compta1, autor en Compta-1 Banyoles

Reforma del Servei Públic de Justícia: efectes en l’ordre social

Entre les principals novetats de la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, a més de les reformes processals, destaca la tornada a la nul·litat objectiva o automàtica dels acomiadaments i la inclusió de l’impagament o retard dels salaris com a causa d’extinció del contracte per voluntat de la persona treballadora.

Entre les principals novetats normatives d’aquest any, la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, representa una fita en l’àmbit processal, i reforma essencialment els diferents ordres jurisdiccionals.

Segons l’exposició de motius de la norma, l’objectiu és fer front a les dificultades en el desenvolupament normal dels jutjats i tribunals, a més d’oferir un servei públic eficient i just a la ciutadania. A més, es pretén introduir mecanismes per a afrontar el nombre actual d’assumptes judicialitzats. D’altra banda, el Legislatiu introdueix en la llei orgànica algunes novetats alienes a la reforma processal.

Vegem els principals elements de la norma que afecten l’àmbit laboral, i a continuació els que es refereixen a la jurisdicció social.

1. Esmena de l’«error tècnic» de la Llei de paritat. Tornada a la nul·litat objectiva o automàtica dels acomiadaments

La primera novetat és l’esmena d’un error originat l’any passat i no exempt de polèmica. Així, la Llei orgànica 2/2024, d’1 d’agost, de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes, a l’hora de reformar alguns preceptes de l’Estatut de Treballadors, «va oblidar» incorporar la versió consolidada d’aquest text i va reproduir-ne una versió anterior.

Aquest error, que l’Executiu va qualificar de «tècnic», suposava que, des del 22 d’agost de 2024, es possibilités als empresaris l’acomiadament dels empleats que s’acollissin al dret de gaudi de cinc dies per a la cura de familiars després d’una hospitalització o que haguessin instat l’adaptació de jornada.

Durant els mesos següents es va esperar la publicació d’un text que rectifiqués aquest descuit. La llei orgànica modifica els articles 53.4.b (sobre acomiadaments objectius) i 55.5.b (que tracta els acomiadaments disciplinaris) del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (d’ara endavant, ET). Per tant, ara es considera nul l’acomiadament (objectiu o disciplinari):

• De les treballadores embarassades, des de la data d’inici de l’embaràs fins al començament del període de suspensió.

• De les persones treballadores que hagin sol·licitat un permís de cinc dies per accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica de parents, o per naixement o adopció, absència per part prematur o guarda legal de menor de dotze anys o persona amb discapacitat, que gaudeixin d’aquests permisos o que hagin sol·licitat o estiguin gaudint les adaptacions de jornada per raons de conciliació, o bé d’excedències per a la cura de parents.

• De les persones treballadores víctimes de violència de gènere o de violència sexual.

2. Extinció del contracte de treball per impagament o retard del pagament dels salaris

La segona modificació normativa d’interès és la que afecta l’article 50 de l’ET. Es refereix a les causes d’extinció del contracte de treball per impagament o retard dels salaris, amb dret a indemnització per acomiadament improcedent.

Les causes justes, en definitiva, perquè una persona treballadora pugui sol·licitar l’extinció del seu contracte són les modificacions substancials de les condicions de treball sense respectar el procediment amb aquesta finalitat, juntament amb la falta de pagament o retards continuats en l’abonament del salari. La novetat és que hi ha retard quan se superi en quinze dies la data fixada per a l’abonament del salari, si en la causa concorren dos supòsits:

• Quan es deguin a la persona treballadora, en el període d’un any, tres mensualitats completes de salari, fins i tot no consecutives.

• Quan concorri retard en el pagament del salari durant sis mesos, fins i tot no consecutius.

3. Exempció de tributació de les indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador

Per raons de seguretat jurídica, es modifica l’exempció prevista per a les indemnitzacions per acomiadament o cessament de las persones treballadores (article 7.e de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF). D’aquesta manera, continuen exemptes les rendes corresponents a indemnitzacions per acomiadament, però no tindran la consideració d’«indemnitzacions establertes en virtut de conveni, pacte o contracte» les acordades en l’acte de conciliació davant el servei administratiu com a pas previ a l’inici de la via judicial social.

4. Noves competències dels inspectors de treball i Seguretat Social

La reforma també afecta la Llei 23/2015, de 21 de juliol, ordenadora del sistema d’inspecció de treball i Seguretat Social, que incorpora una nova disposició addicional 11a.

D’acord amb el nou precepte, el personal funcionari que integra la inspecció podrà efectuar activitats de conciliació, mediació i arbitratge en vagues i altres conflictes laborals alienes a la funció inspectora, en l’àmbit dels sistemes autònoms de resolució de conflictes laborals constituïts mitjançant acords interprofessionals o convenis, d’acord amb les normes reguladores del funcionament d’aquests, a més de funcions arbitrals, sempre que aquestes activitats no tinguin caràcter permanent.

Aquestes activitats queden exceptuades del règim d’incompatibilitats previst en la normativa sobre incompatibilitats en el servei de les Administracions públiques.

5. Dotació de més eficiència en el sistema d’Administració de Justícia

Un dels canvis més importants és passar d’un model d’òrgans unipersonals a un model de tribunals d’instància. El primer nivell de l’organització judicial operarà de manera col·legiada, com ocorre en altres països de l’entorn.

Així, el Títol I escomet la reforma organitzativa amb la creació i constitució de tribunals d’instància. Es pretén una organització basada en un únic tribunal assistit per una sola organització que li donarà suport, l’Oficina judicial, i s’eliminaran els diferents jutjats. Un cop es constitueixin aquests tribunals (que serà per fases, amb final el 31 de desembre de 2025), les mencions genèriques a jutjats i jutges/jutgesses s’hauran d’entendre referides a tribunals d’instància.

De la mateixa manera, les referències a òrgans unipersonals hauran d’entendre’s referides a les seccions. Per escometre la reforma, a més, es reforma la Llei 38/1998, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial.

Un altre canvi d’especial transcendència és la substitució dels jutjats de pau per oficines judicials als municipis.

S’afegeixen altres reformes en el sistema judicial i es potencien els mitjans adequats de resolució de controvèrsies abans d’acudir a la via judicial i el paper de la negociació dels operadors jurídics (se n’exclouen les matèries concursal i laboral, que ja preveien aquests instruments en la normativa).

Així mateix, la llei orgànica conté reformes processals per a l’agilitació en la tramitació dels procediments judicials. Entre els principals canvis de la LRJS, cal destacar:

• S’incrementa l’impuls d’oralitat de les sentències (igual que en altres ordres jurisdiccionals), no tan pel que fa al dictat, sinó també en la notificació i la declaració de fermesa.

• Es dota la jurisdicció social de la màxima agilitació possible pel que fa als actes de conciliació davant el lletrat o lletrada de l’Administració de Justícia (d’ara endavant, LAJ), possibilitant una agenda doble a instàncies de part si s’estima viable la possibilitat d’acord conciliatori o d’ofici pel LAJ. Quant als terminis, se celebrarà al cap de deu dies des de l’admissió de demanda i als trenta dies abans de l’acte de judici.

•S’amplia el termini de cinc a deu dies d’antelació a la data del judici per a sol·licitar diligències de preparació de la prova per practicar en aquest acte.

• Es reforma el recurs de cassació d’unificació de doctrina, per a aplicar la doctrina del Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el rigor d’admissió del recurs.

• Es perfila l’interès cassacional objectiu: si hi concorren circumstàncies que aconsellin un nou pronunciament de la Sala, quan la qüestió tingui una transcendència o projecció significativa, o si el debat suscitat presenta rellevància per a la formació de la jurisprudència.

Una altra novetat és la regulació bàsica sobre teletreball en l’àmbit de l’Administració de Justícia, limitat als llocs que puguin adequar-se. Expressament, se n’exclouen:

• Funcions la prestació efectiva de les quals només quedi garantida amb la presència física de la persona funcionària al centre de treball.

• Serveis i funcions habituals dels jutjats en torn de guàrdia que requereixin la presència física de la persona funcionària.

6. Novetats en la Llei reguladora de la jurisdicció social

La norma pateix una revisió formal important i s’opta per un llenguatge inclusiu (jutges-jutgesses o lletrats-lletrades de l’Administració de Justícia). Encara més interès presenten els canvis de fons, que expliquem a continuació.

Sentències orals

D’acord amb la nova redacció de l’art. 50 LRJS, el dictat de la sentència es produeix quan conclou la vista en presència de les parts, i es documenta en suport audiovisual, amb redacció ulterior pel jutge o la jutgessa de l’encapçalament, els fets provats, la referència a la motivació (que es dona per reproduïda) i la sentència íntegra (incloent-hi fermesa o recursos).

Com a excepció, caldrà plasmar per escrit les resolucions en procediments sense intervenció d’advocat/advocada-graduat/graduada social.

A més, en el mateix acte es pot declarar la fermesa si les parts estan representades degudament i mostren intenció de no recórrer. En cas contrari, el termini per al recurs comença des que es notifica la resolució a la part.

Finalment, s’elimina l’exclusió de dictat de sentències orals quan sigui procedent el recurs de suplicació, i també la possibilitat que les parts sol·licitin el lliurament de la transcripció per escrit de la sentència.

Efectes de la sol·licitud de conciliació o de mediació prèvia, i laudes arbitrals

Es recull expressament la interrupció o suspensió de terminis (caducitat o prescripció) des de la data de presentació de sol·licitud de conciliació o mediació.

A més, s’ordena la terminació del procediment transcorreguts trenta dies hàbils, i se suprimeix la referència anterior a l’exclusió dels dissabtes en el còmput dels terminis.

Deures processals de les parts

La quantitat mínima de la multa per vulneració de la bona fe passa de 180 a 600 euros (la màxima es manté en 6.000).

Assenyalament dels actes de conciliació i judici

Els actes de conciliació i judici podran assenyalar-se perquè es practiquin en dia i hora successius, o bé separats. Pel que fa a la conciliació anticipada, se celebrarà en el termini de deu dies des de l’admissió de demanda, i com a mínim trenta dies abans del judici (tret d’excepcions fixades per la llei).

Així mateix, hi ha possibilitat d’assenyalament avançat i separat de la conciliació a instàncies de part si hi ha possibilitat d’acord, i també pel LAJ si és possible.

S’intentarà l’assenyalament de conciliació avançada de procediments dels mateixos interessats (no acumulats) el mateix dia; intentada la conciliació anticipada, no es reiterarà en el judici, tret que les parts manifestin intenció d’aconseguir acord.

Els actes de conciliació i judici només poden suspendre’s per incompareixença del demandat, per causes justificades i taxades legalment.

S’afegeix la possibilitat que les parts compareguin a l’oficina judicial sense esperar al dia d’assenyalament per a fer la conciliació en evitació de judici.

Sobre els terminis, es fixen deu dies (abans n’eren cinc) per al trasllat entre parts o l’aportació anticipada de prova documental o pericial en suport electrònic (tret que la part no estigui obligada a relacionar-se electrònicament amb l’Administració de Justícia); passat aquest termini, es recullen expressament els supòsits d’admissió de documents, mitjans o instruments (els de data posterior, els que no s’haguessin conegut o no hagi estat possible obtenir).

Les altres parts en el judici podran al·legar la improcedència de tenir-ho en consideració: ho resoldrà el jutge, amb possibilitat d’imposar multa per mala fe processal.

Finalment, es recull l’admissió a tràmit i assenyalament de judici en supòsits de representació de l’Estat, Administracions i altres institucions.

Suspensió dels actes de conciliació i judici

La incompareixença injustificada a l’acte de conciliació no impedirà la seva celebració ni la del judici; si és el cas, hi ha possibilitat d’imposar sanció.

Celebració de l’acte de conciliació

• En cas d’acord: el LAJ dictarà decret aprovant l’acord de conciliació anticipada, o bé de conciliació el dia del judici. Les parts poden anticipar la conciliació per via telemàtica. El termini per a dictar el decret serà de tres dies si se signa digitalment per totes les parts; si no, se celebrarà compareixença al cap de cinc dies per a ratificació i signatura.

• Conciliació anticipada sense acord: el LAJ deixarà constància en acta dels aspectes controvertits que ho hagin impedit.

Celebració del judici

S’elimina la referència a la no avinença de la conciliació, ja que es partiona clarament l’acte de conciliació de l’acte del judici, tal com s’ha anat detallant.

Preparació i admissibilitat dels mitjans de prova

Amb caràcter general, es fixa un termini de deu dies anteriors al judici (abans, era de cinc) per a sol·licitar diligències de preparació de la prova, sense perjudici dels quals el jutge/jutgessa o el tribunal decideixi sobre la seva admissió al judici.

Escrit d’interposició

S’elimina l’obligació de presentar còpies per a les parts en el recurs de suplicació.

Interposició del recurs

La Sala de Govern del Tribunal Suprem pot determinar per acord l’extensió màxima i altres condicions dels escrits de formalització i impugnació del recurs de cassació.

Finalitat del recurs. Legitimació del Ministeri Fiscal

S’hi inclouen els supòsits en què la Sala del Suprem determini l’interès cassacional del recurs per unificació de doctrina (si hi concorren circumstàncies que aconsellin un nou pronunciament de la Sala, si la qüestió té una transcendència o projecció significativa, etc.).

Forma i contingut de l’escrit de preparació del recurs

S’elimina l’obligació de presentar còpies per a les parts de l’escrit de preparació, i s’afegeix un nou requisit en el document: exposar, de manera succinta, les raons per les quals la qüestió suscitada té un interès cassacional objectiu.

Interposició del recurs

S’elimina l’obligació de presentar còpies per a les parts de l’escrit d’interposició del recurs de cassació per unificació de doctrina.

Contingut de l’escrit d’interposició del recurs

A més dels continguts ordinaris, cal incloure-hi una exposició argumentada de la concurrència de l’interès cassacional objectiu. El Tribunal Suprem pot determinar l’extensió màxima i altres condicions dels escrits de formalització i impugnació.

Decisió sobre l’admissió del recurs

Si no s’esmenen els defectes dins del termini i en la forma escaient, el LAJ n’informarà la Sala perquè dicti provisió i posi fi al tràmit del recurs (abans, dictava interlocutòria). Contra la provisió, no hi ha possibilitat de recurs.

Si la Sala acorda l’admissió total del recurs, dictarà provisió, contra la qual tampoc hi ha possibilitat de recurs.

A més de les causes d’inadmissió del recurs ja existents, se n’afegeix una de nova: la falta d’interès cassacional objectiu; es una de les causes per les quals la Sala podrà escoltar el recurrent (en cinc dies), amb l’informe ulterior del Ministeri Fiscal (també en cinc dies) si no s’ha interposat recurs.

Si la Sala estima una causa d’inadmissió, dictarà (en un termini de tres dies) provisió succintament motivada (abans, dictava interlocutòria) sobre inadmissió i fermesa de la resolució; si la inadmissió és parcial, es dictarà provisió (no recurrible).

Revisió i error judicial, competència i tramitació

• En cas de revisió de sentència: si la Sala aprecia causa d’inadmissió, dictarà interlocutòria (irrecurrible).

• En supòsits d’error judicial: si la Sala aprecia causa d’inadmissió, dictarà interlocutòria (també irrecurrible).

Terceria de domini

El tribunal, mitjançant interlocutòria, rebutjarà de pla i sense cap substanciació la demanda de terceria de domini que no s’acompanyi d’un principi de prova per escrit del fonament de la pretensió del tercerista, així com la que s’interposi amb posterioritat al moment en què, d’acord amb el que disposa la legislació civil, es produeixi la transmissió del bé al creditor o al tercer que l’adquireixi en pública subhasta.

Realització dels béns

La reforma es remet a la normativa processal civil i s’elimina l’excepció que hi havia anteriorment en la LRJS per als casos en què la subhasta resultés deserta.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

21/07/2025

Aprovat el pla de lluita contra les estafes telefòniques

By compta1Servei mercantil

El Govern aprova una norma que obliga les companyies telefòniques a bloquejar les trucades i els SMS sospitosos d’estafes amb multes de fins a dos milions d’euros.

La confiança dels consumidors en la fiabilitat i la seguretat del contingut transmès per mitjà de les xarxes, l’ampli ús que fan les empreses i organismes de les comunicacions electròniques com a mitjà per a contactar amb els usuaris, com també la capacitat d’aquestes comunicacions per a arribar a un gran nombre de persones a un cost relativament baix, fan que l’ús de trucades i missatges de text sigui un instrument usat sovint en la comissió d’estafes de suplantació d’identitat amb l’objectiu d’enganyar el consumidor, perquè:

• Proporcioni informació personal i financera confidencial,

• Faciliti les seves claus personals o

• Faci alguna acció com ara accedir a una web, trucar a un número de telèfon, emetre una transferència o contractar un servei, entre d’altres.

Espanya es posa en marxa per frenar els fraus telefònics mitjançant l’aprovació de l’Ordre Ministerial TDF/149/2025, de 12 de febrer, per la qual s’estableixen mesures per a combatre les estafes de suplantació d’identitat per mitjà de trucades i missatges de text fraudulents i per a garantir la identificació de la numeració usada en la prestació de serveis d’atenció al client i emissió de trucades comercials no sol·licitades. En aquesta norma:

• S’adopten solucions per evitar que progressin les comunicacions amb manipulació de l’identificador de trucada (CLI),

• S’introdueixen mecanismes per a evitar fraus en l’àmbit de la numeració i els codis alfanumèrics identificatius de missatges curts i

• S’estableixen mesures per a garantir la identificació correcta de la numeració utilitzada en la prestació del servei d’atenció a clients.

El Ministeri per a la Transformació Digital ha dissenyat aquest pla d’acció per alinear-se amb les regulacions de països europeus com Finlàndia, França, Alemanya o Bèlgica, on aquests límits han aconseguit reduir fins en un 90% les suplantacions d’identitat. El Govern confia que aquesta norma reduirà dràsticament els fraus telefònics i millorarà la seguretat digital dels ciutadans, tancant les portes a pirates i estafadors.

A partir del 7 de març del 2025 entraran en vigor:

• El bloqueig de trucades i SMS amb numeració no atribuïda o sense client final registrat; és a dir, que no hagin estat assignades o adjudicades a un titular, incloent-hi numeració buida.

• L’habilitació dels números 800 i 900 per a fer trucades comercials. Fins ara aquestes numeracions només podien rebre trucades, però no emetre’n.

D’aquesta manera, les trucades comercials podran fer-se des de números atribuïts especialment amb aquesta finalitat (per exemple, números curts com el 1004 de Telefónica); des de numeració geogràfica (amb prefix provincial) i des de numeració 900/800.

A partir del 15 de maig de 2025:

• S’acabaran les trucades comercials des de números mòbils.

Es prohibeix l’ús de numeració mòbil, concebuda per a identificar usuaris finals i no empreses, per a aquesta mena de trucades. Es tracta d’evitar una part important de les estafes que es produeixen quan el ciutadà rep trucades procedents de mòbils nacionals que no té desats a l’agenda, de manera que no pot identificar la persona que truca i agafa el mòbil. (art. 9 de l’Ordre TDF/149/2025)

•Es posarà fi a les trucades internacionals que simulin números espanyols.

Els operadors estaran obligats a bloquejar les trucades i els SMS d’origen internacional que simulin haver estat originades en un número espanyol, excepte d’aquells clients que es trobin en itinerància (art. 5.1 i 7.1 de l’Ordre TDF/149/2025)

A partir del 15 de maig de 2026 entrarà en funcionament:

• El registre d’àlies i bloqueig de SMS/MMS/RCS amb àlies no registrats o emesos per entitats no habilitades.

Les empreses i administracions que facin servir àlies, o els proveïdors de serveis de missatgeria que actuïn en nom seu, hauran d’inscriure aquests àlies, amb caràcter previ al seu ús, en el registre corresponent gestionat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.

Els proveïdors de xarxes i serveis involucrats en la transmissió de serveis de missatgeria SMS/MMS/RCS hauran de bloquejar aquells missatges SMS/MMS/RCS identificats mitjançant etiquetes que no hagin estat inscrites en el registre, o que tot i estar inscrites no s’hagin rebut de proveïdors habilitats en aquest Registre per al seu enviament o transmissió.

• El bloqueig de SMS/MMS/RCS amb origen internacional.

A més a més, els proveïdors de xarxes i serveis involucrats en els serveis de missatgeria SMS/MMS/RCS hauran de bloquejar qualsevol missatge SMS/MMS/RCS, rebut des de l’estranger a través d’una interfície internacional d’interconnexió quan presentin un àlies espanyol, tret que es tracti d’un cas d’itinerància internacional.

Sancions

La normativa imposa a les companyies telefòniques l’obligació d’implementar sistemes tècnics i informàtics que detectin i bloquegin aquesta mena de trucades i impedeixin que es facin.

Els operadors són simples intermediaris, en cap cas responsables de les estafes. No obstant això, en cas que incompleixin aquestes mesures, hauran d’afrontar multes de fins a dos milions d’euros, sense que en cap cas hagin d’indemnitzar el client estafat. (art. 109 c) de la Llei 11/2022, de 28 de juny, general de telecomunicacions).

Queda fora de l’àmbit d’aplicació d’aquesta norma l’ús fraudulent per mitjà de xats amb serveis d’atenció al client a través de WhatsApp i altres apps de missatgeria instantànies. En l’Ordre es recullen només els casos de trucades (veu) telefòniques i SMS.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

19/07/2025

Jubilació activa: Pots cobrar la pensió i seguir treballant?

By compta1Servei laboral

Vols jubilar-te però continuar treballant per obtenir ingressos addicionals? Amb la jubilació activa pots compatibilitzar la teva pensió amb una activitat laboral, però has de conèixer els requisits i les condicions perquè no afecti la teva pensió.

En aquest article t’expliquem com funciona la jubilació activa, quins requisits has de complir i quin percentatge de pensió podràs cobrar.

Què és la jubilació activa?

La jubilació activa és un règim especial que permet als pensionistes seguir treballant mentre continuen cobrant una part de la seva pensió. Pot ser compatible tant amb una activitat per compte d’altri com amb una activitat per compte propi (autònom).

Requisits per accedir a la jubilació activa

Si vols acollir-te a aquest règim, has de complir aquestes condicions:

Haver accedit a la jubilació ordinària: Només poden acollir-se a la jubilació activa les persones que s’hagin jubilat a l’edat legal i amb el 100% de la base reguladora.
Activitat laboral a jornada completa o parcial: Pots seguir treballant a temps complet o parcial, tant com assalariat com autònom.
Compatibilitat amb qualsevol tipus de feina: Pots treballar en qualsevol sector, sempre que compleixis la resta de requisits.
La jubilació activa requereix un pacte entre l’empresa i el treballador: Ni l’empresa ho pot imposar al seu treballador ni el treballador ho pot exigir a l’empresa.

Quin percentatge de pensió cobraràs?

El percentatge de pensió que es pot cobrar amb la jubilació activa dependrà dels anys que s’hagi ajornat voluntàriament la jubilació:

1 any de retard: 45% de la pensió
2 anys: 55%
3 anys: 65%
4 anys: 80%
5 anys o més: 100%

Un cop finalitzada la relació laboral, el pensionista passarà a cobrar el 100% de la pensió definitiva.

Avantatges de la jubilació activa

Ingressos extra: Combinar la pensió amb un sou et permet mantenir un nivell d’ingressos més alt.

Cotització per a la millora de la pensió: Encara que estiguis jubilat, continuaràs cotitzant a la Seguretat Social amb una cotització especial del 9%.
Flexibilitat laboral: Pots treballar a temps complet o parcial i adaptar l’activitat a les teves necessitats.

Informa’t bé abans de decidir

La jubilació activa pot ser una opció molt atractiva, però convé estudiar cada cas de forma individualitzada. Factors com la base reguladora, el tipus de feina i la situació personal poden condicionar molt el resultat.

Si t’estàs plantejant acollir-te a aquest règim o ets empresa i tens treballadors pròxims a la jubilació, consulta amb el teu assessor laboral per valorar la millor estratègia.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

17/07/2025

60 qüestions que cal tenir en compte en la declaració de la renda 2024

By compta1Servei fiscal

Els últims anys s’han modificat diversos aspectes de l’IRPF. En la llista següent destaquem les qüestions que et recomanem revisar a l’hora d’afrontar la teva declaració de la renda i la dels teus clients.

1. La quantia exempta de les dietes i les assignacions per a les despeses de locomoció és de 0,26 euros pel nombre de quilòmetres recorreguts

2. Límit de l’exempció de les indemnitzacions per acomiadament del treballador: 180.000 euros. La STS 5-11-2019 (rec. 2727/2017) va reconèixer com a indemnització obligatòria per als directius i exempta de l’IRPF la quantia de set dies de salari per any de treball amb un límit de sis mensualitats.

3. Exempció de fins a 50.000 euros (amb caràcter general són 12.000 euros) dels rendiments del treball en espècie per lliurament d’accions o participacions als empleats d’empreses emergents.

4. Estan exemptes les rendes mínimes d’inserció que estableixen les comunitats autònomes, com també per a altres ajudes públiques, per un import màxim anual conjunt d’1,5 vegades l’IPREM.

5. Exempció de la prestació no contributiva de la Seguretat Social de l’ingrés mínim vital, amb el límit conjunt de les rendes d’inserció i altres ajudes d’1,5 vegades l’IPREM.

6. Estan exemptes lesajudes públiques>per danys personals o per destrucció de béns, les ajudes a empresaris o professionals i les concedides pel desallotjament de l’habitatge habitual o del local on s’exerceix l’activitat a conseqüència de la dana.

7. Exempció de les ajudes destinades a compensar els costos derivats de la recepció o l’accés als serveis de comunicació audiovisual televisiva a les edificacions afectades per l’alliberament del dividend digital.

8. Exempció de les ajudes públiques destinades a la rehabilitació energètica d’edificis.

9. Barem de trànsit per al 2024: la Resolució de 18 de gener de 2024 fixa les quantitats exemptes en l’IRPF en la percepció d’indemnitzacions derivades d’assegurança d’accidents i es publiquen les taules corresponents.

10. Exempció dels premis exempts en el gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes: 40.000 euros.

11. Els socis persones físiques de les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil no tributen en el règim d’atribució de rendes. Les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil són contribuents de l’IS.

12. Les ajudes públiques rebudes en el Marc Nacional de Desenvolupament Rural d’Espanya per a primera instal·lació de joves agricultors es poden imputar com a rendiment d’activitat econòmica per quartes parts. I s’imputa per quartes parts com a guany patrimonial si l’ajuda pública es dona a un jove agricultor per a l’adquisició de participacions d’una empresa agrícola.

13. Les despeses de connexió a internet. En el cas de teletreball, no tindrien la naturalesa de despeses deduïbles pel teletreballador per a la determinació del rendiment net del treball, ja que aquestes despeses no estan incloses dins de les despeses deduïbles que l’article 19.2 LIRPF estableix d’una manera taxativa.

14. El 2024 s’incrementen les quantitats de la reducció per obtenció de rendiments del treball de l’article 20 LIRPF: el límit de rendiments nets per a aplicar-la és de 19.747,5 euros; per a contribuents amb rendiments nets inferiors a 14.852 euros, la reducció és de 7.302 euros anuals; per a contribuents amb rendiments nets entre 14.852 i 17.673,52 euros, la reducció és de 7.302 euros menys el resultat de multiplicar per 1,75 la diferència entre el rendiment del treball i 14.852 euros anuals, i per a contribuents amb rendiments nets d’entre 17.673,52 i 19.747,5 euros, la reducció és de 2.364,34 euros menys el resultat de multiplicar per 1,14 la diferència entre el rendiment del treball i 17.673,52 euros anuals.

15. La reducció per rendiments irregulars (treball, capital immobiliari, capital mobiliari, activitats econòmiques) està fixada en el 30%, i a més s’exigeix que la imputació del rendiment es produeixi en un únic període impositiu i amb el límit de 300.000 euros.

16. Quantia fixa de deducció per a tots els treballadors de 2.000 euros per a determinar-ne els rendiments nets treball. Aquesta quantitat s’incrementa en casos d’acceptació d’un lloc de treball en un altre municipi (2.000 euros més) o per als treballadors actius amb discapacitat (3.500 euros fins a 65% de discapacitat o 7.750 euros més del 65% de discapacitat).

17. Despeses per menjadors d’empresa: la quantia diària exempta dels vals menjador, targetes o documents similars de pagament que es lliuren al treballador per atendre aquesta necessitat és d’11 euros.

18. Tenen la consideració de rendiments del treball els derivats directament o indirectament de participacions, accions o altres drets, incloses les comissions d’èxit, que atorguin drets econòmics especials en fons d’inversió alternativa de caràcter tancat i altres organismes d’inversió anàlegs, obtinguts per les persones administradores, gestores o empleades d’aquestes entitats o de les seves entitats gestores o entitats del seu grup. Aquests rendiments s’integraran en la base imposable en un 50% del seu import, quan es compleixin uns requisits determinats.

19. Esdeveniment d’excepcional interès públic XXXVII Copa Amèrica Barcelona. Les persones físiques que adquireixin la condició de contribuents per l’IRPF, a conseqüència del seu desplaçament a territori espanyol amb motiu d’aquest esdeveniment, aplicaran una reducció del 65% sobre la quantia neta dels rendiments.

20. Reducció per als arrendaments d’habitatge. Aquesta reducció només és aplicable sobre els rendiments nets positius que el contribuent hagi calculat en una autoliquidació presentada abans que s’hagi iniciat un procediment de verificació de dades, de comprovació limitada o d’inspecció que inclogui en l’objecte la comprovació d’aquests rendiments. I en cap cas sobre aquells que es regularitzin en algun d’aquests procediments.

21. La modificació introduïda per la Llei 12/2023, de 24 de maig, en l’apartat 2 de l’article 23 LIRPF, per a contractes posteriors al 26 de maig de 2023 (per a contractes anteriors la reducció és del 60%), amb noves reduccions per als arrendaments d’habitatge en funció que l’habitatge es trobi en un mercat residencial tensionat o no (del 90%, 70%, 60% i 50%), amb efectes per als contractes d’arrendament d’habitatge formalitzats a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, va entrar en vigor l’1 de gener del 2024.

22. Perquè sigui considerat saldo de dubtós cobrament i sigui deduïble com a despesa del rendiment íntegre del capital immobiliari, han d’haver transcorregut sis mesos des del moment de la primera gestió de cobrament feta pel contribuent i el de la finalització del període impositiu.

23. La distribució de la prima d’emissió d’accions o participacions quan es tracti de valors no negociats tributa amb el límit de la diferència entre el valor dels fons propis de les accions o participacions i el seu valor d’adquisició.

24. Si un autònom fa servir una part de l’habitatge habitual en la seva activitat econòmica, es pot deduir les despeses de subministraments (aigua, gas, electricitat, telefonia i Internet, etc.) corresponents a la part de l’habitatge habitual que es troba afecta a la seva activitat econòmica, en el percentatge resultant d’aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte de la seva superfície total, tret que es provi un percentatge superior o inferior.

25. Rendiments procedents d’una entitat de professionals en el capital de la qual participi el contribuent: són rendiments d’activitat econòmica sempre que el contribuent estigui inclòs, a aquest efecte, en el règim especial de treballadors autònoms de la Seguretat Social o mutualitat alternativa.

26. Activitat d’arrendament de béns immobles: només s’exigeix tenir una persona ocupada amb contracte laboral i a jornada completa, dedicada a la gestió de l’arrendament, perquè tingui la consideració d’activitat econòmica, i no s’exigeix el requisit del local exclusivament destinat per a portar a terme la gestió de l’activitat.

27. En el règim d’estimació directa simplificada, pel que fa a les despeses de difícil justificació i provisions, se’n limita la quantia deduïble a 2.000 euros anuals, ja que s’equipara a l’import de 2.000 euros dels rendiments del treball.

28. Els rendiments nets de les activitats econòmiques de treballadors autònoms econòmicament dependents que tributen en estimació directa podran minorar-se en 2.000 euros, sense perjudici de les minoracions addicionals que s’apliquen quan els rendiments són inferiors a 19.747,5 euros.

29. El percentatge de reducció del rendiment net per al conjunt de les provisions deduïbles i les despeses de difícil justificació és del 5%, per als contribuents que determinin el seu rendiment net pel mètode d’estimació directa simplificada.

30. Per als contribuents que determinin la seva base imposable segons les normes de l’IS, estimació directa normal i simplificada, seran deduïbles fiscalment les pèrdues per deteriorament dels crèdits derivades de les possibles insolvències de deutors, quan hagin transcorregut sis mesos.

31. Límits quantitatius per a tributar en règim d’estimació objectiva en IRPF.

— Volum d’ingressos l’any immediat anterior superior a 250.000 euros per al conjunt d’activitats econòmiques, excepte les agrícoles, ramaderes i forestals. Es computen totes les operacions, hi hagi obligació o no d’expedir factura. Les operacions en què hi hagi obligació d’expedir factura quan el destinatari sigui empresari no poden superar els 125.000 euros.

— Volum d’ingressos per al conjunt d’activitats agrícoles, forestals i ramaderes superior a 250.000 euros.

— Volum de compres en béns i serveis l’any immediat anterior, excloses les adquisicions d’immobilitzat, superior a 250.000 euros.

32. Reduccions aplicables en règim d’estimació objectiva en l’IRPF.

L’Ordre de mòduls per al 2024 manté la quantia dels signes, els índexs o els mòduls d’exercicis anteriors, i les instruccions d’aplicació.

Tanmateix, per a l’any 2024, la reducció del rendiment net de les seves activitats econòmiques passa a ser del 5%, per a empresaris que determinin el seu rendiment net pel mètode d’estimació objectiva (per al 2023 va ser del 150%).

Per a les activitats agrícoles i ramaderes, el rendiment net previ podrà reduir-se en un 35% del preu d’adquisició del gasoil agrícola i en el 15% del preu d’adquisició dels fertilitzants, necessaris per al desenvolupament d’aquestes activitats.

Arran de les conseqüències de les erupcions volcàniques que van tenir lloc a l’illa de La Palma, s’estableix una reducció especial per a les activitats econòmiques desenvolupades en aquesta illa similar a l’establerta per al terme municipal de Llorca, a causa del terratrèmol que va haver-hi en aquest municipi. Així mateix, als municipis afectats per la dana serà aplicable una reducció addicional del 25%

33. Tributen com a rendiments de capital mobiliari les reduccions de capital de valors no admesos a negociació amb devolució d’aportacions i no procedents de beneficis no distribuïts.

34. Estan exemptes els guanys obtinguts per persones majors de 65 anys en la transmissió d’elements patrimonials, sempre que l’import total obtingut per la transmissió es destini a constituir una renda vitalícia assegurada a favor seu en el termini de sis mesos. La quantitat màxima total que podrà destinar-se a constituir la renda vitalícia serà de 240.000 euros.

35. Ja no existeixen coeficients d’actualització de valors d’adquisició en la transmissió d’immobles. Per als coeficients d’abatiment o reductors en la transmissió d’elements patrimonials adquirits abans del 31-12-1994, hi ha un límit o «Contingent Vital» per contribuent de 400.000 euros del valor de transmissions, aplicable al conjunt de transmissions durant tota la vida del contribuent, amb independència que la transmissió de cada bé es produeixi en períodes diferents. Depassat el contingent, ja no s’aplica a l’excés els coeficients d’abatiment. El límit és del valor de les transmissions, no dels guanys.

36. Els afectats pel Fórum Filatélico van poder computar la inversió no recuperada com a pèrdua patrimonial, en la renda del 2022, ja que la declaració de la conclusió del concurs de Fórum Filatélico, així com l’extinció de la seva personalitat jurídica, es va produir per la Sentència JMER de Madrid de 21-7-2022. La DGT, en diverses consultes, va resoldre que els afectats per les pèrdues derivades de la inversió en Fórum Filatélico van poder incloure els diners invertits i no recuperats, com a pèrdua patrimonial, en la declaració de la renda del 2022. Aquestes quantitats s’havien d’integrar com a pèrdua patrimonial que no deriva de la transmissió d’elements patrimonials, en la base imposable general. Si després d’aquesta compensació quedés saldo negatiu, el seu import es compensarà en els quatre anys següents en la forma i els límits que estableixen els articles 45 i 48 LIRPF.

37. Quan un contribuent perd la residència fiscal a Espanya, els guanys patrimonials tributen per les diferències positives entre el valor de mercat de les accions o participacions en qualsevol mena d’entitat, incloses les institucions d’inversió col·lectiva, i el valor d’adquisició.

38. Import obtingut per transmissió de drets de subscripció procedents de valors admesos a negociació: es qualifica com a guany patrimonial sotmès a retenció per al transmitent en el període impositiu en què es formalitzi la transmissió, siguin quines siguin les condicions de cobrament pactades, retenció que ha d’efectuar l’entitat dipositària i, si no n’hi ha, l’intermediari financer o fedatari públic que hagi intervingut en l’operació, i amb un tipus de retenció del 19%.

39. L’adquirent d’un bé a través d’un contracte o pacte successori se subroga en el valor i la data d’adquisició que tenia aquest bé en el causant, sempre que el bé es transmeti abans que transcorrin cinc anys des de la formalització del pacte successori o de la defunció d’aquest últim.

40. Integració en la renda de l’estalvi de tots els guanys i pèrdues patrimonials derivats de la transmissió d’elements patrimonials, amb independència del seu termini de generació. Només s’integren en la renda general els guanys i pèrdues patrimonials que no derivin de la transmissió d’elements patrimonials.

41. Límit del 25% per a la compensació del saldo negatiu que resulta d’integrar i compensar entre si els guanys i pèrdues patrimonials que s’integren en la renda general, amb el saldo positiu dels rendiments i imputacions de rendes de la mateixa renda general.

42. Possibilitat de compensar el 25% del saldo negatiu de rendiments del capital mobiliari de la renda de l’estalvi amb saldos positius de guanys i pèrdues de la renda de l’estalvi i viceversa. De la mateixa manera i amb el mateix límit, es permet la compensació en sentit invers; és a dir, del saldo negatiu de guanys i pèrdues patrimonials amb el saldo positiu de rendiments del capital mobiliari.

43. Límits màxims conjunts per aportacions i contribucions empresarials a sistemes de previsió social. S’hi aplica la quantitat inferior entres les següents:

a) El 30% de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebuts individualment en l’exercici.

b) 1.500 euros anuals.

Ara bé, s’estableixen uns límits incrementats, sempre que es compleixin determinats requisits, si l’increment prové de contribucions empresarials o d’aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social o d’aportacions a plans de pensions sectorials, fetes per treballadors per compte propi o autònoms que s’adhereixin a aquests plans per raó de la seva activitat; aportacions als plans de pensions d’ocupació simplificats de treballadors per compte propi o autònoms; o d’aportacions pròpies que l’empresari individual o el professional faci a plans de pensions d’ocupació, dels quals sigui promotor i, a més, partícip o a mutualitats de previsió social de què sigui mutualista, així com les que efectuï a plans de previsió social empresarial o assegurances col·lectives de dependència dels quals, al seu torn, sigui prenedor i assegurat.

44. Límits per a les primes satisfetes a les assegurances privades que cobreixin exclusivament el risc de dependència severa o de gran dependència: el conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que satisfacin primes a favor d’un mateix contribuent, incloses les del mateix contribuent, no podran excedir de 1.500 euros anuals.

45. S’apliquen els mateixos imports dels mínims del contribuent, descendents, ascendents i discapacitat des del 2015. Per a aplicar el mínim per ascendent que falti abans del 31 de desembre, de 1.150 euros, és necessari que el contribuent hagi conviscut amb aquell, almenys, la meitat del període comprès entre l’inici del període i la data de defunció.

46. S’equipara la dependència a la convivència, tret que el contribuent estigui satisfent anualitats per aliments a favor del descendent.

47. A l’efecte dels mínims, s’equipara als descendents aquelles persones vinculades al contribuent per raó de tutela i acolliment en els termes que preveu la legislació civil o, fora dels casos anteriors, als qui en tinguin atribuïda la guarda i custòdia per resolució judicial.

48. Fins avui, les comunitats autònomes que han regulat els seus propis mínims personals o familiars han estat Andalusia, Illes Balears, Canàries, Catalunya (iguals que els estatals), Castella i Lleó (iguals que els estatals), Galícia, Comunitat de Madrid, La Rioja i Comunitat Valenciana.

49. Totes les comunitats autònomes han aprovat la seva pròpia escala general de l’IRPF. Algunes d’aquestes escales són més progressives que el 50% de l’estatal, com són Aragó, Astúries, Canàries, Cantàbria, Catalunya, Extremadura, La Rioja, la Regió de Múrcia o la Comunitat Valenciana. Unes altres tenen tarifes autonòmiques menys progressives, com són els casos de Castella i Lleó i Comunitat de Madrid.

50. En la tarifa de l’estalvi hi ha cinc trams. Les comunitats autònomes no tenen competència per a modificar el seu tram.

51.Deduccions per l’adquisició de vehicles elèctrics endollables i de pila de combustible i punts de recàrrega: la deducció serà del 15% per adquisició o abonament de quantitat a compte per a la futura adquisició d’un vehicle elèctric des del 30 de juny de 2023 fins al 31 de desembre de 2024 i per les quantitats satisfetes, en les mateixes dates, per a la instal·lació en un immoble de la seva propietat de sistemes de recàrrega de bateries per a vehicles elèctrics, sempre que es donin la resta de requisits que preveu la llei.

Així mateix, des de l’1 de gener de 2024, hi ha llibertat d’amortització de vehicles elèctrics i noves infraestructures de recàrrega per als contribuents de l’IRPF que determinin el rendiment net de la seva activitat econòmica d’acord amb el mètode d’estimació objectiva.

52. Donen dret a deducció en la quota d’un 50% la inversió o subscripció d’accions o participacions en empreses de nova creació o recent, sempre que es compleixin una sèrie de requisits, tant pel que fa a la inversió efectuada com a les entitats en les accions o les participacions de les quals es materialitza la inversió. La base de la deducció és de 100.000 € anuals i la participació en l’entitat haurà d’adquirir-se en el moment de la constitució d’aquella o mitjançant ampliació de capital efectuada, amb caràcter general, en els cinc anys següents a aquesta constitució, o en els set anys següents a aquesta constitució en el cas d’empreses emergents, i romandre en el seu patrimoni per un termini superior a tres anys i inferior a dotze anys.

53. Les tres noves deduccions temporals per obres que millorin l’eficiència energètica són aplicables des del 6-10-2021. Les aplicables a habitatges estaran vigents fins al 31-12-2024 i l’aplicable a edificis estarà vigent fins al 31-12-2025.

54. S’han suprimit les deduccions per compte estalvi empresa, per lloguer de l’habitatge habitual i per inversió en habitatge habitual (aquestes dues últimes es poden aplicar amb les condicions establertes en el règim transitori).

55. Cal no oblidar la deducció per inversions en elements nous de l’immobilitzat material i per inversions immobiliàries afectes a activitats econòmiques.

56. Deducció per donatius: el 20% de les quotes d’afiliació i aportacions a partits polítics, federacions, coalicions o agrupacions d’electors amb una base màxima de 600 euros anuals i un 10% de les quantitats donades a les fundacions.

57. Deducció per donacions a entitats beneficiàries del mecenatge: el 80% dels 250 primers euros invertits en un projecte i el 40% de la quantitat restant. Aquest últim percentatge de deducció s’eleva al 45% si en els dos exercicis immediatament anteriors s’han efectuat donacions pel mateix import o superior a favor de la mateixa entitat.

Així mateix, s’amplien els donatius que poden generar deduccions: cessió d’ús d’un bé moble o immoble sense contraprestació, en la valoració del qual s’haurà de tenir en compte les despeses incorregudes pel cedent durant cada any de cessió. Es tindrà dret a la deducció, encara que el donant rebi béns o serveis del donatari, de caràcter simbòlic, si el seu valor no supera el 15% del valor del donatiu i, en tot cas, 25.000 euros

58. Totes les comunitats autònomes tenen establertes deduccions pròpies o que milloren les estatals.

59. El 2024, el límit per a l’obligació de declarar és de 22.000 euros quan les rendes procedeixin d’un sol pagador i de 15.876 euros si les rendes procedeixen de diversos pagadors, per als perceptors de rendiments del treball.

S’eximeix de l’obligació de presentar declaració quan s’obtinguin rendes immobiliàries imputades, rendiments íntegres del capital mobiliari no subjectes a retenció derivats de lletres del Tresor i subvencions per a l’adquisició d’habitatges protegits o de preu taxat i altres guanys patrimonials derivades d’ajudes públiques, amb el límit conjunt de 1.000 euros anuals.

No han de declarar els contribuents que obtinguin exclusivament rendiments íntegres del treball, de capital o d’activitats econòmiques, així com guanys patrimonials, amb el límit conjunt de 1.000 euros anuals i pèrdues patrimonials de quantia inferior a 500 euros.

60. Percepció d’endarreriments: quan, per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents d’aquells en què fossin exigibles, s’hauran de declarar quan es percebin, però imputats al període en què van ser exigibles, mitjançant l’autoliquidació complementària corresponent, sense sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

15/07/2025

Consultes ICAC de comptabilitat: BOICAC 140, desembre 2024

By compta1Servei comptable

El dia 22 de gener de 2025 es van publicar a la pàgina web de l’ICAC 3 noves consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 140, desembre 2024. Els temes tractats van ser: impost especial de gasos fluorats, cessió sense contraprestació d’un immoble per part d’una societat filial a favor de la seva societat matriu i càlcul del nombre mitjà de treballadors en una societat que participa en una unió temporal d’empreses (UTE).

El dia 22 de gener de 2025 es van publicar a la pàgina web de l’ICAC 3 noves consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 140, desembre 2024. A continuació n’oferim el resum:

BOICAC Núm. 140/2024 Consulta 1: Sobre el tractament comptable de l’impost especial de gasos fluorats després de la modificació aprovada l’any 2022

En concret, la consulta versa sobre el tractament comptable de l’impost sobre gasos fluorats, segons la redacció introduïda per la Llei 14/2022, de 8 de juliol en una empresa dedicada a la reparació, el manteniment, el muntatge i la venda d’equips per a la refrigeració, la climatització, etc., que compra i ven gas refrigerant gravat per aquest impost.

Per respondre a la consulta, l’ICAC acudeix a la normativa següent:

1. Impost sobre gasos fluorats d’efecte d’hivernacle:

— Als articles 5. sis i 5. nou de la Llei 16/2013, de 29 d’octubre, per la qual s’estableixen determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental i s’adopten altres mesures tributàries i financeres.

— A la Llei 14/2022, de 8 de juliol, de modificació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb la finalitat de regular les estadístiques de les microempreses, petites i mitjanes empreses (pimes) en la contractació pública.

2. Registre comptable de l’impost:

— A la Norma de registre i valoració (NRV) 12a Impost sobre el valor afegit (IVA), impost general indirecte canari (IGIC) i altres impostos indirectes inclosa en la segona part del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre.

— A l’apartat 4 de l’article 34. Criteris de presentació en el compte de pèrdues i guanys de la Resolució de 10 de febrer de 2021, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es dicten normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per al reconeixement d’ingressos pel lliurament de béns i la prestació de serveis.

— A la consulta 2 del BOICAC número 98, de juny de 2014, sobre la comptabilització de l’impost sobre gasos fluorats d’efecte d’hivernacle regulat en la Llei 16/2013, de 29 d’octubre, per la qual s’estableixen determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental i s’adopten altres mesures tributàries i financeres.

L’ICAC ens recorda que la Llei 14/2022, de 8 de juliol, va modificar la configuració de l’impost sobre els gasos fluorats d’efecte d’hivernacle:

a) Abans de la Llei 14/2022: L’impost, d’acord amb la seva regulació, era un tribut que gravava, en fase única, el consum de gasos fluorats i que a més havia de repercutir el contribuent —fabricants, importadors o adquirents intracomunitaris de gasos fluorats d’efecte d’hivernacle i els empresaris revenedors que facin les vendes o els lliuraments o les operacions d’autoconsum subjectes a l’impost— en la factura, de manera separada de la resta dels conceptes que comprèn. En particular, d’acord amb la redacció original de la Llei 16/2013, el fet imposable era la «primera venda o lliurament dels gasos fluorats d’efecte d’hivernacle després de la seva producció, importació o adquisició intracomunitària».

A partir d’aquesta configuració, l’ICAC, mitjançant la consulta 2 del BOICAC 98, de juny de 2014, va establir que l’impost sobre gasos fluorats d’efecte d’hivernacle repercutit no formava part dels ingressos de l’empresa i s’excloïa de la xifra de negocis.

b) Després de la Llei 14/2022: l’impost es constitueix com un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre l’ús d’aquests gasos en territori espanyol i no sobre el seu consum, com assenyalava la redacció anterior de la Llei 16/2013. Ara, la persona o entitat autoritzada perquè se li apliqui, en les adquisicions de gasos objecte de l’impost, el règim de diferiment que disposa l’apartat nou 4 de l’article 5 de la llei de l’impost se l’identifica amb el terme «emmagatzemador de gasos fluorats». En virtut d’aquest règim de diferiment, quan després de la fabricació dels gasos objecte de l’impost aquests es lliurin o es posin a disposició d’un emmagatzemador autoritzat, o quan el fabricant, l’importador o l’adquirent intracomunitari tingui la condició d’emmagatzemador, la meritació de l’impost es produeix en el moment en què l’«emmagatzemador de gasos fluorats» faci el lliurament o la posada a la disposició dels gasos adquirits a qui no detingui aquesta condició o quan els utilitzi. Perquè aquest diferiment de la meritació de l’impost resulti aplicable, l’«emmagatzemador de gasos fluorats» ha d’acreditar aquesta condició davant el venedor, o davant la duana d’importació, aportant l’autorització corresponent de l’oficina gestora. Finalment, a diferència de la regulació anterior, la llei ja no disposa que l’impost hagi de ser objecte de repercussió.

Doncs bé, vist tot això, l’ICAC interpreta que la qualificació comptable de l’impost després de la reforma de l’any 2022 és la d’una despesa tributària, sense que sigui procedent, per tant, reduir els ingressos de la societat en aquest import. Per això, el criteri que preveu la consulta 2 del BOICAC núm. 98 per a l’exclusió de la xifra de negocis de l’import que es repercutia per aquest impost ja no resulta d’aplicació.

BOICAC Núm. 140/2024 Consulta 2: Sobre la cessió sense contraprestació d’un immoble per part d’una societat filial a favor de la seva societat matriu

En concret, la consulta versa sobre el tractament comptable de l’operació, d’acord amb el Pla General de Comptabilitat, sota el supòsit que les activitats desenvolupades per les dues entitats tenen fins lucratius, tant per a la societat dominant (societat A) com per a la societat dependent (societat B) d’un grup, tenint en compte que la cessió sense contraprestació de l’immoble es fa —de manera irrevocable— per un període molt inferior a la vida útil de l’actiu i que, un cop finalitzat aquest període, la societat A ha de reintegrar l’actiu a la societat B.

Per respondre a la consulta l’ICAC acudeix a la normativa següent:

— A l’article 34.2 del Codi de Comerç.

— A l’apartat 1. Abast i regla general de la NRV 21a Operacions entre empreses del grup, del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre.

— A l’article 31. La comptabilització de l’aplicació del resultat en el soci de la Resolució de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital.

Basant-se en tot això, l’ICAC conclou que, atenent el seu fons, l’operació objecte de consulta es correspon, en substància, amb l’arrendament operatiu sense contraprestació d’un immoble entre empreses del grup que es troba sota l’abast de la regla general de la norma de registre i valoració (NRV) 21a Operacions entre empreses del grup. Així, el tractament comptable serà el següent:

a) Societat B dependent (arrendadora): En les circumstàncies descrites, i sense que hi hagi evidència que acrediti una causa diferent d’una operació de distribució al soci, la condonació del compte que ha de cobrar l’entitat B s’ha de registrar en la data d’inici de l’arrendament sense contraprestació amb càrrec a reserves per un import equivalent al seu valor raonable, amb abonament a comptes d’ajustos de periodificació a curt i llarg termini ateses les dates en què tingui lloc el reconeixement dels ingressos per arrendament.

b) Societat A dominant (arrendatària): Des de la perspectiva de la societat dominant, la condonació de l’import per pagar en virtut de l’arrendament es registrarà, igualment pel seu valor raonable, com una operació de distribució de dividends o recuperació de la inversió d’acord amb els criteris establerts a l’article 31. La comptabilització de l’aplicació del resultat en el soci, de la Resolució de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital.

Així mateix, per simetria amb la comptabilitat de l’arrendador, la contrapartida de la distribució o recuperació de la inversió es registrarà amb càrrec a comptes d’ajustos per periodificació a curt i llarg termini que es considerin oportunes en aplicació de les Normes d’Elaboració dels Comptes Anuals continguts en la tercera part del PGC.

BOICAC Núm. 140/2024 Consulta 3: Sobre el càlcul del nombre mitjà de treballadors en una societat que participa en una unió temporal d’empreses (UTE)

En concret, la consulta tracta sobre com cal fer el càlcul del nombre mitjà de treballadors en una societat que participa en una UTE, en la mesura en què aquest nombre té rellevància des d’un punt de vista econòmic per a determinar la dimensió de l’empresa, ja que és un dels conceptes que la nostra legislació mercantil preveu com a determinant del compliment de determinades obligacions, relatives a la confecció dels models dels comptes anuals, al seu sotmetiment a l’auditoria de comptes i a l’elaboració de l’estat d’informació no financera.

Per fonamentar la resposta, l’ICAC acudeix a la normativa següent:

— Nombre mitjà de treballadors: A la NECA 12a Nombre mitjà de treballadors del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat per Reial decret 1514/2007 de 16 de novembre.

— Concepte d’UTE: Article 7 de la Llei 18/1982, de 26 de maig, sobre règim fiscal d’agrupacions i unions temporals d’empreses i de les societats de desenvolupament industrial regional.

— Integració de les operacions realitzades per una UTE en la comptabilitat dels partícips: A l’apartat 2.1. Explotacions i actius controlats de manera conjunta de la NRV 20a. Negocis conjunts del PGC.

Basant-se en aquesta normativa, ens recorda que el partícip, després d’integrar els saldos de l’UTE, haurà d’efectuar l’eliminació d’aquelles operacions fetes entre el partícip i l’UTE de tal manera que, al tancament de l’exercici econòmic del partícip, figurin degudament registrats i presentats en els seus comptes anuals tots els actius, passius, ingressos i despeses en la proporció que li correspongui. Doncs bé, l’ICAC considera que, a l’hora de fer el càlcul del nombre mitjà de treballadors, és raonable aplicar analògicament el mateix criteri i, per tant:

— L’empresa que participi en una UTE haurà de computar com a treballadors d’aquesta empresa els treballadors de l’UTE en la proporció que li correspongui, tenint en compte les activitats que es portin a terme.

— Tret d’una evidència millor, l’empresa partícip tindrà en compte el percentatge de participació en els actius nets de l’UTE.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

08/07/2025

Què fer si Hisenda sol·licita informació sobre tercers a la teva empresa?

By compta1Servei fiscal

A vegades, Hisenda pot requerir a les empreses informació o documentació relacionada amb operacions o relacions mantingudes amb altres persones o entitats. Aquests requeriments són més freqüents del que sembla, per la qual cosa és important saber com actuar i quins límits existeixen a l’hora de respondre.

Què és un requeriment d’informació de tercers?

Es tracta d’una sol·licitud formal per part de l’Agència Tributària, mitjançant la qual es demana a l’empresa que faciliti dades o documents relatius a relacions o operacions amb tercers, com a clients, proveïdors o treballadors.

Encara que la teva empresa ja declari una certa informació a través de models com el 347, 190 o 180, Hisenda pot requerir dades de manera individualitzada si considera que són necessaris per a una comprovació o recerca concreta.

Què ha de contenir un requeriment?

Abans de respondre, assegura’t que el requeriment inclou:

L’objecte del requeriment.
La identificació del tercer afectat.
El detall de la informació sol·licitada.
El període al qual es refereix la sol·licitud.

El termini per a contestar no pot ser inferior a deu dies hàbils.

El termini és insuficient? Pots demanar una ampliació automàtica per la meitat del temps inicial, sempre que el sol·licitis amb almenys tres dies d’antelació respecte a la data límit.

Hi ha algun límit al qual pot demanar Hisenda?

Sí. Encara que el deure de col·laboració amb l’Agència Tributària és molt ampli, no és il·limitat. Només estàs obligat a proporcionar:

Dades amb transcendència tributària.

Dades amb transcendència tributària que obren en el seu poder i que derivi de les teves pròpies obligacions fiscals.

Informació relacionada amb tercers amb els quals hagis tingut relacions econòmiques.

No estàs obligat a facilitar informació que sigui:

Protegida pel secret professional.
Que pugui afectar l’honor, intimitat o privacitat del tercer afectat.
Per exemple, Hisenda pot requerir a un metge la relació de clients i els imports facturats, però no pot demanar detalls sobre diagnòstics o tractaments.

Què passa si no respons?

Ignorar un requeriment pot comportar importants sancions:

300 € per no atendre el primer requeriment.
1.500 € per no respondre al segon.
Fins al 2% de la facturació anual (mínim 10.000 € i màxim 400.000 €) si s’ignora el tercer.

Per això, és fonamental que responguis sempre, fins i tot si és per a argumentar que no correspon facilitar la informació sol·licitada. Aquesta resposta pot ajudar-te a evitar sancions i a defensar-te en cas que s’imposin.

I recorda que aquests requeriments no interrompen la prescripció d’impostos, tret que s’indiqui expressament que s’inicia un procediment de comprovació. Si és necessari, encara pots regularitzar la teva situació sense sancions (només amb recàrrecs per presentació fora de termini).

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

13/05/2025

Tot el que has de saber sobre la pujada del SMI i com afecta l’IRPF

By compta1Servei fiscal

La pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) d’aquest any ha generat dubtes entre molts treballadors: hauran de pagar IRPF si fins ara no ho feien? Si cobres el SMI i estàs preocupat per com això pot afectar la teva nòmina, aquí t’expliquem tot el que necessites saber.

Quant ha pujat el SMI el 2025?

Aquest any, el salari mínim interprofessional ha passat de 15.876 € a 16.576 € anuals, un increment de 700 € respecte al 2024. Aquesta millora suposa un augment en els ingressos, però també pot tenir implicacions fiscals en la retenció d’IRPF.

Afecta això l’IRPF?

Depèn. El mínim exempt d’IRPF (el límit fins al qual no s’aplica retenció) era de 15.876 € el 2024, que coincideix exactament amb el SMI. Ara, amb la pujada del SMI a 16.576 €, alguns treballadors podrien començar a tenir retenció a la seva nòmina.

Qui haurà de pagar IRPF?

Si estàs en una d’aquestes situacions, continuaràs exempt de retenció:
– Ets pare o mare d’una família monoparental i declares conjuntament amb els teus fills.
– Estàs casat/da i la teva parella no té ingressos superiors a 1.500 € anuals.
– Tens dos o més fills amb al mínim per descendents.

En canvi, si et trobes en aquesta situació, sí que poden retenir-te IRPF:
– No tens fills o només en tens un.
– La teva situació personal (declarada al model 145) no permet aplicar reduccions i/o bonificacions.

Quan et poden retenir?

Si no tens fills, la retenció pot ser d’uns 300 € anuals.
Si només tens un fill, la retenció seria d’uns 99 € anuals.

Hauràs de presentar la declaració de la renda?

No necessàriament. La normativa estableix que només estan obligats a presentar la declaració aquells treballadors amb ingressos superiors a 22.000 € anuals si només tenen un sol pagador. Per tant, si cobres el SMI i només tens un pagador, no hauràs de fer la declaració encara que et retinguin IRPF.

Però atenció! En alguns casos, presentar la declaració et pot sortir a compte. Si et retenen IRPF, podries recuperar part o tota la retenció en forma de devolució. Val la pena revisar-ho quan arribi el moment!

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

23/03/2025

Consultes comptables de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes: BOICAC 139

By compta1Servei comptable

El dia 18 d’octubre de 2024 es van publicar a la pàgina web de l’ICAC tres noves consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 139, setembre 2024.

BOICAC Núm. 139/2024 Consulta 1: Sobre el tractament comptable de l’import abonat per una societat a una altra per la cessió d’un contracte públic d’obra amb una administració pública.

En concret es tracta del cas que, amb l’aprovació prèvia de l’Administració contractant, la societat A cedeix la seva posició de contractista a una altra societat mercantil constructora, la societat B, sense cap vincle, a canvi d’un preu que és fix i que no depèn en absolut d’esdeveniments posteriors a la cessió. L’obra executada per la societat A la cobrarà aquesta íntegrament i la societat B s’encarregarà d’executar la resta de l’obra. Amb la cessió del contracte, la societat A perd tota possibilitat d’intervenció i/o control en l’evolució futura de l’obra. L’adquisició es fa per mitjà d’un establiment permanent que la societat B té al país estranger on es fa l’obra, i la qüestió concreta que es planteja és el tractament, per part de B, de la quantitat que ha satisfet a la societat A per la cessió del contracte.

Per respondre a la consulta, l’ICAC acudeix a la normativa següent:

— Costos incrementals de l’obtenció d’un contracte: L’article 21. Costos incrementals de l’obtenció d’un contracte de la RICAC de 10 de febrer de 2021, per la qual es dicten normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per al reconeixement d’ingressos pel lliurament de benes i la prestació de serveis.

— Reconeixement d’un immobilitza intangible: La Norma de registre i valoració (NRV) 5a Immobilitzat intangible inclosa en la segon part del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial Decret 1514/2007, de 16 de novembre, desenvolupada per la RICAC de 28 de maig de 2013, per la qual es dicten normes de registre, valoració i informació per incloure en la memòria de l’immobilitzat intangible.

Doncs bé, basant-se en el que estableixen aquestes normes, l’ICAC conclou que la societat B ha de registrar l’import abonat per la cessió del contracte per la societat A d’alguna de les maneres següents:

— Immobilitzat intangible (NRV 5a PGC): Activat com un immobilitzat intangible si compleix la definició d’actiu i els criteris de registre o reconeixement comptable inclosos en el MCC de la primera part del PGC, i alhora compleix el criteri d’identificabilitat que es conté en la NRV 5a Immobilitzat intangible del PGC.

— Despesa periodificable (Art. 21 RICAC 10/02/2021): En cas contrari, el desemborsament incorregut s’ha de registrar com una despesa periodificable que s’ha de presentar en la partida 7. Altres despeses d’explotació, subpartida d) Altres despeses de gestió corrent del model normal del compte de pèrdues i guanys, o en la partida 7. Altres despeses d’explotació del model abreujat, segons les característiques del contracte i la transferència al client dels bens o serveis.

BOICAC Núm. 139/2024 Consulta 2: Sobre el tipus de gravamen que cal aplicar a una empresa en el reconeixement d’un crèdit fiscal quan el seu import net de la xifra de negocis en l’exercici 2022 no va superar el milió d’euros i en l’any 2023 ha tingut pèrdues.

Per respondre a la qüestió, l’ICAC acudeix a la normativa següent:

a) Registre d’un actiu per impost diferit: Pel que fa a la possibilitat i a la manera de registrar i valorar un actiu per impost diferit pel dret a compensar pèrdues fiscals en exercicis posteriors, ens remet a les disposicions següents:

— Apartat 2.3. Actius per impost diferit i apartat 3. Valoració dels actius i passius per impost corrent i diferit de la NRV 13a Impostos sobre beneficis, continguda en la segona part del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial Decret 1514/2007, de 16 de novembre.

— Article 5. Reconeixement d’actius per impost diferit de la RICAC de 9 de febrer de 2016 per la qual es desenvolupen les normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per a la comptabilització de l’impost sobre beneficis.

b) Tipus de gravamen aplicables vigents: L’article 29 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats, segons la redacció donada per l’article 68 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per al 2023, el tipus general de gravamen per als contribuents de l’impost és el 25 per cent, excepte per a les entitats que tinguin un import net de la xifra de negocis del període impositiu immediat anterior inferior a 1 milió d’euros, que serà del 23 per cent.

Doncs bé, basant-se en això, l’ICAC conclou que, al tancament de l’exercici, l’empresa haurà de fer servir en el càlcul de l’actiu per impost diferit el tipus de gravamen esperat en el moment de la seva reversió, que, excepte prova en contra, es presumirà que és del 23 per 100, sempre que en el mateix exercici en què s’hagin generat les pèrdues fiscals l’import net de la xifra de negocis tampoc hagi superat el llindar d’1 milió d’euros.

Tot això, sense perjudici que si es produeix una modificació de la situació econòmica de l’empresa, en el sentit que més endavant es prevegi un import net de la xifra de negocis superior a 1 milió d’euros, s’hagi de revisar la valoració del crèdit fiscal.

BOICAC Núm. 139/2024 Consulta 3: Sobre el registre comptable dels ingressos generats per una empresa dedicada al desenvolupament de projectes de R+D+I.

En concret la consulta versa sobre una empresa que té com a activitat principal el desenvolupament de projectes de R+D+I. Aquests projectes, registrats com a immobilitzat intangible, es desenvolupen específicament per a cada client i s’adeqüen a les seves necessitats específiques. Posteriorment es procedeix a vendre els productes resultants del projecte al client respectiu. En la consulta també s’indica que generalment es lliura el producte al client i el seu cobrament es produeix en una data posterior. La consultant pregunta sobre el tractament de les operacions descrites.

Per fonamentar la resposta, l’ICAC acudeix a la normativa següent:

a) Pel que fa al principi general que l’ingrés pel desenvolupament de l’activitat s’ha de registrar quan tingui lloc la transferència del control dels bens o serveis compromesos amb els clients, a la NRV 14a. Ingressos per vendes i prestació de serveis del PGC.

b) Pel que fa al desenvolupament d’aquest principi general, que estableix quan s’ha d’entendre complert el compromís amb el client, en un moment determinat o al llarg del temps, als següents articles de la Resolució de 10 de febrer de 2021 de l’ICAC, per la qual es dicten normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per al reconeixement d’ingressos pel lliurament de béns i la prestació de serveis (RICAC d’ingressos):

— Article 8. Criteris de compliment de l’obligació.

— Article 9. Compliment al llarg del temps.

— Article 10. Indicadors de compliment en un moment del temps.

— Article 11. Mesurament del grau d’avanç.

c) Pel que fa a l’acumulació de costos fins al compliment del compromís, a la Resolució de 14 de abril de 2015, de l’ICAC, per la qual s’estableixen criteris per a determinar el cost de producció .

Doncs bé, basant-se en la reglamentació esmentada, l’ICAC conclou que:

1r Bestretes: mentre no s’hagi transferit el control del bé o del servei al client i, per tant, no es pugui reconèixer l’ingrés, les quantitats facturades i rebudes per l’empresa s’han de registrar com a bestretes de clients.

2n Moment del compliment del compromís amb el client:

— Compliment al llarg del temps: en el cas que l’obligació es compleixi al llarg del temps, com sembla que es dedueix de la informació facilitada en la consulta, els ingressos s’han de registrar segons el grau d’avanç per al mesurament del qual cal seguir els criteris que estableix l’article 11 de la RICAC d’ingressos.

— Compliment en un moment determinat: en cas contrari, si l’obligació es compleix en un moment determinat, els costos incorreguts en l’elaboració del bé o servei s’han de reconèixer com a existències d’acord amb els criteris de la RICAC de 14 d’abril de 2015, per la qual s’estableixen criteris per a determinar el cost de producció.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

23/03/2025

Registrar una marca és fonamental per a protegir el negoci

By compta1Servei mercantil

En aquest article t’expliquem què cal fer per potenciar i millorar la rendibilitat d’una empresa assegurant els actius intangibles de l’organització.

Quan creiem que la nostra activitat ha assolit prou maduresa per a gaudir de reconeixement i rellevància al mercat, ha arribat el moment de registrar el nom comercial i les marques dels productes o serveis.

La protecció jurídica que atorguen els drets de propietat industrial a Espanya la concedeix l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, un organisme autònom del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Amb aquesta protecció i amb la difusió de la informació que s’hi conté, es dona suport i impuls al desenvolupament tecnològic i econòmic del país i del seu teixit industrial.

L’Oficina Espanyola de Patents i Marques és conscient de la transcendència de les marques per a les empreses i, en particular, per a les petites i mitjanes, com a actius primordials per al desenvolupament de la seva activitat econòmica i la fidelitat de la seva clientela.

La marca serveix per a distingir productes o serveis al mercat, mentre que el nom comercial serveix per a diferenciar una empresa respecte d’altres companyies del mateix sector o d’un altre.

El règim per a la protecció de marques i noms comercials és semblant, però hi ha algunes singularitats pel que fa al nom comercial:

Cada empresa només pot registrar un nom comercial que la identifiqui, però pot registrar diverses marques, el nom comercial només es pot transmetre amb la totalitat de l’empresa, no és possible la cessió ni llicència independent de la transmissió total i a l’hora de presentar la sol·licitud, si el nom comercial o marca inclou algun disseny gràfic, una determinada tipologia de lletra o colors, l’empresa ha de disposar d’un disseny i reproduccions que distingeixin realment el nom o la marca.

El registre d’una marca atorga a l’empresa el dret exclusiu a impedir que terceres persones comercialitzin productes idèntics o semblants amb el mateix signe distintiu o fent servir una marca similar que pugui crear confusió.

Si l’empresa no registra la marca, les inversions que faci en la comercialització d’un producte poden resultar estèrils, ja que els seus rivals podrien fer servir la mateixa marca o una altra de semblant que pot induir a error o confusió. Així és, si un competidor adopta una marca similar o idèntica, els consumidors podrien comprar per error el producte del competidor. Això no només disminuirà els guanys del seu negoci, sinó que danyarà la seva reputació i imatge, especialment si els productes rivals són de qualitat inferior.

El valor que pot tenir una marca per a l’èxit d’un producte al mercat justifica la importància de registrar-la. Sense oblidar, a més, que es pot concedir una llicència sobre la marca a altres empreses, cosa que representaria una font addicional d’ingressos i fins i tot, podria ser objecte d’acords de franquícia.

Una marca que gaudeixi de bona reputació entre els consumidors també es pot fer servir per obtenir finançament d’institucions financeres, que cada cop són més conscients que l’èxit comercial de les empreses depèn, en gran manera, dels seus signes distintius.

Les marques i els noms comercials: Garanteixen la distinció dels productes per part dels consumidors, permeten a les empreses diferenciar els seus productes, són un instrument de comercialització per a projectar la imatge i la reputació d’un negoci, poden ser objecte de concessió de llicències i proporcionar una font directa d’ingressos per mitjà de regalies, representen un factor determinant en els acords de franquícia. poden ser uns actius comercials importants, inciten les empreses a invertir en el manteniment o la millora de la qualitat del producte i poden ser útils per a obtenir finançament.

Què cal fer abans de tramitar una marca?

Abans de sol·licitar una marca, convé que t’asseguris que no es troba inscrita amb anterioritat. Per comprovar-ho, consulta la pàgina web de l’OEPM i fes-hi la cerca corresponent. Si, com a resultat de la cerca, localitzes un registre anterior idèntic o similar al que vols inscriure per a distingir els teus productes, hauràs de tenir en compte que, si el titular anterior s’hi oposa, la teva sol·licitud pot ser denegada.

Les cerques es poden fer a la base de dades d’accés gratuït que ofereix l’OEPM o usant els serveis de pagament. El localitzador de marques gratuït de l’OEPM ens permet buscar marques nacionals o internacionals per la seva denominació o per elements figuratius.

Com es registra una marca comercial?

L’OEPM ha elaborat una guia per a registrar una marca comercial en vuit passos:

Primer. Entra a la pàgina web oficial, accedeix a la seu electrònica i busca l’opció Sol·licitud de marques.

Segon. Introdueix les dades d’identificació del sol·licitant (i del seu representant, si és el cas).

Tercer. Indica les dades del signe distintiu que vols sol·licitar (modalitat de signe distintiu i tipus de distintiu). El tipus de distintiu pot ser denominatiu, figuratiu, tridimensional, de posició, patró, color, sonor, de moviment, multimèdia, holograma o d’un altre tipus.

Quart. Elabora la llista de productes, serveis o activitats per als quals vols que es registri el teu signe distintiu. El formulari conté una llista tancada amb 45 classes.

Cinquè. Adjunta-hi la documentació pertinent en cas que sigui necessari (per exemple, quan s’actua per mitjà d’un representant cal incloure l’autorització del titular).

Sisè. Revisa l’esborrany de la sol·licitud per comprovar que totes les dades són correctes.

Setè. Abona les taxes corresponents.

Vuitè. Descarrega el justificant de la presentació de la sol·licitud o envia’l a una adreça electrònica. Aquest document conté el número del signe sol·licitat, a més de la data i l’hora de la presentació.

Si la sol·licitud no presenta defectes formals o si els defectes s’han esmenat, es publica al BOPI i s’obre un termini de dos mesos per a presentar-hi oposicions o observacions de tercers.

Si la sol·licitud de registre de marca s’aprova, l’OEPM enviarà una resolució de concessió on figura un enllaç.

Des d’aquest enllaç, el sol·licitant pot descarregar el títol del registre transcorregudes 24 hores des de la notificació.

Per contra, si l’oficina denega el registre, el sol·licitant pot interposar un recurs d’alçada en un termini d’un mes des de la publicació de la denegació al BOPI.

Quant costa obtenir una marca o nom comercial a Espanya?

El preu de registrar una marca o nom comercial a Espanya és de 150,45 euros en concepte de taxes per la primera classe sol·licitada. Si la sol·licitud es fa per via electrònica, però, s’hi aplica un descompte del 15%. La segona marca o nom comercial i els següents tenen un cost de 97,48 euros. L’import d’aquestes taxes s’actualitza anualment per mitjà de la Llei de pressupostos generals de l’Estat.

La durada de la protecció que estableixen els signes és de deu anys des que es diposita la sol·licitud. Després d’aquest termini, la marca o el nom comercial es poden renovar de manera indefinida en terminis de deu anys.

És important tenir en compte que la tramitació de la sol·licitud pot durar entre sis mesos i dotze.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

22/03/2025

Millora de la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el treball (RDL 11/2024, de 23 de desembre)

By compta1Servei laboral

El RDL 11/2024 va modificar la LGSS, l’ET i la Llei de classes passives per incloure-hi, entre altres mesures, la millora de la regulació de la jubilació parcial, la jubilació activa i la jubilació demorada a fi que els treballadors puguin fer una transició més progressiva i flexible del mercat de treball a la jubilació, i també més adaptada a les condicions i situacions de cada persona treballadora.

El 24 de desembre passat es va publicar el Reial decret llei 11/2024, de 23 de desembre, per a la millora de la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el treball.

L’objecte d’aquesta norma va ser, en el marc del Pacte de Toledo (concretament, en la recomanació 12), fomentar la prolongació voluntària de la vida laboral més enllà de l’edat ordinària de jubilació, sempre que aquesta prolongació no estigués motivada per una pensió insuficient. Per això, es va valorar positivament la millora del règim de compatibilitat de la pensió amb els ingressos provinents d’una activitat professional.

D’altra banda, l’acord de la Taula de Diàleg Social de Seguretat Social i Pensions, del 31 de juliol de 2024, que els agents socials van ratificar el setembre passat, va introduir una pretensió: regular la jubilació parcial i la jubilació activa amb la finalitat de posar fi a la dicotomia entre treballador i pensionista, de manera que les persones treballadores, arribada l’hora de la jubilació, puguin sortir del mercat de treball de forma més progressiva i flexible i la pensió de jubilació es pugui adaptar així a les necessitats i la situació de cada persona.

Vegem les principals característiques de les modalitats de jubilació afectades, juntament amb l’anàlisi de la norma.

1. Jubilació activa

Concepte

Així es desprèn de la seva regulació legal; en concret, dels articles 213 i 214 del Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, text refós de la Llei general de la Seguretat Social (d’ara endavant, LGSS):

• En primer lloc, cal arribar a la data de compliment de l’edat que correspongui (calendari progressiu anual que culminarà amb el compliment de 67 anys, o 65 quan s’acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització).

• Es comprovarà que es reuneix el període mínim de cotització legal (és a dir, 15 anys, dels quals almenys 2 han de ser compresos dins dels 15 anys immediatament anteriors al moment que causi el dret).

• Entre la data de compliment de l’edat i la del fet causant de la pensió de jubilació ha d’haver transcorregut almenys un any.

Quan es compleixin aquests requisits, la percepció de la pensió de jubilació, en la modalitat contributiva, serà compatible amb:

• L’exercici de qualsevol treball per compte d’altri, a temps complet o a temps parcial.

• L’exercici d’un treball per compte propi del pensionista.

Com s’ha indicat, i a l’efecte del còmput de l’edat, no s’admetran les jubilacions acollides a bonificacions o avançaments.

Finalment, si el període mínim de cotització es reuneix en una data posterior a la del compliment de l’edat ordinària de jubilació, el període mínim d’un any es computarà entre aquesta data i la del fet causant de la pensió de jubilació.

Pel que fa a la quantitat de la pensió de jubilació compatible, serà compatible a un percentatge de l’import resultant en el reconeixement inicial (vegeu l’art. 210 LGSS) o la que estigui percebent.

Inclòs el complement de maternitat o el de la bretxa de gènere, quan es percebi.

Exclòs, en tot cas, el complement per mínims, sigui quina sigui la jornada laboral o l’activitat que exerceixi el pensionista.

Aquest percentatge de l’import de la pensió de jubilació es calcula a partir del nombre d’anys que s’hagi demorat l’accés a aquesta pensió:

El percentatge de l’escala s’incrementarà 5 punts percentuals per cada 12 mesos ininterromputs que es mantingui en la situació de jubilació activa, amb el màxim del 100%.

Per als treballadors fixos discontinus, es computarà tot el període durant el qual s’hagi mantingut en situació d’alta amb aquesta modalitat contractual. El període es multiplicarà per un coeficient d’1,5, sense que el nombre total de dies computables com a cotitzats anualment per la persona treballadora pugui superar el nombre de dies naturals de cada any.

Pel que fa a l’activitat per compte propi:

• Si s’acredita tenir contractat, per a l’exercici de la pròpia activitat, almenys una persona treballadora per compte d’altri amb caràcter indefinit (amb una antiguitat mínima de 18 mesos), o si es contracta amb caràcter indefinit una persona treballadora nova per compte d’altri sense vincle laboral amb l’autònom en els dos anys anteriors a l’inici de la jubilació activa, la quantitat de la pensió compatible amb el treball arribarà al 75%, quan la demora en l’accés a la pensió de jubilació hagi estat d’entre un any i tres anys (a partir del quart any, s’hi aplicarà l’escala reproduïda més amunt). En tots dos casos s’aplicarà un increment de 5 punts per cada 12 mesos ininterromputs en què es mantingui en jubilació activa.

• Si no s’acrediten aquestes condicions, s’aplicarà plenament l’escala.

La cotització efectuada durant la situació de jubilació activa no pot donar lloc a un increment del percentatge aplicable a la base reguladora de la pensió que es tingui reconeguda, ni tampoc augmentar el complement econòmic de demora que hagués correspost.

Pel que fa a la revalorització de la pensió, ho farà íntegrament en els termes establerts per a pensions del sistema. Tanmateix, mentre es mantingui el treball compatible, s’aplicarà el percentatge que correspongui a l’import de la pensió més les revaloritzacions acumulades.

Cal fer una altra precisió: el pensionista no té dret als complements per a pensions inferiors a la mínima durant el temps en què compatibilitzi pensió i feina.

Què passarà quan s’acabi la relació laboral per compte d’altri o el treball per compte propi? En aquests casos, es restablirà la percepció íntegra de la pensió de jubilació.

Reforma normativa

El Reial decret llei del 2024 va eliminar el requisit de tenir una carrera de cotització completa, per facilitar-hi així l’accés amb especial incidència des de la perspectiva de gènere.

En comparació amb la normativa anterior, hi ha una novetat essencial: caldrà que transcorrin cinc anys des de l’edat ordinària de jubilació per a cobrar el 100% de la pensió, segons consta en la taula reproduïda més amunt.

Així, es va modificar l’article 210 LGSS (precepte que determina una sèrie de percentatges per aplicar a la base reguladora que determina la quantitat de la pensió de jubilació). L’objectiu és incentivar la permanència en l’activitat, establint:

• La compatibilitat entre el complement de demora establert en el precepte esmentat i la pensió de jubilació activa.

• Un percentatge addicional del 2% en els supòsits en què s’hagi demorat en dos anys complets o més l’accés a la pensió de jubilació després de complir l’edat ordinària (art. 210.1.a LGSS, explicat més amunt), però amb una demora addicional a l’últim any complet igual o superior a sis mesos. Es passarà del 45%, quan la demora sigui d’un any, al 100% de la pensió si l’accés a aquesta s’ha demorat cinc anys o més. A més, el percentatge de la pensió s’anirà incrementant 5 punts percentuals per cada 12 mesos d’activitat professional ininterrompuda, sense que, en cap cas, se superi el 100% de la pensió.

La quantitat de la pensió compatible amb el treball pot arribar al 75% per a determinades activitats per compte propi, sempre que es compleixin uns certs requisits (com hem vist més amunt, tenir contractada una persona treballadora o bé contractar-la, amb una certa antiguitat).

Finalment, amb la modificació de l’article 33 del Reial decret legislatiu 670/1987, de 30 d’abril, text refós de la Llei de classes passives de l’Estat, s’estenen a aquest règim els requisits descrits més amunt per a accedir a la jubilació activa.

2. Jubilació parcial

Concepte

Sense formalització de contracte de relleu:

Les persones treballadores que hagin complert l’edat de jubilació i reuneixin els requisits per a causar dret a la pensió (és a dir, complir una edat i la cotització mínima, i sempre que es produeixi una reducció de la seva jornada de treball compresa entre un mínim del 25% i un màxim del 75%), podran accedir a la jubilació parcial sense necessitat de formalitzar simultàniament un contracte de relleu (els percentatges s’entendran referits a la jornada d’un treballador a temps complet comparable).

Amb formalització de contracte de relleu:

Així mateix, sempre que es formalitzi amb caràcter simultani un contracte de relleu, els treballadors a temps complet que no hagin arribat a l’edat ordinària de jubilació podran accedir a la jubilació parcial quan reuneixin els requisits següents:

a) Tenir complerta, en la data del fet causant, una edat que sigui inferior en tres anys, com a màxim, a l’edat legal de jubilació, i acreditar un període de cotització de 33 anys (excloent-ne les bonificacions o els avançaments de l’edat de jubilació, si és el cas). Per a persones amb discapacitat en grau igual o superior al 33%, el període de cotització es redueix a 25 anys.

b) Acreditar un període d’antiguitat mínim en l’empresa de 6 anys immediatament anteriors a la data de la jubilació parcial.

c) Que la reducció de la jornada de treball estigui compresa entre un mínim d’un 25% i un màxim del 75%.

d) Que hi hagi una correspondència entre les bases de cotització del treballador rellevista i del jubilat parcial, de manera que la corresponent al rellevista no sigui inferior al 65% de la mitjana de les bases de cotització dels sis últims mesos del període de base reguladora de la pensió de jubilació parcial.

e) Els contractes de relleu que s’estableixin a conseqüència d’una jubilació parcial tindran caràcter indefinit i a temps complet, i s’hauran de mantenir almenys durant els dos anys posteriors a l’extinció de la jubilació parcial.

f) Durant el període de gaudi de la jubilació parcial, empresa i treballador cotitzaran per la base de cotització que, si fos el cas, hauria correspost si hagués continuat treballant a jornada completa.

Si s’accedeix a la jubilació parcial abans de complir l’edat legal de jubilació, la compatibilitat efectiva entre treball i pensió permetrà l’acumulació del temps de treball en períodes de dies en la setmana, setmanes en el mes, mesos en l’any o altres períodes de temps, d’acord amb el que es disposa en el pacte individual o, si és el cas, en la negociació col·lectiva.

Reforma normativa

La principal novetat és l’ampliació de la reducció de jornada fins a un màxim del 75% (abans era del 50%), i l’ampliació de dos a tres anys per a la possibilitat d’avançar l’edat de jubilació, amb adaptacions en la reducció de la jornada.

Per això, es va haver de modificar l’article 12 ET per ajustar la reducció de la jornada de la persona treballadora que accedeixi a la jubilació parcial abans d’assolir l’edat ordinària de jubilació, com també al contracte del treballador rellevista. A més, es declara compatible l’execució del contracte a temps parcial amb la retribució del jubilat parcial. El lloc de treball del treballador rellevista i el del treballador substitut poden ser el mateix o diferents, i l’horari de treball pot completar el del treballador substituït o bé simultaniejar-s’hi. També són nous els avantatges del contracte del treballador rellevista, com hem vist més amunt.

A més, la modalitat de jubilació parcial s’estén ara als socis treballadors o de treball de les cooperatives, assimilats a treballadors per compte d’altri.

El text també inclou millores en les condicions d’accés a la jubilació per als treballadors fixos discontinus, que recuperen el coeficient multiplicador de l’1,5 que s’aplicava a l’hora de calcular el període de carència per a accedir a la pensió de jubilació, incapacitat permanent i mort i supervivència. Amb aquesta finalitat, es regulen per separat els períodes de cotització computables per a treballadors a temps parcial i fixos discontinus.

Acabarem analitzant un sector específic: el de la indústria manufacturera. D’acord amb la nova redacció de la regla transitòria prevista en la LGSS (disp. trans. 4a LGSS, apartat 6, en vigor des del 25 de desembre passat), es continuarà aplicant la regulació per a la modalitat de jubilació parcial amb formalització simultània de contracte de relleu, vigent amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 27/2011, de l’1 d’agost, d’actualització, adequació i modernització del sistema de la Seguretat Social, a pensions causades abans de l’1 de gener de 2030, sempre que s’acreditin els requisits següents:

a) Que la persona treballadora que sol·liciti l’accés a la jubilació parcial efectuï directament funcions que requereixin un esforç físic o un alt grau d’atenció en tasques de fabricació, elaboració o transformació, així com en les de muntatge, posada en funcionament, manteniment i reparació especialitzats de maquinària i equip industrial en empreses classificades com a indústria manufacturera.

b) Que acrediti un període d’antiguitat en l’empresa mínim de 6 anys immediatament anteriors a la data de la jubilació parcial. A aquest efecte, es computarà l’antiguitat acreditada en l’empresa anterior si hi ha hagut una successió d’empresa, o en empreses pertanyents al mateix grup.

c) El tercer requisit depèn de la plantilla: que, en el moment del fet causant de la jubilació parcial, el percentatge de persones treballadores a l’empresa amb un contracte de treball per temps indefinit superi el 75% del total dels treballadors de la plantilla.

d) Que la reducció de la jornada de treball del jubilat parcial es trobi compresa entre un mínim d’un 25% i un màxim del 67%, o del 80% per als casos en què el treballador rellevista sigui contractat a jornada completa mitjançant un contracte de durada indefinida. Aquests percentatges s’entenen referits a la jornada d’un treballador a temps complet comparable.

e) Que hi hagi una correspondència entre les bases de cotització del treballador rellevista i del jubilat parcial: la del treballador rellevista no podrà ser inferior al 65% de la mitjana de les bases de cotització dels sis últims mesos del període de base reguladora de la pensió de jubilació parcial.

f) Que s’acrediti un període de cotització de 33 anys en la data del fet causant de la jubilació parcial, sense que a aquest efecte es tingui en compte la part proporcional corresponent per pagues extraordinàries (a aquest efecte exclusiu, només es computarà el període de prestació del servei militar obligatori o de la prestació social substitutòria, o del servei social femení obligatori, amb el límit màxim d’un any). Si es tracta de persones amb discapacitat en grau igual o superior al 33%, el període de cotització exigit serà de 25 anys.

g) Durant el període de gaudi de la jubilació parcial, l’empresa i la persona treballadora cotitzaran pel 80% de la base de cotització que, si fos el cas, hauria correspost al jubilat parcial si hagués continuat treballant a jornada completa. Aquesta cotització s’aplicarà de forma gradual segons l’escala següent:

D’altra banda, es preveu que el Govern portarà a terme, en l’últim trimestre del 2028, una avaluació de l’impacte de la reforma de la jubilació parcial.

3. Jubilació flexible i demorada

Així mateix, s’estableix un mandat per al Govern perquè analitzi els requisits de la jubilació flexible a fi d’incentivar aquesta modalitat.

Finalment, i des de l’1 d’abril de 2025, es millora la jubilació demorada, amb la possibilitat de rebre un incentiu addicional per cada sis mesos de demora a partir del segon any i no només cada dotze mesos. En aquest sentit, la modificació del complement de demora (art. 210.2 LGSS) facilita que les persones treballadores endarrereixin el moment d’accedir a la pensió de jubilació ordinària. Requisits:

• A partir del segon any complet de demora, per calcular el percentatge addicional aplicable a la base reguladora es podran computar els períodes superiors a 6 mesos i inferiors a 1 any (una altra possibilitat és computar-ho optant per una quantitat a tant alçat).

• Es reconeix la compatibilitat amb la jubilació activa (per bé que, durant aquesta modalitat de jubilació, no s’incrementarà el complement de demora).

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

20/03/2025

Galeta	Durada	Descripció
cookielawinfo-checkbox-analytics	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Analytics".
cookielawinfo-checkbox-functional	11 months	The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Functional".
cookielawinfo-checkbox-necessary	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookies is used to store the user consent for the cookies in the category "Necessary".
cookielawinfo-checkbox-others	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Other.
cookielawinfo-checkbox-performance	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Performance".
viewed_cookie_policy	11 months	The cookie is set by the GDPR Cookie Consent plugin and is used to store whether or not user has consented to the use of cookies. It does not store any personal data.

compta1

Informa’t bé abans de decidir

Els nostres serveis