Servei fiscal

A vegades, Hisenda pot requerir a les empreses informació o documentació relacionada amb operacions o relacions mantingudes amb altres persones o entitats. Aquests requeriments són més freqüents del que sembla, per la qual cosa és important saber com actuar i quins límits existeixen a l’hora de respondre.

Què és un requeriment d’informació de tercers?

Es tracta d’una sol·licitud formal per part de l’Agència Tributària, mitjançant la qual es demana a l’empresa que faciliti dades o documents relatius a relacions o operacions amb tercers, com a clients, proveïdors o treballadors.

Encara que la teva empresa ja declari una certa informació a través de models com el 347, 190 o 180, Hisenda pot requerir dades de manera individualitzada si considera que són necessaris per a una comprovació o recerca concreta.

Què ha de contenir un requeriment?

Abans de respondre, assegura’t que el requeriment inclou:

• L’objecte del requeriment.
• La identificació del tercer afectat.
• El detall de la informació sol·licitada.
• El període al qual es refereix la sol·licitud.

El termini per a contestar no pot ser inferior a deu dies hàbils.

El termini és insuficient? Pots demanar una ampliació automàtica per la meitat del temps inicial, sempre que el sol·licitis amb almenys tres dies d’antelació respecte a la data límit.

Hi ha algun límit al qual pot demanar Hisenda?

Sí. Encara que el deure de col·laboració amb l’Agència Tributària és molt ampli, no és il·limitat. Només estàs obligat a proporcionar:

Dades amb transcendència tributària.

Dades amb transcendència tributària que obren en el seu poder i que derivi de les teves pròpies obligacions fiscals.

Informació relacionada amb tercers amb els quals hagis tingut relacions econòmiques.

No estàs obligat a facilitar informació que sigui:

• Protegida pel secret professional.
• Que pugui afectar l’honor, intimitat o privacitat del tercer afectat.
• Per exemple, Hisenda pot requerir a un metge la relació de clients i els imports facturats, però no pot demanar detalls sobre diagnòstics o tractaments.

Què passa si no respons?

Ignorar un requeriment pot comportar importants sancions:

• 300 € per no atendre el primer requeriment.
• 1.500 € per no respondre al segon.
• Fins al 2% de la facturació anual (mínim 10.000 € i màxim 400.000 €) si s’ignora el tercer.

Per això, és fonamental que responguis sempre, fins i tot si és per a argumentar que no correspon facilitar la informació sol·licitada. Aquesta resposta pot ajudar-te a evitar sancions i a defensar-te en cas que s’imposin.

I recorda que aquests requeriments no interrompen la prescripció d’impostos, tret que s’indiqui expressament que s’inicia un procediment de comprovació. Si és necessari, encara pots regularitzar la teva situació sense sancions (només amb recàrrecs per presentació fora de termini).

La pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) d’aquest any ha generat dubtes entre molts treballadors: hauran de pagar IRPF si fins ara no ho feien? Si cobres el SMI i estàs preocupat per com això pot afectar la teva nòmina, aquí t’expliquem tot el que necessites saber.

Quant ha pujat el SMI el 2025?

Aquest any, el salari mínim interprofessional ha passat de 15.876 € a 16.576 € anuals, un increment de 700 € respecte al 2024. Aquesta millora suposa un augment en els ingressos, però també pot tenir implicacions fiscals en la retenció d’IRPF.

Afecta això l’IRPF?

Depèn. El mínim exempt d’IRPF (el límit fins al qual no s’aplica retenció) era de 15.876 € el 2024, que coincideix exactament amb el SMI. Ara, amb la pujada del SMI a 16.576 €, alguns treballadors podrien començar a tenir retenció a la seva nòmina.

Qui haurà de pagar IRPF?

Si estàs en una d’aquestes situacions, continuaràs exempt de retenció:
– Ets pare o mare d’una família monoparental i declares conjuntament amb els teus fills.
– Estàs casat/da i la teva parella no té ingressos superiors a 1.500 € anuals.
– Tens dos o més fills amb al mínim per descendents.

En canvi, si et trobes en aquesta situació, sí que poden retenir-te IRPF:
– No tens fills o només en tens un.
– La teva situació personal (declarada al model 145) no permet aplicar reduccions i/o bonificacions.

Quan et poden retenir?

• Si no tens fills, la retenció pot ser d’uns 300 € anuals.
• Si només tens un fill, la retenció seria d’uns 99 € anuals.

Hauràs de presentar la declaració de la renda?

No necessàriament. La normativa estableix que només estan obligats a presentar la declaració aquells treballadors amb ingressos superiors a 22.000 € anuals si només tenen un sol pagador. Per tant, si cobres el SMI i només tens un pagador, no hauràs de fer la declaració encara que et retinguin IRPF.

Però atenció! En alguns casos, presentar la declaració et pot sortir a compte. Si et retenen IRPF, podries recuperar part o tota la retenció en forma de devolució. Val la pena revisar-ho quan arribi el moment!

Tot i la no aprovació, almenys fins al dia d’avui, de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2025, aquest nou exercici fiscal que ara comença arriba carregat de novetats normatives en l’àmbit tributari. Destaquem les principals novetats fiscals aplicables el 2025 a conseqüència de diferents normes publicades.

Preguntes i respostes sobre diferents operacions de lloguer de locals, d’habitatges, de rescissió de contractes, d’apartaments, de garatges, de cessions, d’obres o de reparacions en immobles i com tributen en l’IVA: la subjecció, les exempcions, la meritació, el tipus impositiu aplicable als arrendaments i les obres, i les declaracions que cal presentar.

1. Subjecció a l’IVA dels arrendaments

La fiança que lliura l’arrendatari d’un local hi està subjecta?

La prestació d’una fiança com a garantia en la formalització d’un contracte d’arrendament no està subjecta a l’IVA, perquè té caràcter indemnitzatori (té per objecte compensar els danys i els perjudicis que l’arrendatari pugui haver causat a l’arrendador en relació amb l’immoble arrendat) i, per tant, no és procedent la repercussió de l’impost.

La indemnització que paga el llogater per la rescissió del contracte hi està subjecta?

Les indemnitzacions no formen part de la base imposable de l’impost.

La indemnització que rep el llogater per obres efectuades al local hi està subjecta?

Les indemnitzacions no formen part de la base imposable de l’impost.

La indemnització que paga el propietari del local al llogater per la rescissió del contracte hi està subjecta?

Es considera contraprestació d’un servei que presta el llogater i que consisteix en un «no fer» (deixar de fer servir el local) i, per tant, està subjecta a l’IVA.

La cessió d’ús d’un local de manera gratuïta (per exemple, d’un pare a un fill) hi està subjecta?

Si el propietari està donat d’alta en el cens d’empresaris, es considera un autoconsum, s’ha de declarar com a IVA meritat i s’ha d’aplicar el tipus de gravamen del 21% al cost de prestació del servei, inclosa, si és el cas, l’amortització del bé cedit.

Com que no s’ha pactat un preu, la meritació de l’IVA es produeix el 31 de desembre de cada any i la quota corresponent s’ha de declarar en l’autoliquidació de l’últim període de l’any.

Si el propietari no està donat d’alta en el cens d’empresaris, el lloguer gratuït de l’immoble no el converteix en empresari a l’efecte de l’IVA; per això la cessió no està subjecta a l’IVA.

El traspàs en el lloguer d’un local hi està subjecte?

La mera cessió dels drets arrendaticis sobre el local, sense que s’acompanyi de la necessària estructura de factors de producció per a desenvolupar l’activitat (personal, mobiliari, eines…), està subjecta a l’IVA al tipus del 21%.

Hi està subjecta la venda d’un negoci, si l’empresari el traspassa completament tret del local, que arrenda a l’adquirent?

La venda no subjecta a l’IVA, si els béns transmesos s’acompanyen de la necessària estructura organitzativa de factors de producció per a desenvolupar l’activitat empresarial pels seus propis mitjans. Altrament, hi estaria subjecta.

I si, un cop finalitzat el contracte de lloguer, el propietari posa el local a la venda?

Ven el local després de presentar el model censal (036) de baixa.

Si encara no s’ha produït la liquidació de tot el patrimoni empresarial, la transmissió del local està subjecta a l’IVA, encara que hagi presentat la declaració de baixa en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors. La subjecció a l’IVA comporta la possible renúncia a l’exempció, quan l’adquirent dugui a terme una activitat que li permeti deduir, i ha de tributar la transmissió per IVA en comptes de per ITP.

2. Exempcions de l’IVA de diferents tipus de lloguers

N’està exempt el lloguer d’un local?

És un lloguer subjecte i no exempt d’IVA, que tributa al 21%.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge?

Està exempt d’IVA, subjecte a l’ITP, competència de les comunitats autònomes, i exempt si es tracta d’un arrendament per a ús estable i permanent. L’exempció de l’IVA comprèn garatges, annexos accessoris (trasters) i mobles arrendats conjuntament.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge amb opció de compra?

Depèn de qui sigui l’arrendador: si es tracta d’una empresa d’arrendament financer (el contracte ha de tenir una durada de més de deu anys) o del promotor de l’immoble, l’arrendament està subjecte i no exempt d’IVA.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge per una empresa per a un dels seus empleats?

Està exempt d’IVA i subjecte a l’ITP, competència de les comunitats autònomes. Amb aquesta finalitat, en el contracte d’arrendament ha de figurar, de manera concreta i específica, la persona o les persones usuàries últimes de l’immoble.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge a una associació/fundació (entitat sense ànim de lucre) perquè el cedeixi de manera gratuïta a persones en risc d’exclusió, persones immigrants o malaltes?

Està exempt d’IVA i subjecte a l’ITP, competència de les comunitats autònomes. L’associació o la fundació, si lloga un habitatge de manera gratuïta, no es converteix en empresària a l’efecte de l’IVA, ja que actua com a consumidora final sense perjudici de permetre l’ús de l’habitatge a altres persones.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge a una agència immobiliària?

És un lloguer subjecte i no exempt d’IVA, que tributa al 21% (l’arrendatari no el fa servir com a habitatge, sinó que, en comptes d’això, el lloga).

El lloguer d’un apartament turístic n’està exempt?

L’activitat consistent en l’arrendament d’habitatges o part d’aquests per períodes de temps, sense que es presti cap servei propi de la indústria hotelera, i que es limita a posar l’habitatge a la disposició de l’arrendatari, que el destina per a l’ús exclusiu com a habitatge, està exempta de l’IVA; per això no es repercutirà l’impost.

Si es presten serveis d’hostaleria, el lloguer tributarà al 10%.

N’està exempt el lloguer d’una plaça de garatge?

Si es lloga conjuntament amb l’habitatge, es tracta d’una operació exempta d’IVA. Altrament, l’arrendador hauria de repercutir el 21% d’IVA.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge que es fa servir com a despatx d’advocats?

És un lloguer subjecte i no exempt d’IVA, que tributa al 21%, ja que l’immoble no es fa servir com a habitatge.

N’està exempt el lloguer d’un pis que un metge fa servir com a habitatge, amb diverses habitacions destinades a la seva consulta particular?

És un lloguer subjecte i no exempt d’IVA, que tributa al 21%, atès que l’immoble no es fa servir exclusivament com a habitatge.

N’està exempt el lloguer d’un solar?

L’arrendament de terrenys està exempt d’IVA, tret que el terreny es destini a l’estacionament de vehicles, al dipòsit o l’emmagatzematge de productes, a la instal·lació d’elements d’una activitat empresarial o a exposicions o publicitat. En aquests casos, el lloguer està subjecte i no exempt d’IVA, que tributa al 21%.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge per una agència immobiliària a un particular?

Està exempt d’IVA, subjecte a l’ITP, competència de les comunitats autònomes, i exempt si es tracta d’un arrendament per a ús estable i permanent.

I si un particular compra un local de segona mà per a llogar?

El venedor pot renunciar a l’exempció i que la compra del local tributi per l’IVA en comptes de l’ITP. El lloguer del local converteix el particular en empresari a l’efecte de l’IVA. Per aquesta activitat repercuteix l’IVA i genera dret a deducció. En la transmissió d’un immoble amb renúncia a l’exempció de l’IVA, el comprador és qui està obligat a declarar l’IVA meritat en la compravenda per «inversió del subjecte passiu», en les caselles 12 i 13 del model 303. Així mateix, ha de declarar l’IVA deduïble.

3. Meritació de l’IVA de lloguers

Quan es merita l’IVA en un lloguer?

L’IVA es merita en el moment en què resulti exigible la renda.

Quan es merita l’IVA en un lloguer si no s’ha determinat el moment en què és exigible la renda o si el lloguer supera l’any?

Quan no s’hagi determinat el moment de l’exigibilitat del pagament o quan s’hagi establert amb una periodicitat superior a un any natural, la meritació de l’impost es produirà el 31 de desembre de cada any, per la part proporcional corresponent al període transcorregut des de l’inici, o des de la meritació anterior, fins a aquella data.

Quan es merita l’IVA en un lloguer en què es pacta un període de carència?

Si hi ha un període de carència no es merita l’IVA, tret que aquesta carència correspongui a una minoració en el preu del lloguer, perquè l’arrendatari ha assumit determinades obligacions a favor de l’arrendador, per exemple, l’execució d’obres de condicionament en un local. En aquest cas, l’IVA es merita el 31 de desembre, per la part proporcional del valor de les obres des de l’inici fins a aquesta data.

L’IVA es merita, si l’arrendatari no paga la renda?

En cas d’impagament de l’arrendatari, se seguirà meritant l’IVA corresponent a l’arrendament de l’immoble mentre duri el contracte de lloguer. No obstant això, el propietari podrà considerar el crèdit com a incobrable i procedir a reduir la base imposable, amb els requisits de l’article 80.4 de la Llei 37/1992.

Quan es merita l’IVA en un lloguer, si l’arrendador aplica el règim especial del criteri de caixa?

La meritació es produeix en el moment del cobrament total o parcial de la renda, pels imports efectivament percebuts, o bé el 31 de desembre de l’any immediatament posterior a aquell en què s’hagi fet l’operació, si el cobrament no s’ha produït.

En cas d’impagament de l’arrendatari, se seguirà meritant l’IVA corresponent a l’arrendament de l’immoble mentre duri el contracte de lloguer. No obstant això, el propietari podrà considerar el crèdit com a incobrable el 31 de desembre de l’any immediatament posterior (moment en què es produeix la meritació) i procedir a reduir la base imposable sense haver d’ingressar l’IVA, amb els requisits de l’article 80.4 de la Llei 37/1992.

4. Tipus de gravamen d’IVA d’arrendaments i d’obres

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’un local?

El 21%.

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’una plaça de garatge (no arrendada conjuntament amb l’habitatge)?

El 21%.

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’un solar?

El 21%, si el terreny es destina a l’estacionament de vehicles, al dipòsit o l’emmagatzematge de productes, a la instal·lació d’elements d’una activitat empresarial o a exposicions o publicitat.

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’un habitatge amb opció de compra?

Si l’arrendador és una empresa d’arrendament financer (el contracte ha de tenir una durada de més de deu anys) o el promotor de l’immoble, l’arrendament està subjecte i no exempt d’IVA. Tributarà al 10%.

El 4% si són habitatges protegits.

Quin és el tipus aplicable a l’arrendament d’un habitatge pel seu propietari a una agència immobiliària?

El 21%. L’arrendatari no el fa servir com a habitatge, sinó que, en canvi, l’arrenda.

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’un habitatge que es fa servir com a despatx d’advocats?

El 21%. L’immoble no es fa servir com a habitatge.

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’un pis que un metge fa servir com a habitatge, amb diverses habitacions destinades a la seva consulta particular?

El 21%. L’immoble no es fa servir exclusivament com a habitatge.

Quin és el tipus aplicable a les obres en locals?

El 21%.

Quin és el tipus aplicable a les reparacions d’un habitatge llogat efectuades pel propietari?

El 21%. El propietari, destinatari dels serveis de reparació, afecta l’habitatge a l’arrendament d’ús no particular.

Quin és el tipus aplicable a un local comercial amb llicència per a convertir-lo en habitatge?

La cèdula d’habitabilitat es concedirà quan acabin les obres que es contracten amb un tercer. Si l’habitatge disposa de cèdula d’habitabilitat o llicència de primera ocupació, quan acabi la construcció, es considerarà apte com a habitatge: el 10% si l’obra compleix els requisits per a considerar-se rehabilitació o obra de renovació o reparació.

<

Quin és el tipus aplicable a les obres de construcció?

Les operacions següents tributen al 10%:

1. Les execucions d’obra de construcció o rehabilitació d’edificacions destinades principalment a habitatges, inclosos els locals, els garatges i els annexos, que siguin conseqüència de contractes signats directament entre el promotor i el contractista. (No s’aplica el tipus reduït a les subcontractes). Es consideren destinades principalment a habitatges les edificacions en què almenys el 50% de la superfície construïda es destini a aquest ús.

2. Les vendes amb instal·lació d’armaris de cuina i bany i armaris de paret per a habitatges, que siguin conseqüència de contractes signats directament entre el promotor de la construcció o rehabilitació i el contractista.

3. Les execucions d’obra directament formalitzades amb comunitats de propietaris per a la construcció de garatges en edificacions destinades principalment a habitatges, sempre que es facin en terrenys comuns i que el nombre de places que s’adjudiquin a cada propietari no excedeixi de dos.

El lliurament sense instal·lació de portes, finestres, armaris, mobles de cuina, etc., per a l’execució d’obres en edificacions tributa, en qualsevol cas, al tipus general del 21%, atès que no es considera execució d’obra.

Es considera construcció l’ampliació d’un habitatge i s’hi aplica el 10%, sempre que augmenti la superfície habitable. Les obres de reforma interior d’un habitatge no es consideren construcció.

Quin és el tipus aplicable a les obres de rehabilitació?

Per a determinar si les obres executades són de rehabilitació i tributen al tipus reduït del 10%, s’han de complir dos requisits:

1. Que més del 50% del cost total del projecte de rehabilitació correspongui a obres de consolidació o al tractament d’elements estructurals, façanes o cobertes, o a obres anàlogues o connexes a les de rehabilitació. A aquest efecte, cal disposar de prou elements de prova que acreditin i verifiquin la naturalesa de les obres projectades, com ara dictàmens de professionals específicament habilitats amb aquesta finalitat o el visat i la qualificació, si és el cas, del projecte per part de col·legis professionals, entre d’altres.

2. Si es compleix el primer requisit, l’import total de la totalitat de les obres ha d’excedir el 25% del preu d’adquisició de l’edificació (si es va efectuar en els dos anys anteriors a l’inici de les obres de rehabilitació) o del valor de mercat de l’edificació abans de la rehabilitació, del qual s’ha de descomptar, en tots dos casos, el valor del sòl.

Quin és el tipus aplicable a les obres anàlogues a les de rehabilitació?

Tributen al 10%:

1. Les obres d’adequació estructural que proporcionin a l’edificació condicionis de seguretat constructiva, de manera que en quedi garantida l’estabilitat i la resistència mecànica.

2. Les de reforç o adequació dels fonaments, així com les que afectin pilars o forjats o consisteixin en el seu tractament.

3. Les d’ampliació de la superfície construïda, sobre rasant i sota rasant.

4. Les de reconstrucció de façanes i patis interiors.

5. Les obres d’instal·lació d’elements elevadors, inclosos els destinats a salvar barreres arquitectòniques per a persones amb discapacitat.

Quin és el tipus aplicable a les obres connexes a les de rehabilitació?

Es consideren obres connexes a les de rehabilitació i tributen al 10% les que se citen tot seguit, quan tinguin un cost total inferior al derivat de les obres de consolidació o de tractament d’elements estructurals, façanes o cobertes i, si és el cas, de les obres anàlogues, sempre que estiguin vinculades de manera indissociable i no consisteixin en el mer acabat o adornament de l’edificació ni en el simple manteniment o pintura de la façana:

1. Les obres de construcció, lampisteria i fusteria.

2. Les destinades a la millora i l’adequació de tancaments, instal·lacions elèctriques, aigua i climatització i protecció contra incendis.

3. Les obres de rehabilitació energètica.

Es consideren obres de rehabilitació energètica les destinades a la millora del comportament energètic de les edificacions, a fi de reduir-ne la demanda energètica; a l’augment del rendiment dels sistemes i instal·lacions tèrmiques, o a la incorporació d’equips que facin servir fonts d’energia renovables.

Quin és el tipus aplicable a les obres de renovació o de reparació?

Com a norma general, el tipus aplicable és el 21%.

No obstant això, tributaran al 10% les execucions d’obra de renovació i de reparació en edificacions destinades principalment a habitatges, si es compleixen els requisits següents:

Que el destinatari sigui una persona física i faci servir l’habitatge per a ús particular. Si l’habitatge es destina a l’arrendament o a l’exercici d’una activitat empresarial o professional (fins i tot de manera parcial), no s’aplica el tipus reduït.

Que la construcció o rehabilitació hagi finalitzat almenys dos anys abans del començament de les obres de renovació o reparació.

Que la persona que executi les obres no aporti materials per a l’execució o, si n’aporta, que el cost no excedeixi el 40% de la base imposable de l’operació.

Per exemple, la col·locació del terra d’un habitatge per 10.000 €, en què 3.000 € corresponen a materials que ha aportat qui executa l’obra, tributa tota al tipus reduït; en canvi, una obra per un import total de 10.000 €, si els materials aportats arriben als 5.000 €, tributa al tipus general.

5. Declaracions de lloguers

Si el propietari d’un local pensa llogar-lo, s’ha de donar d’alta en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors?

Sí. Ha de comunicar l’inici de l’activitat d’arrendament, presentant la declaració censal (model 036 o 037), i marcar la casella 111 (la casella 127, en cas que ja estigui donat d’alta en una altra activitat) i, a l’efecte de l’IVA, consignar les dades corresponents en les caselles de l’apartat 4.A) de la pàgina 4 i de la pàgina 5.

Si el propietari d’un habitatge pensa llogar-lo, s’ha de donar d’alta en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors?

No. Si l’arrendador no està obligat a repercutir l’IVA en cap dels arrendaments, tampoc no està obligat a comunicar l’inici de l’activitat.

Si un propietari lloga un habitatge ha de presentar el model 303? I si lloga un apartament turístic?

No. En els dos casos es tracta d’un lloguer exempt d’IVA.

El prestador del servei exempt no està obligat a presentar el model 303, tret que dugui a terme alguna altra activitat no exempta d’IVA. En aquest cas, ha d’informar la base imposable de l’operació en la casella 105 del model 390.

L’arrendador d’un local ha de presentar el model 390?

No. Haurà de marcar «SÍ» en les caselles corresponents del formulari del model 303.

Està exonerat de presentar el model 390, de declaració-resum anual de l’IVA?

Així mateix, haurà d’omplir l’apartat específic «S’ha d’omplir exclusivament durant l’últim període de liquidació per aquells subjectes passius que quedin exonerats de la declaració-resum anual de l’IVA».

Si l’arrendador d’un local cessa en la seva activitat abans de l’octubre, ha de presentar el model 390 d’aquest any?

Sí. L’exoneració de presentar la declaració-resum anual de l’IVA no és procedent en el cas que no hi hagi l’obligació de presentar el model 303 de l’últim període de liquidació de l’exercici, perquè s’ha declarat la baixa en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors abans de l’inici d’aquest.

Ha de presentar el model 303 el propietari d’un únic local que no ha aconseguit llogar aquest trimestre?

Sí, en cas que durant el trimestre no tingui tampoc quotes suportades deduïbles, haurà de marcar la casella «Sense activitat».

Com a conseqüència de la defunció del pare, dos germans hereten el local que aquell tenia llogat. Qui ha de presentar el model 303?

Abans que s’adjudiqui l’herència, els hereus o l’herència jacent per mitjà d’un representant són els qui han de declarar l’impost i liquidar-lo, i expedir les factures que calguin.

Després de l’adjudicació de l’herència, és la comunitat de béns qui ha de complir les obligacions de l’impost, sempre que l’assumpció del risc i ventura de l’explotació de l’immoble sigui conjunta. Si l’immoble es lloga de manera independent i separada per un dels copropietaris, és ell qui adquireix la condició d’empresari a l’efecte de l’IVA.

Vols fer un préstec a un familiar i no saps quines obligacions legals hi ha al darrere o com tramitar-lo correctament? No et preocupis, estem aquí per ajudar-te!

Des de compta-1 t’oferim una guia completa per entendre i gestionar els préstecs familiars de manera senzilla i efectiva.

Els préstecs familiars i les seves implicacions fiscals

Els préstecs familiars estan subjectes a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD). Encara que aquests préstecs estiguin subjectes a aquest impost, estan exempts de tributació. Això significa que la persona que rep els diners ha de presentar l’autoliquidació mitjançant el model 600, però no ha de pagar cap quantitat de diners.

Com tramitar el model 600?

El procés per tramitar el model 600 és senzill, però cal tenir en compte alguns detalls importants:

• Termini: Tens un mes des de la data de l’atorgament de l’escriptura o del contracte privat per presentar l’autoliquidació.
• Presentació presencial: Si ho fas presencialment, cal presentar el contracte de préstec original.
• Presentació telemàtica: Si prefereixes fer-ho en línia, cal adjuntar l’original escanejat en format PDF.

Determinació de la base imposable

La base imposable que s’ha de declarar varia segons el tipus de préstec:

1. Préstecs sense garantia: La base imposable és l’import del préstec.
2. Préstecs assegurats amb fiança: La base imposable és el capital de l’obligació.
3. Préstecs garantits amb penyora, hipoteca o anticresi: La base imposable és l’import de l’obligació a capital garantit, incloent el principal, els interessos (fins a un màxim de cinc anys), indemnitzacions, penes per incompliment o altres conceptes anàlegs.

En cas que no consti expressament l’import de la quantitat garantida, s’ha de prendre com a base imposable el capital més tres anys d’interessos.

Important: Garanties en els préstecs

Si el préstec atorgat està garantit i aquesta garantia es constitueix simultàniament amb el préstec, l’operació tributa únicament com a préstec i està exempta de pagament.

Altres aspectes a tenir en compte

• No cal documentar el parentiu entre les parts implicades.
• El termini per presentar l’autoliquidació és d’un mes des de la data de signatura del préstec.
• Si el termini acaba en dissabte, es prorroga fins al següent dia hàbil.

Contacta amb nosaltres per a més informació

Si tens qualsevol dubte o necessites més informació sobre com gestionar un préstec familiar, no dubtis en contactar amb nosaltres. Estarem encantats d’ajudar-te en tot el que necessitis!

Destaquem les principals novetats fiscals aplicables el 2024, a conseqüència de diferents normes publicades el 2023: increment dels beneficis fiscals per donatius en l’IRPF i en l’impost de societats, pròrroga dels límits excloents de mòduls vigents des del 2016, canvis en la reducció per arrendament d’habitatges i en les obligacions de facturació, aplicació d’incentius fiscals per a vehicles elèctrics i infraestructures de recàrrega, pròrroga de beneficis fiscals relacionats amb l’ús d’energia procedent de fonts renovables i obres de millora d’eficiència energètica, pròrroga de gravàmens temporals i pròrroga de rebaixes de tipus impositius de l’electricitat, aliments i combustibles.

Entre la novetats, també incloem les principals dates de la campanya de la renda i patrimoni 2023, que començarà el pròxim 3 d’abril, i nous models de declaracions que es presentaran per primer cop el 2024. Comencem a desenvolupar tots els punts exposats.

Increment dels beneficis fiscals per donatius

Pel que fa a l’IRPF, la quantia del micromecenatge s’amplia de 150 a 250 euros, i el percentatge de deducció aplicable amb caràcter general s’eleva de l’actual 35 % al 40 %.

Es redueix de 4 a 3 anys el nombre d’exercicis en què cal fer donatius a una mateixa entitat pel mateix import o superior als de l’exercici anterior, a fi d’accedir a l’increment de 5 punts en el percentatge de deducció, que s’ha incrementat al 45 %, i ha quedat d’aquesta manera:

Si s’han fet donatius, donacions o aportacions amb dret a deducció a favor d’una mateixa entitat en els dos períodes impositius immediats anteriors, com que l’import del donatiu, de la donació o de l’aportació és d’aquest exercici i el del període impositiu anterior, igual o superior, en cadascun al de l’exercici immediat anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de la deducció a favor d’aquesta mateixa entitat que excedeixi de 250 euros serà el 45 %.

En el cas de persones jurídiques, s’incrementa el percentatge de deducció en l’impost de societats, que passa del 35 % al 40 %, per a potenciar l’incentiu. A més, es redueix de 4 a 3 anys el nombre d’exercicis durant els quals el donant o aportant ha de fer donatius a una mateixa entitat pel mateix import o superior als de l’exercici immediat anterior, amb la finalitat d’accedir a l’increment de 10 punts en el percentatge de deducció, que s’incrementa del 40 % al 50 %.

Finalment, s’incrementa en cinc punts percentuals, del 10 % al 15 %, el límit que opera sobre la base imposable del període a l’efecte de determinar-ne la base de la deducció.

També s’ha actualitzat la relació d’activitats econòmiques que, quan les desenvolupin entitats sense ànim de lucre, en compliment del seu objecte o finalitat específica, poden gaudir de l’exempció en l’impost de societats: s’inclouen les accions d’inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social entre les explotacions econòmiques de prestació de serveis de promoció i gestió de l’acció social exemptes; s’inclouen les activitats d’educació d’altes capacitats entre les activitats econòmiques susceptibles d’exempció en l’impost de societats, i s’amplia l’espectre d’activitats d’R+D que puguin gaudir d’exempció.

D’altra banda, s’amplien els donatius que poden generar deduccions: s’inclou la cessió d’ús d’un bé moble o immoble sense contraprestació com a tipologia específica de donatiu, i es precisa que, en la valoració de la cessió d’ús de béns mobles o immobles, s’hauran de tenir en compte les despeses incorregudes pel cedent durant cada any de cessió. També tenen dret a deducció els donatius, les donacions i les aportacions encara que el donant o aportant pugui rebre béns o serveis, lliurats o prestats pel donatari o beneficiari, de caràcter simbòlic, sempre que el valor dels béns o serveis rebuts no representi més del 15 % del valor del donatiu, la donació o l’aportació i, en tot cas, que no superi l’import de 25.000 euros.

Mòduls 2024

Es prorroguen per al 2024 els límits excloents de mòduls i s’aplicaran els límits incrementats vigents des del 2016. Podran seguir en mòduls el 2024 aquells que no superin els límits de facturació següents el 2023: per al conjunt d’activitats econòmiques, 250.000 euros, i si el destinatari és un empresari o professional, 125.000 euros.

Inversions en què es faci servir energia procedent de fonts renovables

Es prorroga la llibertat d’amortització en l’impost de societats per a aquelles inversions en què es faci servir energia procedent de fonts renovables. En aquest cas, la llibertat d’amortització s’aplicarà als períodes impositius que s’iniciïn o concloguin el 2023, quan l’entrada en funcionament dels elements a què es refereix aquest apartat es produeixi el 2023; i els que s’iniciïn o concloguin el 2024, quan l’entrada en funcionament dels elements a què es refereix aquest apartat tingui lloc el 2024.

I, també, sempre que durant els vint-i-quatre mesos següents a la data d’inici del període impositiu en què els elements adquirits entrin en funcionament es mantingui la plantilla mitjana total de l’entitat respecte de la plantilla mitjana dels dotze mesos anteriors.

Obres de millora d’eficiència energètica

La deducció prevista en l’IRPF vinculada a les obres que impulsin la rehabilitació energètica es prorroga, i s’allarguen fins al 31 de desembre de 2024 totes les mesures destinades a les reformes que facilitin un consum d’energia més sostenible, ja sigui en cases particulars o en blocs de veïns. Aquestes ajudes permetran una deducció d’un 20 %, 40 % o 60 % de l’IRPF als qui impulsin aquestes actuacions en les seves propietats. Aquests percentatges estan subjectes al tipus d’habitatge i al volum de les obres que s’executin.

Deduccions en l’IRPF per vehicle elèctric

A fi de promoure l’adquisició de vehicles elèctrics per particulars, s’estableixen dues deduccions noves en l’IRPF:

1. Compra de vehicle elèctric

Els contribuents podran deduir el 15 % del valor d’adquisició d’un vehicle elèctric nou comprat des del 30 de juny de 2023 fins al 31 de desembre de 2024.

Alternativament, es pot practicar aquesta deducció quan s’aboni en el mateix termini una quantitat a compte per a la futura adquisició del vehicle, que representi, almenys, el 25 % del valor d’adquisició, se n’aboni la resta i s’adquireixi el vehicle abans que acabi el segon període impositiu immediat posterior al període en què es va produir el pagament d’aquesta quantitat.

En tots dos casos, la base de la deducció no podrà excedir els 20.000 euros i es constituirà pel valor d’adquisició del vehicle, inclosos els tributs i les despeses inherents a l’adquisició, del qual s’han de descomptar aquelles quanties que, si és el cas, hagin estat subvencionades per mitjà d’un programa d’ajudes públiques.

2. Instal·lació de sistemes de recàrrega de bateries per a vehicles elèctrics

Els contribuents podran deduir el 15 % de les quantitats satisfetes, des del 30 de juny de 2023 fins al 31 de desembre de 2024, per a la instal·lació de sistemes de recàrrega de bateries per a vehicles elèctrics durant aquest període en un immoble de la seva propietat.

La base màxima anual d’aquesta deducció serà de 4.000 euros i es practicarà en el període impositiu en què finalitzi la instal·lació, que no podrà ser després del 2024.

Amortització accelerada d’infraestructures de recàrrega en l’impost de societats

Pel que fa a l’impost de societats, amb la finalitat d’impulsar l’electrificació de la mobilitat, s’introdueix un incentiu fiscal destinat a promoure les instal·lacions de recàrrega, tant d’ús privat com d’ús públic, de vehicles elèctrics nous, de potència normal o d’alta potència, en els termes definits en l’article 2 de la Directiva 2014/94/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d’octubre de 2014, relativa a la implantació d’una infraestructura per als combustibles alternatius, que en permet l’amortització accelerada, sempre que entrin en funcionament en els exercicis 2023, 2024 i 2025.

Per a l’aplicació d’aquesta amortització accelerada s’ha d’aportar la documentació tècnica preceptiva, segons les característiques de la instal·lació, elaborada per l’instal·lador autoritzat degudament registrat en el Registre Integrat Industrial, i cal obtenir el certificat d’instal·lació elèctrica amb la diligència de la comunitat autònoma competent.

Novetats en la reducció per l’arrendament d’habitatges

A partir de l’1 de gener de 2024, el percentatge de reducció dels contractes d’arrendament d’habitatge formalitzats a partir del 26 de maig de 2023 serà del 50 %, que es podrà augmentar fins al 90 % en cas que se signin contractes nous en zones de mercat residencial tensionat amb una reducció d’almenys un 5 % sobre el contracte anterior.

La reducció podrà arribar al 70 % quan es tracti de la incorporació al mercat d’habitatges destinats al lloguer en zones de mercat residencial tensionat, i es lloguin a joves d’entre divuit i trenta-cinc anys en aquestes àrees, o bé quan es tracti d’un habitatge assequible incentivat o protegit, arrendat a l’Administració pública o a entitats del tercer sector o de l’economia social que tinguin la condició d’entitats sense finalitats lucratives, o d’acolliment a algun programa públic d’habitatge que limiti la renda del lloguer.

Es podrà assolir una reducció del 60 % sobre el rendiment net quan s’hagin efectuat obres de rehabilitació durant els dos anys anteriors.

Els requisits s’hauran de complir en el moment de formalitzar el contracte d’arrendament, i la reducció s’aplicarà mentre es continuïn complint.

Aquestes reduccions només es podran aplicar sobre els rendiments nets positius que hagi calculat el contribuent en una autoliquidació presentada abans que s’hagi iniciat un procediment de verificació de dades, de comprovació limitada o d’inspecció que inclogui en l’objecte la comprovació d’aquests rendiments.

S’estableix un règim transitori, de manera que la reducció prevista en l’article 23.2 LIRPF, en la redacció vigent des del 31 de desembre de 2021, es podrà aplicar als rendiments nets positius de capital immobiliari derivats de contractes d’arrendament d’habitatge que s’hagin formalitzat abans del 26 de maig de 2023.

Obligacions de facturació

Nou Reglament Veri*factu

S’aproven nous sistemes informàtics de facturació i d’enviament dels registres de facturació a la seu electrònica de l’AEAT en el moment de la producció. Totes les empreses i els autònoms obligats a facturar s’hauran d’adaptar a la norma amb termini fins a l’1 de juliol de 2025.

A més de la lluita contra el frau i l’evasió fiscal, aquests sistemes permetran avançar en la digitalització de les empreses i en la millora dels serveis d’assistència que l’Agència Tributària presta als contribuents, oferint-los la possibilitat, quan facin servir sistemes Veri*factu amb enviament de dades, de descarregar les operacions i, d’aquesta manera, facilitar la confecció dels llibres de registre fiscals i els models tributaris.

La nova norma s’aplicarà a tots els empresaris i a totes les operacions que facin, tret d’aquells que ja estiguin sotmesos al Subministrament Immediat d’Informació (SII) o dels que no tinguin obligació de facturar. Pel que fa l’àmbit territorial, s’aplicarà a tot Espanya excepte als territoris amb règim fiscal foral. Als territoris històrics de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, des de fa poc s’hi apliquen els sistemes denominats TicketBAI, que té un funcionament anàleg al que s’aprova ara per a la resta d’Espanya.

Cal destacar que, en el sistema previst en el reglament, els clients podran comprovar la qualitat fiscal de les factures simplificades rebudes i contrastar-les al web de l’Agència Tributària.

Aquest reial decret tindrà seguiment en l’ordre ministerial de desenvolupament tècnic, a les disposicions de la qual s’hauran de sotmetre els desenvolupadors de programes informàtics en un termini màxim de nou mesos. Així mateix, hauran d’incorporar una «declaració responsable» als seus productes en compliment d’aquesta normativa.

Totes les empreses i els autònoms obligats a facturar s’hauran d’adaptar a la norma amb termini fins a l’1 de juliol del 2025. Amb aquesta finalitat, està previst que les pimes i els autònoms puguin fer servir el kit digital del Pla de recuperació, transformació i resiliència en el finançament de les modificacions en els programes informàtics que calguin a fi d’adaptar-se a la nova reglamentació.

Finalment, també cal recordar que aquest reglament és compatible amb el Reglament de factura electrònica B2B. Els sistemes informàtics dels empresaris s’hauran d’adaptar de manera integral a totes dues modificacions i, per adaptar-s’hi, s’haurà de fer servir un model de dades únic basat en els esments obligatoris de factura i en els mitjans i els terminis de pagament.

Obligació d’expedir factura electrònica

S’estendrà l’obligació d’expedir i trametre factures electròniques en les relacions comercials de totes les empreses i els autònoms.

Aquest canvi tindrà efectes per als empresaris i els professionals amb una facturació anual per sobre dels 8.000.000 euros, al cap d’un any que s’aprovi el desenvolupament reglamentari (que es troba en tramitació, a la data del tancament d’aquest article).

Per a la resta d’empresaris i professionals, tindrà efectes dos anys després que s’aprovi el desenvolupament reglamentari (en tramitació quan s’escriuen aquestes línies).

Pròrroga de rebaixes de tipus impositius en l’IVA

Tipus reduït del 5 % o del 0 % sobre aliments fins al 30 de juny de 2024

La rebaixa impositiva sobre els aliments es prorroga fins al 30 de juny de 2024.

1. S’aplicarà el tipus del 5 % de l’IVA als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries dels olis d’oliva i de llavors i les pastes alimentàries. El tipus del recàrrec d’equivalència aplicable a aquestes operacions serà del 0,62 %.

2. S’aplicarà el tipus del 0 % de l’IVA als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries del pa comú, així com la massa de pa comú congelada i el pa comú congelat destinats exclusivament a l’elaboració del pa comú; les farines panificables; la llet produïda per qualsevol espècie animal: natural, certificada, pasteuritzada, concentrada, desnatada, esterilitzada, UHT, evaporada i en pols; els formatges i els ous, i també la fruita, la verdura, les hortalisses, els llegums, els tubercles i els cereals que tinguin la condició de productes naturals, d’acord amb el codi alimentari i les disposicions que dicten el seu desenvolupament.

El tipus del recàrrec d’equivalència aplicable a aquestes operacions serà del 0 %.

Tipus reduït del 10 % sobre l’electricitat durant tot l’any 2024

Es manté la rebaixa fiscal sobre l’IVA de l’electricitat que consumeixen les llars. El tipus d’IVA serà el reduït del 10 % sobre tots els components de la factura dels lliuraments d’electricitat durant tot l’any 2024. Amb efectes des de l’1 de gener de 2024 i una vigència fins al 31 de desembre de 2024, s’aplicarà el tipus del 10 % de l’IVA als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries d’energia elèctrica efectuades a favor de:

— Titulars de contractes de subministrament d’electricitat, la potència contractada dels quals (el terme fix de potència) sigui inferior o igual a 10 kW, amb independència del nivell de tensió del subministrament i la modalitat de contractació, quan el preu mitjà aritmètic del mercat diari corresponent a l’últim mes natural anterior al de l’últim dia del període de facturació hagi superat els 45 euros/MWh.

— Titulars de contractes de subministrament d’electricitat que siguin perceptors del bo social d’electricitat i tinguin reconeguda la condició de vulnerable sever o vulnerable sever en risc d’exclusió social.

Tipus reduït del 10 % sobre el gas fins al 31 de març de 2024

Amb efectes des de l’1 de gener de 2024 i una vigència fins al 31 de març de 2024, s’aplicarà el tipus del 10 % de l’impost sobre el valor afegit als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries de gas natural.

Tipus reduït del 10% sobre pèl·lets, briquetes i llenya fins al 30 de juny de 2024

Amb efectes des de l’1 de gener del 2024 i una vigència fins al 30 de juny de 2024, es preveu l’aplicació del tipus del 10 % de l’IVA als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries de briquetes i pèl·lets procedents de la biomassa i a la fusta per a llenya.

Pròrroga de rebaixes de tipus impositius en l’impost especial sobre l’electricitat

L’impost especial sobre l’electricitat manté una reducció del tipus impositiu el primer semestre del 2024, amb diferents tipus el primer i el segon trimestre: des de l’1 de gener de 2024 fins al 31 de març de 2024, l’impost especial sobre l’electricitat s’exigirà al tipus impositiu del 2,5 %, i des de l’1 d’abril de 2024 fins al 30 de juny de 2024, al tipus impositiu del 3,8 %, en què s’establiran unes quanties que no es podran superar.

Recuperació gradual de l’impost sobre el valor de la producció d’energia

La suspensió de l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica s’ha mantingut des del tercer trimestre del 2021 fins al 31 de desembre de 2023; però, a partir del 2024, se n’impulsarà la recuperació gradual. Per a l’exercici 2024, la base imposable de l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica es constituirà per l’import total que correspongui al contribuent percebre per la producció i la incorporació al sistema elèctric d’energia elèctrica en el període impositiu, mesurada en barres de central per cada instal·lació, minorada en la meitat de les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el primer trimestre natural, i minorada en una quarta part de les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el segon trimestre natural, per a determinar la base imposable i els pagaments fraccionats de l’impost durant l’exercici 2024.

Pròrroga de l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes

Es prorroga l’aplicació de l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes aprovat per la Llei 38/2022, de 27 de desembre, sempre que no es produeixi la revisió de la tributació patrimonial en el context de la reforma del sistema de finançament autonòmic.

Pròrroga dels gravàmens energètic i bancari

També es prorroguen, durant el 2024, els dos gravàmens temporals previstos en la Llei 38/2022, de 27 de desembre: el gravamen temporal energètic i d’entitats de crèdit i establiments financers de crèdit. A més, es preveu una revisió futura de tots dos gravàmens per a la plena integració en el sistema tributari. De la mateixa manera, també es preveu una possible concertació amb les comunitats del País Basc i Navarra.

Dates de la campanya de la renda i patrimoni 2023

Aquestes són les dates per a confeccionar la declaració de la renda i patrimoni del 2023:

• Del 3 d’abril a l’1 de juliol de 2024: presentació per Internet de les declaracions de renda i patrimoni 2023.

• Del 7 de maig a l’1 de juliol de 2024: l’Agència Tributària podrà confeccionar la declaració de la renda 2023 al contribuent de per telèfon (sol·licitud de cita des del 29 d’abril fins al 28 de juny).

• Del 3 de juny a l’1 de juliol de 2024: l’Agència Tributària podrà confeccionar la declaració de la renda 2023 al contribuent presencialment a les seves oficines (sol·licitud de cita des del 29 de maig fins al 28 de juny).

Per ser atesos a l’Agència Tributària tant per telèfon com presencialment, concerteu cita prèviament per Internet o trucant als números de telèfon següents: 91 535 73 26 / 901 121 224 o 91 553 00 71 / 901 223 344.

Noves obligacions del contribuent el 2024

Pel que fa a la circulació de productes objecte d’impostos especials, desapareix la declaració del model 503. A partir del 13 de febrer de 2023 va engegar la nova Fase-4 de l’EMCS intracomunitari i s’hi inclouen els moviments intracomunitaris de productes subjectes als impostos especials de fabricació mitjançant el sistema d’enviaments garantits. A partir d’aquesta data, no s’admetran noves declaracions del Model 503.

L’AEAT va publicar una nota informativa sobre els tràmits que cal seguir en relació amb l’ús del procediment d’enviaments garantits, el registre d’expedidors certificats i destinataris certificats, la circulació i les garanties, per als quals es creen els nous models 504, 505 i 507.

Els models següents es presentaran per primer cop en l’exercici 2024 amb el termini de presentació següent:

• Model 172. «Declaració informativa sobre saldos en monedes virtuals». Té caràcter anual i es presenta de l’1 al 31 de gener.

• Model 173. «Declaració informativa sobre operacions amb monedes virtuals». Té caràcter anual i es presenta de l’1 al 31 de gener.

• Model 721. «Declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger». Té caràcter anual i es presenta de l’1 de gener a l’1 d’abril.

• Model 281. «Declaració informativa trimestral d’operacions de comerç de béns corporals efectuades a la zona especial canària sense que les mercaderies transitin per territori canari». Amb caràcter excepcional, la declaració informativa corresponent al primer trimestre, al segon i al tercer de l’exercici 2023 es presentarà en el mateix termini que la declaració informativa corresponent al quart trimestre del 2023; és a dir, de l’1 al 31 de gener de 2024.

• Model 379. «Declaració informativa sobre pagaments transfronterers». Es presentarà el mes natural següent al trimestre natural corresponent. S’aplica, per primer cop, a la informació corresponent al primer trimestre de l’exercici 2024.

Els models següents, a la data de tancament d’aquest article, estan pendents d’aprovació i determinació de la data de presentació el 2024:

• Model 238. «Declaració informativa per a la comunicació d’informació per part d’operadors de plataformes». S’aprovarà la declaració informativa anual en relació amb els «operadors de plataforma obligats a comunicar informació» i els «venedors subjectes a comunicació d’informació» que hagin dut a terme una activitat pertinent. Els operadors de plataforma exclosos (aquells que puguin demostrar, d’acord amb la legislació nacional, que el model empresarial de la seva plataforma no té venedors subjectes a comunicació d’informació) presentaran una declaració informativa anual (model 238) negativa a fi d’informar d’aquesta circumstància.

• Model 040. «Declaració censal d’alta, de modificació i de baixa en el registre d’operadors de plataforma estrangers no qualificats i en el registre d’altres d’operadors de plataforma obligats a comunicar informació».

Model 179: la declaració informativa de la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques passa a ser anual en comptes de trimestral, i es presentarà entre l’1 i el 31 de gener de cada any, en relació amb la informació i les operacions que corresponguin a l’any natural immediat anterior.

Jubilació sense cotitzar en els últims 15 anys: És possible?

Coneixes a algú en la situació de voler-se jubilar, però no ha cotitzat a la Seguretat Social en els últims 15 anys? Encara que això pugui semblar un obstacle, existeixen algunes opcions que li podrien permetre accedir a una pensió de jubilació. En aquest article, explorarem els requisits i la “doctrina del parèntesi” que podria beneficiar a persones en aquesta situació.

Requisits per accedir a la pensió de jubilació

El primer requisit fonamental per a accedir a una pensió de jubilació és l’edat. Al 2023, l’edat de jubilació varia segons el temps de cotització:

• Tenir 65 anys complerts si acredita 37 anys i nou mesos o més de cotització. Si no reuneix aquest període de cotització, a l’any 2023 podrà jubilar-se als 66 anys i quatre mesos. 

A més de l’edat, la persona que desitgi jubilar-se ha de complir amb les següents condicions de cotització:

• Ha d’haver cotitzat un període mínim de 15 anys durant tota la seva vida laboral.
• Ha d’haver cotitzat dos anys dins dels 15 anys anteriors a la sol·licitud de la jubilació.

La “Doctrina del Parèntesi”

No obstant això, la llei contempla una excepció important per a aquells que no han cotitzat en els últims 15 anys. Aquesta excepció es coneix com la “doctrina del parèntesi.” Si la persona es troba en una situació assimilada a l’alta, sense l’obligació de cotitzar, el període de dos anys esmentat anteriorment ha d’estar comprès dins dels 15 anys anteriors a la data en la qual va cessar l’obligació de cotitzar.

Exemple pràctic

Imaginem l’hipotètic cas d’una persona que després de treballar durant 25 anys, va ser acomiadat amb una indemnització als 45 anys. Fins als 47 anys va estar cobrant de l’atur.

Una vegada finalitzat l’atur, no va tornar a treballar mai més i va continuar inscrit a les oficines de treball com a aturat.

Ara, a l’edat de 66 anys i quatre mesos, pot sol·licitar la pensió de jubilació encara que no hagi treballat 2 anys dins dels últims 15 anys.

En aquest escenari, es va obrir un “parèntesi” en la data en què es va inscriure com a aturat, és a dir, quan tenia 45 anys. És en aquest moment quan compten els 2 anys cotitzats dins dels 15 últims anys.

Què fer si es denega la sol·licitud de jubilació?

És important destacar que l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) acostuma a denegar les sol·licituds de jubilació en casos com aquests a causa d’una interpretació literal de la llei. No obstant això, si aquest conegut enfronta una negativa, li recomaniríem interposar una demanda. Els tribunals apliquen la “doctrina del parèntesi” i solen donar la raó al sol·licitant si es pot demostrar la inscripció contínua com a demandant d’ocupació des que va deixar de treballar fins que va sol·licitar la pensió.

És a dir, encara que no hagi cotitzat en els últims 15 anys, la “doctrina del parèntesi” ofereix una oportunitat per a accedir a la pensió de jubilació si es compleixen uns certs requisits. 

En l’àmbit fiscal, la Llei 12/2023, de 24 de maig, del dret a l’habitatge reuneix incentius i penalitzacions fiscals, mitjançant la modulació de l’increment de la reducció per lloguer d’habitatge en l’IRPF quan concorrin determinats requisits, i introdueix recàrrecs en l’IBI, en funció del temps de desocupació i del nombre d’habitatges desocupats del mateix propietari al terme municipal.

La Llei 12/2023, de 24 de maig, del dret a l’habitatge, configura polítiques destinades a satisfer el dret d’accés a un habitatge digne i adequat: estableix incentius per al lloguer d’habitatges, defineix conceptes com el de gran tenidor, habitatge assequible incentivat, zones de mercat residencial tensionat; estableix un règim de protecció pública permanent i l’obligació d’informació anual per part de l’Administració dels habitatges desocupats, de la demanda d’habitatge i del parc públic d’habitatge.

En l’àmbit fiscal, es reuneixen incentius i penalitzacions fiscals, mitjançant la modulació de l’increment de la reducció per lloguer d’habitatge en l’impost sobre la renda de les persones físiques, sempre que concorrin determinats requisits i la introducció de recàrrecs en l’impost sobre béns immobles, en funció del temps de desocupació i del nombre d’habitatges desocupats del mateix propietari al terme municipal.

REDUCCIÓ EN L’IRPF PER ARRENDAMENT D’HABITATGE VIVIENDA

A partir de l’1 de gener de 2024, es modifica la reducció pels arrendaments d’immobles destinats a habitatge, per als arrendaments celebrats a partir del 26 de maig de 2023.

La Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge (BOE 25-5-2023), introdueix un seguit de modificacions en l’article 23 LIRPF, que modulen l’actual reducció del 60 % en el rendiment net del lloguer d’habitatge, amb l’objectiu d’estimular el lloguer de l’habitatge a preus assequibles.

D’aquesta manera, a partir de l’1 de gener de 2024, el percentatge de reducció dels contractes d’arrendament d’habitatge, celebrats a partir del 26 de maig de 2023, deixa de ser un percentatge fix del 60 % i passar a ser del 50 %, que es podrà incrementar fins al 90 %, en cas que se signin nous contractes en zones de mercat residencial tensionat, amb una reducció d’almenys un 5 % sobre el contracte anterior.

Les zones de mercat residencial tensionat a les quals es podran aplicar les noves reduccions es recolliran en una resolució que, d’acord amb el que es disposa en la legislació estatal en matèria d’habitatge, aprovi el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

Modulació percentual de la reducció de l’IRPF

D’acord amb la nova regulació que s’aplicarà per primera vegada en l’exercici 2024, el rendiment net positiu es reduirà en els percentatges següents:

a) 90 % quan el mateix arrendador hagi formalitzat un nou contracte d’arrendament sobre un habitatge situat en una zona de mercat residencial tensionat, en el qual la renda inicial s’hagi rebaixat més d’un 5% en relació amb l’última renda de l’anterior contracte d’arrendament del mateix habitatge, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual del contracte anterior, si és el cas.

b) 70 % quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:

1. Quan el contribuent hagi llogat per primera vegada l’habitatge, sempre que l’habitatge es trobi en una zona de mercat residencial tensionat i l’arrendatari tingui una edat compresa entre els 18 i els 35 anys; i quan hi hagi diversos arrendataris d’un mateix habitatge, aquesta reducció s’aplicarà sobre la part del rendiment net que proporcionalment correspongui als arrendataris que compleixin els requisits esmentats.

2. Quan l’arrendatari sigui una administració pública o una entitat sense finalitats lucratives a les quals s’apliqui el règim especial regulat la Llei 49/2002, de 23 de desembre, que destini l’habitatge al lloguer social amb una renda mensual inferior a l’establerta en el programa d’ajudes al lloguer del Pla estatal d’habitatge, o a l’allotjament de persones en situació de vulnerabilitat econòmica a què es refereix la Llei, per la qual s’estableix l’ingrés mínim vital, o quan l’habitatge s’hagi acollit a algun programa públic d’habitatge o de qualificació, en virtut del qual l’administració competent estableixi una limitació en la renda del lloguer.

c) 60 % quan, si no es compleixen els requisits dels punts anteriors, l’habitatge hagi estat objecte d’una actuació de rehabilitació que s’hagi finalitzat dos anys abans de la data de la celebració del contracte d’arrendament.

d) 50 %, en qualsevol altre cas.

Compliment dels requisits per a l’aplicació de les noves reduccions

Els requisits assenyalats s’hauran de complir en el moment que se celebri el contracte d’arrendament, i la reducció s’aplicarà mentre es compleixin.

Autoliquidacions en què es poden aplicar aquestes reduccions

Aquestes reduccions només es podran aplicar als rendiments nets positius que el contribuent hagi calculat en una autoliquidació presentada abans que s’hagi iniciat un procediment de verificació de dades, de comprovació limitada o d’inspecció que inclogui la comprovació d’aquests rendiments en els objectius.

Autoliquidacions en què no es poden aplicar aquestes reduccions

No es podran aplicar reduccions en l’autoliquidació del contribuent pel que fa a la part dels rendiments nets positius derivada d’ingressos no inclosos o de despeses indegudament deduïdes, i que es regularitzin en algun dels procediments esmentats en l’apartat anterior, fins i tot quan el contribuent hagi declarat o acceptat aquestes circumstàncies durant la tramitació del procediment.

S’han de complir els requisits de renda del lloguer

No es podran aplicar les noves reduccions incrementades en relació amb aquells contractes d’arrendament que incompleixin el que es disposa en l’article 17.6 de la Llei d’arrendaments urbans. Aquest article 17.6 LAU regula la determinació de la renda en els contractes d’arrendament d’habitatges situats en una zona de mercat residencial tensionat, que haurà de complir els requisits següents:

1. renda pactada a l’inici del nou contracte no podrà excedir l’última renda de contracte d’arrendament d’habitatge habitual que hagi estat vigent en els últims 5 anys al mateix habitatge, una vegada aplicada la clàusula d’actualització anual de la renda del contracte anterior, sense que es puguin fixar noves condicions que estableixin la repercussió a l’arrendatari de quotes o despeses que no estiguin recollides en el contracte anterior.

2. Únicament es podrà incrementar en un màxim del 10 %, més enllà del que resulti de l’aplicació de la clàusula d’actualització anual de la renda del contracte anterior, sobre l’última renda de contracte d’arrendament d’habitatge habitual que hagi estat vigent en els últims 5 anys al mateix habitatge, quan s’acrediti algun dels supòsits següents:

a) Quan l’habitatge hagi estat objecte d’una actuació de rehabilitació en els termes que es recullen en l’article 41.1, que s’hagi finalitzat 2 anys abans de la data de la celebració del nou contracte d’arrendament.

El Reglament de l’IRPF estableix que tenen la consideració de rehabilitació les actuacions subvencionades en matèria de rehabilitació d’habitatges i les que tinguin per objecte principal la reconstrucció de l’habitatge mitjançant la consolidació i el tractament de les estructures, façanes o cobertes i altres parts anàlogues, sempre que el cost global de les operacions de rehabilitació excedeixi el 25 % del preu d’adquisició si s’ha efectuat durant els 2 anys immediatament anteriors a l’inici de les obres de rehabilitació o, en un altre cas, del valor de mercat que tingui l’habitatge en el moment d’aquest inici.

b) Quan en els 2 anys abans de la data de la celebració del nou contracte d’arrendament s’hagin finalitzat les actuacions de rehabilitació o de millora de l’habitatge, en el qual s’acrediti un estalvi d’energia primària no renovable del 30 %, mitjançant sengles certificats d’eficiència energètica de l’habitatge, un posterior a l’actuació, i l’altre anterior, que s’hagi registrat com a màxim dos anys abans de la data d’aquesta actuació.

c) Quan s’hagin finalitzat les actuacions de millora de l’accessibilitat, degudament acreditades, en els 2 anys anteriors a la data de la celebració del nou contracte d’arrendament.

d) Quan el contracte d’arrendament se signi per un període de 10 anys o més, o bé s’estableixi un dret de pròrroga al qual l’arrendatari es pugui acollir voluntàriament, que li permeti, de manera potestativa, prorrogar el contracte en els mateixos termes i condicions durant un període de 10 anys o més.

Zones de mercat residencial tensionat

El text de la Llei d’habitatge recull la declaració de zones de mercat residencial tensionat, que podran efectuar les administracions competents en matèria d’habitatge per tal d’orientar les actuacions públiques en matèria d’habitatge en aquells àmbits territorials on hi hagi un especial risc d’oferta insuficient d’habitatge per a la població, en condicions que facin la zona assequible per a l’accés en el mercat, d’acord amb les diferents necessitats territorials. Aquesta declaració requerirà l’elaboració d’una memòria que justifiqui, mitjançant dades objectives i fonamentada en l’existència d’un risc especial de proveïment insuficient d’habitatge per a la població resident, incloent-hi les dinàmiques de formació de noves llars, en condicions que facin la zona assequible, perquè tingui lloc una de les circumstàncies següents:

— Que la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer en el pressupost personal o de la unitat de convivència, més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30 % dels ingressos mitjans o de la renda mitjana de les llars.

— Que el preu de compra o de lloguer de l’habitatge hagi experimentat, en els cinc anys anteriors a la declaració com a àrea de mercat d’habitatge tensionat, un percentatge de creixement acumulat almenys tres punts percentuals per sobre del percentatge de creixement acumulat de l’índex de preus de consum de la comunitat autònoma corresponent.

Règim transitori per a l’aplicació de les noves reduccions

Els contractes d’arrendament celebrats abans del 26 de maig de 2023 continuaran aplicant la reducció del 60 % dels rendiments nets positius del capital immobiliari.

La nova disposició transitòria trenta-vuitena LIRPF, «Reducció aplicable a determinats arrendaments d’habitatges», estableix que s’aplicarà la reducció que es recull en l’apartat 2 de l’article 23 LIRPF, en la redacció vigent al 31 de desembre de 2021, als rendiments nets positius de capital immobiliari derivats de contractes d’arrendament d’habitatge que s’hagin celebrat abans de l’entrada en vigor de la Llei pel dret a l’habitatge.

PENALITZACIONS EN L’IBI ALS HABITATGES BUITS

La Llei pel dret a l’habitatge modula el recàrrec als immobles d’ús residencial desocupats amb caràcter permanent en l’impost sobre béns immobles, que modifica l’article 72.4 de la Llei d’Hisendes Locals, a partir del 26 de maig de 2023.

S’estableix una modulació del recàrrec actualment situat en el 50 % de la quota líquida de l’IBI, que podrà arribar al 150 %, en funció del temps de desocupació i del nombre d’habitatges desocupats del mateix titular al terme municipal. El recàrrec es podrà aplicar a aquells habitatges buits durant més de 2 anys, amb un mínim de 4 habitatges per propietari, tret que hi hagi causes justificades de desocupació temporal, taxades per la llei, que el mateix article estableix en la definició d’immoble desocupat amb caràcter permanent.

Tipus aplicables a béns urbans d’ús residencial

Els ajuntaments podran establir tipus diferenciats per als béns immobles urbans, exclosos els d’ús residencial, atenent els usos establerts en la normativa cadastral per a la valoració de les construccions (dins dels límits que estableix l’article 72 de la Llei d’Hisendes Locals).

Quan els immobles tinguin diversos usos atribuïts, s’aplicarà el tipus corresponent a l’ús de l’edificació o de dependència principal.

Aquests tipus només es podran aplicar, a tot estirar, al 10 % dels béns immobles urbans del terme municipal que, per a cada ús, tingui més valor cadastral, a l’efecte del qual l’ordenança fiscal de l’impost assenyalarà el llindar de valor corresponent per a tots o cadascun dels usos, a partir del qual s’aplicaran els tipus incrementats.

Definició d’immoble desocupat amb caràcter permanent

A l’efecte de l’aplicació dels recàrrecs, es considerarà immoble desocupat amb caràcter permanent aquell que compleixi els requisits següents:

— Que estigui desocupat, de manera continuada i sense causa justificada, per un termini de més de 2 anys, d’acord amb els requisits, els mitjans de prova i el procediment que estableixi l’ordenança fiscal.

— Que pertanyi a titulars de 4 immobles o més d’ús residencial.

La declaració municipal com a immoble desocupat amb caràcter permanent exigirà l’audiència prèvia del subjecte passiu i l’acreditació de l’ajuntament dels indicis de desocupació, que es regularan en aquesta ordenança, dins dels quals podran figurar els indicis relatius a les dades del padró municipal i als consums de serveis de subministrament.

Recàrrecs aplicables

a) Si es tracta d’immobles d’ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent, els ajuntaments podran exigir un recàrrec de fins al 50 % de la quota líquida de l’impost.

b) El recàrrec podrà ser de fins al 100 % de la quota líquida de l’impost, quan el període de desocupació superi els 3 anys, i es podrà modular en funció del període de temps de desocupació.

c) Els ajuntaments podran augmentar el percentatge de recàrrec que correspongui d’acord amb el que s’ha assenyalat anteriorment fins a 50 punts percentuals addicionals, en cas d’immobles que pertanyin a titulars de 2 immobles o més d’ús residencial que es trobin desocupats al mateix terme municipal.

El recàrrec, que s’exigirà als subjectes passius d’aquest tribut, es reportarà el 31 de desembre i els ajuntaments el liquidaran anualment, un cop s’hagi constatat la desocupació de l’immoble en aquesta data, juntament amb l’acte administratiu en què es declari la desocupació.

Causes justificades de desocupació

— El trasllat temporal per raons laborals o de formació.

— El canvi de domicili per situació de dependència o raons de salut o emergència social.

— Immobles destinats a usos d’habitatge de segona residència amb un màxim de 4 anys de desocupació continuada.

— Immobles subjectes a actuacions d’obra o rehabilitació, o a altres circumstàncies que n’impossibilitin l’ocupació efectiva.

— Que l’habitatge sigui objecte d’un litigi o d’una causa pendent de resolució judicial o administrativa que n’impedeixi l’ús i la disposició.

— Que es tracti d’immobles els titulars dels quals, en condicions de mercat, ofereixin en venda, amb un màxim d’1 any en aquesta situació, o en lloguer, amb un màxim de sis mesos en aquesta situació.

— En el cas d’immobles de titularitat d’alguna administració pública, es considerarà també com a causa justificada de desocupació quan l’immoble sigui objecte d’un procediment de venda o es posi en explotació mitjançant l’arrendament.

ALTRES NOVETATS EN LA LLEI D’HABITATGE

Deure de col·laboració dels grans propietaris d’immobles

S’introdueix un deure legal d’informació per part dels grans tenidors, a requeriment de l’Administració competent en matèria d’habitatge, a fi d’assegurar el compliment dels deures associats al dret de propietat d’habitatge i que s’evitin pràctiques de retenció i desocupació indegudes.

En aquest sentit, es defineix com a «gran tenidor» aquella persona física o jurídica que sigui titular de més de 10 immobles urbans, excloent-ne els garatges i els trasters, o una superfície construïda de més de 1.500 m2, i aquest concepte es pot particularitzar en la declaració d’entorns de mercat residencial tensionat, de manera que poden haver-hi titulars de 5 o més immobles urbans d’ús residencial que es trobin en aquests entorns.

Índex de referència per a l’actualització dels contractes d’arrendament

L’Institut Nacional d’Estadística haurà de definir, abans del 31 de desembre de 2024, un índex de referència per a l’actualització anual de la renda dels contractes d’arrendament, l’actualització dels quals dependrà d’aquest nou índex.

Pròrroga de contractes d’arrendament d’habitatge

En la regulació dels contractes d’arrendament d’habitatge, per mitjà de diferents modificacions de la Llei d’arrendaments urbans, la Llei d’habitatge introdueix una pròrroga extraordinària d’un any al final del contracte, que podrà es sol·licitar en situacions acreditades de vulnerabilitat social i econòmica, quan l’arrendador sigui un gran tenidor d’habitatge, així com l’establiment de l’obligació que les despeses de gestió immobiliària i les de formalització del contracte siguin a càrrec de l’arrendador.

Dades mínimes en els contractes de compravenda o d’arrendaments d’habitatges

S’estableix el deure d’informació mínima en les operacions de compra i d’arrendament d’habitatge, entre els quals es troba: la identificació del venedor o arrendador, el preu total i les condicions de finançament o de pagament, el certificat o la cèdula d’habitabilitat, la superfície útil i construïda, l’antiguitat de l’edifici i, si és el cas, de les reformes principals, serveis i instal·lacions; el certificat d’eficiència energètica, les condiciones d’accessibilitat, l’estat d’ocupació o disponibilitat, la identificació registral de la finca, amb la referència de les càrregues, gravàmens i afeccions, i la quota de participació. En el cas d’habitatge protegit, indicació expressa d’aquesta circumstància, i en el cas d’edificis que compten oficialment amb protecció arquitectònica, informació del grau de protecció i les condicions i limitacions per a les intervencions de reforma o rehabilitació.

Reserva d’habitatge protegit

S’incrementa la reserva per als habitatges protegits, que passa del 30 % de l’edificabilitat residencial en actuacions de nova urbanització en sòl rústic al 40 %. En actuacions de reforma o renovació de la urbanització, passa del 10 % de l’edificabilitat residencial de reserva per a habitatge protegit al 20 %.

Règim de protecció pública permanent

La nova Llei d’habitatge estableix que els habitatges protegits que es promoguin en sòls destinats a algun règim de protecció pública se sotmetran a un règim de protecció pública permanent que n’exclourà la desclassificació mentre es mantingui la qualificació del sòl, tret de determinats supòsits excepcionals, en què la normativa autonòmica podrà establir un termini de desclassificació que, com a mínim, serà de 30 anys.

Habitatge assequible incentivat

La Llei d’habitatge defineix «l’habitatge assequible incentivat» com aquell habitatge de titularitat privada, incloses les entitats del tercer sector i de l’economia social, al titular del qual l’Administració competent atorga beneficis de caràcter urbanístic, fiscal, o de qualsevol altre tipus, a canvi de destinar-los a residència habitual en règim de lloguer a preus reduïts, o de qualsevol altra fórmula de tinença temporal, de persones que tenen un nivell d’ingressos que no els permet accedir a un habitatge a preu de mercat.

Es podran promoure els instruments d’ordenació urbanística per al lloguer d’habitatges a preus assequibles durant períodes de temps determinats, en què es permetran increments d’edificabilitat o densitat, o l’assignació de nous usos a un habitatge o a un edifici d’habitatges, inclosos en àmbits delimitats a aquest efecte.

Informació anual sobre habitatge

L’Estat, en la forma que s’instrumenti d’acord amb les administracions competents, publicarà anualment a la seu electrònica informació sobre:

— El parc públic d’habitatge en què s’identifiquin, com mínim, els habitatges que el componen, les característiques fonamentals i la situació d’ús d’aquests habitatges, així com de les persones o llars usuàries.

— La inversió en programes de política d’habitatge: ajudes al lloguer d’habitatge, promoció d’habitatge en lloguer social o assequible, promoció d’habitatge subjecte a protecció pública, programes d’intermediació en el lloguer, ajudes a la rehabilitació edificatòria i programes de regeneració o renovació urbana.

— Ús i destinació del parc d’habitatges de l’àmbit territorial, amb indicació:

• Del nombre d’habitatges o d’immobles d’ús residencial que estiguin habitats per llars i constitueixin la residència principal.

• D’aquells que s’hagin identificat com a deshabitats o buits dins de l’àmbit territorial.

• Del nombre d’immobles als quals, si és el cas, s’hagi aplicat el recàrrec fiscal establert en l’article 72 LHL.

— Demanda d’habitatge: nombre de persones i llars inscrites en els registres de demandants d’habitatge habilitats per a l’accés als diferents programes d’accés a l’habitatge. Així mateix, s’establiran les principals característiques socioeconòmiques de les persones i de les llars demandants d’habitatge a partir de la informació que hi hagi en aquests registres.

— Sòl públic disponible per a habitatge: sòl disponible de la seva titularitat i dels ens adscrits o dependents, que estigui dotat de potencialitat d’edificació residencial, en virtut dels instruments d’ordenació urbanística, incloent-hi, almenys: el nombre d’habitatges, la superfície construïda i la tipologia de l’edifici; la situació del sòl en termes d’urbanització i la situació en termes de classificació i de categorització urbanística.

Aspectes importants que has de saber per presentar la teva declaració correctament

Com cada any, tots els residents, llevat de casos excepcionals, han de passar comptes amb Hisenda presentant la Declaració de la Renda. Aquest any, corresponent a l’exercici econòmic del 2022. Aquest tràmit, obligatori per a la majoria de la població, es podrà realitzar fins al 30 de juny de manera telemàtica, presencial o telefònica.

La campanya de la Renda de 2022 porta amb ella una sèrie de novetats que afecten als contribuents a l’hora de fer la seva Declaració. A continuació detallarem un llistat amb 6 d’algunes de les novetats més importants a tenir en compte, així com les dates claus per a poder-la dur a terme:

1. Dates claus: Els contribuents podran fer la Declaració de la Renda des de l’11 d’abril a través d’internet, mentre que els que ho vulguin fer mitjançant una trucada telefònica ho podran fer demanant cita prèvia a partir del 5 de maig. Per últim, l’Agència Tributària atendrà als contribuents de manera presencial a partir de l’1 de juny, havent de sol·licitar també prèviament la cita.

Volem recordar que, compta-1 va començar a tramitar les rendes el passat 25 d’abril.

2. Plans de pensions privats: L’aportació individual màxima als plans de pensions privats amb dret a deducció a l’IRPF passa a ser de 1.500 euros anuals, en lloc dels 2.000 euros anteriors. A més, la quantitat no pot ser de més del 30% dels ingresos nets del treball i/o altres activitats econòmiques.

D’altra banda, les aportacions màximes als plans d’empresa amb dret a deducció pugen als 8.500 euros. Per tant, entre les dues aportacions es manté la quantitat de 10.000 euros per tenir beneficis fiscals.

3. Impost temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes: És una altra novetat respecte a la renda d’aquest any. Aquest impost implica que les persones amb patrimonis de més de 3.000.000 d’euros hauran de pagar un percentatge més alt d’impostos en aquesta Declaració i en la propera. Aquest percentatge es divideix en tres trams:

• +1,7% per a patrimonis de 3 a 5 milions d’euros
• +2,1% per a patrimonis de 5 a 10 milions d’euros
• +3,5% per a patrimonis per sobre de 10 milions d’euros

Segons dades del Ministeri d’Hisenda, s’estima que només hi ha un 0,2% dels contribuents amb tal patrimoni.

4. Rendes des de 200.000 fins a 300.000 euros: Es produeix una pujada d’un 1% per a les rendes entre 200.000 i 300.000 euros. D’aquesta manera, el tipus de gravamen passa a ser d’un 27% i, per a les rendes superiors a 300.000 euros, l’increment és d’un 2%, és a dir, un interès del 28%.

5. Deducció per maternitat: La deducció per maternitat passa a ser una “ajuda universal” per les mares que tenen un màxim de 100 euros mensuals per cada menor de 3 anys i per les mares que no tinguin una ocupació fixa i estiguin a l’atur. És a dir, podran tenir un estalvi de fins a 1.200 euros en la Declaració de la Renda.

6. Noves quotes per autònoms: Amb el nou sistema de cotització d’autònoms, hauran de tributar pels rendiments obtinguts durant la seva activitat. La quota fixa que hi havia fins ara, de 294 euros, ja no existirà i cada autònom pagarà en funció dels ingressos que tingui.