificat o manipulat o dubtes sobre el seu origen o l’autenticitat, les autoritats podran presentar una sol·licitud d’informació al punt de contacte que sigui origen del document o certificat. És a dir, es tracta de garantir l’autenticitat del document. En aquests casos, si s’estableixen punts de contacte específics, caldrà notificar-los a la Comissió.

Els punts de contacte respondran a les sol·licituds d’informació formulades en un termini no superior a cinc dies hàbils.

Si l’autoritat del punt de contacte no confirma l’autenticitat del document, aquest podrà ser rebutjat.

D’això se n’informarà l’interessat en el termini màxim de deu dies hàbils després de la recepció de la resposta del punt de contacte.

Sancions

Els Estats membre disposaran sancions efectives, proporcionades i dissuasives almenys per als supòsits de:

• No publicació de dades i documents.

• No presentació dels canvis en els terminis establerts.

• Omissió en la web o en els documents comercials de les dades obligatòries.