VERI*FACTU és un sistema de facturació verificable que garanteix que les factures emeses siguin autèntiques i puguin ser verificades per l’AEAT en temps real. S’inclou en el marc legal de la Llei Antifrau, el reglament de la qual es va aprovar l’octubre del 2024 i la seva meta principal és evitar el frau fiscal, ja que permet a Hisenda creuar dades en temps real.
NOTA DE REDACCIÓ: Tras la publicació del Reial Decret-llei 15/2025, de 2 de desembre, s’ajorna fins a l’any 2027 l’obligatorietat de VERI*FACTU, passant a l’1 de gener de 2027 per als contribuents de l’Impost sobre Societats ia l’1 de juliol de 2027 per a la resta d’obligats tributaris. El contingut d’aquest article, però, continua sent vàlid en les qüestions de fons.
Els productors i comercialitzadors dels sistemes informàtics hauran d’oferir els seus productes adaptats al reglament en el termini de nou mesos des de l’entrada en vigor de l’Ordre HAC/1177/2024, de 17 d’octubre, per la qual cosa han disposat fins al 29 de juliol de 2025 per a complir les seves obligacions.
En aquest mateix termini (29 de juliol de 2025) ha d’estar disponible a la seu de l’AEAT el servei per a la recepció dels registres de facturació tramesos pels sistemes d’emissió de factures verificables.
Els usuaris dels sistemes obligats per la norma hauran de tenir els seus sistemes informàtics adaptats abans de:
— L’1 de gener de 2026, en el cas de contribuents de l’impost de societats.
— L’1 de juliol de 2026, per a la resta dels obligats tributaris.
PRINCIPALS MESURES QUE CAL APLICAR
Els productors, comercialitzadors i usuaris tenen l’obligació que els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos comptables, de facturació o de gestió dels qui desenvolupin activitats econòmiques garanteixin la integritat, la conservació, l’accessibilitat, la llegibilitat, la traçabilitat i la inalterabilitat dels registres, sense interpolacions, omissions o alteracions de les quals no quedi l’anotació deguda en els sistemes mateixos.
Reglamentàriament s’estableixen les especificacions tècniques que han de reunir aquests sistemes i programes, així com l’obligació que aquests estiguin degudament certificats i facin servir formats estàndard per a poder ser llegits.
SANCIONS

NOVETATS SOBRE FACTURACIÓ DE LA LLEI CREA I CREIX
La Llei 18/2022, de 28 de setembre (Llei Crea i Creix) regula l’obligació d’emetre factura electrònica en totes les operacions entre empresaris i professionals en un únic article i una disposició final.
Desenvolupament reglamentari
El contingut de la norma referit a aquesta qüestió és molt escàs i, llevat de la qüestió referida als estàndards europeus i a la regulació fiscal, en deixa tots els aspectes específics, les característiques i el funcionament a un posterior desenvolupament reglamentari.
El desenvolupament reglamentari esmentat es troba recollit en el Projecte de Reial decret pel qual es desenvolupa la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses, quant a la facturació obligatòria entre empreses i professionals, el text de la qual va ser sotmès a informació pública el 20 de juny de 2023.
Obligacions: emissió i recepció electrònica
L’article 12 de la Llei 18/2022, de creació i creixement d’empreses, estableix l’obligació d’expedir, trametre i rebre factura electrònica quan el destinatari de l’operació sigui empresari o professional (B2B).
Les solucions tecnològiques i plataformes utilitzades han de garantir la interconnexió i interoperabilitat gratuïtes.
Els destinataris poden sol·licitar còpies de les factures electròniques sense incórrer en costos addicionals durant un termini de quatre anys.
El destinatari i l’emissor de les factures electròniques hauran de proporcionar informació sobre els estats de la factura i especificar-ne el termini de pagament i la data de venciment, a fi de controlar la morositat i de permetre un registre per a «premiar» i «castigar».
Excepcions
Hi ha dues excepcions a l’obligació d’expedir, trametre i lliurar factura en format electrònic:
— Quan es tracti d’operacions que es documentin a través de factures simplificades o
— Quan s’expedeixin voluntàriament sense que hi hagi obligació de fer-ho.
Infraccions i sancions
Les empreses obligades que no compleixin s’enfrontaran a multes de fins a 10.000 euros, no accés a subvencions, ajudes, contractes públics…
Seran mereixedors d’aquestes sancions els qui, tot i estar-hi obligats, no ofereixin als usuaris la possibilitat de rebre factures electròniques o no permetin l’accés de les persones que han deixat de ser clients a les seves factures.
La quantia de la penalització s’aplicaria depenent del nombre de persones afectades per la infracció o la continuïtat i persistència d’aquesta conducta infractora.
Terminis
Han de complir les noves obligacions de facturació electrònica en els terminis indicats a continuació:
— En el termini d’un any des de l’aprovació del Reglament que regula la factura electrònica per als empresaris i professionals amb volum d’operacions superior a 8.000.000 d’euros.
— En el termini de dos anys des de l’aprovació del Reglament que regula la factura electrònica per als empresaris i professionals amb volum d’operacions inferior a 8.000.000 d’euros.
Durant els primers dotze mesos, i com a mesura transitòria, les empreses obligades a emetre factures electròniques (amb facturació superior a 8 milions d’euros) hauran d’enviar addicionalment un document en format PDF que n’asseguri la llegibilitat per part de les empreses i els professionals per als quals encara no sigui exigible, tret que acceptin voluntàriament rebre-les en el format original.
D’aquesta manera, tot i que l’autònom o la pime no tingui encara un programa de facturació electrònica, podrà rebre i veure igualment la factura que li enviïn els emissors que sí que tinguin l’obligació de facturar per mitjans digitals.
En el termini màxim de tres anys des de l’aprovació del Reglament, totes les empreses tindran l’obligació d’informar l’Agència Tributària o els seus proveïdors de l’estat en què es troben les seves factures en quatre dies naturals, sense comptar dissabtes, diumenges o festius.
Tipus de plataformes
La facturació electrònica podrà fer-se per mitjà de plataformes privades, mitjançant la solució pública de facturació electrònica o amb la combinació de les dues vies.
En el cas que l’intercanvi de factures electròniques es produeixi íntegrament mitjançant plataformes privades de facturació electrònica, caldrà dipositar una còpia generada automàticament de cada factura electrònica en la solució pública de factura electrònica.
Les empreses i els professionals que rebin les factures electròniques, totalment o parcialment, a través d’una plataforma d’intercanvi de factures electròniques privades, hauran de fer públic el seu punt d’entrada de factures electròniques en totes les seves comunicacions amb altres empreses i professionals i, si és el cas, a la seva pàgina web.
Si les empreses i els professionals no han identificat el seu punt d’entrada de factures electròniques, s’entendrà que el punt d’entrada és la solució pública de facturació electrònica.
RELACIÓ DE LA LLEI ANTIFRAU AMB LA LLEI CREA I CREIX
La Llei Crea i Creix té com a objectiu reduir la morositat en les transaccions comercials, mentre que la Llei Antifrau se centra en la reducció del frau fiscal i l’enfortiment de la integritat del sistema tributari.
Les obligacions establertes en la Llei Antifrau i desenvolupades pel Reglament VERI*FACTU són compatibles amb el Projecte de Reglament de factura electrònica B2B, actualment en tramitació pel Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa amb la participació de l’Agència Tributària.
Els sistemes informàtics dels empresaris hauran d’adaptar-se d’una forma integral a totes dues modificacions, per a la qual cosa hauran de fer servir un model de dades únic basat en els esments obligatoris de factura i en els mitjans i terminis de pagament.
Les noves obligacions dels productors, comercialitzadors i usuaris en relació amb els sistemes i programes informàtics o electrònics reforcen l’obligació d’emetre factura de totes les operacions que efectuïn empresaris i professionals.
Ho veiem de manera sintètica en aquest quadre:

VERI*FACTU
Què és el sistema VERI*FACTU?
Els termes VERI*FACTU o reglament VERI*FACTU són formes abreujades, col·loquials i significatives de referir-se al reglament que estableix els requisits que han d’adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d’empresaris i professionals, i l’estandardització de formats dels registres de facturació, aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.
S’obliga que aquests sistemes informàtics, en el moment d’expedir la factura, generin i guardin o trametin a l’AEAT un resum de la factura –anomenat registre de facturació– que porta incorporada una sèrie de mesures de seguretat i control, com són l’empremta digital de les seves dades, la inclusió d’informació de l’anterior registre generat (cosa que permet verificar que no hi ha omissions) i, si és el cas, la signatura electrònica del seu emissor.
Així mateix, obliguen els sistemes informàtics de facturació (SIF) perquè incloguin un codi QR en la factura expedida, la lectura del qual (per exemple, amb la càmera d’un telèfon mòbil) permetrà, a qui rebi aquesta factura, trametre’n fàcilment algunes dades a l’Agència Tributària, perquè la pugui verificar.
A més, si el SIF que les ha expedit funciona en la modalitat VERI*FACTU, també haurà d’incloure la frase «Factura verificable a la seu electrònica de l’AEAT» o VERI*FACTU.
A qui afecta VERI*FACTU?
La nova norma és aplicable a tots els empresaris i per a totes les seves operacions, amb l’excepció d’aquells que ja estiguin sotmesos al subministrament immediat d’informació (SII) o dels qui no tinguin l’obligació de facturar.
Pel que fa a l’àmbit territorial, és aplicable a tot Espanya excepte als territoris de règim fiscal foral.
Als territoris històrics de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, des de fa poc temps s’hi apliquen els sistemes denominats Ticket Bai, el funcionament dels quals és anàleg al que ara s’aprova per a la resta d’Espanya.
Hi ha dos tipus de col·lectius afectats:
1. Els productors i comercialitzadors de sistemes informàtics de facturació (SIF), en les qüestions relatives a les seves respectives activitats de producció i comercialització dels sistemes informàtics destinats a ser utilitzats pel col·lectiu que s’esmenta a continuació en l’apartat següent.
2. Aquells empresaris i professionals, persones físiques o jurídiques, que estiguin establerts en territori espanyol i expedeixin factures, sempre que compleixin les quatre condicions següents:
— Que no facturin exclusivament de manera manual (sense l’ajuda de SIF). Dit d’una altra manera, que facin servir algun SIF per a expedir factures.
— Que no estiguin adscrits, de manera obligatòria o voluntària, a les exigències del conegut com a subministrament immediat d’informació o SII.
— Que no tinguin el domicili fiscal als territoris històrics de la Comunitat Autònoma del País Basc o de la Comunitat Foral de Navarra.
— Que no disposin d’alguna resolució en vigor de no aplicació que els eximeixi de complir el RRSIF, aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.
QUAN ENTRA EN VIGOR VERI*FACTU?
Això varia segons el col·lectiu afectat de què es tracti:
— Els empresaris i professionals que expedeixin factures a qui afecti el reglament hauran de tenir operatius els seus sistemes informàtics de facturació (SIF), adaptats a les característiques i requisits que s’estableixen en aquest reglament i en la seva normativa de desenvolupament, abans de l’1 de gener de 2026 per a contribuents de l’impost de societats o abans de l’1 de juliol de 2026 per a contribuents de l’IRPF o l’IRNR o entitats en atribució de rendes.
— Els productors i comercialitzadors d’aquells SIF a qui els sigui aplicable el reglament, en relació amb les seves activitats de producció i comercialització d’aquests SIF, hauran d’oferir els seus productes adaptats totalment al reglament en el termini màxim de nou mesos des de l’entrada en vigor de l’Ordre HAC/1177/2024, que desenvolupa les especificacions tècniques dels requisits imposats als SIF (en vigor des del 29 d’octubre de 2024).
No obstant això, en relació amb SIF inclosos en els contractes de manteniment de caràcter pluriennal contractats abans d’aquest últim termini, hauran d’estar adaptats al contingut del reglament amb anterioritat al 29 de juliol de 2025.
Naturalment, si els obligats disposen de SIF adaptats amb anterioritat a aquests terminis, podran començar a fer-los servir i l’Agència Tributària disposarà de mitjans per a facilitar-los, si és el cas, la remissió de registres de facturació dels SIF VERI*FACTU amb antelació a aquesta data.
En resum:
— A partir del 29 de juliol de 2025: les empreses que es dediquen a produir programes de facturació o a distribuir-los només podran vendre programes homologats segons els nous requisits de la Llei Antifrau.
— A partir de l’1 de gener de 2026: totes les empreses (societats) hauran d’haver canviat els seus sistemes i disposar de programes de facturació que compleixin els requisits de la Llei Antifrau.
— A partir de l’1 de juliol de 2026: la resta, és a dir els autònoms persones físiques, hauran d’haver canviat els seus sistemes i disposar de programes de facturació que compleixin els requisits de la Llei Antifrau.
Com s’identifiquen les factures VERI*FACTU?
Des de l’entrada en vigor per als obligats a emetre factures de la normativa de requisits SIF, totes les factures, siguin completes o bé simplificades, hauran d’incorporar un codi QR. Aquest codi conté certa informació de la factura i una adreça URL de la seu de l’agència tributària.
Depenent de la modalitat de compliment adoptada, el codi QR servirà per a validar fiscalment el contingut de la factura rebuda (en la modalitat de sistemes de factures verificables o VERI*FACTU) o per a comunicar aquesta factura a les autoritats fiscals (en la modalitat de sistemes de factures no verificables o NO VERI*FACTU).
